Els drets de l’infant, en un nou diccionari i una infografia interactiva del TERMCAT

DL_drets-infant

Coincidint amb el Dia Universal de la Infància i el 30è aniversari de l’adopció de la Convenció dels Drets de l’Infant a l’Assemblea General de les Nacions Unides, el TERMCAT publica avui la Terminologia dels drets de l’infant, una obra en línia elaborada pel Centre de Terminologia que posa a l’abast dels usuaris 48 termes relacionats amb els drets recollits en aquesta Convenció.

Tant els termes en català com els equivalents en altres llengües s’han creat o adaptat a partir del text de la Convenció, així com de reculls terminològics i documents explicatius relacionats. Les definicions que acompanyen aquests termes no són estrictament terminològiques, sinó que contenen un resum dels punts més importants dels articles de la Convenció corresponents.

Cada fitxa terminològica inclou la denominació en català, una definició, equivalents en castellà, anglès i francès i, si escau, notes complementàries que amplien la informació de la definició. Per exemple, s’hi poden consultar termes referits a drets, com ara dret a l’educació, dret a la privacitat, dret al joc i a l’esbarjo; a llibertats, com ara llibertat d’opinió o llibertat d’associació, o a principis, com ara principi de responsabilitat dels pares.

La publicació del diccionari es complementa amb una infografia interactiva sobre els drets recollits en la Convenció dels Drets de l’Infant. La Síndica de Greuges de Barcelona ha col·laborat en aquesta infografia i es farà càrrec de l’edició i difusió de la versió en format pòster.

Amb la publicació en línia es fa accessible la terminologia a tots els usuaris potencials, experts en drets de l’infant, estudiants, professionals del sector educatiu i d’altres sectors al servei de la infància, infants, famílies, pares i tota mena de lectors interessats en aquesta matèria, amb l’objectiu de divulgar tant com sigui possible els drets recollits en la Convenció dels Drets de l’Infant, el tractat internacional amb més ratificacions de la història i que repre-senta el reconeixement a escala internacional dels infants com a ciutadans i com a subjectes de drets.

La Terminologia dels drets de l’infant forma part de la col·lecció Diccionaris en Línia del web del TERMCAT, que actualment ofereix fins a 147 títols dedicats a diversos àmbits d’especialitat.

Què és el modulor?

modulor

“Des de l’antiguitat s’ha intentat buscar una relació matemàtica entre l’ésser humà i la naturalesa. El més antic és Vitruvi i, si bé és veritat que no coneixem cap arquitecte o mestre d’obres de l’edat mitjana que es preocupés per les proporcions des d’un punt de vista teòric, és evident que aquestes són presents en els grans edificis gòtics. Ja al Renaixement, Leon Battista Alberti i Leonardo Da Vinci van reemprendre aquesta tasca, en part gràcies al redescobriment de l’assaig De Architectura, de Vitruvi.

El concepte que volem explicar té relació amb tot això. Le Corbusier va agafar el relleu d’aquesta teorització de les proporcions amb els llibres Le Modulor (1948) i Le Modulor 2 (1953), dos assaigs que volien aprofundir en l’antropomètrica proposant un sistema de mesures del cos humà perquè servís com a base per a l’arquitectura. D’aquest tractat surt el modulor, l’escala de proporcions arquitectòniques que van calcular Le Corbusier i els seus col·laboradors, basada en l’aplicació del nombre auri en les proporcions d’un cos humà ideal dret i amb un braç aixecat.

En castellà s’anomena modulor i en anglès Modulor.

Informació extreta del Diccionari d’història de l’art, una obra avalada pel TERMCAT indispensable per a docents, estudiants i interessats en l’art de totes les èpoques. Disponible en paper a Amazon (https://amzn.to/2Kt7V5y).”

 

Font: Jaume Salvà i Lara

 

(Aquest apunt va ser publicat originàriament al blog de Jaume Salvà. El Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura, de Jaume Salvà i Lara, forma part de la col·lecció Diccionaris en línia, que podeu consultar al web del TERMCAT.)

Ous poché, poixé, potxé…?

ous-escalfats

Un bon dia comença amb un bon esmorzar: una peça de fruita o un suc de fruita natural, un iogurt o un cafè amb llet i un parell d’ous escalfats damunt d’una llesca de pa.

Ous? Sí. L’ou és un superaliment que conté vitamines (A, B2, B5, B12, E), minerals (seleni, calci, ferro, potassi, zinc, manganès), proteïnes d’alta qualitat, greixos saludables i altres nutrients molt beneficiosos per a la nostra salut. Els ous escalfats són fàcils de preparar. Es tracta de coure’ls sense closca en aigua a una temperatura pròxima al punt d’ebullició.

S’anomenen ous escalfats perquè s’escalfen. Escalfar és un procediment culinari que consisteix a coure un aliment en un líquid a una temperatura pròxima al punt d’ebullició. Dels ous escalfats també se’n diu ous escaldats o ous escumats, perquè un cop cuits es treuen de l’aigua amb una escumadora. Tan transparents i tan lògiques que són aquestes denominacions catalanes i encara hi ha qui recorre a altres llengües per preparar-se l’esmorzar: huevo poché, en castellà; oeuf poché, en francès; poached egg, en anglès.

Podeu consultar les fitxes completes d’aquests termes al Cercaterm. I endavant les atxes!

Sobre bots i assistents virtuals

assistent-virtual

Alexa, Siri, Cortana, Google Assistant… Diferents noms comercials per a productes tecnològics amb prestacions semblants: ajudar els clients utilitzant el reconeixement de la veu.

Es tracta de programes que utilitzen tècniques d’intel·ligència artificial que els permeten interactuar amb éssers humans i especialment executar tasques i respondre preguntes plantejades per mitjà de llenguatge natural.

Més enllà dels noms propis comercials concrets, les denominacions genèriques més adequades en català són bot, bot de conversa, assistent virtual i assistent de veu.

Tant en català com en les altres llengües es documenta força variació en la manera de referir-s’hi, atès que cada producte pretén singularitzar-se i destacar comercialment.

Bot és una reducció per la part final (una afèresi) del terme robot i, en conseqüència, es podria utilitzar com a forma sinònima de robot en les accepcions que aquesta forma té per a referir-se de manera genèrica a un programa informàtic o a un mecanisme automatitzat que executa una tasca; i també s’aplica a aquests programes assistents.

I més enllà del nom, no oblidem que encara queda molt de camí per recórrer per poder parlar en català amb tots aquests bots.

Podeu consultar aquests termes en el Cercaterm.

Què és l’ecologització?

ecologitzacio

Vivim uns dies en què s’està fent especialment evident la necessitat d’emprendre mesures urgents i eficaces per a la conservació del medi natural. A les notícies i a les converses es fan presents termes com ara emergència climàtica, efecte d’hivernacle, contaminació atmosfèrica, escalfament global, desertificació, canvi climàtic… Alguns d’aquests termes ja tenen molts anys d’història, i d’altres, en canvi, són de creació relativament recent.

Un dels termes de nova creació que es poden trobar és el terme ecologització, que fa referència al conjunt d’accions destinades a fer que un producte, un procés, un estil de vida, sigui respectuós amb el medi ambient. Per exemple, és un terme usat en urbanisme, en què es parla de l’ecologització de les ciutats, és a dir, de les estratègies per fer que els nuclis urbans tinguin el menor impacte possible sobre el medi (amb la creació d’espais verds, la recollida selectiva de residus, etc.).

El terme es crea sobre la base del verb ecologitzar, que al seu torn es forma sobre l’adjectiu ecològic, amb el formant eco- (del mot grec oĩkos ‘casa’, ‘medi’), molt productiu, que ha adquirit ja un sentit de ‘relacionat amb l’ecologia’, com es veu en termes com ara ecodisseny, ecogestió, ecoetiqueta, etc.

En castellà es documenta la forma paral·lela (ecologización), i també en francès (écologisation), llengua en què també es troben solucions descriptives com ara conversion au vert o virage écologique. En anglès se sol fer servir la forma greening.

Si us interessa la terminologia d’aquest àmbit, us recomanem de visitar el Diccionari de gestió ambiental, en què trobareu més de 1.600 termes en català, castellà, anglès i francès referits a àmbits com l’impacte ambiental i els instruments i mesures de control, el tractament de les aigües, l’ambient atmosfèric, el patrimoni natural, les radiacions, el soroll i les vibracions, els nous sistemes de tractament dels residus, el canvi climàtic, les tècniques de remediació de sòls o la contaminació lumínica.

No davant de noms i adjectius: amb guionet? aglutinat? separat?

no-no

La publicació de l’Ortografia catalana el maig de l’any 2017 ens ha fet repassar, revisar, refer i reaprendre algunes normes i excepcions que teníem ben sedimentades al subconscient. Un dels canvis que introdueix la nova ortografia és l’ús del guionet.

En el cas de paraules formades per un nom o un adjectiu precedits de l’adverbi no, tenim dues possibilitats:

  1. Si el conjunt de no + nom/adjectiu correspon a un concepte ben fixat, que s’ha lexicalitzat, és a dir, el significat del conjunt no es pot deduir automàticament de la suma de significats de les parts, aleshores ho escriurem amb un guionet. Generalment es tracta de termes propis d’un àmbit d’especialitat: pacte de no-agressiópaïsos no-alineatsprincipi de no-intervenció, no-violència, element no-metallprosa de no-ficció o el no-res.
  2. Si el significat del conjunt de no + nom/adjectiu és el significat contrari del que tindria sense el no, aleshores s’escriu separat: els no fumadorsuna organització no governamentaluna equació no lineal o la comunicació no verbal. Aquestes formacions van sovint acompanyades d’un complement: la no convertibilitat (del dòlar)la no obligatorietat (de la vacunació).

En l’àmbit jurídic, trobem alguns exemples de termes ben fixats, que s’escriuen, per tant, amb guionet. És el cas de no-ingerènciapacte de no-competència, principi de no-confiscatorietat supòsit de no-subjecció.

Un tast terminològic en temps de verema

tast-vi_vinya

En l’imaginari de molts de nosaltres, setembre és sinònim de temps de verema. El cicle de la vinya és un procés llarg i la verema (o veremada) és la culminació de la fase de maduració, després de l’espuntament i el verol (estiu). Acabada la verema vindrà la fase de repòs de la planta, amb la caiguda de la fulla (tardor) i la poda i la plantació (hivern). I, de nou, amb l’arribada de la primavera, la inflorescència marcarà l’inici de la fase de creixement, i la seguiran la floració i el quallat. I així any rere any…

Diuen els experts que un bon vi és el resultat del seguiment constant i acurat de totes aquestes etapes del cicle de la vinya i, especialment, de la qualitat de la seva collita.

La collita del raïm és el primer pas del procés de producció del vi. La meteorologia de l’any en què es fa la verema condicionarà la qualitat del vi d’aquella anyada, de la mateixa manera que el terrer on ha estat cultivada la vinya aportarà aromes i gust al vi que es produeixi amb aquell raïm. Per la seva banda, cada varietat de vinya reconeguda donarà un raïm i, per tant, un vi amb uns trets organolèptics concrets.

Per fer una anàlisi sensorial del vi no cal ser necessàriament un sommelier, però sí que cal ser observador i pacient i seguir una sèrie de fases, perquè beure un vi és una cosa i tastar-lo, degustar-lo, una altra de ben diferent.

Per començar, és important triar bé l’espai on farem el tast (o degustació) —ben ventilat, per evitar restes d’olors prèvies, i ben il·luminat—; les copes, que hauran de ser de vidre transparent, i la temperatura del vi, que dependrà del tipus de vi.

Tot seguit, el tast tindrà una fase visual, una fase olfactiva (o olfactòria) i una fase gustativa, successivament.

La fase visual ens permetrà observar el color i les tonalitats del vi i ens donarà pistes sobre el tipus de vi i la criança (no és adequat dir-ne envelliment). Igualment, les llàgrimes en la copa ens parlaran del grau d’alcohol que té.

La fase olfactiva ens permetrà copsar les aromes del vi (aroma primària, aroma secundària, aroma terciària), donades per la varietat vitivinícola, l’època i l’any de la verema, el procés de fermentació i la criança, entre d’altres.

Finalment, en la fase gustativa, l’atac (o entrada en boca) ens parlarà de la primera impressió que ens causa el vi en arribar a la cavitat bucal i el postgust (o final en boca o retrogust), de les sensacions i els records que destaquen del vi després d’engolir-lo o escopir-lo.

Arribat aquest punt, només ens quedarà fer un brindis com a mostra d’agraïment per aquesta experiència única, un regal dels sentits.

Si us interessa conèixer amb més detall la terminologia vitícola i enològica enllaçada en aquest apunt, podeu consultar-la des del Cercaterm, on trobareu, també, les 48 varietats vitivinícoles que hi ha autoritzades a Catalunya provinents d’aquest diccionari en línia i representades, algunes d’elles, en aquesta infografia. També hem preparat un vídeo molt breu amb alguns dels termes que acabem de destacar.

Salut!

Per matar el cuc… una coqueta

coqueta

Per matar el cuc, tenim opcions diverses, tradicionals i modernes, d’aquí de sempre i de l’altra punta de món, sanes, poc sanes i gens sanes. Podem menjar una peça de fruita, un grapat de cireres o d’avellanes, o d’una altra fruita seca, podem menjar unes quantes galetes, o potser cookies, bastonets de pa torrat, o galetes salades, o qualsevol snack. Com que se m’està fent gros el cuc només d’escriure això, me’n vaig a menjar una coqueta.

Una coqueta (en castellà, tortita) és una coca petita, lleugera, generalment rodona i de consistència cruixent, feta a base d’arròs, blat de moro o algun altre cereal o barreja de cereals. De vegades està coberta de xocolata, coco ratllat o alguna altra cosa que la faci encara més mengívola.

Cal no confondre la coqueta amb la crep americana, que és una crep gruixuda i esponjosa, típica de l’Amèrica del Nord, que se sol menjar per esmorzar. En castellà també s’anomena tortita, però té altres noms, com ara panqueque o panqueca, adaptacions de l’anglès pancake.

Si us ha entrat la gana terminològica, aneu al rebost del Cercaterm.

Malalties d’estiu: la prevenció és fonamental

malaties_estiu

Ja ens avisa la dita popular, que “a l’estiu, tota cuca viu”. Les temperatures altes afavoreixen el creixement ràpid de tot tipus de microorganismes, també en els aliments. Un dels problemes de salut estivals més freqüent provocat per aquesta alta taxa de reproducció són les diarrees, especialment greus en els nadons i en les persones d’edat avançada.

Aquestes indisposicions poden ser degudes a un ampli ventall de microorganismes patògens. A banda dels enterovirus, hi ha uns quants gèneres de bacteris que causen trastorns intestinals. Un dels més freqüents és la salmonel·la (del gènere Salmonella), que inclou entre els seus serotips alguns amb patogenicitat elevada, causants d’intoxicacions alimentàries greus, amb gastroenteritis aguda i febre.

Les salmonel·les es troben sovint en aliments frescos o poc cuits que han estat contaminats per femta d’un animal o d’una persona infectada. Hi ha persones portadores del bacteri que poden contagiar-lo, encara que elles mateixes no en presentin cap símptoma. Per això és tan important sempre com a mesura preventiva individual emmagatzemar correctament els aliments, rentar-los bé i, sobretot, rentar-se bé les mans abans de manipular-los. I, en l’àmbit professional, les empreses que es dediquen a preparar aliments (restaurants, serveis d’àpats, cases de colònies, etc.) han de vetllar pel manteniment de les normes d’higiene i han de garantir que el seu personal rebi la formació suficient i compleixi les instruccions necessàries, incloses les de la higiene de mans regular.

La salmonel·losi, és a dir, la malaltia provocada per les salmonel·les, presenta un quadre clínic comú en què la diarrea va acompanyada de febre, recargolament de mal de ventre (els professionals en diuen dolor còlic abdominal), mal de cap i sovint vòmits i pèrdua de gana (en llenguatge tècnic mèdic, anorèxia, paraula culta d’origen grec, amb el prefix an- ‘sense’ i orexis ‘desig’).

Com hem dit, a l’estiu cal extremar les precaucions amb la conservació dels aliments i les mesures d’higiene en manipular-los. Vigileu, doncs, i mantingueu les salmonel·les i altres microbis ben lluny per gaudir d’unes bones vacances.

 

Font: Oriol Ramis (membre de la SOCDEMCAT)

El trap en català

discos

Diu que estem vivint un autèntic esclat del trap en català. Si no n’estàveu al cas, és senyal que probablement no teniu adolescents per casa, o que potser ja teniu una edat… El fet és que cantants i grups com Bad Gyal, P.A.W.N. Gang, Monrra Straps, GoodJan, Willfree, Lildami, 31 Fam, Tixin’ Pixin’, SamxSen, etc., han fet i estan fent del trap en català tot un fenomen.

El Cercaterm us explicarà que el trap és un “Estil musical derivat del rap, originat a finals dels anys noranta del segle XX al sud-est dels Estats Units, amb influències del hip-hop, del dubstep i del trance, que es caracteritza per la utilització de sintetitzadors, bases rítmiques dures i moduladors de veu, amb arranjaments electrònics de caràcter melangiós i lletres molt líriques, sovint sobre temes socials”. La denominació sembla que podria provenir de l’argot de certes zones dels Estats Units, en què trap (originalment, ‘trampa’) hauria pres el sentit de ‘lloc on s’amaga droga’.

Com sol passar amb les denominacions que es refereixen a estils i tendències musicals més o menys recents, la forma que s’ha difós en totes les llengües és la que prové directament de l’anglès, com heu pogut veure a la definició anterior (hip-hop, dubstep, trance…), i com es veu també en exemples ja històrics com ara jazz, rock, swing, etc.

Tant si ja teníeu ben clar què és el trap com si els vostres gustos musicals van per altres camins, és ben possible que us interessi donar un cop d’ull a la cronologia interactiva Els estils musicals, en què trobareu definits i exemplificats amb vídeos els termes que es refereixen als estils més difosos des de començament del segle XX fins a l’actualitat, i també a la Terminologia dels estils musicals, amb una vuitantena de termes definits i amb equivalents en castellà, anglès i francès.