Termes del teletreball i l’aprenentatge en línia, en la nova infografia interactiva del TERMCAT

El TERMCAT presenta en una nova infografia interactiva alguns dels termes més freqüents vinculats al teletreball i a l’aprenentatge en línia. S’hi poden trobar termes com ara seminari web (en anglès, webinar), silenciar (una de les alternatives a to mute), videotrucada (en lloc de video call) o ludificació (la proposta adequada en lloc de gamification).

Es tracta de termes que, especialment arran de l’extensió aquests darrers mesos del teletreball i de l’aprenentatge en línia, han experimentat una notable difusió, i que sovint encara es fan servir amb les formes angleses equivalents; per això, aquesta infografia els recull i els destaca, amb la intenció de recordar les alternatives catalanes adequades i promoure’n l’ús.

Cada terme ofereix un enllaç a la fitxa corresponent del Cercaterm, amb la definició del concepte i amb els equivalents en castellà, francès i anglès.

Aquesta infografia s’afegeix al centenar de productes multimèdia que el TERMCAT ofereix amb la voluntat d’afavorir la difusió de la terminologia dels diferents àmbits d’especialitat. Per exemple, hi podeu trobar la infografia dedicada als termes de la Realitat virtual i la realitat augmentada, un altre material dedicat a les Criptomonedes i una completa infografia amb els termes del disseny web, entre molts altres.

#termedelasetmana: trapezi

Aquesta setmana els aficionats al circ tenen una cita ineludible: la Fira Trapezi, a Reus, la fira del circ de Catalunya, que aquest any arriba precisament a la seva 25a edició. I per això, us proposem com a #termedelasetmana el terme que dona nom a l’esdeveniment: trapezi.

Fa referència a l’aparell aeri consistent en una barra suspesa en els extrems per dues cordes o dos cables. N’hi ha de diversos tipus, com el trapezi fix, que no té moviment, i el trapezi de balanç i el trapezi de gran balanç, el moviment d’oscil·lació dels quals permet a l’artista (el trapezista) de fer diversos números d’acrobàcia.

De fet, el terme del circ és una especialització de significat a partir del sentit geomètric de trapezi (que designa un quadrilàter que té dos costats paral·lels i dos que no ho són). També a partir d’aquest sentit el mot designa altres conceptes que tenen formes que hi recorden, com els diversos trapezis que trobem en anatomia.

El terme prové del llatí trapezium, i aquest, de trapézion, que en grec volia dir ‘tauleta, taula petita’. Com a curiositat lingüística, observeu que la successió de caràcters ezi, present en aquest terme, és molt infreqüent en català (deixem a la curiositat del lector la tasca de descobrir les altres dues o tres paraules que la contenen).

I si, a banda de curiositat lingüística, teniu curiositat i interès pel món del circ, us agradarà consultar el Diccionari de circ en línia. Hi podreu trobar els altres tipus de trapezi (el trapezi volant, el trapezi Washington, el trapezi doble, etc.) i més de cinc-cents termes pertanyents a les àrees temàtiques d’acrobàcia, aeris, equilibrisme, espectacle (i les subàrees de creació i posada en escena i interpretació), espai escènic (circ, escenari a la italiana, carrer) i gestió empresarial.

[Font: TERMCAT]

Teniu dubtes a l’hora de fer la declaració de la renda?

Un dels senyals inequívocs de l’arribada de la primavera, juntament amb el retorn de les orenetes, la floració dels camps i l’aparició de les al·lèrgies, és l’inici de la campanya de la renda. Si bé no es pot assegurar que el període de tramitació de la declaració de la renda provoqui algun tipus d’al·lèrgia primaveral, sí que sabem del cert que pot generar dubtes de tota mena. Amb aquest apunt volem contribuir a resoldre alguns dels dubtes o errors lingüístics més habituals sobre els termes relacionats amb la renda (no *renta).

Aquest any, als dubtes fiscals que tot contribuent (no *contribuient) sol tenir a l’hora de fer la declaració de l’impost sobre la renda de les persones físiques IRPF (pronunciem i-erra-pe-efa, no *i-erre-pe-efe) cal afegir-hi les complicacions derivades de la pandèmia. Els treballadors que han rebut ajudes econòmiques derivades d’un expedient de regulació temporal d’ocupació o ERTO (no *ERTE), els autònoms amb prestacions per cessament (no *cese) d’activitat o les persones que han percebut l’ingrés mínim vital hauran d’estar al cas perquè no totes aquestes prestacions queden exemptes (no *exentes) de tributació. Els experts fiscals recomanen, més que mai, revisar bé les dades de l’esborrany (no *borrador) abans de confirmar-les i presentar la declaració definitiva.

A l’hora de fer la declaració caldrà decidir si surt més a compte fer una declaració individual o una declaració conjunta, que inclogui tots els membres d’una unitat familiar. Si la renda prové exclusivament del rendiment del treball, de l’ús de la residència habitual o dels interessos, dividends i rendiments de lletres del tresor, el contribuent pot optar per una declaració abreujada (no *abreviada). Si a més dels supòsits anteriors, la renda també inclou rendiments de capital immobiliari o mobiliari, d’activitats agrícoles i ramaderes, o d’activitats empresarials especificades a la llei, és més convenient fer una declaració simplificada. I en el cas que cap d’aquests dos models de declaració s’ajusti a les necessitats del contribuent, sempre hi ha disponible la declaració ordinària, que s’ajusta a qualsevol situació. I encara cal comptar amb la declaració complementària, que és la declaració addicional que es pot presentar voluntàriament per modificar el contingut de la declaració originària o incorporar-hi nous fets imposables.

Justament, la base imposable (no *imponible) és l’import de la renda disponible del contribuent sobre la qual es determina la quota (no *cuota) per a calcular el tribut corresponent. Convé estar atent a les diverses reduccions i deduccions que es poden aplicar a la base imposable per conceptes considerats legalment deduïbles o establerts en la normativa, perquè l’import obtingut, la base liquidable, és la quantitat final que se sotmet a gravamen.

Com és ben sabut, el resultat de la declaració pot ser un resultat negatiu, si és inferior a zero,  o un resultat positiu, si és superior a zero. En el primer cas, la hisenda pública retorna al declarant part dels impostos pagats de més; en el segon cas, és el declarant qui està obligat a abonar la quantitat no retinguda prèviament. Sigui quin sigui el resultat, no hem d’oblidar que Hisenda, si fa o no fa, som tots.

Podeu consultar aquests i altres termes relacionats amb el tràmit de saldar comptes amb Hisenda en el Diccionari de la renda i en el Cercaterm.

#termedelasetmana: vacunòdrom o vaccinòdrom

Un altre dels termes que la pandèmia està fent de coneixement general, més enllà de l’ús dels especialistes, és el terme vacunòdrom o vaccinòdrom, que us  proposem com a #termedelasetmana.

També s’hi pot fer referència amb el sintagma explicatiu espai de vacunació (o vaccinaciómassiva, una denominació que pràcticament descriu el significat complet del terme, i designa els espais de grans dimensions que s’habiliten per a poder dur a terme l’administració de vacunes a un gran nombre de persones en el marc de campanyes d’abast general.

La base del terme vacunòdrom o vaccinòdrom és el mot vacuna o vaccí, respectivament, que són les dues formes admeses per la normativa per a referir-se al ‘preparat que estimula la formació d’anticossos, amb la qual cosa hom aconsegueix immunització contra diverses infeccions’. Vaccí procedeix del llatí vaccīnus ‘relatiu a la vaca’, mentre que vacuna procedeix de la forma castellana paral·lela, també amb el mateix sentit. Aquest origen s’explica per raons històriques, atès que en la descoberta de les vacunes el bestiar boví hi tingué un paper rellevant.

A aquesta base s’hi afegeix la forma sufixada –drom, que prové del mot grec drómos, que significa ‘cursa’, com es veu en els mots hipòdromcanòdrom o velòdrom. Per extensió d’aquest significat propi, també fa referència simplement a un espai generalment de grans dimensions, com en el cas de aeròdrom o rocòdrom. En les llengües del nostre entorn també s’han creat formes paral·leles (vacunódromo en castellà, vaccinodrome en francès).

Podeu consultar el terme, amb la definició i els equivalents en altres llengües, al Cercaterm. I us recordem un cop més que teniu a la vostra disposició el diccionari en línia Terminologia de la COVID-19, que s’actualitza permanentment i recull molts dels termes que durant aquesta situació de pandèmia ens hem hagut d’acostumar a fer servir.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: immunitat de grup

Us proposem com a #termedelasetmana un d’aquests termes que la pandèmia que patim ha fet coneguts més enllà de l’ús entre especialistes: el terme immunitat de grup.

També se’n pot dir immunitat col·lectiva o immunitat de comunitat, i fa referència a la immunitat específica d’un nombre prou gran de persones d’una comunitat, que fa que disminueixi el risc de contagi a mesura que augmenta el nombre de persones immunes, ja sigui per vacunació o pel contagi previ de la malaltia. La proporció de població immune que es requereix perquè es pugui parlar d’immunitat de grup depèn de l’agent infecciós, de les característiques de transmissió, de la distribució de persones immunes i persones susceptibles i d’altres factors, especialment ambientals.

La base del terme és el mot immunitat, que procedeix del llatí immunitas, un derivat de immunis, que volia dir ‘lliure de càrregues’. A aquesta base s’hi afegeixen els complements que especifiquen a quin tipus d’immunitat ens referim. Recordem que en català s’escriu amb dues m consecutives, no pas *inmunitat.

S’aconsella evitar la forma *immunitat de ramat, calc de la forma anglesa herd immunity, que es considera menys adequada i transparent que les formes proposades.

Us recordem que teniu a la vostra disposició el diccionari en línia Terminologia de la COVID-19, que s’actualitza permanentment i recull molts dels termes que durant aquesta situació de pandèmia ens hem hagut d’acostumar a sentir i, fins i tot, a fer-los servir.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: drac o dragó?

Aquesta setmana de Sant Jordi us proposem un #termedelasetmana una mica diferent, perquè són dos termes; de fet, més de dos.

Per una banda, hi ha el drac que a tots ens ve al cap quan ens imaginem la llegenda de Sant Jordi, és a dir, la criatura mitològica, fabulosa, semblant a un llangardaix molt gros, sovint amb ales, amb alè pudent o de foc. Al Cercaterm en trobareu la fitxa referida especialment a la representació artística que se’n sol fer, perquè és un motiu característic present en l’escultura, la pintura, les festes populars, etc.

I per una altra banda, hi ha el dragó, que és la denominació que reben diverses espècies de rèptils més aviat menuts. El més habitual a casa nostra, present sovint en terrasses i parets de cases, és el dragó comúdragó negre o, simplement, dragó (Tarentola mauritanica). Però, si us entreteniu a consultar les fitxes del Cercaterm que contenen el nom dragó, hi descobrireu molts altres rèptils, i també espècies de peixos i de plantes (i fins i tot el curiós efecte dragó de la nanotecnologia).

Les paraules drac i dragó comparteixen un mateix origen etimològic (totes dues venen del llatí draco, -ōnis, i aquest, del grec drákōn, -ontos, que volia dir ‘monstre fabulós’), i això explica que, de fet, segons el diccionari normatiu en tots els casos en què diem drac també podríem dir dragó. En canvi, no es pot fer un ús a la inversa: no podem anomenar dracs als innocents dragons. Podem arribar a dir, per exemple, que “sant Jordi s’enfrontà al terrible dragó”, però no podem dir que “els vespres d’estiu és habitual veure dracs a les terrasses” (llevat, és clar, que estigueu escrivint un conte ben fabulós i original per presentar-lo a algun concurs de Sant Jordi i vulgueu que el lector se situï en un món mitològic en què els dracs comparteixen hàbitat amb els personatges humans).

Us convidem a dedicar una estona d’aquesta setmana de Sant Jordi a descobrir alguns dels dragons que poblen el Cercaterm (des del conegut dragó de Komodo al dragó espinós de muntanya, del dragó gros de la jungla al dragó nan… i així fins a més de quaranta espècies de rèptils, peixos i plantes que podem anomenar dragons, però no pas dracs).

[Font: TERMCAT]

Un Sant Jordi dedicat

S’acosta la diada de Sant Jordi i enguany ho volem tornar a celebrar amb una activitat ben especial a Twitter. El Centre de Terminologia TERMCAT i l’Optimot t’animem a demostrar que la terminologia també és amor.

Recordem que un terme és una paraula o expressió que designa un concepte en un àmbit d’especialitat determinat. Encara que potser no ens ho sembli, els termes formen part de la nostra vida i del nostre dia a dia: quan llegim, quan escoltem música, quan mengem o cuinem, quan treballem… i, és clar, també quan estimem. Ens hem posat sentimentals? Sí, per què no!

Aquest any et volem proposar que dediquis un text en català —una cançó, un poema, una entrada del diccionari…—, que inclogui un terme d’un àmbit qualsevol i que et faci pensar en alguna persona que t’hagi ajudat a fer més passador aquest any. Volem fer un reconeixement a les persones que hem trobat i trobem a faltar, que ens han donat suport en moments difícils, que ens han fet sentir millor, etc. Què et sembla? Fem un Sant Jordi dedicat?

El terme pot fer referència a un menjar, un sentiment, un joc, una part del cos… Escriu la frase o el breu fragment en què aparegui el terme seguit de l’etiqueta #StJordiTermÒptim21. No oblidis mencionar-hi els comptes @termcat@llenguacatalana i @optimotcat. Tant aquestes mencions com l’etiqueta són imprescindibles per participar en l’activitat.

També pots afegir a la piulada l’autor o la font del text, o il·lustrar-la amb una imatge o un gif, etc., tot i que no és indispensable.

Totes les piulades rebudes entre el 19 i el 25 d’abril, tots dos inclosos, entraran en el sorteig de deu subscripcions anuals a FilminCAT i deu més a iQuiosc, que podreu gaudir a casa, i de deu exemplars del llibre 101 dubtes del català resolts per l’Optimot de l’Editorial Penguin Random House. Trobaràs més informació sobre el funcionament del concurs en aquest enllaç.

Et deixem un parell de piulades d’exemple:

piulada1
piulada2

Durant el 2020, el TERMCAT ha editat una quarantena d’obres, ha resolt més de 2.100 consultes i ha ofert prop de 390.000 termes per a la consulta pública

El Consell de Direcció del Consorci TERMCAT s’ha reunit en sessió ordinària aquest dijous, 15 d’abril, per aprovar la memòria d’actuacions de l’any 2020 i els plans per a aquest any, a més de la memòria econòmica corresponent.

La memòria, que es presenta en versió en línia i en versió en pdf, recull les actuacions dutes a terme en un any marcat per la irrupció de la COVID-19. La feina feta des del TERMCAT també s’ha vist afectada per la pandèmia, no només per les restriccions de mobilitat establertes, que han implicat la generalització del teletreball, sinó també per les necessitats terminològiques dels usuaris, aquest any molt vinculades a la pandèmia.

A la memòria es constata que el Centre s’ha sabut adaptar per donar respostes ràpides i contínues a aquestes necessitats, com ho demostra la publicació de la Terminologia de la COVID-19, abans fins i tot que es decretés el confinament general de la població el mes de març. Aquesta obra, que s’ha anat actualitzant i ampliant al llarg de l’any, ha estat amb diferència la més consultada pels usuaris, juntament amb diversos materials de difusió associats, com infografies i apunts terminològics.

Durant l’any 2020 s’han editat una quarantena d’obres terminològiques més, entre les quals destaquen la Terminologia de l’atenció a la salut mental i a les addiccions, la Terminologia de la realitat virtual i la realitat augmentada, el Diccionari de l’activitat parlamentària, el Diccionari de l’emergència climàtica i el Diccionari de la mobilitat sostenible, aquestes dues darreres obres vinculades a l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, que serà molt rellevant aquests propers anys. També s’han actualitzat diccionaris ja editats, com ara la Terminologia de la ciberseguretat, el Diccionari de sociologia, el Diccionari dels ocells del món o el Diccionari enciclopèdic de medicina, i s’han publicat una quinzena de materials gràfics, en la majoria dels casos complementaris als diccionaris per reforçar-ne la difusió.

En l’apartat de la normalització de la terminologia catalana s’han normalitzat 216 termes en 13 sessions del Consell Supervisor, d’àmbits tan diversos com la mobilitat sostenible, l’alimentació, les TIC i el medi ambient. Com a novetat d’aquest any, molt adient en un context generalitzat de teletreball, s’ha posat en funcionament un nou formulari en línia que ofereix la possibilitat de fer arribar propostes de normalització de nous termes a qualsevol persona interessada.

En relació amb el Servei de Consultes i l’atenció dels usuaris a les xarxes socials, destaca un augment sensible de les consultes terminològiques ateses (2.105; l’any passat, 1.987). Les eines de consulta terminològica en línia i de dades obertes han continuat creixent: més de 16.000 articles terminològics nous al Cercaterm, que ara ofereix prop de 390.000 termes per a la consulta, 146 repertoris disponibles en el servei Terminologia Oberta i 163 títols en la col·lecció Diccionaris en Línia.

El Consell de Direcció és l’òrgan màxim de decisió del Consorci TERMCAT. Presidit per la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Sra. Ester Franquesa, hi tenen representació els tres organismes concertats: la mateixa Generalitat, l’Institut d’Estudis Catalans i el Consorci per a la Normalització Lingüística. A més de la memòria d’activitats, en la reunió també s’han aprovat la memòria econòmica i el pla d’actuació per a l’any en curs.

#termedelasetmana: farmacovigilància

El #termedelasetmana que us proposem potser no té un ús gaire estès, però, en canvi, el concepte que designa és tema de conversa habitual des de fa setmanes. El terme és farmacovigilància, i es refereix a la branca de la farmacologia que té per objectiu la identificació, la quantificació, l’avaluació i la prevenció dels riscos associats a l’ús de fàrmacs. Quan es parla de l’anàlisi i l’estudi dels possibles efectes adversos de l’ús d’un medicament, doncs, s’està fent referència a la farmacovigilància.

Es tracta d’una denominació utilitzada amb normalitat dins l’àmbit, lingüísticament adequada i transparent, constituïda per la forma prefixada farmaco- (del mot grec phármakon ‘medicament’), i el substantiu vigilància (“Acció de vigilar”, és a dir, d'”Estar atent al que pot ocórrer, especialment per prevenir un perill”, segons el diccionari normatiu). En altres llengües s’utilitzen denominacions anàlogues: farmacovigilancia en espanyol, pharmacovigilance en francès, i pharmacovigilance o drug monitoring en anglès.

El terme té ús en l’àmbit de la farmacologia, la recerca clínica de medicaments i en altres disciplines més o menys relacionades, com ara l’epidemiologia, la bioètica, etc.

Si us interessa aquesta terminologia, la podeu trobar al Cercaterm.

[Font: TERMCAT]

Ocells amb nom de dona en una nova infografia

El TERMCAT, en col·laboració amb la Fundació Barcelona Zoo i l’Institut Català d’Ornitologia, ha elaborat la infografia interactiva Ocells amb nom de dona, que difon els noms de 6 espècies d’ocells i de les 6 dones que formen part d’aquests noms.

La infografia mostra les il·lustracions del falcó d’Elionor (o falcó de la reina), l’hoco de Koepcke, el mosquiter de Claudia, el mosquiter de Laura, el cabdill de Snethlage i el cabdill de Lulu, espècies que presenten la particularitat de tenir un nom específic que fa referència a noms de dones que han destacat per mèrits propis en la identificació, l’estudi i la conservació d’aquestes espècies. Es tracta d’ornitòlogues, jutgesses, il·lustradores, etnomusicòlogues, mecenes, pioneres en treballs de camp o directores de museu que van viure entre els segles XIV i XX i que, ara, al segle XXI, recuperem com a coprotagonistes en aquest material de divulgació terminològica sobre els noms dels ocells, en el marc del procés d’elaboració del Diccionari dels ocells del món.

Les sis dones que destaquem no són les úniques que es poden trobar entre les denominacions d’ocells del món, però aquestes tenen la particularitat que no són mullers, filles o netes de personatges masculins que han contribuït a l’avenç de l’ornitologia, sinó que elles mateixes han tingut un paper destacat en l’àmbit.

La il·lustració de cada ocell, amb el nom català i científic corresponents, va acompanyada de la imatge i el nom de cadascuna de les dones en record de les quals han estat denominades aquestes espècies. Fent clic sobre els noms dels ocells o sobre les notes biogràfiques de les dones s’accedeix a les fitxes del Diccionari dels ocells del món, on es pot consultar la informació terminològica completa dels termes.

El Diccionari dels ocells del món, elaborat per la Fundació Barcelona Zoo, l’Institut Català d’Ornitologia i el TERMCAT, actualment permet la consulta de 8.056 fitxes terminològiques corresponents a totes les espècies d’ocells no passeriformes i a les espècies de 85 famílies d’ocells passeriformes. Es preveu que l’any vinent se n’acabi l’elaboració, amb la inclusió de les 53 famílies d’ocells passeriformes que hi falten.

Com a material de referència sobre les denominacions d’ocells, també podeu consultar la infografia Ocells no passeriformes, sobre la classificació taxonòmica d’aquest grup d’ocells, i els Criteris per a la denominació catalana d’ocellsaprovats pel Consell Supervisor el desembre de 2016, que ofereixen les recomanacions per a la creació de nous noms d’espècies d’ocells en català.

La infografia Ocells amb nom de dona forma part del centenar de productes multimèdia que, en suport gràfic i interactiu, ofereix el TERMCAT amb la voluntat d’afavorir la difusió de la terminologia dels diferents àmbits d’especialitat.