El TERMCAT actualitza el Lèxic de fàrmacs en línia

 

Coincidint amb la celebració a Barcelona del congrés Infarma 2017, el TERMCAT i el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona publiquen l’actualització anual del Lèxic de fàrmacs. Concretament, s’han incorporat a l’obra les noves denominacions comunes internacionals de fàrmacs aprovades al llarg del 2016, i és el fruit del treball conjunt d’ambdues institucions per a mantenir aquest repertori de terminologia permanentment actualitzat.

El Lèxic de fàrmacs conté més de tres mil termes, amb la denominació catalana i la categoria lèxica; els equivalents en castellà, francès i anglès; les accions terapèutiques o els mecanismes d’acció més habituals de cada fàrmac (antibiòtic, immunomodulador, antivíric, etc.), i el número CAS, una identificació numèrica, única per a cada compost químic, que atorga el Servei de Resums Químics (Chemical Abstracts Service, CAS), la divisió d’informació de la Societat Americana de Química.

Les denominacions s’hi poden consultar a partir del català, el castellà, el francès i l’anglès, i també a partir de les accions terapèutiques i del número CAS. Així mateix, es poden consultar separadament en l’apartat Noves incorporacions les noves denominacions comunes internacionals aprovades durant el 2016.

Aquest lèxic va ser editat en paper el 2008 pel Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, i cada any se’n publica en línia l’actualització. Enguany, es difon acompanyat d’un vídeo que divulga, de manera visual, el contingut i la utilitat del Lèxic de fàrmacs.

La terminologia de la grip aviària

anec_dominipublicAquests dies es parla del brot de grip aviària, una malaltia vírica contagiosa que afecta els ocells. Està causada per un virus del gènere Influenzavirus A, pertanyent a la família Orthomyxoviridae, gènere del qual formen part també els virus que causen la grip en els éssers humans i afeccions respiratòries en altres espècies de vertebrats, com ara porcs, cavalls o foques.

Actualment el gènere Influenzavirus A inclou una única espècie, el virus de la grip A (Influenza A virus), del qual s’han descrit múltiples subtipus, que es classifiquen mitjançant els antígens presents a la superfície de l’embolcall víric. Concretament, la identificació vírica es fa mitjançant un codi que expressa la combinació de dos antígens de superfície: l’hemoaglutinina (H, amb 18 subtipus coneguts) i la neuraminidasa (N, amb 11 subtipus coneguts).

El brot actual de grip aviària està causat pel subtipus H5N8, que ataca principalment els pollastres, els galls dindis, les oques i els ànecs. No es coneixen casos de contagi d’aquest subtipus de grip aviària en éssers humans enlloc del món.

Tots aquests termes relacionats amb l’actualitat sanitària i molts altres propis de la terminologia mèdica i veterinària els podeu consultar, com sempre, al Cercaterm.

Quin sentit donem al prefix quasi?

terminologia_juridicaQuasi és una adverbi que significa ‘no ben bé però faltant-hi poc’. És sinònim de gairebé. Però quasi és també un prefix que significa ‘en certa manera’, ‘com si fos’ i que forma part de molts termes de l’àmbit jurídic, i també d’altres àmbits. Com que és un prefix, s’uneix al nom o a l’adjectiu directament, sense guionet ni espai en blanc.

Per exemple, en dret civil tenim quasicontracte (“Acte jurídic, lícit i voluntari, que no és regulat per cap convenció expressa, però del qual resulten obligacions i efectes recíprocs entre les parts o envers una tercera persona comparables als d’un contracte”), quasipossessió (“Possessió de drets”) o quasiusdefruit (“Usdefruit de les coses consumibles, dels crèdits o dels drets”).

En castellà, el prefix equivalent és cuasi- i també s’escriu aglutinat als noms i adjectius.

En altres àmbits temàtics trobem molts exemples que inclouen el prefix quasi-: quasiespècie (mibrobiologia), quasicristall (física), quasigrup (antropologia), mètode quasiexperimental (recerca), col·lisió quasielàstica (física) o quasipolar (teledetecció).

[Apunt publicat originalment al portal Terminologia jurídica.]

Magnitud sísmica, intensitat sísmica i escales sísmiques

Terratremol

Dues de les primeres dades que se solen conèixer en produir-se un terratrèmol són la magnitud sísmica i la intensitat sísmica. Si bé aquests termes designen paràmetres diferents, ambdós es fan servir, entre d’altres, per a la caracterització de la grandària d’un terratrèmol, motiu pel qual a vegades se’n confon l’ús en contextos divulgatius.

La magnitud sísmica mesura l’energia alliberada en el focus d’un terratrèmol que es converteix en ones elàstiques, a partir del senyal enregistrat en un sismograma en un punt concret. És, doncs, un paràmetre objectiu, basat en la determinació instrumental.

En canvi, la intensitat sísmica es valora a partir de la descripció dels efectes d’un terratrèmol sobre les estructures, els edificis, el terreny i les persones. És, doncs, un paràmetre subjectiu de mesura qualitativa de la grandària d’un terratrèmol, i varia a cada punt del terreny en funció de la magnitud sísmica i la distància a l’epicentre, entre altres factors.

La determinació de la magnitud sísmica o la intensitat sísmica d’un terratrèmol es pot expressar en diverses escales estàndard.

Les escales de magnitud sísmica es divideixen en valors numèrics amb un decimal. A l’hora d’interpretar les dades expressades d’aquesta manera, convé tenir en compte que són escales logarítmiques de base 10, de manera que per a cada valor d’augment s’incrementa molt més l’alliberament d’energia. Per exemple, un terratrèmol de magnitud 8,1 produeix una sacsejada 10 vegades superior que un de magnitud 7,1, 100 vegades superior que un de magnitud 6,1, 1.000 vegades superior que un de 5,1, etc.

L’exemple més conegut d’escala de magnitud sísmica és l’escala de Richter, que pren com a base la magnitud de l’ona interna d’un terratrèmol, és a dir, l’ona sísmica que es propaga per l’interior de la Terra. Aquesta escala va ser proposada per C. F. Richter per a calcular la magnitud de terratrèmols locals a Califòrnia, i per aquest motiu de vegades s’utilitza la denominació escala de magnitud local per a fer referència a l’escala de Richter. Pel que fa a la pronunciació de l’antropònim Richter, se sol recomanar la pronúncia amb [k].

Les escales d’intensitat sísmica es basen en una divisió en graus, expressats en números romans, que permet objectivar els efectes macrosísmics d’un terratrèmol. Són escales discretes, és a dir, no admeten valors intermedis entre els valors establerts. Com que els danys d’un terratrèmol varien d’un punt del terreny a un altre, amb els diferents valors d’intensitat sísmica s’elaboren mapes d’isosistes que permeten distingir les zones amb la mateixa intensitat sísmica percebuda.

Són exemples d’escales d’intensitat sísmica l’escala de Mercalli modificada (o escala MM), que actualment consta de 12 graus, i l’escala macrosísmica europea (EMS-98), que és l’escala d’intensitat oficial a la Unió Europea.

Convé evitar l’ús del mot graus per a expressar la magnitud sísmica d’un terratrèmol i reservar aquest mot per a referir-se a valors d’intensitat sísmica (per exemple: un terratrèmol de magnitud 3,2, però un terratrèmol de grau IV ).

També cal especificar l’escala en què es donen les dades de magnitud i d’intensitat d’un terratrèmol, tenint en compte que per a cada cas hi ha diverses escales (per exemple, un terratrèmol de magnitud 3,2 és una referència incompleta, i convindria especificar un terratrèmol de magnitud 3,2 en l’escala de Richter).

 

La volta al món en 80 termes V: Europa

Després d’un mes voltant pel món és el moment d’acostar-nos a casa. I ho farem des del nord del continent europeu. Als països escandinaus coneixerem les stavkirkes, unes esglésies de fusta dels segles XI al XIII, i aprendrem alguns mots d’algun dels dialectes del sami o lapó per si de cas ens trobem amb el Pare Noel o amb els seus ajudants. A Grenlàndia, on el 85 % del territori està cobert per una capa de gel, l’inlandsis, gaudirem del paisatge blanc, cosa que també farem a Islàndia. Allà, a més, no ens podem perdre l’espectacle d’un guèiser.

Quan passem per Escòcia farem una parada per assaborir un autèntic whisky de malta i marxarem cap als Països Baixos per aprendre les regles de joc del corfbol. Sabíeu que a Catalunya també s’hi juga i la nostra selecció es troba en la setena posició mundial? Després de la suada i una mica afamats, emprendrem la ruta en direcció a l’est, menjarem uns quants blinis i, ja que hi som, comprarem la matrioixca més maca per portar de record als nostres amics.

Seguim l’itinerari i arribem a la regió dels Balcans, on farem el clàssic apunt lingüístic de cada etapa de la nostra #termruta. D’entre les llengües de la zona destaquem el gagaús, amb 150.000 parlants, i el serbocroat, una llengua que des de temps immemorials hi ha qui l’escriu amb alfabet llatí i hi ha qui l’escriu amb alfabet ciríl·lic.

La ruta terminològica va arribant a la seva fi i  la millor manera de celebrar-ho és fer un bon xeflis. Marxem cap a Grècia, on acompanyarem una amanida amb salsa tzatziki i anirem a fer les postres a Turquia, on tastarem baclaues de tota mena. La nit la passarem a Itàlia amb un bon plat de pasta, però no serà ni d’espaguetis, ni de raviolis, ni de tortel·linis, sinó de caputxetes, per variar una mica. A qualsevol país del centre d’Europa podrem beure una bona cervesa, tot i que essent la República Txeca el país del món que més en consumeix, serà la millor opció per conèixer el procés de cervesificació.

L’últim àpat del viatge el farem amb unes ostres portugueses, que poden arribar a fer 15 cm de llarg, amb una raclet suïssa, i tot això regat amb una mica de pastís. Els nostres especialistes en gastronomia ens diran si es tracta d’una bona combinació o si val més que ens dediquem a la terminologia…

I ara sí, tornem a casa, però ho farem ben amunt, a dalt d’un castell. A vista d’enxaneta mirarem a banda i banda i fins allà on ens arribi la mirada veurem que pertot arreu hi ha termes, i que els podem dir en català. Si no ho heu fet, visiteu al nostre blog les altres etapes de la nostra volta al món. Us desitgem que passeu un bon estiu i no oblideu d’enviar-nos les vostres imatges en tornar de vacances.

La volta al món en 80 termes IV: Oceania i l’Antàrtida

TermRuta-OceaniaLa Volta al món en 80 termes arriba fins a l’altra punta del món. En aquesta ocasió, Oceania i l’Antàrtida seran les protagonistes de la quarta etapa de la #termruta. Iniciem l’itinerari a Austràlia, un país amb una riquesa natural que va molt més enllà dels coales, els cangurs i els arbres d’eucaliptus. Alguns exemples en són la tortuga de coll de serp del nord d’Austràlia, amb un coll tan llarg com el seu nom; el punah, un arbre que pot fer fins a 40 m d’alçària, i la macadàmia, d’origen australià i reconeguda mundialment pels millors gurmets. Posats a parlar de plaers per al paladar, els amants del vi esteu de sort, ja que podreu visitar vinyes i prendre alguna copa de sirà, un vi negre, fosc i amb una aroma característica, procedent d’un cep que també es conrea a la vall del Roine. I no podeu marxar del país sense deixar-vos seduir pel so d’un didjeridú o viure la intensitat d’un partit de rugbi. Sabíeu que hi ha melés espontànies, obertes, ordenades, pactades i simulades? Sou al lloc idoni per aprendre’n les diferències!

A Papua Nova Guinea, els colors d’una balsamina us deixaran bocabadats, i a Tasmània val més que no topeu amb el diable més televisiu: crida molt, és esquerp i té les dents ben esmolades. Fem un salt en el mapa i anem cap a Nova Zelanda, on aprendrem uns mots de maori i tastarem un pastís de merenga amb nom de ballarina russa (Pavlova). Si sou aficionats a fer submarinisme, no marxeu sense haver vist un dels peixos endèmics del país, la rata de Nova Zelanda.

I avui us proposem dues maneres d’acabar la ruta. La primera, envoltats de blanc i de gel. A l’Antàrtida podreu contemplar la bellesa de la barrera de glaç o gaudir de l’espectacle d’una aurora polar, que a l’hemisferi sud es coneix com a aurora austral. La segona opció fa més d’estiu: enmig de l’oceà Pacífic en unes illes paradisíaques. A les Hawaii passarem les hores sentint la guitarra hawaiana i aprofitarem, aquesta setmana en què celebrem els 30 anys, per explicar-vos una intimitat del TERMCAT i recordar un personatge d’una popular sèrie dels anys vuitanta que va donar nom al primer servidor que vam tenir, en Higgins, que tenia dos servidors associats, en Zeus i l’Apol·lo. Si no teniu una edat aquests noms no us diran gran cosa…

La setmana vinent reprendrem el viatge i marxarem més a prop de casa. Recordeu que si teniu imatges de qualsevol dels termes de la #termruta, ens les podeu enviar per mitjà d’aquest formulari i ens ajudareu a il·lustrar futurs diccionaris, comentaris al web i altres materials de difusió. Moltes gràcies!

La volta al món en 80 termes III: Amèrica

Per poder suportar millor la intensa calor d’aquest estiu, us proposem de començar la tercera etapa de la #termruta ben amunt, al bell nord glaçat, amb el fenomen meteorològic del blizzard i un parell de malamuts d’Alaska que ens guiaran pel camí. Aquells que escolliu el Canadà com a destinació per passar-hi les vacances tindreu l’oportunitat de conèixer-ne un dels esports nacionals, el lacrosse, i amb una mica de sort veureu alguna canoa canadenca, l’evolució de la qual ha donat lloc a la canoa esportiva actual. També podreu tastar una combinació de patates fregides, formatge i salsa calenta anomenada poutine, que ha esdevingut una mena de plat nacional quebequès.

Al país veí del sud, en canvi, gaudireu del sabor d’un autèntic muffin mentre us hidrateu amb una cervesa d’arrels. A Nova York, atureu-vos un moment a l’aparador d’una prestigiosa joieria de la cinquena avinguda per contemplar la lluentor del diamant Tiffany. I si allargueu una mica la vostra estada no us perdeu l’inici de la temporada de la NBA: potser algun dels nostres esportistes més internacionals sigui escollit com a jugador més valuós.

A Mèxic teniu dues maneres de refrescar-vos: prenent una xia en un bar o banyant-vos en les aigües d’un cenote enmig de la natura. I quan aneu a conèixer els racons del Carib i de l’Amèrica Central, vestiu-vos amb una guaiabera.

Continuem l’itinerari fins a l’Equador, on tastarem uns corviches, i marxarem a Colòmbia i a Veneçuela per acabar d’omplir l’estómac amb unes arepes. Amb la panxa ben contenta ens endinsarem per la selva amazònica per conèixer els secrets que amaga la natura del continent. Un d’ells és la simpàtica mona de nit septentrional, l’únic primat d’hàbits nocturns de l’Amèrica del Sud.

Si marxeu al Perú probablement visitareu la ciutat sagrada del Machu Picchu. Caldrà que estigueu preparats per fer front al mal de muntanya, que apareix com a conseqüència de la disminució d’oxigen a l’aire. Un cop passades les nàusees, la tos seca i el mal de cap, us animareu amb el so d’una quena o amb la melodia d’un xorinyo brasiler, un estil musical que fusiona la polca amb el xotis, el tango i l’havanera.

Com ja és costum a la nostra ruta, també aprendrem algunes paraules de les llengües locals per entendre’ns millor amb els autòctons. En aquesta ocasió escollirem el guaraní, una de les llengües ameríndies amb més parlants; el quítxua, la llengua indígena amb què es comuniquen entre 8 i 10 milions de persones de tot el continent americà, i l’arapaho, un exemple de treball i lluita per preservar la pròpia llengua.

I avui acabarem l’etapa amb un bon xurrasco argentí. Recordeu que ens podeu ajudar a il·lustrar aquests termes i els de l’Àsia i l’Àfrica enviant-nos les vostres fotografies a través del següent formulari. I la propera setmana, cap als antípodes!

La volta al món en 80 termes II: Àfrica

Aquesta setmana la #termruta arriba fins a l’Àfrica, un continent farcit de música, colors, sabors, natura i amb una riquesa lingüística immensa. Comencem!

Què podem menjar?

El nord d’Àfrica és l’indret ideal per tastar el tagín, un estofat de carn o peix amb verdures servit en un plat amb el mateix nom, o per assaborir la barreja de sabors del ras-alhanut. Una mica més al sud, a Nigèria, la cuina picant prendrà protagonisme. Us recomanem el pedrer amb pebrot, un plat elaborat amb pedrer, sal, pebrot verd, pebrot vermell, ceba, curri, farigola, oli i brou.

On podem dormir (i on és millor no fer-ho)?

Aquells que viatgeu al Sàhara, aprofiteu per dormir en una haima i gaudiu de la fresca i de les estrelles d’una nit al desert. Si us acosteu a Egipte i topeu amb una construcció de planta rectangular, compte, pot ser que sigui una mastaba: no sembla el millor lloc per a pernoctar-hi.

Com ens entendrem?

De les més de 2.000 llengües del continent africà, us en presentem quatre: el suahili, que és emprat per més de 70 milions de persones a tot l’Àfrica oriental; el ful, parlat a gran part de l’Àfrica occidental; l’amazic, que pot ser considerada la llengua autòctona de tot el nord d’Àfrica, i el malgaix, a Madagascar, que no forma part de cap família lingüística africana, sinó de l’austronèsica, concretament de la branca malaiopolinèsia, com ara el malai, el javanès, el tagàlog, el hawaià o el samoà.

Què no ens hem de perdre?

Els amants del submarinisme ben segur somieu conèixer Aldabra, el segon atol de corall més gran del món. En aquest paradís tropical, que forma part de l’Estat de les Seychelles, també quedareu sorpresos amb la mida de la gegantina tortuga d’Aldabra. A l’Àfrica tropical, serà un arbre el que us deixarà bocabadats: es tracta de l’arbre de les salsitxes, una biogniàcia amb fruits en forma de botifarra. També en aquesta regió del continent haureu d’anar amb compte de no agafar la malaltia de la son, provocada per la picada de la mosca tse-tse, un insecte de nom pleonàstic, ja que tse-tse en setswana significa ‘mosca’. I un altre animal amb el qual és millor no topar és l’escurçó nocturn verd, que viu a les zones boscoses i humides de l’Àfrica occidental i és molt verinós. Si aquests darrers termes us han posat una mica nerviosos, aneu cap a Sud-àfrica i relaxeu-vos amb una infusió feta amb les fulles d’un arbust de fulles linears i acuminades i flors grogues: el roibos.

I què aprendrem?

Acabarem el nostre itinerari terminològic amb una secció dedicada a la cultura. Si viatgeu al Congo, tindreu l’oportunitat de conèixer el bressol del kimbanguisme, el moviment més important dins del fenomen de les esglésies independents africanes. A Benín, en canvi, us podreu apropar als rituals carismàtics del cristianisme celeste.

La música i la dansa són una forma d’expressió congènita de bona part dels habitants del continent, i són molts els instruments de percussió que ajuden a ambientar les seves celebracions i rituals. En són dos exemples el tambor parlant, a l’oest, i les càrcabes, al nord.

Pel que fa a la indumentària, a Egipte, homes i dones vesteixen amb una túnica de mànigues llargues i rectes i coll rodó anomenada gal·labiyya. Sens dubte, però, els vestits i els barrets de colors llampants i formes geomètriques són els millors representants de l’alegre abillament africà. El bàtik és una tècnica de tintat que consisteix a aplicar capes de cera d’abella fosa sobre les zones que no es volen tenyir i que es repeteix per tal de combinar diferents formes i colors. També es coneix com a bàtik la tela de cotó lleuger sobre la qual s’hi han estampat diversos dibuixos.

I aquí s’acaba la segona etapa de la nostra Volta al món en 80 termes. Consulteu-ne el mapa interactiu per aprofundir en els diferents termes, i si voleu ajudar-nos a il·lustrar futurs diccionaris, comentaris al web i altres materials de difusió amb fotografies vostres, envieu-nos-les per mitjà d’aquest formulari. Ah, per si de cas us vau perdre la primera ruta per Àsia, aquí la trobareu. Fins la setmana vinent!

La volta al món en 80 termes I: Àsia

Les tan merescudes vacances s’acosten cada dia més. Aquest any us volem proposar una ruta terminològica per tots els racons del planeta. Cada setmana viatjarem per alguns termes —més o menys familiars, més o menys desconeguts, més o menys curiosos— dels cinc continents. La primera parada de la #termruta la fem a l’Àsia; en concret, al Japó.

Molts de vosaltres deveu haver tastat en més d’una ocasió un bolet molt apreciat en la cuina d’aquest país: el xiitake. Consulteu aquest i altres termes de l’art culinari nipó al diccionari de Gastronomia japonesa. Continuem el nostre periple fins al sud-est asiàtic, però si hi arribem en plena època de monsons potser ens haurem d’aixoplugar sota un il·lipé de Borneo.

L’itinerari terminològic ens porta ara fins a la Xina. D’allà us en podreu endur dos bonics records per als vostres amics: l’erhu, un instrument de corda que de tant en tant sentim al metro de Barcelona, i el mahjong, un dels jocs de taula més populars del país.

Si el que voleu és arribar al sostre del món, deixeu-vos guiar per la saviesa d’un bon xerpa. Els que aprofiteu l’estiu per visitar Mongòlia, no us perdeu els petròglifs del massís de l’Altai, Patrimoni de la Humanitat des del 2011. Al Kazakhstan haureu d’aprendre algunes paraules de kazakh o de les altres 13 llengües que s’hi parlen. I si marxeu encara més al nord, a banda d’agafar l’abric, perdeu-vos per la tundra.

La #termruta continua per l’Índia vestits amb una kurta o amb un sari per no desentonar. Allà refareu els vostres txakres si la fatiga del viatge us els ha malmès. Compte, tant en aquest país com al Pakistan, la passió pel criquet s’encomana. Renovats de cos i ànima, és l’hora d’intentar-ho. Ho fareu molt bé i no sereu agafats al vol. I si us arribeu a Sri Lanka, no deixeu de visitar un dàgoba (la mateixa construcció que a l’Índia sentireu anomenar stupa).

Després, agafem les maletes i cap al Caucas i l’Orient Mitjà. Afamats, ens aturarem a Armènia per tastar un bon lavash. I als països àrabs, un xauarma autòcton. Ah! I quan passeu per Israel, no oblideu de bescanviar els vostres euros per xéquels.

Fins aquí la primera etapa. La setmana vinent tornarem a fer la motxilla i marxarem a l’Àfrica. Mentrestant, podeu resseguir la ruta asiàtica pel mapa interactiu que us hem preparat. Si teniu fotos d’algun d’aquests termes i ens voleu ajudar a il·lustrar futurs diccionaris, comentaris al web i altres materials de difusió, envieu-nos-les per mitjà d’aquest formulari.

Recursos del TERMCAT per a l’àmbit de la justícia

La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura ha posat en marxa la campanya “En català, també és de llei”, i des del TERMCAT ens hi afegim i destaquem els principals recursos de què disposem per als professionals de l’àmbit de la justícia.

El Diccionari de dret administratiu conté 1.130 termes amb la definició i notes explicatives en català, equivalents en castellà i àrea temàtica.

El Diccionari de dret civil conté 1.160 termes corresponents a les cinc grans àrees clàssiques del dret civil: dret civil general, dret civil d’obligacions i contractes, drets reals, dret de família i dret de successions. Cada article conté les denominacions en català, equivalents en castellà, definicions i, sovint, notes explicatives.

El Vocabulari de dret penal i penitenciari conté 2.705 termes corresponents a quatre grups temàtics: dret penal, dret processal penal, dret penitenciari i dret penal militar. Cada article mostra les denominacions en català, equivalents en castellà i l’àrea temàtica.

La Terminologia notarial aplega uns tres-cents termes, que són els d’ús més habitual a les notaries, i en presenta les denominacions i la definició en català i els equivalents en castellà. A més dels més característics del món de la notaria, també s’hi inclouen termes que provenen d’altres branques del dret estretament vinculades amb la feina diària del notari, com ara el dret civil, el dret hipotecari o el dret mercantil.

El Lèxic de les Comunitats europees recull més de tres-cents termes procedents del buidatge de l’apartat Comunitats Europees del tesaurus multilingüe Eurovoc, setanta-cinc dels quals són termes de dret comunitari. Per a cada terme es proporciona la denominació en català i els equivalents en castellà, francès i anglès.

La campanya “En català, també és de llei” té la col·laboració del Departament de Justícia, el Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya, l’Il·lustre Col·legi de Notaris de Catalunya, el Consell de Col·legis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya, el Deganat Autonòmic dels Registradors de la Propietat, Mercantils i de Béns Mobles de Catalunya, i el Consell de Col·legis de Graduats Socials de Catalunya.