A què correspon la sigla VTC?

vehicle_transport_conductor

Fins fa relativament poc, el transport públic motoritzat a disposició d’una persona o un petit grup es reduïa als taxis i als taxistes, que, negres i grocs, quasi sempre blancs o encara d’algun altre color, ja havien passat a formar part del nostre petit paisatge.

Però fa uns pocs anys van aparèixer els vehicles de transport amb conductor (més coneguts per la sigla VTC), sovint berlines de negre rigorós, que aprofitaven les llicències ja existents de conducció de limusines per a ocupar part de l’espai taxista. De la mà de multinacionals, es van escampar ràpidament arreu d’Europa.

De cara als usuaris, què diferencia taxis i vehicles de transport amb conductor? Bàsicament, que els taxis poden circular lliurement per l’espai públic i agafar clients en qualsevol moment, mentre que els VTC només poden ocupar l’espai públic quan estan fent un servei i, a més, han de ser reservats amb antelació.

Amb quanta antelació? Ah, això depèn, i dependrà, de la legislació de cada país i de la força que pugui fer cada col·lectiu. D’una banda, els que consideren que se’ls agafa la feina; de l’altra, els que parlen de trencar monopolis.

I és que paradoxalment, per més que el món virtual avanci, cada vegada ens resulta més imprescindible traslladar-nos ràpidament d’una punta a l’altra de la geografia…

Què és el pèting?

dl_sexualitat_erotisme_iaia

Recentment, s’ha catalanitzat el terme pèting, adaptació de la forma anglesa petting (del verb to pet, que significa ‘acariciar afectuosament’) per a designar el conjunt de pràctiques sexuals sense penetració, que poden incloure des de petons, carícies i abraçades fins a la masturbació o el sexe oral.

Però fins on arriba el pèting? Us pensàveu que era cosa d’adolescents? Doncs el pèting és també una de les pràctiques més recurrents entre la gent gran. De fet, aquesta pràctica es considera el pròleg i l’epíleg de la sexualitat i és un dels jocs sexuals sense penetració més habituals entre joves i grans. Tot comença bé, si acaba bé!

Si es vol gaudir del sexe amb llibertat i seguretat, és necessari conèixer-ne els termes bàsics per entendre com funcionen les seves regles. Per aquest motiu, el TERMCAT ha considerat necessària l’elaboració d’un recull que contingui la terminologia bàsica d’aquest àmbit i que tingui com a objectiu prioritari oferir terminologia inclusiva sobre el sexe que aplegui perspectives, orientacions i tendències ben diverses.

El resultat ha estat la publicació de la Terminologia de la sexualitat i l’erotisme, que recull més de 150 termes i que es presenta com una font de consulta per a tots els usuaris i una eina de treball útil per als professionals de la sexualitat i la salut.

 

#termedelasetmana: gestió del risc

gestio_risc

Ja està disponible en català el primer estàndard internacional sobre gestió del risc a les empreses, la Norma UNE-ISO 31000:2018 Gestió del risc. Directrius, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana el terme que n’és l’eix central: gestió del risc.

La gestió del risc fa referència al conjunt d’activitats coordinades per a dirigir i gestionar una organització en relació amb el risc, és a dir, amb l’efecte de la incertesa sobre els objectius, que potencialment comporta desviacions respecte de les expectatives i dona lloc a oportunitats o amenaces. Es tracta d’un concepte clau en la gestió de les organitzacions per a establir la seva estratègia, assolir els objectius i prendre decisions basades en informació.

Des del punt de vista lingüístic, es tracta d’un terme creat per sintagmació, un dels recursos més habituals en la formació de termes, especialment en llengües romàniques com la catalana.

El TERMCAT és l’encarregat d’elaborar la versió catalana de les normes UNE, en el marc de l’acord establert amb l’Associació Espanyola de Normalització (UNE) i el conveni firmat entre la Diputació de Barcelona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General de Política Lingüística, per a fomentar l’ús del català en el món empresarial.

Podeu consultar la relació de normes UNE disponibles en català al web del TERMCAT, i la terminologia continguda en els glossaris de les normes traduïdes, al Cercaterm.

Per a l’adquisició d’aquestes i altres normes, us podeu adreçar a UNE o al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya.

Què són els microplàstics?

microplastic_horizontal

Si pensem en residus plàstics, segurament el primer que ens ve a la ment i que tenim més present és el consum massiu que fem d’envasos, embalatges o bosses de la compra. Molt probablement, però, no som encara prou conscients d’una altra tipologia de residus que se’n deriva i que en forma de petites partícules inferiors a cinc mil·límetres de diàmetre fan cap a les clavegueres.

Són els anomenats microplàstics, que es classifiquen segons la procedència en microplàstics primaris (que es fabriquen per a l’ús directe en productes i aplicacions industrials, com ara additius en cosmètica, pintura o pèl·lets de la indústria plàstica) i microplàstics secundaris (deguts a la fragmentació d’objectes plàstics més grans).

Alguns tenen unes dimensions tan minúscules que són imperceptibles fins tot als filtres de les depuradores i acaben, malauradament i en última instància, a mars i oceans.

Els microplàstics suposen un problema sanitari i mediambiental. Sanitari perquè tot el que ens apliquem a la pell és absorbit i acaba al reg sanguini. Pel que fa al medi ambient, peixos i ocells, per exemple, en són víctimes. Un agreujant afegit és que quan consumim peix amb microplàstics ingerim també les toxines que els impregnen.

Tal com passa amb les denominacions formades per prefixos d’origen culte, en català escriurem microplàstic, sense espai ni guionet. En aquest cas, micro– correspon a la forma prefixada del mot grec mikrós, “petit”.

Trobareu aquest i altres termes relacionats amb l’àmbit dels residus en particular i el medi ambient en general en el Diccionari de gestió ambiental.

2018: un any ben ple de terminologia

nadala2018

Un any més està a punt d’acabar-se, i arriben les nombroses iniciatives que ens presenten resums del més destacat que s’hi ha esdevingut. Des del TERMCAT hem fet el mateix exercici, i us presentem amb la nostra felicitació de Nadal (un recorregut virtual en 360º) un recull d’algunes de les propostes terminològiques que us hem fet durant aquest any 2018, l’Any Fabra.

Un any que, malgrat que ara ja quasi no ho recordem, ha quedat marcat per l’entrada en vigor del nou Reglament de protecció de dades: en una infografia us en vam presentar els termes clau (dret d’accés, dret a l’oblit, etc.).

Però no ha estat l’únic material terminològic que hem pogut oferir en suport infogràfic. Per exemple, vam respondre a diverses consultes sobre els noms de les parts de la nota musical (ganxo, plica, etc.) amb aquest simple però eficaç pòster. Igualment, vam voler atendre les consultes que rebíem sobre els noms en femení dels membres de la colla castellera (una dos, una terça, etc.) amb una infografia interactiva. Amb aquest mateix recurs vam presentar els principals procediments alternatius de resolució de conflictes (ADR) (mediació, conciliació, arbitratge, etc.). Al mes de maig, era el torn de difondre il·lustracions i terminologia relacionada amb la migració dels ocells (migració prenupcial, ocell hivernant, etc.). I a la tardor, en Temps de verema, una imatge ben bonica va acompanyar la difusió d’algunes de les denominacions d’origen catalanes (ceps, raïms i vins, com ara cabernet sauvignon o macabeu).

Els termes nous de trinca també han tingut el seu espai, i durant l’any hem tingut ocasió de descobrir les noves denominacions de tes procedents del Japó (matxa, bantxa, kukitxa, etc.). I s’ha fet difusió d’algunes alternatives a termes manllevats especialment usats últimament, com ara furgoteca (per a food-truck) i enrotllat (per a wrap).

Durant l’any s’han publicat diversos diccionaris d’interès, i en alguns casos s’han presentat acompanyats de productes audiovisuals, com ara el vídeo dedicat a la Terminologia de la visualització de dades, una disciplina d’interès per al periodisme, la comunicació i la ciència de dades. I el relat visual que s’ha preparat juntament amb la Terminologia de la sexualitat i l’erotisme, que ha despertat molt d’interès.

Finalment, la nostra felicitació recull dos dels apunts terminològics que han tingut un nombre de visites més alt: en un cas, l’apunt “De-tot-ònim”, que es refereix als termes creats amb el formant –ònim, i, per una altra banda, la Consulta del mes que explica els usos adequats de les formes discapacitat i diversitat funcional.

Des del TERMCAT us desitgem que l’any vinent també ens doni les mateixes oportunitats de compartir amb tots els nostres usuaris tantes novetats terminològiques, perquè això voldrà dir que tots plegats tindrem ocasió d’aprendre nous termes, nous conceptes, noves realitats, i que la nostra llengua es mantindrà ben viva i flexible per acollir-los.

És disruptiva la paraula disrupció?

disrupcio

Qui no ha sentit parlar de disrupció en els darrers mesos, setmanes o dies? Ja sigui en àmbits del coneixement tan diversos com poden ser la tecnologia, l’economia, l’empresa, l’educació, la psicologia, la sociologia, la medicina i molts d’altres, hem après que la presència del substantiu disrupció o de l’adjectiu relacionat disruptiu -iva en qualsevol d’aquests contextos s’associa a un concepte de ruptura o d’interrupció més o menys brusca d’una manera de fer produïda per un canvi accelerat i radical en el desenvolupament de nous  processos, productes o serveis innovadors que acaben desplaçant els models preexistents.

El terme disrupció és una forma culta, procedent del llatí disruptio (‘trencament’, ‘fractura’), que fins no fa gaire temps se circumscrivia en català bàsicament a l’àmbit de la física, per a designar la descàrrega brusca produïda en un aïllant sòlid, líquid o gasós quan la tensió aplicada arriba a un cert valor.

En anglès, però, aquest llatinisme (disruption) té un significat molt més ampli i s’utilitza amb normalitat en la llengua general amb els sentits de ‘pertorbació’, ‘alteració’ o ‘interrupció’, i ha estat, evidentment, a través de l’anglès que aquests sentits generals del mot s’han estès també a altres llengües i s’han anat adaptant als significats específics dels diversos àmbits. Així, formes com ara disrupció cel·lular, disrupció digital, educació disruptiva o innovació disruptiva, que podem trobar en nombrosos textos catalans, són calcs evidents de l’anglès. No ens sonen malament, perquè l’origen del mot és llatí (com corrupció, irrupció, interrupció o erupció, que són formes emparentades), però el cert és que, per la nostra tradició d’ús, resulten formes més aviat opaques per a les persones no especialistes en la matèria corresponent. Sense tenir en compte l’anglès, en català segurament seria més natural parlar de trencament cel·lular, rupturisme digital (o innovació digital rupturista), educació rupturista (o educació trencadora) i innovació rupturista, respectivament, però el pes de l’anglès és enorme i la traducció directa, quan ja tenim la mateixa paraula, sempre és més ràpida i més fàcil.

La forma innovació rupturista va ser, de fet, la solució que va proposar ja fa uns anys el Consell Supervisor com a alternativa catalana a l’anglès disruptive innovation, un terme potser aleshores no tan conegut com ara. Els usos mostren, malgrat tot, que innovació disruptiva va guanyant terreny i, encara que innovació rupturista també es documenta (al costat, de vegades, de innovació radical), tot fa pensar que aviat haurem de fer un lloc en els nostres diccionaris a aquests nous usos de disrupció i disruptiu, més enllà de la física. I ves a saber si aviat no ens sonarà la mar de bé també que algú digui, per exemple, que les vagues de controladors aeris han provocat disrupcions en els vols a Barcelona.

Els facebookers, youtubers i instagramers ja són ben nostres

xarxes-socials

La creació de noms comuns a partir de noms propis, utilitzant els processos corrents de formació de mots, és un fenomen habitual de la llengua.

A partir de noms propis (de persones, de llocs, d’organismes, de productes, etc.), tenim noms comuns creats per sufixació (com pasteurització, del biòleg Louis Pasteur, o vienès, de la ciutat de Viena); per prefixació (com vacuna anti-Haemophylus influenzae, en què el prefix anti- s’adjunta al nom científic d’un bacteri); per sintagmació (per exemple, malaltia d’Alzheimermalvasia de Sitges o trapezi Washington), o també per lexicalització directa del nom propi, que passa a designar un concepte general (és el cas de borgonya, que denomina un vi a partir del nom d’una regió; de vamba, que designa un calçat a partir del nom d’una marca comercial, o de barani, que designa un salt mortal a partir del nom d’un acròbata, Alfonso Barani).

No ha de sorprendre, doncs, que dels noms de les xarxes socials Facebook, Instagram i YouTube puguin derivar-se en català les formes facebooker | facebookerainstagramer | instagramera i youtuber | youtubera per a designar les persones que creen continguts regularment en aquestes plataformes i hi tenen una certa popularitat i influència. Són derivats lògics, creats amb el sufix català -er, -era, habitual en la formació de noms de professions o d’aficionats a alguna cosa (com en bloguer | bloguera o banquer | banquera). Aquestes formes han estat aprovades recentment pel Consell Supervisor com a equivalents de les corresponents designacions en anglès (facebookerinstagrammer i youtuber), que en aquesta llengua, a diferència de les formes catalanes, són invariables pel que fa al gènere i tenen l’accent en l’arrel.

Si voleu consultar les fitxes completes d’aquests tres termes, ho podeu fer a la Neoloteca i al Cercaterm.

Què és el porno feminista? I el postporno? Nous termes, altres mirades possibles

pornoFeminista

En l’àmbit del sexe i l’erotisme tot està obert i hi ha un gran escenari creatiu per explorar. De totes aquestes opcions, us en destaquem tres que promouen una visió alternativa del porno:

porno alternatiu

Porno allunyat dels corrents pornogràfics majoritaris i de les grans productores que mostra en els films protagonistes d’edats i tipologies corporals diferents, i de diferents subcultures.

porno feminista

Corrent cinematogràfic vinculat al postporno en què es qüestiona la visió predominantment masculina i heteronormativa de la indústria pornogràfica tradicional i es presenta un relat d’una sexualitat diversa, basada en la inclusió i en la igualtat entre home i dona.

postporno

Porno reivindicatiu d’influència postmoderna, sorgit als Estats Units a mitjan anys vuitanta, en què es qüestiona la visió del sexe de la indústria pornogràfica tradicional des d’un punt de vista feminista, inclusiu i prosexe, i en què es busca el protagonisme de les dones, els dissidents sexuals, les persones discapacitades o, en general, de minories fins aleshores ignorades.

Si es vol gaudir del sexe amb llibertat i seguretat, és necessari conèixer els termes bàsics per entendre’n les regles. Per aquest motiu, el TERMCAT ha considerat necessària l’elaboració d’un recull que contingui la terminologia bàsica d’aquest àmbit i que tingui com a objectiu prioritari oferir terminologia inclusiva sobre el sexe que aplegui perspectives, orientacions i tendències ben diverses.

El resultat ha estat la publicació de la Terminologia de la sexualitat i l’erotisme, que recull més de 150 termes i que es presenta com una font de consulta per a tots els usuaris i una eina de treball útil per als professionals de la sexualitat i la salut.

Hora punta o prime time?

hora_punta

Tot i que la forma anglesa prime time està força introduïda en l’àmbit dels mitjans audiovisuals, especialment en comunicació i publicitat, és ben fàcil, i molt més entenedor, substituir-la pel terme català hora punta. L’hora punta és la franja horària de més audiència a la ràdio i a la televisió.

De vegades s’afina una mica més aquest període de temps i es parla de late prime time, en referència a l’última franja de l’hora punta, que habitualment coincideix amb l’últim programa de la nit. En aquest cas en català podem optar, segons el cas, per hora punta última, última hora punta, hora punta de mitjanit o hora punta final.

Podeu consultar la fitxa del terme hora punta al Cercaterm i a la Neoloteca.

#termedelasetmana: immunoteràpia

immunoterapia_2

Aquesta setmana arriba La Marató de TV3, una crida a la solidaritat que va molt més enllà que un simple programa de televisió. Des del TERMCAT ens hi hem afegit ja amb la publicació de la Terminologia del càncer, i ara encara ho volem reforçar amb el nostre #termedelasetmana: us proposem el terme immunoteràpia.

La immunoteràpia contra el càncer és una de les tècniques que actualment tenen més importància, i en el futur s’espera que encara tingui més pes i obri noves possibilitats. Es tracta de la manipulació de la resposta immunitària de l’individu amb finalitat terapèutica. Hi ha tres tipus bàsics d’immunoteràpies oncològiques: les basades en immunitat cel·lular, en anticossos i en citocines.

Ben segur que durant La Marató d’aquest diumenge es parlarà de la immunoteràpia, en podrem aprendre més coses, i, sobretot, ben segur que conclourem que “La investigació dona vida”.