#termedelasetmana: onada de fred

onada_de_fredEl #termedelasetmana que us proposem és potser el terme especialitzat que sentireu més vegades durant aquests dies: el terme onada de fred.

Fa referència a un fenomen de certa durada consistent en la disminució considerable de la temperatura de l’aire provocat per la invasió d’una massa d’aire fred.

Diuen que a casa nostra seguim amb un interès especial totes les notícies relatives al temps. Això ens fa a tots una mica més coneixedors de la terminologia especialitzada de l’àmbit, però si us interessa especialment i voleu parlar-ne amb precisió, us recomanem que consulteu el Diccionari de física, amb una àrea temàtica completa dedicada a la Meteorologia, i el Diccionari de geografia física, que conté una àrea que recull termes de Climatologia.

Què amaguen les superilles?

superillaDes d’un punt de vista lingüístic, res no ens impedeix imaginar que una superilla és una illa tan gran que fa dubtar si no s’hauria de considerar terra ferma. O que és una illa paradisíaca, que abunda en platges blanquíssimes de palmerars, en turons assolellats de vinyes i oliveres o en cims d’aparença alpina entre aigües immòbils.

En l’àmbit de l’urbanisme, però, superilla fa referència a un conjunt d’illes de cases concebut com una unitat, sobretot pel que fa a la circulació de vehicles de motor. El resultat d’aquesta agrupació és una illa de cases sense platges, ni vinyes, ni cims, però amb unes dimensions molt superiors a les habituals.

Tot i que es tracta d’un concepte que té quasi un segle d’història, el disseny i els objectius han canviat substancialment. Així, durant la primera meitat del segle XX les superilles es feien a mida dels vehicles de motor, amb grans artèries de circulació al voltant i amb carrers discontinus a l’interior per a dificultar els desplaçaments a peu o amb bicicleta; en canvi, a principis del segle XXI es van recuperar amb la intenció que fossin espais a la mida de vianants i ciclistes, amb fortes restriccions a la circulació de vehicles de motor privats i amb àmplies zones de passeig i esbargiment.

En les altres llengües s’utilitzen formes anàlogues: supermanzana o superisla en castellà, super-îlot en francès, superisolato en italià i superblock en anglès. Denominacions, en general, que porten a somiar espais serens i amables, enmig de les ciutats o dels oceans.

 

Termes de l’aprenentatge: mil maneres d’aprendre

aprenentatgeRecentment el TERMCAT ha publicat el Vocabulari de l’aprenentatge en línia, fet en col·laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya, que recull una cinquantena de termes relacionats amb l’aprenentatge en entorns digitals.

L’aprenentatge en línia és un tipus d’aprenentatge que es fa servir en diversos models educatius. El mateix diccionari defineix amb detall altres menes d’aprenentatge i conceptes estretament relacionats, com ara l’aprenentatge a distància, l’aprenentatge adaptatiu, l’aprenentatge autònom, l’aprenentatge digital, l’aprenentatge estès, l’aprenentatge mixt, l’aprenentatge mòbil, l’aprenentatge presencial o l’aprenentatge semipresencial. Si aneu resseguint les diverses definicions de cada terme, podreu anar perfilant les diferències entre cada concepte.

Però encara podeu anar més enllà, i recórrer al Diccionari d’educació, on trobareu molts altres termes relacionats amb l’aprenentatge, no sols en l’àmbit digital, sinó des d’una perspectiva més general. En aquesta obra l’aprenentatge és, de fet, tota una àrea temàtica, que recull termes com ara abstracció, ambient d’aprenentatge, aprendre a aprendre, transferència d’aprenentatge, aprenentatge significatiu, autoaprenentatge, deuteroaprenentatge o metaaprenentatge.

Si feu, doncs, una consulta a partir de la classificació temàtica del diccionari, podreu identificar les diferències entre l’aprenentatge associatiu, l’aprenentatge compartit i l’aprenentatge cooperatiu, o entre l’aprenentatge inductiu i l’aprenentatge per assaig i error, per exemple.

Si no n’estàveu convençuts d’entrada, ben segur que després de totes aquestes definicions i precisions conceptuals veureu ben clar que hi ha moltes maneres d’aprendre. En el títol d’aquest apunt hem dit que n’hi havia mil, i potser encara hem fet curt: potser n’hi ha tantes com aprenents!

#termedelasetmana: reregalar

reregalarEl #termedelasetmana que us proposem pot ser especialment pertinent aquests dies, en què els obsequis són freqüents, però no sempre són tan encertats com voldríem. Es tracta de la forma reregalar.

És probable que n’hàgiu sentit a parlar amb la forma anglesa regifting. Es refereix al fet de tornar a regalar a una tercera persona un regal que hem rebut però que no ens convenç per la raó que sigui. En català es fan servir les formes alternatives reregalar o regalar de nou.

Hi ha una variant del mateix concepte en què l’obsequi rebut no es regala, sinó que es posa a la venda, sovint per mitjà d’internet. En aquest cas, en català es parla de revenda.

Ja ho veieu, doncs: com que no sempre són proporcionals les bones intencions i l’adequació del regal als nostres gustos o necessitats, sempre queda el recurs de reregalar o revendre l’obsequi. I mentre penseu si us decidiu a fer-ho o no, sempre us podeu entretenir amb la lectura del comentari que vam dedicar fa mesos a aquest concepte.

Els tribunals fallen?

justiciaEn castellà, el verb fallar significa, entre altres coses, “Decidir o determinar un litigio, proceso o concurso”, segons la Reial Acadèmia Espanyola. En català, en canvi, la forma fallar no fa referència a aquest concepte; aquest verb únicament té el significat de “errar” o “una facultat humana, una persona, un mecanisme, etc., no respondre quan hom ho necessita, no obrar en un moment donat com s’esperava”, d’acord amb el Diccionari de la llengua catalana.

Així, per a fer referència a l’acció específica d’una autoritat judicial (un tribunal, un jutge, etc.) de prendre una resolució o emetre un dictamen, en català es poden utilitzar les formes verbals pronunciar-se, dictaminar, resoldre. En català, doncs, no és adequat dir “El tribunal ha fallat sobre la qüestió x“, sinó que es pot escollir qualsevol d’aquestes opcions: “El tribunal s’ha pronunciat / ha dictaminat / ha resolt sobre la qüestió x“. Convé remarcar l’ús habitual d’aquests tres verbs amb la preposició sobre.

D’altra banda, per a fer referència al significat més genèric de ‘portar a una conclusió definitiva’ també és possible utilitzar els verbs disposar, acordar, establir o decidir. Per exemple, “El jutge ha decidit aixecar el secret de sumari”.

Podeu consultar aquests termes al Vocabulari de dret penal i penitenciari i, també, al portal Terminologia jurídica.