Maneres de relacionar-nos amb el propi cos: neutralitat, positivitat i negativitat corporal

neutralitat

És ben viu un debat sobre les diferents maneres de relacionar-nos amb el nostre cos, amb propostes que pretenen donar pautes que trenquin normes, estereotips, i ens alliberin de pressions socials.

En aquest sentit, en un primer moment sorgeix un moviment reivindicatiu que s’anomena positivitat corporal, el qual propugna l’acceptació positiva del propi cos a partir de la idea que tots els cossos són bells. El moviment se centra bàsicament en la percepció del cos de la dona i pretén superar els paràmetres estètics normatius, basats, per exemple, en la blancor, la primor, la feminitat, etc., i postular com a bells cossos discapacitats, grassos, andrògins, etc.

Però ben aviat es comença a veure que la positivitat corporal continua valorant l’estètica i la pressió de considerar bell un cos, sigui com sigui. És en aquest punt que neix un altre moviment que suposa un pas més enllà, la neutralitat corporal, que es basa en la llibertat d’acceptació del propi cos tal com és sense cap mena de pressió o obligació de fer-ho en sentit positiu. L’objectiu dels col·lectius que el promouen és fer caure els cànons de bellesa femenins normatius i proposar una relació amb el cos que se centri en les experiències vitals que ens pot proporcionar i no en la seva bellesa.

El tercer en discòrdia és la negativitat corporal, la percepció negativa del propi cos. És evident que aquest concepte no representa cap moviment reivindicatiu però és el punt de partida de l’aparició dels dos anteriors.

Són força habituals les formes angleses per a referir-se a aquests conceptes: body neutral o body neutrality, body positive o body positivity, body negative o body negativity. Al Cercaterm hi trobareu totes tres fitxes amb les denominacions catalanes adequades, equivalents en altres llengües, i les definicions.

Espaguetis a l’espai

espaguetitzacio

Els forats negres continuen sent actualment, malgrat els anys d’investigació i els avenços, un dels grans misteris de l’univers i un dels més atractius. La imatge, segurament no del tot exacta, d’un gran forat negre que s’ho empassa tot és tan potent que sedueix qualsevol persona mínimament interessada per l’espai, més enllà dels astrònoms i els físics.

Diuen els experts que la gran concentració de massa d’aquestes regions de l’espai genera un camp gravitatori tan extraordinari que res, ni tan sols la llum, pot arribar-ne a sortir, i es parla de l’espaguetització dels cossos que s’hi acosten.

L’espaguetització és la descomposició progressiva d’un cos celeste que s’acosta a un altre de molt massiu i compacte en una cadena llarga i prima de partícules, com a conseqüència de la diferència de força gravitatòria entre el punt de l’objecte més pròxim al cos massiu i el més allunyat. Aquesta diferència, anomenada força de marea, fa que el cos es vagi estirant verticalment i comprimint horitzontalment, cada cop més, fins a esdevenir una mena de tira llarga semblant a un espagueti; d’aquí ve el nom. Quan la força de marea és de l’envergadura de la generada per un forat negre, però, l’espagueti està abocat, inexorablement, a la destrucció.

El terme espaguetització és un dels més de 300 termes normalitzats pel Consell Supervisor durant l’any 2019. Del mateix àmbit se n’han normalitzat un grapat més: acreció, corrent d’acreció, decalatge cap al roig, decalatge cap al blau, mareodestrucció, postresplendor, etc. Els trobareu tots a la Neoloteca i al Cercaterm.

#termedelasetmana: bioètica

Bioetica_infogr

Aquesta setmana ens fa molta il·lusió poder presentar un nou diccionari, i per això us proposem com a #termedelasetmana el terme que dona títol a l’obra: bioètica.

La bioètica, tal com es recull en el nou Diccionari de bioètica, és l’estudi plural i interdisciplinari de les implicacions ètiques que comporta el progrés de les ciències de la vida i de la salut, i de la repercussió que té aquest progrés en la societat i en el seu sistema de valors.

Com es dedueix de la definició, es tracta d’un vast camp d’estudi, que abraça des de la genètica fins a la salut mental, passant per la reproducció, el final de la vida, la salut pública, els drets i deures en l’atenció sanitària, etc., com podreu veure en aquesta infografia.

Encara que els temes que es planteja la disciplina són probablement tan antics com la mateixa consciència humana, el fet és que el terme bioètica és relativament recent: se n’atribueix la creació a l’oncòleg nord-americà Van Rensselaer Potter, en una publicació de l’any 1970. Es va valdre del formant grec bio– (‘vida’) i del substantiu ètica, referit al conjunt de principis i regles que regulen el comportament i les relacions humanes, que també té, en últim terme, un origen grec (de ẽthos ‘costum, caràcter’).

Una marató de donació de sang

sang

Com cada any, després de les festes nadalenques el Banc de Sang i de Teixits de Catalunya organitza una Marató de Donants de Sang. L’objectiu és  remuntar les reserves de sang després de les festes nadalenques, en què la donació baixa habitualment (gairebé un 25 %) pel canvi d’hàbits de la ciutadania. Es calcula que calen unes 10.000 donacions per recuperar el nivell òptim de reserves.

Tal com expliquen al Banc de Sang i de Teixits, la sang és un teixit format per diversos components amb característiques i funcions diferents. Totes les donacions de sang se separen al laboratori per obtenir tres productes diferents: glòbuls vermells, plasma i plaquetes. Cada un d’aquests components sanguinis es transfon a un malalt diferent. Per això, una única donació de sang pot beneficiar tres persones diferents.

Us convidem a recuperar aquests altres apunts publicats anteriorment, relacionats amb la terminologia de la donació de sang: donació, donant o grup sanguini O. Però, sobretot, us animem a donar sang: com diu el lema de la campanya, #donarsangMODEON.

Torrons

torro

Ja esteu a punt per festes? Ja teniu preparada alguna peça de roba per estrenar? Ja teniu fet el pessebre o guarnit l’arbre? Ja heu col·locat al mig del menjador una bona ponsètia? Ja teniu a punt l’os de vedella, l’os de pernil, l’api i la xirivia per fer bon brou? I ja teniu un bon vi del Penedès[1], escumós o no, a refrescar? I sobretot sobretot, ja teniu els torrons?

Sí, els torrons que ens transporten, ben empaquetats, els fruits de la tardor mediterrània: les ametlles, les avellanes, els pinyons, les nous i la mel. Els torrons que tanquen tots els àpats de festes. Els torrons que ens atipen fins al capdamunt, però que no podem parar d’anar trencant a bocins petits o retallant a talls finets perquè n’hi ha de tantes menes que els hem de tastar tots, i repetir de tots per confirmar que són molt bons!

I efectivament, hi ha torrons fluixos que tallem a talls i torrons forts que trenquem a trossos. Exemples de torrons fluixos són el torró de Xixona, el torró de crema o el torró de massapà. En canvi, el torró d’Alacant o el torró d’Agramunt són torrons forts. Tot això si ens cenyim als torrons clàssics. Però si entrem en qualsevol pastisseria i mirem l’oferta, la cosa es complica: torrons de coco, torrons de crocant, torrons de xocolata… torrons de xocolata? De xocolata negra, de trufa, de praliné, de xocolata amb marc de cava, de xocolata amb cafè, de xocolata amb fruita de la passió, de xocolata amb avellanes senceres, de xocolata amb capes de neula, de xocolataaaaaaaaa… I per als iconoclastes, gelat de torró, mousse de torró, bescuit de torró…

Recordeu que ho tenim tot al Cercaterm.

Bon Nadal i bon profit!

 


[1] Considereu-ho una indulgència nadalenca. (N. de l’A.)

#termedelasetmana: zona de baixes emissions

zona-baixes-emissions

És un terme que, aquests dies, els usuaris de vehicles que a partir de l’1 de gener de l’any vinent hagin de circular per Barcelona tenen especialment present, i per això us el proposem com a #termedelasetmana: zona de baixes emissions.

Es tracta de la zona urbana en què s’estableixen restriccions de trànsit sobre determinats vehicles considerats contaminants o molt contaminants durant unes franges horàries concretes o bé permanentment, amb l’objectiu de reduir la contaminació atmosfèrica.

La consciència d’estar immersos en una emergència climàtica ha fet que les iniciatives que pretenen reduir la contaminació siguin cada dia més necessàries, i per això es poden trobar zones de baixes emissions a diverses ciutats (Londres, Brussel·les, Stuttgart, Rotterdam, Hong Kong…), a banda de Barcelona i algunes àrees de Sant Adrià de Besòs, l’Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat i Cornellà de Llobregat.

El terme és un exemple de formació sintagmàtica transparent, amb denominacions paral·leles en llengües com el castellà, el francès, l’italià o l’anglès. També té ús la sigla corresponent, ZBE.

Teniu algun dubte sobre terminologia de la salut?

Portal_DEMCAT

El portal de terminologia de ciències de la salut DEMCAT, que es va renovar el mes de març passat, té com a objectiu principal ajudar-vos a resoldre qüestions relacionades amb els termes d’aquest àmbit del saber. Per això, a més a més dels apunts i els continguts sobre terminologia, ofereix un cercador a la pàgina inicial que consulta directament les 75.000 entrades del diccionari en línia Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT), en actualització permanent.

Quan una persona hi cerca informació, l’escenari òptim és que hi trobi les dades que necessita i pugui solucionar la qüestió terminològica que motiva la seva consulta. Tanmateix, com que no sempre és així, en cas que els usuaris no obtinguin la resposta que han buscat o que la informació aconseguida no satisfaci la seva necessitat, poden plantejar-nos qüestions (dubtes, observacions, comentaris…) mitjançant la bústia del portal, situada a la part superior esquerra de la pàgina inicial (en un formulari clicable amb la llegenda “Contacte”).

Quan arriba una consulta o una observació terminològica procedent de la bústia del portal, els terminòlegs del TERMCAT l’atenen i la resolen, en contacte amb experts de ciències de la salut i àmbits afins. Al llarg de l’any 2019 s’han rebut més de 200 peticions relacionades amb termes de la salut i la biomedicina, per diversos canals d’entrada, un dels quals és aquest que us presentem. La interacció col·laborativa amb els usuaris ajuda a enriquir la qualitat de les dades terminològiques que s’ofereixen a la consulta pública.

Com a mostra de les fitxes noves generades gràcies a les vostres consultes, vegeu biòpsia líquida, Comitè de Teràpies Avançades, teràpia T-CAR o tumor oclusiu, ja incorporades al diccionari en línia DEMCAT. També podeu consultar, com a mostra de les entrades que s’inclouran en la propera actualització anual del DEMCAT, arc de Cupido, biomimesi, esperança de vida en bona salut, factor afavoridor o factor predisposant.

Us convidem a utilitzar aquesta via de contacte directe, a través del portal, i us animem a enviar-nos els vostres dubtes i comentaris. A més a més, si no us voleu perdre cap actualització del contingut del portal, podeu subscriure-us-hi, emplenant el formulari que es desplega quan cliqueu a “Subscripció” (al costat de “Contacte”). No deixeu de visitar-nos!

Els termes catalans dels videojocs, en un nou material interactiu

Termes_videojocs

Has participat alguna vegada en una trobada LAN (LAN party)? Ets una jugadora ocasional (casual gamer) o una jugadora experta (hardcore player)? Ja saps quina diferència hi ha entre un joc de trets i un joc de lluita?

Si et ve de gust, ara pots jugar una mica amb el nou material interactiu que hem preparat: Termes de videojocs: com els diem en català? Hi trobaràs alguns dels termes més habituals en l’àmbit dels videojocs amb la seva forma en anglès (sovint, la més coneguda) i, si fas clic sobre la imatge, descobriràs la proposta catalana corresponent. A més, si cliques el terme, aniràs a parar a l’entrada corresponent de la Terminologia dels videojocs, en què trobaràs la definició del terme i els equivalents en castellà, francès i anglès.

Les posicions en el camp de futbol, també en femení

infografia_futbol

El TERMCAT difon un nou material interactiu que recull les denominacions de les posicions dels jugadors de futbol en dues disposicions habituals en el futbol actual (el 4-3-3 i el 4-4-1-1). S’hi poden trobar, doncs, termes com ara mitjapunta, lateral dret, pivot defensiu, mig centre, etc., amb enllaços a les entrades del Diccionari de futbol, en què queden definits.

A banda de l’interès general dels termes, atesa la popularitat del futbol, cal destacar que també es presenten les formes femenines de cada posició amb l’article corresponent (la mig centre, la interior dreta, la pivot ofensiva, etc.). Amb aquesta presentació es vol donar resposta als dubtes que sovint es plantegen els periodistes esportius quan retransmeten partits de futbol femení i altres professionals de l’àmbit que necessiten referir-se a aquestes posicions tant en masculí com en femení.

La infografia s’afegeix al nombrós conjunt de materials de divulgació que, en diversos formats, ofereix el TERMCAT per facilitar l’accés a la informació terminològica.

Preparats? Comença la hackató!

hackato

Una hackató és un esdeveniment organitzat en què es troben durant un període curt de temps diversos professionals, generalment desenvolupadors i enginyers informàtics, per col·laborar en la creació d’un projecte comú. Pot durar hores o dies, i sol tenir un enfocament compartit concret, generalment per a la creació de programari.

En català és adequada tant la denominació hackató com la sinònima marató de hackers, que estan relacionades, al seu torn, amb la forma hacker, referida a la persona apassionada per la informàtica, que té un gran coneixement de les xarxes i els sistemes informàtics i un viu interès per explorar-ne les capacitats i per posar a prova les seves habilitats en aquest àmbit.

Amb la mateixa arrel d’origen anglès hack també hem format en català la denominació hacktivisme, una forma d’activisme que utilitza la xarxa internet com a espai de lluita ideològica, mitjançant l’execució d’accions que destorbin la presentació normal dels llocs web o el funcionament dels sistemes informàtics dels grups o institucions que es pretén denunciar.