Close

Nous esquemes de joc a la infografia sobre el futbol

futbol_esquemes-de-joc

Els esquemes de joc del futbol defineixen èpoques, caracteritzen equips i etiqueten la valentia dels entrenadors. En un extrem hi ha els entrenadors per a qui l’única clau és marcar més gols que l’adversari i, en l’altre extrem, els que batallen bàsicament per mantenir la pròpia porteria a zero. Els uns preparen els jugadors per llançar-se a l’atac, els altres els ensenyen a enfangar-se en la defensa. I tots plegats, a l’hora de distribuir els seus jugadors en el camp, tenen a disposició una infinitat d’esquemes de joc, de tall ofensiu o defensiu segons quines siguin les línies on s’acumulin els jugadors i el recorregut que es prevegi per a cadascun.

De tots aquests esquemes de joc existents, el TERMCAT i la Federació Catalana de Futbol n’hem seleccionat quatre per a mostrar-los en una infografia interactiva, que, a més de la disposició dels jugadors i el nom de cada posició, també permet accedir a la fitxa corresponent del Diccionari de futbol. Aquesta infografia, a més, recull completes la forma masculina i la forma femenina de cada posició de joc, al costat de l’article el o la, per a deixar clar que el futbol, com l’esport en general, té nom d’home i té nom de dona, i per a ajudar a resoldre els dubtes que poden sorgir en casos com “la lateral dret” o “la lateral dreta”, “la pivot ofensiu” o “la pivot ofensiva”, etc.

La versió inicial de la infografia, publicada el novembre de l’any 2019, recollia l’1-4-3-3 i l’1-4-4-1-1, i amb l’actualització que ara presentem s’hi han afegit l’1-4-4-2 i l’1-3-5-2 (números que, per als que en saben, ja parlen d’entrada de partits entretinguts o de partits de patiment i brega).

Encara que, en últim terme, l’èxit o el fracàs, l’apoteosi o la ruïna, puguin acabar depenent de les botes d’un sol jugador, fins i tot del més indisciplinat dels jugadors en qüestions de tàctica…

#termedelasetmana: selectivitat

selectivitat

Aquesta setmana, un bon nombre d’estudiants catalans no tenen cap dubte que el #termedelasetmana és selectivitat.

De fet, l’entrada corresponent a aquest concepte del Diccionari d’educació té com a denominació principal la forma completa prova d’accés a la universitat, amb la coneguda sigla PAU. A la mateixa entrada es poden trobar els sinònims complementaris prova de selectivitat i selectivitat.

Com saben prou bé els estudiants que aquests dies s’hi presenten, la selectivitat consta d’exàmens de diverses matèries, i per això és freqüent referir-s’hi en plural (“les proves d’accés a la universitat”, “les PAU”, “les proves de selectivitat”).

Aquest any, la situació sociosanitària fa que la selectivitat sigui ben especial: més seus d’examen, més dies d’examen, unes dates molt més endarrerides del que és habitual… Sigui com sigui, esperem que vagi molt bé a tots els qui s’hi presenten.

I us convidem a consultar aquest terme, i altres termes de l’àmbit, al Diccionari d’educació, disponible en línia, on podreu veure la definició de cada concepte i els equivalents en castellà, anglès i francès.

 

 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: asteroide

asteriode

El dia 30 de juny es commemora el Dia Internacional dels Asteroides, i per això us proposem el terme asteroide com a #termedelasetmana.

Fa referència a un cos menor del sistema solar de composició primordialment rocosa o metàl·lica, amb un diàmetre comprès entre un metre i mil quilòmetres, que orbita al voltant del Sol.

També se’n pot dir planeta menor, però convé no confondre aquest terme amb altres termes relacionats com ara meteor, meteoroide, meteorit o bòlid: consulteu en aquesta infografia interactiva les característiques pròpies de cadascun d’aquests cossos.

Des del punt de vista lingüístic, la forma asteroide prové de la paraula grega asteroeidḗs, un compost de les paraules astḗr, astéros ‘astre’ i eĩdos ‘forma’.

 

[Font: TERMCAT]

Termes de revetlla

Revetlla-Sant-Joan

“Qui no ha celebrat mai pel juny una revetlla? Nosaltres ho fèiem cada any i ens en preocupàvem cadascun per parts iguals. I aquest any ens disposàvem a fer el mateix ell i jo. Gràcies a ell el jardí era ple de fanalets de colors que lluïen d’allò més. Quan el meu Valentí estava enfilat en una escala penjant els fanalets de paper va arrencar a volar enlaire fins a perdre’s de vista cel enllà i no s’ha vist mai més enlloc del món. Ja sabeu com estan les coses…”

Com Joan Brossa ens recordava a Estació de Calinòpia, un cop més, amb el solstici d’estiu arriba la nit més curta de l’any, la nit de Sant Joan. Banderetes i bombetes de colors, garlandes i fanalets engalanen carrers, places i envelats plens de gent que al ritme de la música celebra la popular revetlla.

Per als més joves, però, el rebombori ja ha començat fins i tot dies abans de la festa, i es preparen per il·luminar el cel amb tota mena de petards i articles pirotècnics. Els més porucs encenen bengales i llancen bombetes o cebes; els més experimentats, fan esclatar fonts, piules, correcames i coets; i els més valents de tots s’atreveixen amb carcasses, traques i trons.

És la nit del foc, i arreu del món s’encenen fogueres carregades de simbolisme i rituals purificadors que pretenen allunyar les males vibracions i els mals esperits. Si a Anglaterra la trobada gira al voltant del monument prehistòric megalític de Stonehenge, en els territoris de parla catalana és la Flama del Canigó l’encarregada d’atiar totes les fogueres.

Com mana la tradició, la festa es completa amb el toc gastronòmic per excel·lència: la coca de Sant Joan, amb fruita confitada i pinyons. Però no és pas l’única: també podeu passar una bona vetllada degustant les coques de recapte, de llardons o les farcides de nata o de crema. Si us atreviu a elaborar-les vosaltres mateixos, un consell d’experts: aquestes coques han de fer el doble de llarg que d’ample. I això sí, no deixeu d’acompanyar-les d’un bon cava, un moscatell, una garnatxa, una mistela o una malvasia.

I si entre petard i petard, i entre tros de coca i tros de coca, encara us queda temps, podeu entretenir-vos consultant els enllaços a les fitxes i altres comentaris que hem escampat per aquest text, o buscant en el diccionari normatiu les formes marcades en negreta. Bona revetlla!

#termedelasetmana: desertificació

desertitzacio

El dia 17 de juny ha estat declarat per l’ONU el Dia Internacional de la Lluita contra la Desertificació. Per això, us proposem aquest terme, desertificació, com a #termedelasetmana, i recordarem la diferència amb el terme relacionat desertització.

El terme desertificació fa referència al procés de formació de deserts per influència de l’activitat de l’ésser humà; en canvi, la desertització es refereix al mateix procés, però quan és degut a causes naturals, sense influència humana.

Des del punt de vista de la formació, es tracta de dos termes creats per derivació: sobre la base substantiva desert (que prové del llatí desertus, amb el mateix significat) s’afegeixen dos sufixos verbals diferents (-itzar i –ificar), i se’ls atribueix de manera més o menys arbitrària un significat diferent, que és útil per a distingir els dos conceptes relacionats. Posteriorment amb la terminació –ció es formen els substantius corresponents.

L’ONU reclama, amb la celebració d’aquest dia internacional, que es faci atenció a la desertificació, que afecta més de 1.500 milions de persones arreu del món, i sobre la qual tots tenim capacitat d’influència, sovint amb gestos petits que poden semblar insignificants, però que multiplicats moltes vegades tenen la seva repercussió.

 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: arxiu

arxiu

Avui, 9 de juny, s’escau el Dia Internacional dels Arxius, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana el terme arxiu.

Amb la forma arxiu designem diversos conceptes més o menys relacionats emprats en diferents àmbits d’especialitat (la documentació, la informàtica, la informació, etc.), i, per tant, estrictament podem dir que es tracta de termes diferents. El que se celebra avui és el concepte vinculat a la documentació, que segons la norma ISO corresponent es defineix com un conjunt de documents que es conserven per a l’ús continuat. La mateixa norma indica que també s’anomena arxiu (o dipòsit d’arxiu) el lloc on es conserven els materials arxivístics; i que la mateixa paraula també fa referència a l’organització, la institució o el servei encarregat de seleccionar, adquirir, preservar i fer disponibles arxius (en aquest cas també se’n pot dir servei d’arxius).

En un àmbit com el de la informàtica, un arxiu (o fitxer) es refereix a un bloc lògic d’informació designat per un nom i configurat com una unitat per l’usuari.

Els arxius tenen una importància cabdal i fan una funció absolutament determinant en la societat de la informació en què vivim. La celebració d’aquest any, tanmateix, ha volgut centrar-se en l’element principal de l’arxiu, per fer-nos conscients que contràriament al que podria semblar, aquest element central no són les dades, sinó les persones: les persones que vetllen pels arxius i, és clar, les persones que n’han de fer ús, i per a les quals es mantenen, ordenen, conserven i tracten les dades.

 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: desconfinament

comerç-obert

Des de fa unes setmanes és un dels termes més presents en notícies i converses, i per això us el proposem com a #termedelasetmana: desconfinament.

Fa referència al procés de recuperació gradual de la normalitat en l’activitat d’una població després d’un procés de confinament.

Es tracta d’un cas molt clar de terme creat per derivació, en aquest cas per l’adjunció del prefix des– (que afegeix el sentit de ‘contrari, oposat’) a la base substantiva confinament, la qual també està creada afegint la terminació –ment al verb confinar, format a partir de confí ‘límit’, una paraula d’origen llatí. Per a més detalls sobre el sentit de confinament (i la diferència amb aïllament i quarantena), vegeu aquest altre apunt.

La derivació és probablement el mètode més habitual per a la creació de noves paraules i termes que s’afegeixen al cabal lèxic de llengües com el català. Les formes creades per derivació s’incorporen dins del sistema lingüístic de manera molt natural, i això fa que sovint el parlant no les identifiqui com a paraules noves; en canvi, els neologismes creats per manlleu o amb altres recursos són molt més evidents.

Confiem que el desconfinament us estigui provant, estigueu en la fase que estigueu, i us convidem a continuar fent servir la terminologia més adequada per referir-vos al coronavirus SARS-CoV-2 i a tot el que s’hi relaciona amb la consulta del diccionari en línia permanentment actualitzat Termes del coronavirus.

 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: àssana

assanaa

Aquesta setmana des del TERMCAT us presentem un nou recull terminològic dedicat al ioga. Per això, us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes clau d’aquesta disciplina: el terme àssana o postura.

Fa referència a cadascuna de les postures físiques, acompanyades d’una respiració conscient i una gran concentració, que s’adopten durant la pràctica del ioga.

La forma àssana prové de l’arrel sànscrita ās, que significa ‘seure’. S’aplica, però, a qualsevol tipus de postura, no tan sols a les postures en què el iogui es manté assegut. Tant la forma originària, àssana, com la forma catalana equivalent, postura, tenen ús, i per aquest motiu el Consell Supervisor del TERMCAT les ha aprovades com a sinònims absoluts. Àssana s’utilitza en contextos més especialitzats i postura sol ser la denominació més utilitzada a l’hora de referir-se amb formes catalanes a les diferents maneres que té el iogui de posar el cos (postura de l’arbre, postura de la muntanya, etc.). Convé tenir en compte que en castellà s’ha estès la forma asana, amb accentuació a la segona síl·laba, però que en català és una paraula esdrúixola, amb l’accent a la primera síl·laba, i de gènere masculí (els àssanes).

El ioga té un bon nombre de practicants, i aquests dies de confinament, força gent n’està fent ús com a forma d’exercici físic, de relaxament i de concentració. Si us interessa la terminologia que s’hi fa servir, consulteu la Terminologia del ioga.

 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: distància de seguretat

distancia-seguretat

Us proposem com a #termedelasetmana un altre dels termes que s’han popularitzat arran de la situació creada pel coronavirus: el terme distància de seguretat.

Fa referència a l’espai que hi ha d’haver entre dues persones com a mesura per a evitar el contagi d’una malaltia. També se’n pot dir distància física.

I, estretament relacionat amb aquest terme, també es parla de distanciament de seguretat o distanciament físic, que es refereix al conjunt de mesures de salut pública de reducció dels contactes físics directes i indirectes entre persones per a evitar el contagi d’una malaltia. El distanciament de seguretat consisteix, per exemple, a mantenir una determinada distància d’una altra persona, evitar els gestos de salutació habituals —com ara encaixades de mans, abraçades o besades—, o reduir les interaccions amb les persones vulnerables.

Convé no confondre aquests conceptes amb el terme distància social, un terme de la sociologia que es refereix a la separació relativa d’una persona o d’un grup respecte d’altres persones o grups, que repercuteix en un major o menor contacte o intercanvi entre ells.

En aquesta etapa de confinament a casa, la tecnologia ens ha permès de mantenir el contacte amb familiars, amics i companys i mantenir-hi la proximitat malgrat les mesures de distanciament.

Si voleu consultar altres termes relacionats amb la pandèmia, els trobareu permanentment actualitzats al diccionari Termes del coronavirus en línia.

 

[Font: TERMCAT]

TERMCAT: 35 anys de servei a la terminologia catalana i a tots els qui en fan ús

35-anys-termcat_placa

El TERMCAT compleix avui, 13 de maig del 2020, 35 anys d’existència. El Centre de Terminologia va ser creat l’any 1985 per un acord entre la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans; l’any 1994 es va constituir com un consorci amb participació d’aquestes dues entitats i també del Consorci per a la Normalització Lingüística, i en aquests anys s’ha consolidat com un centre de referència en l’àmbit terminològic.

En aquests 35 anys, el Centre ha intervingut en més de 650 obres terminològiques (diccionaris, glossaris, lèxics, materials gràfics i multimèdia, etc.). Tota aquesta producció té un reflex en el Cercaterm, el cercador terminològic que aplega més de 365.000 termes catalans de diverses àrees d’especialitat, que normalment s’ofereixen amb la definició corresponent i amb equivalents en castellà, anglès, francès o altres llengües. I també en la col·lecció de Diccionaris en Línia, que actualment ofereix més de 150 títols dels més diversos àmbits, des dels esports a l’erotisme, des de la gastronomia a la zoologia, des de les ciències de la salut a la tecnologia.

També es pot destacar la contínua activitat de normalització terminològica que s’ha dut a terme per mitjà del Consell Supervisor, l’òrgan col·legiat encarregat de fixar les formes catalanes dels neologismes especialitzats que es difonen amb denominacions poc adequades des del punt de vista lingüístic o terminològic. En 35 anys s’han normalitzat prop de 9.400 termes catalans, que van des de denominacions que ara ja s’han generalitzat com ara màrqueting, web, cúmulus o pírcing, fins a termes molt més recents, com ara criptomoneder, espòiler o distanàsia. Per a l’estudi d’aquests termes es col·labora anualment amb una mitjana de 400 experts.

El TERMCAT ha atès més de 2.000 consultes terminològiques anuals de mitjana, en un servei que els usuaris (lingüistes, traductors, mediadors lingüístics, periodistes i especialistes de molts altres sectors) valoren molt positivament; s’han traduït més de 40 normes UNE-ISO al català; i s’ha mantingut una biblioteca amb un fons terminològic amb més de 16.500 registres. També destaca la producció d’obres de caràcter metodològic (col·lecció En Primer Terme) i de nombrosos criteris útils per al desenvolupament terminològic.

Els materials que ofereix el TERMCAT en línia reben anualment més de 9.000.000 de visites, i en els darrers anys també destaca una extensa activitat de producció de materials gràfics en diversos suports visuals i sovint interactius.

Tota aquesta activitat es duu a terme en col·laboració amb les universitats de tot el domini lingüístic català, i amb els diversos departaments de la Generalitat de Catalunya i els centres del Consorci per a la Normalització Lingüística. També es manté una línia de col·laboració internacional, especialment amb l’Associació Europea de Terminologia i altres organismes que treballen en terminologia d’arreu del món.

El TERMCAT arriba als seus 35 anys amb una voluntat de servei i de col·laboració que es manté intacta des del primer dia. L’aniversari és també l’ocasió per fer un reconeixement a totes les persones, professionals de la llengua i d’altres especialitats, que hi han treballat o que han col·laborat amb el Centre al llarg de tots aquests anys, i un agraïment a totes les persones que en segueixen l’activitat i fan ús dels seus recursos.

Per a més informació, consulteu la pàgina web del Centre, en què trobareu l’accés als diversos serveis que ofereix i a molts més detalls sobre la seva activitat.

El TERMCAT és un consorci de la Direcció General de Política Lingüística adscrit al Departament de Cultura i format per la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i el Consorci per a la Normalització Lingüística, que coordina i promou les actuacions terminològiques en llengua catalana.

Back to top