Com conviuen els termes catalans i els anglesos en les TIC?

Sabem que la creació de termes de les TIC, i concretament dels vinculats a la ciberseguretat, té lloc majoritàriament en contextos angloparlants, i que en la comunicació entre experts sovint també s’utilitzen en anglès. Tot i això, l’ús de formes catalanes es constata en entorns socials sense una especialització tan alta, vinculats, entre d’altres, a la divulgació i a la formació: textos en mitjans de comunicació, materials per a la conscienciació de la població sobre bones pràctiques a la xarxa i sobre els perills dels ciberatacs… D’aquí ve que es consideri important disposar d’alternatives en català que facilitin la comprensió del concepte, permetin una comunicació més eficaç i reforcin la llengua pròpia.     

Aquests són alguns dels arguments que ha desenvolupat Marta Grané, cap de Productes i Serveis del TERMCAT, a la ponència Cibersecurity  terms: threads and cyber attacks. The case of Catalan, presentada a la cimera de l’Associació Europea de Terminologia que ha tingut lloc el 25 i 26 de novembre passats.

També ha exposat diversos mecanismes de formació dels termes en català (calc, adaptació, forma pròpia, adopció del terme anglès…) i ha ofert dades d’ús a partir d’una enquesta a usuaris d’aquesta terminologia. 

El material de la presentació es pot consultar en aquest enllaç.

A banda, en el portal TIC trobareu altres recursos que ofereix el Centre de Terminologia sobre la terminologia de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Les flors de la mel

Novembre de 2021, ens hem començat a treure la mascareta i tornen els refredats, els mocs, la tos, la congestió nasal, les dècimes de febre al vespre, com si fóssim al 2019. Però estigueu tranquils que aquí tenim la solució: un got de llet calenta o una infusió amb una cullerada de mel o dues.

La mel és una substància viscosa i dolça elaborada per les abelles a partir del nèctar de les flors, que dipositen en les cel·les de la bresca perquè se n’alimentin les larves i les abelles adultes. Com a aliment humà és sa i natural, compost bàsicament per una barreja de sucres —a grans trets, un 40 % de fructosa, un 30 % de glucosa i un 10 % d’altres sucres, com ara la maltosa o la sacarosa. El 20 % restant són vitamines, enzims, aigua, alguns pigments vegetals, aromes, àcids i minerals.

Tot i contenir si fa no fa els mateixos nutrients, la textura, el color, el gust o l’aroma de la mel varien segons les flors que les abelles tenen a disposició: flor de taronger, romaní, espígol, flors d’alta muntanya… Però avui ens interessa parlar de la mel de mil flors o mel multifloral o mel polifloral, una mel procedent del nèctar d’una gran varietat de flors (no necessàriament mil), cap de les quals no destaca per sobre de les altres, cosa que la fa la mel més completa quant a propietats medicinals. S’aconsella per a refredats, per a augmentar l’energia o per a fer una bona digestió.

No trobeu que és pa i mel aquest apunt sobre la mel, en ple mes de novembre? Trobareu aquesta fitxa al Cercaterm i al cercador del Portal de l’alimentació i la gastronomia.

El terme carboni: de la química a l’emergència climàtica

Amb el ressò mediàtic de la COP26, una de les paraules estrella d’aquests dies, relacionades amb el canvi climàtic, ha estat el mot carboni, especialment en termes com petjada de carbonicompensació de carbonineutralitat de carbonibaix -a en carboni, mercat de carbonifuga de carboni. En aquestes unitats, però, el mot carboni no remet al sentit recte de l’àmbit de la química, sinó que hi ha pres un significat més lax. Quin sentit té, doncs, el mot carboni en aquests termes sintagmàtics propis de la crisi climàtica? En tots els casos es pot considerar un ús adequat?

El terme carboni designa en química un element de la taula periòdica, concretament de nombre atòmic 6 i massa atòmica 12,011. El carboni és abundant a l’escorça terrestre i, com a mineral, es troba en forma de dipòsits de carbonats, de combustibles fòssils o en forma nativa; també es troba a l’atmosfera terrestre en forma de diòxid de carboni, i en totes les formes de matèria orgànica presents sobre la Terra.

Segurament a partir del terme diòxid de carboni, que designa un dels principals gasos amb efecte d’hivernacle antropogènics, o pel fet que el carboni és present en bona part dels gasos amb efecte d’hivernacle generats pels humans (concretament, en el diòxid de carboni, el metà, els hidrofluorocarburs i els perfluorocarburs), en l’àmbit del medi ambient i la crisi climàtica el terme carboni ha passat a designar el conjunt de gasos amb efecte d’hivernacle que s’emeten a l’atmosfera o, de vegades d’una manera més restrictiva, els gasos amb efecte d’hivernacle que contenen carboni.

Si bé des del punt de vista de la química, almenys inicialment, aquest nou ús del terme carboni podia considerar-se sorprenent i fins i tot inadequat, amb el pas dels anys s’ha consolidat, tant en català com paral·lelament en les llengües de l’entorn. Així, el equivalents en francès (carbone) i en anglès (carbon) ja es recullen actualment amb aquesta extensió de significat en diccionaris generals de referència, i en català recentment el Consell Supervisor ha aprovat el terme carboni amb aquest nou sentit.

De totes maneres, malgrat l’acceptació d’aquesta nova accepció de carboni, cal tenir present que aquest terme no sol tenir un ús lliure, sinó que habitualment s’utilitza formant part d’altres termes, com els esmentats més amunt. D’altra banda, cal remarcar també que aquest sentit de carboni en l’àmbit del medi ambient i del canvi climàtic no equival al terme diòxid de carboni; per tant, quan es vol fer referència a aquest gas concret, cal fer servir la forma completa (per exemple, el terme captura i emmagatzematge de diòxid de carboni no es pot substituir per la forma captura i emmagatzematge de carboni, perquè el procés al qual fa referència només està pensat per aïllar el diòxid de carboni de l’atmosfera i no els gasos amb efecte d’hivernacle en conjunt).

Podeu consultar tots aquests termes i d’altres de relacionats en el Diccionari de l’emergència climàtica.

A cada edat el que li toca

Ja sabem que hi ha qui crema etapes com si no hi hagués un demà i qui, en canvi, allargassa cada estadi com si s’hagués begut l’elixir de l’eterna joventut. Però en l’esport, com en tot, hi ha uns estàndards establerts, les categories d’edat, que ens classifiquen segons els anys que tinguem (igual que hi ha categories segons el sexe, segons la dedicació exclusiva o parcial i, en alguns casos, segons el pes).

Si teniu fills o nebots o amics amb fills que han seguit disciplinadament la vida de club des de petits, ja us deveu saber les categories d’edat. En tenen totes les disciplines que treballen l’esport de formació, siguin esports d’equip (futbol, hoquei, handbol, bàsquet, etc.), esports de raqueta (per exemple, el tennis), esports aquàtics (com ara la natació), l’atletisme i tants d’altres.

L’únic problema és que a casa seva cadascú fa una mica el que vol. Hi ha molts esports que comparteixen noms de categoria, però també hi ha esports amb categories exclusives. I, sobretot, els límits d’edat varien lleument d’aquí d’allà. Us posem un esquema de mostra, doncs, amb esports que segueixen un patró similar:

Categories d'edats

De petits, sobretot, cuideu-los. No els renyeu i no els avergonyiu perdent els estreps a la grada. Per seguir el recorregut complet, cal que la criatura s’hi trobi bé o que els progenitors siguin prou persuasius. Després, a mesura que creixin, el nivell d’exigència anirà augmentant, igual que augmentaran les dimensions de l’espai esportiu o de porteries, cistelles i similars, les distàncies i la durada, etc.

Però el temps, ja se sap, corre de pressa. Arribats als juvenils i més enllà, s’acumulen estudis absorbents, vides familiars, responsabilitats laborals, ganes d’una vida menys estricta, potser lesions. En el món no professional, és freqüent fer una aturada en aquest punt.

I, tot i això, l’esport ben portat és un regal. Tonifica el cos, relaxa l’esperit, regala amistats. És per això que uns quants dels que havien fet esport de joves s’hi reenganxen de grans. Molt lluny de l’exigència física d’abans i sovint pensant més en el tercer temps que a jugar-s’hi el turmell.

Ara bé, si ho preferiu, també us podeu oblidar de categories d’edat i practicar lliurement, al vostre aire, qualsevol esport. Senzillament com una diversió i una manera de mantenir-vos en forma. Limitats tan sols pel respecte al vostre propi cos i l’encaix amb la vida familiar que us porteu entre mans.

[Font: TERMCAT]

Per començar, netegem els aliments

Abans de posar qualsevol vianda al foc, d’afegir-hi sal, un raig d’oli o un manat d’herbes, cal haver fet alguna acció de preparació i tractament dels productes. D’entre els procediments de tractament dels aliments, el primer i més bàsic és el de neteja. I no ens referim només a posar un aliment sota el raig d’aigua.

Alguns d’aquests procediments de neteja ja no se solen fer a les cuines de les cases, sinó que els fan als taulells de les carnisseries o les peixateries. Fins i tot a les cuines dels restaurants sovint reben el producte net. Què no fem? Doncs buidardescarnar (separar la carn de la pell o dels ossos), descarregar (treure els nervis, greix i ossos), desossarescapçar o plomar, pel que fa a carn. I tampoc esbarbardesespinarescapçarescatar o esganyar (treure la barba, les espines, el cap, les escates o les arestes de les ganyes), pel que fa a peix.

En canvi, sí que hem d’esfullarpelarpurgar (les albergínies, els caragols) o tornejar (si volem donar a un aliment una forma determinada). I de vegades també esgranem (magranes), esbajoquem (mongetes, faves), esclofollem (ametlles), espinyolem (cireres per a fer un pastís) o socarrimem (la pell de pollastre abans de rostir-lo).

Un cop nets els aliments, ja podrem passar a les fases següents de tractament del producte: preparació, trossejament, mescla, filtratge i assaonament. I tot això ve abans de la cocció. Ja s’ha dit mil cops que el primer ingredient de la cuina és la paciència.

Trobareu tots aquests termes amb definicions i equivalents al Diccionari de procediments culinaris, al cercador del Portal d’alimentació i gastronomia i al Cercaterm.

(Font: TERMCAT)

Nova infografia interactiva amb els termes de l’erupció volcànica

https://www.termcat.cat/ca/recursos/productes-multimedia/lerupcio-volcanica

El TERMCAT ofereix una nova infografia interactiva amb els enllaços a alguns dels termes clau per a entendre l’erupció volcànica.

La infografia presenta vuit termes (erupció, cendra volcànica, volcà estrombolià, xemeneia, piroclast, lava, colada de lava), i quan s’hi situa el cursor n’apareix la definició corresponent. Si es fa clic sobre la definició, s’accedeix a la fitxa completa del terme, amb els equivalents en castellà, francès i anglès.

Nou portal temàtic: Terminologia de ciències de la Terra

El TERMCAT publica un nou portal web que agrupa tots els recursos que el Centre posa a disposició pública en relació amb la terminologia de les ciències de la Terra, amb l’objectiu de millorar la difusió temàtica d’aquesta terminologia entre el públic objectiu (experts de l’àmbit, divulgadors, traductors, etc.).

L’etiqueta ciències de la Terra s’ha d’entendre en un sentit ampli i transversal, i inclou des dels subàmbits tradicionalment associats a aquesta denominació (com la geologia, la hidrologia, la mineralogia, la paleontologia o l’astronomia) fins a altres àmbits afins (com la meteorologia, la geografia física o el medi ambient).

Concretament, el portal inclou un cercador temàtic (amb accés a més de 20.000 fitxes), diccionaris en línia, productes multimèdia, comentaris i articles terminològics, i reculls documentals, entre d’altres recursos.

Vinculat a aquest portal, s’ha constituït un grup de treball d’experts, format per especialistes procedents d’àmbits i entorns professionals diversos, que tindrà la funció de col·laborar a completar i mantenir actualitzada la terminologia que es difon a través del portal. Actualment aquest grup de treball compta amb la participació de setze experts, però s’ha concebut com un grup viu, que es pot anar ampliant constantment.

Us animem a visitar aquest nou espai web del TERMCAT i a fer-vos-en subscriptors per rebre totes les novetats relacionades amb la terminologia de les ciències de la Terra i àmbits afins. Properament, el 21 d’octubre, es farà la presentació oficial del portal en el marc dels Espais Terminològics, i també us convidem a assistir-hi.

El web del TERMCAT ofereix un conjunt de portals dedicats a col·lectius específics d’usuaris, amb la voluntat de fer-los més fàcil l’accés als recursos terminològics que els poden ser més interessants. Actualment podeu trobar portals dedicats a la terminologia de les TIC, a l’alimentació i gastronomia, a l’economia i empresa, a l’esport, a les ciències de la salut i al dret, a banda del nou portal Terra.

Heu patit mai una culicosi?

Les picades de mosquits provoquen sovint a la pell unes lesions molt característiques. Es localitzen especialment a les extremitats inferiors i poden arribar a produir butllofes.

Fins ara, els mosquits més comuns a casa nostra eren els dípters nematòcers del gènere Culex (especialment Culex pipiens). Anys enrere convivien amb altres espècies, com els mosquits Anopheles, que han desaparegut gairebé als territoris de parla catalana i, amb ells, també el paludisme, del qual aquests mosquits eren els transmissors.

En ser els mosquits del gènere Culex (de la família dels culícids) els més habituals, a les lesions que causen les picades se’ls ha donat el nom de culicosi. I, quan es produeixen butllofes, l’afecció rep el nom de culicosi ampul·lar.

L’adjectiu ampul·lar, d’origen cultes’ha format a partir del mot ampul·la, denominació que deriva etimològicament del llatí ampulla, amb el significat de ‘petita botella o ampolla’. En contextos especialitzats les denominacions butllofa i ampul·la se solen utilitzar com a sinònimes: la formació d’una lesió cutània que conté un líquid serós pren per analogia el nom d’aquest tipus de recipient de vidre per a contenir líquids.  En canvi, el mot popular butllofa no crea cap adjectiu especialitzat. I, si bé existeix un altre adjectiu relacionat amb aquests conceptes, ampul·laci -àcia, no té actualment un ús implantat amb aquest significat precís.

Quant al castellà, es fa servir sovint el nom de culicosis bullosa, al costat de culicosi ampollar. Val a dir que bullosa és un gal·licisme (de bulle, ‘butllofa’, en francès) que, malgrat estar molt estès, molts autors recomanen d’evitar, tota vegada que la picada provoca ampollas i no bullas.

Queda en peu una darrera qüestió, que potser caldrà plantejar seriosament en un futur. A les nostres terres, el percentatge de mosquits Culex cada vegada és menor, en benefici dels AnophelesAedes o altres gèneres que cada cop sovintegen més en les nostres latituds. Potser haurem d’anar pensant en una altra denominació en un futur no massa llunyà, especialment considerant el progressiu augment dels mosquits tigre (Aedes albopictus) entre nosaltres.

Dra. Mercè Cerdeira Caramés
Dr. Xavier Sierra Valentí
Dermatòlegs

Tornen els Espais Terminològics, aquest any dedicats a la meteorologia

Aquest any tornen els Espais Terminològics, la jornada organitzada pel TERMCAT per a debatre aspectes dedicats a la pràctica terminològica. En concret, enguany dedicarem la trobada a la terminologia de la meteorologia i la crisi climàtica. La jornada es farà el dijous 21 d’octubre, i ja us hi podeu inscriure.

Amb el títol Al cel i a la terra, termes pertot, l’edició d’aquest any dels Espais Terminològics se centra en la terminologia de la meteorologia, un tema d’interès sempre ben viu en l’àmbit català, però que en els darrers anys encara ha vist créixer aquest interès i, val a dir, la preocupació d’experts i de qualsevol persona, atès que la crisi climàtica i les notícies relacionades amb els factors ambientals tenen una repercussió absolutament general. La recent celebració de l’Any Fontserè i la presentació del Portal Terra, un nou recurs del web del TERMCAT adreçat als especialistes d’aquest sector, així com la celebració del centenari de la creació del Servei Meteorològic de Catalunya, acaben de configurar un bon marc per a la jornada.

El programa preveu la intervenció d’experts reconeguts del sector, tant de l’àmbit universitari com d’una institució de referència com és el Servei Meteorològic de Catalunya. També s’ha previst una taula rodona que permetrà posar en debat com encaren els reptes de la divulgació del coneixement i la terminologia especialitzada els meteoròlegs de mitjans de comunicació de diversos àmbits professionals i geogràfics.

Els Espais Terminològics són una trobada de caràcter biennal que organitza el TERMCAT per afavorir el diàleg i l’intercanvi de coneixement en aspectes relacionats amb la pràctica terminològica. Aquesta edició s’havia d’haver dut a terme l’any 2020, però les condicions sanitàries van aconsellar de posposar-la. L’acte tindrà alhora un format presencial a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans i també es podrà seguir a distància.

[Font: TERMCAT]

Digues a quina botiga compres i et diré com se diu

A primer cop d’ull, sabríeu identificar i anomenar adequadament en català alguns dels establiments i botigues que formen part del paisatge comercial actual? Us convidem a comprovar-ho en la ruta que us proposem tot seguit.

Caminant pels carrers comercials més característics d’una gran ciutat, no us heu fixat mai en unes botigues molt grans, que ocupen locals en edificis singulars o arquitectònicament significatius, amb un disseny molt acurat? Són les botigues insígnia, representatives d’una cadena de botigues o d’una marca, el principal objectiu de les quals, més que no pas vendre productes, és vendre una imatge de marca.

La denominació botiga insígnia és un calc de la forma original anglesa flagship store, una denominació metafòrica procedent de l’àmbit naval. En català, flagship és nau capitana, la nau a bord de la qual va qui comanda diverses naus de guerra. El castellà també ha optat per fer la traducció de la metàfora anglesa (tienda insignia). En canvi, altres llengües com el francès han creat altres metàfores, com magasin étendardmagasin porte-drapeaumagasin porte-étendardmagasin phare o magasin vedette, per anomenar aquest tipus d’establiment.

Hi ha una altra mena de botigues, les botigues conceptuals, que es caracteritzen per oferir una selecció de productes presentats d’acord amb la concepció i el gust personal del seu creador. Són botigues on la innovació, la diversitat de productes i el disseny es combinen per atreure un segment específic de clients i oferir-los una experiència de compra propera i impactant.

Com en el cas anterior, la denominació botiga conceptual és un calc de l’anglès concept store, que, justament perquè és una forma que remet molt fàcilment a la denominació anglesa, té possibilitats d’acabar substituint l’anglicisme mantenint intacte el concepte. Altres llengües com el castellà (tienda conceptual) o el francès (magasin concept) també han optat per alternatives en la llengua pròpia.

Si aneu a un centre comercial, pot passar que, de sobte, no pugueu resistir l’impuls d’entrar en un establiment reclam (en anglès, anchor store). Es tracta d’un establiment de venda al detall amb bona reputació, situat en un lloc privilegiat d’un centre comercial, la funció principal del qual és atreure visitants i, al mateix temps, garantir l’afluència de consumidors als altres establiments del centre comercial.

En català, s’ha descartat l’ús del calc de l’anglès establiment àncora perquè es considera que és una forma opaca, que costa d’identificar amb el concepte a què ens volem referir. En canvi, la denominació botiga reclam ens acosta fàcilment a la idea que es tracta d’establiments que, a banda d’oferir un producte determinat, com la resta d’establiments, fan també de reclam dels clients. Les llengües properes han optat per solucions diverses: almacén anclalocomotora o tienda gancho, en castellà; i locataire majeurlocomotive, magasin pilier o magasin pivot, en francès.

També ens poden cridar l’atenció les botigues temporals, uns establiments que obren durant un període de temps volgudament curt amb una estratègia de màrqueting determinada que pot anar des de l’interès per vendre un producte de temporada o liquidar estocs, fins a fer una prova per a l’obertura d’una botiga permanent posterior o bé, simplement, atreure l’atenció dels mitjans de comunicació.

La denominació botiga temporal és una alternativa catalana, descriptiva i lingüísticament adequada, al manlleu anglès pop-up store i a la forma híbrida botiga pop-up. El castellà (tienda efímeratienda pasajera o tienda temporal), el francès (boutique éphèmère) i l’italià (negozio a tempo) també utilitzen solucions similars.

I dels outlets, què n’hem de dir? Probablement, tots hem entrat més d’una i de dues vegades en aquestes botigues on es venen productes de temporades anteriors, o amb petits defectes, d’una o de diverses marques a un preu rebaixat. El que potser ja no és tan conegut és que la forma anglesa outlet fa referència, estrictament, a qualsevol punt de venda on un consumidor pot adquirir productes o serveis al detall.

En català disposem de la denominació botiga de fàbrica per a designar la botiga d’un fabricant o d’un grup de fabricants on es venen directament al consumidor els productes de fabricació pròpia, generalment a un  preu més baix que el preu de mercat. Actualment, però, les botigues de fàbrica han evolucionat a un tipus de botigues, més lligades al concepte de marca que no pas al de fàbrica, sovint no gestionades ja pels fabricants, on es venen productes sobrants d’una o diverses marques. Tot i que és difícil no deixar-nos arrossegar pel corrent de l’outlet, en català disposem de diverses alternatives a l’anglicisme. A més de botiga de fàbrica o botiga de fabricant, podem denominar aquests establiments amb les formes botiga d’estocsbotiga d’excedents o botiga d’oportunitats.

I si anant de botiga en botiga hem badat més del compte, se’ns ha fet tard i ens hem descuidat de comprar algun producte que hàgim de menester, o volem satisfer un caprici de darrera hora, sempre podem recórrer a una botiga a l’abast o botiga de conveniència (en anglès, convenience store). Es tracta d’establiments comercials amb una superfície de venda que no supera els 500 metres quadrats, obert al públic almenys durant divuit hores al dia, en què es distribueixen, amb una oferta similar, llibres, diaris, revistes, productes d’alimentació, discos, vídeos, joguines, regals i articles diversos.

Podeu consultar aquests termes normalitzats al canal Terminologia d’economia i empresa.