Un dels termes emblemàtics del màrqueting digital, que el Consell Supervisor del TERMCAT estudia aquests dies per a establir-ne la denominació en català, és el que s’anomena en anglès engagement.
S’entén per engagement en aquest sector el ‘sentiment d’adhesió i pertinença d’un usuari o comunitat a una marca concreta, que és promogut per la mateixa marca mitjançant accions en les plataformes digitals amb l’objectiu d’identificar, mantenir i fidelitzar els usuaris’. Quan es diu, doncs, que una empresa intenta aconseguir un engagement amb els seus clients, el que es vol dir és que intenta construir amb ells una mena de relació “sentimental” ferma, de compromís, recíproca i duradora.
De fet, un dels primers sentits amb què s’associa l’anglès engagement en la llengua general és el de ‘prometatge’, l’estat de qui ha donat formalment paraula de casament. Segons el context, pot voler dir també ‘compromís’, ‘implicació’, ‘vinculació’, ‘participació’, etc.
En català existeix el substantiu anàleg engatjament, amb el mateix origen etimològic que l’anglès engagement (del francès engagement, derivat del verb engager, de gage ‘penyora’) i amb sentits molt propers. Segons el diccionari normatiu, engatjament és l’acció o l’efecte d’engatjar o d’engatjar-se, i engatjar és “1. Empenyorar. 2. Lligar amb una promesa, amb una convenció. 3. Comprometre’s”. Tot i que probablement és un substantiu poc usat actualment, semànticament és motivat i podria convertir-se en una bona alternativa catalana si els especialistes de l’àmbit estiguessin disposats a utilitzar-lo.
Coneixeu aquest concepte? L’utilitzeu? Si és així, què us sembla l’alternativa catalana engatjament? Si no us agrada o creieu que no té possibilitats, quina proposta ens faríeu? També estem valorant, a banda de engatjament, les formes compromís, adhesió o vinculació.
Feu-nos arribar la vostra opinió!
La paraula “engatjament” em resulta un pèl forçada, potser més pròpia d’un entorn d’empresa en el sentit de reclutar. Jo preferiria alguna cosa del tipus “vincle de marca”.
No us serveix “fidelització”? O potser té un matís diferent?
[…] quina us sembla l’alternativa més adequada? Aquesta és la pregunta que ha llançat des del seu blog el TERMCAT, que està elaborant una Terminologia de màrqueting digital. Els especialistes […]
Si ho he entès bé, estem parlant d’un concepte que en anglès podria ser definit també com a ‘loyalty marketing’ (http://en.wikipedia.org/wiki/Loyalty_marketing). En aquest cas, crec que la traducció més adient en català seria ‘fidelització’ (sobretot tenint en compte que, en italià, d’això se’n diu ‘fidelizzazione’).
Ara bé, si el que estem buscant és la traducció específica del terme ‘engagement marketing’ (http://en.wikipedia.org/wiki/Engagement_marketing), trobo que, tot i que el català ‘engatjament’ en principi podria anar bé, tant per significat com per assonància, la poca utilització que se’n fa actualment me’l feria descartar.
Així que potser optaria més aviat per ‘compromís’ o ‘vinculació’.
P. D. El verb italià amb el mateix origen etimològic, ‘ingaggiare’ (http://www.treccani.it/vocabolario/ingaggiare/), ja no es fa servir amb el sentit d”empenyorar’ o ‘lligar amb una promesa’: pràcticament es fa servir només amb el sentit de ‘reclutar’. De fet, el substantiu derivat ‘ingaggio’ (http://www.treccani.it/vocabolario/ingaggio/) vol dir si fa no fa ‘reclutament’.
Això també contribuiria a fer-me descartar el terme català ‘engatjament’ en aquest cas.
“Compromís” em sembla més clar, entenedor i natural que “engatjament”. També m’agrada el terme “fidelització”, que ha proposat en Bartomeu Riera.
Estic d’acord amb els comentaris anteriors, i afegiria que un dels problemes de la paraula “engatjament” és que no comporta una càrrega emocional. El parlant català pot aprendre el significat d’“engatjament”, però passarà molt de temps (si arriba) fins que no li atorgui un valor similar al de paraules com “compromís” o “fidelització”, que sí tenen connotacions sentimentals. El mot “engagement” en anglès també vol dir “prometença”, per això porta implícita la idea de comprometre’s i, quan una persona la relaciona amb una marca, en el seu imaginari posa la marca al nivell d’aspectes essencials de la vida, com poden ser la parella, o la família. La meva conclusió és que la paraula “engatjament” podria arribar a ser normalitzada, però serà difícil que generi la idea d’un vincle profund.
Crec que hi funcionen en la majoria de situacions les formes catalanes TIRADA (per al substantiu), FER TENIR TIRADA (acció que fa l’empresa) i TENIR TIRADA (acció que fa el consumidor).