Termes del teletreball i l’aprenentatge en línia, en la nova infografia interactiva del TERMCAT

El TERMCAT presenta en una nova infografia interactiva alguns dels termes més freqüents vinculats al teletreball i a l’aprenentatge en línia. S’hi poden trobar termes com ara seminari web (en anglès, webinar), silenciar (una de les alternatives a to mute), videotrucada (en lloc de video call) o ludificació (la proposta adequada en lloc de gamification).

Es tracta de termes que, especialment arran de l’extensió aquests darrers mesos del teletreball i de l’aprenentatge en línia, han experimentat una notable difusió, i que sovint encara es fan servir amb les formes angleses equivalents; per això, aquesta infografia els recull i els destaca, amb la intenció de recordar les alternatives catalanes adequades i promoure’n l’ús.

Cada terme ofereix un enllaç a la fitxa corresponent del Cercaterm, amb la definició del concepte i amb els equivalents en castellà, francès i anglès.

Aquesta infografia s’afegeix al centenar de productes multimèdia que el TERMCAT ofereix amb la voluntat d’afavorir la difusió de la terminologia dels diferents àmbits d’especialitat. Per exemple, hi podeu trobar la infografia dedicada als termes de la Realitat virtual i la realitat augmentada, un altre material dedicat a les Criptomonedes i una completa infografia amb els termes del disseny web, entre molts altres.

Teniu dubtes a l’hora de fer la declaració de la renda?

Un dels senyals inequívocs de l’arribada de la primavera, juntament amb el retorn de les orenetes, la floració dels camps i l’aparició de les al·lèrgies, és l’inici de la campanya de la renda. Si bé no es pot assegurar que el període de tramitació de la declaració de la renda provoqui algun tipus d’al·lèrgia primaveral, sí que sabem del cert que pot generar dubtes de tota mena. Amb aquest apunt volem contribuir a resoldre alguns dels dubtes o errors lingüístics més habituals sobre els termes relacionats amb la renda (no *renta).

Aquest any, als dubtes fiscals que tot contribuent (no *contribuient) sol tenir a l’hora de fer la declaració de l’impost sobre la renda de les persones físiques IRPF (pronunciem i-erra-pe-efa, no *i-erre-pe-efe) cal afegir-hi les complicacions derivades de la pandèmia. Els treballadors que han rebut ajudes econòmiques derivades d’un expedient de regulació temporal d’ocupació o ERTO (no *ERTE), els autònoms amb prestacions per cessament (no *cese) d’activitat o les persones que han percebut l’ingrés mínim vital hauran d’estar al cas perquè no totes aquestes prestacions queden exemptes (no *exentes) de tributació. Els experts fiscals recomanen, més que mai, revisar bé les dades de l’esborrany (no *borrador) abans de confirmar-les i presentar la declaració definitiva.

A l’hora de fer la declaració caldrà decidir si surt més a compte fer una declaració individual o una declaració conjunta, que inclogui tots els membres d’una unitat familiar. Si la renda prové exclusivament del rendiment del treball, de l’ús de la residència habitual o dels interessos, dividends i rendiments de lletres del tresor, el contribuent pot optar per una declaració abreujada (no *abreviada). Si a més dels supòsits anteriors, la renda també inclou rendiments de capital immobiliari o mobiliari, d’activitats agrícoles i ramaderes, o d’activitats empresarials especificades a la llei, és més convenient fer una declaració simplificada. I en el cas que cap d’aquests dos models de declaració s’ajusti a les necessitats del contribuent, sempre hi ha disponible la declaració ordinària, que s’ajusta a qualsevol situació. I encara cal comptar amb la declaració complementària, que és la declaració addicional que es pot presentar voluntàriament per modificar el contingut de la declaració originària o incorporar-hi nous fets imposables.

Justament, la base imposable (no *imponible) és l’import de la renda disponible del contribuent sobre la qual es determina la quota (no *cuota) per a calcular el tribut corresponent. Convé estar atent a les diverses reduccions i deduccions que es poden aplicar a la base imposable per conceptes considerats legalment deduïbles o establerts en la normativa, perquè l’import obtingut, la base liquidable, és la quantitat final que se sotmet a gravamen.

Com és ben sabut, el resultat de la declaració pot ser un resultat negatiu, si és inferior a zero,  o un resultat positiu, si és superior a zero. En el primer cas, la hisenda pública retorna al declarant part dels impostos pagats de més; en el segon cas, és el declarant qui està obligat a abonar la quantitat no retinguda prèviament. Sigui quin sigui el resultat, no hem d’oblidar que Hisenda, si fa o no fa, som tots.

Podeu consultar aquests i altres termes relacionats amb el tràmit de saldar comptes amb Hisenda en el Diccionari de la renda i en el Cercaterm.

Durant el 2020, el TERMCAT ha editat una quarantena d’obres, ha resolt més de 2.100 consultes i ha ofert prop de 390.000 termes per a la consulta pública

El Consell de Direcció del Consorci TERMCAT s’ha reunit en sessió ordinària aquest dijous, 15 d’abril, per aprovar la memòria d’actuacions de l’any 2020 i els plans per a aquest any, a més de la memòria econòmica corresponent.

La memòria, que es presenta en versió en línia i en versió en pdf, recull les actuacions dutes a terme en un any marcat per la irrupció de la COVID-19. La feina feta des del TERMCAT també s’ha vist afectada per la pandèmia, no només per les restriccions de mobilitat establertes, que han implicat la generalització del teletreball, sinó també per les necessitats terminològiques dels usuaris, aquest any molt vinculades a la pandèmia.

A la memòria es constata que el Centre s’ha sabut adaptar per donar respostes ràpides i contínues a aquestes necessitats, com ho demostra la publicació de la Terminologia de la COVID-19, abans fins i tot que es decretés el confinament general de la població el mes de març. Aquesta obra, que s’ha anat actualitzant i ampliant al llarg de l’any, ha estat amb diferència la més consultada pels usuaris, juntament amb diversos materials de difusió associats, com infografies i apunts terminològics.

Durant l’any 2020 s’han editat una quarantena d’obres terminològiques més, entre les quals destaquen la Terminologia de l’atenció a la salut mental i a les addiccions, la Terminologia de la realitat virtual i la realitat augmentada, el Diccionari de l’activitat parlamentària, el Diccionari de l’emergència climàtica i el Diccionari de la mobilitat sostenible, aquestes dues darreres obres vinculades a l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, que serà molt rellevant aquests propers anys. També s’han actualitzat diccionaris ja editats, com ara la Terminologia de la ciberseguretat, el Diccionari de sociologia, el Diccionari dels ocells del món o el Diccionari enciclopèdic de medicina, i s’han publicat una quinzena de materials gràfics, en la majoria dels casos complementaris als diccionaris per reforçar-ne la difusió.

En l’apartat de la normalització de la terminologia catalana s’han normalitzat 216 termes en 13 sessions del Consell Supervisor, d’àmbits tan diversos com la mobilitat sostenible, l’alimentació, les TIC i el medi ambient. Com a novetat d’aquest any, molt adient en un context generalitzat de teletreball, s’ha posat en funcionament un nou formulari en línia que ofereix la possibilitat de fer arribar propostes de normalització de nous termes a qualsevol persona interessada.

En relació amb el Servei de Consultes i l’atenció dels usuaris a les xarxes socials, destaca un augment sensible de les consultes terminològiques ateses (2.105; l’any passat, 1.987). Les eines de consulta terminològica en línia i de dades obertes han continuat creixent: més de 16.000 articles terminològics nous al Cercaterm, que ara ofereix prop de 390.000 termes per a la consulta, 146 repertoris disponibles en el servei Terminologia Oberta i 163 títols en la col·lecció Diccionaris en Línia.

El Consell de Direcció és l’òrgan màxim de decisió del Consorci TERMCAT. Presidit per la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Sra. Ester Franquesa, hi tenen representació els tres organismes concertats: la mateixa Generalitat, l’Institut d’Estudis Catalans i el Consorci per a la Normalització Lingüística. A més de la memòria d’activitats, en la reunió també s’han aprovat la memòria econòmica i el pla d’actuació per a l’any en curs.

Ocells amb nom de dona en una nova infografia

El TERMCAT, en col·laboració amb la Fundació Barcelona Zoo i l’Institut Català d’Ornitologia, ha elaborat la infografia interactiva Ocells amb nom de dona, que difon els noms de 6 espècies d’ocells i de les 6 dones que formen part d’aquests noms.

La infografia mostra les il·lustracions del falcó d’Elionor (o falcó de la reina), l’hoco de Koepcke, el mosquiter de Claudia, el mosquiter de Laura, el cabdill de Snethlage i el cabdill de Lulu, espècies que presenten la particularitat de tenir un nom específic que fa referència a noms de dones que han destacat per mèrits propis en la identificació, l’estudi i la conservació d’aquestes espècies. Es tracta d’ornitòlogues, jutgesses, il·lustradores, etnomusicòlogues, mecenes, pioneres en treballs de camp o directores de museu que van viure entre els segles XIV i XX i que, ara, al segle XXI, recuperem com a coprotagonistes en aquest material de divulgació terminològica sobre els noms dels ocells, en el marc del procés d’elaboració del Diccionari dels ocells del món.

Les sis dones que destaquem no són les úniques que es poden trobar entre les denominacions d’ocells del món, però aquestes tenen la particularitat que no són mullers, filles o netes de personatges masculins que han contribuït a l’avenç de l’ornitologia, sinó que elles mateixes han tingut un paper destacat en l’àmbit.

La il·lustració de cada ocell, amb el nom català i científic corresponents, va acompanyada de la imatge i el nom de cadascuna de les dones en record de les quals han estat denominades aquestes espècies. Fent clic sobre els noms dels ocells o sobre les notes biogràfiques de les dones s’accedeix a les fitxes del Diccionari dels ocells del món, on es pot consultar la informació terminològica completa dels termes.

El Diccionari dels ocells del món, elaborat per la Fundació Barcelona Zoo, l’Institut Català d’Ornitologia i el TERMCAT, actualment permet la consulta de 8.056 fitxes terminològiques corresponents a totes les espècies d’ocells no passeriformes i a les espècies de 85 famílies d’ocells passeriformes. Es preveu que l’any vinent se n’acabi l’elaboració, amb la inclusió de les 53 famílies d’ocells passeriformes que hi falten.

Com a material de referència sobre les denominacions d’ocells, també podeu consultar la infografia Ocells no passeriformes, sobre la classificació taxonòmica d’aquest grup d’ocells, i els Criteris per a la denominació catalana d’ocellsaprovats pel Consell Supervisor el desembre de 2016, que ofereixen les recomanacions per a la creació de nous noms d’espècies d’ocells en català.

La infografia Ocells amb nom de dona forma part del centenar de productes multimèdia que, en suport gràfic i interactiu, ofereix el TERMCAT amb la voluntat d’afavorir la difusió de la terminologia dels diferents àmbits d’especialitat.

Encara…

Quan les noietes de final de l’educació obligatòria han de decidir què faran el curs següent, encara hi ha una pressió que les inclina més a fer formació professional d’educació infantil que de mecànica de motos. Quan les noies que han acabat el batxillerat han de decidir què estudien a la universitat encara hi ha una pressió que les empeny més cap a fer de biòlogues que d’enginyeres. Quan les noies entren al mercat laboral encara hi ha una pressió que els dificulta accedir a determinats llocs de treball en igualtat de condicions que un home, troben portes de vidre. Quan les dones que acaben de tenir un fill han de decidir qui demana reducció de la jornada laboral per atendre la criatura encara hi ha una pressió que les empeny a ser elles i no el pare. Fins quan… encara?

La porta de vidre que acabem d’esmentar és una de les múltiples barreres invisibles amb què topen les dones al llarg de la vida, obstacles que els impedeixen l’accés a la presa de decisions i la participació plena a la societat, que són el resultat de normes i valors tradicionals, els de l’heteropatriarcat. Un cop dins el món laboral, les dones han de fer la feina el doble de ben feta perquè se’ls reconeguin els mèrits i puguin ascendir en l’escala, fins que topen amb un sostre de vidre. Això si han pogut superar el terra enganxós que els impedeix desenvolupar la seva carrera professional en igualtat de condicions que els homes, perquè tenen tantes tasques i càrregues associades que cal un esforç molt gros per tirar endavant.

Un esforç i un tren d’energia és el que necessita una dona amb inquietuds polítiques, socials o comunitàries que vulgui desenvolupar alguna activitat en algun d’aquests entorns, perquè prèviament haurà d’haver enllestit la seva jornada laboral remunerada i després, el seu treball domèstic i de cura. És el que s’anomena la triple jornada.

Encara. Sí, encara som a mig camí.

Però tirem endavant, perquè hi ha coses que funcionen, com ara algunes bones pràctiques, formes correctes d’actuació en l’àmbit del gènere que poden contribuir a impulsar un canvi de mentalitat que derivi en un equilibri de poder entre dones i homes. Per exemple, les mesures d’igualtat a l’empresa, els plans d’igualtat a l’empresa, les polítiques de conciliació o els processos de selecció igualitaris.

Trobareu tots aquests termes i més a la Terminologia de les dones en el món laboral, al Diccionari de sociologia i al Cercaterm.

Un any de termes del coronavirus

Avui fa just un any, el TERMCAT va publicar la primera versió del diccionari en línia Terminologia de la COVID-19. En aquell moment va rebre el nom de Termes del coronavirus i tenia un contingut de 50 termes. 

El diccionari es va preparar en un temps molt curt per a atendre els múltiples dubtes de termes relacionats amb la pandèmia, com a resultat del fet insòlit que omplia l’actualitat informativa i afectava la realitat quotidiana de tothom, just abans del confinament de març de 2020.

L’obra s’ha anat completant al llarg de l’any, sumant esforços d’institucions i persones, i actualment conté 420 termes. El nombre de fitxes ha crescut gradualment, a mesura que ha anat avançant el nostre coneixement sobre el SARS-CoV-2 i la COVID-19 i al ritme que han anat variant els interessos i dubtes terminològics (denominatius i conceptuals) dels nostres usuaris.

Aquesta evolució cronològica es percep perfectament en el relat visual Terminologia de la COVID-19: apunts i comentaris. Recordeu que, a més a més d’aquest material recopilatori, podeu consultar el diccionari en línia Terminologia de la COVID-19 i el conjunt d’infografies interactives COVID-19: termes clau. La intenció del TERMCAT és continuar alimentant el diccionari per incorporar els nous termes que la situació de la pandèmia vagi posant de relleu.

Infografies, relats visuals, pòsters…: el TERMCAT elabora recursos gràfics per difondre els termes catalans més adequats

El TERMCAT ofereix actualment prop d’un centenar de recursos gràfics en diversos formats, destinats a difondre de manera visualment atractiva els termes catalans més adequats. Infografies interactives, pòsters, vídeos, relats visuals o targetes reversibles formen part del conjunt de materials que el Centre de Terminologia ofereix des del seu web, dedicats a diversos àmbits i sectors especialitzats.

Així, en els últims mesos s’han elaborat recursos dedicats al material de l’esquí, al sistema electoral, a la COVID-19, a l’emergència climàtica, al Saló de Sessions del Parlament de Catalunya, al consentiment i el consens sexual, als incoterms, a la deslocalització, a l’atenció a la salut mental i a les addiccions, a les criptomonedes, als ocells marins, a la mobilitat sostenible, a la cromatografia, al ioga i al disseny web, per destacar només els més recents.

I en els propers mesos està previst difondre recursos sobre la realitat virtual, els hidrometeors sòlids (per explicar la diferència entre pedracalamarsa i altres termes relacionats), les parts d’alguns instruments musicals com el piano o el saxofon, els ocells d’arreu del món, els diversos tipus de vacunes, les parts de la bicicleta, els tipus de vegetarianisme, etc.

Tots aquests recursos s’ofereixen en línia des del web del TERMCAT, i, en general, contenen enllaços als termes catalans presents en els diccionaris i altres reculls terminològics difosos pel Centre. Així el consultant té accés a la forma catalana recomanada, a equivalents en altres llengües (castellà, anglès, francès…) i a la definició dels termes. Tots aquests productes són elaborats amb la col·laboració d’organismes, institucions i experts de cada sector, que participen en la selecció dels termes més pertinents.

Demanem hora o ens conformem amb la cita prèvia?

Hi havia un temps que demanàvem hora. Al metge si estàvem pse-pse, a la perruqueria per tallar cabells, a la mestra pels reis de casa, al taller del cotxe quan es van modernitzar. I, si érem formals, podíem concertar cita, per exemple al notari —quan estàvem pitjor que pse-pse i pensàvem en testaments o havíem decidit embrancar-nos amb la hipoteca.

En algun punt va començar a interferir-hi l’Administració espanyola establint que calia cita prèvia per renovar el DNI. Més tard hi devien ajudar els tràmits en línia (calen etiquetes noves perquè es vegi que tot ha canviat) i les visites de set o deu minuts al metge (parlar d’hora en aquest cas podria semblar excessiu). I ara, amb l’empenta de la pandèmia, quasi a tot arreu cal cita prèvia per a travessar la porta.

Ah, la cita prèvia… És una forma estrambòtica, perquè, quan demanem que ens visitin, volem tenir una cita, no que ens donin una cita abans de la cita definitiva. Per això en francès o en anglès no es troben estructures paral·leles a la cita prèvia i es limiten a demanar un rendez-vous o un appointment. És clar, també es pot justificar considerant que la cita prèvia és el tràmit administratiu que fem prèviament a la cita; és a dir, un registre que ens confirma que hem fet la petició correctament.

Però, si com a títol d’un formulari ens posen Demanar hora, Concertar una cita o Sol·licitud de visita, de debò que no ho entendrem? I si un web ens proposa gestionar o modificar l’hora demanada, estem segurs que no farà el fet?

En llengua, disposar de solucions múltiples sempre dona molt més joc que entossudir-se en una de sola que, a sobre, és la més complicada. I no abandonar-ho tot enlluernats per una última novetat que no aporta gaire res sol ser un bon consell per a viure. Perquè, al final, el calçat més còmode acaba sent també el que ens porta més lluny.

S’assembla al pernil, però no ho és

El terme més teclejat al cercador del portal d’alimentació i gastronomia durant l’any 2020 és cecina. Per què? No ho sabem, però parlem-ne.

La cecina és carn de vedella, de vaca o de bou, fins i tot de cavall o de cabra, salada i assecada a l’aire, al sol o al fum. És una salaó, no un embotit ni un pernil, encara que vegem en algunes botigues (una servidora ho va veure per primera vegada a Morella) les enormes potes de vaca penjades, de color marró grisenc per fora i de tota la gamma de vermell per dins, amb vetes de greix.

La cecina és originària de la regió espanyola de Lleó, on compta amb una indicació geogràfica protegida, però la seva elaboració s’ha estès a altres zones. Com passa amb tantes elaboracions gastronòmiques, l’expansió del producte porta associada l’expansió del nom, per això el català, com les altres llengües, ha adoptat el manlleu del castellà en l’escriptura, però en la parla l’adapta a la fonètica del català. Això vol dir que en català pronunciem les dues ces amb so d’essa sorda.

Si no n’heu tastat mai, proveu de tallar-la a talls molt prims i acompanyar-la amb formatge. La cecina té moltes proteïnes i menys greixos que els embotits, i una aroma i un gust potents.

Podeu consultar la fitxa d’aquest terme al Cercaterm i al diccionari en línia Plats a la carta.

Quines realitats virtuals coneixem?

Els entorns immersius ofereixen a l’usuari la sensació d’estar físicament present en un espai fictici, i tenen aplicacions en entorns industrials, científics, educatius i d’oci.

Les tecnologies bàsiques que els fan possibles són la realitat virtual, en què l’usuari té la sensació d’estar immers en un entorn digital, i la realitat augmentada, que permet obtenir, a través d’un dispositiu, una imatge d’un entorn físic en el món real combinada amb elements virtuals afegits al món físic, a temps real. En combinar les dues tècniques anteriors apareix la realitat mixta, i també la realitat ampliada, utilitzada sobretot amb intencions comercials.

Si ens fixem en particularitats tècniques, hi ha la realitat virtual multisensorial (que ofereix experiències que recreen els cinc sentits), la realitat virtual interactiva (en què l’usuari és actiu), la realitat virtual cinematogràfica (que se centra en experiències de vídeo de 360 graus, en 3D i d’alta qualitat) i la realitat virtual a escala d’habitació (que permet configurar un entorn on una persona es pot moure físicament).

Segons el context d’aplicació, trobem la realitat virtual educativa, la realitat virtual social i la realitat virtual basada en la localització, que ofereix una experiència fora de casa.

I també hi ha experiències immersives menys complexes com la realitat virtual no immersiva, la realitat virtual no interactiva, la realitat virtual per web i la realitat augmentada per web.

Totes aquestes tipologies estan recollides en la recent Terminologia de la realitat virtual i la realitat augmentada, que ofereix un primer conjunt de terminologia bàsica que faciliti la comunicació en català en aquest àmbit i que ajudi a la comprensió i la divulgació dels conceptes més rellevants.