En el marc de l’acte de celebració del 40è aniversari del TERMCAT al Palau de Pedralbes, es va poder visitar per primer cop l’exposició Quaranta anys acompanyant canvis socials a través dels termes, en què es recullen quaranta termes, un per a cada any, que reflecteixen l’evolució de la nostra societat aquests anys i també la tasca de fixació de la llengua catalana que ha dut a terme el TERMCAT. Termes com ara píling, família monoparental, clonatge, zona euro, pòdcast, pescaclics, sororitat, teletreball o vespreig, dels més antics fins als més actuals, han marcat els últims 40 anys.
Prèviament, ja es va iniciar una primera parada a la seu central del Consorci per a la Normalització Lingüística de Barcelona (al carrer d’Avinyó, 52), on es va exposar del 10 de febrer al 5 de març. Ara aquesta exposició itinerant, com bé diu el seu nom, continua l’itinerari i se’n va de gira. La propera estació, a petició novament del Consorci per a la Normalització Lingüística, és a Sant Cugat del Vallès: s’està del 18 al 26 de maig al vestíbul de l’Ajuntament de Sant Cugat i s’emmarca dins de les activitats organitzades amb motiu de la Setmana del Català.
La segona parada és a la seu central de l’Institut d’Estudis Catalans, concretament en un dels claustres, on s’exposarà del 28 de maig al 5 de juny, fent-la coincidir amb la XXIII Jornada de la SCATERM, titulada «Quan la ciència esdevé ficció i la terminologia ho fa possible», que se celebrarà el dijous 4 de juny al matí.
L’exposició fa una parada tècnica durant l’estiu i es torna a activar al novembre: del 2 al 30 de novembre s’estarà a Girona capital, concretament a Casa Solterra (també seu del Consorci per a la Normalització Lingüística de Girona).
Recordem que l’exposició pot continuar fent el seu camí i que, si us interessa, podeu contactar amb l’Àrea de Comunicació del TERMCAT per planificar noves dates a través del correu informacio@termcat.cat.
Aquesta setmana s’emmarca dins de la Setmana de la Natura i es vol posar èmfasi en la recuperació d’espècies i hàbitats per recordar que sense hàbitat no hi ha espècie. Reconnectar espais fragmentats i restaurar ecosistemes degradats és una manera concreta de construir aquest #FuturViu que reivindica la campanya d’enguany. Per això, el nostre #termedelasetmana és connectivitat ecològica.
Animals, plantes, rius i pol·linitzadors depenen d’una xarxa contínua d’espais naturals que els permet moure’s, reproduir-se i mantenir els processos ecològics que sostenen la vida. La connectivitat ecològica fa referència, precisament, a aquesta connexió entre hàbitats: boscos, rius, camps, aiguamolls o espais verds que, quan estan units, formen un territori més viu i resilient. Però sovint aquesta xarxa es fragmenta per carreteres, urbanitzacions o infraestructures. Quan això passa, moltes espècies queden aïllades i els ecosistemes es tornen més fràgils, especialment en un context de canvi climàtic.
Per això, cada vegada són més importants accions com restaurar rius, crear corredors biològics, mantenir marges naturals o naturalitzar les ciutats. Connectar la natura és també una manera de protegir la biodiversitat i de garantir un futur més habitable per a tothom.
El segon Dubtes i respostes planteja un dubte en un terme d’actualitat de la terminologia de la intel·ligència artificial: Què vol dir promptography?I com es pot dir en català? Més enllà de resoldre la qüestió, el contingut de la infografia aporta les claus per entendre el criteri adoptat i aplicar-lo en altres casos similars.
Amb el Dubtes i respostes, es vol mostrar la resposta als dubtes terminològics que els usuaris fan arribar a través del Servei i, alhora, destacar el valor d’aquesta interacció: de les consultes respostes neixen noves fitxes terminològiques de consulta pública, que contribueixen a fer créixer el coneixement terminològic disponible per a tothom.
Ha tornat, com cada any, aquell fenomen misteriós que fa que, de sobte, entre l’abril i el juny, el gimnàs s’ompli de bones intencions i presses. Surt el sol, arriba la màniga curta i… és cert que la pressió estètica i la vigilància del cos no ens hi ajuda gens, però estem convençuts que cal fer esport per motius de salut, oi? Per això, el nostre #termedelasetmana és un material clau dels gimnasos: la manuella.
Entrem al gimnàs amb decisió, mirem al voltant com si sabéssim exactament què fem i acabem agafant una o dues manuelles. La manuella és aquell objecte fidel que no jutja: tant serveix per fer quatre aixecaments de pes ben fets com per fer-ne dos i mig mentre penses que ja n’hi ha prou per a avui. I no cal dir-ne de cap altra manera: ni “pes lliure” amb veu solemne ni paraules importades que semblen sortides d’un vídeo motivacional (com ara mancuerna o dumbbell). És una manuella, la de tota la vida, la que ens recorda, l’endemà, que potser ens hem passat una mica.
Des del punt de vista lingüístic, manuella deriva del francès manivelle (del llatí manuale). Literalment, seria com una “eina petita de mà”. Això encaixa perfectament amb l’ús: és un pes pensat per agafar amb una sola mà, a diferència d’altres materials de gimnàs més voluminosos.
Així que aquesta setmana, si us proposeu d’anar al gimnàs, com a mínim feu-ho amb bon vocabulari i en català. Us recomanem que visiteu també aquesta infografia, que recull els termes bàsics referits al material auxiliar dels gimnasos.
Aquest Termes d’estrenaestà dedicat a 6 termes de l’àmbit de l’estètica i la indumentària. Principalment s’hi inclouen denominacions catalanes alternatives a manlleus de l’anglès, com calçat minimalista per a calçat barefoot o cura de la pell per a skin care.
Aquesta iniciativa s’inscriu en la tasca habitual del TERMCAT de difondre la terminologia catalana actualitzada en diversos sectors del coneixement.
La infografia s’afegeix al conjunt de materials gràfics i multimèdia del web del TERMCAT, que donen accés de manera visual i atractiva a termes de tota mena de sectors.
El TERMCAT presenta un nou producte multimèdia dedicat a termes procedents de consultes dels usuaris: Dubtes i respostes. Consisteix en una infografia en format de carrusel, en què periòdicament es destacarà una de les consultes rebudes pel Servei, ja sigui per l’interès que desperta o per la rellevància que té. Cada peça de la sèrie oferirà una explicació terminològica breu, clara i amb voluntat divulgativa.
El primer Dubtes i respostes planteja un dubte en un terme sovint present als mitjans de comunicació: decolonial o descolonial? Més enllà de resoldre la qüestió, el contingut de la infografia aporta les claus per entendre el criteri adoptat i aplicar-lo en altres casos similars.
Aquesta actuació s’inscriu en la tasca del TERMCAT de difondre la terminologia catalana actualitzada en els diversos àmbits del coneixement. Amb el Dubtes i respostes, es vol mostrar la resposta als dubtes terminològics que els usuaris fan arribar a través del Servei i, alhora, posar en valor aquesta interacció: de les consultes respostes neixen noves fitxes terminològiques de consulta pública, que contribueixen a fer créixer el coneixement terminològic disponible per a tothom.
El Diccionari general de l’esport s’ha posat al dia un any més, incorporant tota la informació del món de l’esport treballada al TERMCAT durant el 2025. Gràcies a la col·laboració d’especialistes i d’usuaris, en aquesta actualització s’hi han afegit 39 termes, de manera que actualment ja conté 11.931 termes esportius (amb equivalents en altres llengües i amb definicions); a més, 61 termes ja existents s’han modificat en una part o altra de la informació que oferien per a fer-los més complets.
Tot i que els termes nous o modificats pertanyen sobretot a l’àmbit del futbol (per exemple, fulla seca, segada o gols evitats) i a l’àmbit de la gimnàstica (com ara cèrcol de pilates, espatllera o pes rus), en realitat cobreixen un ampli espectre dels esports (cruiximent en medicina de l’esport, habitacle en automobilisme, etc.).
Tots aquests nous termes es poden consultar agrupats en l’apartat Incorporacions del 2026 del diccionari en línia.
Aquest diccionari, elaborat pel TERMCAT, es va publicar en paper l’any 2010, en col·laboració amb la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) i de diverses federacions balears i valencianes, i amb el suport de la Generalitat de Catalunya, el Govern d’Andorra i el Govern de les Illes Balears. Posteriorment el TERMCAT hi ha anat fent actualitzacions anuals, per a garantir a l’esport català la possibilitat de consultar tota la seva terminologia classificada per esports i permanentment posada al dia. Es tracta d’un compromís que es va mantenint any rere any amb l’ajuda inestimable d’usuaris, d’especialistes i de les federacions esportives catalanes agrupades sota la UFEC.
A més del diccionari, també s’ha elaborat una infografia sobre gimnasos, en col·laboració amb el Departament d’Esports de la Generalitat de Catalunya, el COPLEFC, l’ADECAFF i Gestiona, que il·lustra els termes del material auxiliar més habitual (per exemple, manuella o corró d’escuma).
El Diccionari general de l’esport forma part de la col·lecció Diccionaris en Línia del TERMCAT, que actualment ofereix més de 180 títols dedicats a diversos camps d’especialitat.
Els noms avís i alerta tenen significats propers i pot ser que fins i tot en algun context siguin intercanviables, però en general hi ha matisos clars entre l’un i l’altre: una cosa és estar avisats que farà mal temps, i una altra de diferent és estar en alerta.
Amb motiu de la celebració el dilluns 23 de març del Dia Meteorològic Mundial, que aquest any porta per lema “L’observació d’avui, la protecció de demà”, amb el qual es vol destacar el valor de l’observació meteorològica i la recollida de dades com a base per a la protecció de la població, des del TERMCAT volem aprofitar per remarcar la diferència entre els termes avís meteorològic i alerta meteorològica, que en els àmbits especialitzats de la predicció meteorològica i la protecció civil clarament no són sinònims i presenten diferències importants.
En primer lloc, els avisos meteorològics són avisos de predicció meteorològica, emesos per un servei meteorològic oficial quan es preveu, amb certa probabilitat, que se superi un llindar de perill establert per a una variable meteorològica en una zona determinada, el mateix dia de la predicció o fins al tercer dia de predicció. Són avisos que tenen un caràcter informatiu i preventiu.
A Catalunya és el Servei Meteorològic (SMC) l’òrgan que s’ocupa d’emetre aquests avisos, que poden fer referència a qualsevol d’aquestes variables: intensitat de pluja, acumulació de pluja, neu acumulada, vent, estat del mar i temperatura. En funció del llindar que es preveu superar i de la probabilitat d’ocurrència del fenomen, des de l’SMC s’estableix un grau de perill per comarques en una escala del 0 (sense avís) al 6 (perill molt alt), en què els nivells de l’escala s’agrupen segons un codi semafòric de quatre colors (verd, groc, taronja o vermell, de menys a més perill).
En el sistema establert a Catalunya també existeixen tres tipus d’avisos específics que pot emetre el Servei Meteorològic: en primer lloc, hi ha els preavisos, que es fan amb més antelació, quan es preveu la superació d’un llindar de perill més enllà del tercer dia de predicció (i en aquest cas, si la previsió finalment es confirma, el preavís pot derivar en l’emissió d’un avís); d’altra banda, hi ha els avisos de temps violent, quan, a partir de l’observació d’un increment sobtat de les descàrregues elèctriques, es preveu la possibilitat que en les dues hores posteriors a l’avís es produeixi algun fenomen meteorològic de caràcter convectiu que pugui causar danys materials o posar en risc la vida de les persones (pedra de més de 2 cm de diàmetre, tornados, esclafits o ratxes de vent superiors a 25 m/s, que corresponen a 90 km/h); i, finalment, hi ha els avisos d’observació, quan es detecta la superació d’un dels llindars en una zona que no ha estat prèviament avisada o per emfatitzar l’ocurrència d’un fenomen meteorològic destacat en una zona que no havia estat inclosa en l’avís basat en la predicció.
D’altra banda, les alertes meteorològiques són alertes emeses per l’òrgan oficial encarregat de la protecció civil d’un territori, prenent com a base un avís meteorològic emès pel servei meteorològic oficial. Tenint en compte el grau de perill de l’avís, d’una banda, i la vulnerabilitat de la zona geogràfica afectada, de l’altra, l’autoritat competent valora el risc i pot decidir activar un pla d’emergències amb l’objectiu de protegir vides humanes i evitar danys materials importants derivats del fenomen previst. Aquestes alertes, doncs, tenen un caràcter operatiu i de gestió de l’emergència.
En el context català és Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya, a través del CECAT (Centre de Coordinació Operativa de Catalunya), qui pot emetre les alertes meteorològiques basades en un avís meteorològic, és a dir, qui pot activar un pla d’emergències en fase d’alerta per risc meteorològic (alguns plans especials amb noms propis ben coneguts són Inuncat, Neucat i Ventcat). En aquest marc, a més, si es considera convenient perquè hi ha un risc imminent o s’han de donar instruccions precises a la població, des de fa un temps Protecció Civil també té la possibilitat d’enviar missatges d’alerta als telèfons mòbils a través del sistema ES-Alert, que es basa en una tecnologia que permet que les antenes de telefonia mòbil situades en una zona definida (la de l’emergència) enviïn l’alerta als telèfons mòbils que reben la seva cobertura.
En definitiva, un avís meteorològic no comporta sempre una alerta meteorològica (i una alerta meteorològica tampoc no implica sempre l’enviament de missatges massius a la població). Per exemple, el Servei Meteorològic pot emetre un avís per vent als Pirineus que no comporti cap alerta de Protecció Civil, perquè es considera que no afecta la població.
En el context de canvi climàtic actual, sembla que cada cop seran més freqüents els avisos i les alertes meteorològiques, així que esperem que aquestes distincions terminològiques puguin ajudar a la precisió en els intercanvis comunicatius i també a la interpretació de la informació que rep el conjunt de la ciutadania.
El TERMCAT ha publicat la Terminologia de la seguretat privada, una obra que recull 229 termes relacionats amb aquest àmbit professional amb l’objectiu de fomentar l’ús del català en la comunicació especialitzada del sector. L’obra s’ha elaborat amb l’Associació Catalana d’Executius, Directius i Empresaris (ACEDE) i amb la col·laboració de l’Associació Catalana d’Empreses de Seguretat (ACAES).
El recull pot ser especialment útil per al personal de seguretat privada, els centres de formació que imparteixen estudis en aquest àmbit, els despatxos de detectius privats, les empreses de seguretat privada i també per als departaments de l’Administració que hi tenen relació. A més del diccionari, també s’ha elaborat una infografia amb alguns dels termes més habituals del sector.
El diccionari aplega terminologia referent al personal, la indumentària, les instal·lacions, les mesures de seguretat, els principis d’actuació o els objectes que hi estan relacionats. Cada fitxa terminològica inclou la denominació catalana considerada principal i, si escau, les denominacions catalanes sinònimes, així com els equivalents en castellà. També s’hi ofereix una definició i, quan s’ha considerat convenient, notes explicatives complementàries que ajuden a precisar l’ús dels termes.
Aquesta nova publicació contribueix a ampliar els recursos terminològics disponibles en català en un àmbit professional en creixement i reforça el compromís del TERMCAT amb la difusió de la terminologia especialitzada en català.
El recull forma part de la col·lecció de Diccionaris en Línia del TERMCAT, que ofereix actualment més de 180 títols dedicats a diversos camps d’especialitat, i es pot consultar al web del TERMCAT.
En el marc de la Setmana Mundial del Cervell, sovint recordem que el cervell no només sustenta processos cognitius com la memòria o el llenguatge, sinó també el que anomenem salut mental, el nostre #termedelasetmana.
Aquest terme fa referència a un estat d’equilibri psíquic en què una persona pot utilitzar les seves capacitats cognitives i emocionals, relacionar-se amb els altres i afrontar les demandes de la vida quotidiana. No és simplement l’absència de trastorns: implica benestar, consciència de les pròpies capacitats i la possibilitat de contribuir a la comunitat.
El concepte és ampli i depèn també de factors biològics, psicològics, socials i ambientals, cosa que explica que avui es parli cada cop més de salut mental com d’un continu que pot variar al llarg de la vida. En aquest context, les dades actuals mostren la seva rellevància social: es calcula que una de cada quatre persones experimentarà algun problema de salut mental al llarg de la vida, fet que ha situat el benestar emocional al centre del debat públic i de moltes polítiques de salut. És per això que el Govern ha promogut el Pacte Nacional de Salut Mental, en què, entre altres coses, insta a definir els estàndards de terminologia per disposar de prou capacitat d’interpretació i d’avaluació de les accions que se’n deriven.
Parlar de salut mental, doncs, és parlar no només del cervell i dels processos psicològics, sinó també de les condicions de vida, les relacions i els entorns que fan possible el benestar. Podeu consultar la Terminologia de l’atenció a la salut mental i a les addiccions.
