El TERMCAT actualitza la classificació per famílies del diccionari Noms de plantes

TermcatDeixa un comentari

El TERMCAT ha actualitzat la classificació per famílies botàniques del diccionari en línia Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana, publicat l’any 2014. La revisió ha afectat prop de 1.145 fitxes i ha permès posar al dia els noms de les famílies i l’adscripció de les plantes a les famílies corresponents, prenent com a referència Plants of the World Online (POWO), dels Royal Botanic Gardens, Kew, i, per a les actualitzacions més recents, la classificació de l’Angiosperm Phylogeny Group (APG V, 2026).

Com a resultat de l’actualització, s’han incorporat 30 noms nous de famílies i se n’han donat de baixa 36, bé perquè han canviat de nom, bé perquè les famílies corresponents han deixat de ser reconegudes com a tàxons botànics. La revisió s’ha centrat en la classificació per famílies botàniques, que constitueix la base de l’estructuració temàtica del diccionari, i no ha modificat el corpus fitonímic ni els aspectes taxonòmics o nomenclaturals de l’obra original fora del nivell de família.

Des de la publicació de Noms de plantes, ara fa dotze anys, els avenços en biologia molecular han aportat nous coneixements sobre les relacions evolutives entre les plantes i han comportat canvis en la classificació botànica. Aquesta actualització permet adequar la classificació per famílies del diccionari al coneixement científic actual.

L’actualització ha estat impulsada i coordinada pel TERMCAT, amb la col·laboració i assessorament dels experts Joan Vallès i Xirau, director científic de l’obra, i Joan Simon Pallisé, tots dos professors de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona.

Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana és un diccionari descriptiu que recull més de 35.000 noms catalans i 8.400 noms científics, estructurats en 5.802 fitxes terminològiques. L’obra és el resultat d’un projecte de recerca fitonímica dirigit per Joan Vallès i Xirau i desenvolupat per un equip d’especialistes en botànica i llengua, en col·laboració amb el TERMCAT. L’edició en paper va ser guardonada l’any 2015 amb el Premi Crítica Serra d’Or en la categoria de Recerca (Altres Ciències).

L’obra forma part de la col·lecció de Diccionaris en Línia del web del TERMCAT, que ofereix més de 180 repertoris terminològics de diversos àmbits d’especialitat. Per la seva temàtica, també és accessible des del portal temàtic Terminologia de les ciències de la vida.

#termedelasetmana: fons voltor

TermcatDeixa un comentari

Els desnonaments i les dificultats per accedir a un habitatge digne tornen a ser aquests dies al centre del debat polític i social. Una de les qüestions que hi ha sobre la taula és què passa amb els pisos que són propietat de grans tenidors i, en particular, dels anomenats fons voltor. Per aquest motiu, és el nostre #termedelasetmana.

El fons voltor és un grup d’inversors que compra a un preu molt baix el deute d’una entitat que està a punt de fer fallida —o d’un país en una situació econòmica delicada— amb l’objectiu de pressionar per obtenir-ne després un valor superior i fer negoci. En l’àmbit de l’habitatge, el terme s’utilitza sobretot per a referir-se a fons que adquireixen pisos o carteres d’immobles amb situacions de dificultat econòmica per treure’n rendiment.

Des del punt de vista lingüístic, voltor és una metàfora de caràcter argòtic, un calc de l’anglès que també han adoptat les altres llengües. En economia és habitual recórrer al món animal i fer servir metàfores faunístiques per a descriure comportaments o situacions: tenim l’empresa unicorn, la balena o el peix gros, el dofí, l’empresa gasela o el tauró, entre d’altres. En el cas que ens ocupa, la imatge és prou clara: el voltor s’associa amb qui espera una situació de debilitat per aprofitar-la.

Una metàfora animal que, amb la crisi de l’habitatge, ja fa força temps que va saltar dels llibres d’economia al centre de debat social. I que, quan parlem de persones que poden perdre casa seva, deixa de ser només una metàfora: les conseqüències poden ser devastadores.

#termedelasetmana: descarbonització

TermcatDeixa un comentari

En l’àmbit industrial, la Generalitat de Catalunya ha presentat recentment el ‘Full de ruta per a la transició energètica i la descarbonització en l’horitzó 2050’, per acompanyar les empreses en la transformació dels processos productius i avançar cap a una indústria més neta i competitiva. Per això, volem destacar el #termedelasetmana descarbonització

La descarbonització és avui un dels conceptes clau de la transició energètica i de la transformació de l’economia cap a un model climàticament neutre. És el procés de reducció progressiva de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. És aplicable al conjunt de l’activitat econòmica i social i comporta, entre altres actuacions, l’augment de l’eficiència energètica, la substitució de fonts d’energia fòssil per fonts renovables, l’electrificació dels consums i la transformació dels processos productius.

Descarbonització és una forma derivada del verb descarbonitzar, amb el sentit de “fer que un procés, una àrea d’activitat o un territori redueixi les emissions de gasos d’efecte hivernacle”. Al seu torn, descarbonitzar es forma a partir del sentit més recent de carboni en l’àmbit del medi ambient: “conjunt de gasos amb efecte d’hivernacle que s’emeten a l’atmosfera”.

Recordem que podeu consultar el Diccionari de la transició energètica, que inclou 551 termes que són rellevants en l’àmbit de la transició energètica, agrupats en cinc àrees temàtiques: conceptes generals, fonaments i principis, fonts d’energia renovables, estratègies i tecnologia.

Dubtes i respostes. Biblioteca verda, biblioteca ambiental

TermcatDeixa un comentari

El Dubtes i respostes del mes de setembre planteja una confusió bastant habitual en l’àmbit de la biblioteconomia relacionat amb el medi ambient: Què és una biblioteca verda? I una biblioteca ambiental? És el mateix una biblioteca verda que una biblioteca ambiental? Més enllà de resoldre la qüestió, el contingut de la infografia aporta les claus per entendre el criteri adoptat i aplicar-lo en altres casos similars.

Amb el Dubtes i respostes, es vol mostrar la resposta als dubtes terminològics que els usuaris fan arribar a través del Servei i, alhora, destacar el valor d’aquesta interacció: de les consultes respostes neixen noves fitxes terminològiques de consulta pública, que contribueixen a fer créixer el coneixement terminològic disponible per a tothom.

Dubtes i respostes. Tomàquet raf, poma golden

TermcatDeixa un comentari

El Dubtes i respostes del mes de juliol planteja un dubte habitual de convencions en l’àmbit de la gastronomia: Tomàquet raf, poma golden: com s’escriuen els noms de les varietats vegetals? Més enllà de resoldre la qüestió, el contingut de la infografia aporta les claus per entendre el criteri adoptat i aplicar-lo en altres casos similars.

Amb el Dubtes i respostes, es vol mostrar la resposta als dubtes terminològics que els usuaris fan arribar a través del Servei i, alhora, destacar el valor d’aquesta interacció: de les consultes respostes neixen noves fitxes terminològiques de consulta pública, que contribueixen a fer créixer el coneixement terminològic disponible per a tothom.

Termes de l’eclipsi: astroturisme

TermcatDeixa un comentari

Els eclipsis són un dels grans atractius de l’astroturisme i cada any atreuen milers d’aficionats a l’astronomia a observatoris i altres indrets amb bones condicions d’observació del cel. Aquest any és especial, perquè la tarda del 12 d’agost viurem un eclipsi total de Sol.

Cal tenir en compte que per gaudir d’aquest fenomen extraordinari és imprescindible fer una observació segura. Així doncs, ja tens les ulleres d’eclipsi preparades? Saps que hi ha mètodes que ens permeten fer una observació indirecta dels eclipsis, com ara la projecció estenopeica?

Coincidint amb la publicació del Diccionari dels eclipsis, hem preparat un carrusel visual de termes relacionats amb l’astroturisme. Descobreix-ne el significat i prepara’t per gaudir d’un espectacle únic.

#termedelasetmana: nit roent

TermcatDeixa un comentari

Aquests dies, amb nits que en alguns indrets de Catalunya superen els 30 °C, destaquem un #termedelasetmana que descriu una realitat climàtica cada vegada més extrema: nit roent.

Fins ara, quan la temperatura mínima nocturna és de 30 °C o més, la forma més adequada i precisa que tenim d’anomenar-ho és nit roent. Aquest terme es distingeix de nit tropical (mínima entre 20 °C i 24,9 °C) i de nit tòrrida (mínima entre 25 °C i 29,9 °C). El terme nit roent es va fixar després que l’estiu del 2018 se’n registrés un cas excepcional a la costa gironina, però el que aleshores era una situació insòlita avui és, malauradament, molt menys extraordinari i cada cop passem més nits que superen els 30 °C. Podem confirmar, doncs, que actualment les nits roents ja són més habituals.

Recordem que l’adjectiu roent significa ‘extremament calent, que crema’ i es va considerar més adequat que altres propostes, com nit abrasadora, perquè abrasador remet sobretot a l’acció del Sol, no pas a la calor persistent de la nit.

És una evidència que el clima canvia i, com a conseqüència, també pot canviar la terminologia que fem servir per explicar-lo. Davant d’aquest nou fenomen, el Servei Meteorològic de Catalunya ja es planteja crear un nou terme per a anomenar les nits que superin els 35 °C i descriure amb més precisió aquesta realitat climàtica cada vegada més extrema.

#termedelasetmana: braçal

TermcatDeixa un comentari

Amb motiu de la campanya «A l’aigua, fem equip», del Departament d’Interior i Seguretat Pública, aquesta setmana destaquem un #termedelasetmana de la seguretat del bany que sempre genera dubtes lingüístics: el braçal, un element de flotació molt habitual entre els infants que s’inicien en el bany.

El braçal és un flotador que es col·loca al voltant del braç per afavorir la flotació de les criatures mentre es familiaritzen amb l’aigua. Tot i que pot ser un bon suport en l’aprenentatge, no substitueix mai la vigilància d’una persona adulta ni garanteix la seguretat dins l’aigua.

Des del punt de vista lingüístic, braçal és un derivat del mot braç i és una paraula polisèmica (en esports, per exemple, és la tira de tela que cenyeix el braç més amunt del colze i que serveix de distintiu). Sovint sentim a dir directament l’equivalència castellana manguitos o, en un intent de catalanitzar el terme: maniguets o maneguets. Bon intent! Però a grans trets un maniguet és una peça de roba que cobreix el braç o l’avantbraç per donar escalfor o bé, en tecnologia, una peça que serveix per a unir dos tubs d’una canalització. En aquest últim cas, també se’n pot dir maneguet.

Aquest estiu, a l’aigua, fem equip: utilitzem els termes adequats i, sobretot, gaudim del bany amb prudència i seguretat.

El nou Diccionari de la bicicleta i el ciclisme del TERMCAT arrenca amb el Tour

TermcatDeixa un comentari

El TERMCAT publica en línia el Diccionari de la bicicleta i el ciclisme, elaborat en col·laboració amb el Departament d’Esports de la Generalitat de Catalunya i la Federació Catalana de Ciclisme, amb motiu de l’inici del Tour de França i de les tres primeres etapes disputades a Catalunya.

La publicació del diccionari s’acompanya de dues infografies també consultables en línia que il·lustren un bon grapat de termes relatius a la bicicleta, l’equip dels ciclistes i el desenvolupament d’una cursa, amb la particularitat que, clicant cada terme, es pot accedir a les fitxes del diccionari per a tenir-ne la informació completa. A més, coincidint amb l’inici del Tour el dia 4 de juliol, entre els dies 2 i 5 de juliol es distribuiran trenta mil díptics en paper amb les infografies entre els visitants del Fan Park, el voluntariat, els clubs ciclistes i la Federació Catalana de Ciclisme, així com als municipis de pas de les etapes catalanes, amb l’objectiu d’ampliar al màxim l’abast divulgatiu d’aquests materials.

El diccionari recull més de dos-cents termes de la bicicleta i del ciclisme, classificats en les àrees de Bicicleta (per exemple, roda de perfil mitjà i eix passant, dintre la subàrea Parts i components, i cinta de manillar, dintre la subàrea Accessoris); Ciclisme (com ara etapa de mitjana muntanya o fals pla, dintre la subàrea Recorregut i desenvolupament d’una cursa, i trencar el pilot, dintre la subàrea Accions de cursa), i Ciclistes (per exemple, mallot, a la subàrea Material, i esprintador | esprintadora a la subàrea Funcions i rols). Successivament s’hi afegiran àrees de conceptes generals, circuits, modalitats de cursa i també àrees d’urbanisme lligades al desplaçament en bicicleta. 

Es tracta, per tant, d’un diccionari nou, que revisa per complet, actualitza i amplia el Diccionari de ciclisme del TERMCAT del 1991, publicat amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona i inclòs posteriorment en el Diccionari general de l’esport. D’aquesta manera es donarà compte de totes les innovacions tecnològiques i reglamentàries que han viscut la bicicleta i el ciclisme, però, sobretot, s’hi afegirà el rol central que té actualment la bicicleta dintre la mobilitat sostenible i també la part més descriptiva de les curses. 

La bicicleta s’ha consolidat com un dels mitjans de mobilitat més eficients, sostenibles i accessibles, gràcies a un disseny que combina simplicitat, funcionalitat i un impacte positiu en la salut de les persones. Aquesta realitat fa que avui el ciclisme sigui un fenomen compartit per múltiples àmbits: des dels esportistes d’elit que competeixen al màxim nivell fins als comunicadors que en difonen la cultura i els valors, passant pels urbanistes que impulsen infraestructures adaptades i pels milers d’aficionats que incorporen la bicicleta al seu dia a dia com a mitjà de transport, activitat esportiva o forma de lleure.

Cada fitxa terminològica conté la denominació catalana considerada principal i les denominacions catalanes sinònimes, si n’hi ha; els equivalents en castellà, francès, italià i anglès; una definició, i, sovint, notes amb informacions complementàries o que fan referència a termes relacionats (vegeu, per exemple etapa).

El Diccionari de la bicicleta i el ciclisme forma part de la col·lecció de Diccionaris en Línia del TERMCAT, amb més de 185 títols dedicats a diversos àmbits d’especialitat.

Dubtes i respostes. Enabefòbia o nobinariofòbia?

TermcatDeixa un comentari

El Dubtes i respostes del mes de juny, coincidint amb la setmana de l’Orgull LGTBI+ el dia 28, planteja un dubte i un concepte que, malauradament, encara existeix: enabefòbia, nobinariofòbia (‘aversió a les persones no-binàries’). Més enllà de resoldre la qüestió, el contingut de la infografia aporta les claus per entendre el criteri adoptat i aplicar-lo en altres casos similars.

Amb el Dubtes i respostes, es vol mostrar la resposta als dubtes terminològics que els usuaris fan arribar a través del Servei i, alhora, destacar el valor d’aquesta interacció: de les consultes respostes neixen noves fitxes terminològiques de consulta pública, que contribueixen a fer créixer el coneixement terminològic disponible per a tothom.