Plantes que curen, fires que perduren

àloe

El dia 11 de maig se celebra el dia de Sant Ponç, patró dels herbolaris, i en diverses ciutats i viles de Catalunya s’organitzen fires en què les herbes remeieres són protagonistes.

La tradició de la fira de Sant Ponç té un origen medieval, i coincideix amb el moment en què moltes de les plantes remeieres estan en el moment de floració i de màxima esplendor.

Us hem preparat un material interactiu perquè us entretingueu a descobrir els efectes beneficiosos atribuïts a algunes de les plantes medicinals que es fan servir a casa nostra.

Hi veureu que l’all, l’àloe, l’arç blanc, l’àrnica, la cúrcuma, la farigola i el saüc poden tenir efectes analgèsics, antiespasmòdics, antiinflamatoris, antioxidants, antireumàtics, antisèptics, antitussígens, calmants, cicatritzants, per als blaus, depuratius, diürètics, fungicides, laxants, hipotensius, protectors hepàtics, sedants, tònics digestius i per al cor… Però no totes les plantes tenen tots aquests efectes, és clar: haureu d’anar-ho descobrint cas per cas.

I si us queden ganes de conèixer més detalls dels noms de cadascuna d’aquestes plantes, i de moltes altres, us convidem a consultar el diccionari en línia Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. Veureu que moltes plantes medicinals també reben altres noms populars que reflecteixen el seu ús remeier (per exemple, de l’àrnica també se’n diu herba de les caigudes o herba dels cops). Aquest recull és un autèntic tresor que potser no cura, però segur que us entretindrà una bona estona i us farà oblidar tots els mals.

Termes i literatura han fet bona parella per Sant Jordi

Amb motiu de la celebració de la festa de Sant Jordi, des del TERMCAT hem fet una selecció de textos literaris en què es difonien termes més o menys especialitzats.

Trifori, desfibril·lador, elongació, sami… són alguns dels termes que hem descobert en textos de Prudenci Bertrana, Empar Moliner, Joan Sales, Joan F. Mira, Saint-Exupéry… Us proposem de rellegir-los ara tots junts:

Sant_Jordi_2017_P01

Sant_Jordi_2017_P02

Sant_Jordi_2017_P03

Sant_Jordi_2017_P04

Sant_Jordi_2017_P05

7Sant_Jordi_2017_P06

Sant_Jordi_2017_P06

Sant_Jordi_2017_P08

I si voleu veure els termes amb una mica més de context, us podeu acostar a la nostra pàgina del FaceBook, on podreu llegir els fragments una mica més llargs.

Veureu que, un any més, Sant Jordi ha fet que els termes i la literatura fessin una parella prou ben avinguda.

Els noms de les roses

PuntLlibre_SantJordi2017«Stat rosa pristina nomine, nomina nuda tenemus.»

‘Del que realment és la rosa, només en tenim el nom; només tenim noms buits’: aproximadament això afirmava Bernat de Cluny al segle XII. I sembla que Umberto Eco es va inspirar en aquesta frase per al títol de la seva cèlebre novel·la, El nom de la rosa.

La citació s’ha d’entendre en el context del nominalisme, un corrent filosòfic medieval ben interessant per a tots els aficionats a la terminologia, però en el marc del primaveral mes d’abril, i especialment al voltant de la festa de Sant Jordi, ens podem fixar en un altre aspecte terminològic també ben interessant: quins noms designen la flor amb què ens obsequiem especialment el 23 d’abril?

El nom que primer ens ve al cap, és clar, és rosa. De fet, moltes de les flors que es regalen aquests dies són híbrids de rosa: per a més detalls sobre el procés d’hibridació i la figura de Pere Dot, un gran hibridador de roses català, us convidem a llegir aquest apunt.

Però si us entreteniu a remenar les pàgines del llibre Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana (o si us entreteniu a navegar per les pantalles de la versió en línia del mateix diccionari), descobrireu altres noms de la rosa: englantina, gardana, garlanda, gavarra, regina, rosa boscana, rosa damasquina, rosa de cent fulles, rosa silvestre, rosa vera, satalia

Aquestes són algunes de les denominacions que hem destacat en aquest punt de llibre, que podeu regalar amb la rosa i amb el llibre per Sant Jordi. Però, de noms, n’hi ha molts més, especialment si no ens referim només a la flor sinó al conjunt de la planta.

Ja ho veieu: la terminologia ens ha fet passar d’El nom de la rosa als noms de les roses. Per no allargar-nos massa, ens estalviem d’entrar en la discussió filosòfica nominalista. Ara, si el que de debò us crida l’atenció és la literatura, no us perdeu la iniciativa que, en ocasió de la festa de Sant Jordi, hem engegat aquest any des del TERMCAT: us proposem de descobrir la terminologia que, tot sovint, s’amaga entre les pàgines dels llibres.

Us convidem a seguir el nostre compte de Twitter, on veureu els fragments que hem trobat i fins i tot ens en podreu proposar de nous, amb l’etiqueta #TermJordi17. O també podeu seguir-ho a la nostra pàgina de FaceBook.

La marató pren la paraula

marato_OK_ApartmentSi no l’heu correguda, és ben probable que conegueu algú que sí que ho hagi fet. La marató de Barcelona s’ha convertit en tot un esdeveniment popular, que arriba cada vegada a més persones, entre participants, animadors i veïns més o menys encuriosits.

L’èxit popular de la marató també es pot observar amb un altre fenomen: la quantitat de textos publicats aquí i allà que en parlen. Des de les notícies dels mitjans de comunicació més o menys generals, fins als apunts publicats en blogs i pàgines personals; des dels articles més o menys especialitzats fins als comentaris més vivencials. Un munt de pàgines que, sovint, estan ben carregades de terminologia específica.

Per exemple, és molt probable que la vostra amiga que s’ha preparat la marató no pugui evitar fer referència a la rigorosa temporada d’entrenament que ha dut a terme, i que us parli de les tirades llargues que ha fet els caps de setmana o de les sèries. I, si la punxeu una mica, segur que us explicarà quin ritme preveu portar durant la cursa (sovint expressat en minuts i segons per quilòmetre: us dirà “vull anar a 4.55”, que vol dir que vol fer cada quilòmetre en 4 minuts i 55 segons). O us explicarà que durant les últimes setmanes ha fet l’afinada (en anglès, tapering), i per tant ha corregut distàncies més curtes.

I quan la marató s’ha acabat, al vostre amic corredor li sortirà l’ànima de poeta quan us expliqui les sensacions viscudes mentre seguia tossudament la línia de mesurament (a Barcelona, de color blau) i acumulava quilòmetres, potser darrere d’una de les tan agraïdes llebres (en anglès, pace makers). I potser no gosarà ni dir-vos-ho, però us estarà infinitament agraït si heu estat un dels animadors que han baixat al carrer per veure’l passar durant uns pocs segons. I és que el mur sembla que es fa més baix quan coneguts —i desconeguts que llegeixen el teu nom al dorsal— et dediquen un crit d’ànim.

Passada la meta, amb l’arc d’arribada corresponent, el corredor es refarà amb l’avituallament, i veureu passar molt cansada però satisfeta la corredora: de fet, tots els arribats (no cal dir-los finishers) estan més contents que cansats (i això que estan molt cansats). I si han fet la seva millor marca personal, estan exultants.

Tingueu una mica de paciència, doncs, si us atabalen una miqueta amb la seva terminologia maratoniana. Al capdavall, els corredors i corredores (no cal dir-los runners) són éssers en general inofensius, i la marató és tota una experiència. Ah, i si sou dels que correu i us agrada explicar-ho, no deixeu de consultar la Terminologia de les curses populars: hi trobareu els termes que hem destacat i molts altres termes de l’àmbit, i una infografia interactiva dedicada específicament a l’equipament dels corredors.

Noms nous per a nous elements: nihoni, moscovi, tennessioganessó

elements_nousJa s’havien descobert, però ara estrenen nom. I també en català! Des del mes de novembre de l’any passat, els darrers quatre elements incorporats a la taula periòdica dels elements ja tenen un nom definitiu: nihoni, moscovi, tennessi i oganessó. Els localitzareu fàcilment en la taula periòdica perquè tenen els nombres atòmics 113, 115, 117 i 118, respectivament, i completen el setè període (setena fila).

Es tracta d’elements superpesants i molt inestables, amb una vida mitjana de mil·lisegons. No es troben a la natura, sinó que només es poden crear al laboratori. En ser tan inestables, no permeten una utilitat pràctica, de manera que actualment el seu àmbit d’aplicació es limita a la recerca.

Un cop finalitzat el procés de síntesi i caracterització d’aquests quatre elements, que va culminar el desembre de 2015 amb el reconeixement de la IUPAC (la Unió Internacional de Física Pura i Aplicada) i la consegüent incorporació a la taula periòdica, la IUPAC va convidar els descobridors respectius a proposar-ne el nom i el símbol definitius per substituir els provisionals que havien rebut durant la fase de validació. Finalment, el novembre de 2016, la IUPAC va aprovar de manera oficial les propostes presentades pels investigadors.

I gairebé simultàniament a la formalització dels noms oficials en anglès, el Consell Supervisor del TERMCAT va iniciar l’estudi d’aquests neologismes per establir-ne la denominació adequada en català.

El quadre següent mostra els noms en anglès i les denominacions normalitzades en català, juntament amb els símbols corresponents:

 

nombre atòmic Denominació oficial en anglès Denominació normalitzada en català símbol
113 nihonium nihoni Nh
115 moscovium moscovi Mc
117 tennessine tennessi Ts
118 oganesson oganessó Og

 

L’elecció de les denominacions originals en anglès ha seguit la tradició; a l’hora d’escollir noms per a nous elements, se sol optar per noms d’origen mitològic, noms relacionats amb minerals que contenen l’element, noms de regions geogràfiques, noms relatius a una propietat de l’element o noms de científics. En aquest cas, els tres primers elements del quadre fan referència a la ubicació dels laboratoris i centres de recerca en què s’han sintetitzat, mentre que el darrer és un homenatge al professor Yuri Honrar Oganessian, com a reconeixement a la seva recerca en transactínids.

Les denominacions normalitzades corresponents són l’adaptació al català d’aquestes formes foranes: nihoni prové de Nihoni, una de les maneres de pronunciar el nom del Japó en japonès; moscovi fa referència a Moscou, i tennessi prové de Tennessee. En canvi, oganessó és un homenatge al professor Yuri Honrar Oganessian, com ja s’ha dit.

En la fixació de les formes catalanes més adequades per a denominar aquests quatre elements, s’ha buscat l’equilibri entre el component d’internacionalitat que ha de tenir la terminologia química sistemàtica recomanada per la IUPAC i la coherència amb el patró morfològic que segueixen els elements de cada grup en català. Així per exemple, les formes nihoni, moscovi i tennessi acaben en –i, d’acord amb la terminació més habitual dels elements en català, mentre que oganessó acaba en –ó, que és la terminació típica en català per als gasos nobles, grup amb el qual comparteix algunes característiques. En tots els casos les denominacions normalitzades han estat consensuades amb especialistes de l’àmbit.

Podeu consultar aquestes termes, i més terminologia de química inorgànica i de química orgànica, en el Diccionari de química en línia, elaborat conjuntament per la Universitat Politècnica de Catalunya, el TERMCAT i Enciclopèdia Catalana. Així mateix, trobareu les denominacions catalanes normalitzades d’aquests nous elements en la infografia interactiva de la taula periòdica dels elements que acompanya aquest diccionari i en la Taula periòdica dels elements, editada per l’Institut d’Estudis Catalans.