Close

#termedelasetmana: infermeria

Infermeres

Avui és el Dia Mundial de la Infermeria: una ocasió ideal per a destacar com a #termedelasetmana el terme infermeria.

La infermeria és la disciplina que té per objectiu tenir cura de la persona que, en interacció contínua amb el seu entorn, viu experiències de salut.

Amb la mateixa forma es designa també el col·lectiu d’infermers i infermeres, els estudis i pràctiques que s’han de fer per poder exercir la professió, i també l’espai habilitat per a dur-hi a terme les cures, especialment en edificis públics, pavellons esportius i altres entorns similars.

L’origen del terme es troba en la forma del català antic enferm o inferm, que volia dir ‘dèbil, malalt’, i que es derivava del llatí infĭrmus, on ja tenia aquest mateix sentit. Aquesta arrel llatina s’ha conservat més en castellà, i per això hi són vives formes com enfermo i enfermedad, però no pas en català (convé evitar, doncs, formes com ara *enfermeria per infermeria o *enfermetat per malaltia).

I aprofitem l’ocasió per agrair la feina del col·lectiu que treballa en la infermeria en hospitals, residències de gent gran, centres d’assistència primària, ambulàncies i tants altres entorns, que aquests dies especialment està fent una feina encomiable i que mereix tot el reconeixement.

 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: higiene de mans

rentar-mans

Avui, 5 de maig, s’escau el Dia Mundial de la Higiene de Mans, i com que aquest concepte és un dels més importants en aquests temps d’epidèmia, us el proposem com a #termedelasetmana: higiene de mans.

Fa referència al conjunt de normes, tècniques i hàbits d’higiene aplicat a les mans, destinat a evitar les infeccions. La higiene de mans és un hàbit preventiu fonamental perquè està demostrat que les mans són la via principal de transmissió dels microorganismes. És fàcil trobar per internet vídeos i altres materials que expliquen visualment com s’ha de fer una bona higiene de mans.

És interessant observar que l’etimologia del terme ja ens dona una bona pista sobre la importància del concepte per a la salut, atès que prové del grec hygieinón, que significa precisament ‘salut’.

També se’n pot dir rentat de mansrentada de mans o rentatge de mans, amb la base rentar, més habitual en la llengua general, que ve d’un llatí tardà recentare, que volia dir ‘refrescar, remullar’.

La importància de la higiene de mans s’ha fet especialment evident en la situació actual, i així potser sorprèn menys que s’hagi dedicat un dia mundial a destacar-la. Si en voleu saber més, us recomanem de visitar aquesta pàgina del Departament de Salut.

I si voleu consultar altres termes relacionats amb l’actual crisi sanitària, us recomanem el diccionari en línia Termes del coronavirus, que actualitzem permanentment.

 

[Font: TERMCAT]

De temporada

aliments-km0

La gran ciutat, el comerç global, el voler-ho tenir tot quan volem i on volem ens ha fet oblidar que les plantes que creixen de la terra tenen uns cicles de vida determinats, que es planten en una època de l’any concreta i que els fruits es cullen en un moment específic, que és quan són madurs. Efectivament, les síndries a l’estiu, les taronges a l’hivern, les albergínies a l’estiu, la col a l’hivern.

I què ens regala l’abril? L’abril ens dona les darreres oportunitats per a gaudir de les bledes, dels calçots (caldrà coure’ls al forn!), de les carxofes, del fonoll, de les taronges. També és època de faves i de pèsols; les maduixes estan al punt i hem començat la temporada de nespres. Si les fruites i verdures les consumim de temporada són més fresques, més gustoses, estan més bé de preu i els pagesos que les conreen poden continuar fent de pagesos.

I tot esperant el maig, el maig que ens portarà les nectarines, els préssecs plans o paraguaians, el primers préssecs i els albercocs, podeu consultar el Cercaterm.

#termedelasetmana: seminari web

seminari-web

Són dies d’estar-se a casa. I una de les coses més interessants que es poden fer és aprofitar el temps per formar-se, per aprendre, per compartir coneixement. Us proposem com a #termedelasetmana una de les eines més adequades per fer-ho: el seminari web.

Es tracta del seminari multimèdia, interactiu i accessible en línia, que es pot seguir, en directe o en diferit, a través d’un web. En trobareu de temàtiques i característiques ben diverses, i el fet que estiguin disponibles en línia (de fet, també se’n diu, com a sinònim, seminari en línia) fa que aquests dies de confinament siguin un recurs ben útil.

Les dues formes sinònimes són transparents semànticament, de manera que qualsevol persona pot interpretar-ne el sentit amb tota facilitat. Sovint se’n fa publicitat a partir de l’equivalent anglès webinar.

 

Cançons i natura en el concurs de llengua de Sant Jordi

Sant-Jordi-Optimot-Termcat

L’Optimot, el servei de consultes lingüístiques que ofereix la Direcció General de Política Lingüística, i el Centre de Terminologia TERMCAT col·laboren aquest any en el concurs de llengua de Sant Jordi amb el lema “Per Sant Jordi, clava-la amb l’Optimot i el TERMCAT!”.

En aquesta edició del concurs, que es durà a terme des del 16 fins al 23 d’abril, es proposa als seguidors dels comptes de Twitter @optimotcat, @termcat i @llenguacatalana, publicar piulades sobre termes relacionats amb la natura que trobin en alguna cançó catalana. Poden ser noms de flors, arbres, animals, fenòmens meteorològics, accidents geogràfics, etc. Un punt de partida per inspirar-se és el repositori Agafa el micro.cat, amb 20 videoclips de cançons molt conegudes en català, i també tota la música en català del portal Viasona.

Per participar-hi, cal escriure a la piulada l’estrofa o fragment de la cançó escollida en què apareix el terme, el títol de la cançó i incloure-hi l’etiqueta #StJordiTermÒptim. Aquestes són les condicions que s’han de complir per entrar en el sorteig. Es pot afegir també l’autor de la peça musical o il·lustrar el terme amb una imatge o GIF, i mencionar els comptes de Twitter que organitzen el concurs: @optimotcat i @termcat.

Es proposen dos exemples de piulada per participar en el concurs:
“Jo cant sa fruita vermella i quan acabi riuré, calàpets, nenúfars, princeses, wa yeah!” #StJordiTermÒptim
(“Wa yeah”, Antònia Font) @optimotcat i @termcat

 

“Volo sobre els carrers, volo sobre els rius, volo amb estornells i sobre els seus nius.” #StJordiTermÒptim
(“M’han sortit dues ales”, Mazoni) @optimotcat i @termcat

 

Les piulades que compleixin els requisits publicades entre el 16 i el 23 d’abril, ambdós inclosos, es repiularan des dels dos comptes de Twitter. Totes les participacions entraran en el sorteig de deu subscripcions anuals: una a la plataforma de cinema en català FilminCAT, i una altra al quiosc digital de revistes i diaris en català iQuiosc.

FilminCAT és la primera plataforma de distribució en línia de cinema i sèries íntegrament en català, que ofereix més de 4.000 pel·lícules i més de 100 sèries de tots els gèneres en llengua catalana; tant versions originals, com versions subtitulades o doblades.

L’iQuiosc és el primer quiosc digital de revistes i premsa en català. Una plataforma en línia que posa a l’abast dels lectors totes les publicacions periòdiques en català (diaris, revistes, premsa territorial i publicacions gratuïtes). Conté més de 160 publicacions.

 

Pàgina del concurs de Sant Jordi 2020
llengua.gencat.cat/stjorditermoptim

 

Optimot
https://llengua.gencat.cat/ca/eines_i_serveis/optimot

 

#termedelasetmana: màscara o mascareta

mascareta

Ha estat un dels termes presents durant tot l’episodi de la pandèmia, però aquests últims dies encara se’n parla més, i per això us el proposem com a #termedelasetmana: màscara o mascareta.

El terme fa referència, de fet, a dos conceptes força semblants, però no exactament iguals. Per una banda, es refereix a la careta que tapa la boca i el nas emprada per a evitar la inhalació o dispersió d’agents patògens o d’elements tòxics o nocius. I, per una altra banda, també designa la careta que tapa la boca i el nas emprada per a administrar medicaments, anestèsics o oxigen.

Tant si ens referim a un tipus de màscara com a l’altre, les denominacions adequades són màscara o mascareta, però no *mascarilla.

Si voleu més informació sobre els termes relacionats amb el coronavirus, podeu consultar el diccionari Termes del coronavirus i l’apunt A l’entorn del coronavirus.

 

 

[Font: TERMCAT]

Sobre streaming i les moltes formes de reproducció en línia

reproduccio-en-continu

El consum de continguts multimèdia en plataformes web i també la retransmissió en directe o en diferit d’esdeveniments ha crescut encara més aquests dies de restriccions de la mobilitat, i és freqüent referir-s’hi amb la forma anglesa streaming. En català, reproducció en continu o reproducció en línia són les alternatives a aquesta forma anglesa, que s’aplica a la tècnica que permet la reproducció de continguts audiovisuals a mesura que es van transferint, generalment a través d’internet.

De tota manera, aquesta tècnica tan útil i tan estesa s’esmenta en diversos contextos d’ús, i les alternatives catalanes poden variar per fer més entenedor el referent, en cada cas.

Per exemple, la denominació més tècnica és reproducció en continu, i fa referència a la manera tècnica com es reprodueixen els continguts; però sovint, quan es fa servir el manlleu en català, simplement es vol fer èmfasi en el mitjà pel qual es reprodueixen les dades, que és internet, i aleshores és preferible i més entenedor dir, simplement, reproducció en línia.

En canvi, si ens referim a la difusió d’esdeveniments que tenen lloc al mateix temps que es reprodueixen, podem utilitzar reproducció o retransmissió en directe, i si ens referim a continguts prèviament enregistrats, reproducció en diferit. Quan no es fa referència a la reproducció de les dades sinó a la transmissió, s’utilitzen les formes transmissió en continu (o difusió en continu) o transmissió en línia (o difusió en línia).

 

[Font: TERMCAT]

Per què parlem de teletreball i no de telefeina?

teletreball

El teletreball és una de les mesures de flexibilitat laboral que algunes organitzacions, com a conseqüència de l’extensió del coronavirus, estan aplicant durant aquests dies de confinament de la població arreu del territori.

Diem que una persona fa teletreball quan realitza la seva activitat professional físicament lluny del seu centre de treball habitual, per mitjà de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació i, especialment, de xarxes telemàtiques, com ara internet.

La denominació teletreball està formada pel prefix tele-, procedent del mot grec têle, que significa ‘lluny’, i treball, derivat de treballar, verb que, com explica Joan Coromines en el seu Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, ens arriba del llatí vulgar tripaliare ‘torturar’, derivat del mot tripalium, una ‘espècie de cep o instrument d’aferrar i turmentar’, compost de tres pals. De fet, el mot treball en català antic, i fins i tot avui, conserva encara el sentit de ‘sofriment, dolor, pena’; i d’aquesta idea de ‘patir’ es va passar a la d’esforçar-se’, ‘escarrassar-se’ i ‘obrar, laborar, treballar’. Pel que fa al mot feina, també ens arriba del llatí vulgar facenda, ‘coses que han de ser fetes’. L’etimologia, com veieu, a més d’explicar-nos l’origen de les paraules, sovint ens descobreix, també, la càrrega semàntica implícita que arrosseguen des de fa segles.

En la llengua general, conviuen els mots treball (‘activitat conscient de l’home orientada a obtenir els béns o mitjans per a satisfer les seves necessitats transformant la natura que l’envolta’) i feina (‘treball que hom fa per obligació, en què hom s’ocupa, amb què hom es guanya la vida’), amb un parentiu semàntic proper, però no sempre intercanviable: anem a treballar i també anem a la feina; es perden llocs de treball o, si ho voleu, llocs de feina; tenim molta o poca feina, però no tenim molt o poc treball; comencem a fer feina, però no comencem a fer treball, sinó, en tot cas, a treballar. Fixem-nos que, en les expressions o termes de sentit més abstracte i general hi trobem el mot treball, mentre que en les més concretes i col·loquials, sovint aplicades a una persona, solem trobar-hi el mot feina.

Per què, doncs, s’ha estès i consolidat el terme teletreball i no pas telefeina? Una primera resposta la trobem en l’àmbit especialitzat de les relacions laborals. Si ens fixem en la terminologia utilitzada en aquest sector, veiem que l’ús es decanta per la forma treball, en el sentit més abstracte i genèric que apuntàvem abans: borsa de treballcondicions de treball (o condicions laborals), centre de treballlloc de treballmercat de treball (o mercat laboral), treball temporal o treball a temps parcial, entre molts altres exemples.

Observem, a més, que els termes de nou encuny, associats a nous sistemes o maneres de relacionar-se en el món del treball, i influenciats de ben segur per les denominacions angleses de procedència, tendeixen a seguir el mateix patró de formació sobre la base del mot treballteletreball (en anglès, teleworking), cotreball (en anglès, coworking) o treball en xarxa (en anglès networking) en són alguns exemples.

Afegim, també, que la denominació teletreball és paral·lela a les denominacions en altres llengües (teletrabajo, en castellà; télétravail, en francès; teleworking, en anglès) i que ha generat derivats com el verb teletreballar i el substantiu teletreballador, teletreballadora. Si optéssim per telefeina no podríem fer un derivat verbal *telefeinejar, sinó que ho hauríem de resoldre amb la locució fer telefeina que, com ja podeu intuir, té totes les de perdre davant d’una solució més curta com teletreball.

En aquests dies de confinament en què, de moment, els més afortunats, seguim treballant o, si ho preferiu, fent feina des de casa, us convidem a consultar en el Cercaterm aquests i altres termes que us puguin ser d’interès i a seguir les recomanacions que ens fa Josep M. Ganyet en el seu article Telefeina i telecultura, tot i la seva resistència a parlar de teletreball. Al cap i a la fi, tant és treballar, com fer feina.

#termedelasetmana: aïllament, confinament i quarantena

aillament

Les notícies relacionades amb l’extensió del coronavirus de la COVID-19 vehiculen terminologia que convé fer servir i interpretar amb precisió. Per això, us proposem com a #termedelasetmana el terme aïllament, i les diferències entre aquest terme i altres de relacionats com ara confinament i quarantena.

El terme aïllament (en anglès, isolation; en castellà, aislamiento) fa referència específicament al conjunt de mesures que s’apliquen a una persona amb una malaltia contagiosa durant el període en què la malaltia és transmissible per a evitar encomanar-la a altres persones. L’aïllament pot ser total, quan comporta el confinament del pacient, o bé limitat, quan es restringeix a les vies de transmissió (aïllament respiratori, aïllament entèric, etc.).

El confinament (en anglès, confinement; en castellà, confinamiento), com es pot veure per l’ús que n’hem fet en el paràgraf anterior, es refereix al fet de tancar algú dins un espai limitat per motius diversos, com ara la salut pública, la seguretat ciutadana o altres.

I la quarantena (en anglès, quarantine; en castellà, cuarentena) designa la restricció de les activitats de persones sanes que han estat en contacte amb una persona amb una malaltia contagiosa durant la fase en què la malaltia és transmissible, amb l’objectiu d’evitar-ne la propagació durant el període d’incubació.

Per tant, l’aïllament sempre es refereix a persones malaltes, mentre que la quarantena s’aplica a persones que en principi estan sanes. El confinament es pot aplicar tant a persones malaltes com a persones sanes.

Cada forma lingüística ajuda a interpretar-ne millor el sentit. Així, aïllament prové de illa, i ens remet al significat d’aquesta porció de terra que queda completament separada de la resta de la terra. En canvi, confinament es relaciona amb la paraula confí, que vol dir ‘límit, frontera’, i comporta la idea de tancament o reclusió. Finalment, quarantena té origen en el mot quaranta, i s’explica pel costum d’imposar quaranta dies d’aïllament a persones o productes que provenien de zones possiblement contaminades abans de deixar-les circular lliurement per un territori. Actualment, és clar, els períodes de quarantena no han de ser necessàriament de quaranta dies, una xifra arbitrària de ressonàncies bíbliques.

Us recomanem, doncs, que feu servir cada terme amb el sentit adequat, amb la qual cosa evitareu malentesos. I si voleu més informació sobre termes relacionats amb el coronavirus, consulteu el diccionari Termes del coronavirus i l’apunt A l’entorn del coronavirus.

#termedelasetmana: equitat de gènere

equitat-genere

Aquesta setmana està marcada per la celebració, diumenge dia 8 de març, del Dia Internacional de les Dones. Des del TERMCAT ens afegirem a la commemoració amb la publicació, divendres dia 6, d’un diccionari específic de Terminologia de les dones en el món laboral. I avui us en proposem un dels termes com a #termedelasetmana: equitat de gènere.

Fa referència al principi que, a partir del reconeixement de la diferència entre homes i dones a la societat, pretén assolir la igualtat d’oportunitats per canviar l’escenari cap a una societat igualitària.

La base del terme és el substantiu equitat, que prové del llatí aequĭtas ‘igualtat’, i designa una noció relacionada amb la justícia natural, d’allò que és degut a cadascú, al marge del que pugui establir la justícia legal. El complement de gènere concreta l’àmbit de referència, amb un ús del substantiu gènere que es refereix a la construcció social i cultural basada en les diferències biològiques entre els sexes que assigna diferents característiques emocionals, intel·lectuals i comportamentals a dones i homes, variables segons la societat i l’època històrica.

Si teniu interès en altres conceptes relacionats, consulteu a partir de divendres la Terminologia de les dones en el món laboral, que inclourà una quarantena de termes definits i amb els equivalents en castellà, francès i anglès.

Back to top