Estenedors… per a papallones?

estenedor

Estenedors de peu, de paret, plegables, extensibles… Segurament tots els estenedors que fem servir o coneixem la majoria de nosaltres estan pensats per a estendre la roba humida, però els lepidopteròlegs, els zoòlegs especialitzats en l’estudi de les papallones, utilitzen estenedors sense necessitat de fer la bugada.

Ara a la primavera, quan la roba estesa al sol s’eixuga ràpid sense cremar-se, és un bon moment també per a observar les papallones o, en el marc d’estudis científics que ho justifiquin, per a capturar-les i conservar-les. Amb aquesta finalitat, l’instrumental principal que utilitzen els lepidopteròlegs està compost per un caçapapallones, o salabret; per flascons de captura, on es dipositen els exemplars recol·lectats; i, finalment, per estenedors, consistents en làmines de fusta amb una ranura al mig, on s’estenen i s’assequen les ales de les papallones durant una o dues setmanes abans de conservar-les en capses entomològiques.

Cal tenir present, però, que la recol·lecció de papallones només es pot fer des del coneixement expert, i per això us animem a observar-les en llibertat o a través dels diferents materials divulgatius existents, com el diccionari Noms de papallones, que conté les denominacions en diferents llengües de les 214 espècies de papallones diürnes presents a les terres de parla catalana, o la col·lecció de pòsters “Papallones de Catalunya”, dedicats temàticament a les principals papallones de la terra baixa mediterrània, la muntanya mitjana i l’alta muntanya.

#termedelasetmana: sistema internacional d’unitats

sistema_internacional_mesures_SI

Dilluns d’aquesta setmana, dia 20 de maig, coincidint amb la celebració del Dia Mundial de la Metrologia, s’han fet efectives les noves definicions corresponents a les unitats bàsiques de mesura del sistema internacional d’unitats i a les constants físiques que s’hi relacionen, d’acord amb les resolucions adoptades per l’Oficina Internacional de Pesos i Mesures en la 26a Conferència General de Pesos i Mesures, celebrada a París el novembre de 2018. És una novetat rellevant, i per això us proposem com a #termedelasetmana el terme sistema internacional d’unitats.

Es tracta del sistema d’unitats coherent que té com a unitats bàsiques el metre per a la longitud, el kilogram per a la massa, el segon per al temps, l’ampere per a la intensitat de corrent elèctric, el kelvin per a la temperatura absoluta, el mol per a la quantitat de substància i la candela per a la intensitat lluminosa. També se’n diu, simplement, sistema internacional, i té un ús freqüent la sigla corresponent, SI.

El sistema internacional d’unitats va ser proposat i adoptat internacionalment l’any 1960. És revisat ocasionalment i és el sistema d’unitats oficial a gairebé tots els estats del món. La revisió actual ha consistit en la redefinició de les unitats bàsiques en funció de valors numèrics fixats de constants universals, la qual cosa proporciona un sistema d’unitats de mesura que és més coherent i aporta referències més universals i estables per a poder expressar els resultats de les mesures amb més exactitud, sense incerteses evitables.

D’aquesta manera, el sistema internacional d’unitats segueix donant resposta a les necessitats de la ciència, la tecnologia i el comerç en el segle XXI, sense perdre la continuïtat històrica. Alhora, aquest sistema, que prescindeix dels artefactes materials usats com a referència fins ara (per exemple, el prototip del kilo) i es fonamenta en l’eliminació d’incerteses evitables, permetrà vincular amb més precisió les mesures a totes les escales, des de la subatòmica fins a l’escala macroscòpica, un fet essencial per al desenvolupament de noves tecnologies.

Si voleu consultar les noves definicions, podeu accedir a aquesta infografia interactiva. I si us interessa l’àmbit de la metrologia en general, podeu recórrer al Diccionari de física i també al Vocabulari internacional de metrologia, que recull la terminologia de la traducció catalana del Vocabulari internacional de metrologia. Conceptes fonamentals i generals i termes associats, 3a ed. (VIM3).

#termedelasetmana: futbolista

futbol_femeni

Per a algú aficionat a la pilota jugada amb el peu —com a practicant o bé com a espectador d’estadi o de butaca i cervesa—, el terme d’aquesta setmana continua sent futbolista. Però no futbolista i punt, sinó futbolista dels bons, dels grans, dels triomfadors. Dels que han tingut la mica de sort i el gran mèrit d’arribar a una final.

Perquè hi ha un Barça de futbol que jugarà aquest dissabte 18 de maig la final de la lliga de campions. Al costat d’un altre Barça de futbol que haurà d’esperar la temporada que ve per intentar-ho, després d’haver caigut a les semifinals.

L’esport té això. La victòria i el fracàs són absoluts, però també són reversibles. El que has perdut una temporada, la temporada següent ho podràs guanyar. El que has guanyat ara, et tocarà defensar-ho amb les dents d’aquí a uns mesos.

L’any que ve, doncs, ja ho veurem. Però ara és l’hora del Barça. Del Barça de Paños, Van der Gragt o Mapi León; de Mariona, Patri, Hamraoui o Martens; d’Andressa Alves o Alexia, i encara d’unes quantes jugadores més.

Elles són les grans futbolistes del nostre #termedelasetmana —un terme que és tant masculí com femení.

I, mentre us aneu neguitejant esperant la final, també podeu consultar el VAR, la pròrroga, els penals, els fora de joc i tantes altres incidències possibles que poblen el Diccionari de futbol i que fan imprevisible i desbordant l’esport del futbol.

Què és l’urbanisme participatiu?

urbanismeParticipatiu

Cada vegada més els ciutadans reclamem poder fer sentir la nostra veu en les decisions que ens afecten. No ens agrada que ens diguin què ens convé: ens agrada que ens preguntin quines necessitats tenim i que la resposta que donem sigui el punt de partida de les decisions en polítiques públiques i de les actuacions que s’emprenguin per millorar la nostra qualitat de vida.

Un dels àmbits en què es posa en pràctica la possibilitat d’influir en les decisions és l’urbanisme. Del planejament urbanístic que comporta la col·laboració entre els tècnics i els usuaris afectats per una actuació urbanística se’n diu urbanisme participatiu.

Les maneres que té l’Administració pública de promoure la participació ciutadana en projectes urbanístics són, per exemple, les audiències públiques, les pàgines web on es poden consultar els expedients urbanístics i presentar suggeriments, etc. El terme que us presentem és ben probable que es faci servir aquests dies de campanya electoral municipal, en què les propostes relatives a l’organització de l’espai públic ocupen un espai important de la informació. I més encara si tenim en compte que del 9 al 19 de maig es duen a terme tot un conjunt d’activitats en el marc de la Setmana de l’Arquitectura.

Podeu consultar la fitxa d’aquest terme al Cercaterm i a la Neoloteca.

Què és la marxa aquàtica? És el mateix que el senderisme aquàtic?

marxaAquatica

Què fan?, us podrien demanar els fills encuriosits.

Perquè potser n’heu vist, a l’hivern o a l’estiu, amb bona mar o mar més moguda, per platges de França i, molt més tímidament, alguna de casa nostra. Caminen pacients dintre el mar, en fila, amb l’aigua més amunt de la cintura —exactament, a sota el diafragma. No és clar d’on venen, no sembla que vagin a cap lloc concret. I a cops s’ajuden d’un rem per equilibrar-se i impulsar-se més fàcilment.

Què fan? Doncs practiquen un esport que va néixer l’any 2005 a les platges del nord de França (més concretament, a Dunkerke i Bray-Dunes). Als beneficis del senderisme habitual, hi suma l’augment de l’esforç i el control del moviment, perquè les cames estan sempre submergides, i també, quan es fa amb un rem, la necessitat de fer treballar tot el cos coordinadament.

Els francesos en diuen longe-côte, marche aquatique, marche en mer o també randonnée aquatique. I demostra l’origen francès el fet que els anglesos en diguin long-cost i French water walking.

En el nostre cas, n’hauríem pogut dir també *senderisme aquàtic. Ara bé, resulta que aquesta forma es fa servir, sobretot, per a referir-se al barranquisme amb un grau de dificultat baix. És per això que resulta preferible referir-s’hi amb una forma específica, que sigui curta i transparent i, si pot ser, que ja tingui un cert ús.

Què fan?, insisteixen els petits mirant-se la filera que avança disciplinada, amb vestits de neoprè. Doncs mira, Martina (o mira, Roger), fan marxa aquàtica.

#termedelasetmana: sociologia

sociologia

El terme d’aquesta setmana no és que surti als diaris digitals, ni que sigui tema de debat a la televisió, ni que se’n parli a casa a l’hora de sopar o en una assemblea de treballadors, ni que sigui sobre la taula dels que decideixen els pressupostos o les polítiques públiques, però sí que té a veure amb tot això i amb moltes coses més, perquè la sociologia és una disciplina de coneixement que intenta comprendre i explicar els fenòmens socials; per això com a ciència social té a veure amb tots els àmbits de la vida de les persones en societat i com les societats s’organitzen i es relacionen.

Tampoc és un terme que presenti dubtes d’escriptura, de pronúncia o de traducció, però el volem destacar perquè és el terme principal d’un nou diccionari en línia consultable al web del TERMCAT, el Diccionari de sociologia.

És adequada la forma repositori en català?

repositori

En català, es recomana la forma repositori per a referir-nos al sistema informàtic on s’emmagatzema la informació d’una organització amb la finalitat que els seus membres la puguin compartir.

El terme repositori és un calc de l’anglès repository (del francès repositoire, i aquest del llatí repositorium, derivat de reponere ‘tornar a posar, reposar, restablir, restituir’).

Repositori és una forma anàloga a altres substantius catalans etimològicament paral·lels, com ara consistori, locutori, escriptori o refectori.

En català, s’han descartat alternatives com ara dipòsit, magatzem o contenidor perquè resulten semànticament més imprecises.

Podeu consultar la fitxa d’aquest terme al portal Terminologia de les TIC i al Cercaterm.

#termedelasetmana: condicions de treball

condicionsTreball

Aquesta setmana queda marcada per la celebració, el dia 1 de maig, del Dia Internacional del Treball. Per això, us proposem com a #termedelasetmana un terme bàsic en l’àmbit laboral: el terme condicions de treball.

Fa referència al conjunt de circumstàncies característiques que determinen una situació professional, establertes o no per un conveni col·lectiu o per un contracte de treball. Per exemple, les condicions de treball poden afectar la jornada laboral, l’horari, el sistema de remuneració o el règim de treball per torns.

Es tracta d’un terme creat per sintagmació, en què al substantiu condició (‘circumstància essencial perquè una cosa s’esdevingui’, pres del llatí conditio), en plural, se li afegeix el complement de treball, que especifica l’àmbit d’aplicació.

Si us interessa la terminologia relacionada amb l’àmbit laboral, us recomanem especialment el Diccionari de la negociació col·lectiva, en què trobareu el terme que acabem de destacar i més de mil termes més, amb la definició i els equivalents en castellà, francès i anglès.

De VAR en VAR

VAR

Els pessimistes (sempre n’hi ha) van vaticinar que seria la fi del romanticisme i la polèmica en el futbol i, per extensió, del futbol mateix. Els optimistes (sempre en queden) van prometre un futbol pur, alleugerit del llast de la injustícia.

I finalment va arribar i ara ja no són els àrbitres de camp sols a prendre les decisions. En un bon grapat de competicions, un petit grup d’analistes assessora l’àrbitre principal des d’un espai del mateix estadi, a partir de l’estudi acurat de les imatges en vídeo del partit. És el sistema anomenat videoarbitratge, sovint conegut com a VAR.

La denominació videoarbitratge, ja utilitzada en català, està formada a partir del nucli arbitratge i de la forma prefixada video-, que indica l’instrument principal amb què es porta a terme l’arbitratge. (És un cas similar, doncs, a biodegradació.)

Ara bé, en totes les llengües és molt més coneguda la sigla VAR, que correspon a la forma anglesa video assistant referee i que es considera igualment adequada en català.

Sobre aquesta forma anglesa s’ha creat la denominació àrbitre assistent de vídeo, que també és adequada i té ús però que té l’inconvenient de poder referir-se alhora al sistema d’assistència arbitral i a l’analista principal integrat en aquest sistema.

Tornem a la discussió. Al final, qui tenia raó? Doncs ningú. Des dels jugadors fins als aficionats, passant per entrenadors i directives, probablement no n’hi ha cap que estigui del tot satisfet del resultat o que hagi vist complerts els seus vaticinis.

I és que el videoarbitratge ha tret pes als àrbitres però no ha posat fi a la controvèrsia. Bàsicament, perquè només actua en quatre accions concretes que podrien fer variar el resultat d’un partit (d’acord amb la FIFA, els gols, els penals, les expulsions i la confusió d’identitat dels jugadors amonestats). I perquè, d’una manera més aviat inesperada, resulta que les conclusions que extreuen els analistes experts de l’estudi d’un vídeo no són compartides per tothom.

S’ha reduït el nombre de casos polèmics, però continua havent-n’hi. I de futbol, també.

Sant Jordi 2019: tot el que amaga la rosa

SantJordi2019

Avui, dia de Sant Jordi, se’ns fa ben present la rosa botànica, però sabeu que també hi ha roses en ciències de la salut, en arquitectura, en gastronomia…? Amb motiu de la festa de Sant Jordi, us oferim una infografia interactiva que us permetrà conèixer (o recordar) diversos significats que es vehiculen per mitjà de la paraula rosa.

En terminologia, és relativament habitual que una mateixa paraula es faci servir en diferents àmbits del coneixement. En cadascun d’aquests camps, el significat pot ser ben diferent, i per això considerem que es tracta de termes diferents. Així, la rosa de la botànica és un terme diferent de la rosa de l’arquitectura, de la rosa de les ciències de la salut, etc.

Consulteu la infografia i podreu acostar-vos a tot el coneixement que amaga un nom.