Què és la llarga cua com a model de negoci?

llarga_cuaEl terme llarga cua es refereix a un model de negoci digital que basa la seva rendibilitat a llarg termini en la venda de poques unitats de molts productes diferents que satisfan necessitats específiques de consumidors amb interessos diversos, per oposició a la venda de grans quantitats de pocs productes adreçats a un públic més ampli i general.

Amb el model de la llarga cua es pretén donar servei a un nou perfil de consumidor que té molta informació, és molt exigent i vol que l’oferta sigui personalitzada, és a dir, que s’hagi pensat per a ell i les seves necessitats específiques: no es pot pretendre vendre el que es té a clients que ho vulguin comprar, sinó que s’han d’analitzar les necessitats dels clients i després oferir-los allò que busquen.

El terme prové de l’expressió anglesa The Long Tail, difosa per Chris Anderson en un article a la revista Wired l’octubre de 2004. En la imatge metafòrica de la llarga cua, representada sovint en un gràfic, el cos gros i el cap de l’animal estaria format per la venda de gran quantitat de pocs productes que tenen molta demanda, mentre que la cua llarga i cada vegada més prima estaria constituïda per la venda continuada de molts productes específics.

Les formes documentades en altres llengües són també similars, com ara larga cola en espanyol o longue traîne en francès.

L’atenció emocional pediàtrica: millorar la vida dels nens hospitalitzats

atencio_emocional_pediatrica

Tots ens sentim vulnerables davant de la malaltia, especialment si és una malaltia greu, llarga o que requereix hospitalització o seguiment hospitalari. Quan els afectats són nens, aquesta vulnerabilitat augmenta i és important intentar que visquin el temps d’hospitalització i les diferents intervencions a què s’han de sotmetre de la manera menys traumàtica possible. Cal tenir ben present, de fet, que com més ansietat pateix l’infant més difícil i dolorosa pot arribar a ser la seva recuperació, i que de vegades la mala experiència d’una simple punxada pot esdevenir un veritable trauma.

Als hospitals catalans existeix, des de fa ja uns anys, un servei destinat a promoure l’atenció adequada d’aquests infants i joves conegut entre els experts —majoritàriament, professionals de la salut i la psicologia— amb la denominació anglesa child life, que significa, literalment, ‘vida infantil’. És una denominació procedent dels Estats Units, on aquests programes van començar a implantar-se ja als anys seixanta, i remet a la necessitat que dins el procés de malaltia l’infant conservi, fins allà on sigui possible, la seva “vida d’infant”.

En català, el Consell Supervisor, amb l’acord dels especialistes de l’àmbit, ha fixat recentment la forma atenció emocional pediàtrica per a fer referència a aquest servei o programa consistent a proporcionar als nens i joves informació adaptada a la seva edat, sovint per mitjà del joc simbòlic i el foment de l’autoexpressió, sobre les intervencions i les teràpies a què s’han de sotmetre i sobre les repercussions que poden tenir en la seva vida quotidiana. El programa ofereix també informació, suport i orientació a la família dels malalts.

La forma aprovada en català s’allunya de la designació anglesa, però resulta, en canvi, molt més explicativa del concepte i més transparent per a qualsevol persona, sigui especialista o no. Aviat podreu consultar la fitxa completa d’aquest terme, amb arguments més extensos sobre la seva aprovació i sobre totes les formes tingudes en compte, a la Neoloteca i al Cercaterm.

#termedelasetmana: bec d’esclop

bec_d-esclop

Us heu parat mai a pensar en tot el que es pot amagar darrere el nom d’un ocell? Aquesta setmana en teniu unes quantes mostres en el Diccionari dels ocells del món que acabem de publicar. Perquè en tingueu un primer tast, us proposem com a #termedelasetmana un d’aquests noms: bec d’esclop.

El bec d’esclop és un ocell no passeriforme, concretament, de l’ordre dels pelecaniformes i la família dels balenicipítids.

Com en molts altres casos, és una característica rellevant de la seva morfologia (el bec, en aquest cas) l’element que el nom destaca. En altres casos serà la coloració d’una part del cos, la dimensió, la zona geogràfica, l’hàbitat…

Si teniu curiositat per conèixer els criteris que hi ha a la base de les denominacions catalanes d’ocells de nova creació, podeu consultar els Criteris per a la denominació catalana d’ocells. I si encara us queda més curiositat, només us caldrà acudir al diccionari, que arriba acompanyat amb una infografia interactiva molt atractiva.

Bastons, bastonets, palets? Quin estri es fa servir per al menjar oriental?

 

Per a menjar les viandes a l’estil xinès, japonès, coreà, etc., l’estri que es fa servir s’anomena bastonet. És un pal prim que, formant parella amb un altre, cal saber agafar destrament amb els dits de les mans per anar prenent el menjar del plat.

Com que el menjar xinès va ser el primer a introduir-se en la nostra gastronomia, molt sovint es coneixen amb el nom de bastonets xinesos. Poden tenir diferents llargades i formes a la punta: el xinès té la punta plana i fa uns 26 cm, el japonès té la punta rodona i sol fer uns 22 cm, mentre que el coreà és el més curt amb 19 cm. Com a materials més nobles, tradicionalment es fan de bambú o metall; històricament se’n fabricaven de plata, però actualment els més habituals són de fusta i fins i tot de plàstic.

Utilitzar-los correctament pot resultar complicat en un primer moment, però segur que val la pena practicar per poder assaborir com cal els plats de la gastronomia oriental.

Si en voleu un tast podeu consultar els plats que trobareu al Glossari de sabors del món, que s’acaba d’actualitzar i que conté plats com ara amanida de lliris d’un dia amb salsa, xiitake amb choy sum o pell de tofu amb cacauets, entre d’altres. O també podeu recórrer al diccionari de Gastronomia japonesa, amb alguns dels termes més característics del sector.

#termedelasetmana: programari de rescat

programari_de_rescat

Ransomware és una forma anglesa que s’ha fet popular i temible aquesta setmana a causa del ciberatac massiu que ha provocat. Per si denominar-la en català ens pot ajudar a combatre, o si més no a entendre una mica més, l’atac, us proposem com a #termedelasetmana el terme programari de rescat, l’alternativa catalana a la forma anglesa. Es tracta d’un tipus de programari maliciós (en anglès, malware) que restringeix o bloqueja l’accés als fitxers d’un dispositiu infectat, creat per ciberdelinqüents o una organització criminal que exigeix el pagament d’un rescat econòmic per retirar les restriccions.

Tal com el terme anglès es forma a partir de ransom (‘rescat’) i –ware (escurçament de malware, ‘programari maliciós’), la forma catalana completa es crea també a partir de programari maliciós i de rescat, que és el punt clau en l’estratègia d’atac. En la majoria de contextos el terme programari maliciós de rescat es pot escurçar i parlar només de programari de rescat.

Habitualment el programari de rescat infecta el sistema operatiu a manera de cavall de troia o de cuc i inicia l’encriptació dels fitxers infectats. El rescat acostuma a demanar-se en bitcoins, que és la moneda virtual no avalada ni controlada per cap banc ni govern, que funciona per mitjà d’un protocol propi amb tecnologia d’igual a igual.

El TERMCAT està estudiant termes de l’àmbit de la ciberseguretat en col·laboració amb el Cesicat, el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya, amb l’objectiu de poder publicar un diccionari de terminologia d’aquest àmbit en els propers mesos.