El TERMCAT publica la primera edició de la Terminologia del bridge, que ofereix 106 termes relacionats amb el món del bridge.
El diccionari s’ha elaborat per iniciativa d’experts de l’Acadèmia Bridge Barcelona i la Secció de Bridge de Barcelona de l’Associació del Personal de “la Caixa”, els quals van detectar la manca de terminologia en català en aquest joc tan singular, molt influenciat per l’anglès i el francès, i han col·laborat en la preparació de l’obra.
La Terminologia del bridge té l’objectiu de dotar la comunitat catalana de jugadors de la terminologia necessària per a poder gaudir d’aquest joc en català i, alhora, d’apropar el món del bridge al públic general. Cada terme inclou les denominacions en català, equivalents en castellà, francès i anglès, definició i, si escau, notes complementàries. Es tracta de la primera edició d’una obra que no està tancada i que s’ampliarà en un futur amb nova terminologia.
El recull forma part de la col·lecció de Diccionaris en Línia del TERMCAT, que ofereix actualment més de 180 títols dedicats a diversos camps d’especialitat, i es pot consultar al web del TERMCAT.
Aquest Nadal les ràdios de La Xarxa homenatgen l’escriptor Albert Jané, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2024, amb un pòdcast que posa veu al seu llibre Rondalles de Catalunya. El projecte se suma als agraïments a Jané per la seva dedicació a la preservació i difusió de la llengua catalana, especialment entre el públic infantil i juvenil.
Des del TERMCAT també ens hem volgut afegir a l’homenatge a l’Albert Jané, expresident del nostre Consell Supervisor. Per això li hem dedicat l’edició de desembre del Paraules habitables, el pòdcast que coproduïm amb La Xarxa.
A partir d’alguns dels termes que Jané va incloure en cadascuna de les històries, com ara flor de panical, torratxa, xaruc, bruixa o gorg, entre d’altres, podreu sentir l’origen i curiositats d’aquests mots en la veu de 13 tècnics del Centre, incloent-hi el director, Jordi Bover.
Les ràdios de La Xarxa homenatgen Albert Jané
El projecte Rondalles de Catalunya s’ha concretat en un pòdcast produït entre 70 emissores locals. Aquest pòdcast recull les 12 històries del llibre, que han narrat i realitzat professionals de la xarxa i que ha comptat amb la col·laboració d’un o de diversos convidats especials en cada història. A la llista hi ha les músiques Anaïs Vila, Anna Roig i Judit Neddermann, que han fet de veus de flauta a La flor de panical; l’actor Cesc Casanovas, narrador a Sant Pere i el dimoni; l’actriu Vicky Peña, que posa veu a la perversa dona de negre de L’amor de les tres taronges; el periodista Miquel Calçada, narrador de la rondalla El cavaller de Milany —on fa un cameo el mateix Albert Jané—; els humoristes Neus Rossell, Jaïr Domínguez i Peyu, que es posen a la pell de diversos animals a La donzella dels cabells d’or; el periodista Carles Porta, que fa de bandoler a La bota de sant Ferriol; l’actor Josep Maria Pou, que és el dimoni a Els tres pèls del dimoni; els humoristes Òscar Dalmau i Òscar Andreu, protagonistes d’El trobador i el terrissaire; el músic Arnau Tordera, en el paper de Martí Tacó a El sabater valent; l’actor Jordi Bosch, com a carboner enginyós a El rei i el carboner; l’actor Sergi López, narrador a El barretinaire i les bruixes; i el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, i la presidenta del CoNCA, Vinyet Panyella, com a vell Jampau i guardiana a la rondalla L’aigua de les set virtuts.
Rondalles de Catalunya l’han dirigit Anna Murgadas Valldosera i Ivan López, i és una aposta per recuperar la tradició narrativa de la ràdio amb una cura especial del so. Ha comptat amb el disseny sonor del mateix Ivan López, José Manuel Gálvez i Óliver Rodríguez, de la Xarxa Audiovisual Local; Josep Maria Solé, d’Ona La Torre; Jordi Abril, de Ràdio Ciutat de Badalona; Albert Cots, de Ràdio Falset; Sisu Garcia, de Girona FM; Carles Soler, de Premià Mèdia; Oriol Coromina, de Premià Mèdia; Robert Garrigós, d’Ona Codinenca, i Manuel Guerrero, de Ràdio Municipal de Terrassa.
El pòdcast es pot escoltar aquest Nadal a través de totes les ràdios de La Xarxa que el vulguin emetre i a la plataforma La Xarxa+.
En el marc de les iniciatives relacionades amb La Marató de 3cat, dedicada aquest any a les malalties respiratòries, el TERMCAT i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya han elaborat la Terminologia de les malalties respiratòriesi la infografia interactiva Malalties respiratòries. Termes clau amb els termes més rellevants de l’àmbit, amb la col·laboració de la Societat Catalana del Diccionari Enciclopèdic de Medicina (SocDEMCAT) i la Societat Catalana de Pneumologia (SOCAP), de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears.
El diccionari aplega més de 125 termes bàsics relacionats amb la salut respiratòria. En l’elaboració hi han participat experts del sector, i s’ha treballat en cooperació amb els lingüistes del portal lingüístic ésAdir, de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. L’obra vol ser una eina pràctica de referència per a tots els professionals que necessitin fer servir els termes bàsics relacionats amb la pneumologia i les malalties respiratòries, tant en contextos de divulgació com en àmbits acadèmics.
La infografia complementària està concebuda com un material de divulgació que permet la difusió d’alguns dels termes més representatius d’una manera gràfica i interactiva, amb enllaços a les entrades del diccionari.
Aquests recursos terminològics se sumen a les actuacions en suport del programa La Marató de 3Cat i la iniciativa de la Fundació La Marató de 3Cat, que en l’edició de 2024 volen conscienciar de l’impacte social i en la salut pública de les patologies respiratòries i de la importància de la prevenció dels factors de risc.
La Terminologia de les malalties respiratòries forma part de la col·lecció de Diccionaris en Línia del web del TERMCAT, que ofereix més de 180 repertoris terminològics dels diversos àmbits d’especialitat. També és accessible des del portal Terminologia de ciències de la salut – DEMCAT. Pel que fa a la infografia, s’afegeix als més de 120 recursos gràfics i multimèdia que el TERMCAT té disponibles.
El 3 de desembre s’ha publicat una actualització de les dades del diccionari en línia Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Aquest diccionari conté les dades resultants del treball terminològic dut a terme en els darrers tres anys en el marc del projecte DEMCAT, el qual té com a objectiu l’elaboració d’un nou diccionari de medicina en llengua catalana.
Actualment, l’obra conté 74.840 fitxes, cadascuna de les quals ofereix els termes catalans amb definició, els equivalents en castellà, francès i anglès i, en els casos pertinents, nomenclatures científiques, a més a més de notes complementàries. En aquesta nova versió s’han revisat 1.660 fitxes i se n’han incorporat 70 de noves; com a exemple, DNA-metilasa, gen de manteniment, mapa d’haplotips, microscopi de raigs X o redundància. També s’han fet prop de 930 baixes de fitxes no pertinents o obsoletes.
S’ha treballat especialment en l’àrea de genètica, en què s’han revisat més de 1.200 termes, gràcies a un projecte sectorial amb participació de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans (2019-2023). Les fitxes revisades corresponents als conceptes de genètica, genòmica i enginyeria genètica relacionats directament amb éssers humans es poden consultar separadament mitjançant el botó «Novetat! Genètica» en la capçalera del diccionari.
Com a dada remarcable, ha estat significativa la tasca de posar al dia els termes de genètica humana, especialment les malalties amb base genètica: de la selecció inicialment valorada —més d’un miler de fitxes—, se n’han considerat tan sols unes 250, d’acord amb el coneixement actual del genoma humà. S’han tingut en compte únicament els casos en què s’ha documentat en les bases de dades genòmiques de referència una relació provada entre variabilitat genòmica i mutacions i una malaltia o síndrome concretes; per exemple, coroïditis de niu d’abella, deficiència de dihidrofolat-reductasa, malaltia de Milroy, osteodisplàsia de Melnick-Needles o síndrome de QT llarg familiar.
Gràcies als treballs terminològics fets en col·laboració amb el Departament de Salut i l’assessorament de la SocDEMCAT, així com a les observacions rebudes dels usuaris, s’ha revisat també un grup nombrós de termes relacionat amb l’utillatge i els aparells sanitaris (broncoscopi, fonendoscopi, pletismògraf o vas de precipitats) i, puntualment, termes d’altres àrees de ciències de la salut, com ara alveolodental, germoplasma, grup sanguini, pneumotòrax o transducció d’alta freqüència.
El projecte DEMCAT és un projecte conjunt de l’Institut d’Estudis Catalans, l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, Enciclopèdia Catalana, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i el Centre de Terminologia TERMCAT.
El diccionari està integrat dins de la col·lecció de Diccionaris en Línia del TERMCAT, que ofereix més de 180 títols dedicats a diversos àmbits d’especialitat.
Coincidint amb la diada de Santa Cecília, patrona dels músics i de la música, el TERMCAT presenta una nova infografia interactiva amb què s’il·lustren els noms de les parts de l’oboè. Ha estat elaborada amb la col·laboració d’experts de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i de l’Auditori Museu de la Música de Barcelona.
Els termes ja formen part d’una àrea temàtica específica en el diccionari en línia Terminologia dels instruments musicals, que actualment conté 455 termes classificats temàticament en les cinc grans categories en què, segons l’etnomusicologia i el sistema Hornbostel-Sachs, es divideixen els instruments musicals: idiòfons, membranòfons, cordòfons, aeròfons i electròfons, més un apartat per als instruments tradicionals catalans. Cada entrada presenta la denominació en català, la imatge que la identifica i els equivalents en castellà, anglès i francès, i alemany i italià en alguns casos.
La infografia forma part d’una sèrie que es va iniciar l’any 2020 amb la difusió de dues infografies dedicades a les parts de la guitarra i del saxòfon, que es va ampliar l’any 2021 amb la del violí, l’any 2022 amb la del piano, el 2023 amb la del violoncel i el clarinet, i aquest mateix any 2024 amb la de la bateria.
Aquest material pot ser útil per a qualsevol persona que toqui aquest instrument musical, i especialment per als professionals i aprenents d’ensenyaments musicals, escoles, escoles de música, conservatoris, locals d’assaig, sales de concerts, etc.
La infografia s’afegeix al conjunt de materials gràfics i multimèdia del web del TERMCAT, que donen accés de manera visual i atractiva a termes de tota mena de sectors. I la Terminologia dels instruments musicals forma part de la col·lecció Diccionaris en Línia, que actualment ofereix més de 180 títols dedicats a diversos àmbits d’especialitat.
Hi intervindran F. Xavier Vila, conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, i Alba Barnusell, alcaldessa de Granollers.
La presentació del Diccionari anirà a càrrec de Glòria Fontova, del TERMCAT, i Adrià López-Baucells, del Museu de Ciències Naturals de Granollers.
En el transcurs de l’acte el biòleg i divulgador científic Pere Renom pronunciarà la xerrada «Noms comuns, la manera més natural d’anomenar la natura».
També s’hi presentarà el nou Portal Vida, un espai creat pel TERMCAT per a la difusió i la compartició de coneixement a l’entorn de la terminologia de les ciències de la vida, a càrrec de Jordi Bover i M. Antònia Julià, del TERMCAT.
El Diccionari dels mamífers del món posa a l’abast dels usuaris 6.793 termes relatius a les espècies de mamífers de tot el món, i a algunes subespècies considerades d’interès, que es presenten classificades en 27 ordres i 163 famílies. L’obra, fruit de la iniciativa i el treball inicial de l’especialista impulsor d’aquest projecte, Rafel Cebrian († 2021), s’ha elaborat sota la coordinació científica d’Àlex Mascarell, del Zoo de Barcelona, i en col·laboració amb Juli Mauri, biòleg especialista en zoologia, i altres experts del Museu de Ciències Naturals de Granollers que han dut a terme la compleció i la revisió conceptual de la nomenclatura catalana.
Els assistents a l’acte rebran un exemplar del pòster Ratpenats de Catalunya, obra de Toni Llobet, editat en ocasió d’aquesta presentació. En acabar l’acte s’oferirà un pica-pica.
El TERMCAT actualitza i completa el cabal terminològic del Diccionari dels mamífers del món amb la incorporació de 4.563 nous termes corresponents a les espècies dels dos ordres més grans de la classe dels mamífers: els rosegadors i els quiròpters.
L’obra, elaborada pel TERMCAT en coautoria amb la Fundació Barcelona Zoo i amb la col·laboració del Museu de Ciències Naturals de Granollers, i publicada inicialment el juliol del 2023, posa a l’abast dels usuaris 6.793 termes relatius a les espècies de mamífers de tot el món, classificats en 27 ordres i 163 famílies.
El diccionari conté un bon nombre de denominacions catalanes de nova creació en gairebé tots els ordres de mamífers. En són un exemple els termes referits a espècies de primats (anguatib de Calabar, àteles cara-roig o gàlag costaner); rosegadors (gòfer de Michoacán, tuco-tuco sedós o viscatxa rogenca); ratpenats (centurió cara-rugat, hiposideri dels daiaks o lasiür gegant); cetartiodàctils (anoa de plana, dic-dic de Kirk o gòral cuallarg) o carnívors (bassarisc cuanellat, galídia bruna o gat margai), entre molts altres ordres de mamífers.
Es tracta de neologismes proposats seguint els criteris per a la denominació catalana d’animals (entre els quals els referits als ocells i a les papallones) elaborats pel TERMCAT i aprovats pel seu Consell Supervisor. Aquests criteris han permès treballar amb coherència i uniformitat el corpus català de partida, proposat pel zoòleg Rafel Cebrian († 2021), en la compleció i revisió del qual s’ha comptat amb la col·laboració i l’assessorament d’experts del Zoo de Barcelona i del Museu de Ciències Naturals de Granollers.
Cadascuna de les entrades terminològiques del diccionari inclou una denominació catalana (o més d’una), els equivalents en castellà, en francès, en anglès i en alemany, i el nom científic de l’espècie. El diccionari també inclou més de 2.400 notes amb informació complementària sobre els termes.
El Diccionari dels mamífers del món forma part de la col·lecció Diccionaris en Línia del TERMCAT, que ofereix més de 180 títols dedicats a diversos camps d’especialitat i en què es poden trobar altres diccionaris relacionats amb l’àmbit de la zoologia, com ara el Diccionari dels ocells del món o Noms de papallones.
El TERMCAT i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de la Societat Catalana del Diccionari Enciclopèdic de Medicina de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, publiquen en línia la Terminologia dels aparells sanitaris. L’obra s’emmarca en l’estratègia conjunta de fomentar l’ús del català a l’àmbit sanitari i recull gairebé 350 termes amb denominacions, definicions i notes explicatives en català, i també equivalents en castellà, francès i anglès.
Cada terme conté una definició amb els trets distintius de l’aparell i, sovint, notes amb informació complementària sobre les parts, els usos principals o, en alguns casos, un enllaç a la fitxa disponible sobre aquest aparell en els repertoris de l’Organització Mundial de la Salut.
La Terminologia dels aparells sanitaris forma part de la col·lecció Diccionaris en Línia del web del TERMCAT, que actualment ofereix més de 180 títols dedicats a diversos àmbits d’especialitat.
Coincidint amb la celebració de la Copa Amèrica a Barcelona, el TERMCAT i la Fundació Barcelona Capital Nàutica han preparat un conjunt de recursos amb què es presenta i divulga la terminologia que es relaciona amb aquest esdeveniment.
Per una banda, s’ha elaborat un diccionari que es difon en línia, la Terminologia de la Copa Amèrica, que recull 81 termes relatius a conceptes de la navegació a vela (únicament conceptes molt bàsics utilitzats a la Copa Amèrica), la competició en si (qui hi participa, com es desenvolupa i com es regula) i els velers (tipus de velers participants, parts i elements que s’hi poden distingir i tripulació). Tots aquests termes han estat completats i revisats per especialistes de l’àmbit, i es presenten amb la definició i els equivalents en castellà i en anglès.
Per una altra banda, també s’ha preparat un tríptic amb una selecció dels termes principals relatius al desenvolupament de la competició, a les embarcacions, el personal, la tripulació i l’arbitratge, i en què també s’il·lustren les parts principals dels velers.
Aquests materials s’afegeixen a la infografia interactiva Els velers de la Copa Amèrica, que ja es va presentar l’any passat, amb els components principals i la tripulació dels dos models de velers utilitzats en aquesta competició: l’AC75 i l’AC40. La infografia il·lustra esquemàticament una trentena de termes i permet accedir a la fitxa terminològica completa de cadascun d’aquests termes, per consultar els equivalents en altres llengües, la definició i, sovint, també notes complementàries.
Amb una història que es remunta a l’any 1851 i en fa, per tant, una de les competicions esportives més antigues del món, la Copa Amèrica sempre ha apostat per la innovació tecnològica, l’eficiència energètica i l’espectacularitat en el món de la vela. Hi conviuen, per tant, termes tradicionals de la vela (vela major, bauprès, banyera) i termes de creació recent (controlador o controladora de vol, elevador de timó, hidroala) que intenten optimitzar al màxim la força del vent. Fins a tal punt ha arribat el desenvolupament tècnic, que els velers que hi competeixen poden superar els 52 nusos (és a dir, els 96 km/h), amb el buc completament aixecat sobre la superfície de l’aigua.
Projecte de llegat: actualització de la terminologia nàutica
Aquesta actuació conjunta de la Generalitat de Catalunya i Barcelona Capital Nàutica és part dels Projectes de Llegat de la Copa Amèrica que s’estan portant a terme amb l’objectiu d’“Obrir el mar a tothom” i d’apropar la nàutica en el seu sentit més ampli al conjunt de la ciutadania, aprofitant la celebració de la Copa Amèrica.
El diccionari forma part de la col·lecció de Diccionaris en Línia del TERMCAT, que ofereix actualment més de 180 títols dedicats a diversos camps d’especialitat. El tríptic es difondrà en els diversos estands informatius que l’organització de la prova obrirà a la ciutat perquè pugui arribar als espectadors interessats, i també se’n farà difusió en les diverses iniciatives de promoció que es duen a terme en centres educatius. I la infografia s’afegeix al centenar de materials gràfics i multimèdia del web del TERMCAT, que donen accés de manera visual a termes d’un ventall ampli de sectors.
Sobre Barcelona Capital Nàutica
Barcelona Capital Nàutica és una fundació pública que treballa per convertir Barcelona i Catalunya en referents mundials en l’àmbit nàutic, a través de l’esport i la sostenibilitat, amb l’impuls de l’economia blava, la innovació i la ciència, així com l’educació i la promoció de la cultura del mar.
La Fundació té la missió d’aglutinar totes les administracions per donar suport als organitzadors de la 37a America’s Cup, ACE Barcelona SL, en la celebració de l’esdeveniment a Barcelona. Entre altres tasques, col·labora amb les entitats amfitriones proporcionant les infraestructures i els serveis necessaris per a garantir que l’esdeveniment continuï sent un èxit per a tothom. També vetlla perquè la competició serveixi com a catalitzador d’iniciatives en l’àmbit nàutic i de llegat permanent en la mesura que connecta amb altres projectes en diferents àmbits: divulgació de la cultura del mar, formació, promoció dels esports nàutics, suport a esportistes, descarbonització de les embarcacions de lleure, sostenibilitat i economia blava.
Formen el patronat de la Fundació la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, el Ministeri de Cultura i Esport, la Diputació de Barcelona, el Port de Barcelona, el Consorci de Turisme de Barcelona, la Cambra de Comerç de Barcelona i Barcelona Global.
El TERMCAT ha publicat en línia el llibre Com podem estendre l’ús de la terminologia catalana: actes dels Espais Terminològics 2023, que recull les actes de la jornada que es va dur a terme el novembre passat dedicada a la reflexió sobre els mecanismes que poden afavorir el coneixement i l’ús dels termes catalans en els diversos àmbits del coneixement. L’obra és el catorzè volum de la col·lecció En Primer Terme, que el TERMCAT publica per difondre aspectes metodològics, criteris i reflexions a l’entorn de la pràctica terminològica.
El volum recull les aportacions de diversos experts que van participar a la jornada, que es va dur a terme a l’Institut d’Estudis Catalans el dia 15 de novembre. En concret, s’hi poden trobar els textos “El futur de la llengua francesa depèn del català”, de Genís Roca; “Estendre l’ús de la terminologia en l’àmbit docent universitari”, de Marina Massaguer; “Propostes de dinamització de l’activitat terminològica a les universitats”, de Mercè Lorente; “Reflexions sobre com estendre la terminologia jurídica catalana a l’àmbit del dret”, d’Anna Arnall; “La veu que sempre diu”, d’Ernest Macià, i “El català al sector TIC”, de Karina Gibert.
Les aportacions d’aquests especialistes presenten, amb amenitat i rigor, un conjunt de reflexions, propostes i idees per a promoure l’ús de la terminologia catalana en el context actual de recessió d’ús de la nostra llengua en determinats sectors.
L’obra s’afegeix a la col·lecció En Primer Terme, que arriba ja als catorze volums i que es pot consultar en línia al web del TERMCAT. Inclou les actes de les diverses edicions dels Espais Terminològics, i també altres volums dedicats a criteris metodològics relacionats amb la pràctica terminològica.
