#termedelasetmana: esport adaptat

Aquesta setmana us volem proposar com a #termedelasetmana el terme esport adaptat.

Fa referència a l’esport que pot ser practicat per persones amb discapacitat física, discapacitat sensorial o discapacitat intel·lectual, ja sigui com a modificació d’un esport existent o com a pràctica especialment concebuda amb aquesta finalitat.

Gairebé tots els esports regulats es poden practicar també com a esports adaptats amb modificacions diverses (l’atletisme, el judo, l’esquí, la natació, el bàsquet amb cadira de rodes, el futbol, etc.). A més, hi ha esports específics, com ara la boccia (per a persones amb discapacitats físiques), el golbol (per a persones cegues) o l’hoquei interior (per a persones amb discapacitat intel·lectual).

Tot i que en certs contextos es fa ús de la forma anglesa parasport per a referir-se a aquest concepte, actualment es considera preferible fer servir el terme esport adaptat (o les variants concretes de cada esport: futbol adaptatbàsquet adaptatatletisme adaptatesquí adaptat, etc.). Els termes creats amb para– (paralímpic -aparaesquíparatriatló, etc.) es mantenen en ús per tradició, però s’ha de tenir en compte que en l’origen, estrictament, para- fa referència només als casos de discapacitat física (per paràlisi del cos), mentre que el ventall de persones que es poden beneficiar dels avantatges de l’esport, adaptant-lo a les seves possibilitats, és molt més ampli.

Si us interessa aquest àmbit, us agradarà saber que al Diccionari general de l’esport podeu consultar una àrea específica dedicada als esports adaptats.

[Font: TERMCAT]

Del matchfunding al finançament col·lectiu mixt només ens cal fer el pas

Avui dia el nombre de projectes culturals, empresarials i socials que veuen la llum gràcies al finançament col·lectiu (crowdfunding, en anglès) ja supera de llarg el centenar de milers. Les dificultats creixents per a trobar finançament per a nous projectes i l’oportunitat que ofereixen les plataformes web per arribar a molts usuaris i interactuar-hi amb poc temps i cost han consolidat aquest sistema de finançament basat en les aportacions individuals, sovint modestes, d’un gran nombre de persones a través d’una plataforma web.

Segons que els participants rebin o no una contraprestació a canvi de les aportacions i segons el tipus d’aquesta contraprestació, parlem de finançament col·lectiu de donació o microdonació (els participants no reben cap contraprestació), finançament col·lectiu amb recompensa o micromecenatge (els participants reben una petita contraprestació), finançament col·lectiu de préstec (els participants reben interessos) i finançament col·lectiu d’inversió (els participants reben accions o participacions en els beneficis empresarials).

Per a referir-nos al finançament col·lectiu en què, a més de les aportacions individuals, el projecte es beneficia també de la participació d’una organització que hi afegeix una quantitat rellevant, disposem del terme finançament col·lectiu mixt (en anglès, matchfunding). El mot anglès, format a partir del creuament de matched crowdfunding, inicialment, feia referència a les campanyes de finançament col·lectiu (crowdfunding) en què una organització igualava (to match) el total de les aportacions dels particulars. A hores d’ara, però, l’organització pot complementar aquest total amb quantitats que poden ser equivalents, superiors o, rarament, inferiors al total d’aportacions individuals.

La denominació finançament col·lectiu mixt, alternativa catalana al manlleu anglès normalitzada recentment, és una forma descriptiva i lingüísticament adequada formada pel nucli finançament col·lectiu (forma normalitzada en català com a equivalent de l’anglès crowdfunding) i el modificador mixt (adjectiu que significa “compost de parts, d’elements, etc., diferents o dissemblants”)que és l’element més distintiu d’aquest tipus de finançament col·lectiu, perquè destaca la naturalesa diferent de les aportacions que es fan.

Si bé és cert que en qüestions de finançament sempre és prudent anar pas a pas en les decisions que es prenen, en qüestions de llengua, en canvi, no cal pensar-s’hi dues vegades a fer el pas del matchfunding al finançament col·lectiu mixt o, en general, a qualsevol altre tipus de finançament col·lectiu.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: desjudicialització

Aquesta setmana, en què el dia 21 s’escau el Dia Europeu de la Mediació, el TERMCAT i el Departament de Justícia, Drets i Memòria us presentem el Diccionari de la mediació. I, per anar fent boca, us proposem com a #termedelasetmana un dels termes que hi podreu trobar: el terme desjudicialització.

Fa referència a l’acció de buscar una solució a un conflicte mitjançant mecanismes d’intervenció diferents de la forma jurisdiccional tradicional, que probablement seran més apropiats per a atendre les necessitats i els interessos de les parts. La desjudicialització, al costat de la deslegalització i de la desjuridificació —uns altres dos termes que també trobareu al diccionari—, és una de les bases del model de justícia que promou la mediació.

Des del punt de vista de la formació, el terme és un exemple paradigmàtic de mot creat per derivació, un dels processos de formació de termes més productius en català i, especialment, en l’àmbit del dret i les disciplines que s’hi poden relacionar. A partir de la base judici, que prové del llatí judicium, es crea l’adjectiu judicial, amb l’adjunció de la terminació –al, habitual en la creació de formes adjectives; sobre judicial, es crea judicialitzar, amb l’adjunció de la terminació –itzar, que es fa servir per a crear verbs; sobre judicialitzar, es crea judicialització, el substantiu corresponent; i sobre aquest substantiu, amb l’adjunció del prefix negatiu des-, es crea desjudicialització.

Si us interessa la terminologia relacionada amb els procediments de resolució de conflictes sense intervenció judicial, i especialment amb la mediació, us interessarà el Diccionari de la mediació, que aplega i defineix prop de 700 termes del sector.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: tifinag

Aquesta setmana, concretament el dia 12 de gener, s’escau el dia de l’any nou del calendari amazic. Des del TERMCAT ho celebrarem publicant els Tastets de cuina amaziga, un diccionari en línia que inclou els termes escrits en l’alfabet que es designa amb el terme que us proposem com a #termedelasetmana: tifinag.

El tifinag és l’alfabet propi de l’amazic, la llengua afroasiàtica parlada pels individus d’un grup ètnic que ocupa regions discontínues del nord d’Àfrica, des d’Egipte fins a l’oceà Atlàntic i des de la mar Mediterrània fins al sud del Sàhara. És un alfabet d’origen incert, probablement d’arrels líbiques, emprat sobretot pels tuaregs.

Es tracta d’un terme normalitzat des de fa temps en català, que formalment és l’adaptació, documentada ja en algunes obres lexicogràfiques catalanes i també en textos catalans d’especialitat, de la forma més difosa internacionalment tifinagh. Aquesta grafia s’ajusta a la pronúncia habitual del terme en català amb una oclusiva velar sorda final: [tifi’nak]. En el cas paral·lel de l’adaptació de amazigh en amazic no es va optar per la grafia -g (amazig) pel perill que el final en -ig fos interpretat com a so africat i no com a velar. Aquesta circumstància no és pertinent en el cas de tifinag, ja que la terminació -ag es pronuncia sempre en català com a oclusiva velar sorda, independentment de quina sigui la síl·laba tònica del mot.

Tot i que en amazic tifinag és un mot femení plural, amb el sentit estricte de ‘conjunt de lletres de l’escriptura amaziga’, s’adapta com a forma masculina singular d’acord amb l’ús habitual en català i en la resta de llengües veïnes. Es tracta d’un cas més de designacions que són plurals en la llengua de partida que s’adapten com a singulars en la llengua d’arribada: per exemple, tuareg, masculí singular en català, prové en realitat de l’àrab Tawareg, plural de Targi, i el singular català falàfel correspon al plural àrab falafil.

Podeu consultar la informació terminològica sobre aquests termes en el Cercaterm, i ben aviat podreu consultar també els Tastets de cuina amaziga, amb una cinquantena de plats típics d’aquesta cultura.

[Font: TERMCAT]

Al cap de l’any

Mentre els pastors del pessebre s’escalfen les mans al voltant de focs encesos aquí i allà (focs de plàstic o de bombetes que pampalluguegen), en instal·lacions esportives o a l’aire lliure dones i homes també s’escalfenfan escalfament o escalfen parts específiques del cos (les cames, els braços, els abdominals), per tenir la musculatura a punt en el moment de començar l’exercici.

Ells (la dona que renta, el pescador adormit sobre l’estany de paper de plata, la pagesa amb el pollastre) porten admirablement bé la immobilitat del plàstic o el fang. Nosaltres, en canvi, de treballar tantes hores asseguts o drets, patim de l’esquena o sentim una tensió dolorosa a les espatlles (l’esquerra, la dreta, sovint totes dues), que ens porta a compensar-ho fent esport.

I això que ells dormen al ras i cauen sovint sobre el suro o el caminet de pedra, no com nosaltres que, quan fem exercicis a terra, desenrotllem l’estora o màrfega per estar més confortables i que ja ens assegurem de portar l’aïllant si el que ens tira són la muntanya i la tenda.

Però els dies de Nadal són sobretot infanteses. Els grans —més desenganyats, erosionats— ens mirem petits i joves convençuts que són el planter i que amb els anys seran una plantilla més forta, més bondadosa, més conscient i més feliç que tots nosaltres. I que sabran fer un món millor per a tot allò que l’habita.

Ara, això sí, és possible que les figures de pessebre prefereixin (de molt!) les mans cansades dels grans i que ja tremolin només de veure aproximar-se els ditets tafaners del planter, ensopegant pel camí amb la molsa i el suro…

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: mapatge

Aquests dies es torna a veure en mitjans de comunicació i a sentir en converses el terme anglès mapping, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana la forma catalana equivalent: mapatge.

Fa referència a la tècnica artística consistent a projectar llum, imatges o un vídeo sobre una superfície tridimensional, com ara la façana d’un edifici o una escultura, per aconseguir efectes en 3D, sovint amb un acompanyament sonor. També se’n pot dir videomapatge.

Tant la forma anglesa com la catalana prenen com a base el verb mapar, del mot mapa, que ve del llatí mappa, que originàriament volia dir ‘tovalla’ o ‘tovalló’, però que aviat va passar a designar una representació geogràfica sobre un tros de tela. I, a partir d’aquest sentit relacionat amb la geografia, el terme i els seus derivats han passat a diversos àmbits d’especialitat per a designar qualsevol representació de dades en un format diferent del que es presenta inicialment (com en mapa genèticmapa cognitiu, mapa conceptual, etc.).

Per tant, si aquest dies us quedeu enlluernats davant d’algun mapatge, no cal que feu servir la forma anglesa per a referir-vos-hi, que en català són igualment espectaculars.

[Font: TERMCAT]

Bon Nadal i bon any nou, amb alguns dels termes que hem destacat durant el 2022

Tot l’equip del TERMCAT us desitgem bon Nadal i un any nou ben feliç, i ho fem recordant-vos alguns dels termes que durant aquest any 2022 us hem destacat, relacionats amb l’actualitat informativa o amb altres aspectes rellevants.

Feu clic a cadascun dels termes en aquesta infografia interactiva i podreu recuperar els textos en què en vam parlar, o les entrades del Cercaterm en què trobareu la definició, els equivalents en altres llengües i, sovint, notes d’interès complementari.

Gràcies un any més a tots els nostres seguidors i usuaris per l’interès per la nostra tasca i per ajudar-nos a continuar desenvolupant la terminologia catalana necessària per als diversos àmbits d’especialitat.

#termedelasetmana: salut cardiovascular

Aquesta setmana és setmana de Marató: arriba la Marató de TV3, dedicada aquest any a la salut cardiovascular, i aquest és precisament el terme que us volem proposar com a #termedelasetmana: salut cardiovascular.

La salut cardiovascular es basa en el manteniment de valors òptims en els principals factors de risc cardiovascular i en el seguiment dels marcadors de risc cardiovascular. Els principals factors de risc són el tabaquisme, l’alcoholisme, l’obesitat i l’alimentació no saludable; i es consideren marcadors de risc l’edat, el sexe, els antecedents familiars o els determinants socials de salut.

En el cas dels marcadors de risc, la persona no hi té poder d’intervenció i només cal fer-ne un seguiment adequat. En canvi, en els factors de risc sí que cadascú hi pot influir, i la bona notícia és que disminueixen el seu efecte perjudicial sobre l’organisme si la persona es capaç de revertir-los.

El terme salut cardiovascular és una formació sintagmàtica: la base substantiva salut (“Estat de benestar físic, psíquic i social, relacionat amb l’absència de malalties i dolor i amb la voluntat d’optimització del potencial personal”), d’origen llatí, s’adjectiva amb la forma composta cardiovascularcàrdio– és un formant d’origen grec, del mot kardía, que significa ‘cor’, i vascular és una formació creada per analogia sobre el llatí vascŭlum, diminutiu de vas ‘vas, recipient’, que en l’àmbit sanitari sol fer referència als vasos sanguinis.

La Marató de TV3 ens ajudarà a conèixer millor aquest terme, però si us interessa consultar-ne la definició, els equivalents en altres llengües i molts altres termes que s’hi relacionen, us convidem a visitar la Terminologia de la salut cardiovascular i la infografia interactiva que recollirà alguns dels termes més rellevants del sector.

[Font: TERMCAT]

Com uns animals

En la vida salvatge, un animal no fa res d’especial per a mantenir-se en forma, tan sols es mou constantment. I més li val perquè s’hi juga la vida, tant si està de la banda dels predadors com si està de la banda de les preses: un guepard amb sobrepès passarà gana, i un antílop amb les articulacions rovellades apunta a plat fort en un menú de la sabana.

En canvi, els éssers humans tendim a la vida sedentària. Els nuclis de població eviten que ens passem el dia trescant per la natura; els mitjans de transport, els ascensors i les escales mecàniques ens alliberen de fatigues innecessàries, i les pantalles, el col·leccionisme, els jocs de taula i la lectura ens regalen dies plàcids i emocions bàsicament mentals.

Necessitem, ja es veu, buscar situacions expresses per a fer exercici i, ja que hi som, podríem prendre nota del món animal. Doncs bé, això és exactament el que pretén l’entrenament de rutina animal, o rutina animal.

Podríem dir que la rutina animal (en anglès, animal flow) és una activitat de fitnes sense aparells, que agrupa exercicis a terra executats a l’aire lliure o sobre una estora (alguns de disciplines com el ioga, la capoeira o el parkour), amb dos afegits singulars:

  • el primer, que la transició entre exercici i exercici es fa de manera fluida, sense talls (d’aquí que en anglès se’n digui flow ‘fluència’);
  • el segon, que els moviments de base imiten els moviments naturals de diverses espècies animals, com ara felins, granotes, primats i llangardaixos (i per això se’n diu animal).

Segons els seus defensors, l’entrenament de rutina animal proporciona equilibri, força d’articulacions, flexibilitat, potència muscular i consciència del cos i, a més, ho aconsegueix d’una manera divertida. I deu ser cert, perquè la cosa no ha parat de créixer des del 2010, l’any que Mike Fitch, el seu creador, va fundar l’associació Animal Flow per a promoure-ho.

Voleu estar en forma? Doncs ja ho sabeu: allibereu la vostra part més animal i feu com els guepards, com els ximpanzés o com el vostre gos o el vostre gat…

[Font: TERMCAT]

No ens oblidem de la sida

El dia 1 de desembre es commemora el Dia Mundial de la Sida, amb la voluntat de conscienciar tothom que la malaltia continua afectant moltes persones arreu del món. La sida (sigla lexicalitzada que s’ha format a partir de la denominació síndrome d’immunodeficiència adquirida) és la malaltia corresponent a la darrera etapa de la infecció pel VIH (el virus de la immunodeficiència humana). El lema d’aquest any posa el focus en la lluita contra la desigualtat i l’estigmatització, i fa èmfasi en la necessitat de garantir a totes les persones afectades l’equitat en l’accés als tractaments i a l’atenció mèdica i social adequats. 

Actualment, a banda de la millora de les mesures de prevenció, que han reduït dràsticament la transmissió del virus, les principals línies en la recerca terapèutica contra la sida són els mecanismes de citotoxicitat cel·lular dependent d’anticossos, els anticossos neutralitzants i les cèl·lules NK, les teràpies amb cèl·lules mare o el desenvolupament de noves vacunes terapèutiques. Sense oblidar que, en un món globalitzat i d’acord amb el principi d’una sola salut, cal assegurar que la recerca biomèdica tingui en compte conjuntament la salut humana, la sanitat animal i la vegetal i els riscos sanitaris associats al medi ambient. 

Podeu consultar en línia la terminologia relacionada amb aquest tema en el Vocabulari multilingüe de la sida, que recull més de 425 termes relatius a la infecció pel VIH i la sida que s’utilitzen habitualment en l’àmbit assistencial. A més de la denominació i la definició catalanes (i eventualment notes complementàries), cada terme presenta les denominacions equivalents en sis llengües romàniques (castellà, francès, gallec, italià, portuguès i romanès), amb els indicadors de categoria gramatical corresponents, i també en anglès.

[Font: TERMCAT]