Per començar, netegem els aliments

Abans de posar qualsevol vianda al foc, d’afegir-hi sal, un raig d’oli o un manat d’herbes, cal haver fet alguna acció de preparació i tractament dels productes. D’entre els procediments de tractament dels aliments, el primer i més bàsic és el de neteja. I no ens referim només a posar un aliment sota el raig d’aigua.

Alguns d’aquests procediments de neteja ja no se solen fer a les cuines de les cases, sinó que els fan als taulells de les carnisseries o les peixateries. Fins i tot a les cuines dels restaurants sovint reben el producte net. Què no fem? Doncs buidardescarnar (separar la carn de la pell o dels ossos), descarregar (treure els nervis, greix i ossos), desossarescapçar o plomar, pel que fa a carn. I tampoc esbarbardesespinarescapçarescatar o esganyar (treure la barba, les espines, el cap, les escates o les arestes de les ganyes), pel que fa a peix.

En canvi, sí que hem d’esfullarpelarpurgar (les albergínies, els caragols) o tornejar (si volem donar a un aliment una forma determinada). I de vegades també esgranem (magranes), esbajoquem (mongetes, faves), esclofollem (ametlles), espinyolem (cireres per a fer un pastís) o socarrimem (la pell de pollastre abans de rostir-lo).

Un cop nets els aliments, ja podrem passar a les fases següents de tractament del producte: preparació, trossejament, mescla, filtratge i assaonament. I tot això ve abans de la cocció. Ja s’ha dit mil cops que el primer ingredient de la cuina és la paciència.

Trobareu tots aquests termes amb definicions i equivalents al Diccionari de procediments culinaris, al cercador del Portal d’alimentació i gastronomia i al Cercaterm.

(Font: TERMCAT)

Nova infografia interactiva amb els termes de l’erupció volcànica

https://www.termcat.cat/ca/recursos/productes-multimedia/lerupcio-volcanica

El TERMCAT ofereix una nova infografia interactiva amb els enllaços a alguns dels termes clau per a entendre l’erupció volcànica.

La infografia presenta vuit termes (erupció, cendra volcànica, volcà estrombolià, xemeneia, piroclast, lava, colada de lava), i quan s’hi situa el cursor n’apareix la definició corresponent. Si es fa clic sobre la definició, s’accedeix a la fitxa completa del terme, amb els equivalents en castellà, francès i anglès.

Nou portal temàtic: Terminologia de ciències de la Terra

El TERMCAT publica un nou portal web que agrupa tots els recursos que el Centre posa a disposició pública en relació amb la terminologia de les ciències de la Terra, amb l’objectiu de millorar la difusió temàtica d’aquesta terminologia entre el públic objectiu (experts de l’àmbit, divulgadors, traductors, etc.).

L’etiqueta ciències de la Terra s’ha d’entendre en un sentit ampli i transversal, i inclou des dels subàmbits tradicionalment associats a aquesta denominació (com la geologia, la hidrologia, la mineralogia, la paleontologia o l’astronomia) fins a altres àmbits afins (com la meteorologia, la geografia física o el medi ambient).

Concretament, el portal inclou un cercador temàtic (amb accés a més de 20.000 fitxes), diccionaris en línia, productes multimèdia, comentaris i articles terminològics, i reculls documentals, entre d’altres recursos.

Vinculat a aquest portal, s’ha constituït un grup de treball d’experts, format per especialistes procedents d’àmbits i entorns professionals diversos, que tindrà la funció de col·laborar a completar i mantenir actualitzada la terminologia que es difon a través del portal. Actualment aquest grup de treball compta amb la participació de setze experts, però s’ha concebut com un grup viu, que es pot anar ampliant constantment.

Us animem a visitar aquest nou espai web del TERMCAT i a fer-vos-en subscriptors per rebre totes les novetats relacionades amb la terminologia de les ciències de la Terra i àmbits afins. Properament, el 21 d’octubre, es farà la presentació oficial del portal en el marc dels Espais Terminològics, i també us convidem a assistir-hi.

El web del TERMCAT ofereix un conjunt de portals dedicats a col·lectius específics d’usuaris, amb la voluntat de fer-los més fàcil l’accés als recursos terminològics que els poden ser més interessants. Actualment podeu trobar portals dedicats a la terminologia de les TIC, a l’alimentació i gastronomia, a l’economia i empresa, a l’esport, a les ciències de la salut i al dret, a banda del nou portal Terra.

Heu patit mai una culicosi?

Les picades de mosquits provoquen sovint a la pell unes lesions molt característiques. Es localitzen especialment a les extremitats inferiors i poden arribar a produir butllofes.

Fins ara, els mosquits més comuns a casa nostra eren els dípters nematòcers del gènere Culex (especialment Culex pipiens). Anys enrere convivien amb altres espècies, com els mosquits Anopheles, que han desaparegut gairebé als territoris de parla catalana i, amb ells, també el paludisme, del qual aquests mosquits eren els transmissors.

En ser els mosquits del gènere Culex (de la família dels culícids) els més habituals, a les lesions que causen les picades se’ls ha donat el nom de culicosi. I, quan es produeixen butllofes, l’afecció rep el nom de culicosi ampul·lar.

L’adjectiu ampul·lar, d’origen cultes’ha format a partir del mot ampul·la, denominació que deriva etimològicament del llatí ampulla, amb el significat de ‘petita botella o ampolla’. En contextos especialitzats les denominacions butllofa i ampul·la se solen utilitzar com a sinònimes: la formació d’una lesió cutània que conté un líquid serós pren per analogia el nom d’aquest tipus de recipient de vidre per a contenir líquids.  En canvi, el mot popular butllofa no crea cap adjectiu especialitzat. I, si bé existeix un altre adjectiu relacionat amb aquests conceptes, ampul·laci -àcia, no té actualment un ús implantat amb aquest significat precís.

Quant al castellà, es fa servir sovint el nom de culicosis bullosa, al costat de culicosi ampollar. Val a dir que bullosa és un gal·licisme (de bulle, ‘butllofa’, en francès) que, malgrat estar molt estès, molts autors recomanen d’evitar, tota vegada que la picada provoca ampollas i no bullas.

Queda en peu una darrera qüestió, que potser caldrà plantejar seriosament en un futur. A les nostres terres, el percentatge de mosquits Culex cada vegada és menor, en benefici dels AnophelesAedes o altres gèneres que cada cop sovintegen més en les nostres latituds. Potser haurem d’anar pensant en una altra denominació en un futur no massa llunyà, especialment considerant el progressiu augment dels mosquits tigre (Aedes albopictus) entre nosaltres.

Dra. Mercè Cerdeira Caramés
Dr. Xavier Sierra Valentí
Dermatòlegs

Tornen els Espais Terminològics, aquest any dedicats a la meteorologia

Aquest any tornen els Espais Terminològics, la jornada organitzada pel TERMCAT per a debatre aspectes dedicats a la pràctica terminològica. En concret, enguany dedicarem la trobada a la terminologia de la meteorologia i la crisi climàtica. La jornada es farà el dijous 21 d’octubre, i ja us hi podeu inscriure.

Amb el títol Al cel i a la terra, termes pertot, l’edició d’aquest any dels Espais Terminològics se centra en la terminologia de la meteorologia, un tema d’interès sempre ben viu en l’àmbit català, però que en els darrers anys encara ha vist créixer aquest interès i, val a dir, la preocupació d’experts i de qualsevol persona, atès que la crisi climàtica i les notícies relacionades amb els factors ambientals tenen una repercussió absolutament general. La recent celebració de l’Any Fontserè i la presentació del Portal Terra, un nou recurs del web del TERMCAT adreçat als especialistes d’aquest sector, així com la celebració del centenari de la creació del Servei Meteorològic de Catalunya, acaben de configurar un bon marc per a la jornada.

El programa preveu la intervenció d’experts reconeguts del sector, tant de l’àmbit universitari com d’una institució de referència com és el Servei Meteorològic de Catalunya. També s’ha previst una taula rodona que permetrà posar en debat com encaren els reptes de la divulgació del coneixement i la terminologia especialitzada els meteoròlegs de mitjans de comunicació de diversos àmbits professionals i geogràfics.

Els Espais Terminològics són una trobada de caràcter biennal que organitza el TERMCAT per afavorir el diàleg i l’intercanvi de coneixement en aspectes relacionats amb la pràctica terminològica. Aquesta edició s’havia d’haver dut a terme l’any 2020, però les condicions sanitàries van aconsellar de posposar-la. L’acte tindrà alhora un format presencial a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans i també es podrà seguir a distància.

[Font: TERMCAT]

Digues a quina botiga compres i et diré com se diu

A primer cop d’ull, sabríeu identificar i anomenar adequadament en català alguns dels establiments i botigues que formen part del paisatge comercial actual? Us convidem a comprovar-ho en la ruta que us proposem tot seguit.

Caminant pels carrers comercials més característics d’una gran ciutat, no us heu fixat mai en unes botigues molt grans, que ocupen locals en edificis singulars o arquitectònicament significatius, amb un disseny molt acurat? Són les botigues insígnia, representatives d’una cadena de botigues o d’una marca, el principal objectiu de les quals, més que no pas vendre productes, és vendre una imatge de marca.

La denominació botiga insígnia és un calc de la forma original anglesa flagship store, una denominació metafòrica procedent de l’àmbit naval. En català, flagship és nau capitana, la nau a bord de la qual va qui comanda diverses naus de guerra. El castellà també ha optat per fer la traducció de la metàfora anglesa (tienda insignia). En canvi, altres llengües com el francès han creat altres metàfores, com magasin étendardmagasin porte-drapeaumagasin porte-étendardmagasin phare o magasin vedette, per anomenar aquest tipus d’establiment.

Hi ha una altra mena de botigues, les botigues conceptuals, que es caracteritzen per oferir una selecció de productes presentats d’acord amb la concepció i el gust personal del seu creador. Són botigues on la innovació, la diversitat de productes i el disseny es combinen per atreure un segment específic de clients i oferir-los una experiència de compra propera i impactant.

Com en el cas anterior, la denominació botiga conceptual és un calc de l’anglès concept store, que, justament perquè és una forma que remet molt fàcilment a la denominació anglesa, té possibilitats d’acabar substituint l’anglicisme mantenint intacte el concepte. Altres llengües com el castellà (tienda conceptual) o el francès (magasin concept) també han optat per alternatives en la llengua pròpia.

Si aneu a un centre comercial, pot passar que, de sobte, no pugueu resistir l’impuls d’entrar en un establiment reclam (en anglès, anchor store). Es tracta d’un establiment de venda al detall amb bona reputació, situat en un lloc privilegiat d’un centre comercial, la funció principal del qual és atreure visitants i, al mateix temps, garantir l’afluència de consumidors als altres establiments del centre comercial.

En català, s’ha descartat l’ús del calc de l’anglès establiment àncora perquè es considera que és una forma opaca, que costa d’identificar amb el concepte a què ens volem referir. En canvi, la denominació botiga reclam ens acosta fàcilment a la idea que es tracta d’establiments que, a banda d’oferir un producte determinat, com la resta d’establiments, fan també de reclam dels clients. Les llengües properes han optat per solucions diverses: almacén anclalocomotora o tienda gancho, en castellà; i locataire majeurlocomotive, magasin pilier o magasin pivot, en francès.

També ens poden cridar l’atenció les botigues temporals, uns establiments que obren durant un període de temps volgudament curt amb una estratègia de màrqueting determinada que pot anar des de l’interès per vendre un producte de temporada o liquidar estocs, fins a fer una prova per a l’obertura d’una botiga permanent posterior o bé, simplement, atreure l’atenció dels mitjans de comunicació.

La denominació botiga temporal és una alternativa catalana, descriptiva i lingüísticament adequada, al manlleu anglès pop-up store i a la forma híbrida botiga pop-up. El castellà (tienda efímeratienda pasajera o tienda temporal), el francès (boutique éphèmère) i l’italià (negozio a tempo) també utilitzen solucions similars.

I dels outlets, què n’hem de dir? Probablement, tots hem entrat més d’una i de dues vegades en aquestes botigues on es venen productes de temporades anteriors, o amb petits defectes, d’una o de diverses marques a un preu rebaixat. El que potser ja no és tan conegut és que la forma anglesa outlet fa referència, estrictament, a qualsevol punt de venda on un consumidor pot adquirir productes o serveis al detall.

En català disposem de la denominació botiga de fàbrica per a designar la botiga d’un fabricant o d’un grup de fabricants on es venen directament al consumidor els productes de fabricació pròpia, generalment a un  preu més baix que el preu de mercat. Actualment, però, les botigues de fàbrica han evolucionat a un tipus de botigues, més lligades al concepte de marca que no pas al de fàbrica, sovint no gestionades ja pels fabricants, on es venen productes sobrants d’una o diverses marques. Tot i que és difícil no deixar-nos arrossegar pel corrent de l’outlet, en català disposem de diverses alternatives a l’anglicisme. A més de botiga de fàbrica o botiga de fabricant, podem denominar aquests establiments amb les formes botiga d’estocsbotiga d’excedents o botiga d’oportunitats.

I si anant de botiga en botiga hem badat més del compte, se’ns ha fet tard i ens hem descuidat de comprar algun producte que hàgim de menester, o volem satisfer un caprici de darrera hora, sempre podem recórrer a una botiga a l’abast o botiga de conveniència (en anglès, convenience store). Es tracta d’establiments comercials amb una superfície de venda que no supera els 500 metres quadrats, obert al públic almenys durant divuit hores al dia, en què es distribueixen, amb una oferta similar, llibres, diaris, revistes, productes d’alimentació, discos, vídeos, joguines, regals i articles diversos.

Podeu consultar aquests termes normalitzats al canal Terminologia d’economia i empresa.

Infografia interactiva sobre els diversos tipus de vegetarianisme

El TERMCAT presenta una nova infografia interactiva que il·lustra els diversos tipus de vegetarianisme, especifica els noms de cada tendència i els noms de les persones que les segueixen.

El vegetarianisme designa un règim alimentari basat en el consum d’aliments d’origen vegetal que exclou, en major o menor grau, els d’origen animal. La consolidació en la nostra societat de nous hàbits alimentaris ha portat la necessitat d’etiquetar una gran diversitat de dietes.

La infografia, elaborada amb l’assessorament de diversos experts, identifica diverses variants de vegetarianisme, especifica quins aliments componen habitualment la dieta de les persones frugívores, apivegetarianes, lactovege-tarianes, etc. i enllaça amb les fitxes terminològiques corresponents de la Terminologia de les tendències alimentàries on hi ha les definicions i els equivalents en castellà, francès i anglès.

La Terminologia de les tendències alimentàries és un diccionari en línia elaborat pel TERMCAT i publicat l’any 2020 que recull una quarantena de termes relacionats amb aquest àmbit d’especialitat.

La infografia s’afegeix al centenar de productes multimèdia que el TERMCAT ofereix amb la voluntat d’afavorir la difusió de la terminologia dels diferents sectors especialitzats.

Els noms de les variants del SARS-CoV-2

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha proposat recentment modificar la nomenclatura de les variants del SARS-CoV-2, el coronavirus de la COVID-19: proposa que cada variant tingui associada correlativament una lletra de l’alfabet grec (alfa, beta, gamma, etc.). Amb aquesta recomanació, l’OMS vol facilitar un ús adequat de terminologia especialitzada en mitjans generals que eviti els problemes de correcció o d’estigmatització associats a altres noms en circulació, com ara la nomenclatura especialitzada de la virologia (per exemple, la variant P.1) o l’ús d’adjectius lligats a llocs geogràfics (per exemple, *la variant índia).

Alhora, l’OMS ha precisat la definició del que es considera una variant preocupant (VOC) i una variant d’interès (VOI), els tipus de variants que rebran aquesta nova nomenclatura amb lletres gregues. Les variants preocupants (o variants de preocupació) són les que, per les mutacions que acumulen, s’encomanen amb més facilitat, provoquen quadres més greus o nous de la malaltia o donen problemes d’efectivitat en tractaments o vacunes. Les variants d’interès, que cal seguir per a veure com evolucionen, són les que s’escampen per diversos països o mostren transmissió comunitària, associades a efectes concrets de manifestació de la malaltia d’una manera estable.

La manera més adequada d’escriure els nous noms d’aquests tipus de variants és, doncs, amb el nom de la lletra grega en català, sense cap tipus de marca gràfica (ni cursiva ni majúscula inicial): així, la forma anglesa variant of concern Alpha hauria de ser variant preocupant alfa o, simplement, variant alfa (millor que variant B.1.1.7 o *variant britànica). La voluntat de l’OMS és que aquestes etiquetes siguin més fàcils de pronunciar, de recordar i que es puguin emprar sense errors ni ambigüitats. Per això en recomana l’ús en contextos de salut pública, periodístics o divulgatius.

En textos especialitzats continua sent adequat emprar la nomenclatura científica pròpia dels virus, en què les variants es designen a partir de la informació que dona la seqüenciació genòmica, tenint en compte les mutacions que va acumulant successivament un aïllat víric de referència (per exemple, variant B.1.617.1).

[Font: TERMCAT]

Pipes, també en català

Fa bo, un grup de joves o d’adolescents estan asseguts en una plaça, uns als bancs, d’altres al respatller dels bancs, d’altres a terra, en cercle o no, asseguts en unes escales, i es posen alguna cosa a la boca amb el dit gros, l’índex i el del mig, o només amb el dit gros i l’índex. Una cosa que de lluny no es veu, deu ser petita. El gest es va repetint dos, cinc cops al minut, o vint. Què fan? Què mengen, si és que mengen?

Potser abans d’acostar-se de nou els dits a la boca amb l’aliment, alguns potser es treuen de la boca alguna cosa, un rebuig, amb els dits, amb la mà plana o còncava. Una closca? Una closca, sí, la closca de les llavors de gira-sol, que no es menja. Les llavors de gira-sol o llavors de meravella o pipes són això, llavors de gira-sol o de carbassa que es mengen torrades i, de vegades, també salades.

Aquesta és la manera clàssica de menjar pipes, en grup, crec-crec, trencant closques. Després, la feina és recollir-les totes: la bossa que era plena de les llavors de gira-sol, ara és plena de closques. No cal esmentar els que, girant el cap, les bufen amb energia i cauen on cauen.

D’adults les llavors de gira-sol les comprem pelades i les posem, per exemple, a l’amanida per animar una mica el verd de l’enciam, el vermell del tomàquet i el carbassa de la pastanaga, i fer companyia a les olives. Les llavors de gira-sol fan bon grup amb les llavors de carabassa, amb les nous, amb les panses, amb les baies de goji, amb el gingebre… Un festival!

Trobareu tots aquests termes al cercador del Portal d’alimentació i gastronomia i al Cercaterm.

[Font: TERMCAT]

La classificació dels ocells passeriformes en una nova infografia del TERMCAT

El TERMCAT, amb el suport i la col·laboració de la Fundació Barcelona Zoo i l’Institut Català d’Ornitologia, ha elaborat la infografia interactiva Ocells passeriformes (1), que presenta la primera part de la llista taxonòmica de les famílies d’ocells de l’ordre dels passeriformes.

Concretament, la infografia inclou les denominacions de les primeres 69 famílies, presentades en ordre taxonòmic, del total de les 138 que conformen els passeriformes, l’ordre més extens dels ocells. Es tracta de famílies que presenten una gran diversitat i variació. Pel que fa al nombre d’espècies que les compo­nen, es poden trobar des de famílies molt grans, com els tirànids (tirà cardenal comú) o els furnàrids (cuaespinós bicolor), amb més de 400 i 300 espècies respectivament, fins a famílies monotípiques, repre­sentades únicament per un gènere i una espècie, com és el cas dels sapayoids (sapaioa), els ragològids (xiuladora pigallada) o els eupètids (eupeta). Pel que fa a la mida, tot i que els passeriformes solen ser ocells de dimensions petites, com l’acantisita bec d’alena, d’uns 8 cm de llargada, o el manaquí barbat collblanc, amb 11 cm aproximada­ment, també hi ha excepcions com el picatarta collblanc, d’uns 41 cm, o l’ocell lira superb, que pot arribar fins al metre de llargada.

Cadascuna de les famílies d’aquesta infografia s’il·lustra amb la imatge d’una espècie representativa i el nom científic i la denominació catalana corresponents.

Cada imatge ofereix un enllaç a l’entrada corresponent del Diccionari dels ocells del món, un projecte disponible en línia des de l’any 2017, que permet la consulta de més de 8.000 fitxes terminològiques corresponents a totes les espècies d’ocells no passeriformes i a les espècies de 85 famílies d’ocells passeriformes.

Es tracta d’una obra en curs d’elaboració que s’amplia progressivament a mesura que avança el treball de validació de les denominacions catalanes de les espècies de la cinquantena de famílies d’ocells passeriformes actualment en curs de revisió.

Aquesta infografia interactiva, que es preveu ampliar més endavant amb la publicació d’una segona part que inclourà la resta de famílies de passeriformes, també es pot consultar o imprimir en format pòster.

Ocells passeriformes (1) s’afegeix al centenar de productes multimèdia que el TERMCAT ofereix amb la voluntat d’afavorir la difusió de la terminologia dels diferents àmbits d’especialitat, entre els quals cal destacar, en el camp de l’ornitologia: Ocells no passeriformesL’anar i venir dels ocells: els ocells migradorsOcells marins: un tresor en perill i Ocells amb nom de dona.