#termedelasetmana: additiu alimentari

Us proposem com a #termedelasetmana un terme que, de manera més o menys conscient, forma part del nostre dia a dia com a consumidors. És el terme additiu alimentari.

Fa referència a la substància natural o sintètica, generalment sense valor nutritiu, amb una funció tecnològica o organolèptica, que s’afegeix intencionadament a un aliment durant el procés de fabricació, transformació, preparació, tractament, envasament, transport o emmagatzematge, i que es converteix directament o indirectament en un component de l’aliment final.

Si en consulteu la fitxa corresponent, podreu veure que els additius alimentaris poden fer moltes funcions sovint indispensables per a la comercialització d’un aliment (edulcorants, colorants, conservants, antioxidants, agents de suport, acidulants, correctius de l’acidesa, antiaglomerants, antiescumejants, emulsionants, enduridors, potenciadors de gust, escumejants, gelificants, humectants, gasificants, estabilitzadors, espessidors, etc.).

Des del punt de vista lingüístic, el terme és un sintagma transparent semànticament: la base additiu, d’origen llatí i que aporta el significat de ‘afegit’, ‘que s’afegeix’, es complementa amb l’adjectiu alimentari, que n’especifica l’àmbit d’aplicació.

Els additius alimentaris a la Unió Europea es poden designar amb el número E que podem veure a les llistes d’ingredients, i estan sotmesos a un control sistemàtic.

Si en voleu saber tots els detalls, consulteu l’entrada del terme del Diccionari de seguretat alimentària, amb unes notes complementàries amb informació ben interessant. També us recomanem la consulta de la infografia Seguretat alimentària: els additius alimentaris, un material gràfic que us ajudarà a descobrir molts aspectes a l’entorn d’aquest concepte. També teniu disponible el Lèxic d’additius alimentaris, que ofereix la informació sobre cadascun dels additius autoritzats.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: escovilló

El #termedelasetmana que us proposem és un altre dels elements que s’han fet comuns arran de l’extensió de la pandèmia. La generalització de les proves per a detectar la malaltia ens ha acostumat al terme que us proposem, que és escovilló.

Es refereix a la tija metàl·lica o de plàstic, amb l’extremitat coberta de cotó estèril, utilitzada per a aplicar medicacions en forma de tocs o per a obtenir mostres en un examen citològic, bacteriològic o genètic. Els escovillons s’usen, per exemple, per a l’obtenció de mostres de la cavitat nasofaríngia destinades al diagnòstic amb una PCR o un test d’antígens. També se’n pot dir simplement bastonet o, especialment en alguns casos en què en tenen la forma, raspallet.

El terme prové del francès écouvillon, i en aquesta llengua deriva en darrer terme del llatí scōpa ‘escombra’. Convé tenir en compte que en català s’escriu amb v (en castellà, en canvi, s’escriu amb bescobillón).

Val la pena observar que en català no és adequada amb aquest sentit la forma hisop, que en castellà sí que s’utilitza com a sinònim (hisopo). En català, hisop només fa referència a una herba remeiera tradicional o a un salpasser (un estri emprat en algunes parts de certes cerimònies religioses).

Si voleu consultar més termes relacionats amb la pandèmia, teniu disponible el diccionari en línia Terminologia de la COVID-19, permanentment actualitzat i amb més de quatre-cents termes definits i amb equivalents en diverses llengües.

[Font: TERMCAT]

Des del TERMCAT us desitgem bon Nadal i un bon any 2022

La felicitació de Nadal d’aquest any del TERMCAT ens recorda alguns dels termes que han tingut una presència destacada en l’actualitat informativa d’aquests darrers mesos.

Són termes com ara petjada de carbonihomofòbiaimmunitat de grupbombolla de convivènciainternet de les cosescolada de lavaamartatge o punt de no retorn, que han estat presents en notícies i, també, és clar, en les consultes que hem rebut, en els comentaris que hem elaborat per al nostre web, en els estudis de normalització i, en general, en la nostra activitat durant l’any 2021.

Tot l’equip del TERMCAT us desitgem molt bon Nadal i un bon any 2022!

El TERMCAT publica el Diccionari de formatges, amb prop de 80 noms de formatges d’arreu del món

El TERMCAT publica en línia el Diccionari de formatges, que difon els termes catalans amb què es designen 77 varietats de formatges d’arreu del món.

La publicació que ara es presenta és un avançament de l’obra completa, en curs de revisió, que té l’objectiu de reflectir tot el món del formatge i que contindrà, a més dels noms de formatges, termes relacionats amb la seva elaboració i consum.

El diccionari recull termes com ara havartimascarponefetapanir o tolko. Cada terme inclou la denominació en català, equivalents en castellà, francès i anglès, definició i, si escau, notes complementàries. Més de la meitat dels termes han estat normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

L’obra forma part de la col·lecció de Diccionaris en Línia del TERMCAT, que ofereix actualment més de 160 títols dedicats a diversos camps d’especialitat.

#termedelasetmana: estigma

Aquest diumenge es duu a terme La Marató de TV3, dedicada aquest any a la salut mental. Des del TERMCAT ens hem afegit a la iniciativa amb una important actualització del Diccionari de psiquiatria, i us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes que segur que es faran servir durant el programa: el terme estigma.

Fa referència al conjunt de característiques negatives que s’atribueixen a les persones amb un trastorn mental, motivades pels estereotips, els mites, els prejudicis i el desconeixement de la societat envers els problemes de salut mental en general, la qual cosa condueix a situacions de discriminació, marginació i exclusió social.

L’estigma provoca en les persones amb un trastorn mental avergonyiment i sentiments de menyspreu i de rebuig social. També les predisposa a una mirada negativa, els fa minvar l’autoestima, els dificulta el procés de canvi cap a la recuperació i els afecta negativament l’estat de salut, tant mental com física. A més, causa aïllament social i constitueix una de les barreres principals per a l’accés als serveis d’atenció a la salut mental i als serveis socials i per a optar a oportunitats laborals, educatives i de lleure.

El terme és d’ús relativament recent, però té origen grec (passant pel llatí): concretament, prové del grec stígma, que volia dir ‘picada d’insecte’ i, també, ‘senyal deixat pel ferro roent sobre la pell’. D’aquest sentit es deriva l’actual, que recorda un senyal que hom porta marcat de manera involuntària.

A partir d’aquesta base s’han creat altres termes, com ara autoestigmaestigmatitzar o estigmatització, però aquest diumenge descobrirem que també podem crear termes com desestigmatitzar desestigmatització, que designen precisament el que iniciatives com La Marató pretenen fer-nos veure: que el coneixement i l’interès per la salut mental ens poden ajudar, a tots plegats, a reduir l’estigma que malauradament encara acompanya els trastorns mentals.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: forfet

El principi de desembre sol coincidir amb l’inici de la temporada d’esquí a les estacions catalanes, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana un terme estretament vinculat a aquesta pràctica esportiva i d’oci: el terme forfet.

Com és prou sabut, fa referència al bitllet de preu fix que dona dret a utilitzar els remuntadors o les instal·lacions d’una estació d’hivern durant un temps determinat. També se’n pot dir abonament, tot i que aquest sinònim potser és d’ús més comú en altres contextos i, en canvi, la forma forfet és la més habitual en l’àmbit de la neu i altres sectors relacionats. Per extensió, se’n troben usos en contextos d’altres activitats d’esport o oci no necessàriament vinculades a l’esquí.

Es tracta d’una adaptació relativament recent al català de la forma francesa forfait, llengua en què ja en contextos de fa uns quants centenars d’anys té el sentit de ‘preu fixat per un servei’. La forma forfet ja consta al diccionari normatiu i, per tant, en català no cal fer servir el gal·licisme forfait. En anglès es fa servir el terme ski-pass o, de vegades, la forma francesa.

Si sou aficionats a l’esquí, us recomanem de consultar la Terminologia dels esports de neu, on trobareu aquest terme i molts altres termes relacionats.

[Font: TERMCAT]

Com conviuen els termes catalans i els anglesos en les TIC?

Sabem que la creació de termes de les TIC, i concretament dels vinculats a la ciberseguretat, té lloc majoritàriament en contextos angloparlants, i que en la comunicació entre experts sovint també s’utilitzen en anglès. Tot i això, l’ús de formes catalanes es constata en entorns socials sense una especialització tan alta, vinculats, entre d’altres, a la divulgació i a la formació: textos en mitjans de comunicació, materials per a la conscienciació de la població sobre bones pràctiques a la xarxa i sobre els perills dels ciberatacs… D’aquí ve que es consideri important disposar d’alternatives en català que facilitin la comprensió del concepte, permetin una comunicació més eficaç i reforcin la llengua pròpia.     

Aquests són alguns dels arguments que ha desenvolupat Marta Grané, cap de Productes i Serveis del TERMCAT, a la ponència Cibersecurity  terms: threads and cyber attacks. The case of Catalan, presentada a la cimera de l’Associació Europea de Terminologia que ha tingut lloc el 25 i 26 de novembre passats.

També ha exposat diversos mecanismes de formació dels termes en català (calc, adaptació, forma pròpia, adopció del terme anglès…) i ha ofert dades d’ús a partir d’una enquesta a usuaris d’aquesta terminologia. 

El material de la presentació es pot consultar en aquest enllaç.

A banda, en el portal TIC trobareu altres recursos que ofereix el Centre de Terminologia sobre la terminologia de les tecnologies de la informació i la comunicació.

#termedelasetmana: aliment

Aquesta setmana des del TERMCAT presentem un nou recull terminològic, el Diccionari de seguretat alimentària, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana el terme clau d’aquest àmbit: aliment.

Tot i que pugui semblar un concepte molt conegut i sense gaires complicacions, el terme té força més interès del que pot semblar a simple vista. És sinònim de producte alimentós, i es refereix al producte alimentari original, elaborat o transformat que es destina al consum, el qual té valor nutritiu i proporciona energia, substàncies formadores de les estructures de l’organisme i micronutrients indispensables per al bon funcionament o la regulació dels mecanismes vitals.

Convé tenir en compte que no es consideren aliments els fàrmacs, les plantes abans de la collita o els animals vius, el pinso, el tabac ni els productes del tabac, els cosmètics ni les substàncies estupefaents o psicotròpiques. En canvi, es consideren aliments les begudes, el xiclet i qualsevol substància, inclosa l’aigua, incorporada voluntàriament a l’aliment durant la fabricació, la preparació o el tractament.

En llenguatge especialitzat, és especialment pertinent observar la diferència entre els adjectius alimentós -osa (‘que alimenta’) i alimentari -ària (‘relatiu als aliments’).

Si voleu descobrir molts més aspectes d’interès relacionats amb la seguretat alimentària, no us perdeu aquest nou diccionari.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: blanqueig lila

Ben segur que ho has vist alguna vegada, i que molt probablement t’hi has empipat amb tota la raó: governs, empreses o organitzacions que duen a terme accions de propaganda destinades a promoure la percepció que són simpatitzants de la causa feminista. Per a designar aquest concepte en català tenim el terme que us proposem com a #termedelasetmana: blanqueig lila o blanqueig violeta.

Sovint s’hi fa referència amb la forma anglesa purplewashing. La denominació catalana es val de la base blanqueig, sinònima de rentat d’imatge, que designa el conjunt d’estratègies de comunicació i màrqueting que es duen a terme amb la intenció d’ocultar la relació d’una persona, una empresa, un organisme, un govern o una ideologia amb determinats fets negatius que els perjudiquen, o d’alterar la realitat de manera que els afavoreixi, a fi de protegir-los o millorar la seva reputació. Els adjectius lila i violeta, i les formes anàlogues en les denominacions en altres llengües, responen al fet que el color lila (o violeta) s’ha identificat tradicionalment amb el moviment feminista.

De fet, el terme es pot considerar que forma part d’una sèrie de diversos tipus de blanqueig: el blanqueig verd o ecoblanqueig, el blanqueig blau, el blanqueig irisat o blanqueig LGBT, el blanqueig rosa i el blanqueig roig. Si no els coneixes tots, et convidem a descobrir-los a la infografia interactiva Els colors del màrqueting, en què els trobaràs definits i amb enllaços a les fitxes completes dels termes, amb els equivalents en castellà, anglès i francès.

[Font: TERMCAT]

Les flors de la mel

Novembre de 2021, ens hem començat a treure la mascareta i tornen els refredats, els mocs, la tos, la congestió nasal, les dècimes de febre al vespre, com si fóssim al 2019. Però estigueu tranquils que aquí tenim la solució: un got de llet calenta o una infusió amb una cullerada de mel o dues.

La mel és una substància viscosa i dolça elaborada per les abelles a partir del nèctar de les flors, que dipositen en les cel·les de la bresca perquè se n’alimentin les larves i les abelles adultes. Com a aliment humà és sa i natural, compost bàsicament per una barreja de sucres —a grans trets, un 40 % de fructosa, un 30 % de glucosa i un 10 % d’altres sucres, com ara la maltosa o la sacarosa. El 20 % restant són vitamines, enzims, aigua, alguns pigments vegetals, aromes, àcids i minerals.

Tot i contenir si fa no fa els mateixos nutrients, la textura, el color, el gust o l’aroma de la mel varien segons les flors que les abelles tenen a disposició: flor de taronger, romaní, espígol, flors d’alta muntanya… Però avui ens interessa parlar de la mel de mil flors o mel multifloral o mel polifloral, una mel procedent del nèctar d’una gran varietat de flors (no necessàriament mil), cap de les quals no destaca per sobre de les altres, cosa que la fa la mel més completa quant a propietats medicinals. S’aconsella per a refredats, per a augmentar l’energia o per a fer una bona digestió.

No trobeu que és pa i mel aquest apunt sobre la mel, en ple mes de novembre? Trobareu aquesta fitxa al Cercaterm i al cercador del Portal de l’alimentació i la gastronomia.