Els drets de l’infant, en un nou diccionari i una infografia interactiva del TERMCAT

DL_drets-infant

Coincidint amb el Dia Universal de la Infància i el 30è aniversari de l’adopció de la Convenció dels Drets de l’Infant a l’Assemblea General de les Nacions Unides, el TERMCAT publica avui la Terminologia dels drets de l’infant, una obra en línia elaborada pel Centre de Terminologia que posa a l’abast dels usuaris 48 termes relacionats amb els drets recollits en aquesta Convenció.

Tant els termes en català com els equivalents en altres llengües s’han creat o adaptat a partir del text de la Convenció, així com de reculls terminològics i documents explicatius relacionats. Les definicions que acompanyen aquests termes no són estrictament terminològiques, sinó que contenen un resum dels punts més importants dels articles de la Convenció corresponents.

Cada fitxa terminològica inclou la denominació en català, una definició, equivalents en castellà, anglès i francès i, si escau, notes complementàries que amplien la informació de la definició. Per exemple, s’hi poden consultar termes referits a drets, com ara dret a l’educació, dret a la privacitat, dret al joc i a l’esbarjo; a llibertats, com ara llibertat d’opinió o llibertat d’associació, o a principis, com ara principi de responsabilitat dels pares.

La publicació del diccionari es complementa amb una infografia interactiva sobre els drets recollits en la Convenció dels Drets de l’Infant. La Síndica de Greuges de Barcelona ha col·laborat en aquesta infografia i es farà càrrec de l’edició i difusió de la versió en format pòster.

Amb la publicació en línia es fa accessible la terminologia a tots els usuaris potencials, experts en drets de l’infant, estudiants, professionals del sector educatiu i d’altres sectors al servei de la infància, infants, famílies, pares i tota mena de lectors interessats en aquesta matèria, amb l’objectiu de divulgar tant com sigui possible els drets recollits en la Convenció dels Drets de l’Infant, el tractat internacional amb més ratificacions de la història i que repre-senta el reconeixement a escala internacional dels infants com a ciutadans i com a subjectes de drets.

La Terminologia dels drets de l’infant forma part de la col·lecció Diccionaris en Línia del web del TERMCAT, que actualment ofereix fins a 147 títols dedicats a diversos àmbits d’especialitat.

#termedelasetmana: llibertat d’expressió

llibertat-expressio

Aquesta setmana hem publicat un diccionari que ens fa una il·lusió especial: la Terminologia dels drets de l’infant, basada en la Convenció sobre els Drets de l’Infant adoptada per les Nacions Unides ara fa precisament 30 anys. Com a mostra d’un dels termes que conté, us proposem el #termedelasetmana llibertat d’expressió.

La llibertat d’expressió queda recollida en aquest diccionari, d’acord amb el text de la Convenció, com la llibertat de l’infant de manifestar públicament idees, opinions i sentiments, i de cercar, rebre i difondre informació, sense limitació de fronteres.

Des del punt de vista lingüístic, es tracta d’una formació sintagmàtica ben transparent, en què a la base llibertat (del llatí libertas, amb el mateix significat) s’afegeix el complement d’expressió (també d’origen llatí), que n’especifica el tipus.

La llibertat d’expressió és un dels grans conceptes en què es basa l’organització de les societats avançades, i com a tal és present en documents com la Convenció sobre els Drets de l’Infant, que, a partir del consens internacional, pretenen oferir una orientació i un guiatge als Estats perquè en facin objecte d’especial protecció. Per ajudar a fer-ne la màxima difusió, hem preparat també una infografia interactiva amb els drets que s’hi recullen.

#termedelasetmana: hidròfob

caviar-oli

Aquesta setmana des del TERMCAT us oferim un nou recurs electrònic, dedicat a l’Oli d’oliva en textures. Hi trobareu els termes que fan referència a catorze elaboracions gastronòmiques amb oli d’oliva, sotmès a diversos procediments. En aquestes preparacions sovint s’aprofita una de les propietats de l’oli d’oliva, que us volem proposar com a #termedelasetmana: l’oli d’oliva és hidròfob.

L’adjectiu hidròfob -a s’aplica a substàncies que presenten interaccions repulsives amb l’aigua. Els formants del terme ho expliquen amb claredat: hidro– és una forma prefixada que prové de la paraula grega hýdōr, que significa ‘aigua’; i –fob és una forma sufixada del mot grec phóbos, que significa ‘aversió’.

Aquest terme fa sovint parella amb el contrari hidròfil -a, amb el formant –fil, que prové del mot grec phílos ‘amic, amant’.

La propietat hidròfoba de l’oli d’oliva és la que permet elaborar el caviar d’oli o encapsulat d’oli, que il·lustra aquest apunt i que és una de les textures que us presentem en aquest nou diccionari en què la gastronomia i la química fan tan bona parella. I si us interessen més característiques químiques com aquesta, no deixeu de consultar el Diccionari de química, amb més de 1.500 termes definits i, sovint, amb notes enciclopèdiques ben interessants.

Què és el modulor?

modulor

“Des de l’antiguitat s’ha intentat buscar una relació matemàtica entre l’ésser humà i la naturalesa. El més antic és Vitruvi i, si bé és veritat que no coneixem cap arquitecte o mestre d’obres de l’edat mitjana que es preocupés per les proporcions des d’un punt de vista teòric, és evident que aquestes són presents en els grans edificis gòtics. Ja al Renaixement, Leon Battista Alberti i Leonardo Da Vinci van reemprendre aquesta tasca, en part gràcies al redescobriment de l’assaig De Architectura, de Vitruvi.

El concepte que volem explicar té relació amb tot això. Le Corbusier va agafar el relleu d’aquesta teorització de les proporcions amb els llibres Le Modulor (1948) i Le Modulor 2 (1953), dos assaigs que volien aprofundir en l’antropomètrica proposant un sistema de mesures del cos humà perquè servís com a base per a l’arquitectura. D’aquest tractat surt el modulor, l’escala de proporcions arquitectòniques que van calcular Le Corbusier i els seus col·laboradors, basada en l’aplicació del nombre auri en les proporcions d’un cos humà ideal dret i amb un braç aixecat.

En castellà s’anomena modulor i en anglès Modulor.

Informació extreta del Diccionari d’història de l’art, una obra avalada pel TERMCAT indispensable per a docents, estudiants i interessats en l’art de totes les èpoques. Disponible en paper a Amazon (https://amzn.to/2Kt7V5y).”

 

Font: Jaume Salvà i Lara

 

(Aquest apunt va ser publicat originàriament al blog de Jaume Salvà. El Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura, de Jaume Salvà i Lara, forma part de la col·lecció Diccionaris en línia, que podeu consultar al web del TERMCAT.)

#termedelasetmana: tsunami

Tsunami

Avui, dia 5 de novembre, es commemora el Dia Mundial de Conscienciació sobre els Tsunamis, i per això us proposem el terme tsunami com a #termedelasetmana.

Fa referència a una onada de gran amplitud i període molt llarg produïda per un sisme submarí intens a alta mar, que, en atènyer la costa, adquireix dimensions de desenes de metres i gran potència destructiva. La denominació tsunami prové d’un mot japonès que significa ‘gran onada en port’, i és la forma emprada en la majoria de llengües del nostre entorn.

Al marge dels usos figurats del terme que l’han posat d’actualitat entre nosaltres, el fet és que les Nacions Unides adverteixen que els tsunamis són fenòmens poc freqüents, però que poden ser extremament mortífers. En els últims 100 anys, 58 tsunamis han comportat més de 260.000 víctimes mortals, més que qualsevol altre risc natural, i això explica que s’hagi proposat el Dia Mundial que avui se celebra.

Podeu consultar la fitxa completa del terme en diversos diccionaris del TERMCAT, com ara en el Diccionari de geografia física, el Diccionari de física, el Diccionari d’enginyeria civil o el Diccionari de gestió ambiental.

#termedelasetmana: otaku

otaku

Aquesta setmana arriba la 25a edició del Saló del Manga, tot un esdeveniment per als aficionats a aquest gènere del còmic que, de fet, comporta tot un món de referents culturals. Per això, us proposem com a #termedelasetmana el terme otaku.

Fa referència a una persona molt aficionada al manga i l’anime. En japonès, significa, literalment, ‘casa vostra’; per extensió, en aquesta llengua també s’aplica a una persona obsessionada per la tecnologia, els videojocs, el manga o altres aficions similars, que sovint passa moltes hores tancat a casa seva, i sol tenir una connotació negativa molt marcada.

En canvi, entre els aficionats al manga, otaku ha perdut aquesta connotació i simplement designa les persones que hi tenen interès, i fins i tot es fa servir en aposició en contextos com ara “cultura otaku”.

Si us interessa la terminologia relacionada amb el manga, podeu consultar el tríptic Terminologia del manga, en què trobareu una vintena dels termes més habituals del sector, com ara manga, anime, cosplay (el terme que teniu il·lustrat en aquest apunt), josei, hentai, etc.

Ous poché, poixé, potxé…?

ous-escalfats

Un bon dia comença amb un bon esmorzar: una peça de fruita o un suc de fruita natural, un iogurt o un cafè amb llet i un parell d’ous escalfats damunt d’una llesca de pa.

Ous? Sí. L’ou és un superaliment que conté vitamines (A, B2, B5, B12, E), minerals (seleni, calci, ferro, potassi, zinc, manganès), proteïnes d’alta qualitat, greixos saludables i altres nutrients molt beneficiosos per a la nostra salut. Els ous escalfats són fàcils de preparar. Es tracta de coure’ls sense closca en aigua a una temperatura pròxima al punt d’ebullició.

S’anomenen ous escalfats perquè s’escalfen. Escalfar és un procediment culinari que consisteix a coure un aliment en un líquid a una temperatura pròxima al punt d’ebullició. Dels ous escalfats també se’n diu ous escaldats o ous escumats, perquè un cop cuits es treuen de l’aigua amb una escumadora. Tan transparents i tan lògiques que són aquestes denominacions catalanes i encara hi ha qui recorre a altres llengües per preparar-se l’esmorzar: huevo poché, en castellà; oeuf poché, en francès; poached egg, en anglès.

Podeu consultar les fitxes completes d’aquests termes al Cercaterm. I endavant les atxes!

#termedelasetmana: depressió aïllada en nivells alts (DANA)

pluja

És, sens dubte, un dels termes clau de la informació meteorològica d’aquests dies, i per això us el proposem com a #termedelasetmana: depressió aïllada en nivells alts, sovint reduït a la sigla DANA.

Es tracta de la depressió atmosfèrica tancada a la part mitjana i alta de la troposfera, constituïda per un nucli d’aire fred amb circulació ciclònica dels vents que s’ha separat de la seva zona d’origen i ha davallat de latitud. Aquesta mena de depressió pot afavorir la inestabilitat atmosfèrica i, combinada amb altres factors, pot donar lloc a precipitacions molt intenses.

En molts contextos, es considera una denominació parcialment sinònima de gota freda, una denominació que va fer fortuna anys enrere però que, en popularitzar-se, també va perdre precisió terminològica, de manera que sovint es feia servir per a designar simplement episodis de pluja més o menys abundant. Els especialistes insisteixen que no totes les depressions aïllades a nivells alts, o DANA o gotes fredes, produeixen pluges intenses, i que no tots els episodis de pluja intensa són causats per una depressió aïllada en nivells alts, sinó que cal que hi concorrin els elements que hem recollit a la definició anterior (depressió tancada, en nivells mitjans i alts de la troposfera, amb un nucli d’aire fred i circulació ciclònica dels vents, i que s’ha separat de la seva zona d’origen). En el cas del terme gota freda, a més, s’aplica concretament a la depressió aïllada en nivells alts que no té reflex en superfície i que és difícil de detectar en els mapes isobàrics.

La denominació que els experts fan servir actualment, depressió aïllada en nivells alts o DANA, és una traducció de l’expressió equivalent castellana (depresión aislada en niveles altos), encunyada per l’Agència Estatal de Meteorologia espanyola per a evitar els usos inadequats de gota freda. Es diu que en l’extensió de la sigla DANA també va col·laborar-hi un cert homenatge al meteoròleg Francisco García Dana.

Per completar la informació, és interessant saber que la denominació gota freda es va crear per calc a partir de l’alemany Kaltlufttropfen (‘gota d’aire fred’), un terme que s’atribueix al meteoròleg alemany Richard Sherhag.

Atès que la denominació completa és llarga, sovint es recorre a l’ús de la sigla, i com en altres casos en què una sigla es popularitza com a denominació d’un concepte, sorgeix el dubte sobre la creació del plural corresponent (per exemple, en un context com “aquest any ja hem viscut dues DANA” o “dues DANES” o “dues DANAs”?). En general, es recomana no marcar el plural i que el context ja desfaci la possible ambigüitat (“dues DANA”), però si es considera imprescindible la gramàtica admet la possibilitat d’afegir-hi una essa minúscula (“dues DANAs”).

Sobre bots i assistents virtuals

assistent-virtual

Alexa, Siri, Cortana, Google Assistant… Diferents noms comercials per a productes tecnològics amb prestacions semblants: ajudar els clients utilitzant el reconeixement de la veu.

Es tracta de programes que utilitzen tècniques d’intel·ligència artificial que els permeten interactuar amb éssers humans i especialment executar tasques i respondre preguntes plantejades per mitjà de llenguatge natural.

Més enllà dels noms propis comercials concrets, les denominacions genèriques més adequades en català són bot, bot de conversa, assistent virtual i assistent de veu.

Tant en català com en les altres llengües es documenta força variació en la manera de referir-s’hi, atès que cada producte pretén singularitzar-se i destacar comercialment.

Bot és una reducció per la part final (una afèresi) del terme robot i, en conseqüència, es podria utilitzar com a forma sinònima de robot en les accepcions que aquesta forma té per a referir-se de manera genèrica a un programa informàtic o a un mecanisme automatitzat que executa una tasca; i també s’aplica a aquests programes assistents.

I més enllà del nom, no oblidem que encara queda molt de camí per recórrer per poder parlar en català amb tots aquests bots.

Podeu consultar aquests termes en el Cercaterm.

Què és l’ecologització?

ecologitzacio

Vivim uns dies en què s’està fent especialment evident la necessitat d’emprendre mesures urgents i eficaces per a la conservació del medi natural. A les notícies i a les converses es fan presents termes com ara emergència climàtica, efecte d’hivernacle, contaminació atmosfèrica, escalfament global, desertificació, canvi climàtic… Alguns d’aquests termes ja tenen molts anys d’història, i d’altres, en canvi, són de creació relativament recent.

Un dels termes de nova creació que es poden trobar és el terme ecologització, que fa referència al conjunt d’accions destinades a fer que un producte, un procés, un estil de vida, sigui respectuós amb el medi ambient. Per exemple, és un terme usat en urbanisme, en què es parla de l’ecologització de les ciutats, és a dir, de les estratègies per fer que els nuclis urbans tinguin el menor impacte possible sobre el medi (amb la creació d’espais verds, la recollida selectiva de residus, etc.).

El terme es crea sobre la base del verb ecologitzar, que al seu torn es forma sobre l’adjectiu ecològic, amb el formant eco- (del mot grec oĩkos ‘casa’, ‘medi’), molt productiu, que ha adquirit ja un sentit de ‘relacionat amb l’ecologia’, com es veu en termes com ara ecodisseny, ecogestió, ecoetiqueta, etc.

En castellà es documenta la forma paral·lela (ecologización), i també en francès (écologisation), llengua en què també es troben solucions descriptives com ara conversion au vert o virage écologique. En anglès se sol fer servir la forma greening.

Si us interessa la terminologia d’aquest àmbit, us recomanem de visitar el Diccionari de gestió ambiental, en què trobareu més de 1.600 termes en català, castellà, anglès i francès referits a àmbits com l’impacte ambiental i els instruments i mesures de control, el tractament de les aigües, l’ambient atmosfèric, el patrimoni natural, les radiacions, el soroll i les vibracions, els nous sistemes de tractament dels residus, el canvi climàtic, les tècniques de remediació de sòls o la contaminació lumínica.