Close

Com es diu flexitarian en català?

En català, les persones que segueixen un règim alimentari bàsicament vegetarià que inclou el consum esporàdic de carn i peix s’anomenen flexivegetarians o, secundàriament, flexitarians. I el règim alimentari que segueixen s’anomena flexivegetarianisme o també, secundàriament, flexitarianisme.

Les formes flexivegetarià | flexivegetariana es construeixen afegint el segment inicial de l’adjectiu flexi(ble) a la base vegetarià | vegetariana, per imitació d’altres denominacions del mateix àmbit, com ara apivegetarià o lactovegetarià, amb la diferència que api- i lacto- són formes prefixades d’origen culte i flexi-, no. Flexivegetarianisme, al seu torn, és un derivat de flexivegetarià amb l’afegiment del sufix -isme.

Des del punt de vista del concepte, un flexivegetarià no és un vegetarià flexible, no és un tipus de vegetarià, ni el flexivegetarianisme és un vegetarianisme d’estar per casa. Tot i que la base de la seva dieta són els aliments d’origen vegetal, que en conformen el gruix, els flexivegetarians consumeixen carn i peix, encara que sigui de manera escassa i esporàdica. Els aliments d’origen animal són part de la norma en la seva alimentació, no l’excepció.

Aquestes són les formes preferents que va aprovar el Consell Supervisor com a alternatives catalanes als manlleus de l’anglès flexitarian i flexitarianism. Complementàriament, també es consideren adequats els calcs flexitarià | flexitariana (formats per la truncació dels mots flexi(ble) i (vege)tarià) i flexitarianisme (derivat de flexitarià | flexitariana), ja que són formes àmpliament documentades i reconegudes en l’àmbit per a referir-se a aquests conceptes.

Trobareu les fitxes completes d’aquests termes a la Terminologia de les tendències alimentàries i al Cercaterm. Si us interessen, a més, els criteris aplicats pel Consell Supervisor, consulteu la Neoloteca.

[Font: TERMCAT]

Amb els productes de proximitat no cal guardar les distàncies

En aquests darrers mesos de confinament i mobilitat limitada pel coronavirus, hem vist com pagesos i ramaders s’han organitzat per fer arribar els aliments que produeixen o elaboren, coneguts com productes de proximitat, o productes de quilòmetre zero, fins a casa nostra.

Malgrat les mesures de distanciament físic dictades per les autoritats sanitàries, la venda de proximitat ha continuat activa entre els productors i els consumidors finals. Ens referim a la venda de productes agroalimentaris, procedents de la terra, de la ramaderia o resultat d’un procés d’elaboració o de transformació, que fa un productor o una agrupació de productors agraris a un consumidor final. La venda de proximitat es pot fer de manera directa o mitjançant la intervenció d’un intermediari.

Es considera venda directa la que realitza directament el productor al consumidor final sense la intervenció de cap persona intermediària. Aquesta venda es pot dur a terme a la mateixa explotació agrària, en agrobotigues de les agrupacions de productors agraris, en mercats locals, en fires o en altres llocs que no siguin establiments comercials permanents. També es pot efectuar a distància o bé de forma ambulant.

Quan en la venda de proximitat hi intervé un intermediari, es parla de venda en circuit curt. Aquest tipus de venda es pot realitzar en establiments de venda al detall, en agrobotigues de les agrupacions de productors agraris que actuen com a intermediàries, en establiments de turisme rural i en establiments de restauració. I, com en el cas de la venda directa, la venda en circuit curt també es pot efectuar a distància o de forma ambulant.

A Catalunya, el Decret 24/2013, de 8 de gener, regula l’acreditació de la venda de proximitat de productes agroalimentaris.

Nous esquemes de joc a la infografia sobre el futbol

futbol_esquemes-de-joc

Els esquemes de joc del futbol defineixen èpoques, caracteritzen equips i etiqueten la valentia dels entrenadors. En un extrem hi ha els entrenadors per a qui l’única clau és marcar més gols que l’adversari i, en l’altre extrem, els que batallen bàsicament per mantenir la pròpia porteria a zero. Els uns preparen els jugadors per llançar-se a l’atac, els altres els ensenyen a enfangar-se en la defensa. I tots plegats, a l’hora de distribuir els seus jugadors en el camp, tenen a disposició una infinitat d’esquemes de joc, de tall ofensiu o defensiu segons quines siguin les línies on s’acumulin els jugadors i el recorregut que es prevegi per a cadascun.

De tots aquests esquemes de joc existents, el TERMCAT i la Federació Catalana de Futbol n’hem seleccionat quatre per a mostrar-los en una infografia interactiva, que, a més de la disposició dels jugadors i el nom de cada posició, també permet accedir a la fitxa corresponent del Diccionari de futbol. Aquesta infografia, a més, recull completes la forma masculina i la forma femenina de cada posició de joc, al costat de l’article el o la, per a deixar clar que el futbol, com l’esport en general, té nom d’home i té nom de dona, i per a ajudar a resoldre els dubtes que poden sorgir en casos com “la lateral dret” o “la lateral dreta”, “la pivot ofensiu” o “la pivot ofensiva”, etc.

La versió inicial de la infografia, publicada el novembre de l’any 2019, recollia l’1-4-3-3 i l’1-4-4-1-1, i amb l’actualització que ara presentem s’hi han afegit l’1-4-4-2 i l’1-3-5-2 (números que, per als que en saben, ja parlen d’entrada de partits entretinguts o de partits de patiment i brega).

Encara que, en últim terme, l’èxit o el fracàs, l’apoteosi o la ruïna, puguin acabar depenent de les botes d’un sol jugador, fins i tot del més indisciplinat dels jugadors en qüestions de tàctica…

Termes de revetlla

Revetlla-Sant-Joan

“Qui no ha celebrat mai pel juny una revetlla? Nosaltres ho fèiem cada any i ens en preocupàvem cadascun per parts iguals. I aquest any ens disposàvem a fer el mateix ell i jo. Gràcies a ell el jardí era ple de fanalets de colors que lluïen d’allò més. Quan el meu Valentí estava enfilat en una escala penjant els fanalets de paper va arrencar a volar enlaire fins a perdre’s de vista cel enllà i no s’ha vist mai més enlloc del món. Ja sabeu com estan les coses…”

Com Joan Brossa ens recordava a Estació de Calinòpia, un cop més, amb el solstici d’estiu arriba la nit més curta de l’any, la nit de Sant Joan. Banderetes i bombetes de colors, garlandes i fanalets engalanen carrers, places i envelats plens de gent que al ritme de la música celebra la popular revetlla.

Per als més joves, però, el rebombori ja ha començat fins i tot dies abans de la festa, i es preparen per il·luminar el cel amb tota mena de petards i articles pirotècnics. Els més porucs encenen bengales i llancen bombetes o cebes; els més experimentats, fan esclatar fonts, piules, correcames i coets; i els més valents de tots s’atreveixen amb carcasses, traques i trons.

És la nit del foc, i arreu del món s’encenen fogueres carregades de simbolisme i rituals purificadors que pretenen allunyar les males vibracions i els mals esperits. Si a Anglaterra la trobada gira al voltant del monument prehistòric megalític de Stonehenge, en els territoris de parla catalana és la Flama del Canigó l’encarregada d’atiar totes les fogueres.

Com mana la tradició, la festa es completa amb el toc gastronòmic per excel·lència: la coca de Sant Joan, amb fruita confitada i pinyons. Però no és pas l’única: també podeu passar una bona vetllada degustant les coques de recapte, de llardons o les farcides de nata o de crema. Si us atreviu a elaborar-les vosaltres mateixos, un consell d’experts: aquestes coques han de fer el doble de llarg que d’ample. I això sí, no deixeu d’acompanyar-les d’un bon cava, un moscatell, una garnatxa, una mistela o una malvasia.

I si entre petard i petard, i entre tros de coca i tros de coca, encara us queda temps, podeu entretenir-vos consultant els enllaços a les fitxes i altres comentaris que hem escampat per aquest text, o buscant en el diccionari normatiu les formes marcades en negreta. Bona revetlla!

TERMCAT: 35 anys de servei a la terminologia catalana i a tots els qui en fan ús

35-anys-termcat_placa

El TERMCAT compleix avui, 13 de maig del 2020, 35 anys d’existència. El Centre de Terminologia va ser creat l’any 1985 per un acord entre la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans; l’any 1994 es va constituir com un consorci amb participació d’aquestes dues entitats i també del Consorci per a la Normalització Lingüística, i en aquests anys s’ha consolidat com un centre de referència en l’àmbit terminològic.

En aquests 35 anys, el Centre ha intervingut en més de 650 obres terminològiques (diccionaris, glossaris, lèxics, materials gràfics i multimèdia, etc.). Tota aquesta producció té un reflex en el Cercaterm, el cercador terminològic que aplega més de 365.000 termes catalans de diverses àrees d’especialitat, que normalment s’ofereixen amb la definició corresponent i amb equivalents en castellà, anglès, francès o altres llengües. I també en la col·lecció de Diccionaris en Línia, que actualment ofereix més de 150 títols dels més diversos àmbits, des dels esports a l’erotisme, des de la gastronomia a la zoologia, des de les ciències de la salut a la tecnologia.

També es pot destacar la contínua activitat de normalització terminològica que s’ha dut a terme per mitjà del Consell Supervisor, l’òrgan col·legiat encarregat de fixar les formes catalanes dels neologismes especialitzats que es difonen amb denominacions poc adequades des del punt de vista lingüístic o terminològic. En 35 anys s’han normalitzat prop de 9.400 termes catalans, que van des de denominacions que ara ja s’han generalitzat com ara màrqueting, web, cúmulus o pírcing, fins a termes molt més recents, com ara criptomoneder, espòiler o distanàsia. Per a l’estudi d’aquests termes es col·labora anualment amb una mitjana de 400 experts.

El TERMCAT ha atès més de 2.000 consultes terminològiques anuals de mitjana, en un servei que els usuaris (lingüistes, traductors, mediadors lingüístics, periodistes i especialistes de molts altres sectors) valoren molt positivament; s’han traduït més de 40 normes UNE-ISO al català; i s’ha mantingut una biblioteca amb un fons terminològic amb més de 16.500 registres. També destaca la producció d’obres de caràcter metodològic (col·lecció En Primer Terme) i de nombrosos criteris útils per al desenvolupament terminològic.

Els materials que ofereix el TERMCAT en línia reben anualment més de 9.000.000 de visites, i en els darrers anys també destaca una extensa activitat de producció de materials gràfics en diversos suports visuals i sovint interactius.

Tota aquesta activitat es duu a terme en col·laboració amb les universitats de tot el domini lingüístic català, i amb els diversos departaments de la Generalitat de Catalunya i els centres del Consorci per a la Normalització Lingüística. També es manté una línia de col·laboració internacional, especialment amb l’Associació Europea de Terminologia i altres organismes que treballen en terminologia d’arreu del món.

El TERMCAT arriba als seus 35 anys amb una voluntat de servei i de col·laboració que es manté intacta des del primer dia. L’aniversari és també l’ocasió per fer un reconeixement a totes les persones, professionals de la llengua i d’altres especialitats, que hi han treballat o que han col·laborat amb el Centre al llarg de tots aquests anys, i un agraïment a totes les persones que en segueixen l’activitat i fan ús dels seus recursos.

Per a més informació, consulteu la pàgina web del Centre, en què trobareu l’accés als diversos serveis que ofereix i a molts més detalls sobre la seva activitat.

El TERMCAT és un consorci de la Direcció General de Política Lingüística adscrit al Departament de Cultura i format per la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i el Consorci per a la Normalització Lingüística, que coordina i promou les actuacions terminològiques en llengua catalana.

De temporada

aliments-km0

La gran ciutat, el comerç global, el voler-ho tenir tot quan volem i on volem ens ha fet oblidar que les plantes que creixen de la terra tenen uns cicles de vida determinats, que es planten en una època de l’any concreta i que els fruits es cullen en un moment específic, que és quan són madurs. Efectivament, les síndries a l’estiu, les taronges a l’hivern, les albergínies a l’estiu, la col a l’hivern.

I què ens regala l’abril? L’abril ens dona les darreres oportunitats per a gaudir de les bledes, dels calçots (caldrà coure’ls al forn!), de les carxofes, del fonoll, de les taronges. També és època de faves i de pèsols; les maduixes estan al punt i hem començat la temporada de nespres. Si les fruites i verdures les consumim de temporada són més fresques, més gustoses, estan més bé de preu i els pagesos que les conreen poden continuar fent de pagesos.

I tot esperant el maig, el maig que ens portarà les nectarines, els préssecs plans o paraguaians, el primers préssecs i els albercocs, podeu consultar el Cercaterm.

Cançons i natura en el concurs de llengua de Sant Jordi

Sant-Jordi-Optimot-Termcat

L’Optimot, el servei de consultes lingüístiques que ofereix la Direcció General de Política Lingüística, i el Centre de Terminologia TERMCAT col·laboren aquest any en el concurs de llengua de Sant Jordi amb el lema “Per Sant Jordi, clava-la amb l’Optimot i el TERMCAT!”.

En aquesta edició del concurs, que es durà a terme des del 16 fins al 23 d’abril, es proposa als seguidors dels comptes de Twitter @optimotcat, @termcat i @llenguacatalana, publicar piulades sobre termes relacionats amb la natura que trobin en alguna cançó catalana. Poden ser noms de flors, arbres, animals, fenòmens meteorològics, accidents geogràfics, etc. Un punt de partida per inspirar-se és el repositori Agafa el micro.cat, amb 20 videoclips de cançons molt conegudes en català, i també tota la música en català del portal Viasona.

Per participar-hi, cal escriure a la piulada l’estrofa o fragment de la cançó escollida en què apareix el terme, el títol de la cançó i incloure-hi l’etiqueta #StJordiTermÒptim. Aquestes són les condicions que s’han de complir per entrar en el sorteig. Es pot afegir també l’autor de la peça musical o il·lustrar el terme amb una imatge o GIF, i mencionar els comptes de Twitter que organitzen el concurs: @optimotcat i @termcat.

Es proposen dos exemples de piulada per participar en el concurs:
“Jo cant sa fruita vermella i quan acabi riuré, calàpets, nenúfars, princeses, wa yeah!” #StJordiTermÒptim
(“Wa yeah”, Antònia Font) @optimotcat i @termcat

 

“Volo sobre els carrers, volo sobre els rius, volo amb estornells i sobre els seus nius.” #StJordiTermÒptim
(“M’han sortit dues ales”, Mazoni) @optimotcat i @termcat

 

Les piulades que compleixin els requisits publicades entre el 16 i el 23 d’abril, ambdós inclosos, es repiularan des dels dos comptes de Twitter. Totes les participacions entraran en el sorteig de deu subscripcions anuals: una a la plataforma de cinema en català FilminCAT, i una altra al quiosc digital de revistes i diaris en català iQuiosc.

FilminCAT és la primera plataforma de distribució en línia de cinema i sèries íntegrament en català, que ofereix més de 4.000 pel·lícules i més de 100 sèries de tots els gèneres en llengua catalana; tant versions originals, com versions subtitulades o doblades.

L’iQuiosc és el primer quiosc digital de revistes i premsa en català. Una plataforma en línia que posa a l’abast dels lectors totes les publicacions periòdiques en català (diaris, revistes, premsa territorial i publicacions gratuïtes). Conté més de 160 publicacions.

 

Pàgina del concurs de Sant Jordi 2020
llengua.gencat.cat/stjorditermoptim

 

Optimot
https://llengua.gencat.cat/ca/eines_i_serveis/optimot

 

Sobre streaming i les moltes formes de reproducció en línia

reproduccio-en-continu

El consum de continguts multimèdia en plataformes web i també la retransmissió en directe o en diferit d’esdeveniments ha crescut encara més aquests dies de restriccions de la mobilitat, i és freqüent referir-s’hi amb la forma anglesa streaming. En català, reproducció en continu o reproducció en línia són les alternatives a aquesta forma anglesa, que s’aplica a la tècnica que permet la reproducció de continguts audiovisuals a mesura que es van transferint, generalment a través d’internet.

De tota manera, aquesta tècnica tan útil i tan estesa s’esmenta en diversos contextos d’ús, i les alternatives catalanes poden variar per fer més entenedor el referent, en cada cas.

Per exemple, la denominació més tècnica és reproducció en continu, i fa referència a la manera tècnica com es reprodueixen els continguts; però sovint, quan es fa servir el manlleu en català, simplement es vol fer èmfasi en el mitjà pel qual es reprodueixen les dades, que és internet, i aleshores és preferible i més entenedor dir, simplement, reproducció en línia.

En canvi, si ens referim a la difusió d’esdeveniments que tenen lloc al mateix temps que es reprodueixen, podem utilitzar reproducció o retransmissió en directe, i si ens referim a continguts prèviament enregistrats, reproducció en diferit. Quan no es fa referència a la reproducció de les dades sinó a la transmissió, s’utilitzen les formes transmissió en continu (o difusió en continu) o transmissió en línia (o difusió en línia).

 

[Font: TERMCAT]

Per què parlem de teletreball i no de telefeina?

teletreball

El teletreball és una de les mesures de flexibilitat laboral que algunes organitzacions, com a conseqüència de l’extensió del coronavirus, estan aplicant durant aquests dies de confinament de la població arreu del territori.

Diem que una persona fa teletreball quan realitza la seva activitat professional físicament lluny del seu centre de treball habitual, per mitjà de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació i, especialment, de xarxes telemàtiques, com ara internet.

La denominació teletreball està formada pel prefix tele-, procedent del mot grec têle, que significa ‘lluny’, i treball, derivat de treballar, verb que, com explica Joan Coromines en el seu Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, ens arriba del llatí vulgar tripaliare ‘torturar’, derivat del mot tripalium, una ‘espècie de cep o instrument d’aferrar i turmentar’, compost de tres pals. De fet, el mot treball en català antic, i fins i tot avui, conserva encara el sentit de ‘sofriment, dolor, pena’; i d’aquesta idea de ‘patir’ es va passar a la d’esforçar-se’, ‘escarrassar-se’ i ‘obrar, laborar, treballar’. Pel que fa al mot feina, també ens arriba del llatí vulgar facenda, ‘coses que han de ser fetes’. L’etimologia, com veieu, a més d’explicar-nos l’origen de les paraules, sovint ens descobreix, també, la càrrega semàntica implícita que arrosseguen des de fa segles.

En la llengua general, conviuen els mots treball (‘activitat conscient de l’home orientada a obtenir els béns o mitjans per a satisfer les seves necessitats transformant la natura que l’envolta’) i feina (‘treball que hom fa per obligació, en què hom s’ocupa, amb què hom es guanya la vida’), amb un parentiu semàntic proper, però no sempre intercanviable: anem a treballar i també anem a la feina; es perden llocs de treball o, si ho voleu, llocs de feina; tenim molta o poca feina, però no tenim molt o poc treball; comencem a fer feina, però no comencem a fer treball, sinó, en tot cas, a treballar. Fixem-nos que, en les expressions o termes de sentit més abstracte i general hi trobem el mot treball, mentre que en les més concretes i col·loquials, sovint aplicades a una persona, solem trobar-hi el mot feina.

Per què, doncs, s’ha estès i consolidat el terme teletreball i no pas telefeina? Una primera resposta la trobem en l’àmbit especialitzat de les relacions laborals. Si ens fixem en la terminologia utilitzada en aquest sector, veiem que l’ús es decanta per la forma treball, en el sentit més abstracte i genèric que apuntàvem abans: borsa de treballcondicions de treball (o condicions laborals), centre de treballlloc de treballmercat de treball (o mercat laboral), treball temporal o treball a temps parcial, entre molts altres exemples.

Observem, a més, que els termes de nou encuny, associats a nous sistemes o maneres de relacionar-se en el món del treball, i influenciats de ben segur per les denominacions angleses de procedència, tendeixen a seguir el mateix patró de formació sobre la base del mot treballteletreball (en anglès, teleworking), cotreball (en anglès, coworking) o treball en xarxa (en anglès networking) en són alguns exemples.

Afegim, també, que la denominació teletreball és paral·lela a les denominacions en altres llengües (teletrabajo, en castellà; télétravail, en francès; teleworking, en anglès) i que ha generat derivats com el verb teletreballar i el substantiu teletreballador, teletreballadora. Si optéssim per telefeina no podríem fer un derivat verbal *telefeinejar, sinó que ho hauríem de resoldre amb la locució fer telefeina que, com ja podeu intuir, té totes les de perdre davant d’una solució més curta com teletreball.

En aquests dies de confinament en què, de moment, els més afortunats, seguim treballant o, si ho preferiu, fent feina des de casa, us convidem a consultar en el Cercaterm aquests i altres termes que us puguin ser d’interès i a seguir les recomanacions que ens fa Josep M. Ganyet en el seu article Telefeina i telecultura, tot i la seva resistència a parlar de teletreball. Al cap i a la fi, tant és treballar, com fer feina.

Stop-motion: l’art d’animar objectes inanimats

Del 27 de febrer a l’1 de març Lleida es converteix en la capital de l’animació, perquè acull l’Animac, la Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya. I un dels termes clau d’aquest àmbit, que segur que s’hi farà servir en converses i presentacions, és el terme stop-motion.

Es tracta de la tècnica de filmació en què es fotografien objectes successivament en posicions lleugerament distintes, a fi de produir en la projecció final una sensació de moviment. Si amb la definició no us queda clar el concepte, mireu aquest vídeo que ens ha cedit el Lluc Rebagliato, molt jove però ja expert en aquesta tècnica, i de seguida ho entendreu.

El manlleu de l’anglès·és la forma utilitzada normalment pels especialistes per a designar el concepte, i de fet, no és una designació nova, sinó que, com la tècnica que denomina, es remunta gairebé als orígens del cinema. A més, es documenta en nombroses fonts especialitzades i també en algunes obres lexicogràfiques, tant en català com en altres llengües romàniques.

L’adopció directa del manlleu és un dels recursos de què totes les llengües disposen, i s’hi recorre quan no es veuen viables ni la generalització d’una alternativa pròpia ni l’adaptació gràfica.

Amb aquesta tècnica s’han creat i es creen encara autèntics prodigis cinematogràfics, que et fan oblidar que allò que estàs veient són, en realitat, objectes inanimats que algú, hàbilment, ha anat bellugant i fotografiant, amb traça i paciència. Si visiteu l’Animac, segur que trobareu alguna d’aquestes meravelles que us deixarà bocabadats.

Back to top