#termedelasetmana: aranès

aranesAmb motiu del Dia Europeu de les Llengües, que se celebra el 26 de setembre, el #termedelasetmana que us proposem és aranès.

Aranès és el nom que rep la llengua occitana a l’Aran. L’aranès és la llengua pròpia de l’Aran i un element fonamental de la seva identitat. El 1990 va esdevenir llengua oficial a la Vall i, d’ençà de l’aprovació de la Llei 35/2010, de l’1 d’octubre, de l’occità, aranès a l’Aran, és llengua oficial a tot el territori de Catalunya, juntament amb el català i el castellà. La llei regula l’ús oficial de l’occità a Catalunya i es proposa protegir la llengua en tots els àmbits i sectors, i fomentar-ne el coneixement i la difusió.

L’occità és una llengua romànica occidental molt propera al català. Occità i català comparteixen història i trets lingüístics de tota mena, i s’han influït mútuament. L’aranès és una varietat del gascó, un dels grans dialectes de la llengua occitana.

La llengua occitana no té encara un estàndard comú, tot i que s’hi està treballant. Per exemple, l’Institut d’Estudis Aranesi – Acadèmia aranesa dera lengua occitana va publicar el desembre de l’any passat els textos provisionals Per escriure l’occitan i Gramatica basica der occitan aranés, dues propostes que volen contribuir als treballs d’estandardització.

La manca d’un estàndard comú i la fragmentació dialectal de la llengua es reflecteixen en la multitud de denominacions que té: occità, provençal, llengua d’oc, gascó, aranès… Al Diccionari de llengües del món podeu trobar més informació sobre l’occità. I sobre la resta de llengües europees, és clar.

I si encara voleu saber-ne més, us proporcionem alguns enllaços:

Pàgina de l’occità del web de la Generalitat de Catalunya en català: http://llengua.gencat.cat/ca/occita/

i en occità: http://llengua.gencat.cat/oc/occita/index.html

Pàgina de llengua i política lingüística del Conselh Generau d’Aran, en aranès: http://www.cultura.conselharan.org/content/view/217/119/lang,aranes/

Viatgem per obligació o per ocupació?

viatgers-tren_jeremy-segrottSi ens desplacem amb un mitjà de transport forçats per circumstàncies externes, sovint cap a la feina o els estudis, és senyal que som viatgers obligats; ens delaten, és clar, la cara de son, la poca comunicació o, en general, la falta de ganes. En canvi, el dia que ens desplacem empesos només per la nostra elecció (camí d’un paratge natural, la taula dels sogres, una cita engrescadora o un pavelló d’esport infantil), pertanyem a la classe teòricament més relaxada dels viatgers no obligats.

Igualment, si el tren, l’autobús o el metro ens traslladen cada dia a la mateixa hora en direcció a la feina o els estudis, som de ple dret viatgers ocupacionals, mentre que si un dia aïllat agafem un mitjà de transport al nostre aire ens podem considerar viatgers no ocupacionals.

També pot ser que agafem cada dia i a la mateixa hora el mateix transport entre dues poblacions diferents. Això indica que som de l’espècie dels viatgers pendulars, coneguda sobretot perquè els seus desplaçaments tenen la regularitat d’un pèndol. A diferència dels que només cal que canviïn de carrer o de barri. O que avui són aquí, demà camparan per una altra comarca i demà passat exploraran un altre continent o un asteroide qualsevol dels que poblen l’univers.

Aquestes oposicions configuren classificacions paral·leles, que agrupen els viatgers segons la voluntarietat del viatge, la repetició i la finalitat o bé la pertinença de l’origen i la destinació a municipis diferents. Sovint els resultats se sobreposen, però no acaben de coincidir: una visita al metge és obligada, però no és ocupacional ni pendular; un viatge aïllat a un centre laboral diferent del nostre és obligat i ocupacional, però no és pendular, etc.

Des del moment que posem el peu en un mitjà de transport, doncs, passem a representar un tipus determinat de viatger. Engrossim la variable d’un esquema. I l’estudi de totes les variables permet fer un retrat precís dels hàbits de desplaçament en una àrea determinada, amb l’objectiu d’ajustar-hi el transport públic pel que fa a la naturalesa del mitjà, els trajectes i la freqüència.

Determinar quins patrons segueixen els desplaçaments de llarg recorregut a l’interior d’una zona és, per tant, el primer pas per a aconseguir una mobilitat sostenible.

#termedelasetmana: malaltia d’Alzheimer

malaltia_alzheimerEl 21 de setembre es commemora arreu el Dia Internacional de l’Alzheimer. La proposta és que durant tot el mes de setembre es duguin a terme accions per donar suport a la recerca i al tractament de la malaltia, que té una incidència considerable, i el dia 21 és el moment més destacat. Des del TERMCAT ens hi afegim amb el nostre #termedelasetmana, que és, evidentment, malaltia d’Alzheimer.

Es tracta d’un tipus de demència progressiva, de causa orgànica, caracteritzada per un dèficit de memòria que evoluciona cap a un deteriorament cognitiu global de les funcions superiors, cosa que determina la desadaptació social de la persona. El tractament a les persones afectades reclama una aproximació des de l’atenció integrada, de caràcter multidisciplinari. Per això trobareu diverses fitxes sobre el terme en els materials que consulta el Cercaterm, provinents de materials com el Diccionari de neurociència, el Diccionari de psiquiatria, el Diccionari de serveis socials o el Diccionari de fisioteràpia.

Des del punt de vista lingüístic, el terme es designa amb les formes malaltia d’Alzheimer o demència de tipus Alzheimer, en referència al cognom del metge alemany Alois Alzheimer. Com en la majoria dels termes creats a partir d’un nom propi, no es fa cap modificació ni adaptació en la grafia del nom. Ara bé, en contextos de divulgació, és habitual la reducció a alzheimer (en expressions com ara “fa temps que té alzheimer”): en aquest cas, es recomana que el mot s’escrigui en minúscula, atès que es fa servir com qualsevol altre nom de la llengua o, en el mateix àmbit, com qualsevol altre nom de malaltia (càncer, grip, pneumònia, etc.).

Per a més informació sobre aquest terme, podeu consultar també l’apunt Recerca contra l’Alzheimer, on trobareu molta altra terminologia que s’hi relaciona.

Com es diu en català sudadera?

dessuadoraAra que sembla que comença a canviar el temps i deixem enrere la calor, els qui practiquen alguna activitat esportiva recuperen del fons de l’armari el “jersei o jaqueta esportiva de màniga llarga que s’utilitza per a mantenir l’escalfor del cos i absorbir-ne la suor”. D’aquesta peça, que en castellà es diu sudadera, en català se’n diu dessuadora.

Aquest és un dels termes que trobareu a la infografia interactiva que el TERMCAT ha difós amb motiu de l’inici de la nova temporada de curses, “Jo corro, no faig running“. S’hi presenta un bon nombre dels termes propis de l’equipament dels corredors, que es poden anar descobrint desplaçant el ratolí per damunt de la imatge.

I si encara us queda curiositat, podeu veure altres termes del mateix àmbit, amb les definicions i els equivalents en castellà, anglès i francès, a la Terminologia de les curses populars.

#termedelasetmana: innovació educativa

innovacio_educativaEl curs escolar que acabem de començar es caracteritza per la coincidència de diferents iniciatives innovadores que es duen a terme en diverses institucions educatives. Per això, sembla adequat que el nostre #termedelasetmana sigui, precisament, innovació educativa.

El terme fa referència al procés planificat de canvi i renovació que cerca la millora de la qualitat del sistema educatiu i de les pràctiques educatives, i la progressiva adequació a l’evolució social. També se’n pot dir innovació curricular, innovació del currículum o innovació didàctica.

Al Diccionari d’educació en línia hi trobareu aquest terme, i prop de dos mil termes més, referits al sistema educatiu, la pedagogia general, la pedagogia social, la recerca educativa, l’organització i gestió educatives, l’orientació psicopedagògica, la didàctica, l’educació especial i la tecnologia de l’educació. Cada terme s’hi presenta amb la definició en català i els equivalents en castellà, francès i anglès.

Amb aquest #termedelasetmana volem fer també un reconeixement a tants i tants professionals de l’educació que, curs rere curs, encaren la seva feina amb responsabilitat, il·lusió, respecte i capacitat per adequar-se a les necessitats de la mainada.