De VAR en VAR

VAR

Els pessimistes (sempre n’hi ha) van vaticinar que seria la fi del romanticisme i la polèmica en el futbol i, per extensió, del futbol mateix. Els optimistes (sempre en queden) van prometre un futbol pur, alleugerit del llast de la injustícia.

I finalment va arribar i ara ja no són els àrbitres de camp sols a prendre les decisions. En un bon grapat de competicions, un petit grup d’analistes assessora l’àrbitre principal des d’un espai del mateix estadi, a partir de l’estudi acurat de les imatges en vídeo del partit. És el sistema anomenat videoarbitratge, sovint conegut com a VAR.

La denominació videoarbitratge, ja utilitzada en català, està formada a partir del nucli arbitratge i de la forma prefixada video-, que indica l’instrument principal amb què es porta a terme l’arbitratge. (És un cas similar, doncs, a biodegradació.)

Ara bé, en totes les llengües és molt més coneguda la sigla VAR, que correspon a la forma anglesa video assistant referee i que es considera igualment adequada en català.

Sobre aquesta forma anglesa s’ha creat la denominació àrbitre assistent de vídeo, que també és adequada i té ús però que té l’inconvenient de poder referir-se alhora al sistema d’assistència arbitral i a l’analista principal integrat en aquest sistema.

Tornem a la discussió. Al final, qui tenia raó? Doncs ningú. Des dels jugadors fins als aficionats, passant per entrenadors i directives, probablement no n’hi ha cap que estigui del tot satisfet del resultat o que hagi vist complerts els seus vaticinis.

I és que el videoarbitratge ha tret pes als àrbitres però no ha posat fi a la controvèrsia. Bàsicament, perquè només actua en quatre accions concretes que podrien fer variar el resultat d’un partit (d’acord amb la FIFA, els gols, els penals, les expulsions i la confusió d’identitat dels jugadors amonestats). I perquè, d’una manera més aviat inesperada, resulta que les conclusions que extreuen els analistes experts de l’estudi d’un vídeo no són compartides per tothom.

S’ha reduït el nombre de casos polèmics, però continua havent-n’hi. I de futbol, també.

Sant Jordi 2019: tot el que amaga la rosa

SantJordi2019

Avui, dia de Sant Jordi, se’ns fa ben present la rosa botànica, però sabeu que també hi ha roses en ciències de la salut, en arquitectura, en gastronomia…? Amb motiu de la festa de Sant Jordi, us oferim una infografia interactiva que us permetrà conèixer (o recordar) diversos significats que es vehiculen per mitjà de la paraula rosa.

En terminologia, és relativament habitual que una mateixa paraula es faci servir en diferents àmbits del coneixement. En cadascun d’aquests camps, el significat pot ser ben diferent, i per això considerem que es tracta de termes diferents. Així, la rosa de la botànica és un terme diferent de la rosa de l’arquitectura, de la rosa de les ciències de la salut, etc.

Consulteu la infografia i podreu acostar-vos a tot el coneixement que amaga un nom.

Tornados i altres remolins, en una nova infografia interactiva

 

Amb motiu del Dia Mundial de la Meteorologia, que se ce celebra cada 23 de març, avui publiquem una infografia interactiva amb alguns dels termes d’aquest àmbit normalitzats recentment arran de la sessió de normalització de termes de meteorologia que va tenir lloc el mes d’octubre passat.

Concretament, en aquesta infografia destaquem termes referents a diferents tipus de remolins, com ara la mànega o el tornado, la tuba, el vòrtex de ratxa o el remolí de pols. En les finestres desplegables de cada imatge es dona informació addicional sobre denominacions sinònimes o explicacions complementàries sobre els conceptes, i s’inclou un enllaç a les fitxes completes dels termes normalitzats, amb la definició, els equivalents en altres llengües i els criteris que justifiquen la tria de les diferents denominacions catalanes.

D’aquesta manera, amb una mirada ràpida, podreu saber, per exemple, que una mànega és el mateix que un tornado però no és equivalent a una tuba; que les denominacions fibló cap de fiblósón pròpies de les Illes Balears; que la forma ratxa és adequada com a sinònim de ràfega, i que hi ha una gran variació en català per a fer referència a una massa d’aire animada d’un fort vent, ja que, segons el dialecte, pot rebre el nom de remolí, revolví, terbolí o torbera, entre d’altres.

El TERMCAT estrena nou web

capturaWebNou

El TERMCAT ha renovat el seu portal a internet (www.termcat.cat), que ofereix ara una reorganització dels continguts i una consulta adaptada a tota mena de dispositius (ordinadors, mòbils i tauletes).

El nou web presenta un accés destacat i immediat al Cercaterm, el cercador en línia amb tota la informació terminològica que ofereix el TERMCAT. També hi tenen un lloc prioritari els Diccionaris en Línia, la col·lecció d’obres especialitzades que aplega fins a 140 títols dels més diversos àmbits del coneixement, la Biblioteca en línia i la Neoloteca, el diccionari dels termes normalitzats.

Com a novetat rellevant, el nou web ofereix ara uns portals específics dedicats a diversos col·lectius d’usuaris, amb la intenció d’adequar-se millor a les necessitats de cada sector. Així, s’hi poden trobar sis portals, dedicats a les tecnologies de la informació i la comunicació, a l’economia i l’empresa, a l’àmbit de l’alimentació i la gastronomia, a l’esport, al dret i a les ciències de la salut. En el cas d’aquests dos darrers àmbits, es tracta d’un nou accés a dues plataformes que ja estaven en línia: el portal Terminologia jurídica i el portal DEMcat, respectivament. La voluntat és que aquests accessos temàtics es puguin ampliar en successives actualitzacions cap a altres sectors d’interès.

El web del TERMCAT és un dels recursos més utilitzats per professionals de la llengua, com ara mediadors lingüístics, correctors, traductors i intèrprets, i també per especialistes dels diversos àmbits del coneixement, que hi troben recollida la terminologia especialitzada que necessiten per a la seva activitat professional o de recerca. Durant l’any 2018 va rebre fins a 3.868.674 visites.

A banda de l’accés a les fitxes terminològiques, el web del TERMCAT també ofereix notícies i apunts d’interès, sovint vinculats a l’actualitat. També s’hi pot trobar un conjunt de materials multimèdia (infografies, vídeos, interactius, etc.) que difonen terminologia especialitzada. Un altre contingut destacat és el TermTest, una eina específica que permet autoavaluar qualsevol producte terminològic.

Des del web també es pot accedir a la informació corporativa, l’agenda d’actes relacionats amb la terminologia, l’accés al conjunt de serveis del Centre de Terminologia i molts altres recursos d’interès.

La terminologia dels actors internacionals: qui té capacitat d’influència en l’àmbit internacional?

actors_internacionals

 

Les relacions internacionals tenen una importància creixent en un món globalitzat com l’actual. El conjunt de relacions que estableixen els actors internacionals en el marc de la societat internacional ha esdevingut un tema d’interès també per al públic general, ja que els esdeveniments polítics i socials que tenen lloc en una punta del món poden tenir incidència o generar reaccions en l’altra.

Tradicionalment, les relacions internacionals eren les relacions que tenien els estats entre ells. El món es configurava com un club selecte d’estats, i les entitats no estatals no tenien rellevància internacional. El concepte actor internacional, però, ha evolucionat i s’ha anat ampliant, ja que actualment, a banda dels estats, hi ha altres tipus d’entitats del sistema internacional amb habilitat per a mobilitzar recursos i capacitat per a influir en l’esfera internacional.

Així, primer es van incloure dins d’aquest concepte les organitzacions internacionals, i, més tard, s’hi van afegir un conjunt d’actors no governamentals (és a dir, entitats de naturalesa no estatal ni interestatal) com ara els bel·ligerants, els individus, els moviments d’alliberament nacional (MAN), les multinacionals, les organitzacions no governamentals (ONG) o la societat civil internacional. La seva capacitat d’incidència, política o fàctica, en l’àmbit internacional és inqüestionable.

Ja ho veieu, a banda de despertar curiositat i interès, les relacions internacionals tenen associada molta terminologia específica. És per aquest motiu que el TERMCAT ha considerat necessari elaborar un diccionari que reculli els termes d’aquest àmbit. Podreu consultar-lo ben aviat, en línia i en paper.

Mireu a càmera! Els termes de la fotografia digital

dl_fotografia_digital

El procés fotogràfic tradicional ha vist, en la darrera dècada, com la fotografia digital acabava imposant-se, amb noves tècniques i, en conseqüència, amb nous termes.

La fotografia digital utilitza un sensor per a captar les imatges i una targeta de memòria per a desar-les, en substitució de l’emulsió química i la pel·lícula que utilitzava la fotografia analògica. A més, la digitalització ha permès incorporar càmeres en una gran varietat de dispositius, i ha multiplicat les possibilitats d’edició i publicació fotogràfica. En conseqüència, els hàbits socials en relació amb la fotografia s’han capgirat completament, i s’han popularitzat termes com ara megapíxel, resolució i autofoto.

Al TERMCAT, amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, hem recollit els termes bàsics d’aquesta disciplina, que en ocasions són compartits per la fotografia general, en el diccionari en línia Terminologia de la fotografia digital. Per exemple, s’hi poden trobar termes referits als subàmbits següents:

Aquest recull és una primera selecció que volem que tingui continuïtat amb l’estudi de nous termes i l’ampliació del diccionari. Per això, us convidem a fer-nos els vostres comentaris o suggeriments d’inclusió de nous termes per mitjà de la Bústia de suggeriments. També podeu veure aquest vídeo de promoció del diccionari.

2018: un any ben ple de terminologia

nadala2018

Un any més està a punt d’acabar-se, i arriben les nombroses iniciatives que ens presenten resums del més destacat que s’hi ha esdevingut. Des del TERMCAT hem fet el mateix exercici, i us presentem amb la nostra felicitació de Nadal (un recorregut virtual en 360º) un recull d’algunes de les propostes terminològiques que us hem fet durant aquest any 2018, l’Any Fabra.

Un any que, malgrat que ara ja quasi no ho recordem, ha quedat marcat per l’entrada en vigor del nou Reglament de protecció de dades: en una infografia us en vam presentar els termes clau (dret d’accés, dret a l’oblit, etc.).

Però no ha estat l’únic material terminològic que hem pogut oferir en suport infogràfic. Per exemple, vam respondre a diverses consultes sobre els noms de les parts de la nota musical (ganxo, plica, etc.) amb aquest simple però eficaç pòster. Igualment, vam voler atendre les consultes que rebíem sobre els noms en femení dels membres de la colla castellera (una dos, una terça, etc.) amb una infografia interactiva. Amb aquest mateix recurs vam presentar els principals procediments alternatius de resolució de conflictes (ADR) (mediació, conciliació, arbitratge, etc.). Al mes de maig, era el torn de difondre il·lustracions i terminologia relacionada amb la migració dels ocells (migració prenupcial, ocell hivernant, etc.). I a la tardor, en Temps de verema, una imatge ben bonica va acompanyar la difusió d’algunes de les denominacions d’origen catalanes (ceps, raïms i vins, com ara cabernet sauvignon o macabeu).

Els termes nous de trinca també han tingut el seu espai, i durant l’any hem tingut ocasió de descobrir les noves denominacions de tes procedents del Japó (matxa, bantxa, kukitxa, etc.). I s’ha fet difusió d’algunes alternatives a termes manllevats especialment usats últimament, com ara furgoteca (per a food-truck) i enrotllat (per a wrap).

Durant l’any s’han publicat diversos diccionaris d’interès, i en alguns casos s’han presentat acompanyats de productes audiovisuals, com ara el vídeo dedicat a la Terminologia de la visualització de dades, una disciplina d’interès per al periodisme, la comunicació i la ciència de dades. I el relat visual que s’ha preparat juntament amb la Terminologia de la sexualitat i l’erotisme, que ha despertat molt d’interès.

Finalment, la nostra felicitació recull dos dels apunts terminològics que han tingut un nombre de visites més alt: en un cas, l’apunt “De-tot-ònim”, que es refereix als termes creats amb el formant –ònim, i, per una altra banda, la Consulta del mes que explica els usos adequats de les formes discapacitat i diversitat funcional.

Des del TERMCAT us desitgem que l’any vinent també ens doni les mateixes oportunitats de compartir amb tots els nostres usuaris tantes novetats terminològiques, perquè això voldrà dir que tots plegats tindrem ocasió d’aprendre nous termes, nous conceptes, noves realitats, i que la nostra llengua es mantindrà ben viva i flexible per acollir-los.

Neologia filosòfica

filosofia

Distopiaecofilosofiahumanitarismemateixitatprotensió… Coneixíeu aquests termes?

Quan es pensa en paraules i terminologia noves, sovint ens centrem en àmbits que associem amb la tecnologia, amb el desenvolupament científic més avançat o en sectors relacionats amb l’oci. I tot i que és evident que en aquests camps es produeixen novetats conceptuals a un ritme vertiginós, no és menys veritat que, en tots els àmbits del coneixement, la recerca, les noves publicacions i la feina dels especialistes que s’hi dediquen comporta la creació i difusió de nous termes.

En aquest apunt ens hem volgut fixar en alguns termes neològics propis de la filosofia, aprofitant l’avinentesa que el dia 15 de novembre es commemora el Dia Mundial de la Filosofia, i perquè es tracta d’una de les disciplines que en l’imaginari col·lectiu potser associem menys a la novetat.

Però, per exemple, és relativament recent la difusió del terme distopia, un terme encunyat com a antònim de utopia, i que convé no confondre amb distòpia, que en medicina es refereix a la posició anòmala d’un òrgan o d’una part del cos. I també es documenta des de fa poc temps el terme ecofilosofia (o ecosofia), de significat transparent a partir dels seus formants, creat per Arne Naess.

Un altre cas ben interessant és el del terme humanitarisme, format a partir de l’adjectiu humanitari, i que no s’ha de confondre amb humanisme. Paral·lelament, també s’ha creat humanitarista.

El terme mateixitat és un altre cas neològic, descrit per Ricoeur, que distingeix aquest concepte (la qualitat de ser el mateix al llarg del temps) del de identitat i del de ipseïtat, en un ric exercici de matisos.

Finalment, ens podem fixar en el terme protensió, una altra forma de documentació recent, que fa referència a la percepció del moment immediatament posterior al present.

Esperem haver-vos encuriosit una mica per fer un tast d’aquests nous termes de la filosofia. I sobretot, haver-vos encomanat les ganes de descobrir els nous termes que, ara mateix, s’estan creant en cadascun dels tan diversos àmbits del coneixement. Al capdavall, ja ho deia Sòfocles (que tot i que no es presentava com a filòsof, difon tanta filosofia en les seves tragèdies): “Noble cosa és, fins i tot per a un ancià, aprendre”.

Termes amb diàleg, termes en diàleg

dialeg

El diàleg, és a dir, la conversa que s’estableix entre dues o més persones, és sovint invocat com l’instrument més adequat per a mirar de resoldre conflictes i avançar cap a solucions que afavoreixin totes les parts implicades. Avui us proposem de fixar-nos en els termes en què té presència el mot diàleg: veureu que, a més de trobar diversos tipus de diàleg, també descobrirem algun altre aspecte interessant.

El primer que convé fer, però, és una mica d’etimologia, és a dir, de remuntar-nos en el temps per fer-nos ben conscients que la paraula diàleg té origen grec, i està formada per dia– (formant que vol dir ‘a través de’ i està present en molts altres termes com ara diacroniadiafoniadiasistema o diatèrmic) i –logos (que vol dir ‘paraula’). El mot diàleg, doncs, etimològicament, vol dir ‘a través de la paraula’. Per tant, no s’hi ha de buscar el formant di-, que vol dir ‘dos’, i no es poden considerar adequades formes com ara *triàleg (que cal substituir per diàleg a tres): com hem dit en començar aquest apunt, en un diàleg hi poden participar dues o més persones (vegeu, per a més detalls, la Finestra neològica que vam dedicar a aquesta qüestió).

Això aclarit, podem començar a veure diferents sentits que donem al mateix mot segons l’àmbit, amb la qual cosa podem dir que tenim diversos termes. Per exemple, hi ha el terme diàleg que en informàtica es refereix a la comunicació entre un usuari i un ordinador en què l’ordinador executa les ordres que l’usuari li escriu o li diu. I el terme diàleg que en publicitat es refereix al text que intercanvien els actors en un espot, una falca, etc. I, encara, el terme diàleg que en literatura es refereix a l’obra literària en forma de conversa caracteritzada per l’intercanvi d’idees sovint contraposades.

Si anem a buscar termes en què el mot diàleg aparegui acompanyat, de seguida ens fixarem en el diàleg civil i el diàleg social (en l’àmbit dels serveis socials i de la responsabilitat social), en el diàleg competitiu (en l’àmbit del dret administratiu) o en el diàleg interreligiós i el diàleg pastoral (en l’àmbit de la religió). I encara en informàtica trobarem el conegut i sovint agraït quadre de diàleg. Us proposem de descobrir el sentit específic de cada terme fent clic als diversos enllaços.

I ja no us volem atabalar amb més termes amb diàleg, no fos cas que al final us provoquéssim de caure en un diàleg al·lucinatori (o soliloqui), que és l’únic cas de tots els que hem destacat en què només intervé un sol interlocutor.

I amb la tornada a les aules, també tornen els polls

polls

“Cada any, en retornar a les escoles, els nens es troben amb nous llibres, vells companys, diverses matèries noves per ampliar els coneixements i… els polls! Uns paràsits que indefectiblement tornen, misteriosament, i que van passant de cap en cap dels indefensos escolars, amb gran alarma de mares i pares i altres preocupats familiars.

Per això caldria que repasséssim el vocabulari que ens serveix per a designar aquests molestos paràsits. Per començar us diré que en català, el mot poll pot tenir tres significats diferents:

1) menut d’un ocell

2) insecte paràsit

i 3) arbre del gènere Populus.

L’ús ha fet, però, que aquesta triple homonímia s’aclarís per si sola: generalment, de les cries dels ocells en diem pollets, i dels arbres és més usual dir-ne pollancres o xops. Per això, poll es reserva generalment per a designar el paràsit. D’igual manera, de la gernació de polls se’n diu vulgarment pollam, tot i que mèdicament és millor referir-nos-hi amb el terme pediculosi (de la paraula llatina pediculus ‘polls’, amb el sufix –osi, del mot grec õsis, que en medicina aporta el significat de ‘estat patològic’). I l’individu que en té és un pediculós o un pollós (malgrat que aquest últim terme s’usa de vegades despectivament).

Dels polls direm que constitueixen un ordre d’insectes sense ales que s’alimenten de la sang de l’hoste. Hi ha tres espècies de polls que parasiten l’espècie humana:

  1. poll del cos o dels vestits (Pediculus humanus corporis)
  2. cabralladella o poll del pubis (Phtirus pubis)
  3. poll del cap (Pediculus capitis)

1. Els polls del cos no són freqüents entre nosaltres ara i aquí. Són propis de concentracions humanes depauperades (camps de concentració, tropes amuntegades en trinxeres, captaires…). Poden transmetre malalties perilloses, com ara el tifus exantemàtic (Rickettsia prowazekii), la febre recurrent (Borrelia recurrentis) i la febre de les trinxeres (Bartonella quintana).

2. Les cabres o lladelles (Phtirus pubis) es veuen més sovint. Són generalment transmeses per contacte sexual i solen parasitar el pèl del pubis, engonals i aixelles. De tota manera, poden pujar pel pèl del tronc i fins i tot arribar a la cara, on parasiten electivament les pestanyes i la barba (però no les celles ni els cabells). Tenen una forma que recorda els crancs (això justifica que en anglès se’ls conegui com a crab-louse) i s’agafen al pèl amb les tres potes d’un sol costat (a diferència dels polls del cap, que s’agafen amb totes sis potes). S’ha de dir que si bé el contagi és en la majoria dels casos per contacte sexual, no forçosament és així. Un pèl parasitat per cabres en la roba del llit o en objectes personals pot ser suficient per a transmetre-les. Els nens, que no tenen pèls al pubis, poden agafar-los a les pestanyes. Una altra possibilitat de transmissió escolar.

3. Però centrem-nos en l’espècie que més espanta les famílies dels escolars quan es torna de vacances: els polls del cap (Pediculus capitis). Una espècie que passa d’un cap a un altre amb extrema facilitat, però que es manté exclusivament en aquest territori: aferrat als cabells amb les sis potes i xuclant la sang de les víctimes amb les seves picades, que causen intensa pruïja.

Els polls del cap són insectes d’uns dos mil·límetres de longitud i color grisenc, cosa que fa que de vegades es puguin confondre amb la caspa. Són més fàcils de detectar darrere de les orelles o al coll. La seva saliva és irritant, i fa que la picada causi picor. Sortosament, però, no transmeten altres malalties.

Els polls adults poden viure fins a un mes al cap del seu hoste. Mentrestant, es reprodueixen: cada femella pon entre 100 i 300 ous, que s’anomenen llémenes i que s’adhereixen fortament a la base del cabell, incubant-se fins que es desclouen al cap de 7-10 dies. De qui té el cap ple de llémenes se’n diu llemenós.

Els polls es poden tractar amb substàncies pediculicides (que maten polls). Les llémenes estan protegides per una closca de quitina que impedeix que els productes aplicats les eliminin. Per això cal aplicar-los repetidament (almenys repetir l’aplicació als 7-10 dies, per eliminar els insectes adults). És oportú rentar els cabells amb xampús idonis i esbandir-los amb aigua amb vinagre. L’àcid acètic del vinagre ajuda a dissoldre la quitina de la llémena. Després cal pentinar els cabells amb la llemenera, que és una pinta de pues molt fines i ajuntades, per mirar d’arrossegar les llémenes. Algunes llemeneres tenen pues microacanalades, per augmentar-ne l’eficàcia.

Bé, espero que en exposar-vos aquest tema no us hagi fet augmentar la pediculofòbia (temor exagerat a tenir polls). En tot cas aprofitaré per recordar-vos que en medicina també trobem altres processos amb la paraula poll, com l’ull de poll (callositat del peu). Però això, ja és una altra història.”

 

Dr. Xavier Sierra Valentí
Dermatòleg