Com es diu portfolio en català?

portafolis

En l’àmbit educatiu s’ha estès la forma anglesa portfolio per a fer referència al recull documental que mostra els coneixements, les habilitats o les experiències educatives d’una persona. En català, s’ha optat recentment per acceptar com a alternativa la forma portafolis, amb el sinònim dossier, que ja es difonia fa anys com a forma prioritària.

Les raons de la reconsideració es recullen en la nota de la fitxa d’aquest terme a la Neoloteca, i tenen a veure sobretot amb l’arrelament d’aquest calc en l’àmbit de l’educació i també amb el component d’internacionalitat que se li atorga. A més, en català, portafolis ja és una forma utilitzada amb el sentit recte de cartera o carpeta.

També es recullen les formes portafolis d’aprenentatge, per a referir-se al que elabora un estudiant amb l’objectiu de fer palesa la feina que ha realitzat durant un període determinat i certificar el seu progrés d’aprenentatge i el seu rendiment acadèmic, i portafolis de docència, per al que elabora un professor amb l’objectiu de fer palesos l’abast i la qualitat de la seva activitat docent.

Parlem amb els bots?

Bot

Bot és una reducció per la part final (una afèresi) del terme robot i, en conseqüència, es podria utilitzar com a forma sinònima de robot en les accepcions que aquesta forma té per a referir-se de manera genèrica a un programa informàtic o a un mecanisme automatitzat que executa una tasca.

Més específicament, però, bot té un ús freqüent documentat recentment per a denominar el programa informàtic que utilitza tècniques d’intel·ligència artificial que li permeten interactuar amb éssers humans, i especialment executar tasques i respondre preguntes plantejades per mitjà de llenguatge natural. Per exemple, determinats servidors de serveis de xat en línia utilitzen bots per a generar missatges de xat com si fossin persones reals. En aquest cas, també s’utilitzen les formes bot de conversa o assistent virtual.

La Generalitat ha posat en marxa recentment a Telegram el bot @Generalitat_Bot, que ofereix a la ciutadania informació sobre equipaments com ara centres sanitaris, farmàcies o comissaries propers i permet localitzar-los d’acord amb la ubicació de l’usuari (o la que s’indiqui expressament). Properament s’hi incorporaran altres funcionalitats com la predicció del temps per comarques.

Xylella fastidiosa: què és?, com s’escriu?, com es pronuncia?, per què se’n parla?

Xylella_fastidiosaEl bacteri fitopatogen Xylella fastidiosa pot causar danys greus en un gran nombre d’espècies de plantes, principalment en plantes ornamentals com el baladre o en cultius llenyosos com l’olivera, la vinya, els cítrics o els ametllers. Aquest bacteri provoca l’assecament ràpid de les fulles i les branques de la planta afectada i, en els casos més greus, la seva mort.

Les conseqüències de la presència de la subespècie de Xylella fastidiosa que es va detectar per primera vegada a Mallorca l’octubre passat i que causa la mort de les oliveres, es fan sentir actualment a tot el territori de les Illes Balears, a excepció de moment de Formentera, i a Catalunya s’estan extremant les accions de prevenció per evitar-la.

La denominació Xylella fastidiosa correspon al nom científic de l’espècie, per la qual cosa s’escriu, d’acord amb les regles taxonòmiques internacionals, amb majúscula inicial i en cursiva, i no va precedida d’article. L’extensió de les malalties en les plantes que provoca el bacteri, però, pot fer necessari, sobretot en textos adreçats a un públic no especialitzat, de disposar d’un nom comú per a designar l’espècie, que és l’única del gènere Xylella.

La denominació Xylella té l’origen en el terme de botànica xilema (creat a partir del grec xylon ‘fusta’), ja que aquest bacteri colonitza el xilema de les plantes, és a dir, el conjunt de vasos llenyosos, de cèl·lules annexes del parènquima i de teixits esquelètics que constitueixen el sistema conductor principal de la saba bruta d’una planta.

En els contextos de divulgació en què es faci necessari disposar d’un nom comú per a designar aquest bacteri, doncs, es proposa de fer l’adaptació del nom del gènere, xilel·la, amb i llatina (com el substantiu xilema i totes les formes catalanes amb el formant d’origen grec xilo-) i amb ela geminada, com en la terminació de molts altres noms comuns de bacteris (salmonel·la, legionel·la, shigel·la, etc.). En aquest cas, es tracta d’un substantiu català, de gènere femení, per la qual cosa va precedit d’article: la xilel·la.

Què és la servitització?

servititzacioEl món de l’empresa és una selva i per sobreviure-hi i fer camí cal treballar amb qualitat, cal ser competitiu i cal estar obert a la innovació constant. Una de les maneres de millorar la competitivitat és oferir productes amb valor afegit, en què el valor que enriqueix el producte és un servei associat a aquest producte.

El procés pel qual una empresa passa de proveir productes a proveir productes amb un servei complementari com a valor afegit i, per tant, a un model de negoci fonamentat en el servei s’anomena servitització. Per poder oferir un servei complementari que interessi el client cal conèixer-ne bé les necessitats i l’ús que fa dels productes. Per això, en aquest model de negoci el client ha de ser al centre de l’estratègia de l’empresa.

Pel que fa a la denominació, la forma lingüística, servitització és un calc híbrid de la forma anglesa servitization, format per un radical manllevat (serviti-) i un afix substituït (-ització). L’arrel de la denominació anglesa (serviti-) procedeix del llatí servitium (‘condició d’esclau’, ‘conjunt d’esclaus’), que en català ha derivat en servei. Les altres llengües romàniques han adoptat solucions paral·leles: servitización, en castellà; servitisation, en francès, al costat d’altres formes com ara servicialisation, servicification o servicisation; servitizzazione, en italià, o servitização, en portuguès.

La fitxa d’aquest terme es pot consultar a la Consulteca i, és clar, al Cercaterm.

Què és el sensellarisme?

ningu_sense_clau

El terme sensellarisme es refereix a la situació d’una persona que no disposa de les mínimes condicions d’habitatge que permeten viure amb dignitat. És un derivat de sensellar, substantiu masculí i femení, compost que s’escriu sense guionet i es fa servir en contextos com ara “un sensellar explica la seva experiència”, “tres sensellar han estat atesos…”, etc.

La forma sensellarisme és una forma paral·lela a les documentades a bastament en espanyol (sinhogarismo), francès (sans-abrisme) i en anglès (homelessness). Es documenta en fonts de referència d’institucions, d’organismes, de projectes de cooperació social de diferents governs i països, de la Unió Europea, etc. El terme s’ha creat per la necessitat de designar aquest concepte en l’àmbit de les ciències socials (“les ciutats europees estudien com tractar el sensellarisme”, “el sensellarisme creix en aquesta zona…”).

En català és una forma creada amb el sufix –isme, que és molt productiu i té diferents matisos semàntics: crea substantius abstractes relacionats amb doctrines, ideologies, tendències artístiques, sistemes o moviments polítics i socials, o substantius vinculats amb el primitiu que expressen qualitat, condició, característica, estat, condició, situació, activitat, exercici, etc.

Un altre terme estretament relacionat amb aquests és sensesostre, que es refereix a un tipus concret de sensellar, el que viu al carrer en una situació d’exclusió social.

Il·lustrem aquesta Consulta del mes amb la imatge de la campanya de la Fundació Arrels “Ningú sense clau”, i us convidem a fer-ne difusió per ajudar-los a aconseguir el seu objectiu.