Per començar, netegem els aliments

Abans de posar qualsevol vianda al foc, d’afegir-hi sal, un raig d’oli o un manat d’herbes, cal haver fet alguna acció de preparació i tractament dels productes. D’entre els procediments de tractament dels aliments, el primer i més bàsic és el de neteja. I no ens referim només a posar un aliment sota el raig d’aigua.

Alguns d’aquests procediments de neteja ja no se solen fer a les cuines de les cases, sinó que els fan als taulells de les carnisseries o les peixateries. Fins i tot a les cuines dels restaurants sovint reben el producte net. Què no fem? Doncs buidardescarnar (separar la carn de la pell o dels ossos), descarregar (treure els nervis, greix i ossos), desossarescapçar o plomar, pel que fa a carn. I tampoc esbarbardesespinarescapçarescatar o esganyar (treure la barba, les espines, el cap, les escates o les arestes de les ganyes), pel que fa a peix.

En canvi, sí que hem d’esfullarpelarpurgar (les albergínies, els caragols) o tornejar (si volem donar a un aliment una forma determinada). I de vegades també esgranem (magranes), esbajoquem (mongetes, faves), esclofollem (ametlles), espinyolem (cireres per a fer un pastís) o socarrimem (la pell de pollastre abans de rostir-lo).

Un cop nets els aliments, ja podrem passar a les fases següents de tractament del producte: preparació, trossejament, mescla, filtratge i assaonament. I tot això ve abans de la cocció. Ja s’ha dit mil cops que el primer ingredient de la cuina és la paciència.

Trobareu tots aquests termes amb definicions i equivalents al Diccionari de procediments culinaris, al cercador del Portal d’alimentació i gastronomia i al Cercaterm.

(Font: TERMCAT)

#termedelasetmana: meteorologia

El #termedelasetmana que us proposem és ben conegut i, segons el que es diu, és a casa nostra especialment seguit i popular, perquè es veu que hi tenim un interès particularment viu. És el terme meteorologia, i aquest dijous serà un dels termes protagonistes dels Espais Terminològics 2021.

La meteorologia és una branca de la física que estudia l’estat físic de l’atmosfera en un moment determinat i que té com a objectiu principal preveure l’evolució d’aquest estat. Aquesta predicció presenta bons resultats a curt termini i, gràcies a avenços informàtics i al coneixement més gran del sistema climàtic, també es prova de fer prediccions estacionals, i fins i tot climàtiques, d’especial importància per a l’estudi del fenomen del canvi climàtic antropogènic.

Des del punt de vista de la forma, el terme està compost de meteoro-, una forma prefixada del mot grec metéōros, que vol dir ‘elevat en els aires’ i que trobem també en altres termes com ara meteormeteorit o meteorisme, i –logia, un formant freqüent i prou conegut que prové del mot grec lógos, que vehicula significats relacionats amb ‘paraula, estudi, teoria’ (com en filologiasociologia, etc.).

Potser per influència francesa, i responent a necessitats de divulgació, en contextos informals sovint s’escurça en méteo (“la méteo”), especialment en el sentit específic de ‘predicció meteorològica’.

Tant si sou especialistes en aquesta ciència com si en sou només uns aficionats, us convidem especialment a assistir als Espais Terminològics, que aquest any, amb el títol “Al cel i a la terra: termes pertot”, es proposen de reflexionar sobre els reptes terminològics d’aquesta disciplina.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: esportista

El #termedelasetmana que us volem proposar avui no és una novetat conceptual, però ens en volem fer ressò a causa d’algunes notícies recents. És el terme esportista.

El terme fa referència, com és prou sabut, a la persona que practica un esport. També és prou coneguda i habitual la forma sinònima atleta.

El mot esportista està format a partir de la forma anglesa sport, que prové d’una forma francesa antiga deport, amb el sentit de ‘distracció’, amb l’adjunció del sufix molt productiu –ista, que aporta significats relacionats amb el fet de ser seguidor o professional de la matèria designada per la base lèxica.

Val la pena observar que tant la forma esportista com la forma atleta designen indistintament tant homes com dones, sense cap marcatge morfològic. Si ens cal especificar el sexe del referent, ho hem de fer a partir d’elements externs, com ara articles o complements (“un esportista / una esportista”; “l’esportista premiada”; etc.).

Les persones que practiquen un esport, tant si s’hi dediquen professionalment com si són simples aficionats, sovint han de conviure amb la trista experiència de ser blanc de l’insult dels seguidors més mal educats. I malauradament, les notícies a què fèiem referència a l’inici d’aquest text ens recorden que sembla que el fet de ser esportista i ser dona és més motiu per a l’insult i el menyspreu. Tant de bo fóssim capaços d’evitar aquests comportaments tan irracionals com, per desgràcia, habituals.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: depressió

El primer dijous del mes d’octubre s’ha proposat de commemorar el Dia Europeu de la Depressió, i per això us volem proposar el terme depressió com a #termedelasetmana.

Entre els especialistes en psiquiatria se sol fer servir preferentment la forma sinònima trastorn depressiu, i fa referència al trastorn de l’estat d’ànim caracteritzat per una simptomatologia molt diversa, amb un afebliment o una disminució de les forces anímiques, intel·lectuals i fins i tot físiques de l’individu, que inclou tristesa, davallada de l’autoestima, sentiments de desesperança i solitud.

Des del punt de vista lingüístic, la forma depressió ens arriba del llatí depressio, amb el sentit de pèrdua de la pressió, és a dir, de la força, de l’impuls. El sinònim descriptiu trastorn depressiu parteix de la base trastorn (una forma d’ampli abast semàntic que designa una alteració més o menys greu de l’anatomia o la fisiologia d’un òrgan o de les facultats psíquiques o afectives d’una persona) amb l’adjectiu depressiu, que en concreta el sentit.

Es calcula que només a Europa la depressió afecta 30 milions de persones, i més de 350 milions arreu del món. La depressió, segons l’Organització Mundial de la Salut, és la principal causa de discapacitat a tot el món. Sovint, però, és un trastorn mal diagnosticat i mal tractat, i per això els especialistes destaquen la importància de commemoracions com la del Dia Europeu, que permeten donar a conèixer millor la malaltia i ajudar a fer-ne un tractament més adequat, tant des del punt de vista mèdic com social.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: trebacances

La generalització del teletreball ha comportat també l’extensió de nous termes, com el que us volem proposar com a #termedelasetmana: trebacances.

Fa referència a l’activitat laboral que es fa des d’un lloc de vacances per mitjà del teletreball. El terme està creat per acronímia a partir dels mots treball i vacances, un model de creació calcat de l’anglès workation (work + vacation) que també han seguit altres llengües com el castellà (trabacaciones, de trabajo + vacaciones) o el francès (travacance, de travail + vacance).

Si us interessen altres termes relacionats amb el turisme, podeu consultar el conjunt de tres infografies interactives en què trobareu il·lustrats alguns dels termes de l’àmbit i podreu consultar-ne els equivalents en diverses llengües i les definicions corresponents.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: colada de lava

Les notícies relacionades amb l’erupció del volcà Cumbre Vieja, a l’illa canària de La Palma, vehiculen nombrosa terminologia especialitzada, com ara el terme que us volem proposar com a #termedelasetmana: colada de lava o colada volcànica.

Fa referència a la massa fluida de lava que surt d’un cràter i que s’escampa vessant avall en forma de mantells fins que s’immobilitza per refredament i es consolida. Les colades volcàniques, en solidificar-se, poden adquirir una morfologia diversa segons el grau de fluïdesa de la lava i el relleu que fossilitzen.

La forma colada, en aquest sentit, és un calc de la forma francesa coulée, i té origen en el llatí colare, que volia dir ‘passar, filtrar, escórrer’ i que ens ha arribat també amb el verb colar. El complement de lava n’especifica l’abast semàntic (lava és una forma que ens arriba des de l’italià, però també amb origen llatí, de labes ‘esllavissada’).

I en el cas del sinònim colada volcànica és l’adjectiu volcànica l’encarregat de precisar el significat del terme (derivat de volcà, una forma d’origen mitològic, atès que prové de Vulcanus, el nom del déu del foc de l’antiguitat clàssica, que se suposa que tindria les seves fargues precisament a l’interior dels volcans). Tingueu en compte, per cert, que mentre volcà o volcànic -a s’escriuen amb o a la primera síl·laba, les formes cultes vulcanisme i vulcanòleg -òloga s’escriuen amb u.

Si us interessen altres termes relacionats amb l’erupció volcànica, us convidem a consultar la infografia interactiva que hem preparat amb alguns dels termes clau per a entendre aquest fenomen natural tan espectacular com perillós.

[Font: TERMCAT]

Nova infografia interactiva amb els termes de l’erupció volcànica

https://www.termcat.cat/ca/recursos/productes-multimedia/lerupcio-volcanica

El TERMCAT ofereix una nova infografia interactiva amb els enllaços a alguns dels termes clau per a entendre l’erupció volcànica.

La infografia presenta vuit termes (erupció, cendra volcànica, volcà estrombolià, xemeneia, piroclast, lava, colada de lava), i quan s’hi situa el cursor n’apareix la definició corresponent. Si es fa clic sobre la definició, s’accedeix a la fitxa completa del terme, amb els equivalents en castellà, francès i anglès.

Nou portal temàtic: Terminologia de ciències de la Terra

El TERMCAT publica un nou portal web que agrupa tots els recursos que el Centre posa a disposició pública en relació amb la terminologia de les ciències de la Terra, amb l’objectiu de millorar la difusió temàtica d’aquesta terminologia entre el públic objectiu (experts de l’àmbit, divulgadors, traductors, etc.).

L’etiqueta ciències de la Terra s’ha d’entendre en un sentit ampli i transversal, i inclou des dels subàmbits tradicionalment associats a aquesta denominació (com la geologia, la hidrologia, la mineralogia, la paleontologia o l’astronomia) fins a altres àmbits afins (com la meteorologia, la geografia física o el medi ambient).

Concretament, el portal inclou un cercador temàtic (amb accés a més de 20.000 fitxes), diccionaris en línia, productes multimèdia, comentaris i articles terminològics, i reculls documentals, entre d’altres recursos.

Vinculat a aquest portal, s’ha constituït un grup de treball d’experts, format per especialistes procedents d’àmbits i entorns professionals diversos, que tindrà la funció de col·laborar a completar i mantenir actualitzada la terminologia que es difon a través del portal. Actualment aquest grup de treball compta amb la participació de setze experts, però s’ha concebut com un grup viu, que es pot anar ampliant constantment.

Us animem a visitar aquest nou espai web del TERMCAT i a fer-vos-en subscriptors per rebre totes les novetats relacionades amb la terminologia de les ciències de la Terra i àmbits afins. Properament, el 21 d’octubre, es farà la presentació oficial del portal en el marc dels Espais Terminològics, i també us convidem a assistir-hi.

El web del TERMCAT ofereix un conjunt de portals dedicats a col·lectius específics d’usuaris, amb la voluntat de fer-los més fàcil l’accés als recursos terminològics que els poden ser més interessants. Actualment podeu trobar portals dedicats a la terminologia de les TIC, a l’alimentació i gastronomia, a l’economia i empresa, a l’esport, a les ciències de la salut i al dret, a banda del nou portal Terra.

Heu patit mai una culicosi?

Les picades de mosquits provoquen sovint a la pell unes lesions molt característiques. Es localitzen especialment a les extremitats inferiors i poden arribar a produir butllofes.

Fins ara, els mosquits més comuns a casa nostra eren els dípters nematòcers del gènere Culex (especialment Culex pipiens). Anys enrere convivien amb altres espècies, com els mosquits Anopheles, que han desaparegut gairebé als territoris de parla catalana i, amb ells, també el paludisme, del qual aquests mosquits eren els transmissors.

En ser els mosquits del gènere Culex (de la família dels culícids) els més habituals, a les lesions que causen les picades se’ls ha donat el nom de culicosi. I, quan es produeixen butllofes, l’afecció rep el nom de culicosi ampul·lar.

L’adjectiu ampul·lar, d’origen cultes’ha format a partir del mot ampul·la, denominació que deriva etimològicament del llatí ampulla, amb el significat de ‘petita botella o ampolla’. En contextos especialitzats les denominacions butllofa i ampul·la se solen utilitzar com a sinònimes: la formació d’una lesió cutània que conté un líquid serós pren per analogia el nom d’aquest tipus de recipient de vidre per a contenir líquids.  En canvi, el mot popular butllofa no crea cap adjectiu especialitzat. I, si bé existeix un altre adjectiu relacionat amb aquests conceptes, ampul·laci -àcia, no té actualment un ús implantat amb aquest significat precís.

Quant al castellà, es fa servir sovint el nom de culicosis bullosa, al costat de culicosi ampollar. Val a dir que bullosa és un gal·licisme (de bulle, ‘butllofa’, en francès) que, malgrat estar molt estès, molts autors recomanen d’evitar, tota vegada que la picada provoca ampollas i no bullas.

Queda en peu una darrera qüestió, que potser caldrà plantejar seriosament en un futur. A les nostres terres, el percentatge de mosquits Culex cada vegada és menor, en benefici dels AnophelesAedes o altres gèneres que cada cop sovintegen més en les nostres latituds. Potser haurem d’anar pensant en una altra denominació en un futur no massa llunyà, especialment considerant el progressiu augment dels mosquits tigre (Aedes albopictus) entre nosaltres.

Dra. Mercè Cerdeira Caramés
Dr. Xavier Sierra Valentí
Dermatòlegs

#termedelasetmana: capa d’ozó

El dia 16 de setembre s’escau el Dia Internacional per a la Preservació de la Capa d’Ozó, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana el terme capa d’ozó.

També se’n pot dir ozonosfera, i es refereix a la capa de l’atmosfera que s’estén aproximadament entre els 20 i els 50 km d’altitud, en la qual la concentració d’ozó és màxima cap als 25 km i negligible per sobre dels 50 km o, en determinades zones del planeta, dels 70 km. La capa d’ozó filtra una part de la radiació ultraviolada del Sol (recordeu que en català no és *ultravioleta).

La principal alteració de la capa d’ozó es deu a l’activitat antropogènica —és a dir, creada per l’home—, que ha provocat el forat de la capa d’ozó o forat d’ozó.

Des del punt de vista de la formació, el terme capa d’ozó és un sintagma descriptiu i transparent: a la base capa, que designa una zona superposada a una altra, s’hi adjunta el sintagma d’ozó, que en restringeix el significat. Ozó és una denominació creada en alemany (Ozon) pel químic Christian Schönbein, que el descobrí el 1840, i que es basà en el grec ózō, que vol dir ‘que fa olor’. La forma ozonosfera, per la seva banda, és un compost culte amb aquest mateix element i el formant -sfera, que també ve del grec (de sphaĩra, que significa ‘esfera’).

Com veieu, es tracta d’un altre exemple de com la terminologia especialitzada d’alguns àmbits, encara que tracti de termes de la més viva actualitat, beu de fonts clàssiques, de vegades llatines o, com en aquest cas, gregues.

[Font: TERMCAT]