#termedelasetmana: depressió aïllada en nivells alts (DANA)

pluja

És, sens dubte, un dels termes clau de la informació meteorològica d’aquests dies, i per això us el proposem com a #termedelasetmana: depressió aïllada en nivells alts, sovint reduït a la sigla DANA.

Es tracta de la depressió atmosfèrica tancada a la part mitjana i alta de la troposfera, constituïda per un nucli d’aire fred amb circulació ciclònica dels vents que s’ha separat de la seva zona d’origen i ha davallat de latitud. Aquesta mena de depressió pot afavorir la inestabilitat atmosfèrica i, combinada amb altres factors, pot donar lloc a precipitacions molt intenses.

En molts contextos, es considera una denominació parcialment sinònima de gota freda, una denominació que va fer fortuna anys enrere però que, en popularitzar-se, també va perdre precisió terminològica, de manera que sovint es feia servir per a designar simplement episodis de pluja més o menys abundant. Els especialistes insisteixen que no totes les depressions aïllades a nivells alts, o DANA o gotes fredes, produeixen pluges intenses, i que no tots els episodis de pluja intensa són causats per una depressió aïllada en nivells alts, sinó que cal que hi concorrin els elements que hem recollit a la definició anterior (depressió tancada, en nivells mitjans i alts de la troposfera, amb un nucli d’aire fred i circulació ciclònica dels vents, i que s’ha separat de la seva zona d’origen). En el cas del terme gota freda, a més, s’aplica concretament a la depressió aïllada en nivells alts que no té reflex en superfície i que és difícil de detectar en els mapes isobàrics.

La denominació que els experts fan servir actualment, depressió aïllada en nivells alts o DANA, és una traducció de l’expressió equivalent castellana (depresión aislada en niveles altos), encunyada per l’Agència Estatal de Meteorologia espanyola per a evitar els usos inadequats de gota freda. Es diu que en l’extensió de la sigla DANA també va col·laborar-hi un cert homenatge al meteoròleg Francisco García Dana.

Per completar la informació, és interessant saber que la denominació gota freda es va crear per calc a partir de l’alemany Kaltlufttropfen (‘gota d’aire fred’), un terme que s’atribueix al meteoròleg alemany Richard Sherhag.

Atès que la denominació completa és llarga, sovint es recorre a l’ús de la sigla, i com en altres casos en què una sigla es popularitza com a denominació d’un concepte, sorgeix el dubte sobre la creació del plural corresponent (per exemple, en un context com “aquest any ja hem viscut dues DANA” o “dues DANES” o “dues DANAs”?). En general, es recomana no marcar el plural i que el context ja desfaci la possible ambigüitat (“dues DANA”), però si es considera imprescindible la gramàtica admet la possibilitat d’afegir-hi una essa minúscula (“dues DANAs”).

Sobre bots i assistents virtuals

assistent-virtual

Alexa, Siri, Cortana, Google Assistant… Diferents noms comercials per a productes tecnològics amb prestacions semblants: ajudar els clients utilitzant el reconeixement de la veu.

Es tracta de programes que utilitzen tècniques d’intel·ligència artificial que els permeten interactuar amb éssers humans i especialment executar tasques i respondre preguntes plantejades per mitjà de llenguatge natural.

Més enllà dels noms propis comercials concrets, les denominacions genèriques més adequades en català són bot, bot de conversa, assistent virtual i assistent de veu.

Tant en català com en les altres llengües es documenta força variació en la manera de referir-s’hi, atès que cada producte pretén singularitzar-se i destacar comercialment.

Bot és una reducció per la part final (una afèresi) del terme robot i, en conseqüència, es podria utilitzar com a forma sinònima de robot en les accepcions que aquesta forma té per a referir-se de manera genèrica a un programa informàtic o a un mecanisme automatitzat que executa una tasca; i també s’aplica a aquests programes assistents.

I més enllà del nom, no oblidem que encara queda molt de camí per recórrer per poder parlar en català amb tots aquests bots.

Podeu consultar aquests termes en el Cercaterm.

Què és l’ecologització?

ecologitzacio

Vivim uns dies en què s’està fent especialment evident la necessitat d’emprendre mesures urgents i eficaces per a la conservació del medi natural. A les notícies i a les converses es fan presents termes com ara emergència climàtica, efecte d’hivernacle, contaminació atmosfèrica, escalfament global, desertificació, canvi climàtic… Alguns d’aquests termes ja tenen molts anys d’història, i d’altres, en canvi, són de creació relativament recent.

Un dels termes de nova creació que es poden trobar és el terme ecologització, que fa referència al conjunt d’accions destinades a fer que un producte, un procés, un estil de vida, sigui respectuós amb el medi ambient. Per exemple, és un terme usat en urbanisme, en què es parla de l’ecologització de les ciutats, és a dir, de les estratègies per fer que els nuclis urbans tinguin el menor impacte possible sobre el medi (amb la creació d’espais verds, la recollida selectiva de residus, etc.).

El terme es crea sobre la base del verb ecologitzar, que al seu torn es forma sobre l’adjectiu ecològic, amb el formant eco- (del mot grec oĩkos ‘casa’, ‘medi’), molt productiu, que ha adquirit ja un sentit de ‘relacionat amb l’ecologia’, com es veu en termes com ara ecodisseny, ecogestió, ecoetiqueta, etc.

En castellà es documenta la forma paral·lela (ecologización), i també en francès (écologisation), llengua en què també es troben solucions descriptives com ara conversion au vert o virage écologique. En anglès se sol fer servir la forma greening.

Si us interessa la terminologia d’aquest àmbit, us recomanem de visitar el Diccionari de gestió ambiental, en què trobareu més de 1.600 termes en català, castellà, anglès i francès referits a àmbits com l’impacte ambiental i els instruments i mesures de control, el tractament de les aigües, l’ambient atmosfèric, el patrimoni natural, les radiacions, el soroll i les vibracions, els nous sistemes de tractament dels residus, el canvi climàtic, les tècniques de remediació de sòls o la contaminació lumínica.

No davant de noms i adjectius: amb guionet? aglutinat? separat?

no-no

La publicació de l’Ortografia catalana el maig de l’any 2017 ens ha fet repassar, revisar, refer i reaprendre algunes normes i excepcions que teníem ben sedimentades al subconscient. Un dels canvis que introdueix la nova ortografia és l’ús del guionet.

En el cas de paraules formades per un nom o un adjectiu precedits de l’adverbi no, tenim dues possibilitats:

  1. Si el conjunt de no + nom/adjectiu correspon a un concepte ben fixat, que s’ha lexicalitzat, és a dir, el significat del conjunt no es pot deduir automàticament de la suma de significats de les parts, aleshores ho escriurem amb un guionet. Generalment es tracta de termes propis d’un àmbit d’especialitat: pacte de no-agressiópaïsos no-alineatsprincipi de no-intervenció, no-violència, element no-metallprosa de no-ficció o el no-res.
  2. Si el significat del conjunt de no + nom/adjectiu és el significat contrari del que tindria sense el no, aleshores s’escriu separat: els no fumadorsuna organització no governamentaluna equació no lineal o la comunicació no verbal. Aquestes formacions van sovint acompanyades d’un complement: la no convertibilitat (del dòlar)la no obligatorietat (de la vacunació).

En l’àmbit jurídic, trobem alguns exemples de termes ben fixats, que s’escriuen, per tant, amb guionet. És el cas de no-ingerènciapacte de no-competència, principi de no-confiscatorietat supòsit de no-subjecció.

#termedelasetmana: notícia falsa

noticiaEnganyosa.png

El terme que us proposem com a #termedelasetmana no sembla tenir cap característica gaire especial, llevat del fet que, potser per influència de les agències de notícies internacionals o per altres motius, se n’ha generalitzat l’equivalent anglès. El terme és notícia falsa o notícia enganyosa (en anglès, fake news).

Fa referència a la notícia que no diu la veritat i que es crea i es difon de manera premeditada, especialment a les xarxes socials, amb la finalitat de desinformar i de manipular el públic en benefici propi. D’exemples, l’actualitat informativa en forneix cada dia, i sembla que cada dia més, desgraciadament.

La base del terme, notícia, té origen en el llatí notitia ‘acció de conèixer’, derivat de noscere (‘conèixer’). L’adjectiu fals, que determina el sentit del terme, també té origen llatí (de falsus, participi del verb fallĕre ‘enganyar’). També és adequat al sentit l’adjectiu enganyós, derivat de enganyar, provinent aquest d’un llatí tardà ingannare ‘escarnir, fer burla’.

Malgrat l’abundància de fake news que poblen el panorama informatiu, us recomanem de fer servir les formes catalanes notícia falsa o notícia enganyosa, formes que no enganyen ningú i que expliquen amb tota claredat el concepte a què fan referència.

#termedelasetmana: operador turístic

operador-turistic

L’actualitat informativa ha tornat a fer ben visible el terme que us proposem com a #termedelasetmana: operador turístic.

Sovint anomenades amb la forma anglesa tour operators, el terme fa referència a les empreses turístiques que projecten, elaboren i organitzen serveis turístics i viatges combinats a gran escala. Els operadors turístics solen vendre els seus productes a agències de viatges, motiu pel qual també es denominen agències de viatges majoristes o majoristes de viatges. Quan venen tant a particulars com a agències es denominen, específicament, agències de viatges majoristes detallistes o majoristes detallistes.

La forma operador turístic és relativament recent, creada per calc de la forma anglesa. La base operador, d’arrel llatina, adquireix aquí un sentit emparentat amb l’original ‘que opera’, és a dir, ‘que duu a terme l’obra que li és pròpia’. L’adjectiu turístic —d’origen anglès tot i que creat sobre la base francesa tour ‘volta’— limita i concreta l’àmbit temàtic de referència.

Destaquem el terme arran de les notícies sobre la fallida d’un dels grans operadors turístics d’àmbit internacional, però també perquè aquesta setmana, concretament el dia 27 de setembre, se celebra el Dia Mundial del Turisme. Si us interessen els termes d’aquest sector professional, us recomanem de tenir a mà l’enllaç del Lèxic de transport turístic, en què trobareu més de dos-cents termes específics en onze llengües diferents: alemany, anglès, aromanès, castellà, català, cors, francès, gallec, ladí, occità i sard.

Un tast terminològic en temps de verema

tast-vi_vinya

En l’imaginari de molts de nosaltres, setembre és sinònim de temps de verema. El cicle de la vinya és un procés llarg i la verema (o veremada) és la culminació de la fase de maduració, després de l’espuntament i el verol (estiu). Acabada la verema vindrà la fase de repòs de la planta, amb la caiguda de la fulla (tardor) i la poda i la plantació (hivern). I, de nou, amb l’arribada de la primavera, la inflorescència marcarà l’inici de la fase de creixement, i la seguiran la floració i el quallat. I així any rere any…

Diuen els experts que un bon vi és el resultat del seguiment constant i acurat de totes aquestes etapes del cicle de la vinya i, especialment, de la qualitat de la seva collita.

La collita del raïm és el primer pas del procés de producció del vi. La meteorologia de l’any en què es fa la verema condicionarà la qualitat del vi d’aquella anyada, de la mateixa manera que el terrer on ha estat cultivada la vinya aportarà aromes i gust al vi que es produeixi amb aquell raïm. Per la seva banda, cada varietat de vinya reconeguda donarà un raïm i, per tant, un vi amb uns trets organolèptics concrets.

Per fer una anàlisi sensorial del vi no cal ser necessàriament un sommelier, però sí que cal ser observador i pacient i seguir una sèrie de fases, perquè beure un vi és una cosa i tastar-lo, degustar-lo, una altra de ben diferent.

Per començar, és important triar bé l’espai on farem el tast (o degustació) —ben ventilat, per evitar restes d’olors prèvies, i ben il·luminat—; les copes, que hauran de ser de vidre transparent, i la temperatura del vi, que dependrà del tipus de vi.

Tot seguit, el tast tindrà una fase visual, una fase olfactiva (o olfactòria) i una fase gustativa, successivament.

La fase visual ens permetrà observar el color i les tonalitats del vi i ens donarà pistes sobre el tipus de vi i la criança (no és adequat dir-ne envelliment). Igualment, les llàgrimes en la copa ens parlaran del grau d’alcohol que té.

La fase olfactiva ens permetrà copsar les aromes del vi (aroma primària, aroma secundària, aroma terciària), donades per la varietat vitivinícola, l’època i l’any de la verema, el procés de fermentació i la criança, entre d’altres.

Finalment, en la fase gustativa, l’atac (o entrada en boca) ens parlarà de la primera impressió que ens causa el vi en arribar a la cavitat bucal i el postgust (o final en boca o retrogust), de les sensacions i els records que destaquen del vi després d’engolir-lo o escopir-lo.

Arribat aquest punt, només ens quedarà fer un brindis com a mostra d’agraïment per aquesta experiència única, un regal dels sentits.

Si us interessa conèixer amb més detall la terminologia vitícola i enològica enllaçada en aquest apunt, podeu consultar-la des del Cercaterm, on trobareu, també, les 48 varietats vitivinícoles que hi ha autoritzades a Catalunya provinents d’aquest diccionari en línia i representades, algunes d’elles, en aquesta infografia. També hem preparat un vídeo molt breu amb alguns dels termes que acabem de destacar.

Salut!

#termedelasetmana: identitat digital

identitat-digital

Aquesta setmana es duu a terme el Congrés de Govern Digital 2019, un “fòrum de debat de referència a Catalunya en l’àmbit de l’administració digital”, que en aquesta edició “pretén posar èmfasi en tots aquells projectes i iniciatives que persegueixen una transformació digital de les dinàmiques, processos i formes de treball de les organitzacions públiques”. Entre els conceptes clau que s’hi tractaran hi ha el que us proposem com a #termedelasetmana: identitat digital.

La identitat digital fa referència al conjunt de dades i d’informació relatives a un individu, una empresa o un organisme que els representen a internet, generades per aquests mateixos o per tercers.

El manteniment, la difusió, la preservació i l’ús d’aquest conjunt de dades és objecte d’anàlisi entre els especialistes de l’àmbit, i té una importància cabdal en un món en què la presència a internet ha esdevingut imprescindible per a empreses i organitzacions i molt rellevant també en l’àmbit més personal.

Des del punt de vista lingüístic, es tracta d’un sintagma descriptiu, en què a la base identitat (“Conjunt de característiques que fan que una persona o una comunitat sigui ella mateixa”, segons el diccionari normatiu) s’afegeix l’adjectiu digital, que ha anat estenent el seu significat original de ‘relatiu als dits’ per a referir-se posteriorment als dígits i, encara posteriorment, a tota mena de tractament de la informació en suport electrònic.

Si voleu consultar els equivalents d’aquest terme en altres llengües, o us interessen els altres conceptes relacionats amb l’àmbit, us podem recomanar entre altres recursos del TERMCAT la Terminologia de la ciberseguretat i també el Vocabulari de les xarxes socials.

#termedelasetmana: animalisme

manifestacio-animalista

Se’n parla des de fa anys, tot i que el concepte és relativament recent: us proposem animalisme com a #termedelasetmana.

Es tracta del moviment de defensa dels animals com a éssers sensibles, en contra de la seva explotació i maltractament i a favor del reconeixement d’uns drets bàsics dels animals.

Des del punt de vista lingüístic, és un exemple de formació per derivació. A la base animal (que prové del llatí) s’hi afegeix el sufix també d’origen llatí –isme, molt productiu, que aporta la idea de ‘doctrina, corrent’, com es veu en tants altres exemples com ara socialisme, idealisme o absolutisme.

De manera paral·lela, però amb el sufix –ista, també s’ha creat el terme animalista, que fa referència al seguidor de la doctrina.

El concepte es pot relacionar també amb altres formacions relativament recents, com ara el veganisme i altres formes relacionades especialment amb el règim alimentari, que trobareu recollides en aquest apunt.

Per matar el cuc… una coqueta

coqueta

Per matar el cuc, tenim opcions diverses, tradicionals i modernes, d’aquí de sempre i de l’altra punta de món, sanes, poc sanes i gens sanes. Podem menjar una peça de fruita, un grapat de cireres o d’avellanes, o d’una altra fruita seca, podem menjar unes quantes galetes, o potser cookies, bastonets de pa torrat, o galetes salades, o qualsevol snack. Com que se m’està fent gros el cuc només d’escriure això, me’n vaig a menjar una coqueta.

Una coqueta (en castellà, tortita) és una coca petita, lleugera, generalment rodona i de consistència cruixent, feta a base d’arròs, blat de moro o algun altre cereal o barreja de cereals. De vegades està coberta de xocolata, coco ratllat o alguna altra cosa que la faci encara més mengívola.

Cal no confondre la coqueta amb la crep americana, que és una crep gruixuda i esponjosa, típica de l’Amèrica del Nord, que se sol menjar per esmorzar. En castellà també s’anomena tortita, però té altres noms, com ara panqueque o panqueca, adaptacions de l’anglès pancake.

Si us ha entrat la gana terminològica, aneu al rebost del Cercaterm.