#termedelasetmana: peveter

peveter

Ara que commemorem els 25 anys dels Jocs Olímpics de Barcelona, és una bona ocasió per fer atenció a allò que aquest esdeveniment va significar també en l’àmbit lingüístic i terminològic. Per això, us proposem com a #termedelasetmana el terme peveter.

Avui es pot considerar que aquest terme és de coneixement generalitzat, especialment entre tota la generació que té guardada a la memòria la imatge d’una fletxa encesa amb el foc olímpic, llançada des del centre de l’estadi, que va servir per encendre el peveter que havia de presidir les activitats dutes a terme durant els dies dels Jocs.

Però, els anys previs al 1992, ben poques persones coneixien el terme, que es refereix estrictament a un vas on es cremaven espècies aromàtiques en certes cerimònies. Els etimòlegs ens diuen que l’origen del terme és una alteració de peuet, el diminutiu de peu, que es va especialitzar per a designar aquest cremador. En arqueologia també se’n diu timiatèrion (del grec thymiaein ‘que fa fum’).

Al costat del terme peveter, els Jocs Olímpics van ser l’ocasió d’aprendre i de fer servir molta més terminologia. El TERMCAT va dur a terme, per encàrrec del Comitè Olímpic Organitzador de Barcelona i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la col·lecció Diccionaris Olímpics, 29 títols dedicats a tots els esports oficials i de demostració dels Jocs. Més de 12.000 termes definits en català, i amb els equivalents en castellà, anglès i francès.

Una feinada reconeguda internacionalment, atès que el material ha estat utilitzat en edicions posteriors dels Jocs.

La terminologia dels Jocs del 92 elaborada pel TERMCAT, una referència internacional

 

En la commemoració del 25è aniversari de Barcelona 92 convé recordar que, des del punt de vista terminològic, la celebració dels Jocs Olímpics va comportar una activitat i uns resultats que han resultat referencials.

Entre el març de 1991 i el juliol de 1992 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va publicar els 29 títols de la col·lecció Diccionaris Olímpics. Hi havia un títol per a cadascun dels esports oficials i de demostració que es van incloure a Barcelona, més un diccionari general amb la terminologia compartida pels diversos esports. Prop de 12.000 definicions i 55.000 denominacions certifiquen la magnitud de la feina duta a terme.

El Departament de Cultura i el Comitè Organitzador Olímpic de Barcelona van acordar de dur a terme, per mitjà del TERMCAT, la primera recopilació sistemàtica de terminologia olímpica. També hi van participar la Unió de Federacions Esportives Catalanes i la Secretaria General de l’Esport, que van oferir l’assessorament especialitzat necessari. El material presentava cadascuna de les entrades en català, amb la definició corresponent i els equivalents en castellà, anglès i francès.

La sistematicitat i la qualitat de l’obra va ser reconeguda per l’ampli col·lectiu de destinataris, especialment periodistes, redactors, assessors lingüístics, traductors i intèrprets. I, com a conseqüència d’aquest reconeixement, el TERMCAT va rebre peticions per aprofitar el material en les edicions olímpiques posteriors (Atlanta, Sydney, Londres…). Es pot destacar, com a mostra, el glossari editat amb motiu dels Jocs Olímpics de Pequín.

La feina feta ha transcendit l’àmbit estrictament olímpic, i es pot considerar que la terminologia d’aquestes obres ha estat la base sobre la qual s’ha construït el nombrós cabal de diccionaris dedicats a l’àmbit esportiu que avui s’ofereixen des de la pàgina web del TERMCAT. És especialment destacable el Diccionari general de l’esport, amb prop de 14.000 termes, però també s’hi poden trobar títols dedicats a disciplines com ara el futbol, els esports d’aventura, les curses populars, etc.

Es pot afirmar, doncs, que en l’àmbit terminològic se situa una de les conseqüències positives de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona. Una herència que encara pren més valor amb l’activitat continuada d’actualització que es duu a terme des del Centre de Terminologia, sempre en col·laboració amb els especialistes i les entitats del sector esportiu.

Podeu consultar aquesta informació en pdf, en format de nota de premsa.

Greenwashing? Rentar verdura?

rentat_imatge_verd

El color verd està de moda, però no pas per a vestir-se les persones —que el verd és un clàssic, i no està de moda perquè no passa mai de moda—, sinó per a vestir empreses, governs i tota mena d’organismes, els quals promouen la percepció que els seus productes, objectius o polítiques són respectuosos amb el medi ambient.

Tanmateix, no tot el que sembla verd és efectivament verd, o ecològic. Si es grata una mica més enllà de l’aparença, un pot adonar-se que, de vegades —no sempre, és clar— tot plegat no és més que una acció de màrqueting i que el color verd passa a gris ràpidament.

Per a il·lustrar aquesta acció, els anglesos, o els americans, s’han inventat la paraula greenwashing, fent un acrònim entre green (‘verd’, ‘ecològic’) i brainwashing (‘rentat de cervell’). En català, la proposta de denominació és una forma descriptiva, partint del que ens suggereix un terme com rentat d’imatge: rentat d’imatge verd o rentat d’imatge ecològic.

El francès ha preferit combinar el verd amb el blanc i dir-ne blanchiment vert o écoblanchiment, entre altres denominacions (mascarade écologique, verdissage o verdissement d’image). En castellà es documenten ecoblanqueamiento, lavado verde o lavado de imagen verde.

Estigueu al cas i llegiu bé la lletra petita i, en cas de dubte, consulteu el Cercaterm.

#termedelasetmana: accidentalitat

accidentalitat

Durant aquests mesos d’estiu augmenten els trajectes en cotxe, en moto o en bicicleta. I com que aquests trajectes de vegades es duen a terme en un context de vacances o de temps d’oci, es pot afavorir un cert relaxament en l’atenció o en el compliment de les mesures de seguretat. Per això, us proposem com a #termedelasetmana la forma accidentalitat.

El terme fa referència al nombre d’accidents de trànsit que es produeixen en un punt d’una via, una zona, etc., en un període de temps determinat. Té com a sinònima la denominació sinistralitat, que és utilitzada sobretot en el context de les assegurances.

Des del punt de vista de la formació, es tracta d’un exemple de terme creat per sufixació: a partir de la base accident (que prové del llatí accĭdens ‘que s’esdevé d’improvís’), es forma l’adjectiu accidental i, amb un nou sufix, el substantiu accidentalitat.

Quan estigueu de vacances, doncs, mireu de relaxar-vos tant com pugueu, però mai al volant o al manillar. I si el terme us interessa, per motius professionals o personals, en trobareu molts més de relacionats al Diccionari de seguretat viària.

 

B2B i B2C, a què es refereixen aquestes sigles?

B2B2C.jpg

Des de sempre, hi ha hagut empreses que produeixen béns o presten serveis destinats a altres empreses o bé a consumidors finals. Per exemple, una empresa pot produir cafeteres destinades a bars i restaurants (que també són empreses) o cafeteres que es venen a la botiga d’electrodomèstics del barri perquè la gent en compri per a casa seva. O hi ha bugaderies que renten roba d’hotels, i d’altres on pot anar un ciutadà qualsevol perquè li rentin un cobrellit.

En el món del comerç electrònic passa el mateix: els clients poden ser altres empreses o poden ser consumidors finals. Però la terminologia ha canviat, i és habitual l’ús de sigles procedents de l’anglès, com ara B2B i B2C. Què signifiquen? Com es pot dir en català?

La sigla B2B significa ‘business to business’ i es refereix als intercanvis d’informació o de serveis que es duen a terme entre empreses; la forma catalana corresponent és d’empresa a empresa. Per altra banda, la sigla B2C significa ‘business to consumer’ i es refereix als intercanvis d’informació o de serveis entre una empresa i un consumidor final, per la qual cosa, en català se’n diu d’empresa a consumidor.

En aquest context, les accions de màrqueting i publicitat adreçades a un o altre destinatari poden ser ben diferents. Mentre que les estratègies adreçades a empreses destaquen arguments racionals sobre el producte o el servei, en les estratègies d’empresa a consumidor es fa més èmfasi en el factor emocional.

Les formes d’empresa a empresa i d’empresa a consumidor, igual que les sigles respectives, també es poden aplicar a altres noms com ara estratègia, venda, comerç, model de negoci, publicitat, projecte, etc.