Escala de calor nocturna: nits tropicals, nits tòrrides i nits roents

Abans que arribés l’estiu astronòmic ja han tret el cap en moltes poblacions catalanes les primeres nits tropicals, és a dir, nits amb un temperatura mínima igual o superior als 20 °C. El nombre de nits tropicals en un territori es considera un índex d’extrem climàtic des d’organismes de referència internacionals, per la qual cosa el registre d’aquesta dada és important per a l’estudi del canvi climàtic.  

Cal tenir en compte, però, que en moltes zones del litoral català el nombre anual de nits tropicals és especialment alt. Per aquest motiu, tot i que internacionalment no s’estableix cap més gradació, en el nostre context s’ha vist la necessitat d’analitzar un nou índex de calor nocturna més extrema: es tracta de les nits amb una temperatura mínima igual o superior als 25 °C, que reben el nom de nits tòrrides, en què l’adjectiu tòrrid –a té el significat de ‘molt calent’.  

La cosa, però, no queda aquí, i és que, arran d’un registre puntual de l’estiu del 2018, en què la temperatura nocturna d’algun punt de la costa de Girona no va baixar dels 30 °C, juntament amb el fet que ara mateix sembla que el canvi climàtic no té aturador, ja s’ha vist la necessitat de disposar del terme corresponent a un altre índex de calor nocturna encara més extrema. Concretament, la denominació que s’ha acordat per a designar les nits, encara no habituals, en què la temperatura mínima pugui ser igual o superior als 30 °C és nit roent; l’adjectiu roent, que vol dir ‘extremament calent, que crema’, sembla especialment indicat per a aquest concepte. En canvi, s’ha descartat, entre d’altres, la proposta nit abrasadora perquè l’adjectiu abrasador -a remet a l’acció del Sol i podria tenir altres connotacions.

Esperem que, malgrat el ventall de termes de què disposem, i malgrat l’arribada primerenca de la calor aquesta temporada, aquest estiu no haguem de fer gala d’aquesta riquesa lèxica i ens puguem acomodar, per dir-ho d’alguna manera, en les nits tropicals —si bé tot fa presagiar que no serà fàcil en molts punts del territori.  

[Font: TERMCAT]

Mat al vol? De tota la vida

Un alley-oop és un prodigi de coordinació i complicitat entre un passador que fa arribar una pilota alta a prop de la cistella, amb la trajectòria exacta, i un finalitzador que salta amb força per agafar-la a l’aire i (encara en el mateix salt!) la fa entrar a la cistella abans de tornar a prendre contacte amb el terra.

Els alley-oops es poden acabar amb un cop de dits, un llançament amb una o dues mans o una esmaixada (també anomenada mat). De tots, en català en podem dir tant alley-oop com mat al vol. Ara bé, si volem ser molt precisos, també podem distingir entre tir al vol (finalització amb un cop de dits o un llançament) i mat al vol (finalització amb una esmaixada).

De vegades la passada inicial es fa rebotar expressament contra el tauler amb la certesa que el company arreplegarà el rebot, en una carambola de billar; és, per tant, un alley-oop contra tauler (o un mat al vol contra tauler). I, virtuosisme màxim, també hi ha casos d’un mateix jugador que estampa la pilota amb tota la intenció contra el tauler per agafar ell mateix el rebot i entatxonar-la en el cèrcol: és un auto alley-oop (o un auto mat al vol).

Però d’’on surten tots aquests noms?:

— Alley-oop ens ve del bàsquet dels Estats Units i es fa servir en totes les llengües. Probablement deriva de l’expressió francesa Allez-hoop!, pròpia dels exercicis acrobàtics de circ. I, certament, la plasticitat i la dificultat tècnica de la jugada fan pensar en un número d’acròbates…

— Mat al vol, en canvi, ja es veu que ve d’una altra banda: va sortir de les enquestes que les transmissions de bàsquet de Catalunya Ràdio plantegen als seus oients per buscar alternatives als manlleus; va ser aprovada pel Consell Supervisor del TERMCAT (al costat de alley-oop), que hi va afegir les variants de fer rebotar la pilota contra el tauler i de fer-s’ho tot un mateix jugador, amb l’acord previ en tots els casos de la Federació Catalana de Basquetbol, i ha estat publicada el 10 de maig al DOGC dintre la llista de termes normalitzats que s’han introduït al català. 

I és així com, al costat dels alley-oops nord-americans, tenim també els mats al vol amb un no sé què d’ànima catalana. O és que no us fan pensar en els pals de les barques que branden a port totes aquestes mans esteses i aquests braços aixecats? I no veuríeu el sol de posta camí de les muntanyes en la pilota taronja que travessa el cel dels pavellons durant la passada inicial, abans de ser arrepleglada i adreçada al cèrcol?

Mat al vol, i tant. És nou, però és tan visual, tan exacte, tan curt i tan nostre que ja sembla com si ho haguéssim dit tota la vida. Mira que van tenir vista els responsables de les transmissions de bàsquet de Catalunya Ràdio i els seus oients…

Amb quètxup i mostassa, si us plau!

Quant de temps fa que no us mengeu un frànkfurt? Va, que ara el pecat ja no és tan gros perquè el podeu demanar amb accent obert sobre la a. I és que recentment el Consell Supervisor del TERMCAT ha decidit que la salsitxa, l’entrepà i l’establiment de restauració on se’n pot menjar s’escriguin amb minúscula i amb l’accent gràfic corresponent sobre la a. L’adaptació gràfica al català facilita la pronúncia i alhora respecta la grafia original del topònim en alemany, i d’aquí ve la k que conserva.

La salsitxa de Frankfurt és una salsitxa cuita i fumada feta amb carn de porc o de boví o amb una barreja de totes dues originària de la ciutat alemanya de Frankfurt, d’on li ve el nom. Amb aquest nom apareix al diccionari normatiu (DIEC). Però també se’n pot dir simplement frànkfurt, per reducció, igual com diem colònia per aigua de Colònia (també una ciutat alemanya). L’entrepà fet amb una salsitxa de Frankfurt també s’anomena frànkfurt. És una forma creada per metonímia a partir de la mateixa denominació referida a la salsitxa, el mateix procediment que hamburguesa, que designa l’entrepà fet amb una hamburguesa (d’Hamburg, un altre cop una ciutat alemanya).

Igualment anomenem frànkfurt l’establiment de restauració on el plat estrella són els frànkfurts, encara que també serveixin altres entrepans i altres plats. A partir d’ara, doncs, no hi ha excusa per no demanar un frànkfurt en català. Tan sols caldrà decidir si el guarnim amb quètxup, amb mostassa o amb totes dues salses alhora; si l’acompanyem amb patates rosses o amb amanida, o si ens el mengem com a entrepà o al plat amb forquilla i ganivet.

En cas de dubte, consulteu el Cercaterm o el cercador del Portal d’alimentació i gastronomia. I bon profit! Sense por!

Disponible la Memòria d’actuacions del TERMCAT de l’any 2021 i els plans per a l’any 2022

Ja podeu consultar la Memòria d’activitats del TERMCAT de l’any 2021, que s’ofereix en format web i també com un sol document, en pdf.

També teniu disponible el document de resum que presenta els plans per a aquest any 2022.

La Memòria estructura la informació a partir de tres grans blocs: en el primer es descriuen breument les actuacions principals dutes a terme en els àmbits de la normalització, la producció de diccionaris i d’altres materials, l’assessorament, la gestió, la difusió, etc.; en el segon, es presenten les dades relatives a l’impacte que han tingut aquestes actuacions, i el tercer bloc recull dades de caràcter més estructural (pressupost, plantilla, organització, etc.).

El document dels plans, per la seva banda, presenta esquemàticament els projectes en què s’està treballant durant aquest any.

La Memòria del 2021 i els plans d’actuació han estat recentment aprovats pel Consell de Direcció del Consorci TERMCAT, que aplega representants dels tres ens consorciats: la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i el Consorci per a la Normalització Lingüística.

Deixalles marines, brossa marinaescombraries marines residus marins?

La realitat no sempre és la que voldríem, però una manera de fer-hi front també és amb la precisió i la claredat terminològica. En aquest sentit, la denominació més adequada en català per a fer referència al conjunt de residus sòlids d’origen no natural que han estat abandonats en ambients marins o costaners, conegut en anglès com a marine debris marine litter, és deixalles marines.

Altres formes catalanes que tenen ús per a designar aquest concepte, en canvi, no es consideren prou adequades:

  • La denominació *brossa marina podria ser confusionària, ja que el nom brossa, tot i que sovint s’utilitza amb el sentit d’‘escombraries’, també té el sentit de ‘conjunt de fulles, branquillons i altres despulles dels vegetals escampats’, de manera que, en l’àmbit marí, podria fer pensar en residus naturals.
  • La forma *residus marins no és adequada semànticament perquè el substantiu residu té un sentit ampli que inclou també els abocaments i els vessaments.
  • Per últim, la designació *escombraries marines no es considera encertada perquè el nom escombraries se sol associar a residus domèstics.

Cal tenir en compte, però, que, tot i que en aquest àmbit l’equivalent més adequat de debris és deixalles, aquest mot anglès és molt ampli i pot tenir diferents equivalents en català en funció del sentit i l’àmbit d’especialitat. Per exemple:

  • detritus (o detrit), en geomorfologia, per a designar el conjunt de materials que resulten de la disgregació, especialment mecànica, de les roques.
  • esbaldregall, també en geomorfologia, per a anomenar el dipòsit detrític format per les roques caigudes per un vessant o un cingle.
  • detritus (o detrit), en astrofísica, per a fer referència al material sòlid, gasós o plasmàtic resultant de la formació o destrucció d’un objecte astronòmic.
  • enderrocs (o runa), en gestió ambiental, concretament en la gestió de residus, per a denominar el conjunt de materials provinents de la demolició o enderrocament d’edificis o instal·lacions.

Podeu consultar les fitxes completes d’aquests termes al portal especialitzat Terminologia de les ciències de la Terra. Esperem que hi trobeu tota la informació que busqueu i hi pugueu resoldre els dubtes que tingueu, de la mateixa manera que esperem que, amb jornades de conscienciació com la del dia 17 de maig, Dia Mundial del Reciclatge, termes com deixalles marines tinguin cada cop menys sentit.

[Font: TERMCAT]

A les xarxes socials, també utilitzem termes

Quan fem servir les xarxes socials (Instagram, Facebook, Twitter, Snapchat, TikTok, LinkedIn, Pinterest, YouTube…) també entrem en contacte amb la terminologia: hem de crear un perfil, configurar un compte, triar un avatar, escriure la bio, decidir a qui seguim, acceptar seguidors i fer publicacions utilitzant etiquetes i emoticones.

Amb les peculiaritats pròpies de cada aplicació, es tracta d’accions comunes a l’activitat de les diverses xarxes, i que es van batejar a l’inici amb termes, sovint a partir de metàfores i extensions de significat, que ara utilitzem amb una gran naturalitat i no ens semblen gens especialitzats.

A banda, l’orientació de cada aplicació i els interessos comercials per distingir-se de la competència fan que no pari el degoteig de termes específics per a funcionalitats concretes: la història destacada a l’Instagram, l’amic o amiga al Facebook, el duet al TikTok, la piulada o tuit al Twitter, i l’àlbum o el filtre per a les plataformes en què el contingut gràfic és més rellevant.   

Trobareu aquests termes entre els més de 170 que conté el Vocabulari de les xarxes socials, amb equivalents en diverses llengües i definicions, i també amb un filtre temàtic que permet seleccionar els termes que s’utilitzen en cadascuna de les xarxes. El recull s’ha ampliat en diverses ocasions des de 2014, i continuarà fent-ho amb la voluntat que el català pugui utilitzar-se amb normalitat en totes aquestes plataformes.

[Font: TERMCAT]

A l’abril, meteors mil

Tot i que la pluja de meteors més coneguda és, sense dubte, la dels Perseids, que té lloc al mes d’agost, quan la majoria de la població està de vacances i el bon temps acompanya per contemplar de matinada les conegudíssimes Llàgrimes de Sant Llorenç, els amants de l’observació astronòmica poden gaudir durant tot l’any de diverses pluges –sempre, és clar, que les condicions atmosfèriques ho permetin.

Sense anar més lluny, la segona quinzena d’abril tenen lloc els Lírids d’Abril, amb el pic d’activitat al voltant del dia 22, que aquest any coincidirà amb la lluna en quart minvant. Aprofitant aquesta cita astronòmica, a continuació trobareu les claus per conèixer els diferents noms referents a pluges de meteors (o pluges d’estels, com se les coneix popularment) i resoldre els dubtes gramaticals i ortogràfics més freqüents sobre aquestes denominacions.

Els Perseids, els Lírids… quin és l’origen d’aquests noms?

Els noms de les pluges de meteors estan formats a partir de l’arrel del nom llatí de la constel·lació on se situa el radiant, això és, el punt del firmament en què sembla originar-se aquella pluja des del punt de vista de l’observador. A la forma plena de l’arrel llatina (convenientment adaptada, si cal) s’hi afegeix el sufix de plural    –ids. Per exemple:

  • Els Perseids, amb radiant a la constel·lació de Perseu (a partir del llatí Persei)
  • Els Lírids, amb radiant a la constel·lació de la Lira (a partir del llatí Lyrae)
  • Els Gemínids, amb radiant a la constel·lació dels Bessons (a partir del llatí Geminorum)
  • Els Leònids, amb radiant a la constel·lació del Lleó (a partir del llatí Leonis)
El gènere: els Lírids o les Lírides?

Totes les denominacions de pluges de meteors en català adopten el gènere masculí, d’acord amb la tradició lexicogràfica catalana. Per exemple:

  • Els Perseids, i no *les Perseides
  • Els Gemínids, i no *les Gemínides
  • Els Oriònids, i no *les Oriònides
  • Els Boòtids, i no *les Boòtides
Majúscules o minúscules: els Lírids d’Abril, els lírids d’abril o els Lírids d’abril?

S’escriuen amb majúscula inicial els noms i els adjectius que formen part de la denominació, tant si fan de base com si fan de complement, però s’escriuen amb minúscula els articles, les preposicions i també les lletres gregues i els noms de lletres gregues. Per exemple:

  • Lírids d’Abril
  • Tàurids del Nord
  • α-Capricòrnids
  • gamma-Nòrmids
L’ús de les lletres gregues: α-Centàuridsalfa-Centàuridsα Centàurids o alfa Centàurids?

Quan diverses pluges de meteors tenen el radiant a la mateixa constel·lació, tradicionalment les denominacions es distingeixen afegint com a complement el mes de l’any en què té lloc la pluja (d’aquí Lírids d’Abril, per exemple, que es distingeix de Lírids de Juny)

En denominacions noves, però, la distinció es fa construint la denominació a partir de l’arrel llatina del nom de l’estel més proper al radiant de la pluja (o, en cas de dubte, de l’estel proper més brillant). Els noms dels estels —seguint el sistema de Johann Bayer, establert el 1603 i encara vigent— es creen amb el nom llatí en genitiu de la constel·lació on es troben, precedit d’una lletra grega que indica l’ordre de brillantor aparent de l’estel dins la constel·lació (alfa per a l’estel més brillant, beta per al segon estel més brillant, etc.).

En les denominacions de pluges de meteors creades a partir del nom de l’estel més proper, es considera preferible, en àmbits d’especialitat, l’ús de la lletra pròpia de l’alfabet grec, tot i que també s’admet, especialment en àmbits de divulgació, la utilització del nom de la lletra grega. En tot cas, tant la lletra grega com el nom de la lletra grega s’escriuen amb minúscula, i entre el primer i el segon element de la denominació s’escriu un guionet. Per exemple:

  • α-Cenàurids (o alfa-Centàurids)
  • β-Hidrúsids (o beta-Hidrúsids)
  • π-Púpids (o pi-Púpids)
  • ω-Serpèntids (o omega-Serpèntids)

Per a ampliar la informació i conèixer qüestions més específiques sobre els noms de les pluges de meteors, podeu consultar el criteri complet sobre les denominacions catalanes, aprovat pel Consell Supervisor amb el vistiplau d’experts de l’àmbit, prenent com a base les regles fixades per la Unió Astronòmica Internacional per a la nomenclatura anglesa. D’altra banda, si voleu descobrir les pluges de meteors més destacables de l’any, en aquest mapa interactiu trobareu l’enllaç a les fitxes terminològiques d’una vintena de pluges, amb definicions, notes i equivalents en altres llengües.

I, un cop ben documentats, només caldrà que busqueu un entorn allunyat de la contaminació lumínica, creueu els dits perquè els núvols no us facin la guitza i…  a gaudir de l’espectacle!

[Font: TERMCAT]

Als catalans ens fa mal l’esquena

La llengua és curiosa. Sovint llengües pròximes escullen paraules ben diferents per dir el mateix. I de vegades decideixen que una mateixa paraula vol dir coses diverses. I això genera uns quants embolics en les llengües en contacte.

Per exemple: nedem d’esquena, d’esquenes d’espatlla? Enmig d’un partit, ataquem l’esquena, les esquenes, l’espatlla o les espatlles de l’adversari? Passem la pilota per sobre l’esquena o per sobre l’espatlla? Quan ens cal protegir la pilota, avancem d’esquena o d’esquenes? I, en esports de combat, les projeccions les fem d’esquena o d’espatlla

Doncs bé: en català parlem de l’esquena per referir-nos a la part de darrere del cos i de les espatlles per a cadascuna de les dues parts de dalt del cos, a banda i banda del coll. I (detall important) tenim, cadascú, una esquena i dues espatlles.

Per tant, per indicar una direcció contrària a l’habitual, diem a l’esquena d’esquena (i no *a les esquenes,*d’esquenes o *a les espatlles), perquè la part posterior del cos és l’esquena i només en tenim una. Així, podem dir que una cosa ens queda a l’esquena, que tenim el rival a l’esquena, que ens girem d’esquena a la companya d’equip o que correm o nedem d’esquena. El plural ens fa tanta nosa com si diguéssim que correm *de cares o que tenim la porteria *de cares. I les espatlles les reservem per fer rotacions de braços, per treballar-nos unes espatlles amples a còpia d’exercici o per transportar un lloro malparlat (sobretot si tenim una cama de fusta i un pegat a l’ull).

En canvi, en castellà fan servir la espalda per a la nostra esquena i los hombros allà on tenim les espatlles. I són més amics dels plurals, en general. 

És a dir, que el català espatlla i el castellà espalda NO volen dir el mateix i no funcionen de la mateixa manera. I això de vegades ens porta pel pedregar.

Podem veure com fem servir en català esquena i espatlla en frases com les següents:

En la jornada d’ahir la nedadora va aconseguir entrar a la final dels 200 m esquena. (NO *200 m esquenes *200 m espatlla)
En l’estil d’esquena hem d’alinear el cap, les espatlles, els malucs i els peus.
Ha llançat una pilota llarga per atacar l’esquena del central. (NO *les esquenes)
Es va acostar d’esquena a la porteria contrària, controlant la pilota amb l’estic. (NO *d’esquenes o *donant l’espatlla)
Va fer bàsquet d’esquena a la cistella. (NO *d’esquenes *d’espatlla)
En una projecció d’esquena, el lluitador, bocaterrosa, deixa que el contrari se li enfili a sobre per aixecar-se de cop i fer-lo caure.
Farem girar els braços en tota la seva extensió, rotant també les espatlles.
El pivot li va fer una passada per sobre l’espatlla que el va deixar sol davant la cistella.
En judo, el morote-seoi-nage és una projecció per l’espatlla semblant a l’ippon però fent el recolzament del braç esquerre per sota l’aixella.
Quan s’ha acabat l’entrenament, no em podia ni ajupir del mal d’esquena que arrossego.
Tenia l’espatlla dreta tan adolorida que va jugar sense poder aixecar el braç. [Per exemple, Audie Norris a la final del 1991 contra la Jugoplastika] 

Però per què el català i el castellà fan servir paraules diferents? Perquè resulta que la paraula que feien servir els romans per a l’esquena, dorsum, va desaparèixer aviat d’unes quantes llengües romàniques, de manera que les llengües afectades van haver d’empescar-se alguna cosa per omplir aquest buit i per combinar-ho amb el nom de les espatlles.

Per resoldre-ho, en català vam aprofitar la paraula germànica *skĭna (‘columna vertebral’), reconvertida en esquena, i vam mantenir el llatí tardà spatŭla (que a l’origen volia dir ‘omòplat’) per a les espatlles. Exactament igual que l’italià, que en diu schiena i spalla, com nosaltres. I similar al francès, que va mantenir dorsum per a l’esquena (en francès actual, dos) però que també va recórrer a spatŭla per a cada espatlla (en francès, épaule).

El castellà, en canvi, va decidir que espalda (derivat de spatŭla) quedava bé per a l’esquena, encara que en llatí signifiqués ‘omòplat’. I per a les espatlles va recórrer al llatí humĕrus (que era l’húmer, la part de dalt del braç o l’espatlla), reconvertit en hombro. També el portuguès diu ombro en el segon cas (i dorso costas en el cas de l’esquena). 

Resumint, que en aquest punt el català i el castellà van resoldre de manera diferent un mateix problema: el català, més com l’italià i el francès, i el castellà, més com el portuguès. Tot perfectament normal. Només que ara la forta influència del castellà sobre el català provoca que en català ens faci mal gairebé tot allò que històricament ens diferencia. Per exemple, l’esquena i les espatlles. És un dels mals que tenim els catalans.

[Font: TERMCAT]

El Dia Mundial de la Salut

Imatge extreta del cartell del Dia Mundial de la Salut (OMS, CC BY-NC-SA 3.0 IGO)

El 7 d’abril se celebra cada any el Dia Mundial de la Salut. S’ha triat aquesta data perquè és l’aniversari de la fundació de l’OMS (Organització Mundial de la Salut). Aquesta institució proposa cada any un centre d’interès relacionat amb la salut en general i la salut pública en particular.  

L’any 2022 s’ha triat com a lema l’eslògan “El nostre planeta, la nostra salut”. La intenció és focalitzar l’atenció mundial en la connexió entre la salut dels organismes vius i la del planeta. Dit amb les seves mateixes paraules, l’OMS, mitjançant aquesta campanya, “instarà els governs i la ciutadania a explicar les mesures que estan prenent per a protegir el planeta i la seva salut i per a donar prioritat a les societats del benestar”.  

Els reptes que planteja aquesta jornada de conscienciació estan molt vinculats als conceptes de salut ambiental i una sola salut. Per exemple, caldria minimitzar l’impacte que genera la contaminació atmosfèrica, l’escassetat d’aigua o el sanejament inadequat i frenar la progressió del canvi climàtic. Aquestes fites només s’assoliran amb la resposta efectiva dels governs i la contribució de tota la societat. 

Podeu consultar els termes que hem destacat en aquest apunt i també altres de relacionats en els diccionaris dels portals terminològics de ciències de la salut i de ciències de la Terra.  

Una sopa especial

L’hivern passat us vam aplegar en un apunt un tou de sopes catalanes i del món per satisfer tots els gustos i totes les preferències climàtiques: sopes per menjar ben calentes, tèbies o fredes de nevera. Tantes sopes i encara ens en vam deixar una, el borsx.

El borsx és una sopa tradicional de la cuina ucraïnesa elaborada amb bleda-rave, col, patata, ceba, pastanaga i carn de vedella o de porc, que se sol acompanyar amb smetana i anet fresc. La bleda-rave és la que li dona el color vermellós tan característic. Però com tots els plats que venen d’antic i que encara s’elaboren, el borsx té mil variants depenent dels ingredients amb què es fa el brou, la mena de carn (vedella, porc, aviram), la tria de les verdures o la manera de coure-les o de tallar-les. Per exemple, a la zona de Kíiv, en lloc dels tradicionals vedella i porc, s’hi posa vedella i xai.

I com que és tan bo, el borsx s’elabora i es menja en molts països eslaus (Rússia, Bielorússia, Polònia o Lituània), cadascun amb el seu toc, o els seus mil tocs, els seus ingredients locals, el seu color (perquè hi ha borsxs verds, grogosos, rosats…) i la seva temperatura (perquè n’hi ha de freds, ideals per a l’estiu). També en trobem variants a països limítrofs com ara Romania, Armènia o Geòrgia i, més enllà, l’emigració el va portar a l’altra banda de l’Atlàntic, als Estats Units i al Canadà, acompanyant els jueus mennonites que fugien de la persecució religiosa, a partir de 1870.

I tot això és només una excusa per transmetre el nostre desig que ben aviat tots plegats puguem seure al voltant d’una taula, amb una cullera a la mà, i compartir un borsx ben calent o qualsevol altre plat, amb pau i amb salut.

Trobareu les fitxes al Cercaterm i al cercador el Portal d’alimentació i gastronomia.