Els Espais Terminològics són una trobada periòdica que organitza el TERMCAT amb la voluntat d’afavorir el diàleg i l’intercanvi de coneixement a l’entorn de la terminologia.
En l’edició de l’any 2023, els Espais estan dedicats a “Com podem estendre l’ús de la terminologia catalana”. Experts de reconegut prestigi dels àmbits de la transformació digital, l’ensenyament, el dret, la medicina, la tecnologia, la comunicació i les xarxes socials ens ajudaran amb les seves reflexions a plantejar mecanismes i actuacions que puguin afavorir la difusió i la implantació de les propostes terminològiques catalanes.
I per acabar de completar una setmana d’elevat interès terminològic, els dos dies següents, 16 i 17 de novembre, es durà a terme al mateix lloc la Cimera Internacional de Terminologia, organitzada per l’Associació Europea de Terminologia i el TERMCAT. Les inscripcions també estan obertes.
Des d’avui ja es pot consultar l’actualització del Diccionari de turisme, elaborat conjuntament pel Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya i el Centre de Terminologia TERMCAT, amb el suport del Govern d’Andorra.
L’obra presenta 1.205 termes definits en català i amb els equivalents en castellà, francès, anglès i alemany, d’àmbits com ara l’allotjament, la gastronomia i restauració, els transports, l’organització i intermediació de viatges, les modalitats de turisme, les activitats turístiques, etc.
El Diccionari de turisme es va publicar el gener d’aquest any i l’actualització que ara es presenta incorpora una revisió de la classificació temàtica dels termes i una dotzena de termes nous com ara glàmping, turisme de reunions i congressos, necroturisme o lloguer amb tripulació. La intenció dels autors és que el diccionari es pugui actualitzar anualment amb les novetats que s’incorporen al sector.
El Diccionari de turisme forma part de la col·lecció Diccionaris en Línia del TERMCAT, que ofereix més de 170 títols dedicats a diversos camps d’especialitat.
Des d’avui, la Fundació Barcelona Zoo i el TERMCAT, en col·laboració amb el Museu de Ciències Naturals de Granollers, ofereixen per a la consulta en línia la publicació parcial del Diccionari dels mamífers del món, una obra que, un cop finalitzada, contindrà gairebé 6.800 termes corresponents a les espècies de mamífers d’arreu del món, classificades en 27 ordres i 162 famílies.
En aquesta primera edició es presenten 1.432 fitxes terminològiques relatives a les espècies de mamífers de 64 famílies i 16 ordres, entre els quals destaquen els carnívors i els primats. Cada fitxa inclou una denominació catalana (o més d’una), els equivalents en castellà, en francès, en anglès i en alemany, i el nom científic de l’espècie. Quan s’ha cregut convenient, les fitxes també inclouen notes amb més informació relativa al terme (sobre espècies extintes o epònims i topònims que formen part del nom específic de les denominacions catalanes d’algunes espècies).
L’obra conté un bon nombre de denominacions catalanes de nova creació, que han estat proposades seguint els criteris per a la denominació catalana d’animals (entre els quals els ocells i les papallones) elaborats pel TERMCAT i aprovats pel Consell Supervisor. Aquests criteris han permès treballar amb coherència i uniformitat el corpus català de partida, proposat pel zoòleg Rafel Cebrian († 2021), en la compleció i revisió del qual s’ha comptat amb la col·laboració i l’assessorament d’experts del Zoo de Barcelona i del Museu de Ciències Naturals de Granollers.
La publicació del diccionari es complementa amb una infografia interactiva on es representen alguns dels ordres, les famílies i les espècies que es poden consultar en aquesta primera edició de l’obra.
El Diccionari dels mamífers del món forma part de la col·lecció Diccionaris en Línia, que ofereix més de 170 títols dedicats a diversos camps d’especialitat, i en què es poden trobar altres diccionaris relacionats amb l’àmbit de la zoologia com ara el Diccionari dels ocells del món o Noms de papallones.
El TERMCAT publica la infografia interactiva L’incendi forestal, que il·lustra un conjunt de termes que es relacionen amb els incendis que es poden produir en l’entorn forestal, elaborada amb l’assessorament d’experts de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya. S’hi pot trobar terminologia relativa a les parts, les fases i la propagació del foc, i també vinculada a les actuacions necessàries per a l’extinció.
La infografia difon concretament 30 termes, extrets del Diccionari de bombers, com ara front de foc, superfície cremada, foc de capçades, foc de superfície, foc de subsol, punt d’ignició, línia d’aigua, focus inicial o focus secundari. Si es fa clic sobre els termes es pot accedir a la fitxa completa de cada terme, amb la definició, equivalents en castellà, anglès i francès i, eventualment, notes complementàries.
Amb aquest material es vol contribuir a la difusió dels termes més adequats en català per a fer referència als conceptes il·lustrats, i s’adreça tant a professionals de l’extinció d’incendis com a altres col·lectius que hi poden tenir interès, com ara mediadors lingüístics, mitjans de comunicació, associacions de voluntaris, agents rurals, etc.
Aquesta infografia s’afegeix al centenar de materials gràfics i multimèdia del web del TERMCAT, que donen accés de manera visual a termes d’un ventall ampli de sectors.
Quina és la grafia adequada: atmosfera o atmòsfera?; biosfera o bioesfera? Quin és el significat de termes com criosfera, litosfera o exosfera?
En l’àmbit de les ciències de la Terra hi ha més d’una vintena de termes formats amb la forma sufixada –sfera (procedent del grec sphaĩra) i una forma prefixada també culta, en la majoria de casos d’origen grec: atmosfera, troposfera, exosfera, litosfera, biosfera, hidrosfera, criosfera, etc.
Aquests mots designen alguna de les capes gasoses que envolten la Terra, alguna de les capes internes de la Terra o, fins i tot, parts discontínues de la Terra que no formen una capa uniforme però sí que comparteixen alguna característica. Per tant, tot i que totes aquestes denominacions parteixen de la forma –sfera, que significa ‘esfera’, en realitat no designen cossos pròpiament esfèrics, i per aquest motiu la grafia del segon formant no coincideix amb el mot català esfera, sinó que la forma prefixada s’adjunta directament al formant -sfera: la grafia correcta, doncs, és biosfera, mesosfera, geosfera o astenosfera, entre d’altres, i no *bioesfera, *mesoesfera, *geoesfera o *astenoesfera.
Pel que fa a l’accentuació, en tots els casos l’accent recau en la penúltima síl·laba de -sfera, de manera que són paraules planes acabades en vocal i no s’han d’accentuar; cal escriure, doncs, atmosfera i no *atmòsfera. Probablement la vacil·lació existent es deu al fet que en castellà s’admet una doble pronúncia i grafia per a aquests mots.
A continuació es presenten agrupats en tres grans grups aquests termes referents a les “capes” de la Terra amb l’objectiu de descobrir-ne el significat, sovint amb l’ajuda i el reforç de l’etimologia.
Les “esferes” gasoses
Sembla que el terme precursor de tota aquesta sèrie és atmosfera, que en català es documenta per primera vegada en una font del 1803. És una denominació formada a partir de la forma prefixada del mot grec atmós, que té el significat de ‘vapor’.
A partir d’aquest primer terme, entre principis i mitjans del segle XX es proposen altres termes formalment paral·lels per a designar les diferents parts que es poden distingir dins de l’atmosfera, des de la superfície terrestre fins a l’espai exterior:
troposfera, mot creat a partir del formant tropo-, procedent del grec, que significa ‘gir’, ‘moviment’ o ‘canvi’, pel fet que en aquesta part de l’atmosfera hi tenen lloc processos convectius i s’hi formen els núvols, de manera que es troba en un estat de canvi permanent.
estratosfera, denominació creada a partir de la forma estrato-, procedent del llatí, que significa ‘estrat’. Designa una part de l’atmosfera caracteritzada per la seva relativa quietud, i per aquest motiu es considera una mena d’estrat gasós que cobreix la troposfera.
mesosfera, a partir del formant meso-, procedent del grec, en referència al fet que aquesta capa es troba just al mig, entre la troposfera i l’estratosfera, d’una banda, i la termosfera i l’exosfera, de l’altra.
termosfera, denominació formada a partir de termo-, formant procedent del grec que significa ‘calent’ i indica relació amb la calor o amb la temperatura. En aquesta capa la temperatura creix regularment amb l’altura a causa de l’energia radiant que s’hi absorbeix i de les reaccions fotoquímiques que hi tenen lloc.
exosfera, nom format a partir del formant exo-, procedent del grec, que en aquest cas significa ‘de fora’, en referència al fet que és la capa de l’atmosfera més externa.
A més a més, també hi ha altres termes amb el formant –sfera que designen altres parts de l’atmosfera atenent a la seva composició, les quals poden coincidir totalment o parcialment amb alguna de les capes anteriors: per exemple, l’ozonosfera (o capa d’ozó) és la part de l’estratosfera amb una alta concentració d’ozó, i la ionosfera és el conjunt de zones de l’atmosfera amb una forta presència d’electrons lliures i ions.
Les “esferes” internes
Així com l’atmosfera és la capa gasosa que envolta la Terra, el conjunt de parts sòlides de la Terra rep el nom de geosfera. Igual que en el cas de l’atmosfera, també hi ha diversos termes per a designar les diferents parts que es poden distingir en la geosfera, des de les capes més properes a la superfície terrestre fins a les capes més properes al nucli intern:
litosfera, nom creat a partir del formant lito-, procedent del grec, amb el significat de ‘pedra’, en referència al fet que és la capa rígida de la geosfera.
astenosfera, denominació creada amb el formant asteno-, procedent del grec, que té el significat de ‘feblesa’ i en aquest cas fa referència a la viscositat que presenta aquesta zona de l’interior de la Terra.
mesosfera, mot construït amb el formant meso-, procedent del grec, que significa ‘al mig’. Com en les subdivisions de l’atmosfera, en què també hi ha una capa anomenada amb aquesta denominació, la mesosfera de la geosfera és la capa intermèdia, concretament entre l’astenosfera i el nucli.
Les “esferes” discontínues
L’atmosfera i la geosfera es distingeixen de la hidrosfera i la biosfera. A diferència de les primeres, la hidrosfera i la biosfera no són capes contínues, sinó que són zones de la Terra que comparteixen una mateixa característica:
La hidrosfera és el conjunt de totes les aigües superficials de la Terra.
La biosfera és el conjunt de parts de la Terra on es desenvolupa la vida, de manera que inclou les parts de la litosfera, la hidrosfera i l’atmosfera poblades per éssers vius.
De vegades també es parla de la criosfera, en referència a la part de la Terra formada pel conjunt d’àrees cobertes de gel i de neu i per la totalitat del permagel.
Altres “esferes”
A banda de les denominacions recollides fins ara, referents a les principals capes en què se sol dividir el conjunt de la Terra, també hi ha altres termes paral·lels, creats amb la forma sufixada –sfera, en àmbits afins: per exemple, rizosfera i pedosfera en ciències del sòl; cromosfera i fotosferaen astronomia, o magnetosfera en geofísica.
Trobareu bona part d’aquests termes representats en la infografia Les capes de la Terra, i podreu consultar les fitxes dels termes, amb equivalents en altres llengües, definicions i, sovint, altra informació complementària, al portal especialitzat Terminologia de les ciències de la Terra.
El TERMCAT presenta una nova infografia interactiva amb què s’il·lustren els noms de les parts del violoncel. Ha estat elaborada amb la col·laboració d’experts del Museu de la Música de Barcelona, de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i de Casa Parramon.
La nova infografia conté 36 termes que designen parts del violoncel i de l’arquet. Bona part dels termes coincideixen amb els del violí (com ara cordal, pont, batedor, riscle, efa, celleta del cordal), però també n’hi ha d’específics del violoncel (com ara pica o corretja).
Si es fa clic sobre els termes s’accedeix a les fitxes completes de la Terminologia dels instruments musicals, el diccionari en línia que s’ha actualitzat amb motiu de la preparació de la infografia, que actualment conté 387 termes classificats temàticament en les cinc grans categories en què, segons l’etnomusicologia i el sistema Hornbostel-Sachs, es divideixen els instruments musicals: idiòfons, membranòfons, cordòfons, aeròfons i electròfons, més un apartat per als instruments tradicionals catalans. Cada entrada presenta la denominació en català, la imatge que la identifica i els equivalents en castellà, anglès i francès, i alemany i italià en alguns casos.
La infografia forma part d’una sèrie que es va iniciar l’any 2020 amb la difusió de dues infografies dedicades a les parts de la guitarra i del saxòfon, que es va ampliar l’any 2021 amb la del violí i l’any 2022 amb la del piano.
Aquest material pot ser útil per a qualsevol persona que toqui aquest instrument musical, i especialment als professionals i aprenents d’ensenyaments musicals, escoles, escoles de música, conservatoris, locals d’assaig, sales de concerts, etc.
La infografia s’afegeix al conjunt de materials gràfics i multimèdia del web del TERMCAT, que donen accés de manera visual i atractiva a termes de tota mena de sectors. I la Terminologia dels instruments musicals forma part de la col·lecció Diccionaris en Línia, que actualment ofereix més de 170 títols dedicats a diversos àmbits d’especialitat.
Teniu disponible una nova infografia interactiva en què es fa difusió dels últims termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
La infografia permet seleccionar l’àrea temàtica d’interès i, en una nova pàgina, es poden consultar els termes en dues columnes: a la columna de l’esquerra es troben els termes tal com es van plantejar per a l’estudi, i a la columna de la dreta, la forma o les formes aprovades. Si s’hi posa el cursor, apareix la definició completa del terme.
Aquesta infografia continua la sèrie iniciada l’octubre de l’any passat, amb la qual es vol donar difusió, periòdicament, dels termes que va aprovant el Consell Supervisor.
El TERMCAT, amb la col·laboració del Servei Meteorològic de Catalunya i l’assessorament d’experts del sector, difon avui una nova infografia titulada Llamps: tipologia i fases, en què il·lustra els tipus de llamps i les fases que es poden distingir durant un llamp, amb els termes catalans definits i amb accés a les fitxes completes de cada terme, amb els equivalents en altres llengües i altres informacions d’interès.
La majoria de llamps duren menys d’un segon, però són un fenomen físic complex que té associada molta terminologia especialitzada. Recentment, el Consell Supervisor del TERMCAT ha fixat les denominacions catalanes més adequades per a designar els principals tipus de llamps segons el seu origen i recorregut (llamp núvol-núvol, llamp núvol-terra i llamp ascendent) i també les diferents fases que intervenen en la seqüència d’un llamp (traçador, traçador descendent, descàrrega de retorn, etc.).
El servei de consultes Optimot, ofert per la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i en què també participen el TERMCAT i l’Institut d’Estudis Catalans, arriba als seus 15 anys, i, per celebrar-ho, proposa als seus usuaris que es facin “optimotes per un dia” i que creïn fitxes ben enginyoses, seguint el model de les fitxes que es poden consultar en el cercador.
Podeu consultar aquí les bases del concurs i els premis.
Des del TERMCAT ens afegim a la celebració i felicitem totes les persones que durant aquests 15 anys han fet possible aquest servei tan ben valorat per tots els usuaris.
