Fototip o fototipus? En tot cas, protegim-nos del sol!

fototip

La denominació fototip, o fototipus, designa cadascuna de les sis categories de l’escala de Fitzpatrick que determinen la sensibilitat d’una persona a la radiació solar en funció de la capacitat de sintetitzar melanina. És un concepte estretament lligat a la producció de melanina, el pigment natural responsable del color de la pell, dels cabells i de l’iris en les persones, que absorbeix la radiació ultraviolada del sol i protegeix dels seus efectes nocius.

L’escala de Fitzpatrick és una eina per a diferenciar tipus de pell que es basa en la sensibilitat de la pell a la radiació solar, la qual cosa permet fer una estimació del risc lligat a l’exposició solar i determinar les mesures de protecció necessàries. Va ser proposada el 1975 pel dermatòleg nord-americà i professor de la Universitat de Harvard Thomas Fitzpatrick.

En l’escala de Fitzpatrick, s’han identificat sis fototips, expressats en números romans I-VI, en funció del to de la pell, el color natural dels cabells, la presència de pigues i la sensibilitat cutània al sol, és a dir, la capacitat de bronzejar-se o la tendència a cremar-se. Com menys melanina hi ha, més baix és el fototip d’una persona i, per tant, menys capacitat de bronzejar-se i més tendència a cremar-se tindrà. Conèixer el fototip ajuda a escollir la protecció més adequada per a cada tipus de pell. Per exemple, com més clars són la pigmentació de la pell i el color dels cabells i els ulls d’una persona, més necessitat té de protegir-se del sol.

Des d’un punt de vista lingüístic, en català trobem ús tant de fototip com de fototipus per a fer referència a aquest concepte. Ara bé, són admissibles totes dues? Aquestes denominacions, que s’assemblen tant formalment, constitueixen el que s’anomena un doblet nominal, és a dir, dos mots que coexisteixen en una llengua a partir d’un sol origen etimològic. En casos anàlegs, com arquetip i arquetipus o cariotip i cariotipus, el diccionari normatiu recull ambdues formes i presenta com a principals les formes acabades en –tip, que és el prefix derivat de la paraula tipus, a les quals remet les formes acabades en –tipus, que considera secundàries. Per tant, seguint el criteri del diccionari normatiu, s’hauria d’utilitzar fototip com a denominació preferent, sense que aquesta priorització impliqui bandejar sistemàticament el sinònim fototipus.

En canvi, com a paraula sola parlem de tipus, encara que, com hem vist, quan s’agafa per a formar una paraula composta és més habitual convertir-lo en –tip, en comptes de mantenir –tipus.

#termedelasetmana: cop de calor

cop_de_calor

El #termedelasetmana que us proposem és un d’aquells termes que, per desgràcia, l’actualitat informativa fa presents cíclicament. En aquest cas, el sentim associat a períodes com l’actual, en què les temperatures es disparen; i és llavors quan apareix a les notícies el terme cop de calor.

Es tracta d’una síndrome polisistèmica greu produïda per un augment patològic de la temperatura corporal amb fallida dels mecanismes termoreguladors, que s’esdevé en individus exposats agudament a una calor ambiental excessiva o que efectuen exercicis físics intensos.

Típicament, un cop de calor es pot presentar en persones que fan una activitat física intensa a l’aire lliure (esport i activitats laborals), i també en grups vulnerables que tenen factors de risc associats, com ara gent gran, nadons, embarassades, persones amb malalties cròniques, persones amb discapacitats físiques o psíquiques que tenen limitada la seva autocura, persones fràgils que viuen soles, etc.

Des del punt de vista lingüístic, és una formació sintagmàtica i metafòrica, en què l’efecte que produeix es relaciona amb els efectes que produeixen els cops.

Si en voleu conèixer més detalls, podeu consultar l’entrada corresponent del Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). I encara que la consulta d’un diccionari no es pot considerar un exercici físic intens, quan fa tanta calor sempre és millor fer-ho a l’ombra o en ambients ben condicionats!

Què vol dir que una persona és no-binària o que té una identitat no-binària?

dona-home-no_binari

Les persones no-binàries (o de gènere no-binari) són les que tenen una identitat de gènere que se situa fora de la classificació tradicional home/dona, és a dir, fora de la divisió de gèneres fixada des de l’anomenat binarisme de gènere.

El binarisme de gènere estableix una divisió dràstica entre homes i dones, fonamentada inicialment en les característiques biològiques de naixement, i assigna, més enllà de la biologia, uns rols predeterminats (de comportament, de manera de parlar, de manera de vestir i, en definitiva, de manera de viure i sentir) a cadascuna d’aquestes categories.

Des de la teoria queer, sorgida als anys noranta del segle XX, es qüestiona aquest sistema de pensament, s’argumenta que la divisió home/dona (i igualment la divisió heterosexual/homosexual) respon bàsicament a una construcció cultural i es defensen les identitats no-binàries.

Són identitats no-binàries:

  • Les de les persones agènere, o de gènere neutre, que no s’identifiquen amb cap gènere, ni com a homes ni com a dones.
  • Les de les persones bigènere, que s’identifiquen amb tots dos gèneres alhora o amb una combinació de tots dos.
  • Les de les persones de gènere fluid, o fluides, que tenen una identitat inclassificable o canviant segons el moment.

Si teniu interès a conèixer més a fons aquests termes, o d’altres de l’àmbit LGBT, podeu consultar el Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual, trans), de Marta Breu, dins de la col·lecció de Diccionaris en Línia del TERMCAT.

#termedelasetmana: orgull LGBT

orgull_gai

Aquesta setmana, concretament el dia 28 de juny, se celebra el Dia de l’Orgull LGBT. La forma orgull LGBT (o orgull gai, com s’havia anomenat tradicionalment) designa dues coses: d’una banda, el sentiment d’autoestima i satisfacció que sent una persona del col·lectiu LGBT en relació amb la pròpia orientació sexual o identitat de gènere, i, d’altra banda, el conjunt d’actes reivindicatius dels drets de les persones LGBT que tenen lloc el dia 28 de juny.

La celebració de l’orgull LGBT d’aquest any és especial, perquè es commemoren els 50 anys de la coneguda revolta de Stonewell, que va donar el tret de sortida al moviment d’alliberament del col·lectiu. Tot va començar la matinada del 28 de juny de 1969 a Nova York, quan la policia, com de costum, va entrar en un bar freqüentat per persones LGBT (l’Stonewall Inn, encara avui en actiu, al barri de Greenwich Village) amb la intenció d’identificar la gent que hi havia dins i fer detencions.

Aquell cop, però, la policia hi va trobar resistència i es van desencadenar un seguit d’aldarulls, en molts casos violents, que van durar dies i que van mobilitzar bona part de la comunitat LGBT de Nova York. Poc després, van sorgir els primers grups organitzats d’activistes, que van iniciar una lluita, que encara continua avui, per a equiparar els drets de les persones LGBT als de la resta de persones i per a aconseguir que cadascú pugui viure amb llibertat la seva orientació sexual i la seva identitat de gènere. Tant de bo que no es perdi el que s’ha aconseguit amb l’esforç de tanta gent i que la lluita continuï viva per guanyar tot el que encara falta.

Podeu consultar aquesta terminologia i altres termes de l’àrea en el Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual, trans), de Marta Breu, elaborat amb l’assessorament del TERMCAT.

Bon dia de l’orgull!

Practiquem ioga: els àssanes

assanaa

El dia 21 de juny se celebra el Dia Internacional del Ioga, la disciplina teoricopràctica que busca, mitjançant tècniques físiques i psíquiques, assolir el domini del cos i de l’esperit. Aprofitem l’ocasió per encoratjar els practicants de la disciplina, i en general qualsevol persona que hi estigui interessada, a utilitzar adequadament la terminologia de l’àmbit.

Per això us volem explicar que l’adaptació catalana adequada del terme sànscrit āsana, tan conegut en aquest àmbit, és àssana. Aquest substantiu fa referència a cadascuna de les postures físiques, acompanyades d’una respiració conscient i una gran concentració, que s’adopten durant la pràctica del ioga.

Lingüísticament, àssana és una adaptació al català de la forma transliterada del sànscrit āsana: la a llarga de la primera síl·laba es converteix en tònica en català i la s passa a ss perquè en sànscrit és una consonant sorda. Pel que fa al gènere, es considera una forma masculina, tot i que hi ha vacil·lació documentada entre el femení i el masculí, tant en català com en la resta de llengües romàniques. El criteri que s’adopta en aquests casos vacil·lants és el de fidelitat a la llengua d’origen, és a dir, es mantenen com a masculins els mots que en sànscrit són masculins o neutres (āsana és neutre), i en femení, els que en sànscrit són femenins, independentment que, pel tipus de terminació o de referent, puguin suggerir en català el gènere contrari.

Us avancem que estem treballant en l’elaboració d’una terminologia del ioga que contindrà gairebé 100 termes de l’especialitat, relatius a conceptes generals, postures, respiració, txakres, etc.

#termedelasetmana: química física

quimica-fisica

Aquesta setmana, el TERMCAT, amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya i d’Enciclopèdia Catalana, ampliem el Diccionari de química amb una nova àrea temàtica que és una de les branques més importants de la química: la química física. I per això us proposem aquest terme com a #termedelasetmana.

La química física és la disciplina pertanyent a un àmbit multidisciplinari que s’ocupa dels fenòmens químics, o d’interès per a la química, descrits i analitzats des d’una perspectiva fisicomatemàtica, i que té com a principal objectiu arribar a conèixer els fonaments teòrics dels fenòmens químics i les lleis que els regeixen. La química física permet caracteritzar els problemes estudiats en una escala habitual de laboratori des d’un nivell macroscòpic o fenomenològic, com també descriure’n d’altres en els seus aspectes més microscòpics o moleculars.

Mentre que la denominació química física s’utilitza en contextos químics, en l’àmbit de la física s’utilitza la denominació fisicoquímica.

Si voleu saber més sobre la química física, consulteu el Diccionari de química: hi trobareu més de 700 nous termes relacionats amb els fonaments teòrics i les lleis de la química.

Maltractament de la gent gran

maltractament_gent_gran

Cal un Dia mundial per a la presa de consciència de l’abús i el maltractament envers la gent gran? Doncs sí, perquè és una de les formes de violència més ocultes i desconegudes, tal com ho defineix l’OMS, i és una qüestió de drets humans, i un problema social i de salut. Per això, des de fa uns quants anys, cada 15 de juny aquest dia mundial ens ha d’interpel·lar a plantejar-nos en quina mena de societat vivim i en quina volem viure. I no caldria dir que hauríem d’aspirar a viure en una societat lliure de violències.

El maltractament de la gent gran és violència, perquè és un dany físic o moral causat de manera no accidental, sinó volguda, a una persona gran. Generalment, s’esdevé dins l’àmbit familiar, però també en institucions, i el cometen les persones o les institucions que se suposa que en tenen cura, mitjançant l’ús de la violència física o psicològica o bé per negligència en l’atenció. De fet, cada vegada que la vulnerabilitat i la fragilitat d’una persona la situa sota el domini d’una altra, és a dir que depèn d’una altra per viure, hi ha risc de maltractament.

I la vulnerabilitat d’una persona no tan sols la causen problemes de salut, física o mental, sinó també una situació socioeconòmica precària, o canvis en l’organització social i familiar que han provocat una desvinculació de les famílies i la soledat de la gent gran, o factors culturals generals, com ara la consideració negativa de l’envelliment i la vellesa. Aquest darrer factor ha fet necessari crear un neologisme per descriure situacions, potser no del tot noves, però sí més esteses actualment, com és la discriminació per l’edat, l’edatisme. Per sort, tanmateix, pren força un terme que ja no és nou però que s’ha de promoure i ha de ser més vigent que mai, l’envelliment actiu.

Com a societat tenim la responsabilitat de no permetre que es produeixin maltractaments, a ningú. A ningú. Tal com alguns experts han exposat, per exemple, al Protocol marc d’actuació del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, una de les formes de generar maltractaments és silenciar-los, o també consentir que es mantinguin models d’atenció inadequats.

Trobareu tota aquesta terminologia i altra terminologia relacionada al Cercaterm i als diccionaris en línia de Serveis socials i d’Atenció integrada.

#termedelasetmana: petaflop

petaflop

El #termedelasetmana que us proposem, petaflop, té una forma que fa pensar en el nom d’alguna mena de llaminadura infantil, però fa referència a una cosa ben diferent. Se’n parla força aquests dies que s’ha sabut que Barcelona acollirà un nou supercomputador en el marc d’una inversió de fons europeus. I per mirar d’explicar-nos la capacitat de càlcul que tindrà aquesta nova infraestructura ens han dit que el futur MareNostrum 5 tindrà una potència pic de 200 petaflops.

Un petaflop és una unitat de mesura de la potència de càlcul d’un supercomputador, que correspon a mil bilions d’operacions de coma flotant per segon. El terme petaflop està format amb el prefix peta- i la base flop (o flops).

El prefix peta– forma part del conjunt de prefixos que es fan servir en el sistema internacional d’unitats per a indicar múltiples i submúltiples de les unitats. D’aquests prefixos, n‘hi ha de ben coneguts, com deca– (que indica 101), hecto– (102), kilo– (103), mega– (106) o fins i tot giga– (109), i d’altres que tenen un coneixement més reduït, perquè fan referència a mesures que no són habituals fora de certs àmbits especialitzats: tera– (1012), peta– (1015), exa (1018), zetta (1021) i yotta (1024). O sigui, que un petaflop correspon a mil teraflops o a un milió de gigaflops, per exemple. Convé tenir en compte que totes aquestes formes s’escriuen amb minúscula inicial.

Pel que fa a la base, flops prové de l’acrònim del sintagma anglès floating-point operations per second. Malgrat que la forma de singular lògica seria flops, amb la essa final de second (per exemple, 1 petaflops), actualment es tendeix a associar la essa final a una marca de plural i s’utilitza majoritàriament flop en singular i flops en plural (1 petaflop, 10 petaflops).

Emergència climàtica: el terme que crida a l’acció

emergencia_climatica

Efecte d’hivernacle, contaminació atmosfèrica, escalfament global, desertificació, canvi climàtic… En les últimes dècades han anat apareixent termes que advertien dels problemes mediambientals a escala mundial i de les nefastes conseqüències que això podia tenir per a la vida al planeta, però en tot aquest temps de divulgació i sensibilització no s’ha aconseguit passar de les paraules als fets. Els experts asseguren que actualment la crisi mediambiental és ja molt i molt greu, de manera que calen solucions immediates. Per això el nou terme que ha sorgit és emergència climàtica, un terme que fa una crida clara a l’acció, com a última oportunitat per a revertir la situació.

Les alarmes s’han encès arran de dos informes recents emesos per organismes dependents de les Nacions Unides: un sobre la biodiversitat, que xifra en un milió el nombre d’espècies en perill d’extinció, i un altre sobre l’escalfament global, que alerta de les conseqüències del canvi climàtic. En pocs mesos, també la conscienciació social sobre els problemes mediambientals ha assolit el seu punt àlgid i hi ha hagut una mobilització social sense precedents, liderada principalment per moviments estudiantils com Fridays for Future, que insta els governs a declarar l’emergència climàtica.

Experts, col·lectius ecologistes i diversos sectors de la societat reclamen la declaració d’aquesta situació d’emergència perquè, d’una banda, s’accepti i es reconegui la crisi mediambiental greu com a conseqüència de l’escalfament global i, de l’altra, i més important, perquè s’adoptin mesures concretes i imminents per a mitigar el canvi climàtic, especialment encaminades a reduir l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle i a aturar la pèrdua de la biodiversitat. El terme emergència climàtica, doncs, representa l’última oportunitat per al canvi.

Ja hi ha diversos governs que han declarat l’emergència climàtica, com el del Regne Unit i el d’Irlanda, i esperem que avui que se celebra el Dia Mundial del Medi Ambient, la conscienciació sobre el problema augmenti i ben aviat siguin més els que se sumin al canvi de polítiques perquè no canviï el clima.

#termedelasetmana: acolliment familiar

familia_acollida

Del 31 de maig al 8 de juny es duu a terme la Setmana de l’Acolliment Familiar a Catalunya, amb un conjunt d’activitats de presentació i promoció d’aquesta iniciativa arreu del territori. Ens hi afegim i us proposem com a #termedelasetmana el terme clau d’aquest àmbit: acolliment familiar.

Es tracta d’una forma de protecció dels menors desemparats que consisteix a confiar-los provisionalment a una família fins que puguin tornar amb la família pròpia. Com s’explica en el material de difusió de la Setmana, “L’acolliment familiar és un gest desinteressat que ofereix a les famílies la possibilitat d’acollir un infant que, per circumstàncies familiars i per un temps determinat, necessita trobar un nou entorn on rebre l’estimació, la tendresa, la comprensió, l’atenció i la dedicació que es mereix.”

Des del punt de vista lingüístic, el terme és un exemple de sintagma descriptiu, format sobre la base del substantiu acolliment, creat per derivació sobre el verb acollir, i aquest a partir de collir (del llatí collĭgĕre ‘aplegar’), al qual s’afegeix l’adjectiu familiar (‘relatiu a la família’, també d’origen llatí), que en circumscriu el sentit i l’àmbit d’aplicació.

Com en molts altres casos, la rellevància del terme que us proposem no l’hem de buscar en els aspectes lingüístics, sinó en el concepte que s’hi vehicula. Us convidem, doncs, a conèixer amb més detall l’acolliment familiar, una iniciativa social que és de justícia promoure.