El Dubtes i respostes d’inicis de novembre planteja un dubte bastant habitual de dos termes en l’àmbit de l’economia i el comerç que sovint només sentim en anglès: Com es diu en catalàe-shopiphysical shop? Més enllà de resoldre la qüestió, el contingut de la infografia aporta les claus per entendre el criteri adoptat i aplicar-lo en altres casos similars.
Amb el Dubtes i respostes, es vol mostrar la resposta als dubtes terminològics que els usuaris fan arribar a través del Servei i, alhora, destacar el valor d’aquesta interacció: de les consultes respostes neixen noves fitxes terminològiques de consulta pública, que contribueixen a fer créixer el coneixement terminològic disponible per a tothom.
Aquesta setmana, amb motiu de l’actualització de la Terminologia de la intel·ligència artificial, volem destacar un #termedelasetmana d’aquest àmbit que no és gaire tècnic, és fàcil d’entendre i alhora un gran adulador: parlem de la complaença.
En el món de la intel·ligència artificial, la complaença és la tendència d’un sistema a donar la raó a l’usuari, validar les seves opinions o adaptar les respostes al que creu que vol sentir, fins i tot quan no són del tot correctes. Aquest fenomen es pot relacionar amb les al·lucinacions, és a dir, la generació de contingut incorrecte, inapropiat o fictici que el sistema presenta com si fos autèntic o concordés amb la indicació original. Tot i que són fenòmens diferents, de vegades van de bracet: una IA que tendeix a donar la raó a l’usuari pot reforçar una afirmació falsa o inventar informació per sostenir-la. Dit d’una altra manera, és com aquell amic entusiasta que et diu que sí a tot, que la teva idea és brillant i que la teva teoria revolucionarà el món, encara que li diguis que la Terra és plana o que dos més dos fan cinc.
Des del punt de vista lingüístic, complaença és un derivat nominal del verb complaure (del verb plaure, en llatí placēre, que vol dir ‘agradar’). Una mateixa actitud, diverses maneres de dir-ho: en anglès, sycophancy; en francès, complaisance o flagornerie; en castellà, complacencia o sicofancia. Un petit viatge entre llengües per parlar d’una actitud que, en intel·ligència artificial, convé tenir ben present: donar la raó a l’usuari i afalagar-lo, encara que no sempre tingui raó.
És evitable aquesta complaença? Podem ensinistrar la IA perquè qüestioni les nostres afirmacions, assenyali errors i reconegui quan no sap alguna cosa. Per exemple, li podem dir “No em donis la raó automàticament. Si m’equivoco, corregeix-me amb arguments; qüestiona les meves afirmacions quan calgui i prioritza sempre la precisió per damunt de complaure’m”. Al capdavall, no volem una IA que sempre ens doni la raó, sinó que ens ajudi a pensar, a contrastar informació i qüestionar les pròpies idees. De vegades, perquè la IA no ens faci la pilota, només cal demanar-li-ho.
El Diccionari del sensellarisme, elaborat per la Fundació Arrels i el TERMCAT, ja es pot consultar en línia. Aquesta publicació posa a l’abast de tothom una obra que recull i defineix els principals conceptes relacionats amb la realitat de les persones que viuen en situació de sensellarisme. El diccionari té com a objectiu oferir terminologia precisa i consensuada que contribueixi a millorar la comprensió d’aquesta realitat social, a abordar-la sense prejudicis i a facilitar la presa de decisions i la gestió en els àmbits d’intervenció.
L’obra recull 562 termes, amb la denominació catalana i els equivalents en castellà, francès i anglès, acompanyats de definicions i, en molts casos, de notes explicatives que aporten context o informació complementària. El diccionari s’organitza en diverses subàrees per poder abordar temes com la prevenció, la diagnosi, la vida al carrer, els recursos humans, l’accés a l’allotjament i serveis, les prestacions i la sensibilització, entre d’altres.
Entre els termes inclosos hi ha conceptes clau com persona sense llar,persona sense sostre, model de primer l’habitatge (housing first), aporofòbia, acompanyament, igual de suport o arquitectura hostil, que reflecteixen diferents dimensions del sensellarisme i de les polítiques i pràctiques d’intervenció.
A més de la seva funció terminològica, l’obra vol posar en relleu el poder del llenguatge. Les paraules amb què descrivim les persones i les situacions poden afavorir una mirada respectuosa i inclusiva o bé perpetuar estigmes. L’obra parteix de la idea que la manera d’anomenar les realitats socials té un impacte directe en la manera d’entendre-les i d’abordar-les.
El sensellarisme és un dels grans reptes socials del nostre temps: a tot el món, centenars de milers de persones es veuen privades d’un habitatge digne i adequat, i Catalunya no n’és aliena, com en són testimonis les ciutats i viles del territori. L’impacte d’aquesta realitat exigeix la implicació dels poders públics i de les organitzacions ciutadanes per donar-hi resposta, i recorda fins a quin punt l’accés a l’habitatge és un dret fonamental per garantir la dignitat humana i la cohesió social.
El Diccionari del sensellarisme es troba ja disponible en línia i també el trobareu a les llibreries. El recull forma part de la col·lecció de Diccionaris en Línia del TERMCAT, que ofereix actualment més de 185 títols dedicats a diversos camps d’especialitat, i es pot consultar al web del TERMCAT.
El TERMCAT ha actualitzat la classificació per famílies botàniques del diccionari en línia Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana, publicat l’any 2014. La revisió ha afectat prop de 1.145 fitxes i ha permès posar al dia els noms de les famílies i l’adscripció de les plantes a les famílies corresponents, prenent com a referència Plants of the World Online (POWO), dels Royal Botanic Gardens, Kew, i, per a les actualitzacions més recents, la classificació de l’Angiosperm Phylogeny Group (APG V, 2026).
Com a resultat de l’actualització, s’han incorporat 30 noms nous de famílies i se n’han donat de baixa 36, bé perquè han canviat de nom, bé perquè les famílies corresponents han deixat de ser reconegudes com a tàxons botànics. La revisió s’ha centrat en la classificació per famílies botàniques, que constitueix la base de l’estructuració temàtica del diccionari, i no ha modificat el corpus fitonímic ni els aspectes taxonòmics o nomenclaturals de l’obra original fora del nivell de família.
Des de la publicació de Noms de plantes, ara fa dotze anys, els avenços en biologia molecular han aportat nous coneixements sobre les relacions evolutives entre les plantes i han comportat canvis en la classificació botànica. Aquesta actualització permet adequar la classificació per famílies del diccionari al coneixement científic actual.
L’actualització ha estat impulsada i coordinada pel TERMCAT, amb la col·laboració i assessorament dels experts Joan Vallès i Xirau, director científic de l’obra, i Joan Simon Pallisé, tots dos professors de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona.
Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana és un diccionari descriptiu que recull més de 35.000 noms catalans i 8.400 noms científics, estructurats en 5.802 fitxes terminològiques. L’obra és el resultat d’un projecte de recerca fitonímica dirigit per Joan Vallès i Xirau i desenvolupat per un equip d’especialistes en botànica i llengua, en col·laboració amb el TERMCAT. L’edició en paper va ser guardonada l’any 2015 amb el Premi Crítica Serra d’Or en la categoria de Recerca (Altres Ciències).
L’obra forma part de la col·lecció de Diccionaris en Línia del web del TERMCAT, que ofereix més de 180 repertoris terminològics de diversos àmbits d’especialitat. Per la seva temàtica, també és accessible des del portal temàtic Terminologia de les ciències de la vida.
Els desnonaments i les dificultats per accedir a un habitatge digne tornen a ser aquests dies al centre del debat polític i social. Una de les qüestions que hi ha sobre la taula és què passa amb els pisos que són propietat de grans tenidors i, en particular, dels anomenats fons voltor. Per aquest motiu, és el nostre #termedelasetmana.
El fons voltor és un grup d’inversors que compra a un preu molt baix el deute d’una entitat que està a punt de fer fallida —o d’un país en una situació econòmica delicada— amb l’objectiu de pressionar per obtenir-ne després un valor superior i fer negoci. En l’àmbit de l’habitatge, el terme s’utilitza sobretot per a referir-se a fons que adquireixen pisos o carteres d’immobles amb situacions de dificultat econòmica per treure’n rendiment.
Des del punt de vista lingüístic, voltor és una metàfora de caràcter argòtic, un calc de l’anglès que també han adoptat les altres llengües. En economia és habitual recórrer al món animal i fer servir metàfores faunístiques per a descriure comportaments o situacions: tenim l’empresa unicorn, la balena o el peix gros, el dofí, l’empresa gasela o el tauró, entre d’altres. En el cas que ens ocupa, la imatge és prou clara: el voltor s’associa amb qui espera una situació de debilitat per aprofitar-la.
Una metàfora animal que, amb la crisi de l’habitatge, ja fa força temps que va saltar dels llibres d’economia al centre de debat social. I que, quan parlem de persones que poden perdre casa seva, deixa de ser només una metàfora: les conseqüències poden ser devastadores.
En l’àmbit industrial, la Generalitat de Catalunya ha presentat recentment el ‘Full de ruta per a la transició energètica i la descarbonització en l’horitzó 2050’, per acompanyar les empreses en la transformació dels processos productius i avançar cap a una indústria més neta i competitiva. Per això, volem destacar el #termedelasetmana descarbonització
La descarbonització és avui un dels conceptes clau de la transició energètica i de la transformació de l’economia cap a un model climàticament neutre. És el procés de reducció progressiva de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. És aplicable al conjunt de l’activitat econòmica i social i comporta, entre altres actuacions, l’augment de l’eficiència energètica, la substitució de fonts d’energia fòssil per fonts renovables, l’electrificació dels consums i la transformació dels processos productius.
Descarbonització és una forma derivada del verb descarbonitzar, amb el sentit de “fer que un procés, una àrea d’activitat o un territori redueixi les emissions de gasos d’efecte hivernacle”. Al seu torn, descarbonitzar es forma a partir del sentit més recent de carboni en l’àmbit del medi ambient: “conjunt de gasos amb efecte d’hivernacle que s’emeten a l’atmosfera”.
Recordem que podeu consultar el Diccionari de la transició energètica, que inclou 551 termes que són rellevants en l’àmbit de la transició energètica, agrupats en cinc àrees temàtiques: conceptes generals, fonaments i principis, fonts d’energia renovables, estratègies i tecnologia.
El Dubtes i respostes del mes de setembre planteja una confusió bastant habitual en l’àmbit de la biblioteconomia relacionat amb el medi ambient: Què és unabiblioteca verda? I unabiblioteca ambiental? És el mateix unabiblioteca verdaque unabiblioteca ambiental? Més enllà de resoldre la qüestió, el contingut de la infografia aporta les claus per entendre el criteri adoptat i aplicar-lo en altres casos similars.
Amb el Dubtes i respostes, es vol mostrar la resposta als dubtes terminològics que els usuaris fan arribar a través del Servei i, alhora, destacar el valor d’aquesta interacció: de les consultes respostes neixen noves fitxes terminològiques de consulta pública, que contribueixen a fer créixer el coneixement terminològic disponible per a tothom.
El Dubtes i respostes del mes de juliol planteja un dubte habitual de convencions en l’àmbit de la gastronomia: Tomàquet raf, poma golden: com s’escriuen els noms de les varietats vegetals? Més enllà de resoldre la qüestió, el contingut de la infografia aporta les claus per entendre el criteri adoptat i aplicar-lo en altres casos similars.
Amb el Dubtes i respostes, es vol mostrar la resposta als dubtes terminològics que els usuaris fan arribar a través del Servei i, alhora, destacar el valor d’aquesta interacció: de les consultes respostes neixen noves fitxes terminològiques de consulta pública, que contribueixen a fer créixer el coneixement terminològic disponible per a tothom.
Els eclipsis són un dels grans atractius de l’astroturisme i cada any atreuen milers d’aficionats a l’astronomia a observatoris i altres indrets amb bones condicions d’observació del cel. Aquest any és especial, perquè la tarda del 12 d’agost viurem un eclipsi total de Sol.
Cal tenir en compte que per gaudir d’aquest fenomen extraordinari és imprescindible fer una observació segura. Així doncs, ja tens les ulleres d’eclipsi preparades? Saps que hi ha mètodes que ens permeten fer una observació indirecta dels eclipsis, com ara la projecció estenopeica?
Coincidint amb la publicació del Diccionari dels eclipsis, hem preparat un carrusel visual de termes relacionats amb l’astroturisme. Descobreix-ne el significat i prepara’t per gaudir d’un espectacle únic.
Aquests dies, amb nits que en alguns indrets de Catalunya superen els 30 °C, destaquem un #termedelasetmana que descriu una realitat climàtica cada vegada més extrema: nit roent.
Fins ara, quan la temperatura mínima nocturna és de 30 °C o més, la forma més adequada i precisa que tenim d’anomenar-ho és nit roent. Aquest terme es distingeix de nit tropical (mínima entre 20 °C i 24,9 °C) i de nit tòrrida (mínima entre 25 °C i 29,9 °C). El terme nit roent es va fixar després que l’estiu del 2018 se’n registrés un cas excepcional a la costa gironina, però el que aleshores era una situació insòlita avui és, malauradament, molt menys extraordinari i cada cop passem més nits que superen els 30 °C. Podem confirmar, doncs, que actualment les nits roents ja són més habituals.
Recordem que l’adjectiu roent significa ‘extremament calent, que crema’ i es va considerar més adequat que altres propostes, com nit abrasadora, perquè abrasador remet sobretot a l’acció del Sol, no pas a la calor persistent de la nit.
És una evidència que el clima canvia i, com a conseqüència, també pot canviar la terminologia que fem servir per explicar-lo. Davant d’aquest nou fenomen, el Servei Meteorològic de Catalunya ja es planteja crear un nou terme per a anomenar les nits que superin els 35 °C i descriure amb més precisió aquesta realitat climàtica cada vegada més extrema.
