Tot l’equip del TERMCAT us desitgem bon Nadal i un any nou ben feliç, i ho fem recordant-vos alguns dels termes que durant aquest any 2022 us hem destacat, relacionats amb l’actualitat informativa o amb altres aspectes rellevants.
Feu clic a cadascun dels termes en aquesta infografia interactiva i podreu recuperar els textos en què en vam parlar, o les entrades del Cercaterm en què trobareu la definició, els equivalents en altres llengües i, sovint, notes d’interès complementari.
Gràcies un any més a tots els nostres seguidors i usuaris per l’interès per la nostra tasca i per ajudar-nos a continuar desenvolupant la terminologia catalana necessària per als diversos àmbits d’especialitat.
Per què es parla d’hidrogen de colors (verd, gris, groc, etc.) si l’hidrogen és, per definició, un gas incolor? Cada color identifica propietats diferents de l’hidrogen? Per respondre-hi, el TERMCAT presenta una nova infografia interactiva sobre els colors de l’hidrogen, feta en col·laboració amb l’Institut Català d’Energia (ICAEN) de la Generalitat de Catalunya.
Aquesta infografia permet comparar ràpidament les característiques principals de nou colors de l’hidrogen, en una escala cromàtica del negre al blanc. És a dir, nou etiquetes per a un hidrogen que és el mateix però que pot tenir un impacte molt variat sobre el medi ambient, segons quin sigui el procés d’obtenció i d’on procedeixi l’energia utilitzada en aquest procés. Per complementar-ho, cada color enllaça a la fitxa terminològica corresponent, on es poden consultar la definició completa i notes informatives, a més dels equivalents en castellà, francès, italià i anglès.
La importància de l’hidrogen és innegable en l’etapa actual de transició energètica, amb restriccions cada vegada més grans sobre els combustibles fòssils (ho veiem especialment en la mobilitat). Té a favor seu que no genera emissions de carboni (ni en un motor de combustió interna ni en una pila de combustible) i que és pràcticament inexhaurible. Fins i tot ja disposem de tecnologia que permet obtenir hidrogen sense generar emissions d’efecte d’hivernacle.
Ara bé, també té inconvenients, i no menors: per ara cal més energia per a generar hidrogen que no pas energia se n’extreu, s’ha d’emmagatzemar en condicions de pressió elevadíssima o temperatura extremament baixa i genera dubtes sobre la seguretat.
Ens movem en un escenari d’incertesa. Molt probablement, a més, no hi haurà cap font d’energia neta que substitueixi en bloc els combustibles d’origen fòssil sinó que conviuran fonts d’energia diferents. Però, almenys, caldria garantir que totes les fonts utilitzades siguin màximament netes. I aquí és on entren els colors de l’hidrogen: no classifiquen hidrògens diferents sinó impactes diferents en el medi ambient. La infografia ho explica visualment.
Aquesta infografia s’afegeix al conjunt de materials i recursos gràfics i interactius que ofereix el TERMCAT des de la seva pàgina web. Actualment s’hi recullen prop de 150 pòsters, infografies i altres recursos dels diversos àmbits. Pel que fa als termes enllaçats, pertanyen al Diccionari de la mobilitat sostenible, consultable al Cercaterm i també a la col·lecció de Diccionaris en Línia del TERMCAT, que ofereix més de 160 títols dedicats a diversos camps d’especialitat.
El TERMCAT ha publicat en línia el llibre Al cel i a la terra, termes pertot: Espais Terminològics 2021, que recull les actes de la jornada que es va dur a terme dedicada a la terminologia de la meteorologia, l’emergència climàtica i altres àrees relacionades. L’obra és el tretzè volum de la col·lecció En Primer Terme, que el TERMCAT publica per difondre aspectes metodològics, criteris i reflexions a l’entorn de la pràctica terminològica.
El volum recull els textos de les aportacions dels experts que van participar a la jornada, que es va fer l’octubre del 2021 a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans. En concret, s’hi poden trobar els textos següents: “Terminologia del clima: entre neologia i tradició”, de M. Carme Llasat, catedràtica de Física de l’Atmosfera; “Meteorologia i terminologia: Una parella ben avinguda?”, d’Eliseu Vilaclara, exdirector del Servei Meteorològic de Catalunya; i la transcripció de la taula rodona “La divulgació dels termes meteorològics (especialitzats) en contextos no especialitzats arreu del territori”, en què van participar Mònica Usart, meteoròloga de RAC1; Sònia Papell, meteoròloga de Televisió Espanyola a Catalunya, i Tomàs Molina, meteoròleg de Televisió de Catalunya.
Les aportacions d’aquests especialistes presenten, amb amenitat i rigor, un conjunt de reflexions i d’aspectes d’interès per a lingüistes i terminòlegs, i també per a especialistes de totes les disciplines relacionades amb l’estudi del clima.
L’obra s’afegeix a la col·lecció En Primer Terme, que arriba ja als tretze volums i que es pot consultar en línia al web del TERMCAT. Inclou les actes de les diverses edicions dels Espais Terminològics, i també altres volums dedicats a criteris metodològics relacionats amb la pràctica terminològica.
El proper dijous, 3 de novembre, es presenta a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans el Diccionari de lingüística, una obra elaborada per Manuel Pérez Saldanya amb la col·laboració de Rosanna Mestre i Ofèlia Sanmartín, coeditada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i pel TERMCAT. El diccionari s’ofereix en paper i també en línia, de manera que es podrà anar actualitzant sempre que es consideri adequat.
El Diccionari de lingüística recull més de 2.000 entrades amb 3.500 accepcions, que abasten la terminologia generada per les principals escoles i teories que han abordat l’estudi del llenguatge humà, des de la gramàtica tradicional fins a les tendències lingüístiques més actuals. Se centra sobretot en els termes que s’han utilitzat en les escoles i corrents que han tingut una incidència més gran en els estudis sobre el català i presta una especial atenció als termes gramaticals. En la majoria dels casos, les definicions es completen amb notes de caràcter enciclopèdic que permeten il·lustrar amb exemples el valor dels termes definits o matisar-ne l’abast amb la indicació de la teoria o de l’escola lingüística a què pertanyen.
En l’acte de presentació intervindran la presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, Maria Teresa Cabré; la presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Verònica Cantó; el director del TERMCAT, Jordi Bover; l’autor principal del diccionari, Manuel Pérez Saldanya, i la seva prologuista, Maribel Guardiola.
El Diccionari de lingüística és una actualització de l’obra publicada l’any 1998 per Colomar Editors: a més de corregir errades, incorpora nous termes, especialment procedents del buidatge de les gramàtiques publicades aquests darrers anys. Serà una eina útil per a estudiants, investigadors i professionals de la filologia, la traducció, l’anàlisi lingüística i altres disciplines relacionades.
Si voleu assistir a la presentació, si us plau, empleneu aquest formulari.
El TERMCAT difon en una nova infografia interactiva els termes referits a set tipus de vels emprats especialment en la cultura islàmica.
La il·lustració permet distingir d’un cop d’ull l’amira, el burca, el hijab, el khimar, el nicab, el xador i la xaila, amb enllaços a les entrades corresponents del Cercaterm en què es pot consultar la definició i els equivalents en castellà, francès i anglès.
Es tracta de formes adaptades a partir dels mots originals àrabs, després d’un estudi de cada cas en què s’ha tingut en compte l’opinió de diversos experts en transcripció. La difusió d’aquestes formes catalanes pot ser útil per a periodistes i altres col·lectius professionals que vulguin fer un ús precís i adequat d’aquests termes.
La infografia s’afegeix al conjunt de materials gràfics i multimèdia del web del TERMCAT, amb més d’un centenar de recursos que donen accés de manera visual i atractiva a terminologia de tota mena de sectors.
Amb motiu del Dia Internacional de la Dansa, que se celebra cada 29 d’abril, el TERMCAT difon una nova infografia amb una selecció dels termes del futur Diccionari de la dansa clàssica, previst que surti a la llum abans de l’estiu.
El Diccionari de la dansa clàssica, elaborat pel TERMCAT amb la col·laboració de l’Institut del Teatre i l’Institut Escola Oriol Martorell, i amb l’assessorament d’experts de l’àmbit, contindrà més de 200 termes classificats en sis àrees temàtiques: conceptes generals; posicions i direccions; passos i moviments; salts i girs; treball escènic, i indumentària. Cada fitxa terminològica inclourà la denominació en català, els equivalents en altres llengües (castellà, francès i anglès), definició i, en bona part de les entrades, notes complementàries sobre el concepte, sobre altres termes relacionats o sobre la denominació.
La infografia que es publica avui com a avançament d’aquest diccionari consta de sis il·lustracions, cada una de les qual representa un terme de les sis àrees temàtiques del diccionari. A més, per a cada àrea temàtica també s’ofereix en una finestra desplegable una petita selecció dels termes que contindrà el diccionari.
Les il·lustracions d’aquesta infografia han estat creades a partir de les fotografies realitzades per Jordi Vidal a dos alumnes de dansa clàssica de l’Institut del Teatre (Bernat Giménez i Natàlia Ribalta). Aquestes mateixes fotografies i altres captades en la mateixa sessió serviran per il·lustrar una trentena de fitxes del diccionari.
El TERMCAT presenta el Bestiari econòmic, un joc que convida l’usuari, de manera lúdica i amena, a posar a prova els seus coneixements sobre alguns termes de l’àmbit de l’economia i l’empresa que tenen la particularitat de ser designats amb denominacions que utilitzen el recurs de la metàfora faunística.
Un dels recursos de què disposa el català per a la creació de noves paraules és la metàfora, que consisteix a utilitzar un mot que literalment té un sentit per a expressar un altre sentit diferent amb el qual es pot establir una certa semblança o relació. El món dels animals és un des àmbits més productius a l’hora de crear analogies metafòriques que es poden trobar en la fraseologia (anar a pas de tortuga, dormir com un liró, saltar com una daina), en els mots de la llengua (cua de cavall, pota de gall) i també en la terminologia d’àmbits especialitzats com la botànica (cama de perdiu, orella de conill), la medicina (eritema d’ales de papallona, marsupialització) o la tecnologia (ratolí, pinces de cocodril).
Les metàfores d’animals també són molt utilitzades per a establir similituds entre determinats trets o comportaments que els humans atribueixen als animals a conceptes propis del món econòmic i empresarial. Alguns dels exemples més coneguts es poden descobrir a través d’aquest Bestiari econòmic.
Concretament, el joc presenta deu conceptes de l’àmbit econòmic amb tres opcions de denominació possibles de les quals només una és la correcta. Cada cop que l’usuari encerta la resposta pot accedir a la fitxa terminològica corresponent, on pot consultar la informació completa sobre el terme, i seguir avançant en el joc. Si falla la resposta, ha de tornar enrere i provar de triar l’opció correcta.
Amb aquesta iniciativa es vol contribuir a la difusió i la utilització de la terminologia catalana de l’àmbit de l’economia i l’empresa que es pot consultar al portal Terminologia d’economia i empresa i al Cercaterm.
Aquest producte s’afegeix al conjunt de materials i recursos gràfics i interactius que ofereix el TERMCAT des de la seva pàgina web. Actualment s’hi recullen més d’un centenar de pòsters, infografies i altres recursos dels diversos àmbits d’especialitat.
El TERMCAT presenta una nova infografia interactivaque permet consultar els noms de diversos tipus de gràfics emprats per a la visualització de dades.
En l’era de la sobrecàrrega informativa i les dades massives, la visualització de dades és una disciplina que s’ocupa d’oferir les representacions visuals més eficaces per a ajudar a comprendre conjunts de dades i conceptes que facilitin la presa de decisions. En aquest objectiu, els gràfics hi tenen un paper central.
La infografia recull termes com ara gràfic de corona (en anglès, donut chart), gràfic d’intensitat de colors (en anglès, heatmap), gràfic de marques (una proposta catalana en lloc de bullet graph) i gràfic de dispersió (una proposta catalana en lloc de scatterplot).
Cada imatge ofereix un enllaç a l’entrada corresponent de la Terminologia de la visualització de dades, una obra disponible en línia des de l’any 2018 i que és el fruit de la col·laboració del TERMCAT amb l’aleshores Direcció General d’Atenció Ciutadana del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya i l’empresa OneTandem. Els termes que conté aquest diccionari provenen, en bona part, del buidatge de la Guia de visualització de dades, una publicació que és un referent per a tots els professionals que treballen amb dades.
Amb aquesta iniciativa es vol contribuir a la difusió i la utilització de les formes catalanes més adequades dels termes relatius als tipus de gràfics.
Aquesta infografia s’afegeix al conjunt de materials i recursos gràfics i interactius que ofereix el TERMCAT des de la seva pàgina web. Actualment s’hi recullen més d’un centenar de pòsters, infografies i altres recursos dels diversos àmbits d’especialitat.
El TERMCAT, amb la col·laboració de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, presenta una nova infografia titulada La ciberseguretat en les relacions socials: termes clau, en què il·lustra les propostes catalanes adequades per a un conjunt de termes d’aquest àmbit que sovint es difonen en anglès.
Els perills associats a la ciberseguretat depassen els entorns professionals i actuen també, i amb força, en l’àmbit de les relacions socials entre persones. Així, els atacants despleguen un seguit de tècniques de persuasió, basades en la manipulació psicològica i emocional, que s’utilitzen per a aconseguir que usuaris de la xarxa infringeixin normes de seguretat i revelin informació personal (dades personals i bancàries, imatges íntimes…).
La infografia inclou 9 termes que han experimentat una notable difusió relacionats amb la ciberseguretat i les relacions a les xarxes socials: ciberassetjament, ciberseducció de menors (en anglès, grooming), enginyeria social, estafa romàntica, extorsió sexual o sextorsió, hipertrucatge (en anglès, deep fake), notícia enganyosa o notícia falsa (en anglès, fake news), pesca (en anglès, phishing) i sèxting. Cada terme presenta un enllaç a la fitxa terminològica corresponent del diccionari en línia Terminologia de la ciberseguretat, amb la definició del terme i els equivalents en castellà, francès i anglès.
Aquesta infografia s’afegeix al conjunt de materials i recursos gràfics i interactius que ofereix el TERMCAT des de la seva pàgina web. Actualment s’hi recullen més d’un centenar de pòsters, infografies i altres recursos dels diversos àmbits d’especialitat.
El TERMCAT publica en línia el Diccionari de formatges, que difon els termes catalans amb què es designen 77 varietats de formatges d’arreu del món.
La publicació que ara es presenta és un avançament de l’obra completa, en curs de revisió, que té l’objectiu de reflectir tot el món del formatge i que contindrà, a més dels noms de formatges, termes relacionats amb la seva elaboració i consum.
El diccionari recull termes com ara havarti, mascarpone, feta, panir o tolko. Cada terme inclou la denominació en català, equivalents en castellà, francès i anglès, definició i, si escau, notes complementàries. Més de la meitat dels termes han estat normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
L’obra forma part de la col·lecció de Diccionaris en Línia del TERMCAT, que ofereix actualment més de 160 títols dedicats a diversos camps d’especialitat.
