#termedelasetmana: drets fonamentals

L’actualitat informativa a diversos punts del planeta posa en primer pla el terme que us proposem com a #termedelasetmana: drets fonamentals.

Fa referència al conjunt de drets humans bàsics, de caràcter universal, inalienable i inderogable, basats en els valors de la dignitat, la llibertat i la igualtat, que es recullen en les constitucions o altres normes jurídiques bàsiques dels estats o en tractats internacionals, i gaudeixen de protecció jurisdiccional. També se’n pot dir drets humans fonamentals, que de fet és la denominació completa del terme.

Es tracta d’un sintagma descriptiu i transparent, en què la base drets (humans) es complementa amb l’adjectiu fonamental, que fa referència als fonaments, a allò que és a la base, i té un ús metafòric freqüent, com en aquest cas.

Com que el terme designa un conjunt sovint indestriable, en general es fa servir en plural (drets fonamentals), però si cal fer referència a un dels drets en particular, s’hi fa servir el singular corresponent (dret fonamental).

Si us interessa la terminologia relacionada amb aquest àmbit, us aconsellem la consulta del Diccionari de relacions internacionals, amb més de 1.300 termes referits a les relacions internacionals i el marc jurídic i competencial dels actors internacionals. Cada fitxa terminològica conté una denominació catalana; sinònims, si n’hi ha; equivalents en castellà, francès i anglès; definició, i, sovint, notes explicatives. I també us pot interessar la infografia interactiva dedicada a la Declaració universal dels drets humans.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: martellet

Coincidint amb el Dia Europeu de la Música, el 21 de juny, hem publicat una nova infografia interactiva amb els termes corresponents a les parts del piano, i ara us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes més destacats d’aquest instrument, tot i que queda amagat a la vista: el terme martellet.

Fa referència a la peça del mecanisme d’un piano que consta d’un braç i un cap recobert de feltre i que té la funció de produir el so per percussió directa sobre les cordes. També se’n pot dir martell.

De fet, es tracta d’un dels diversos casos en què es designa amb la forma martell martellet una peça que, d’una manera o altra, presenta alguna analogia formal amb l’eina. N’hi ha exemples en anatomia, en tecnologia, en esports, etc. 

La il·lustració amb què acompanyem aquest text, extreta de la infografia, ja permet fer-se una idea de la complexitat que s’amaga sota la tapa d’un piano, just darrere de cada tecla. La propera vegada que admireu l’habilitat del pianista que interpreta alguna peça musical, hi podeu afegir també l’admiració per la suma d’habilitats que el temps ha acumulat i concentrat fins a fer possible la creació d’un instrument com el piano. La riquesa terminològica que veureu a la infografia n’és també una altra mostra.

I si us queda curiositat, també podeu admirar-vos amb les altres infografies d’aquesta sèrie, dedicades a la guitarra, el saxo i el violí.

[Font: TERMCAT]

Escala de calor nocturna: nits tropicals, nits tòrrides i nits roents

Abans que arribés l’estiu astronòmic ja han tret el cap en moltes poblacions catalanes les primeres nits tropicals, és a dir, nits amb un temperatura mínima igual o superior als 20 °C. El nombre de nits tropicals en un territori es considera un índex d’extrem climàtic des d’organismes de referència internacionals, per la qual cosa el registre d’aquesta dada és important per a l’estudi del canvi climàtic.  

Cal tenir en compte, però, que en moltes zones del litoral català el nombre anual de nits tropicals és especialment alt. Per aquest motiu, tot i que internacionalment no s’estableix cap més gradació, en el nostre context s’ha vist la necessitat d’analitzar un nou índex de calor nocturna més extrema: es tracta de les nits amb una temperatura mínima igual o superior als 25 °C, que reben el nom de nits tòrrides, en què l’adjectiu tòrrid –a té el significat de ‘molt calent’.  

La cosa, però, no queda aquí, i és que, arran d’un registre puntual de l’estiu del 2018, en què la temperatura nocturna d’algun punt de la costa de Girona no va baixar dels 30 °C, juntament amb el fet que ara mateix sembla que el canvi climàtic no té aturador, ja s’ha vist la necessitat de disposar del terme corresponent a un altre índex de calor nocturna encara més extrema. Concretament, la denominació que s’ha acordat per a designar les nits, encara no habituals, en què la temperatura mínima pugui ser igual o superior als 30 °C és nit roent; l’adjectiu roent, que vol dir ‘extremament calent, que crema’, sembla especialment indicat per a aquest concepte. En canvi, s’ha descartat, entre d’altres, la proposta nit abrasadora perquè l’adjectiu abrasador -a remet a l’acció del Sol i podria tenir altres connotacions.

Esperem que, malgrat el ventall de termes de què disposem, i malgrat l’arribada primerenca de la calor aquesta temporada, aquest estiu no haguem de fer gala d’aquesta riquesa lèxica i ens puguem acomodar, per dir-ho d’alguna manera, en les nits tropicals —si bé tot fa presagiar que no serà fàcil en molts punts del territori.  

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: nit tropical

L’onada de calor que estem vivint aquests dies comporta també la difusió de termes especialitzats, com el que us proposem com a #termedelasetmana: nit tropical.

Fa referència exactament a la nit en què la temperatura mínima està entre 20 °C i 24,9 °C. Aquest és el terme precís, doncs, per anomenar la nit que per exemple s’ha viscut aquesta nit passada, 13 de juny, al barri de Gràcia de Barcelona, en què la temperatura no ha baixat de 24,6 °C.

També se’n pot dir nit calorosa, un sinònim potser menys cridaner però igualment adequat i precís.

I com en diem amb precisió terminològica de les nits en què el termòmetre no baixa dels 25 °C? Consulteu aquest apunt del portal Terra i hi trobareu tots els termes que designen les nits segons la temperatura que s’hi registra.

Quan el context no demani precisió terminològica, evidentment podeu fer servir qualsevol altra expressió popular que expressi que ha fet molta calor: això ja ho deixem a la vostra imaginació i creativitat.

[Font: TERMCAT]

Mat al vol? De tota la vida

Un alley-oop és un prodigi de coordinació i complicitat entre un passador que fa arribar una pilota alta a prop de la cistella, amb la trajectòria exacta, i un finalitzador que salta amb força per agafar-la a l’aire i (encara en el mateix salt!) la fa entrar a la cistella abans de tornar a prendre contacte amb el terra.

Els alley-oops es poden acabar amb un cop de dits, un llançament amb una o dues mans o una esmaixada (també anomenada mat). De tots, en català en podem dir tant alley-oop com mat al vol. Ara bé, si volem ser molt precisos, també podem distingir entre tir al vol (finalització amb un cop de dits o un llançament) i mat al vol (finalització amb una esmaixada).

De vegades la passada inicial es fa rebotar expressament contra el tauler amb la certesa que el company arreplegarà el rebot, en una carambola de billar; és, per tant, un alley-oop contra tauler (o un mat al vol contra tauler). I, virtuosisme màxim, també hi ha casos d’un mateix jugador que estampa la pilota amb tota la intenció contra el tauler per agafar ell mateix el rebot i entatxonar-la en el cèrcol: és un auto alley-oop (o un auto mat al vol).

Però d’’on surten tots aquests noms?:

— Alley-oop ens ve del bàsquet dels Estats Units i es fa servir en totes les llengües. Probablement deriva de l’expressió francesa Allez-hoop!, pròpia dels exercicis acrobàtics de circ. I, certament, la plasticitat i la dificultat tècnica de la jugada fan pensar en un número d’acròbates…

— Mat al vol, en canvi, ja es veu que ve d’una altra banda: va sortir de les enquestes que les transmissions de bàsquet de Catalunya Ràdio plantegen als seus oients per buscar alternatives als manlleus; va ser aprovada pel Consell Supervisor del TERMCAT (al costat de alley-oop), que hi va afegir les variants de fer rebotar la pilota contra el tauler i de fer-s’ho tot un mateix jugador, amb l’acord previ en tots els casos de la Federació Catalana de Basquetbol, i ha estat publicada el 10 de maig al DOGC dintre la llista de termes normalitzats que s’han introduït al català. 

I és així com, al costat dels alley-oops nord-americans, tenim també els mats al vol amb un no sé què d’ànima catalana. O és que no us fan pensar en els pals de les barques que branden a port totes aquestes mans esteses i aquests braços aixecats? I no veuríeu el sol de posta camí de les muntanyes en la pilota taronja que travessa el cel dels pavellons durant la passada inicial, abans de ser arrepleglada i adreçada al cèrcol?

Mat al vol, i tant. És nou, però és tan visual, tan exacte, tan curt i tan nostre que ja sembla com si ho haguéssim dit tota la vida. Mira que van tenir vista els responsables de les transmissions de bàsquet de Catalunya Ràdio i els seus oients…

#termedelasetmana: immunitat

Avui presentem el Diccionari multilingüe de la COVID-19: cinc-cents termes per a entendre la pandèmia, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes clau d’aquest àmbit: el terme immunitat.

Fa referència a la resistència congènita o adquirida d’un organisme contra una malaltia infecciosa o un antigen determinat. La immunitat es classifica, segons l’origen, en immunitat innata immunitat adaptativa i, segons el desencadenant de la resposta immunitària, en immunitat inespecífica (adreçada contra qualsevol agent patogen) i immunitat específica (adreçada contra un antigen concret).

Des del punt de vista de la forma, el terme prové del llatí immunitas, format a partir del prefix negatiu in– (im-) i la base munis, de munus, que volia dir ‘càrrec, responsabilitat’. Inicialment, doncs, s’aplicava en el sentit de ‘lliure de càrregues, de responsabilitats’ (un sentit que encara trobem en contextos com ara immunitat parlamentària, per exemple). En medicina va adoptar el sentit actual de lliure de contagis. De la mateixa família tenim altres formes com ara immuneimmunitari o immunologia.

Potser no serà sobrer que recordem que en tots els casos en català el prefix negatiu in– s’escriu amb m davant d’una altra m (intemporalinsensat, però immunitatimmaterialimmillorable, etc.).

Si voleu descobrir 500 termes com aquest, relacionats amb la pandèmia de COVID-19, consulteu el diccionari que presentem, en la seva versió en línia, permanentment actualitzada, o en l’edició en paper.

[Font: TERMCAT]

Amb quètxup i mostassa, si us plau!

Quant de temps fa que no us mengeu un frànkfurt? Va, que ara el pecat ja no és tan gros perquè el podeu demanar amb accent obert sobre la a. I és que recentment el Consell Supervisor del TERMCAT ha decidit que la salsitxa, l’entrepà i l’establiment de restauració on se’n pot menjar s’escriguin amb minúscula i amb l’accent gràfic corresponent sobre la a. L’adaptació gràfica al català facilita la pronúncia i alhora respecta la grafia original del topònim en alemany, i d’aquí ve la k que conserva.

La salsitxa de Frankfurt és una salsitxa cuita i fumada feta amb carn de porc o de boví o amb una barreja de totes dues originària de la ciutat alemanya de Frankfurt, d’on li ve el nom. Amb aquest nom apareix al diccionari normatiu (DIEC). Però també se’n pot dir simplement frànkfurt, per reducció, igual com diem colònia per aigua de Colònia (també una ciutat alemanya). L’entrepà fet amb una salsitxa de Frankfurt també s’anomena frànkfurt. És una forma creada per metonímia a partir de la mateixa denominació referida a la salsitxa, el mateix procediment que hamburguesa, que designa l’entrepà fet amb una hamburguesa (d’Hamburg, un altre cop una ciutat alemanya).

Igualment anomenem frànkfurt l’establiment de restauració on el plat estrella són els frànkfurts, encara que també serveixin altres entrepans i altres plats. A partir d’ara, doncs, no hi ha excusa per no demanar un frànkfurt en català. Tan sols caldrà decidir si el guarnim amb quètxup, amb mostassa o amb totes dues salses alhora; si l’acompanyem amb patates rosses o amb amanida, o si ens el mengem com a entrepà o al plat amb forquilla i ganivet.

En cas de dubte, consulteu el Cercaterm o el cercador del Portal d’alimentació i gastronomia. I bon profit! Sense por!

#termedelasetmana: cultura del consentiment

Què entenem per cultura del consentiment?

Designa la cultura en què es reconeix plenament l’autodeterminació sexual de les persones, es garanteix un consentiment sexual efectiu i s’assumeix responsabilitat social en l’erradicació de les violències sexuals.

És necessari un nou discurs, i per tenir veu en l’espai públic cal aportar les eines de transformació adequades; i una d’aquestes eines poderoses són els termes. Com apunta Alba Alfageme a Quan cridem els nostres noms, moviments com el #metoo han escrit un relat diferent i ens han mostrat dones referents recuperades, que es presenten com a supervivents després de passar un episodi de violència sexual. Posar noms a les violències contra les dones i creure en l’impacte de les paraules és un dels primers passos per a trencar el discurs del patriarcat.

Hi ha un altre final possible i molts altres inicis, també. De fet, el relat pot ser un altre de ben diferent, però fins ara ens pensàvem que no era possible. Sovint, fins que no veus definida una experiència o una situació de violència viscuda, no la pots identificar. Els termes són necessaris perquè moltes dones puguin identificar que allò que els ha passat és un delicte sexual i que es pot denunciar. Com deia Judith Butler en el seu darrer assaig, Quin món és aquest?, no hem de subestimar “el poder de les petites accions”.

I els termes poden esdevenir una eina més que contribueixi al trànsit social necessari de la cultura de la violació a la cultura del consentiment. El projecte Terminologia del consentiment sexual es presenta com un projecte obert i revisable, que es pot ampliar i modificar si escau amb les propostes de les usuàries i de les especialistes, i que té com a objectiu posar el focus en la cultura del consentiment i alhora posar nom a les agressions contra les dones.

Com a material educatiu complementari s’ha elaborat una infografia interactiva que pot servir com a eina pedagògica entre els joves i que els pot ajudar a identificar i denunciar situacions de violència sexual.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: facilitador local

Les lamentables notícies que arriben dels enviats especials dels mitjans de comunicació a la guerra d’Ucraïna han tornat a posar en primer pla el terme que us proposem com a #termedelasetmana: facilitador local | facilitadora local.

Designa la persona, sovint un periodista, que té bons coneixements d’un país, del qual sol ser nadiu, i una extensa xarxa de relacions a la zona, que fa d’assistent d’un periodista estranger que s’hi ha desplaçat durant l’exercici de la seva professió. Per exemple, el facilitador local o la facilitadora local poden ajudar a establir contactes, orientar en qüestions de seguretat en zones de conflicte, facilitar l’accés a zones d’interès informatiu o fer d’intèrprets.

La figura del facilitador local ha estat present en molts dels conflictes armats dels darrers anys en zones de l’Orient mitjà i de l’Àfrica, i últimament se n’està destacant la importància amb reconeixements públics de diversa mena.

Atès l’ús de l’anglès com a llengua de comunicació en moltes zones de conflicte, té una extensió i un ús generalitzat l’equivalent anglès fixer, però com que aquesta forma també té en aquesta llengua un sentit que es pot interpretar pejorativament, actualment es prefereix la forma local producer.

En català s’ha preferit partir de la base facilitador, que ja té ús en els àmbits de la política, l’economia i altres sectors relacionats per a referir-se a la persona que, per la seva experiència, els seus contactes i el seu coneixement dels mercats financers i de la política, fa possible la creació d’un negoci o la consecució d’un objectiu polític o econòmic determinat. S’ha considerat que el calc directe (productor local) era equívoc i podia portar a interpretacions errònies, atès que ja té un sentit consolidat en altres àmbits relativament propers.

[Font: TERMCAT]

Disponible la Memòria d’actuacions del TERMCAT de l’any 2021 i els plans per a l’any 2022

Ja podeu consultar la Memòria d’activitats del TERMCAT de l’any 2021, que s’ofereix en format web i també com un sol document, en pdf.

També teniu disponible el document de resum que presenta els plans per a aquest any 2022.

La Memòria estructura la informació a partir de tres grans blocs: en el primer es descriuen breument les actuacions principals dutes a terme en els àmbits de la normalització, la producció de diccionaris i d’altres materials, l’assessorament, la gestió, la difusió, etc.; en el segon, es presenten les dades relatives a l’impacte que han tingut aquestes actuacions, i el tercer bloc recull dades de caràcter més estructural (pressupost, plantilla, organització, etc.).

El document dels plans, per la seva banda, presenta esquemàticament els projectes en què s’està treballant durant aquest any.

La Memòria del 2021 i els plans d’actuació han estat recentment aprovats pel Consell de Direcció del Consorci TERMCAT, que aplega representants dels tres ens consorciats: la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i el Consorci per a la Normalització Lingüística.