Categoria: Comentaris terminològics

Un Sant Jordi dedicat

TermcatDeixa un comentari

S’acosta la diada de Sant Jordi i enguany ho volem tornar a celebrar amb una activitat ben especial a Twitter. El Centre de Terminologia TERMCAT i l’Optimot t’animem a demostrar que la terminologia també és amor.

Recordem que un terme és una paraula o expressió que designa un concepte en un àmbit d’especialitat determinat. Encara que potser no ens ho sembli, els termes formen part de la nostra vida i del nostre dia a dia: quan llegim, quan escoltem música, quan mengem o cuinem, quan treballem… i, és clar, també quan estimem. Ens hem posat sentimentals? Sí, per què no!

Aquest any et volem proposar que dediquis un text en català —una cançó, un poema, una entrada del diccionari…—, que inclogui un terme d’un àmbit qualsevol i que et faci pensar en alguna persona que t’hagi ajudat a fer més passador aquest any. Volem fer un reconeixement a les persones que hem trobat i trobem a faltar, que ens han donat suport en moments difícils, que ens han fet sentir millor, etc. Què et sembla? Fem un Sant Jordi dedicat?

El terme pot fer referència a un menjar, un sentiment, un joc, una part del cos… Escriu la frase o el breu fragment en què aparegui el terme seguit de l’etiqueta #StJordiTermÒptim21. No oblidis mencionar-hi els comptes @termcat, @llenguacatalana i @optimotcat. Tant aquestes mencions com l’etiqueta són imprescindibles per participar en l’activitat.

També pots afegir a la piulada l’autor o la font del text, o il·lustrar-la amb una imatge o un gif, etc., tot i que no és indispensable.

Totes les piulades rebudes entre el 19 i el 25 d’abril, tots dos inclosos, entraran en el sorteig de deu subscripcions anuals a FilminCAT i deu més a iQuiosc, que podreu gaudir a casa, i de deu exemplars del llibre 101 dubtes del català resolts per l’Optimot de l’Editorial Penguin Random House. Trobaràs més informació sobre el funcionament del concurs en aquest enllaç.

Et deixem un parell de piulades d’exemple:

piulada1
piulada2

Els termes i els diccionaris més consultats durant l’any 2020

TermcatDeixa un comentari

Durant l’any 2020 el terme més buscat al Cercaterm, el cercador de terminologia que ofereix el TERMCAT, ha estat, com es podia preveure, el terme COVID-19. L’actualitat informativa i els dubtes que hi havia sobre l’ús d’aquest terme (ús de majúscules, masculí o femení, etc.) expliquen que aquesta cerca hagi destacat per sobre de totes les altres que s’han registrat durant l’any.

De fet, el nombre de consultes sobre aquest terme ha multiplicat per dos les del següent terme més consultat, que ha estat d’un àmbit ben diferent: el terme handbol (handball). També han estat molt cercats els termes programari (software) i coronavirus.

Uns altres termes que han rebut un nombre important de visites han estat empoderament, prova d’antígens, desescalar, correu brossa (spam), galeta (cookie) i, curiosament, ull de poll.

Pel que fa als diccionaris més consultats, entre els reculls publicats durant l’any 2020 també destaca molt per sobre dels altres la Terminologia de la COVID-19, que des de la publicació al mes de març ha multiplicat per 10 el nombre de visites que ha rebut qualsevol dels altres diccionaris. L’han seguit en interès el Diccionari de locucions llatines de l’àmbit parlamentari, la Terminologia de l’atenció a la salut mental i a les addiccions, el Diccionari de l’activitat parlamentària, el Diccionari de mobilitat sostenible, la Terminologia de les dones en el món laboral, la Terminologia de les tendències alimentàries, el Diccionari de l’emergència climàtica i la Terminologia de la realitat virtual i la realitat augmentada.

Si ens fixem en tots els diccionaris en línia publicats pel TERMCAT al llarg dels anys, els diccionaris que han rebut més visites durant el 2020 han estat el recull Plats a la carta, el Diccionari enciclopèdic de medicina DEMCAT, el Diccionari dels ocells del món, el Diccionari de química, el Diccionari de les arts i el recull Noms de plantes.

Pel que fa a les infografies i altres materials gràfics publicats durant l’any, el més visitat ha estat la infografia Criptomonedes: termes clau. També han rebut un nombre important de visites les infografies dedicades a l’atenció a la salut mental i a les addiccions, als termes del disseny web i, naturalment, als termes de la COVID-19.

Finalment, pel que fa als comentaris i notícies publicats al web, també destaca especialment l’apunt dedicat a diversos termes relacionats amb la COVID-19. Rep moltes visites un apunt dedicat a la diferència entre bròquil i bròcoli. I també en reben un nombre important el dedicat als termes de la identitat no-binària, a l’expressió toc de queda o al perquè de la forma teletreball i no telefeina. Entre les notícies, la més vista ha estat la que anunciava la publicació d’un joc interactiu amb alternatives a manlleus publicat al diari Ara en què el TERMCAT ha col·laborat, i també la que difonia la publicació de la Terminologia del ioga.

Podeu consultar tots aquests continguts, i molts més, al web del TERMCAT.

Termes a l’entorn del 8 de Març

TermcatDeixa un comentari

Durant la setmana del 8 de Març hem estat compartint per les xarxes uns quants termes que tenen una relació directa amb les reivindicacions pròpies del Dia de la Dona. Són termes com ara dret a la igualtat de remuneració (que ha estat també el nostre #termedelasetmana), igualtat de fet, igualtat de dret o feminisme. Us els recordem plegats en aquest apunt.

dretigualtatremugif

igualtatdefetGIFigualtatdedretGIFGIFFeminismedefinitiu

I, per descomptat, en podíem haver triat i destacat molts altres, com ara doble presència, drets reproductius, sostre de vidre, terra enganxós, sororitat… Us convidem a conèixer els termes i els conceptes que vehiculen, per contribuir també des de la terminologia a les reivindicacions pròpies de la jornada d’avui.

De què es parlarà al MWC´19?

TermcatDeixa un comentari

Amb motiu de l’edició de 2019 del Mobile World Congress (MWC), repassem la terminologia tecnològica que més s’utilitzarà en les comunicacions d’aquest esdeveniment.

S’anuncia com a novetat la cinquena generació (5G), que és la cinquena etapa de l’evolució de les comunicacions mòbils basada en el desenvolupament de tècniques que permeten establir transmissions de veu i de dades a una velocitat superior i a una latència més baixa que les de la quarta generació (4G), connectar més dispositius a cada antena i optimitzar la integració amb la internet de les coses.

Precisament, la internet de les coses (IoT) és la xarxa formada per un conjunt d’objectes connectats a internet que es poden comunicar entre si i també amb humans.  Aquests objectes connectats s’anomenen en anglès wearables, i en català els podem qualificar segons el context amb els adjectius portable, vestible, tecnològic o connectat.

En aquest context, els telèfons que es presentaran incorporaran millores en realitat augmentada, que permet tenir una imatge d’un entorn físic en el món real combinada amb elements virtuals afegits per a la creació d’una realitat mixta a temps real; i en geolocalització, que determina la posició geogràfica de l’aparell a partir de les ones de ràdio que rep.

El debat en el sector també inclou altres aspectes del vessant social que afecten de manera directa els consumidors, amb termes com ara confiança digital (digital trust), que és la relació existent entre els clients d’un sistema d’informació  i els proveïdors, basada en un codi de conducta.  També, la neutralitat tecnològica, que respecta la llibertat de les persones i les organitzacions per triar entre les opcions de servei disponibles i per no afavorir-ne cap de particular, o l’obsolescència programada o planificada, consistent a llançar al mercat nous models d’un producte de manera que els models anteriors siguin percebuts pels consumidors com a obsolets.  I la promoció de les dades obertes, que permeten la consulta i la reutilització per a la construcció d’aplicacions.

A la Terminologia dels dispositius mòbils i al Cercaterm hi trobareu aquests termes i altres de l’àmbit.

Eclipsi: un terme ben interessant

TermcatDeixa un comentari

LlunaSang

Un eclipsi és una ocultació d’un astre, ja sigui pel pas d’aquest astre per l’ombra projectada per un altre astre (com passa en els eclipsis de Lluna), ja sigui per la interposició d’un altre astre entre aquest i l’observador (com és el cas dels eclipsis de Sol).

Els eclipsis de Lluna, que són els eclipsis que s’observen més habitualment des de la Terra, poden ser: eclipsis totals, si el satèl·lit queda totalment submergit en l’ombra projectada per la Terra; eclipsis parcials, si només una part del disc lunar s’endinsa en l’ombra terrestre, o eclipsis penumbràtics, quan la Lluna entra en el con de penombra de la Terra i es produeix un obscuriment gairebé inapreciable del disc lunar. Quan la Lluna rep menys llum solar per la interposició de la Terra,  de vegades pren un to vermellós, i per això rep el nom de lluna de sang.

Els eclipsis de Sol poden ser, com els de Lluna, totals o parcials, en funció de si la Lluna amaga completament o només una part del disc solar, i també poden ser anulars, quan la Lluna passa centralment per davant del Sol i el disc solar aparent és més petit que el del Sol, de manera que sempre resta visible una part perifèrica del disc solar.

Des del punt de vista lingüístic, la forma eclipsi prové del llatí eclipsis, i aquest ve del mot grec ékleipsis, que volia dir ‘deserció, desaparició’, derivat de ekleípō ‘abandono’, i aquest, de leípō ‘deixo’. Una llarga història, doncs, per a un mot que es documenta ja en la Crònica de Jaume I.

Podeu consultar la fitxa completa del terme eclipsi, i molts altres termes astronòmics, a l’àrea temàtica corresponent del Diccionari de física.

 

Les parts de la nota musical, en una nova infografia terminològica

TermcatDeixa un comentari

NotaMusical

En ocasió de la celebració del Dia de la Música, el TERMCAT difon una nova infografia que fa difusió dels termes amb què es designen les diverses parts de la nota musical.

Es tracta d’una terminologia que fa referència a conceptes bàsics, d’ús general entre especialistes i aficionats a la música, però que sorprenentment és poc coneguda i de fixació vacil·lant.

La infografia presenta els termes clau (cap, barra, plica o pal i ganxo o cua), il·lustrats i amb els equivalents en castellà, francès i anglès.

La iniciativa de la preparació d’aquest material es va prendre arran de diverses consultes rebudes al Centre de Terminologia sobre aquest aspecte.

Protecció de dades: els termes clau

TermcatDeixa un comentari

termcat_proteccioDades_vdFa dos anys que el Reglament general de protecció de dades (RGPD) de la Unió Europea va entrar en vigor, però a partir del 25 de maig d’aquest any és de compliment obligatori. Per tant, agafa el relleu de manera definitiva a la Llei orgànica de protecció de dades de caràcter personal (LOPD).

Aquest reglament s’ocupa, essencialment, de regular i protegir les dades de caràcter personal, i proporciona una sèrie de drets a les persones físiques perquè puguin controlar les seves dades. Un dels reptes més significatius de què s’ocupa el Reglament és la manera com les persones atorguen, de manera explícita i efectiva, el consentiment sobre la recollida i el processament de la informació personal. Atès que es tracta d’un reglament de la Unió Europea, proporciona un marc regulador comú per a tots els països de la UE, i és d’aplicació per a qualsevol empresa internacional que, tot i que no estigui establerta a la Unió Europea, hi presti els seus serveis i gestioni dades de caràcter personal.

Una de les novetats del Reglament és l’establiment de dues noves categories de dades de caràcter personal: les dades biomètriques i les dades genètiques. Les dades biomètriques són aquelles relatives a les característiques físiques, fisiològiques o conductuals d’una persona. Per altra banda, les dades genètiques són les dades, extretes d’una mostra biològica, sobre les seves característiques heretades o adquirides.

A més a més, per a garantir el control de les dades personals, el Reglament també amplia els drets de les persones. Fins ara, eren vigents els anomenats drets ARCO (dret d’accés, dret de rectificació, dret de cancel·lació —a partir d’ara, amb el nou reglament, anomenat dret de supressió— i dret d’oposició), als quals s’afegeixen els drets nous que estableix el Reglament: el dret a l’oblit, el dret a la limitació del tractament i el dret a la portabilitat de les dades.

Aquests drets augmenten el control que les persones interessades tenen sobre el tractament i la difusió que es fa de les seves dades de caràcter personal. Concretament, el dret a l’oblit és una extensió del dret de supressió i permet a les persones interessades obtenir la supressió de les seves dades i impedir-ne la difusió a internet. El dret a la limitació del tractament preveu que qualsevol persona pugui restringir les operacions de tractament de les seves dades personals. Finalment, el dret a la portabilitat de dades és el dret que té tota persona a rebre les seves dades en un format estructurat, d’ús comú i de lectura mecànica.

Trobareu tots els termes clau referits als drets previstos en el nou Reglament general de protecció de dades en la infografia que us hem presentat, i si voleu ampliar la informació, podeu consultar els termes al Cercaterm.

El TERMCAT actualitza el Lèxic de fàrmacs en línia

Termcat1 comentari

 

Coincidint amb la celebració a Barcelona del congrés Infarma 2017, el TERMCAT i el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona publiquen l’actualització anual del Lèxic de fàrmacs. Concretament, s’han incorporat a l’obra les noves denominacions comunes internacionals de fàrmacs aprovades al llarg del 2016, i és el fruit del treball conjunt d’ambdues institucions per a mantenir aquest repertori de terminologia permanentment actualitzat.

El Lèxic de fàrmacs conté més de tres mil termes, amb la denominació catalana i la categoria lèxica; els equivalents en castellà, francès i anglès; les accions terapèutiques o els mecanismes d’acció més habituals de cada fàrmac (antibiòtic, immunomodulador, antivíric, etc.), i el número CAS, una identificació numèrica, única per a cada compost químic, que atorga el Servei de Resums Químics (Chemical Abstracts Service, CAS), la divisió d’informació de la Societat Americana de Química.

Les denominacions s’hi poden consultar a partir del català, el castellà, el francès i l’anglès, i també a partir de les accions terapèutiques i del número CAS. Així mateix, es poden consultar separadament en l’apartat Noves incorporacions les noves denominacions comunes internacionals aprovades durant el 2016.

Aquest lèxic va ser editat en paper el 2008 pel Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, i cada any se’n publica en línia l’actualització. Enguany, es difon acompanyat d’un vídeo que divulga, de manera visual, el contingut i la utilitat del Lèxic de fàrmacs.

La terminologia de la grip aviària

TermcatDeixa un comentari

anec_dominipublicAquests dies es parla del brot de grip aviària, una malaltia vírica contagiosa que afecta els ocells. Està causada per un virus del gènere Influenzavirus A, pertanyent a la família Orthomyxoviridae, gènere del qual formen part també els virus que causen la grip en els éssers humans i afeccions respiratòries en altres espècies de vertebrats, com ara porcs, cavalls o foques.

Actualment el gènere Influenzavirus A inclou una única espècie, el virus de la grip A (Influenza A virus), del qual s’han descrit múltiples subtipus, que es classifiquen mitjançant els antígens presents a la superfície de l’embolcall víric. Concretament, la identificació vírica es fa mitjançant un codi que expressa la combinació de dos antígens de superfície: l’hemoaglutinina (H, amb 18 subtipus coneguts) i la neuraminidasa (N, amb 11 subtipus coneguts).

El brot actual de grip aviària està causat pel subtipus H5N8, que ataca principalment els pollastres, els galls dindis, les oques i els ànecs. No es coneixen casos de contagi d’aquest subtipus de grip aviària en éssers humans enlloc del món.

Tots aquests termes relacionats amb l’actualitat sanitària i molts altres propis de la terminologia mèdica i veterinària els podeu consultar, com sempre, al Cercaterm.

Quin sentit donem al prefix quasi?

TermcatDeixa un comentari

terminologia_juridicaQuasi és una adverbi que significa ‘no ben bé però faltant-hi poc’. És sinònim de gairebé. Però quasi és també un prefix que significa ‘en certa manera’, ‘com si fos’ i que forma part de molts termes de l’àmbit jurídic, i també d’altres àmbits. Com que és un prefix, s’uneix al nom o a l’adjectiu directament, sense guionet ni espai en blanc.

Per exemple, en dret civil tenim quasicontracte (“Acte jurídic, lícit i voluntari, que no és regulat per cap convenció expressa, però del qual resulten obligacions i efectes recíprocs entre les parts o envers una tercera persona comparables als d’un contracte”), quasipossessió (“Possessió de drets”) o quasiusdefruit (“Usdefruit de les coses consumibles, dels crèdits o dels drets”).

En castellà, el prefix equivalent és cuasi- i també s’escriu aglutinat als noms i adjectius.

En altres àmbits temàtics trobem molts exemples que inclouen el prefix quasi-: quasiespècie (mibrobiologia), quasicristall (física), quasigrup (antropologia), mètode quasiexperimental (recerca), col·lisió quasielàstica (física) o quasipolar (teledetecció).

[Apunt publicat originalment al portal Terminologia jurídica.]