El bengalí i el Dia de la Llengua Materna

bengali

Tal dia com avui de 1952, un grup d’estudiants bengalís va morir durant una protesta a la Universitat de Dacca. La policia i l’exèrcit pakistanès van obrir foc davant una multitud que es manifestava contra la decisió de les autoritats d’imposar l’urdú als bengalís i discriminar el bengalí. Exactament quatre anys més tard, el bengalí esdevenia formalment llengua oficial de Bangla Desh.

És en commemoració d’aquesta massacre contra els joves que defensaven la seva llengua pròpia davant la imposició d’una altra llengua que, des del 21 de febrer de 2000, cada 21 de febrer se celebra el Dia Internacional de la Llengua Materna.

El bengalí és una llengua indoirànica del grup índic amb un alfabet i un sistema de numeració propis. Té més de 180 milions de parlants nadius i uns 40 milions de persones que el tenen com a segona llengua, a Bangla Desh i l’Índia. El bengalí té una forta influència del sànscrit (la llengua hindú clàssica) i la seva variant estàndard s’ha elaborat a partir dels dialectes sud-occidentals.

El bengalí és també la llengua materna de molts catalans, una de les més de 300 llengües que es parlen a Catalunya.

Si voleu saber més coses sobre el bengalí podeu consultar el Diccionari de llengües del món o el Cercaterm.

I si voleu saber més coses sobre què va passar a Dacca el 1952 podeu llegir aquest apunt del blog de la Revista de Llengua i Dret.

#termedelasetmana: infodèmia

infodemia

Vivim unes setmanes en què les notícies directament o indirectament relacionades amb l’epidèmia declarada a Wuhan (Xina) ocupen l’actualitat informativa. I un dels nous termes que s’estan fent servir és el que us volem proposar com a #termedelasetmana: infodèmia.

Fa referència a la difusió ràpida de rumors, informació inexacta i notícies enganyoses amb relació a una malaltia infecciosa o un problema de salut pública, paral·lelament a la seva propagació o evolució.

La denominació infodèmia s’ha popularitzat en els mitjans de comunicació de masses i les xarxes socials arran de la referència feta per l’Organització Mundial de la Salut a l’entorn de soroll mediàtic sobre el coronavirus SARS-CoV-2 i la propagació de la COVID-19. La suspensió del Congrés Mundial de Mòbils que s’havia de fer a Barcelona també ha reforçat l’ús d’aquest terme.

Des del punt de vista lingüístic, es tracta d’una formació creada a partir de la truncació de info(rmació) i (epi)dèmia, seguint un model que es pot trobar paral·lelament en un cas com ara infoxicació (excés d’informació que provoca en el receptor una incapacitat per a comprendre-la i assimilar-la), creat amb info(rmació) i (into)xicació.

Per a més informació sobre la terminologia relacionada amb el coronavirus, us recomanem l’apunt A l’entorn del coronavirus, i també el #termedelasetmana Epidèmia o pandèmia?

 

[Font: TERMCAT]

A l’entorn del coronavirus

coronavirus

Les notícies a l’entorn de l’epidèmia que s’ha declarat a Wuhan (Xina) ocupen bona part de l’actualitat informativa. En aquest apunt mirem de presentar la informació terminològica que, de moment, hem pogut recollir sobre el cas. Cal tenir en compte que els organismes internacionals que vetllen per la salut estudien el cas i van emetent comunicats a mesura que avancen en la recerca o en la determinació de les característiques del virus i de la malaltia que s’hi associa, i això pot fer que la informació també pugui variar.

Ara com ara, es pot afirmar que el nom de la malaltia és COVID-19 (de l’anglès corona virus disease i l’any en què va sorgir). La grafia més adequada en català, de manera similar a altres casos com “SARS” o “MERS”, és amb rodona i majúscules. No sembla tan adequat emprar només la majúscula inicial (“Covid-19”), perquè podria induir erròniament a pensar que es tracta d’un nom propi.

Si es vol fer servir un nom genèric, el que hi correspondria és malaltia per coronavirus o pneumònia per coronavirus; aquests noms, però, tenen l’inconvenient de no ser prou precisos, perquè hi ha altres malalties o pneumònies causades per altres coronavirus, tant en animals com en humans. En contextos d’aquest tipus, la referència a Wuhan podria ser pertinent, però l’OMS ha volgut evitar expressament aquesta associació en anomenar el nou virus. Per tant, es pot optar per una solució del tipus malaltia per coronavirus del 2019.

En la majoria de contextos es documenta “el COVID-19”, i no “la COVID-19”, tot i que puguin referir-se a la malaltia o la pneumònia. Probablement això es deu al fet que el parlant no té present aquest referent omès, i al fet que no es distingeix entre la referència a la malaltia o al virus, i per això es fa servir el gènere masculí (passa paral·lelament en altres casos com ara el zika o el chikungunya).

Pel que fa a la pronúncia, sembla que en català la forma més natural és pronunciar COVID com a forma aguda.

Si no es fa referència a la malaltia, sinó concretament al virus, la denominació adequada és coronavirus SARS-CoV-2, nom oficial aprovat finalment per l’ICTV (Comitè Internacional de Taxonomia de Virus) en lloc de “2019-nCoV”, que va ser el nom provisional donat a la soca. En molts contextos, sobretot als mitjans de comunicació i en usos populars, sovint es fa difícil distingir quan es fa referència al virus i quan a la malaltia. Tampoc seria inadequat parlar de coronavirus de la COVID-19 (anàlogament a virus de la grip o virus de la sida).

Més informació en aquests altres apunts:

#termedelasetmana: coronavirus

#termedelasetmana: brot, epidèmia o pandèmia

#termedelasetmana: infodèmia

#termedelasetmana: epidèmia o pandèmia?

epidemia-pandemia.

Arran de les notícies relacionades amb el coronavirus de Wuhan, aquests dies tenen un ús molt destacat els termes epidèmia i pandèmia, i també brot epidèmic. Quines diferències hi ha des del punt de vista terminològic?

Si comencem pel cas més habitual, un brot epidèmic és l’increment significatiu en un període de temps determinat del nombre de persones d’una població afectades per una malaltia. Una epidèmia, per altra banda, es defineix com l’aparició, en una comunitat o una àrea geogràfica més gran, durant un període de temps concret, d’un nombre inesperat de casos d’una malaltia, que excedeixen clarament els valors habituals. I, finalment, una pandèmia és una epidèmia que afecta greument una àrea geogràfica més extensa (i habitualment més d’un país, o sigui, que travessa fronteres). Els criteris per a declarar una pandèmia els estableix l’Organització Mundial de la Salut. En el cas del coronavirus de Wuhan, per exemple, l’OMS no considera que aquesta epidèmia sigui, ara com ara, una pandèmia.

Des del punt de vista lingüístic, brot és un exemple de terme creat per metàfora, a partir del sentit primer del mot de ‘branqueta tendra’. En canvi, epidèmia és una paraula d’origen grec, amb el significat de ‘arribada o estada en un país’, creada amb els formants epi– ‘sobre’ i –dèmia, que prové de dẽmos ‘poble’. En el cas de pandèmia, el primer formant, també d’origen grec, és pan-, del grec pãs, pantós, que vol dir ‘tot’.

Un mapa i una brúixola

curses-orientacio

És ben possible que, en un futur pròxim, la proliferació de navegadors de mòbil o integrats al cotxe faci incomprensibles els mapes a bona part de la població. I encara més les brúixoles, que avui ja gairebé només són un element lúdic o decoratiu, útil com a màxim per a explicar el magnetisme terrestre als fills. Perquè cap al nord (o cap on sigui) qui ens hi porta és el navegador.

I és que qui queda, avui mateix, que sigui capaç d’obrir-se camí per un espai desconegut únicament amb un mapa i una brúixola?

Qui? Doncs els orientadors i les orientadores que disputen curses d’orientació. Avancen tots sols camps a través, buscant les banderoles amb un triangle blanc i un de taronja que indiquen els controls per on han de passar. No fan servir navegador, només l’agulla capritxosa d’una brúixola i un mapa. Que no és un mapa qualsevol, sinó un mapa que, a més dels controls, permet calcular distàncies i desnivells i indica els elements singulars (roques, rieres, construccions, arbres caiguts, fonts…).  A cada control hi ha una base electrònica que fa un registre automàtic dels que hi passen —no fos cas que algú pretengués saltar-se part del recorregut. Perquè es tracta d’una cursa i, per tant, cal arribar a la meta en el mínim temps possible.

De curses d’orientació, és clar, n’hi ha per a tots els nivells, amb llargades i graus d’exigència tècnica molt diferents. I també n’hi ha per a tots els gustos: la gran majoria són a peu, però també en podeu trobar que demanen calçar esquís i d’altres en què és imprescindible portar bicicleta. En totes fareu natura i esport i, pel mateix preu, aprendreu a concentrar-vos, a calcular distàncies i a saber-vos orientar, a més d’adquirir una bona forma física.

Ara, oblideu-vos de googlemaps, tom-toms i similars. Recupereu l’art de la interpretació dels mapes, traieu la pols de la brúixola i consulteu el web de la Federació de Curses d’Orientació de Catalunya i els termes de curses d’orientació del Diccionari general de l’esport.

Un dia us farà servei, ja ho veureu, de la mateixa manera que, malgrat l’aparició de les calculadores als anys setanta, sort n’hem tingut de saber sumar, restar, multiplicar i dividir. I, aquell dia, ens agraireu el consell que us donem avui.

 

[Apunt elaborat amb la col·laboració de la Federació de Curses d’Orientació de Catalunya]

#termedelasetmana: teràpia gènica

terapia-genica

El dia 4 de febrer de cada any es commemora el Dia Mundial del Càncer, una jornada que pretén contribuir a augmentar la conscienciació sobre aquesta malaltia i promoure’n la prevenció, la detecció i el tractament. Per això, us proposem com a #termedelasetmana un dels termes relacionats amb el càncer que en els darrers temps dona més motius per a l’esperança: el terme teràpia gènica.

Fa referència a la teràpia consistent a introduir DNA o RNA a les cèl·lules d’un organisme, amb l’objectiu de corregir un defecte congènit o proporcionar una nova funció a les cèl·lules. Aquesta tècnica està permetent avenços molt prometedors en la recerca contra el càncer, especialment la teràpia T-CAR, que consisteix a modificar els limfòcits T del pacient perquè tinguin la capacitat d’atacar les cèl·lules tumorals. Un avantatge important d’aquesta teràpia respecte de la quimioteràpia o d’altres tractaments oncològics és que presenta pocs efectes secundaris.

La base del terme, teràpia, prové del mot grec therapeía, que vol dir ‘cura, atenció’, i l’adjectiu que l’especifica, gènic -a, que vol dir ‘relatiu als gens’, també té origen grec (en aquesta llengua génos vol dir ‘naixement, gènere, raça’).

Si us interessa la terminologia relacionada amb el tractament del càncer, teniu diverses opcions de consulta, entre l’àmplia oferta de diccionaris de l’àmbit de les ciències de la salut que us ofereix el TERMCAT: la Terminologia del càncer, el Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT), el Diccionari d’immunologia, el Diccionari de sinologia, etc. I si voleu tota la informació aplegada en un sol recurs, feu servir el Cercaterm o el portal específic de Terminologia de les ciències de la salut.

#termedelasetmana: coronavirus

coronavirus

Des de fa unes setmanes el terme coronavirus està de plena actualitat i se’n parla arreu. Per això, us el proposem com a #termedelasetmana. Els coronavirus  (Coronaviridae en llatí) són una família de virus amb RNA monocatenari de sentit positiu, de forma esfèrica i amb nucleocàpsida de simetria helicoidal, que presenten un embolcall amb expansions en forma de pètals o punxes, al qual deuen el seu nom per la imatge que ofereixen en microscòpia electrònica.

Els virus d’aquesta família són agents causants de malalties respiratòries i altres afeccions en diferents classes de vertebrats. Alguns són zoonòtics i en transmetre’s a l’espècie humana causen malalties respiratòries de gravetat diversa, que van des d’una afecció semblant al refredat comú fins a una pneumònia, insuficiència respiratòria i renal. En casos greus, especialment en persones que tenen alguna malaltia crònica, una comorbiditat o un estat d’immunodepressió, pot causar la mort. La seva taxa de letalitat és encara desconeguda, ja que molts casos lleus poden haver passat desapercebuts fins ara.

Els coronavirus són els responsables d’algunes de les malalties que han causat una alerta sanitària els darrers anys. Per exemple, la pneumònia per coronavirus SARS-CoV l’any 2003, la pneumònia per coronavirus MERS-CoV el 2015 o la pneumònia per coronavirus SARS-CoV-2 que va començar fa unes setmanes a Wuhan (Xina) i que les autoritats sanitàries intenten evitar que s’estengui en forma d’epidèmia. Les accions de prevenció individual inclouen, entre d’altres mesures bàsiques, fer una higiene de mans freqüent i evitar el contacte estret amb persones que mostrin signes d’afecció respiratòria.

Maneres de relacionar-nos amb el propi cos: neutralitat, positivitat i negativitat corporal

neutralitat

És ben viu un debat sobre les diferents maneres de relacionar-nos amb el nostre cos, amb propostes que pretenen donar pautes que trenquin normes, estereotips, i ens alliberin de pressions socials.

En aquest sentit, en un primer moment sorgeix un moviment reivindicatiu que s’anomena positivitat corporal, el qual propugna l’acceptació positiva del propi cos a partir de la idea que tots els cossos són bells. El moviment se centra bàsicament en la percepció del cos de la dona i pretén superar els paràmetres estètics normatius, basats, per exemple, en la blancor, la primor, la feminitat, etc., i postular com a bells cossos discapacitats, grassos, andrògins, etc.

Però ben aviat es comença a veure que la positivitat corporal continua valorant l’estètica i la pressió de considerar bell un cos, sigui com sigui. És en aquest punt que neix un altre moviment que suposa un pas més enllà, la neutralitat corporal, que es basa en la llibertat d’acceptació del propi cos tal com és sense cap mena de pressió o obligació de fer-ho en sentit positiu. L’objectiu dels col·lectius que el promouen és fer caure els cànons de bellesa femenins normatius i proposar una relació amb el cos que se centri en les experiències vitals que ens pot proporcionar i no en la seva bellesa.

El tercer en discòrdia és la negativitat corporal, la percepció negativa del propi cos. És evident que aquest concepte no representa cap moviment reivindicatiu però és el punt de partida de l’aparició dels dos anteriors.

Són força habituals les formes angleses per a referir-se a aquests conceptes: body neutral o body neutrality, body positive o body positivity, body negative o body negativity. Al Cercaterm hi trobareu totes tres fitxes amb les denominacions catalanes adequades, equivalents en altres llengües, i les definicions.

#termedelasetmana: resolució alternativa de conflictes (ADR)

dl_adr

Dimarts 21 de gener es commemora el Dia Europeu de la Mediació, i per això us proposem com a #termedelasetmana el terme resolució alternativa de conflictes.

El terme fa referència al procés pel qual les parts en desacord intenten posar fi a les seves disputes sense intervenció judicial, i la mediació és precisament un dels procediments de resolució alternativa de conflictes més habituals, juntament amb l’arbitratge i la conciliació.

La denominació completa d’aquest terme és descriptiva i en certs contextos la llargada la pot fer incòmoda, i probablement per això s’ha generalitzat la sigla ADR, que correspon a la forma anglesa (alternative dispute resolution) però té ús en català i en altres llengües de l’entorn.

Si us interessa la terminologia relacionada amb aquest àmbit podeu consultar diversos materials: el diccionari en línia Sistemes de resolució alternativa de conflictes; la infografia interactiva La plaça dels ADR; i també el vídeo explicatiu La plaça dels ADR, resolució alternativa de conflictes.

Espaguetis a l’espai

espaguetitzacio

Els forats negres continuen sent actualment, malgrat els anys d’investigació i els avenços, un dels grans misteris de l’univers i un dels més atractius. La imatge, segurament no del tot exacta, d’un gran forat negre que s’ho empassa tot és tan potent que sedueix qualsevol persona mínimament interessada per l’espai, més enllà dels astrònoms i els físics.

Diuen els experts que la gran concentració de massa d’aquestes regions de l’espai genera un camp gravitatori tan extraordinari que res, ni tan sols la llum, pot arribar-ne a sortir, i es parla de l’espaguetització dels cossos que s’hi acosten.

L’espaguetització és la descomposició progressiva d’un cos celeste que s’acosta a un altre de molt massiu i compacte en una cadena llarga i prima de partícules, com a conseqüència de la diferència de força gravitatòria entre el punt de l’objecte més pròxim al cos massiu i el més allunyat. Aquesta diferència, anomenada força de marea, fa que el cos es vagi estirant verticalment i comprimint horitzontalment, cada cop més, fins a esdevenir una mena de tira llarga semblant a un espagueti; d’aquí ve el nom. Quan la força de marea és de l’envergadura de la generada per un forat negre, però, l’espagueti està abocat, inexorablement, a la destrucció.

El terme espaguetització és un dels més de 300 termes normalitzats pel Consell Supervisor durant l’any 2019. Del mateix àmbit se n’han normalitzat un grapat més: acreció, corrent d’acreció, decalatge cap al roig, decalatge cap al blau, mareodestrucció, postresplendor, etc. Els trobareu tots a la Neoloteca i al Cercaterm.