Infografies, relats visuals, pòsters…: el TERMCAT elabora recursos gràfics per difondre els termes catalans més adequats

El TERMCAT ofereix actualment prop d’un centenar de recursos gràfics en diversos formats, destinats a difondre de manera visualment atractiva els termes catalans més adequats. Infografies interactives, pòsters, vídeos, relats visuals o targetes reversibles formen part del conjunt de materials que el Centre de Terminologia ofereix des del seu web, dedicats a diversos àmbits i sectors especialitzats.

Així, en els últims mesos s’han elaborat recursos dedicats al material de l’esquí, al sistema electoral, a la COVID-19, a l’emergència climàtica, al Saló de Sessions del Parlament de Catalunya, al consentiment i el consens sexual, als incoterms, a la deslocalització, a l’atenció a la salut mental i a les addiccions, a les criptomonedes, als ocells marins, a la mobilitat sostenible, a la cromatografia, al ioga i al disseny web, per destacar només els més recents.

I en els propers mesos està previst difondre recursos sobre la realitat virtual, els hidrometeors sòlids (per explicar la diferència entre pedracalamarsa i altres termes relacionats), les parts d’alguns instruments musicals com el piano o el saxofon, els ocells d’arreu del món, els diversos tipus de vacunes, les parts de la bicicleta, els tipus de vegetarianisme, etc.

Tots aquests recursos s’ofereixen en línia des del web del TERMCAT, i, en general, contenen enllaços als termes catalans presents en els diccionaris i altres reculls terminològics difosos pel Centre. Així el consultant té accés a la forma catalana recomanada, a equivalents en altres llengües (castellà, anglès, francès…) i a la definició dels termes. Tots aquests productes són elaborats amb la col·laboració d’organismes, institucions i experts de cada sector, que participen en la selecció dels termes més pertinents.

#termedelasetmana: bala d’escuma

Aquesta setmana us proposem com a #termedelasetmana un terme de lamentable actualitat, que sovint es veu emprat amb l’equivalent anglès (“bala de foam”) en lloc de la forma catalana pertinent: bala d’escuma.

Efectivament, aquesta mena de projectils són fets d’escuma de poliuretà, un material que admet usos molt diversos, segons el grau de compressió i la densitat amb què es presenta.

Si bé és veritat que la forma escuma sovint s’associa a una presentació esponjosa, el fet és que en usos industrials fa anys que se’n coneixen i utilitzen presentacions més o menys rígides.

Si algú considera que amb la forma bala d’escuma es pot donar una falsa sensació d’innocuïtat d’aquests projectils, convé tenir en compte que la forma “bala de foam” té en anglès exactament el mateix sentit (foam es tradueix per escuma).

Si consulteu el Cercaterm podreu trobar altres tipus d’escuma amb usos industrials (escuma viscoelàsticaescuma EVAlaminat d’escuma, etc.).

[Font: TERMCAT]

Demanem hora o ens conformem amb la cita prèvia?

Hi havia un temps que demanàvem hora. Al metge si estàvem pse-pse, a la perruqueria per tallar cabells, a la mestra pels reis de casa, al taller del cotxe quan es van modernitzar. I, si érem formals, podíem concertar cita, per exemple al notari —quan estàvem pitjor que pse-pse i pensàvem en testaments o havíem decidit embrancar-nos amb la hipoteca.

En algun punt va començar a interferir-hi l’Administració espanyola establint que calia cita prèvia per renovar el DNI. Més tard hi devien ajudar els tràmits en línia (calen etiquetes noves perquè es vegi que tot ha canviat) i les visites de set o deu minuts al metge (parlar d’hora en aquest cas podria semblar excessiu). I ara, amb l’empenta de la pandèmia, quasi a tot arreu cal cita prèvia per a travessar la porta.

Ah, la cita prèvia… És una forma estrambòtica, perquè, quan demanem que ens visitin, volem tenir una cita, no que ens donin una cita abans de la cita definitiva. Per això en francès o en anglès no es troben estructures paral·leles a la cita prèvia i es limiten a demanar un rendez-vous o un appointment. És clar, també es pot justificar considerant que la cita prèvia és el tràmit administratiu que fem prèviament a la cita; és a dir, un registre que ens confirma que hem fet la petició correctament.

Però, si com a títol d’un formulari ens posen Demanar hora, Concertar una cita o Sol·licitud de visita, de debò que no ho entendrem? I si un web ens proposa gestionar o modificar l’hora demanada, estem segurs que no farà el fet?

En llengua, disposar de solucions múltiples sempre dona molt més joc que entossudir-se en una de sola que, a sobre, és la més complicada. I no abandonar-ho tot enlluernats per una última novetat que no aporta gaire res sol ser un bon consell per a viure. Perquè, al final, el calçat més còmode acaba sent també el que ens porta més lluny.

#termedelasetmana: amartatge

Aquesta setmana està previst que un coet de la NASA arribi a Mart i hi dipositi la sonda Perseverence, amb l’objectiu d’explorar la superfície del planeta i detectar-hi qualsevol rastre de possible vida passada.

En conseqüència, és probable que en notícies i comentaris es plantegi el dubte de com s’ha d’anomenar el fet que una nau arribi a la superfície del planeta Mart, tenint en compte que quan ho fa a la superfície de la Terra es fa servir la forma aterratge, i quan ho fa a la de la Lluna, allunatge (amb els verbs corresponents aterrar i allunar, recollits pel diccionari normatiu).

Per això, us proposem com a #termedelasetmana el terme amartatge. El substantiu amartatge i el verb amartar es consideren adequats, atès que estan ben formats, seguint el patró de les altres formes esmentades, i que també es documenten paral·lelament en altres llengües romàniques i en textos especialitzats de l’àrea.

Amb tot, convé tenir en compte que no hi ha cap inconvenient per fer servir l’expressió “aterratge a Mart”: el verb aterrar té un significat ampli, i és definit al diccionari normatiu de manera que inclou el fet que una nau arribi a la superfície de qualsevol planeta.

Tant si es fa servir la forma amartatge com aterratge a Mart, esperem que l’operació sigui un èxit, perquè els especialistes la consideren molt complexa (tant, que ja han batejat el moment com “els set minuts de terror”), i que la Perseverence ens forneixi d’informació ben valuosa per ampliar el nostre coneixement.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: sistema electoral

La proximitat de les eleccions al Parlament de Catalunya fa que la terminologia relacionada amb aquest àmbit estigui especialment present en converses, notícies i altres comunicacions. Per això, us volem proposar el terme sistema electoral com a #termedelasetmana.

Fa referència al conjunt d’elements, procediments i mecanismes que converteixen les preferències dels electors, expressades a través dels vots, en escons i, doncs, en la consegüent designació dels representants.

Els elements bàsics d’un sistema electoral són cinc: la magnitud de la circumscripció, la fórmula electoral, la modalitat de vot, la forma de candidatura i el llindar legal. I cadascun d’aquests elements té especificitats que permeten distingir i caracteritzar els mètodes per mitjà dels quals s’organitzen els sistemes electorals democràtics.

Si us interessa aquest àmbit i tota la terminologia que s’hi fa servir, us pot interessar la infografia interactiva que hem preparat amb alguns dels termes més característics del sector.

I, naturalment, també us interessarà la Terminologia electoral bàsica, un diccionari en línia on trobareu 129 termes definits i amb els equivalents en castellà, francès i anglès i, si escau, notes complementàries.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: intrusió salina

En les preocupants notícies que comenten la situació del delta de l’Ebre i d’altres zones humides sovint apareix el terme que us volem proposar com a #termedelasetmana: intrusió salina.

També se’n pot dir intrusió d’aigua salada, i fa referència a la penetració d’aigua salada en una massa d’aigua dolça, ja sigui a la superfície o subterràniament, a causa de la seva major densitat. Les possibilitats d’intrusió salina a aqüífers i aiguamolls costaners són cada vegada més elevades a causa principalment de la combinació de dos fenòmens relacionats amb el canvi climàtic: d’una banda, l’augment del nivell del mari, de l’altra, la reducció de la precipitaciómitjana anual en certes zones de la Terra, que fa que els aqüífers i els aiguamolls perdin recàrrega d’aigua dolça.

Des del punt de vista lingüístic, es tracta d’un sintagma descriptiu, la base del qual és el mot intrusió, que ja en llatí tenia el sentit de ‘introduir-se indegudament en algun lloc’, i l’adjectiu salina (o el complement d’aigua salada), que concreten el tipus d’intrusió.

Podeu consultar el terme, amb els equivalents en altres llengües, al recent Diccionari de l’emergència climàtica, on també trobareu molts altres termes d’interès del mateix àmbit, i també al Cercaterm.

[Font: TERMCAT]

S’assembla al pernil, però no ho és

El terme més teclejat al cercador del portal d’alimentació i gastronomia durant l’any 2020 és cecina. Per què? No ho sabem, però parlem-ne.

La cecina és carn de vedella, de vaca o de bou, fins i tot de cavall o de cabra, salada i assecada a l’aire, al sol o al fum. És una salaó, no un embotit ni un pernil, encara que vegem en algunes botigues (una servidora ho va veure per primera vegada a Morella) les enormes potes de vaca penjades, de color marró grisenc per fora i de tota la gamma de vermell per dins, amb vetes de greix.

La cecina és originària de la regió espanyola de Lleó, on compta amb una indicació geogràfica protegida, però la seva elaboració s’ha estès a altres zones. Com passa amb tantes elaboracions gastronòmiques, l’expansió del producte porta associada l’expansió del nom, per això el català, com les altres llengües, ha adoptat el manlleu del castellà en l’escriptura, però en la parla l’adapta a la fonètica del català. Això vol dir que en català pronunciem les dues ces amb so d’essa sorda.

Si no n’heu tastat mai, proveu de tallar-la a talls molt prims i acompanyar-la amb formatge. La cecina té moltes proteïnes i menys greixos que els embotits, i una aroma i un gust potents.

Podeu consultar la fitxa d’aquest terme al Cercaterm i al diccionari en línia Plats a la carta.

#termedelasetmana: electrolinera

En algunes notícies recents s’ha fet referència al terme que us volem proposar com a #termedelasetmana: electrolinera o estació de recàrrega elèctrica.

Es tracta d’un terme normalitzat fa poc, que fa referència a un concepte relativament nou però cada dia més present als carrers de casa nostra: les estacions de servei connectades a la xarxa d’electricitat general o proveïdes d’un sistema propi de generació que disposen d’un o més punts de recàrrega per a vehicles elèctrics.

La forma prioritària és estació de recàrrega elèctrica, una denominació descriptiva i lingüísticament adequada, constituïda pel nucli estació de recàrrega i el complement elèctrica, referit al tipus d’energia subministrada, que ja es documenta amb certa freqüència en català, tant en textos especialitzats com en textos divulgatius.

També s’ha aprovat com a forma complementària electrolinera, una denominació sintètica, constituïda per la forma prefixada electro-, amb relació a l’energia subministrada, i la part final de gasolinera, que permet establir una relació formal amb els establiments que tradicionalment han servit per a subministrar energia als vehicles.

Podeu consultar el terme, amb els equivalents en altres llengües, al Cercaterm, i també a la Neoloteca, amb un resum dels criteris aplicats pel Consell Supervisor per a l’aprovació d’aquestes formes normalitzades.

[Font: TERMCAT]

Els termes i els diccionaris més consultats durant l’any 2020

Durant l’any 2020 el terme més buscat al Cercaterm, el cercador de terminologia que ofereix el TERMCAT, ha estat, com es podia preveure, el terme COVID-19. L’actualitat informativa i els dubtes que hi havia sobre l’ús d’aquest terme (ús de majúscules, masculí o femení, etc.) expliquen que aquesta cerca hagi destacat per sobre de totes les altres que s’han registrat durant l’any.

De fet, el nombre de consultes sobre aquest terme ha multiplicat per dos les del següent terme més consultat, que ha estat d’un àmbit ben diferent: el terme handbol (handball). També han estat molt cercats els termes programari (software) i coronavirus.

Uns altres termes que han rebut un nombre important de visites han estat empoderament, prova d’antígens, desescalar, correu brossa (spam), galeta (cookie) i, curiosament, ull de poll.

Pel que fa als diccionaris més consultats, entre els reculls publicats durant l’any 2020 també destaca molt per sobre dels altres la Terminologia de la COVID-19, que des de la publicació al mes de març ha multiplicat per 10 el nombre de visites que ha rebut qualsevol dels altres diccionaris. L’han seguit en interès el Diccionari de locucions llatines de l’àmbit parlamentari, la Terminologia de l’atenció a la salut mental i a les addiccions, el Diccionari de l’activitat parlamentària, el Diccionari de mobilitat sostenible, la Terminologia de les dones en el món laboral, la Terminologia de les tendències alimentàries, el Diccionari de l’emergència climàtica i la Terminologia de la realitat virtual i la realitat augmentada.

Si ens fixem en tots els diccionaris en línia publicats pel TERMCAT al llarg dels anys, els diccionaris que han rebut més visites durant el 2020 han estat el recull Plats a la carta, el Diccionari enciclopèdic de medicina DEMCAT, el Diccionari dels ocells del món, el Diccionari de química, el Diccionari de les arts i el recull Noms de plantes.

Pel que fa a les infografies i altres materials gràfics publicats durant l’any, el més visitat ha estat la infografia Criptomonedes: termes clau. També han rebut un nombre important de visites les infografies dedicades a l’atenció a la salut mental i a les addiccions, als termes del disseny web i, naturalment, als termes de la COVID-19.

Finalment, pel que fa als comentaris i notícies publicats al web, també destaca especialment l’apunt dedicat a diversos termes relacionats amb la COVID-19. Rep moltes visites un apunt dedicat a la diferència entre bròquil i bròcoli. I també en reben un nombre important el dedicat als termes de la identitat no-binària, a l’expressió toc de queda o al perquè de la forma teletreball i no telefeina. Entre les notícies, la més vista ha estat la que anunciava la publicació d’un joc interactiu amb alternatives a manlleus publicat al diari Ara en què el TERMCAT ha col·laborat, i també la que difonia la publicació de la Terminologia del ioga.

Podeu consultar tots aquests continguts, i molts més, al web del TERMCAT.

#termedelasetmana: pauta de vacunació

L’actualitat informativa es fixa aquests dies en el fet que ja s’estan administrant les segones dosis de la vacuna de la COVID-19. Per això, us proposem com a #termedelasetmana el terme pauta de vacunació.

Es refereix al règim d’administració d’una vacuna, en relació amb el nombre de dosis i l’interval d’administració de cada dosi. La pauta de vacunació inclou tant les dosis de primovacunació com les possibles dosis de record d’una vacuna.

La base del terme és el mot pauta, que té el mateix origen llatí que la paraula pacte, que aporta el sentit de ‘norma, acord, convenció’, present també en altres termes com ara pauta d’administració, pauta de comportament, pauta de tractament o pauta social. El complement de vacunació concreta a què es refereix la pauta. També és possible fer servir les formes sinònimes pauta de vaccinació o pauta vacunal.

Podeu consultar el terme, amb els equivalents en altres llengües, al Cercaterm, i també al diccionari en línia Terminologia de les vacunes.

[Font: TERMCAT]