Noms nous per a nous elements: nihoni, moscovi, tennessioganessó

elements_nousJa s’havien descobert, però ara estrenen nom. I també en català! Des del mes de novembre de l’any passat, els darrers quatre elements incorporats a la taula periòdica dels elements ja tenen un nom definitiu: nihoni, moscovi, tennessi i oganessó. Els localitzareu fàcilment en la taula periòdica perquè tenen els nombres atòmics 113, 115, 117 i 118, respectivament, i completen el setè període (setena fila).

Es tracta d’elements superpesants i molt inestables, amb una vida mitjana de mil·lisegons. No es troben a la natura, sinó que només es poden crear al laboratori. En ser tan inestables, no permeten una utilitat pràctica, de manera que actualment el seu àmbit d’aplicació es limita a la recerca.

Un cop finalitzat el procés de síntesi i caracterització d’aquests quatre elements, que va culminar el desembre de 2015 amb el reconeixement de la IUPAC (la Unió Internacional de Física Pura i Aplicada) i la consegüent incorporació a la taula periòdica, la IUPAC va convidar els descobridors respectius a proposar-ne el nom i el símbol definitius per substituir els provisionals que havien rebut durant la fase de validació. Finalment, el novembre de 2016, la IUPAC va aprovar de manera oficial les propostes presentades pels investigadors.

I gairebé simultàniament a la formalització dels noms oficials en anglès, el Consell Supervisor del TERMCAT va iniciar l’estudi d’aquests neologismes per establir-ne la denominació adequada en català.

El quadre següent mostra els noms en anglès i les denominacions normalitzades en català, juntament amb els símbols corresponents:

 

nombre atòmic Denominació oficial en anglès Denominació normalitzada en català símbol
113 nihonium nihoni Nh
115 moscovium moscovi Mc
117 tennessine tennessi Ts
118 oganesson oganessó Og

 

L’elecció de les denominacions originals en anglès ha seguit la tradició; a l’hora d’escollir noms per a nous elements, se sol optar per noms d’origen mitològic, noms relacionats amb minerals que contenen l’element, noms de regions geogràfiques, noms relatius a una propietat de l’element o noms de científics. En aquest cas, els tres primers elements del quadre fan referència a la ubicació dels laboratoris i centres de recerca en què s’han sintetitzat, mentre que el darrer és un homenatge al professor Yuri Honrar Oganessian, com a reconeixement a la seva recerca en transactínids.

Les denominacions normalitzades corresponents són l’adaptació al català d’aquestes formes foranes: nihoni prové de Nihoni, una de les maneres de pronunciar el nom del Japó en japonès; moscovi fa referència a Moscou, i tennessi prové de Tennessee. En canvi, oganessó és un homenatge al professor Yuri Honrar Oganessian, com ja s’ha dit.

En la fixació de les formes catalanes més adequades per a denominar aquests quatre elements, s’ha buscat l’equilibri entre el component d’internacionalitat que ha de tenir la terminologia química sistemàtica recomanada per la IUPAC i la coherència amb el patró morfològic que segueixen els elements de cada grup en català. Així per exemple, les formes nihoni, moscovi i tennessi acaben en –i, d’acord amb la terminació més habitual dels elements en català, mentre que oganessó acaba en –ó, que és la terminació típica en català per als gasos nobles, grup amb el qual comparteix algunes característiques. En tots els casos les denominacions normalitzades han estat consensuades amb especialistes de l’àmbit.

Podeu consultar aquestes termes, i més terminologia de química inorgànica i de química orgànica, en el Diccionari de química en línia, elaborat conjuntament per la Universitat Politècnica de Catalunya, el TERMCAT i Enciclopèdia Catalana. Així mateix, trobareu les denominacions catalanes normalitzades d’aquests nous elements en la infografia interactiva de la taula periòdica dels elements que acompanya aquest diccionari i en la Taula periòdica dels elements, editada per l’Institut d’Estudis Catalans.

Termes de l’aprenentatge: mil maneres d’aprendre

aprenentatgeRecentment el TERMCAT ha publicat el Vocabulari de l’aprenentatge en línia, fet en col·laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya, que recull una cinquantena de termes relacionats amb l’aprenentatge en entorns digitals.

L’aprenentatge en línia és un tipus d’aprenentatge que es fa servir en diversos models educatius. El mateix diccionari defineix amb detall altres menes d’aprenentatge i conceptes estretament relacionats, com ara l’aprenentatge a distància, l’aprenentatge adaptatiu, l’aprenentatge autònom, l’aprenentatge digital, l’aprenentatge estès, l’aprenentatge mixt, l’aprenentatge mòbil, l’aprenentatge presencial o l’aprenentatge semipresencial. Si aneu resseguint les diverses definicions de cada terme, podreu anar perfilant les diferències entre cada concepte.

Però encara podeu anar més enllà, i recórrer al Diccionari d’educació, on trobareu molts altres termes relacionats amb l’aprenentatge, no sols en l’àmbit digital, sinó des d’una perspectiva més general. En aquesta obra l’aprenentatge és, de fet, tota una àrea temàtica, que recull termes com ara abstracció, ambient d’aprenentatge, aprendre a aprendre, transferència d’aprenentatge, aprenentatge significatiu, autoaprenentatge, deuteroaprenentatge o metaaprenentatge.

Si feu, doncs, una consulta a partir de la classificació temàtica del diccionari, podreu identificar les diferències entre l’aprenentatge associatiu, l’aprenentatge compartit i l’aprenentatge cooperatiu, o entre l’aprenentatge inductiu i l’aprenentatge per assaig i error, per exemple.

Si no n’estàveu convençuts d’entrada, ben segur que després de totes aquestes definicions i precisions conceptuals veureu ben clar que hi ha moltes maneres d’aprendre. En el títol d’aquest apunt hem dit que n’hi havia mil, i potser encara hem fet curt: potser n’hi ha tantes com aprenents!