El Dubtes i respostes del mes de juliol planteja un dubte habitual de convencions en l’àmbit de la gastronomia: Tomàquet raf, poma golden: com s’escriuen els noms de les varietats vegetals? Més enllà de resoldre la qüestió, el contingut de la infografia aporta les claus per entendre el criteri adoptat i aplicar-lo en altres casos similars.
Amb el Dubtes i respostes, es vol mostrar la resposta als dubtes terminològics que els usuaris fan arribar a través del Servei i, alhora, destacar el valor d’aquesta interacció: de les consultes respostes neixen noves fitxes terminològiques de consulta pública, que contribueixen a fer créixer el coneixement terminològic disponible per a tothom.
Els eclipsis són un dels grans atractius de l’astroturisme i cada any atreuen milers d’aficionats a l’astronomia a observatoris i altres indrets amb bones condicions d’observació del cel. Aquest any és especial, perquè la tarda del 12 d’agost viurem un eclipsi total de Sol.
Cal tenir en compte que per gaudir d’aquest fenomen extraordinari és imprescindible fer una observació segura. Així doncs, ja tens les ulleres d’eclipsi preparades? Saps que hi ha mètodes que ens permeten fer una observació indirecta dels eclipsis, com ara la projecció estenopeica?
Coincidint amb la publicació del Diccionari dels eclipsis, hem preparat un carrusel visual de termes relacionats amb l’astroturisme. Descobreix-ne el significat i prepara’t per gaudir d’un espectacle únic.
Aquests dies, amb nits que en alguns indrets de Catalunya superen els 30 °C, destaquem un #termedelasetmana que descriu una realitat climàtica cada vegada més extrema: nit roent.
Fins ara, quan la temperatura mínima nocturna és de 30 °C o més, la forma més adequada i precisa que tenim d’anomenar-ho és nit roent. Aquest terme es distingeix de nit tropical (mínima entre 20 °C i 24,9 °C) i de nit tòrrida (mínima entre 25 °C i 29,9 °C). El terme nit roent es va fixar després que l’estiu del 2018 se’n registrés un cas excepcional a la costa gironina, però el que aleshores era una situació insòlita avui és, malauradament, molt menys extraordinari i cada cop passem més nits que superen els 30 °C. Podem confirmar, doncs, que actualment les nits roents ja són més habituals.
Recordem que l’adjectiu roent significa ‘extremament calent, que crema’ i es va considerar més adequat que altres propostes, com nit abrasadora, perquè abrasador remet sobretot a l’acció del Sol, no pas a la calor persistent de la nit.
És una evidència que el clima canvia i, com a conseqüència, també pot canviar la terminologia que fem servir per explicar-lo. Davant d’aquest nou fenomen, el Servei Meteorològic de Catalunya ja es planteja crear un nou terme per a anomenar les nits que superin els 35 °C i descriure amb més precisió aquesta realitat climàtica cada vegada més extrema.
Amb motiu de la campanya «A l’aigua, fem equip», del Departament d’Interior i Seguretat Pública, aquesta setmana destaquem un #termedelasetmana de la seguretat del bany que sempre genera dubtes lingüístics: el braçal, un element de flotació molt habitual entre els infants que s’inicien en el bany.
El braçal és un flotador que es col·loca al voltant del braç per afavorir la flotació de les criatures mentre es familiaritzen amb l’aigua. Tot i que pot ser un bon suport en l’aprenentatge, no substitueix mai la vigilància d’una persona adulta ni garanteix la seguretat dins l’aigua.
Des del punt de vista lingüístic, braçal és un derivat del mot braç i és una paraula polisèmica (en esports, per exemple, és la tira de tela que cenyeix el braç més amunt del colze i que serveix de distintiu). Sovint sentim a dir directament l’equivalència castellana manguitos o, en un intent de catalanitzar el terme: maniguets o maneguets. Bon intent! Però a grans trets un maniguet és una peça de roba que cobreix el braç o l’avantbraç per donar escalfor o bé, en tecnologia, una peça que serveix per a unir dos tubs d’una canalització. En aquest últim cas, també se’n pot dir maneguet.
Aquest estiu, a l’aigua, fem equip: utilitzem els termes adequats i, sobretot, gaudim del bany amb prudència i seguretat.
El TERMCAT publica en línia el Diccionari de la bicicleta i el ciclisme, elaborat en col·laboració amb el Departament d’Esports de la Generalitat de Catalunya i la Federació Catalana de Ciclisme, amb motiu de l’inici del Tour de França i de les tres primeres etapes disputades a Catalunya.
La publicació del diccionari s’acompanya de dues infografies també consultables en línia que il·lustren un bon grapat de termes relatius a la bicicleta, l’equip dels ciclistes i el desenvolupament d’una cursa, amb la particularitat que, clicant cada terme, es pot accedir a les fitxes del diccionari per a tenir-ne la informació completa. A més, coincidint amb l’inici del Tour el dia 4 de juliol, entre els dies 2 i 5 de juliol es distribuiran trenta mil díptics en paper amb les infografies entre els visitants del Fan Park, el voluntariat, els clubs ciclistes i la Federació Catalana de Ciclisme, així com als municipis de pas de les etapes catalanes, amb l’objectiu d’ampliar al màxim l’abast divulgatiu d’aquests materials.
El diccionari recull més de dos-cents termes de la bicicleta i del ciclisme, classificats en les àrees de Bicicleta (per exemple, roda de perfil mitjà i eix passant, dintre la subàrea Parts i components, i cinta de manillar, dintre la subàrea Accessoris); Ciclisme (com ara etapa de mitjana muntanya o fals pla, dintre la subàrea Recorregut i desenvolupament d’una cursa, i trencar el pilot, dintre la subàrea Accions de cursa), i Ciclistes (per exemple, mallot, a la subàrea Material, i esprintador | esprintadora a la subàrea Funcions i rols). Successivament s’hi afegiran àrees de conceptes generals, circuits, modalitats de cursa i també àrees d’urbanisme lligades al desplaçament en bicicleta.
Es tracta, per tant, d’un diccionari nou, que revisa per complet, actualitza i amplia el Diccionari de ciclisme del TERMCAT del 1991, publicat amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona i inclòs posteriorment en el Diccionari general de l’esport. D’aquesta manera es donarà compte de totes les innovacions tecnològiques i reglamentàries que han viscut la bicicleta i el ciclisme, però, sobretot, s’hi afegirà el rol central que té actualment la bicicleta dintre la mobilitat sostenible i també la part més descriptiva de les curses.
La bicicleta s’ha consolidat com un dels mitjans de mobilitat més eficients, sostenibles i accessibles, gràcies a un disseny que combina simplicitat, funcionalitat i un impacte positiu en la salut de les persones. Aquesta realitat fa que avui el ciclisme sigui un fenomen compartit per múltiples àmbits: des dels esportistes d’elit que competeixen al màxim nivell fins als comunicadors que en difonen la cultura i els valors, passant pels urbanistes que impulsen infraestructures adaptades i pels milers d’aficionats que incorporen la bicicleta al seu dia a dia com a mitjà de transport, activitat esportiva o forma de lleure.
Cada fitxa terminològica conté la denominació catalana considerada principal i les denominacions catalanes sinònimes, si n’hi ha; els equivalents en castellà, francès, italià i anglès; una definició, i, sovint, notes amb informacions complementàries o que fan referència a termes relacionats (vegeu, per exemple etapa).
El Dubtes i respostes del mes de juny, coincidint amb la setmana de l’Orgull LGTBI+ el dia 28, planteja un dubte i un concepte que, malauradament, encara existeix: enabefòbia, nobinariofòbia (‘aversió a les persones no-binàries’).Més enllà de resoldre la qüestió, el contingut de la infografia aporta les claus per entendre el criteri adoptat i aplicar-lo en altres casos similars.
Amb el Dubtes i respostes, es vol mostrar la resposta als dubtes terminològics que els usuaris fan arribar a través del Servei i, alhora, destacar el valor d’aquesta interacció: de les consultes respostes neixen noves fitxes terminològiques de consulta pública, que contribueixen a fer créixer el coneixement terminològic disponible per a tothom.
El TERMCAT presenta una nova infografia interactiva amb què s’il·lustren els noms de les parts de la guitarra elèctrica. Ha estat elaborada amb la col·laboració d’experts de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).
Els termes ja formen part d’una àrea temàtica específica en el diccionari en línia Terminologia dels instruments musicals, que actualment conté 476 termes classificats temàticament en les cinc grans categories en què, segons l’etnomusicologia i el sistema Hornbostel-Sachs, es divideixen els instruments musicals: idiòfons, membranòfons, cordòfons, aeròfons i electròfons, més un apartat per als instruments tradicionals catalans. Cada entrada presenta la denominació en català, la imatge que la identifica i els equivalents en castellà, anglès i francès, i alemany i italià en alguns casos.
La infografia forma part d’una sèrie que es va iniciar l’any 2020 amb la difusió de dues infografies dedicades a les parts de la guitarra i del saxòfon, que es va ampliar l’any 2021 amb la del violí, l’any 2022 amb la del piano, i el 2023 amb la del violoncel i el clarinet, la bateria i l’oboè el 2024.
Aquest material pot ser útil per a qualsevol persona que toqui aquest instrument musical, i especialment per als professionals i aprenents d’ensenyaments musicals, escoles, escoles de música, conservatoris, locals d’assaig, sales de concerts, etc.
La infografia s’afegeix al conjunt de materials gràfics i multimèdia del web del TERMCAT, que donen accés de manera visual i atractiva a termes de tota mena de sectors. I la Terminologia dels instruments musicals forma part de la col·lecció Diccionaris en Línia, que actualment ofereix més de 185 títols dedicats a diversos àmbits d’especialitat.
La publicació del Diccionari dels eclipsis, que el TERMCAT ha elaborat amb la col·laboració del Parc Astronòmic Muntanyes de Prades i l’assessorament científic d’especialistes en astronomia del Departament de Física de la Universitat de Còrdova, de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona i de l’Institut de Ciències de l’Espai, s’emmarca en el context de l’eclipsi total de Sol que tindrà lloc la tarda del 12 d’agost de 2026, un fenomen astronòmic excepcional que ha despertat un gran interès social i científic. Amb motiu d’aquest esdeveniment, el diccionari vol oferir una terminologia catalana precisa i actualitzada relacionada amb l’observació i l’estudi dels eclipsis, i facilitar eines de divulgació rigorosa per als professionals, els mitjans de comunicació i el públic general interessat en l’astronomia.
En aquest context, el Diccionari dels eclipsis conté 63 termes rellevants agrupats en vuit àrees temàtiques: conceptes generals; geometria orbital; tipus d’eclipsis; ombres i zones d’eclipsis; fases d’un eclipsi; capes del Sol i fenòmens observables; observació i seguretat, i cicles i prediccions.
Cada fitxa terminològica conté la denominació catalana considerada principal i les denominacions catalanes sinònimes, si n’hi ha; els equivalents en castellà, francès i anglès; una definició, i, quan s’ha considerat convenient, també notes explicatives complementàries.
A més del diccionari, també s’ha elaborat un carrusel visual amb alguns dels fenòmens més espectaculars que es podran observar: les perles de Baily, l’anell de diamant i la corona solar.
Es pot accedir al diccionari tant des de l’apartat de Diccionaris en Línia del web del TERMCAT, al costat de més de 180 repertoris terminològics d’aquest i d’altres àmbits especialitzats, com des del portal temàtic Terminologia de les ciències de la Terra.
En el marc de l’acte de celebració del 40è aniversari del TERMCAT al Palau de Pedralbes, es va poder visitar per primer cop l’exposició Quaranta anys acompanyant canvis socials a través dels termes, en què es recullen quaranta termes, un per a cada any, que reflecteixen l’evolució de la nostra societat aquests anys i també la tasca de fixació de la llengua catalana que ha dut a terme el TERMCAT. Termes com ara píling, família monoparental, clonatge, zona euro, pòdcast, pescaclics, sororitat, teletreball o vespreig, dels més antics fins als més actuals, han marcat els últims 40 anys.
Prèviament, ja es va iniciar una primera parada a la seu central del Consorci per a la Normalització Lingüística de Barcelona (al carrer d’Avinyó, 52), on es va exposar del 10 de febrer al 5 de març. Ara aquesta exposició itinerant, com bé diu el seu nom, continua l’itinerari i se’n va de gira. La propera estació, a petició novament del Consorci per a la Normalització Lingüística, és a Sant Cugat del Vallès: s’està del 18 al 26 de maig al vestíbul de l’Ajuntament de Sant Cugat i s’emmarca dins de les activitats organitzades amb motiu de la Setmana del Català.
La segona parada és a la seu central de l’Institut d’Estudis Catalans, concretament en un dels claustres, on s’exposarà del 28 de maig al 5 de juny, fent-la coincidir amb la XXIII Jornada de la SCATERM, titulada «Quan la ciència esdevé ficció i la terminologia ho fa possible», que se celebrarà el dijous 4 de juny al matí.
L’exposició fa una parada tècnica durant l’estiu i es torna a activar al novembre: del 2 al 30 de novembre s’estarà a Girona capital, concretament a Casa Solterra (també seu del Consorci per a la Normalització Lingüística de Girona).
Recordem que l’exposició pot continuar fent el seu camí i que, si us interessa, podeu contactar amb l’Àrea de Comunicació del TERMCAT per planificar noves dates a través del correu informacio@termcat.cat.
Aquesta setmana s’emmarca dins de la Setmana de la Natura i es vol posar èmfasi en la recuperació d’espècies i hàbitats per recordar que sense hàbitat no hi ha espècie. Reconnectar espais fragmentats i restaurar ecosistemes degradats és una manera concreta de construir aquest #FuturViu que reivindica la campanya d’enguany. Per això, el nostre #termedelasetmana és connectivitat ecològica.
Animals, plantes, rius i pol·linitzadors depenen d’una xarxa contínua d’espais naturals que els permet moure’s, reproduir-se i mantenir els processos ecològics que sostenen la vida. La connectivitat ecològica fa referència, precisament, a aquesta connexió entre hàbitats: boscos, rius, camps, aiguamolls o espais verds que, quan estan units, formen un territori més viu i resilient. Però sovint aquesta xarxa es fragmenta per carreteres, urbanitzacions o infraestructures. Quan això passa, moltes espècies queden aïllades i els ecosistemes es tornen més fràgils, especialment en un context de canvi climàtic.
Per això, cada vegada són més importants accions com restaurar rius, crear corredors biològics, mantenir marges naturals o naturalitzar les ciutats. Connectar la natura és també una manera de protegir la biodiversitat i de garantir un futur més habitable per a tothom.
