Quan fem recollida selectiva, la fracció resta què és?

 

residus

La recollida selectiva consisteix a separar les fraccions de residus amb la finalitat de reciclar-les. Els ciutadans i els comerços dipositen els residus en les diferents fraccions perquè posteriorment puguin ser gestionats en plantes de valorització específiques.

A Catalunya s’han establert cinc fraccions de residus bàsiques per als residus municipals: fracció orgànica, paper i cartró, envasos lleugers, vidre i fracció resta.

La fracció resta (o, simplement, resta) engloba, concretament, tots aquells residus que queden un cop recollides les altres fraccions, i pot contenir materials valoritzables en diferents quantitats en funció dels nivells de recollida selectiva que s’aconsegueixen per a les altres fraccions.

La forma fracció resta pot considerar-se una reducció de fracció de la resta, entenent resta, en aquest cas, com a tipus de residu o de material. Tant fracció resta com resta tenen ja ús i es documenten en nombrosos textos especialitzats. En altres llengües també s’utilitzen denominacions paral·leles.

Hoverboards que no volen, segways indesxifrables, vehicles sense nom

segways

El 2015 vam arribar, a bord de la Terra, al futur que alguns ja havíem vist el 1989 en el cine. I, a diferència del que passava a Retorn al futur 2, en la realitat no hi havia ningú que es desplacés pels aires sobre un monopatí volador. Els equilibris, tal com passa en temps de crisi, més aviat els fèiem a frec de terra. I sobre rodes.

Però si el monopatí volador no existia, sí que començava a agafar força la paraula que el designava a la pel·lícula: hoverboard. Aplicada com a nom comercial a un aparell que, tot i no volar, és ben interessant des d’un punt de vista tecnològic: es tracta d’una plataforma transversal, amb una roda a cada banda, que no s’aguanta en equilibri només per la perícia de l’usuari sinó que disposa d’un sistema giroscòpic que l’estabilitza un cop connectat.

És una tecnologia compartida amb aparells similars però de rodes més grosses i manillar (coneguts com segways) o d’una sola roda central amb un pedal a cada banda (que se solen anomenar solowheels, monocicles, etc.).

Per trobar-los un nom adequat en català, el Consell Supervisor del TERMCAT va estudiar aquests termes (i altres també de mobilitat sostenible) conjuntament amb diversos especialistes, sobretot de la Regidoria de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona. I les formes finalment normalitzades, aprovades per consens amb els especialistes consultats, són:

• plataforma elèctrica (per a les plataformes transversals de dues rodes petites, o *hoverboards)

• plataforma de manillar (per a les plataformes transversals de dues rodes grosses i manillar, o *segways)

• roda elèctrica (per a les rodes úniques, de grans dimensions i amb un pedal a cada banda, o *solowheel, *monocicle, etc.).

Perquè resulta que temps enllà, superat el futur del 2015 i consolidats aquests petits prodigis tecnològics, tenim un gros problema de noms: té sentit anomenar hoverboard (literalment, ‘planxa que se sosté en l’aire’) allò que s’arrossega per terra?; si recorrem a noms comercials actuals (són noms comercials hoverboard, segway, solowheel), com n’han de dir les altres marques dels productes equiparables?; sent aparells pròxims, no haurien de tenir noms relacionats?, i, encara, és que no podem trobar formes catalanes, que ens resultin més fàcils d’entendre i de pronunciar?

Davant d’això, els noms triats són descriptius, curts (si el context ho permet, en podem dir només plataformes i rodes), subratllen la utilització d’un motor d’energia sostenible i ja tenen un cert ús, a més d’estar avalats pels especialistes. I eviten conscientment, pel que fa a les plataformes, qualsevol referència a patinet o monopatí (perquè la disposició de les plataformes és perpendicular al sentit de la marxa, i no longitudinal), igual que eviten monocicle per a la roda (perquè és una forma culta i obligaria a anomenar bicicles les plataformes).

Per tant, quan arribin els monopatins voladors, és a dir els autèntics hoverboards, haurem d’empescar-nos un nom nou. Empescar-nos un nom nou i aprendre a mantenir-hi l’equilibri. Mentrestant, ja farem prou aguantant-nos a sobre les terrenals plataformes elèctriques, plataformes de manillar i rodes elèctriques. Aguantant-nos-hi o bé esquivant-les i, per què no?, admirant-les, per la facilitat, la suavitat i l’enginy amb què es desplacen.

Properament us informarem de les altres formes normalitzades en el camp canviant dels desplaçaments sostenibles.

#termedelasetmana: contaminació acústica

SSS-1024_512

Del 24 al 30 d’abril se celebra a Catalunya la primera Setmana Sense Soroll, una iniciativa que pretén aglutinar les diverses accions que es duen a terme des de l’àmbit públic i privat per conscienciar sobre el problema de la contaminació acústica.

Us proposem, doncs, com a #termedelasetmana, la forma contaminació acústica, que es refereix a la contaminació que afecta els nivells acústics del medi, originada per l’activitat humana o per causes naturals.

Amb el lema “Silenci, si us plau”, les activitats de la Setmana Sense Soroll haurien de servir perquè ens adonem que tots podem fer alguna cosa per reduir el soroll en els ambients en què ens movem.

Us convidem a afegir-vos a la iniciativa, i especialment, us animem a consultar el Diccionari de gestió ambiental, on trobareu una àrea temàtica completa dedicada als sorolls i vibracions, amb altres termes d’interès com ara aïllament acústic, barrera acústica, immissió sonora, índex de soroll, etc.

Termes i literatura han fet bona parella per Sant Jordi

Amb motiu de la celebració de la festa de Sant Jordi, des del TERMCAT hem fet una selecció de textos literaris en què es difonien termes més o menys especialitzats.

Trifori, desfibril·lador, elongació, sami… són alguns dels termes que hem descobert en textos de Prudenci Bertrana, Empar Moliner, Joan Sales, Joan F. Mira, Saint-Exupéry… Us proposem de rellegir-los ara tots junts:

Sant_Jordi_2017_P01

Sant_Jordi_2017_P02

Sant_Jordi_2017_P03

Sant_Jordi_2017_P04

Sant_Jordi_2017_P05

7Sant_Jordi_2017_P06

Sant_Jordi_2017_P06

Sant_Jordi_2017_P08

I si voleu veure els termes amb una mica més de context, us podeu acostar a la nostra pàgina del FaceBook, on podreu llegir els fragments una mica més llargs.

Veureu que, un any més, Sant Jordi ha fet que els termes i la literatura fessin una parella prou ben avinguda.

Com se’n diu, de les flagship stores?

botiga_insignia

A les grans ciutats, Barcelona entre elles, van apareixent una mena de botigues molt grans, en els carrers comercials principals, que ocupen locals en edificis singulars o arquitectònicament significatius, amb un disseny molt acurat. Són les botigues insígnia.

Una botiga insígnia és una botiga que es considera la més representativa d’una cadena de botigues o d’una marca, l’objectiu de la qual, més que no pas vendre productes, és vendre una imatge de marca.

Botiga insígnia és un calc de la forma original anglesa flagship store, una denominació metafòrica procedent de l’àmbit naval. En català, flagship és nau capitana, la nau a bord de la qual va qui comanda diverses naus de guerra. El castellà, per exemple, també ha optat per fer el calc (o traducció) de la metàfora (tienda insignia). El francès, en canvi, ha creat altres metàfores per anomenar aquest establiment: magasin étendard, magasin porte-drapeau, magasin porte-étendard, magasin phare o magasin vedette.

Podeu consultar la fitxa d’aquest terme al Cercaterm i a la Consulteca.