Com es diu en català call for papers?

convocatoria_comunicacions

Si us dediqueu a algun àmbit relacionat amb la recerca, amb la universitat o en què siguin habituals els congressos o trobades d’estudi en què els assistents poden presentar les seves aportacions, de segur que us sonarà l’expressió anglesa call for papers, amb la qual els organitzadors conviden les persones interessades a enviar les seves propostes de comunicacions.

En català, es fa servir el terme convocatòria de comunicacions. En general, la convocatòria de comunicacions especifica els temes previstos, el calendari de presentació i els requisits que han de tenir les propostes perquè puguin ser admeses.

Algunes vegades es fa també una petició de resums (en anglès, call for abstracts): com a complement del text complet de la comunicació, o de vegades de manera prèvia, es demana un resum (no cal dir-ne abstract) que, sovint amb un nombre limitat de paraules, serveixi d’orientació per als organitzadors i els assistents sobre els punts principals que es desenvolupen en la comunicació.

Si us interessa aprofundir en la terminologia relacionada amb aquest àmbit, us convidem a consultar la Terminologia de fires i congressos, en què trobareu els termes definits en català i amb els equivalents en castellà, francès, anglès i portuguès.

#termedelasetmana: telemàtica

telematica

Aquests dies l’actualitat informativa ha posat en primer pla el terme telemàtica, i per això us el proposem com a #termedelasetmana.

Es refereix al conjunt de tècniques que apliquen alhora la informàtica i les telecomunicacions. Té ús com a substantiu (“la telemàtica permet dur a terme…”), i també com a adjectiu (telemàtic -a), en contextos com ara votació telemàtica, investidura telemàtica, etc.

Des del punt de vista de la formació, aquest terme presenta alguna particularitat, perquè el recurs a l’adjunció de prefixos a formes ja truncades és un tipus de formació relativament poc freqüent, i els experts no el solen recomanar perquè pot donar peu a formes poc transparents semànticament. En aquest cas concret, es tracta d’afegir el formant d’origen grec tele– (que vol dir ‘a distància’) a –màtica, una terminació compartida per diverses formes (automàtica, informàtica, matemàtica, gramàtica…), que aquí s’ha de considerar un fals sufix procedent de l’escapçament del mot informàtica, com també passa per exemple a ofimàtica. Ho acaba de confirmar la cerca documental, que mostra que en les primeres ocurrències del terme telemàtica (cap als anys 80 del segle passat), aquest molt sovint convivia amb la forma completa teleinformàtica, que ara ha caigut en desús.

Val a dir que el terme telemàtica (igual que ofimàtica) també havia experimentat en els últims anys un notable retrocés en favor d’altres termes amb significats més o menys afins, com ara tecnologies de la informació i la comunicació o TIC, noves tecnologies, o, simplement, telecomunicacions (atès que avui segurament la noció de ‘comunicació a distància’ ja s’entén que habitualment es fa amb alguna mena de suport informàtic i no cal que el terme ho especifiqui), o amb altres recursos com ara l’adjectiu virtual, les expressions en línia o a distància, etc.

La presència del terme en certs textos legals o reglamentaris segurament explica la revifalla en l’ús de telemàtica que estem comprovant aquests dies, i confirma la importància que té l’ús de la terminologia més adequada en els textos legals.

Com es defineix la pobresa energètica? I la pobresa residencial?

pobresa_energetica

La pobresa energètica és la situació d’una persona o d’una família que té dificultats per a pagar els subministraments bàsics d’electricitat, aigua o gas del seu habitatge, o que destina una part elevada dels seus ingressos a pagar aquests subministraments.

Aquesta dificultat es tradueix sovint en la impossibilitat de mantenir l’habitatge a una temperatura adequada (igual o superior als 18 ºC a l’hivern), i és per aquest motiu que, malauradament, el terme pobresa energètica es fa més visible en ple mes de gener, un mes costerut i considerat el més fred de l’any.

Els factors principals que incideixen en la pobresa energètica són el nivell de renda de les famílies, l’eficiència energètica de l’habitatge i els preus de l’energia.

Relacionat amb la pobresa energètica, el terme pobresa residencial designa la situació d’una persona o d’una família que té dificultats per a pagar l’habitatge o que destina una part elevada dels seus ingressos al seu pagament. Concretament, es considera elevada si la llar destina més del 40 % dels ingressos al pagament del cost de l’habitatge i dels subministraments bàsics.

En tot cas, malgrat que aquestes especificacions permeten fer visibles les diferents situacions, cal tenir present que tant la pobresa energètica com la pobresa residencial són situacions de pobresa que afecten moltes llars, de manera que el més important és identificar i resoldre les causes que motiven la pobresa.

Podeu consultar altres termes de l’àmbit, com ara llindar de pobresa bossa de pobresaal Diccionari de serveis socials.

#termedelasetmana: esclafit

esclafit

Aquest diumenge 7 de gener s’han produït a Catalunya, concretament al Bages i a l’Empordà, uns fenòmens meteorològics especialment notables, que els experts estan analitzant per determinar si han estat tornados o esclafits. Com que tornado és una paraula prou generalitzada, us proposem com a #termedelasetmana el terme esclafit, que potser és menys conegut.

Un esclafit és un corrent d’aire descendent molt violent associat a fenòmens convectius que en arribar a prop de terra s’expandeix horitzontalment a gran velocitat. Els esclafits, com els tornados, poden causar estralls, però els efectes en el territori són diferents, i això —juntament amb els possibles documents gràfics que s’hagin pogut obtenir— és el que permetrà als especialistes determinar quin és exactament el fenomen que s’ha esdevingut aquesta setmana.

La forma esclafit és una alternativa catalana al manlleu anglès downburst, proposada pels experts de l’àmbit i que ja ha tingut una considerable difusió, tant en textos especialitzats com de divulgació i en mitjans de comunicació.

#termedelasetmana: circumscripció electoral

circumscripcio_electoral

Aquesta setmana està especialment condicionada per les eleccions. Entre l’extensa terminologia electoral, us proposem com a #termedelasetmana el terme circumscripció electoral.

Fa referència tant a la divisió del territori a la qual s’assigna l’elecció d’un o de diversos escons com al conjunt d’electors inclosos en aquesta divisió territorial.

Per tant, és ben probable que en les notícies sobre l’escrutini es faci servir aquest terme, que des del punt de vista de la formació és un bon exemple de cultisme: circumscripció és un substantiu derivat del verb circumscriure, que prové del llatí circumscrībĕre, estrictament ‘escriure al voltant’, però utilitzat des de les primeres documentacions amb el sentit de ‘encerclar, limitar, restringir’. Convé notar que tant el verb com el substantiu en català s’escriuen amb m, i no pas amb n com es fa en castellà i en francès.

Si us interessa la terminologia electoral, trobareu aquest terme i molts més, amb equivalents en diverses llengües i amb les definicions corresponents, a la Terminologia electoral bàsica.

Com es diu la malaltia del personatge principal de Wonder?

ADN

El personatge principal de Wonder, la popular novel·la i ara també pel·lícula, pateix la síndrome de Treacher Collins, que és un quadre clínic causat per una alteració congènita hereditària d’expressivitat clínica variable, caracteritzada per malformacions i anomalies facials i cranials diverses, associades a defectes visuals, dèficit auditiu i problemes en la respiració i la parla.

Encara que no és curable, els símptomes de la síndrome es poden tractar amb cirurgia plàstica, dispositius d’ajuda auditiva i altres tractaments de suport psiquiàtric i psicològic. Les persones afectades tenen una intel·ligència normal i poden assolir una edat avançada.

La denominació d’aquesta síndrome és un epònim mèdic, és a dir, un nom format a partir del nom del cirurgià i oftalmòleg anglès Edward Treacher Collins, que en va descriure les característiques essencials a començament del segle passat. Si voleu saber més coses sobre els epònims, i especialment els epònims en medicina, us recomanem el text que Elena Guardiola i Josep-Eladi Baños van presentar en la darrera edició dels Espais Terminològics del TERMCAT.

El surf de neu i els seus termes

surf_de_neu

Quan arriba el fred i, sobretot, la neu, hi ha un nombrós grup de persones a qui es veu especialment contents: esquiadors i aficionats als esports d’hivern en general contemplen amb alegria la caiguda de les volves, i si no poden sortir immediatament, és ben probable que entretinguin l’espera parlant amb amics i coneguts de la seva passió. I si la seva passió concreta és el surf de neu, i vosaltres no la compartiu, hi ha un cert risc que no entengueu gaire de què us parlen.

Efectivament, la terminologia del surf de neu pot resultar una mica críptica per als qui no la coneixen. Us diran que han fet un aeri (que no té res a veure amb el de Montserrat), o bé un alley-oop; que el que de debò els agrada és el càrving; que un contracantelleig els va fer caure, i el decantador de la bota va quedar tocat; que van fer un fistó o garlanda extraordinari; que si l’un és gufi i l’altre és regular; o que van acabar fent un indi i un japó (i no us imagineu ningú amb plomes al cap o amb quimono).

Tot això, mentre us expliquen que el migtub de l’estació s’hauria de millorar; que ho noten quan hi fan mutsmètodes i altres trucs; i mentre discuteixen sobre el nervi de la planxa o si allò que van fer era realment un ol·li.

Ja ho veieu: com passa en tants altres àmbits, els termes propis del surf de neu poden semblar estranys als qui no els coneixen, però per als especialistes no tenen misteri. Tant si ja els coneixíeu com si els heu sentit per primera vegada, us convidem a consultar la Terminologia de surf de neu, on hi trobareu tots aquests termes, i encara més, definits i amb els equivalents en castellà, anglès i francès. Si els coneixíeu, guanyareu en precisió quan els feu servir; si no els coneixíeu, guanyareu coneixement.

#termedelasetmana: malaltia infecciosa

malaltia_infecciosa

Aquesta setmana, la tria del #termedelasetmana és especialment evident: aquesta és la setmana de la Marató de TV3, dedicada aquest any a les malalties infeccioses. Per tant, el #termedelasetmana que us proposem és precisament aquest: malaltia infecciosa.

Es refereix a una malaltia causada per microorganismes patògens, que pot romandre localitzada o estendre’s sistèmicament i que pot ser transmesa directament o indirectament d’un organisme a un altre. Les malalties infeccioses són causades per bacteris, virus, fongs o protozous.

Si us interessa obtenir més informació sobre aquest terme, us recomanem que consulteu aquest material interactiu, en format de targetes reversibles, que difon alguns dels termes relacionats més destacats.

I si el que us interessa és la informació sobre la resta de la terminologia relacionada amb les malalties infeccioses, us convidem a visitar la Terminologia de les malalties infeccioses, que acabem de publicar amb els 220 termes més rellevants d’aquest sector.

#termedelasetmana: criptomoneda

criptomoneda

Aquesta setmana, des del TERMCAT i amb la col·laboració del CESICAT, hem publicat la Terminologia de la ciberseguretat, un diccionari dedicat a un àmbit de plena actualitat i d’interès molt generalitzat. Per això, us proposen com a #termedelasetmana un dels termes d’aquest recull: el terme criptomoneda.

Es tracta de la moneda virtual basada en la criptografia, és a dir, en les tècniques de xifratge de dades. Des del punt de vista de la formació, el terme s’ha creat amb l’adjunció del formant cripto– (del grec kryptós ‘amagat’) a la base substantiva moneda (amb una etimologia curiosa: prové del llatí moneta ‘anunciadora’, que era el sobrenom de la deessa Juno, en el temple de la qual és on es van encunyar les primeres monedes).

El terme criptomoneda s’ha fet més o menys conegut arran de les notícies vinculades al bitcoin, la criptomoneda més popular.

Si voleu més informació sobre els bitcoins, les altres criptomonedes i molts altres conceptes d’aquest àmbit, consulteu la nova Terminologia de la ciberseguretat: us hi esperen prop de 260 termes relacionats amb el món de la seguretat a la xarxa.

Què és un world cafe? Com en podem dir en català?

cafe_conversa

Amb les formes angleses world cafe i knowledge cafe es fa referència a un concepte nou que s’està estenent molt de pressa en l’àmbit de la comunicació, l’estratègia empresarial i la resolució de problemes o conflictes: en català s’ha normalitzat amb la forma cafè conversa.

Es tracta d’una metodologia de treball col·laboratiu consistent a reunir en un espai acollidor persones expertes o interessades en un tema determinat perquè dialoguin de manera distesa en petits grups, a partir de preguntes prèviament formulades pels organitzadors i en diferents rondes en què els participants van canviant de grup, amb l’objectiu de fomentar el diàleg, crear nous enfocaments sobre la matèria i, en general, compartir coneixement i promoure la innovació.

Els especialistes que fan servir aquest terme avalen la forma cafè conversa perquè conceptualment recull els dos elements fonamentals de la forma originària: el cafè, com a espai que fomenta el diàleg, i la conversa, com a element definitori d’aquesta metodologia. Formalment, a més, és anàleg a d’altres termes com ara cafè concert i cafè teatre, que designen establiments on es presenten determinats espectacles i també, per extensió, l’espectacle o l’activitat que s’hi fa. Els calcs cafè del móncafè mundial i cafè del coneixement es consideren formes semànticament poc clares.

El cafè conversa va ser ideat pels experts nord-americans Juanita Brown i David M. Isaacs i és en l’origen una marca registrada: The World Café.

Podeu consultar la fitxa completa d’aquest terme al Cercaterm i a la Neoloteca.