#termedelasetmana: embornal

CanviClimatic

El dia 26 de març se celebra el Dia Mundial del Clima, que té l’objectiu de fer-nos conscients de la importància de les accions de l’ésser humà sobre les variacions en el clima. Ens afegim a la iniciativa, i us proposem com a #termedelasetmana el terme embornal.

En l’àmbit de la gestió ambiental, fa referència concretament a qualsevol element responsable de la desaparició d’un contaminant de l’ambient, ja sigui una fase, un procés o una substància. Per exemple, els oceans, l’atmosfera, el sòl, els boscos o la vegetació són embornals de diòxid de carboni, i per això és tan important tenir-ne cura.

El terme és una especialització del sentit que embornal té en altres àmbits, com ara en la nàutica o en les construccions públiques, en què es refereix als forats de desguàs que es fan en un vaixell, en un carrer o en alguna altra construcció. Sembla que el mot prové del grec ombrinà trḗmata ‘forats per a la pluja’, de ombrinós ‘pluvial’, derivat de ómbros ‘pluja’.

En el cas del medi ambient, el que fan els embornals és fer desaparèixer un element contaminant, com els embornals d’un carrer en fan desaparèixer l’aigua.

Trobareu el terme destacat en aquest relat visual sobre la terminologia relacionada amb el canvi climàtic, i també a la infografia que hi podeu consultar. I també, és clar, en podeu trobar l’entrada completa, amb els equivalents en castellà i anglès, en el Diccionari de gestió ambiental i en el Cercaterm.

Tornados i altres remolins, en una nova infografia interactiva

 

Amb motiu del Dia Mundial de la Meteorologia, que se ce celebra cada 23 de març, avui publiquem una infografia interactiva amb alguns dels termes d’aquest àmbit normalitzats recentment arran de la sessió de normalització de termes de meteorologia que va tenir lloc el mes d’octubre passat.

Concretament, en aquesta infografia destaquem termes referents a diferents tipus de remolins, com ara la mànega o el tornado, la tuba, el vòrtex de ratxa o el remolí de pols. En les finestres desplegables de cada imatge es dona informació addicional sobre denominacions sinònimes o explicacions complementàries sobre els conceptes, i s’inclou un enllaç a les fitxes completes dels termes normalitzats, amb la definició, els equivalents en altres llengües i els criteris que justifiquen la tria de les diferents denominacions catalanes.

D’aquesta manera, amb una mirada ràpida, podreu saber, per exemple, que una mànega és el mateix que un tornado però no és equivalent a una tuba; que les denominacions fibló cap de fiblósón pròpies de les Illes Balears; que la forma ratxa és adequada com a sinònim de ràfega, i que hi ha una gran variació en català per a fer referència a una massa d’aire animada d’un fort vent, ja que, segons el dialecte, pot rebre el nom de remolí, revolví, terbolí o torbera, entre d’altres.

Què és un corredor ecològic?

corredor-ecologic

L’activitat industrial, el creixement de zones urbanitzades i el desenvolupament d’infraestructures com carreteres, vies de tren, línies elèctriques, etc., generen un impacte negatiu en el medi ambient i afecten especialment la relació entre ecosistemes en zones naturals.

Afortunadament, hi ha elements del paisatge que afavoreixen els desplaçaments de certes espècies entre diferents espais naturals: són els corredors ecològics. Un corredor ecològic és habitualment una franja estreta de vegetació, contínua i lineal, que permet la connexió de la fauna i la flora entre ecosistemes i hàbitats diferents, i que afavoreix, per tant, el manteniment de la biodiversitat i facilita la migració i la dispersió d’espècies.

El mot corredor s’utilitza en aquest terme a partir del sentit més genèric que té (‘Peça de pas, llarga i estreta, en un edifici, en una nau, etc.’) i es documenta igualment en els termes equivalents en castellà, corredor ecológico; en francès, couloir écologique, i en anglès, ecological corridor.

Podeu consultar aquest terme d’una Norma tecnològica de jardineria i paisatgisme dintre del diccionari en línia Glossari de jardineria i paisatgisme i també al Cercaterm.

#termedelasetmana: tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement, TAC

TAC

Aquesta setmana es duu a terme el Saló de l’Ensenyament, el gran aparador que pretén ajudar a orientar els joves sobre la seva formació. Un dels sectors d’atenció prioritària és el que relaciona l’educació amb l’àmbit de la tecnologia. Per això, us proposem com a #termedelasetmana el terme tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement, que sovint es redueix a la sigla TAC.

El terme fa referència al conjunt de tecnologies i estratègies metodològiques que permeten augmentar tant el nivell competencial i la capacitat d’aprenentatge de la persona com el potencial de creació compartida de coneixement en xarxa, mitjançant els instruments que aporten les tecnologies de la comunicació i la informació i els recursos digitals.

Des del punt de vista de la formació, es tracta d’un plural femení lexicalitzat, creat per sintagmació, i, com s’esdevé sovint quan els termes resultants d’aquest procés són relativament llargs, se n’ha difós també la sigla corresponent, TAC, que pot resultar d’ús més còmode en determinats contextos.

Si teniu interès en més termes relacionats amb l’educació, us recomanem que consulteu el Diccionari d’educació: hi trobareu prop de dos mil termes i, a banda de l’accés alfabètic, l’accés temàtic us permet filtrar les fitxes que corresponen a termes específics de la relació entre tecnologia i educació.

El TERMCAT estrena nou web

capturaWebNou

El TERMCAT ha renovat el seu portal a internet (www.termcat.cat), que ofereix ara una reorganització dels continguts i una consulta adaptada a tota mena de dispositius (ordinadors, mòbils i tauletes).

El nou web presenta un accés destacat i immediat al Cercaterm, el cercador en línia amb tota la informació terminològica que ofereix el TERMCAT. També hi tenen un lloc prioritari els Diccionaris en Línia, la col·lecció d’obres especialitzades que aplega fins a 140 títols dels més diversos àmbits del coneixement, la Biblioteca en línia i la Neoloteca, el diccionari dels termes normalitzats.

Com a novetat rellevant, el nou web ofereix ara uns portals específics dedicats a diversos col·lectius d’usuaris, amb la intenció d’adequar-se millor a les necessitats de cada sector. Així, s’hi poden trobar sis portals, dedicats a les tecnologies de la informació i la comunicació, a l’economia i l’empresa, a l’àmbit de l’alimentació i la gastronomia, a l’esport, al dret i a les ciències de la salut. En el cas d’aquests dos darrers àmbits, es tracta d’un nou accés a dues plataformes que ja estaven en línia: el portal Terminologia jurídica i el portal DEMcat, respectivament. La voluntat és que aquests accessos temàtics es puguin ampliar en successives actualitzacions cap a altres sectors d’interès.

El web del TERMCAT és un dels recursos més utilitzats per professionals de la llengua, com ara mediadors lingüístics, correctors, traductors i intèrprets, i també per especialistes dels diversos àmbits del coneixement, que hi troben recollida la terminologia especialitzada que necessiten per a la seva activitat professional o de recerca. Durant l’any 2018 va rebre fins a 3.868.674 visites.

A banda de l’accés a les fitxes terminològiques, el web del TERMCAT també ofereix notícies i apunts d’interès, sovint vinculats a l’actualitat. També s’hi pot trobar un conjunt de materials multimèdia (infografies, vídeos, interactius, etc.) que difonen terminologia especialitzada. Un altre contingut destacat és el TermTest, una eina específica que permet autoavaluar qualsevol producte terminològic.

Des del web també es pot accedir a la informació corporativa, l’agenda d’actes relacionats amb la terminologia, l’accés al conjunt de serveis del Centre de Terminologia i molts altres recursos d’interès.

Amb què cremem la crema?

pala-de-cremar

S’acosta Sant Josep i tots els llaminers estem buscant la recepta de la crema que un dia vam escriure a mà, en el primer tros de paper que vam trobar, mentre escoltàvem les explicacions de l’àvia: un pols d’això, un grapadet d’allò, a bell ull, fins que vegis que les bombolles salten, remenant tota l’estona, si fa no fa… És que no volem que es perdi la tradició.

Però la qüestió que ens ocupa ara és: com en diem de l’estri tradicional de cremar la crema? L’estri consistent en una planxa de ferro rodona, no gaire grossa, i un mànec llarg i prim també de ferro amb l’extrem de fusta, per on s’agafa, el qual, escalfat al foc fins que és roent, serveix per a cremar el sucre que s’ha tirat damunt la crema, s’anomena pala de cremar o ferro de cremar.

Ara que ja tenim clars els termes, que podeu consultar al Cercaterm, només falta posar-se el davantal i endavant. Bon profit!

#termedelasetmana: nombre π

NombrePi

Ja fa uns quants anys que es proposa dedicar el dia 14 de març (3.14, en notació anglesa) a la constant matemàtica més famosa, i per això us proposem com a #termedelasetmana el terme que la designa: nombre π.

Es refereix al nombre irracional transcendent que expressa la raó constant entre la longitud i el diàmetre d’una circumferència. El valor del nombre π és 3,141592…, i sovint s’aproxima a 3,1416. Té un nombre de decimals infinit i no periòdic. El seu valor actual s’ha obtingut a través de diverses aproximacions al llarg de la història, i, amb els avenços computacionals, se n’han arribat a calcular els primers vint bilions de decimals.

El símbol π correspon a la lletra inicial dels mots grecs περίμετρον (‘perímetre’) i περιφέρεια (‘perifèria’).

Des del punt de vista de la forma, es pot destacar, per una banda, que es recomana que, sempre que les condicions tècniques ho permetin, es faci servir el símbol corresponent a la lletra grega minúscula (π, nombre π). Si no és possible, es pot recórrer a la denominació de la lletra (pi, nombre pi).

Pel que fa a la base del terme, s’hi fa servir nombre, que, tal com estableix el diccionari normatiu, es refereix al resultat de comptar les coses que formen un agregat, i a l’ens abstracte que resulta de generalitzar aquest resultat (“els nombres senars”), i també expressa una quantitat concreta fruit d’un càlcul matemàtic, com és el cas del nombre π. La forma número es reserva per a casos relacionats però no exactament coincidents, té un camp semàntic més restringit, i s’utilitza per a representar un nombre amb què una persona o una cosa és designada dins una sèrie o col·lecció (“el número 3 de la revista”), o per a designar el signe amb què es representa un nombre (“el número 4 és el meu preferit”).

Per cert, que no és sobrer recordar que el signe habitual per a separar els decimals dels enters en l’àmbit romànic (no només en català) és la coma, i no pas el punt (que es fa servir en l’àmbit anglosaxó). Així, escrivim 3,1416, i no pas *3.1416.

I ja que parlem de l’àmbit anglosaxó, allí és habitual celebrar el dia del nombre π amb un pastís, atesa la coincidència entre la pronúncia que sovint es fa del nombre i de la paraula pie (‘pastís’). Amb pastís o sense, val la pena commemorar el nombre π, que es fa servir freqüentment no sols en matemàtiques, sinó també en moltes altres disciplines com ara la física o l’enginyeria.

gifnombrepi

Sobre escalada i desescalada: els conflictes es poden escalar i desescalar?

escalar-desescalar

Darrerament hem detectat l’ús cada vegada més estès dels verbs escalar i desescalar per a referir-se, respectivament, a augmentar i disminuir la intensitat d’un conflicte com a conseqüència de l’evolució de la confrontació entre les parts. Es documenten especialment en textos periodístics i de divulgació, però també en textos especialitzats de política i relacions internacionals.

El verb escalar s’utilitza, d’una banda, com a intransitiu o intransitiu pronominal, amb el sentit d’augmentar progressivament en intensitat, un conflicte, com a conseqüència de la confrontació creixent entre les parts. Pot aparèixer, doncs, en contextos com “sense mediació hi ha conflictes que escalen [o que s’escalen] i arriben davant dels tribunals penals”. D’altra banda, escalar també té ús com a transitiu, amb el sentit de “fer que un conflicte augmenti progressivament en intensitat”, en contextos com “els sindicats aposten per escalar el conflicte i traslladar-lo a la taula de negociació”.

El verb desescalar funciona exactament igual. Com a verb intransitiu o intransitiu pronominal és “disminuir progressivament en intensitat, un conflicte, com a conseqüència del restabliment de la comunicació entre les parts i la consegüent baixada gradual de la confrontació”. Per exemple, “quan es veu la necessitat de cooperar, el conflicte desescala [o es desescala] immediatament”. Com a verb transitiu, desescalar és “fer que un conflicte disminueixi progressivament en intensitat”. Per exemple, “l’objectiu era desescalar el conflicte i obrir vies de pacte entre els governs”.

A partir dels verbs es generen els substantius derivats corresponents: escalada i desescalada o, més específicament, escalada del conflicte i desescalada del conflicte.

Malgrat que aquests verbs són, probablement, fruit de la influència anglesa (en anglès to escalate i to de-escalate formen part de la llengua general i es documenten en la majoria de diccionaris), són formacions igualment possibles en català i es consideren també adequades en aquesta llengua. El substantiu escalada, de fet, ja es recull al diccionari normatiu amb un sentit clarament relacionat (“Augment ràpid i sovint alarmant dels preus, actes delictuosos, despeses, armament, etc.”) i totes les formes estan relacionades amb el primitiu escala, que remet a la idea de ‘gradació’, fonamental en aquests conceptes.

Finalment, cal tenir en compte que en altres llengües romàniques, com el castellà i el francès, s’utilitzen també formes anàlogues.

Podeu consultar tots aquests termes al Cercaterm i a la Neoloteca.

Termes a l’entorn del 8 de Març

Durant la setmana del 8 de Març hem estat compartint per les xarxes uns quants termes que tenen una relació directa amb les reivindicacions pròpies del Dia de la Dona. Són termes com ara dret a la igualtat de remuneració (que ha estat també el nostre #termedelasetmana), igualtat de fet, igualtat de dret o feminisme. Us els recordem plegats en aquest apunt.

dretigualtatremugif

igualtatdefetGIFigualtatdedretGIFGIFFeminismedefinitiu

I, per descomptat, en podíem haver triat i destacat molts altres, com ara doble presència, drets reproductius, sostre de vidre, terra enganxós, sororitat… Us convidem a conèixer els termes i els conceptes que vehiculen, per contribuir també des de la terminologia a les reivindicacions pròpies de la jornada d’avui.

#termedelasetmana: dret a la igualtat de remuneració

dretigualtatremugif

La setmana del dia 8 de març està marcada per la reivindicació feminista, i per això us proposem com a #termedelasetmana un terme que designa una reivindicació tan lògica que fins resulta sorprenent que encara calgui fer-la. Es tracta del terme dret a la igualtat de remuneració.

Es defineix com el dret de qualsevol persona a percebre un salari equitatiu i en igualtat amb la resta de persones que fan feines equivalents. El dret a la igualtat de remuneració està comprès en el dret al treball, i es classifica com un dret econòmic i un dret social.

També s’hi pot fer referència amb la forma sinònima dret a salari igual per igual treball, una denominació també sintagmàtica, com la principal, que presenta com a particularitat el recurs a l’anàfora, una figura retòrica en què es fa ús de la repetició de mots per reforçar el missatge transmès.

I és que les figures retòriques no són un recurs exclusiu de la poesia, com de vegades s’han presentat, sinó que en trobem en tota mena d’expressions lingüístiques, i especialment en missatges publicitaris, en eslògans polítics, etc. I, com veieu, també en terminologia.

Al marge del recurs de formació, el que és important del terme, però, és que tots plegats el tinguem ben present i el reivindiquem com el que és: un dret humà bàsic. I que com a tal trobareu al costat d’altres drets a la Terminologia dels drets humans en línia.