Acabem l’any recordant que aquest any hem celebrat 40 anys modernitzant el català amb aquesta infografia.
El TERMCAT va néixer fa 40 anys per normalitzar el català en tots els àmbits. Durant aquest temps, el Centre ha dut a terme una tasca fonamental que ha contribuït decisivament a la vitalitat i la modernitat del català. Més enllà de la creació terminològica, el TERMCAT ha consolidat una tasca essencial que travessa tota la seva trajectòria: la concepció del català com un espai comú, una llengua que creix i que s’adapta a les noves realitats socials. Gràcies a tots per acompanyar-nos-hi!
Tot l’equip del TERMCAT us desitgem un bon Nadal i un bon any 2026!
El TERMCAT i el Departament de Salut presenten una iniciativa conjunta per a afavorir l’ús del català en entorns sanitaris, que consisteix en la difusió en els centres sanitaris de tres cartells i vídeos que recullen els termes bàsics que poden ser d’ús més habitual en aquests espais. Concretament, presenten visualment termes de tres àmbits:
Cos humà, que il·lustra les denominacions d’un bon nombre de parts del cos (canell, espatlla, fetge, genoll, maluc).
Material sanitari, que recull les denominacions dels principals elements fungibles que es poden trobar en una consulta (abaixallengües, escovilló, llanceta, sèrum, xeringa).
Equipament sanitari, que aplega les denominacions dels principals dispositius i aparells que es poden trobar en una consulta (glucòmetre, llitera, pulsioxímetre, tensímetre, termòmetre).
Els pòsters en paper es distribuiran als centres sanitaris de tot el territori i els vídeos corresponents es difondran a les pantalles de les sales d’espera, amb l’objectiu que facilitin l’ús del català tant als nous professionals que s’incorporen al sistema com als usuaris dels serveis sanitaris que no la tenen com a llengua habitual. Es preveu que aquesta iniciativa es pugui ampliar amb la creació de nous pòsters i infografies que cobreixin més àrees de la terminologia de salut.
A més, la terminologia dels pòsters es pot consultar, ampliada en forma de fitxes terminològiques, en el diccionari en línia Terminologia de salut bàsica. Cada entrada d’aquest diccionari inclou una o més denominacions catalanes, equivalents en castellà, francès i anglès, una definició, i, si escau, notes explicatives que proporcionen més informació sobre el terme.
Aquest diccionari en línia s’afegeix a la col·lecció Diccionaris en Línia, que actualment ofereix més de 180 títols dedicats a diversos àmbits d’especialitat. A més, aquests recursos també s’han inclòs en el portal temàtic Terminologia de les ciències de la salut, amb l’objectiu de reforçar la difusió d’aquesta terminologia entre el col·lectiu específic dels professionals de la salut.
La cobla és un conjunt instrumental català que associem a les sardanes, però que es remunta al segle XIV. Amb la Cristina Bofill, del TERMCAT, en aquest ‘Paraules habitables’ fem sonar tots els instruments que la integren, com el flabiol, el tible o la tenora, i descobrim com hem de dir-ne, dels músics i músiques que els toquen… a l’aire lliure!
Descobreix-ho al pòdcast de llengua i neologismes de La Xarxa+ i el TERMCAT.
Amb una bona sopa de farigola, en aquest capítol del ‘Paraules habitables‘ parlem de plantes amb propietats remeieres. Repassem sopes i amanides que van bé per al cos, però també ungüents per a cops, cremades o picades d’insectes. La botànica del TERMCAT, Antònia Julià, ens explica quines són les millors espècies per collir o cultivar.
Descobreix-ho al pòdcast de llengua i neologismes de La Xarxa+ i el TERMCAT.
Quan arriba la primavera és moment de parlar de verd i flors, però també del malson dels al·lèrgics al pol·len. En aquest capítol del ‘Paraules habitables’, la botànica del TERMCAT, l’Antònia Julià, explica per què el pol·len és tan al·lergogen i quines són les plantes i els arbres amb què has d’anar més amb compte. Plàtan, mimosa, gespa… i palmeres?
Descobreix-ho al pòdcast de llengua i neologismes de La Xarxa+ i el TERMCAT.
Presentem una nova infografia interactiva amb què s’il·lustren els noms dels músics i els instruments de la cobla. La infografia de la cobla s’ha fet per petició i iniciativa de SomSardana, la Confederació Sardanista de Catalunya, i ha comptat amb la col·laboració d’experts de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i de l’Auditori Museu de la Música de Barcelona.
Concretament, s’hi recullen 17 termes dels noms dels instruments i els noms dels músics que els toquen; s’ha posat atenció especial a recollir els diferents sinònims per als noms dels músics i també en les formes femenines d’aquests noms com ara el / la tible, el / la tiblaire, el / la contrabaix o el / la contrabaixista.
Els termes es poden trobar a la Terminologia dels instruments musicals, que actualment conté 434 termes classificats temàticament en les cinc grans categories en què, segons l’etnomusicologia i el sistema Hornbostel-Sachs, es divideixen els instruments musicals: idiòfons, membranòfons, cordòfons, aeròfons i electròfons, més un apartat per als instruments tradicionals catalans. Cada entrada presenta la denominació en català, la imatge que la identifica i els equivalents en castellà, anglès i francès, i alemany i italià en alguns casos.
La infografia forma part d’una sèrie que es va iniciar l’any 2020 amb la difusió de dues infografies dedicades a les parts de la guitarra i del saxòfon, que es va ampliar l’any 2021 amb la del violí, l’any 2022 amb la del piano, el 2023 amb la del violoncel i el clarinet, i el 2024 amb la de l’oboè i la bateria.
La infografia s’afegeix al conjunt de materials gràfics i multimèdia del web del TERMCAT, que donen accés de manera visual i atractiva a termes de tota mena de sectors. I la Terminologia dels instruments musicals forma part de la col·lecció Diccionaris en Línia, que actualment ofereix més de 180 títols dedicats a diversos àmbits d’especialitat.
El Lèxic de fàrmacs incorpora les noves denominacions comunes internacionals de principis actius farmacèutics aprovades per l’Organització Mundial de la Salut durant l’any 2024. S’hi poden trobar els noms oficials, no comercials, de principis actius com ara erdafitinib, fidanacogen elaparvovec, marstacimab i tofersèn, entre d’altres, els quals també es poden consultar separadament en l’apartat Noves incorporacions.
La selecció de la nomenclatura objecte d’actualització ha anat a càrrec d’especialistes del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona i el TERMCAT s’ha encarregat de la revisió terminològica de les noves entrades.
El Lèxic de fàrmacs conté més de tres mil termes, amb la denominació catalana i la categoria lèxica; els equivalents en castellà, francès i anglès; les accions terapèutiques o els mecanismes d’acció més habituals de cada principi actiu (antibiòtic, immunomodulador, antivíric, etc.), i el número CAS, una identificació numèrica única per a cada compost químic que atorga el Servei de Resums Químics (Chemical Abstracts Service, CAS), la divisió d’informació de la Societat Americana de Química. Així mateix, s’hi poden consultar separadament els criteris aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT per a denominar en català les substàncies farmacèutiques.
Com a material de divulgació complementari, el Lèxic de fàrmacs inclou un vídeo i una infografia que expliquen, de manera visual, el contingut i la utilitat d’aquest recurs terminològic.
Aquest lèxic va ser editat en paper el 2008 pel Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, i s’actualitza anualment en línia amb les denominacions de nous fàrmacs que es van aprovant.
El Lèxic d’additius alimentaris s’ha actualitzat en línia amb les novetats més rellevants que han fet públiques les autoritats europees competents en la matèria al llarg de 2024. Concretament, s’han modificat diversos articles i s’ha incorporat una entrada terminològica corresponent al darrer additiu autoritzat per a l’ús en aliments, el dicitrat de trimagnesi (E 345 i)).
El Lèxic d’additius alimentaris és un recull terminològic elaborat pel TERMCAT i el Departament de Salut, amb l’assessorament científic de l’Associació de Fabricants i Comercialitzadors d’Additius i Complements Alimentaris (AFCA) en les primeres fases del projecte. Per a aquesta actualització, s’ha comptat amb l’assessorament d’especialistes de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA).
Aquest lèxic en línia conté més de quatre-cents termes, amb la denominació catalana i la categoria lèxica; els equivalents en castellà, francès i anglès; les classes funcionals més habituals (antioxidant, correctiu de l’acidesa, estabilitzador, etc.) i el número E que els identifica de manera unívoca.
Com a material de divulgació complementari, el Lèxic d’additius alimentaris inclou dues infografies interactives que expliquen de manera visual els conceptes de additiu alimentari i classe funcional.
Aquest recurs terminològic s’emmarca en la col·laboració que, des de fa anys, mantenen el TERMCAT i el Departament de Salut, que ha permès la difusió i l’estudi de la terminologia relacionada amb les ciències de la salut i la publicació de diversos diccionaris.
Tant el Lèxic de fàrmacs com el Lèxic d’additius alimentaris formen part de la col·lecció de Diccionaris en Línia del TERMCAT, que ofereix actualment més de 180 títols dedicats a diversos camps d’especialitat.
La bretxa salarial de gènere és una realitat que castiga les dones en l’àmbit laboral, igual que el sostre de vidre o el terra apegalós. Amb la Sandra Cuadrado i la Míriam Martín Lloret, repassem en un nou capítol els termes de l’àmbit laboral amb què topen les dones a la feina.
Paraules habitablesés un pòdcast de la Xarxa i el TERMCAT que vol difondre la terminologia d’àmbits especialitzats que té una presència social rellevant. La sèrie, que inclou ja 23 pòdcasts, presenta un conjunt de converses en què, de manera informal, els terminòlegs del TERMCAT que han estudiat amb més detall els termes de cadascun dels temes tractats expliquen aspectes d’interès, anècdotes, criteris, dubtes i decisions que s’han pres per poder proposar les formes catalanes més adequades per a cada cas.
En les converses s’ha parlat, per exemple, del terme pòdcast i altres termes propis de les xarxes socials, dels diccionaris sobre el consentiment sexual o sobre la terminologia LGBTIQ+, del canvi climàtic i l’escalfament global, dels nous termes del futbol femení, i molts altres termes d’interès general.
La iniciativa, coordinada per Anna Murgadas, de la Xarxa+, i Sandra Cuadrado, del TERMCAT, neix de la voluntat de contribuir al coneixement dels termes catalans i d’explicar de manera divulgativa la feina que es duu a terme al Centre de Terminologia.
Podeu escoltar tots els capítols del Paraules habitables en aquest enllaç.
Coincidint amb la celebració de la Barcelona Wine Week, el TERMCAT publica una infografia que recull els noms catalans de les copes emprades en restauració i, més específicament, en cocteleria.
La infografia s’emmarca en les diferents activitats que es duen a terme aquest any, impulsades pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, amb motiu de la distinció de Catalunya com a Regió Mundial de la Gastronomia l’any 2025.
Aquesta infografia de caràcter divulgatiu s’ha elaborat amb l’objectiu que els consumidors puguin conèixer les denominacions correctes de les copes emprades en restauració i cocteleria.
De manera interactiva, fent clic a l’enllaç, es pot accedir a la fitxa completa del terme, que conté la denominació en català, els equivalents en castellà, francès i anglès, i la definició.
Aquesta infografia s’afegeix a la pàgina dels materials gràfics i multimèdia del web del TERMCAT, que recull més d’un centenar de recursos visuals en diversos formats d’un ampli ventall de sectors.
Us convidem a passar per la parada del TERMCAT de la nostra fira de Santa Llúcia terminològica, en què podreu consultar o recordar alguns dels termes i dels recursos que hem destacat durant l’any 2024.
Tot l’equip del TERMCAT us desitgem un bon Nadal i un bon any 2025!
