Categoria: Consulta del mes

Sobre escalada i desescalada: els conflictes es poden escalar i desescalar?

Termcat1 comentari

escalar-desescalar

Darrerament hem detectat l’ús cada vegada més estès dels verbs escalar i desescalar per a referir-se, respectivament, a augmentar i disminuir la intensitat d’un conflicte com a conseqüència de l’evolució de la confrontació entre les parts. Es documenten especialment en textos periodístics i de divulgació, però també en textos especialitzats de política i relacions internacionals.

El verb escalar s’utilitza, d’una banda, com a intransitiu o intransitiu pronominal, amb el sentit d’augmentar progressivament en intensitat, un conflicte, com a conseqüència de la confrontació creixent entre les parts. Pot aparèixer, doncs, en contextos com “sense mediació hi ha conflictes que escalen [o que s’escalen] i arriben davant dels tribunals penals”. D’altra banda, escalar també té ús com a transitiu, amb el sentit de “fer que un conflicte augmenti progressivament en intensitat”, en contextos com “els sindicats aposten per escalar el conflicte i traslladar-lo a la taula de negociació”.

El verb desescalar funciona exactament igual. Com a verb intransitiu o intransitiu pronominal és “disminuir progressivament en intensitat, un conflicte, com a conseqüència del restabliment de la comunicació entre les parts i la consegüent baixada gradual de la confrontació”. Per exemple, “quan es veu la necessitat de cooperar, el conflicte desescala [o es desescala] immediatament”. Com a verb transitiu, desescalar és “fer que un conflicte disminueixi progressivament en intensitat”. Per exemple, “l’objectiu era desescalar el conflicte i obrir vies de pacte entre els governs”.

A partir dels verbs es generen els substantius derivats corresponents: escalada i desescalada o, més específicament, escalada del conflicte i desescalada del conflicte.

Malgrat que aquests verbs són, probablement, fruit de la influència anglesa (en anglès to escalate i to de-escalate formen part de la llengua general i es documenten en la majoria de diccionaris), són formacions igualment possibles en català i es consideren també adequades en aquesta llengua. El substantiu escalada, de fet, ja es recull al diccionari normatiu amb un sentit clarament relacionat (“Augment ràpid i sovint alarmant dels preus, actes delictuosos, despeses, armament, etc.”) i totes les formes estan relacionades amb el primitiu escala, que remet a la idea de ‘gradació’, fonamental en aquests conceptes.

Finalment, cal tenir en compte que en altres llengües romàniques, com el castellà i el francès, s’utilitzen també formes anàlogues.

Podeu consultar tots aquests termes al Cercaterm i a la Neoloteca.

És adequat mediat/mediada en l’àmbit de les ciències de la vida i la salut?

TermcatDeixa un comentari

mediar

Sovint els professionals de les ciències de la vida i de la salut es plantegen si l’adjectiu mediat/mediada és adequat en català en els contextos en què el fan servir, ja que ells mateixos intueixen que es pot tractar d’un calc de l’anglès mediated.

Doncs bé, l’adjectiu mediat és adequat en l’àmbit de la biologia, la immunologia, la bioquímica, etc., a partir del verb mediar, terme que el Consell Supervisor del TERMCAT ha normalitzat amb el sentit següent: ‘intervenir en el desencadenament d’un procés fisiològic o bioquímic per mitjà de la connexió d’algunes de les seves parts o etapes’. Aquest adjectiu, per tant, prové de la forma del participi del verb.

En trobem alguns exemples d’ús en formes com ara immunitat cel·lular mediada pels limfòcits T, citotoxicitat mediada per cèl·lules, bacteriòlisi mediada pel complement terminal de la via lítica o sensibilització mediada per la immunoglobulina E.

Cal destacar, però, que el verb anglès to mediate té un abast més ampli que el verb mediar, de manera que en funció del context pot ser preferible optar per altres formes en català, com ara intervenir, participar, fer d’intermediari, assistir, determinar, facilitar, originar o vehicular.

Així, es prefereix la denominació immunitat cel·lular en comptes de *immunitat mediada per cèl·lules (per a l’anglès cell-mediated immunity); interaccions d’origen químic en lloc de *interaccions mediades químicament (per a chemically-mediated interactions); inhibició amb cetuximab en comptes de *inhibició mediada per cetuximab (de cetuximab-mediated inhibition); o hipersensibilitat produïda per immunocomplexos en lloc de *hipersensibilitat mediada per immunocomplexos (de immune complex-mediated hypersensibility), etc.

Com podem dir think tank en català?

Termcat2 comentaris

fabrica_idees

Si hi ha un terme que condensa un concepte amb una imatge contundent aquest és think tank. L’anglès té la virtut de ser una llengua creadora de termes, per la simple raó que les societats creadores de conceptes i de continguts en molts sectors són angloparlants. La feina de les altres llengües, les llengües en què s’expressen les societats receptores, és trobar paraules tan encertades com ens semblen les angleses.

En el cas d’un think tank, una organització que intervé en la vida política d’una societat mitjançant la producció de coneixements, la difusió de valors o l’anàlisi dels sistemes polítics i de les polítiques públiques, hem hagut de cercar i recercar, pensar i repensar, preguntar i repreguntar per arribar al resultat que aquí us exposem.

En català podem dir-ne fàbrica d’idees o laboratori d’idees. Totes dues denominacions arrosseguen una imatge del tot adient. Fàbrica d’idees indueix a pensar en producció industrial d’idees, coneixement, opinions, en quantitat, fetes d’acord amb uns patrons ideològics. L’altra denominació proposada, laboratori d’idees, ens suggereix la imatge de la bata blanca, d’elaboració controlada d’idees, de provatures, d’anàlisis, de llancem aquesta proposta i a veure què passa, a veure com funciona.

Pensareu que fem tard, que el terme anglès està completament instal·lat en català. El terme circula en anglès, és cert, però en català hem documentat moltes propostes alternatives de denominació, i les hem tingut en compte. Ara hem posat ordre a tota la informació i hem fet les propostes que hem considerat més adequades. És un repte, però un repte no tan sols per al català, sinó també per a les nostres llengües veïnes, llengües fortes que, tanmateix, també pateixen la potència creadora de l’anglès. La complexitat del repte es reflecteix, per exemple, en la llarga llista d’equivalents que hem documentat i que trobareu a la fitxa del terme. I no hi són tots, només el més freqüents. Consulteu el Cercaterm i ho veureu.

Què és el porno feminista? I el postporno? Nous termes, altres mirades possibles

TermcatDeixa un comentari

pornoFeminista

En l’àmbit del sexe i l’erotisme tot està obert i hi ha un gran escenari creatiu per explorar. De totes aquestes opcions, us en destaquem tres que promouen una visió alternativa del porno:

porno alternatiu

Porno allunyat dels corrents pornogràfics majoritaris i de les grans productores que mostra en els films protagonistes d’edats i tipologies corporals diferents, i de diferents subcultures.

porno feminista

Corrent cinematogràfic vinculat al postporno en què es qüestiona la visió predominantment masculina i heteronormativa de la indústria pornogràfica tradicional i es presenta un relat d’una sexualitat diversa, basada en la inclusió i en la igualtat entre home i dona.

postporno

Porno reivindicatiu d’influència postmoderna, sorgit als Estats Units a mitjan anys vuitanta, en què es qüestiona la visió del sexe de la indústria pornogràfica tradicional des d’un punt de vista feminista, inclusiu i prosexe, i en què es busca el protagonisme de les dones, els dissidents sexuals, les persones discapacitades o, en general, de minories fins aleshores ignorades.

Si es vol gaudir del sexe amb llibertat i seguretat, és necessari conèixer els termes bàsics per entendre’n les regles. Per aquest motiu, el TERMCAT ha considerat necessària l’elaboració d’un recull que contingui la terminologia bàsica d’aquest àmbit i que tingui com a objectiu prioritari oferir terminologia inclusiva sobre el sexe que aplegui perspectives, orientacions i tendències ben diverses.

El resultat ha estat la publicació de la Terminologia de la sexualitat i l’erotisme, que recull més de 150 termes i que es presenta com una font de consulta per a tots els usuaris i una eina de treball útil per als professionals de la sexualitat i la salut.

Diversitat funcional o discapacitat?

Termcat5 comentaris

discapacitat

Les paraules canvien a mesura que canvia la realitat. De vegades varia el significat d’una paraula, de vegades canvia la paraula per designar el mateix concepte. Canviar una paraula no fa canviar la realitat, sinó que els canvis en les paraules responen a un canvi de mentalitat, de perspectiva, de manera de percebre la realitat, o de ganes d’expressar-la de manera diferent o de contribuir a una evolució general de mentalitat que faci transformar la realitat.

Les paraules que es refereixen a les persones, als col·lectius que històricament han patit discriminació són un dels camps en què hi ha sovint canvis de denominacions. Un dels col·lectius històricament discriminats és el de les persones amb discapacitat, però no volem fer terminologia diacrònica, sinó només un estat de la qüestió.

D’un temps ençà se sent parlar de diversitat funcional, forma que algunes persones han proposat que substitueixi el terme discapacitat, però que no té, tanmateix, l’acord de tot el sector. Si analitzem aquesta denominació des del punt de vista lingüístic, diversitat funcional es podria definir, basant-nos en el diccionari normatiu, com la qualitat de funcionar de manera diversa. Això es pot considerar aplicable a tot el gènere humà: les persones som diverses en tot, en el nostre aspecte físic, en la manera de moure’ns, la manera de pensar, la manera d’expressar-nos. Les persones amb diversitat funcional, doncs, som totes les persones, perquè la diversitat funcional és una característica inherent a l’ésser humà. Aleshores, sembla que no serveix per a referir-se a un col·lectiu concret.

D’una altra banda, el concepte actual de discapacitat[1] és un concepte evolucionat i fa èmfasi en l’entorn de la persona. La discapacitat es considera el resultat de la interacció entre una pèrdua o un dèficit en el funcionament d’una estructura corporal o una funció corporal d’una persona i les barreres de l’entorn, que suposa una limitació en l’activitat i la consegüent restricció en la participació en igualtat de condicions amb tots els ciutadans. És a dir, que si l’entorn fos diferent, la pèrdua o el dèficit de funcionament d’una estructura corporal o una funció corporal no seria una discapacitat, perquè no hi hauria limitació en l’activitat ni restricció en la participació, no hi hauria una barrera que limités o impedís la participació plena i efectiva en la societat.

Si es tracta de fer desaparèixer la discapacitat, cal modificar l’entorn. Canviar l’entorn perquè no causi tanta discapacitat, perquè tothom pugui gaudir dels mateixos drets i les mateixes oportunitats. I també cal donar valor a la diversitat, donar-li el valor positiu que té, tota mena de diversitat.

 

[1] El concepte, consensuat internacionalment, prové de la Classificació Internacional del Funcionament, de la Discapacitat i de la Salut (2001) i de la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (2006).

És adequada la denominació nadó medicament?

TermcatDeixa un comentari

Germans

La denominació nadó medicament (o qualsevol denominació similar amb el substantiu medicament en aposició: bebè medicament, nen medicament, etc.) està connotada negativament i per això no es considera adequada per a designar l’infant que ha estat concebut a partir d’un embrió obtingut per fecundació in vitro i seleccionat entre diversos embrions amb l’objectiu que sigui histocompatible amb un germà que presenta una malaltia greu i pugui fer-li de donant de cèl·lules o teixits.

Els especialistes consideren preferible fer referència a aquest concepte d’una manera més neutra, i per això recentment el Consell Supervisor, amb l’assessorament d’experts de l’àmbit de la genètica i la bioètica, ha fixat com a forma prioritària l’alternativa descriptiva germà seleccionat genèticament, ja documentada en alguns contextos. Complementàriament, també s’ha aprovat el sinònim germà donant com a forma secundària, perquè, si bé no és una forma del tot precisa, sembla que aquesta denominació sintètica pot ser útil en certs contextos, especialment divulgatius, al costat de la denominació principal.

Per les implicacions ètiques que comporta, la selecció d’embrions obtinguts per fecundació in vitro sobretot és coneguda quan l’objectiu que es persegueix és la curació d’un germà que necessita una donació (i d’aquí neix la necessitat de disposar d’una alternativa per a la denominació nadó medicament), però el cert és que a l’Estat espanyol la selecció d’embrions també està permesa amb l’objectiu que l’embrió que es transfereixi a l’úter no estigui afectat per malalties hereditàries greus sense tractament curatiu (postnatal). En aquest cas, doncs, si es vol fer referència als infants fruit d’un procés de selecció embrionària, sigui quin sigui l’objectiu d’aquesta selecció, es pot utilitzar la denominació aprovada amb una petita variació: nadó seleccionat genèticament.

Podeu consultar la fitxa completa d’aquest terme, amb els criteris aplicats pel Consell Supervisor en l’aprovació del cas, a la Neoloteca i al Cercaterm.

Què és el win-win? Com ho podem dir en català?

TermcatDeixa un comentari

guanyar_guanyar

Sovint donem per suposat que, a la vida, perquè algú hi guanyi, algú altre hi ha de perdre. Però aquesta suposició, per sort, no és necessàriament certa. Sempre és possible fer front a una determinada situació relacional (familiar, comunitària, laboral, mercantil, etc.) amb tècniques i estratègies enfocades a fer que totes les parts implicades puguin sortir-ne beneficiades, que tothom hi guanyi, encara que siguin coses diferents.

Així, la denominació adjectiva de guanyar-guanyar (en anglès, win-win) fa referència precisament a la situació, l’estratègia, la negociació o l’acord que resulta positiu o satisfactori per a totes les parts implicades. El treball en xarxa (en anglès, networking) és un bon exemple d’una situació de guanyar-guanyar. La mediació, per la seva banda, és un procediment de resolució de conflictes alternatiu a la via judicial que també té aquest enfocament.

De vegades també s’utilitza la forma guanyar-guanyar com a substantiu, amb gènere masculí, amb aquest mateix significat: “El guanyar-guanyar és la base de la visió compartida”.

Per fer referència a altres enfocaments que pot haver-hi en una negociació, s’utilitzen, també, construccions paral·leles: de perdre-perdre (lose-lose), de guanyar-perdre (win-lose) i de perdre-guanyar (lose-win).

Aquests termes han estat normalitzats pel Consell Supervisor i els podeu consultar al Cercaterm i la Neoloteca.

El poder dels estats: com es diu hard power i soft power en català?

TermcatDeixa un comentari

poderDurSuau

En relacions internacionals i ciències polítiques és habitual usar els termes hard power i soft power, termes oposats que descriuen diferents tipus de poder que pot exercir un actor internacional, és a dir, un estat, una organització internacional o un actor no governamental.

Aquests dos conceptes els va formular el politicòleg nord-americà Joseph Nye a finals del segle XX, i el Consell Supervisor ha fixat recentment les formes poder dur i poder suau, respectivament, per a fer-hi referència.

El poder dur designa el poder coactiu d’un actor internacional, el qual es mesura en funció dels seus atributs i la voluntat d’emprar-los. El poder dur recorre sovint a l’amenaça o l’ús de la força, les sancions econòmiques i, menys habitualment, a l’ús d’incentius.

Per altra banda, el poder suau fa referència a la capacitat de convicció i d’influència que té un actor internacional per a aconseguir que un altre actor tingui els mateixos objectius que ell. Aquesta capacitat de persuasió s’aconsegueix, essencialment, amb recursos intangibles com la cultura, els valors o la ideologia, i, secundàriament, amb l’ús de recursos econòmics.

El Consell Supervisor del TERMCAT ha considerat la necessitat de fixar una denominació en català per a fer referència a aquests dos conceptes, ja que es feien servir diverses alternatives al costat del manlleu anglès. Finalment, ha aprovat les denominacions poder dur i poder suau, calcs de les formes angleses hard power i soft power, respectivament, perquè són formes lingüísticament adequades, a partir del sentit normatiu dels adjectius dur (“Mancat de suavitat. Una paraula dura. Una resposta dura”) i suau (“Que hi exerceix una acció d’una intensitat moderada, sense res de violent, de brusc. Un perfum suau”); són les formes més utilitzades en català per a designar aquests conceptes, a banda dels manlleus de l’anglès, ja es documenten en nombrosos textos d’especialitat, i tenen el vistiplau de la majoria d’experts consultats.

Podeu consultar aquests termes al Cercaterm.

Alerta de phishing! Com en diem en català?

TermcatDeixa un comentari

pescaDeCredencials

Pesca de credencials és l’alternativa a l’anglès phishing. Es tracta de la pràctica consistent a enviar correus electrònics, generalment de manera indiscriminada, suplantant la identitat d’una entitat financera o d’una altra organització amb l’objectiu d’obtenir informació personal dels destinataris que pugui ser utilitzada posteriorment amb finalitats fraudulentes.

Els correus electrònics insten els destinataris a clicar sobre enllaços que, aparentment, menen a la pàgina web de l’entitat que se suplanta, però que en realitat porten a pàgines fraudulentes des d’on es poden robar noms d’usuari i contrasenyes, números de targetes de crèdit, etc.

La denominació catalana pesca de credencials està formada amb la base pesca, que és el calc de la forma anglesa phishing (deformació argòtica de fishing ‘acció de pescar’). I, per precisar el significat de la metàfora, incorpora l’esment a les dades credencials, que són cadascuna de les dades de control que permeten identificar i autenticar un usuari i donar-li accés al sistema d’acord amb els permisos que té assignats, habitualment, la combinació de nom d’usuari i contrasenya. En alguns casos la forma pesca de credencials es pot reduir a pesca perquè el context ja ho fa evident.

En anglès, també s’ha creat el terme relacionat smishing, per referir-se a la pesca de credencials que es porta a terme mitjançant l’enviament de missatges SMS. En català, l’anomenem pesca per SMS.

Si teniu interès amb la terminologia vinculada a la seguretat informàtica, podeu consultar la Terminologia de la ciberseguretat, que recull 260 termes amb definicions i equivalents en castellà, anglès i francès.

És el mateix recerca que investigació?

TermcatDeixa un comentari

recerca2

Els termes recerca i investigació són adequats en català per a designar el conjunt d’activitats intel·lectuals i materials adreçades a aclarir, trobar, descobrir, comprendre o transformar determinades qüestions d’un àmbit concret del coneixement. Són formes que han estat aprovades pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Es tracta, efectivament, de formes sinònimes, ja que no hi ha diferències essencials de significat entre totes dues. No obstant això, recerca es considera la forma preferent, d’una banda, perquè és la forma més consolidada en les publicacions tècniques i en les institucions oficials catalanes, i de l’altra, per la seva projecció internacional, ja que és una forma paral·lela al terme francès (recherche) i anglès (research). Per aquest motiu, en les fitxes terminològiques que trobareu al Cercaterm i a la Neoloteca corresponents a aquest terme, investigació es recull com a sinònim complementari de recerca, que és la denominació principal.

Finalment, destaquem que recerca és també la forma triada en la formació dels termes recerca, desenvolupament i innovació, amb la sigla R+D+I, i recerca i desenvolupament, amb la sigla R+D, termes relacionats però amb significats sensiblement diferents (si voleu aprofundir en aquesta qüestió us recomanem que llegiu les fitxes terminològiques de cadascun d’aquests termes o bé la fitxa general del criteri consultable al Cercaterm).