El final del curs escolar representa també, per a molta mainada, l’arribada dels campaments, les colònies, els casals d’estiu i altres activitats de lleure similars. Per això, us volem proposar el terme monitor de lleure | monitora de lleure com a #termedelasetmana.
Fa referència al monitor que atén nens i joves en activitats lúdiques i educatives fora de l’horari escolar d’un centre educatiu, com ara colònies d’estiu, casals o esplais.
El terme està format sobre la base monitor|monitora, un mot d’origen llatí (de monitor, monitoris ‘guia’, ‘conseller’, derivat de monere ‘aconsellar’) que designa en diversos àmbits la persona que atén, acompanya o ensenya. El complement de lleure especifica l’àmbit d’aplicació.
En relació amb aquest terme, convé tenir en compte que no es considera adequada la forma monitoratge per a fer referència al conjunt de monitors i monitores. Monitoratge és un terme tècnic que designa, en diversos àmbits d’especialitat, una operació de vigilància i supervisió (d’una intervenció o d’un malalt en l’àmbit mèdic; d’un sistema complex en l’àmbit tecnològic; etc.). Si es vol fer referència al conjunt de monitors i monitores es fa servir la forma coordinada o el plural masculí.
També es pot observar que la forma monitor referida a l’aparell que serveix per a controlar a distància una imatge o un altre senyal electromagnètic, o a la pantalla d’un terminal informàtic o d’un sistema de visualització d’imatges, ha arribat al català (i a altres llengües) a partir de l’anglès, però de fet en aquesta llengua també té el mateix origen llatí.
I aprofitarem l’ocasió per fer un reconeixement a tots els joves que, sovint des del voluntariat o amb unes condicions econòmiques molt escasses, s’escarrassen per oferir a la canalla no només entreteniment, sinó tot un conjunt d’experiències que els enriqueixin, en uns entorns en què prenen especial importància valors com la companyonia, l’autonomia personal, el respecte a la natura i tants altres.
Podeu consultar aquest terme, amb la definició i els equivalents en diverses llengües, al Cercaterm i també al Diccionari d’educació.
El TERMCAT publica la infografia interactiva L’incendi forestal, que il·lustra un conjunt de termes que es relacionen amb els incendis que es poden produir en l’entorn forestal, elaborada amb l’assessorament d’experts de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya. S’hi pot trobar terminologia relativa a les parts, les fases i la propagació del foc, i també vinculada a les actuacions necessàries per a l’extinció.
La infografia difon concretament 30 termes, extrets del Diccionari de bombers, com ara front de foc, superfície cremada, foc de capçades, foc de superfície, foc de subsol, punt d’ignició, línia d’aigua, focus inicial o focus secundari. Si es fa clic sobre els termes es pot accedir a la fitxa completa de cada terme, amb la definició, equivalents en castellà, anglès i francès i, eventualment, notes complementàries.
Amb aquest material es vol contribuir a la difusió dels termes més adequats en català per a fer referència als conceptes il·lustrats, i s’adreça tant a professionals de l’extinció d’incendis com a altres col·lectius que hi poden tenir interès, com ara mediadors lingüístics, mitjans de comunicació, associacions de voluntaris, agents rurals, etc.
Aquesta infografia s’afegeix al centenar de materials gràfics i multimèdia del web del TERMCAT, que donen accés de manera visual a termes d’un ventall ampli de sectors.
Aquesta setmana des del TERMCAT us presentem una nova infografia interactiva, dedicada en aquest cas a la terminologia pròpia dels incendis forestals, uns termes que desgraciadament aquest estiu sembla que haurem de tenir ben presents. I per això us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes que hi podreu trobar: el terme línia d’aigua.
És un terme present en diverses disciplines, com ara en geografia o en navegació, però en l’àmbit dels incendis fa referència al conjunt format per trams de mànega, la llança i altres elements hidràulics, com les bifurcacions, que es fan servir connectats per a transportar aigua fins a la zona de l’incendi. I també, per extensió, designa la maniobra d’extinció d’un incendi basada en l’extensió de mànegues i una llança mitjançant la qual es projecta aigua o escuma des d’una bomba fins al front de foc.
El terme és un bon exemple de creació metafòrica, basada en la imatge de la línia que dibuixa sobre el terreny la mànega estesa.
Si voleu conèixer amb més detall termes com aquest, i una trentena més de termes relacionats amb l’extinció dels incendis forestals, amb les definicions i els equivalents en castellà, francès i anglès, consulteu la infografia.
Aquesta setmana presentem un nou diccionari dedicat a un producte de consum ben popular: de què parlem quan parlem de Filmin, Netflix, HBO Max, Disney+, Prime Video i una llarga llista de productes similars? Doncs d’una plataforma de vídeo a la carta, també anomenada plataforma de vídeo a demanda o, de manera més genèrica, plataforma audiovisual, i precisament aquest és el terme que us proposem com a #termedelasetmana.
En l’àmbit tecnològic, una plataforma és un conjunt d’aplicacions en línia que proporcionen un entorn de difusió de continguts. I el servei de vídeo a la carta o vídeo a demanda (en anglès, video on demand, VOD) permet la selecció i la reproducció en línia de continguts audiovisuals en qualsevol moment des d’un dispositiu electrònic que tingui accés a internet.
Tanmateix, si per parlar d’aquests productes ens fixem en el mode de distribució que té lloc a la xarxa de telecomunicacions, sovint es fa servir la sigla OTT, de l’anglès over-the-top, que significa literalment, ‘per sobre dels límits’, perquè aquests serveis sobrepassen els límits de les xarxes convencionals. En català es parla de plataforma OTT o plataforma de lliure distribució, que s’aplica a la plataforma que difon els continguts a través d’una xarxa de telecomunicacions de banda ampla i d’accés públic sense que els operadors de telecomunicacions tinguin control sobre els continguts ni obtinguin beneficis econòmics directes de la distribució que se’n fa.
Quina és la grafia adequada: atmosfera o atmòsfera?; biosfera o bioesfera? Quin és el significat de termes com criosfera, litosfera o exosfera?
En l’àmbit de les ciències de la Terra hi ha més d’una vintena de termes formats amb la forma sufixada –sfera (procedent del grec sphaĩra) i una forma prefixada també culta, en la majoria de casos d’origen grec: atmosfera, troposfera, exosfera, litosfera, biosfera, hidrosfera, criosfera, etc.
Aquests mots designen alguna de les capes gasoses que envolten la Terra, alguna de les capes internes de la Terra o, fins i tot, parts discontínues de la Terra que no formen una capa uniforme però sí que comparteixen alguna característica. Per tant, tot i que totes aquestes denominacions parteixen de la forma –sfera, que significa ‘esfera’, en realitat no designen cossos pròpiament esfèrics, i per aquest motiu la grafia del segon formant no coincideix amb el mot català esfera, sinó que la forma prefixada s’adjunta directament al formant -sfera: la grafia correcta, doncs, és biosfera, mesosfera, geosfera o astenosfera, entre d’altres, i no *bioesfera, *mesoesfera, *geoesfera o *astenoesfera.
Pel que fa a l’accentuació, en tots els casos l’accent recau en la penúltima síl·laba de -sfera, de manera que són paraules planes acabades en vocal i no s’han d’accentuar; cal escriure, doncs, atmosfera i no *atmòsfera. Probablement la vacil·lació existent es deu al fet que en castellà s’admet una doble pronúncia i grafia per a aquests mots.
A continuació es presenten agrupats en tres grans grups aquests termes referents a les “capes” de la Terra amb l’objectiu de descobrir-ne el significat, sovint amb l’ajuda i el reforç de l’etimologia.
Les “esferes” gasoses
Sembla que el terme precursor de tota aquesta sèrie és atmosfera, que en català es documenta per primera vegada en una font del 1803. És una denominació formada a partir de la forma prefixada del mot grec atmós, que té el significat de ‘vapor’.
A partir d’aquest primer terme, entre principis i mitjans del segle XX es proposen altres termes formalment paral·lels per a designar les diferents parts que es poden distingir dins de l’atmosfera, des de la superfície terrestre fins a l’espai exterior:
troposfera, mot creat a partir del formant tropo-, procedent del grec, que significa ‘gir’, ‘moviment’ o ‘canvi’, pel fet que en aquesta part de l’atmosfera hi tenen lloc processos convectius i s’hi formen els núvols, de manera que es troba en un estat de canvi permanent.
estratosfera, denominació creada a partir de la forma estrato-, procedent del llatí, que significa ‘estrat’. Designa una part de l’atmosfera caracteritzada per la seva relativa quietud, i per aquest motiu es considera una mena d’estrat gasós que cobreix la troposfera.
mesosfera, a partir del formant meso-, procedent del grec, en referència al fet que aquesta capa es troba just al mig, entre la troposfera i l’estratosfera, d’una banda, i la termosfera i l’exosfera, de l’altra.
termosfera, denominació formada a partir de termo-, formant procedent del grec que significa ‘calent’ i indica relació amb la calor o amb la temperatura. En aquesta capa la temperatura creix regularment amb l’altura a causa de l’energia radiant que s’hi absorbeix i de les reaccions fotoquímiques que hi tenen lloc.
exosfera, nom format a partir del formant exo-, procedent del grec, que en aquest cas significa ‘de fora’, en referència al fet que és la capa de l’atmosfera més externa.
A més a més, també hi ha altres termes amb el formant –sfera que designen altres parts de l’atmosfera atenent a la seva composició, les quals poden coincidir totalment o parcialment amb alguna de les capes anteriors: per exemple, l’ozonosfera (o capa d’ozó) és la part de l’estratosfera amb una alta concentració d’ozó, i la ionosfera és el conjunt de zones de l’atmosfera amb una forta presència d’electrons lliures i ions.
Les “esferes” internes
Així com l’atmosfera és la capa gasosa que envolta la Terra, el conjunt de parts sòlides de la Terra rep el nom de geosfera. Igual que en el cas de l’atmosfera, també hi ha diversos termes per a designar les diferents parts que es poden distingir en la geosfera, des de les capes més properes a la superfície terrestre fins a les capes més properes al nucli intern:
litosfera, nom creat a partir del formant lito-, procedent del grec, amb el significat de ‘pedra’, en referència al fet que és la capa rígida de la geosfera.
astenosfera, denominació creada amb el formant asteno-, procedent del grec, que té el significat de ‘feblesa’ i en aquest cas fa referència a la viscositat que presenta aquesta zona de l’interior de la Terra.
mesosfera, mot construït amb el formant meso-, procedent del grec, que significa ‘al mig’. Com en les subdivisions de l’atmosfera, en què també hi ha una capa anomenada amb aquesta denominació, la mesosfera de la geosfera és la capa intermèdia, concretament entre l’astenosfera i el nucli.
Les “esferes” discontínues
L’atmosfera i la geosfera es distingeixen de la hidrosfera i la biosfera. A diferència de les primeres, la hidrosfera i la biosfera no són capes contínues, sinó que són zones de la Terra que comparteixen una mateixa característica:
La hidrosfera és el conjunt de totes les aigües superficials de la Terra.
La biosfera és el conjunt de parts de la Terra on es desenvolupa la vida, de manera que inclou les parts de la litosfera, la hidrosfera i l’atmosfera poblades per éssers vius.
De vegades també es parla de la criosfera, en referència a la part de la Terra formada pel conjunt d’àrees cobertes de gel i de neu i per la totalitat del permagel.
Altres “esferes”
A banda de les denominacions recollides fins ara, referents a les principals capes en què se sol dividir el conjunt de la Terra, també hi ha altres termes paral·lels, creats amb la forma sufixada –sfera, en àmbits afins: per exemple, rizosfera i pedosfera en ciències del sòl; cromosfera i fotosferaen astronomia, o magnetosfera en geofísica.
Trobareu bona part d’aquests termes representats en la infografia Les capes de la Terra, i podreu consultar les fitxes dels termes, amb equivalents en altres llengües, definicions i, sovint, altra informació complementària, al portal especialitzat Terminologia de les ciències de la Terra.
En català, el masculí és un gènere imprecís i desdibuixat, tant en la forma com en el sentit: en la forma, resulta que una paraula masculina pot acabar amb qualsevol so (un plat, el sol, un lluç, un balancí, un futbolista); en el sentit, tenim que, quan una paraula es pot referir a homes o dones, amb el masculí (els laterals, els pivots defensius, els davanters centre) tant podem indicar només els homes com tothom en general. En canvi, el femení és precís i ben delimitat: una immensa majoria de paraules femenines acaben en -a (una plata, la lluna, una orada, una cadira, una futbolista) i, en l’ús habitual, el femení d’una forma doble fa referència només a dones (les laterals, les pivots defensives, les davanteres centre).
Doncs bé, curiosament, el futbol de les terres catalanes fa temps que funciona si fa no fa com els gèneres gramaticals en català.
Així, avui el futbol masculí és un sí però no, un anar fent imprecís i desdibuixat. De fet, ara que es disputarà el Gran Premi de Fórmula 1 al Circuit de Barcelona-Catalunya, no està de més recordar que l’escuderia Ferrari s’ha comparat sovint al Barça de futbol: el mateix color vermell (en el cas del Barça, combinat amb el blau), la mateixa passió dels aficionats (que repiquen campanes en cas de victòria i se salten el sopar en cas de derrota), un mateix valor simbòlic de representació de país i, sobretot, idèntiques trajectòries ciclotímiques, amb llargues temporades de decepcions i alguns pics feliços.
En canvi, el futbol femení del Barça és precís i contundent i té ben poc a veure amb el ferrarisme del masculí: ha arribat a les finals de Champions el 2019, el 2021, el 2022 i el 2023 i a les semifinals el 2020; va guanyar la Champions el 2021 i ha tornat a guanyar la del 2023 (aquest dissabte 3 de juny). I no és només una història d’èxit esportiu sinó que, per l’enorme repercussió social que té, s’ha convertit també en una història d’empoderament, de reivindicació i d’orgull femení. L’esport femení ha tirat a terra la porta de la supremacia masculina en un dels àmbits més adversos, el món del futbol.
O sigui que els aficionats al futbol, en general, faran bé de repassar quin és el femení de cada posició en els diversos esquemes de joc (per exemple, en aquesta infografia que el TERMCAT va fer conjuntament amb la Federació Catalana de Futbol). Perquè a Catalunya l’esport és indiscutiblement femení i masculí, però la Champions de futbol, ara mateix, és completament femenina.
Aquesta setmana, concretament el dia 7, s’escau el Dia Internacional de la Seguretat Alimentària, i per això us volem proposar un #termedelasetmana que hi està íntimament relacionat: el terme higiene alimentària.
També se’n pot dir higiene dels aliments, i fa referència al conjunt de condicions i pràctiques individuals o col·lectives que persegueixen controlar els perills alimentaris i garantir la seguretat microbiològica dels aliments.
La base del terme és el mot higiene, que prové del grec hygieinón, que significa ‘salut’, i ens recorda la relació estretíssima que hi ha entre el que avui entenem per higiene i la salut. L’adjectiu alimentària o el complement dels aliments delimiten amb precisió l’àrea d’aplicació del terme.
La higiene alimentària, doncs, té per objectiu evitar els perills alimentaris, i precisament en relació amb aquests perills, us presentem aquesta infografia interactiva en què es defineixen algunes de les principals malalties transmeses a través dels aliments.
I ben aviat us podrem presentar també una important actualització del Diccionari de seguretat alimentària, en què trobareu una nova àrea temàtica dedicada als perills alimentaris.
Us proposem com a #termedelasetmana un concepte que ben segur que coneixeu, però la denominació del qual no és tan coneguda: el terme fum de segona mà.
També se’n pot dir fum ambiental de tabac o fum de tabac de segona mà, i fa referència al fum inhalat per un fumador passiu, que inclou el fum exhalat per un fumador i el fum procedent de la combustió pròpia del tabac.
Els especialistes assenyalen que el fum de segona mà conté pràcticament les mateixes substàncies nocives que aspira el fumador, i per això destaquen la importància de seguir les recomanacions sanitàries i respectar les prohibicions de fumar en entorns en què altres persones es poden veure exposades al fum.
L’expressió de segona mà és present al diccionari normatiu (s.v. mà), amb els sentits de ‘no immediatament de la font mateixa’ i ‘que ha estat usat’, sentits que s’adeqüen al concepte que tractem. Igualment, és adequat l’adjectiu ambiental ‘relatiu a l’ambient’, que trobem en la forma sinònima esmentada més amunt.
Si voleu consultar la definició del terme, amb els equivalents en castellà, francès i anglès, el trobareu al Cercaterm.
El TERMCAT presenta una nova infografia interactiva amb què s’il·lustren els noms de les parts del violoncel. Ha estat elaborada amb la col·laboració d’experts del Museu de la Música de Barcelona, de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i de Casa Parramon.
La nova infografia conté 36 termes que designen parts del violoncel i de l’arquet. Bona part dels termes coincideixen amb els del violí (com ara cordal, pont, batedor, riscle, efa, celleta del cordal), però també n’hi ha d’específics del violoncel (com ara pica o corretja).
Si es fa clic sobre els termes s’accedeix a les fitxes completes de la Terminologia dels instruments musicals, el diccionari en línia que s’ha actualitzat amb motiu de la preparació de la infografia, que actualment conté 387 termes classificats temàticament en les cinc grans categories en què, segons l’etnomusicologia i el sistema Hornbostel-Sachs, es divideixen els instruments musicals: idiòfons, membranòfons, cordòfons, aeròfons i electròfons, més un apartat per als instruments tradicionals catalans. Cada entrada presenta la denominació en català, la imatge que la identifica i els equivalents en castellà, anglès i francès, i alemany i italià en alguns casos.
La infografia forma part d’una sèrie que es va iniciar l’any 2020 amb la difusió de dues infografies dedicades a les parts de la guitarra i del saxòfon, que es va ampliar l’any 2021 amb la del violí i l’any 2022 amb la del piano.
Aquest material pot ser útil per a qualsevol persona que toqui aquest instrument musical, i especialment als professionals i aprenents d’ensenyaments musicals, escoles, escoles de música, conservatoris, locals d’assaig, sales de concerts, etc.
La infografia s’afegeix al conjunt de materials gràfics i multimèdia del web del TERMCAT, que donen accés de manera visual i atractiva a termes de tota mena de sectors. I la Terminologia dels instruments musicals forma part de la col·lecció Diccionaris en Línia, que actualment ofereix més de 170 títols dedicats a diversos àmbits d’especialitat.
