Deslocalització: roda el món i torna al Born!

Qui no ha sentit parlar, una vegada o una altra, de les empreses que decideixen canviar totalment o parcialment el lloc on s’ubiquen les seves activitats de producció, especialment amb l’objectiu de reduir els costos laborals o d’obtenir incentius fiscals o financers?

Ens referim, és clar, als termes deslocalitzacióideslocalitzar(en anglès, offshoring i offshore, respectivament), un fenomen conegut des de finals del segle XX que, actualment, segueix ben viu com a conseqüència de la globalització del mercat mundial, del ràpid creixement de les economies d’alguns països on els costos i la mà d’obra són més barats, i on les càrregues fiscals solen ser inferiors, i de l’avenç imparable de les tecnologies de la informació i la comunicació, que faciliten la fragmentació i la distribució del procés productiu a qualsevol punt del planeta.

Més recentment, l’anglès, seguint el patró del substantiu offshoring, ha creat el terme nearshoring, que fa referència a la transferència de l’activitat o part de l’activitat d’una empresa a una zona situada a prop, generalment a un país limítrof o pròxim, especialment per motius econòmics. L’alternativa catalana a l’anglicisme nearshoring és deslocalització propera. Es tracta d’una denominació descriptiva i lingüísticament adequada, constituïda pel nucli deslocalització, que designa la transferència total o parcial de les activitats d’una empresa a un altre país per motius econòmics, i l’adjectiu proper -a, en referència al fet que es tracta d’un canvi de localització a un país limítrof o no gaire allunyat. En altres llengües també es documenten formes anàlogues, com ara el castellà deslocalización cercana i el francès délocalisation proche.

De vegades, però, la deslocalització escurça encara més les distàncies i no es produeix fora del país, sinó en una altra regió del mateix país on està ubicada l’empresa. Per a aquest concepte, que en anglès es coneix amb el terme onshoring (per paral·lelisme a offshoring), el català disposa de l’alternativa deslocalització interior.

I, finalment, després d’una etapa de deslocalització, pot passar que una empresa decideixi fer tornar la seva activitat o part de l’activitat al seu país d’origen. L’anglès utilitza diverses denominacions, com backshoring, reshoring, reverse offshoring o, fins i tot, onshoring, per a referir-se a aquest concepte. L’alternativa catalana a aquests anglicismes és relocalització o, també, el sinònim deslocalització de tornada.

Trobareu aquests termes normalitzats en català a la infografia interactiva Deslocalització: roda el món i torna al Born! i al Cercaterm.

#termedelasetmana: tercer sector

Entre els col·lectius que ho estan passant especialment malament arran dels efectes de la pandèmia n’hi ha un que seria molt injust negligir, i és el que s’identifica amb el terme que us proposem com a #termedelasetmana: el tercer sector.

Es refereix al “conjunt d’organitzacions privades sense ànim de lucre que treballen per la inclusió i la cohesió socials, amb especial atenció als col·lectius més vulnerables de la societat”. La denominació tercer sector s’ha encunyat per designar les entitats no governamentals i no lucratives, en relació al primer sector o sector públic (governamental i no lucratiu) i al segon sector o sector de l’empresa privada.

Segons algunes fonts, el terme fou creat vers el 1973 pel sociòleg d’origen alemany Theodore Levitt —conegut també per haver popularitzat el terme globalització.

En tot cas, pot ser un bon exemple de com les creacions terminològiques personals poden arribar a generalitzar-se si responen i s’adeqüen a una necessitat denominativa compartida.

Si, com diu la definició, el tercer sector fa una atenció especial “als col·lectius més vulnerables de la societat”, una societat madura i responsable s’hauria de caracteritzar per fer tot el que calgui per aconseguir atenuar tant com sigui possible els efectes de la pandèmia entre aquest col·lectiu.

Podeu consultar aquest terme i altres termes relacionats al Diccionari de serveis socials i al Cercaterm.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: autònom|autònoma

L’actualitat informativa d’aquests últims dies ha posat el focus en les dificultats que estan vivint les persones que s’identifiquen amb el terme que us proposem com a #termedelasetmana: treballador autònom | treballadora autònoma.

Fa referència al treballador que exerceix personalment i de manera habitual i directa una activitat econòmica lucrativa sense estar subjecta a un contracte de treball, encara que tingui al seu servei, remunerades, altres persones.

Habitualment, el terme es redueix a la part més significativa del sintagma complet i es parla directament de autònom|autònoma. També es pot fer servir el sinònim treballador per compte propi.

La base del sintagma, treballador|treballadora, deriva del verb treballar, que ens arriba del llatí vulgar tripaliare, i és un exemple de com l’etimologia de vegades s’adiu molt amb el sentit que encara avui per a molts té el mot, perquè volia dir ‘torturar’, derivat del mot tripalium, una espècie de cep o instrument d’aferrar i turmentar compost de tres pals. De fet, el mot treball en català antic, i avui també, conserva encara el sentit de ‘sofriment, dolor, pena’; i d’aquesta idea de patir es va passar a la d’esforçar-se, escarrassar-se, i d’aquí a treballar.

Pel que fa a l’adjectiu autònom, té origen en el grec autónomos, que vol dir ‘que es regeix a si mateix’, un sentit ben adequat al concepte.

Si voleu veure la definició i els equivalents del terme en altres llengües, en trobareu la fitxa completa al Cercaterm.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: salut mental

Aquesta setmana, el TERMCAT i el Departament de Salut hem publicat un nou diccionari, la Terminologia de l’atenció a la salut mental i a les addiccions. Per això, us proposem com a #termedelasetmana un dels conceptes clau d’aquest àmbit: el terme salut mental.

Fa referència a l’estat d’equilibri psíquic en què una persona és capaç d’utilitzar les seves habilitats cognitives i emocionals, viure en societat i satisfer adequadament les demandes de la vida quotidiana.

Com sol passar amb conceptes complexos com aquest, la salut mental no té una única definició, ja que aquesta noció depèn de patrons culturals, de judicis subjectius i d’enfocaments teòrics i professionals diferents. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la salut mental és l’estat de benestar d’una persona en què és conscient de les seves capacitats, pot afrontar les tensions normals de la vida, pot treballar de forma productiva i fructífera i és capaç de contribuir d’alguna manera en la comunitat.

Es defineixi com es defineixi, és clar que la salut mental és un component essencial de la salut de les persones i està condicionada per factors ambientals, biològics, psicològics i socioeconòmics. I també és prou clar que es tracta d’un concepte que cal tenir especialment present en circumstàncies extraordinàries com les que estem vivint arran de la pandèmia.

Vegeu la fitxa d’aquest terme, i de 263 altres termes igualment interessants, en el nou diccionari.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: repartidor (rider)

Amb les limitacions al moviment i el tancament de bars i restaurants, s’ha fet especialment habitual fer ús dels serveis del que avui us proposem com a #termedelasetmana: el terme repartidor|repartidora (sovint anomenat inadequadament rider).

Com és prou sabut, un repartidor és la persona que recull missatges, paquets i altres mercaderies i els reparteix als seus destinataris, a peu o amb un mitjà de transport, com ara un camió petit, una furgoneta, una motocicleta o una bicicleta.

Es tracta d’una forma creada per derivació a partir del verb repartir (que ve del verb partir, d’origen llatí), amb el sufix -dor -dora (també d’origen llatí), molt productiu a l’hora de crear noms que indiquen ‘agent’ o ‘professió’ (conductor, espectador, treballador…).

El terme té ús des de fa anys, i no presenta cap dificultat. Últimament, tanmateix, en alguns contextos s’hi troba utilitzat l’anglicisme rider, però convé tenir en compte que en anglès rider designa la persona que munta a cavall, pilota una motocicleta o corre en bicicleta, ja sigui de manera professional o per afició. És el que en català, en l’àmbit esportiu i, especialment, en les curses, correspon a un genet, un pilot o un ciclista o corredor, segons si el desplaçament es fa dalt d’un cavall, d’una motocicleta o d’una bicicleta. Sembla que en l’extensió de l’anglicisme hi ha una certa voluntat d’ocultar o diluir la relació laboral que s’estableix entre el repartidor i l’empresa o plataforma digital que fa d’intermediària en el servei. Tindrien aquesta mateixa motivació eufemística altres formes que es documenten com ara biker o glover.

En el cas a què ens referim, en català la forma adequada és repartidor|repartidora o, segons el context, missatger|missatgera.

Vegeu més detalls sobre el terme en aquest apunt.

[Font: TERMCAT]

Sobre el terme toc de queda

L’actualitat informativa a l’entorn de la pandèmia ha fet que el terme toc de queda visqui una presència general en textos de tota mena.

Fa referència a una mesura que l’autoritat pot prendre en circumstàncies excepcionals que prohibeix a la població civil el trànsit o la permanència al carrer durant unes hores concretes, generalment de nit.

Sembla que l’expressió toc de queda ha arribat al català a través del castellà, però se’n documenten usos des de fa prop de dos-cents anys. De fet, els mots que la componen tenen un origen patrimonial: toc prové del verb tocar, que ja es feia servir en llatí vulgar, i queda és una variant antiga i dialectal de quiet -a, que prové del llatí quietus. El mot queda està recollit al diccionari normatiu amb les definicions: “Toc de campana indicant que és hora d’anar a sopar i a dormir” i “Avís o toc militar fet a una hora determinada en un estat de guerra o de setge, pel qual hom prohibeix a la població civil la circulació pels carrers”.

Si ens remuntem més enrere, sembla que aquest concepte havia tingut altres denominacions, com ara seny de lladre: seny en el sentit de ‘senyal’ i de lladre vindria del fet que, a partir del senyal, qui fos trobat al carrer podia ser considerat i tractat com un lladre.

També es documenta l’expressió cobrefoc, calcada del francès couvre-feu. L’origen d’aquesta forma és discutit, però sembla que podria venir del fet que a partir d’aquesta hora calia cobrir els focs de les llars. En italià també es documenta coprifuoco, i la forma anglesa curfew tindria també origen en el francès.

#termedelasetmana: silenciar

“Se sent un soroll d’algun dels micròfons: si us plau, *mutegeu-los.”

“Ara us *mutejaré a tots excepte el ponent.”

“Em pensava que em sentíeu, però tenia el micròfon *mutejat.”

És ben probable que hàgiu sentit (i fins i tot pronunciat) frases com aquestes, en aquesta època en què el teletreball i les dificultats per trobar-nos amb amics i familiars han generalitzat l’ús dels programes que permeten la comunicació a distància. El fet que les interfícies d’alguns d’aquests programes siguin en anglès ens ha acostumat a l’opció mute, que en català és una cosa tan simple com silenciar, que us proposem com a #termedelasetmana.

És ben cert que quan desactivem o ens desactiven el micròfon quedem muts, però en català l’acció s’expressa amb el verb silenciar, derivat de silenci, que ja en llatí tenia el mateix significat.

Per tant, les frases anteriors haurien de ser:

“Se sent un soroll d’algun dels micròfons: si us plau, silencieu-los.”

“Ara us silenciaré a tots excepte el ponent.”

“Em pensava que em sentíeu, però tenia el micròfon silenciat.”

Sovint, i segons el context, també poden ser ben naturals solucions com ara apagar, tancar, desactivar, emmudir, etc.: hi ha un munt d’alternatives que ens estalvien haver-nos de *mutejar.

[Font: TERMCAT]

Protegeix-te: bloqueja’m

Els telèfons i les tauletes formen part de la vida quotidiana: consultem, fem i desfem, viatgem veloçment entre pàgines web i aplicacions, ens hi registrem… i donem dades sensibles.

Per evitar disgustos, la tecnologia ens ofereix una pràctica funcionalitat que ens permet protegir l’accés tant als nostres dispositius com a les aplicacions: el bloqueig.

La funció de bloqueig, i la consegüent de desbloqueig, presenten una gran varietat de formes en funció del tipus de tecnologia que empren. D’una banda, hi ha el bloqueig que usa dades biomètriques: el bloqueig facial i el bloqueig dactilar. D’altra banda, només fent un gest amb el dit damunt la pantalla tenim el bloqueig fent lliscar el dit i el bloqueig amb patró.

I de vegades la tecnologia apel·la a la nostra creativitat i ens fa rumiar una miqueta més per empescar-nos un mot clau i activar el bloqueig amb codi o el bloqueig amb contrasenya.

Podeu consultar a la Terminologia bàsica dels dispositius mòbils aquests i altres termes de l’àmbit, i també els trobareu al Cercaterm i al portal de Terminologia de les TIC.

#termedelasetmana: gestió de malalties

En temps de pandèmia la terminologia és present en espais centrals de l’actualitat informativa. El terme que us proposem com a #termedelasetmana té un ús molt freqüent entre els professionals de la salut, tot i que sovint interferit per altres formes menys adequades: és el terme gestió de malalties, que és el terme adequat en lloc de manejament (traducció literal i inadequada de l’anglès management), de maneig (per influència del castellà manejo) o de manegament (que té altres sentits). També és adequada la denominació atenció integral de malalties.

Fa referència al mètode de gestió en què s’elaboren protocols diagnòstics i terapèutics que unifiquen criteris de pràctica clínica a fi d’augmentar l’eficàcia de les intervencions i reduir la despesa sanitària. El concepte de gestió de malalties no només s’utilitza des d’una perspectiva econòmica, sinó que també es caracteritza per posar en pràctica programes d’avaluació dels resultats en el context d’una determinada organització sanitària.

La base gestió és adequada al concepte, atès que el diccionari normatiu la defineix com l’acció de gestionar, és a dir, de ‘portar o dirigir els afers (d’una societat industrial o mercantil, d’una empresa, etc.)’. Sovint es fa servir aquesta forma sola, sense necessitat del complement de malalties, perquè el context ja fa evident de què s’està parlant.

En canvi, la forma manejament, que algú fa servir per influència de l’anglès management, només és adequada en català en el sentit de l’acció de fer moure o funcionar alguna cosa amb les mans. Tampoc és adequada la forma maneig, que té el mateix sentit i que segurament s’ha difós en català per influència del castellà manejo. Igualment, convé evitar la forma manegament, que en llengua general es refereix a l’acció d’aconseguir fer funcionar alguna cosa, però que no es considera adequada per a aquest ús especialitzat.

Si voleu consultar els equivalents d’aquest terme en altres llengües, i molts altres termes creats sobre la mateixa base gestió, consulteu el Cercaterm.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: test d’antígens

Una setmana més, l’actualitat relacionada amb la pandèmia marca els continguts informatius i les converses, i s’hi vehicula terminologia específica com ara el terme que us proposem com a #termedelasetmana: test d’antígens, que també es pot dir prova antigènica.

Fa referència a un tipus de test ràpid, concretament el que permet, per mitjà de l’anàlisi d’una mostra nasal o de saliva, identificar-hi la presència d’un determinat antigen. En el cas d’actualitat, els tests d’antígens identifiquen en uns 10-15 minuts l’antigen que es relaciona amb el virus SARS-CoV-2.

El terme està creat sobre la base test, que prové de l’anglès. (Com a curiositat, els diccionaris etimològics ens informen que el mot anglès té origen, de fet, en la mateixa paraula llatina testus que en català ha donat test amb el significat de vas de terrissa, perquè l’anglès el va manllevar al francès antic com a terme propi de l’alquímia, en què es feia servir per a designar el vas o pot de terrissa en què es feia la prova per a determinar si un mineral era or, i d’aquí va passar al sentit de prova en general.) El diccionari normatiu ja recull el sentit de test com a ‘prova, reacció, assaig’, que es fa servir especialment en contextos tècnics.

A aquesta base s’hi afegeix el complement d’antígens, que en precisa el camp d’acció. El terme antigen es va encunyar inicialment com un acrònim a partir de l’expressió anglesa antibody generation (‘generació d’anticossos’). Però actualment s’ha comprovat que només un tipus d’antígens, els immunògens, són capaços d’induir una resposta immunitària humoral i de fer que apareguin anticossos i cèl·lules sensibilitzades que abans no existien. Les molècules més immunògenes són les proteïnes, seguides dels glúcids. Els lípids i els àcids nucleics, en canvi, no són immunògens, tret que formin complexos amb proteïnes o polisacàrids.

Val la pena fixar-se en el fet que antigen, en singular, es pronuncia com a paraula plana, no pas aguda, i que no porta accent gràfic; en canvi, sí que en porta quan s’escriu en plural (antígens). Pel que fa a test, admet els plurals tests (més freqüent en contextos tècnics i especialitzats) o testos.

La forma sinònima prova antigènica, per altra banda, pren com a base la forma del lèxic general prova i la complementa amb l’adjectiu antigènica, creat a partir del terme antigen.

Com altres vegades, si us interessa la terminologia relacionada amb la pandèmia, us recomanem de consultar la Terminologia de la COVID-19, que actualitzem de manera contínua.

[Font: TERMCAT]