#termedelasetmana: tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement, TAC

TAC

Aquesta setmana es duu a terme el Saló de l’Ensenyament, el gran aparador que pretén ajudar a orientar els joves sobre la seva formació. Un dels sectors d’atenció prioritària és el que relaciona l’educació amb l’àmbit de la tecnologia. Per això, us proposem com a #termedelasetmana el terme tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement, que sovint es redueix a la sigla TAC.

El terme fa referència al conjunt de tecnologies i estratègies metodològiques que permeten augmentar tant el nivell competencial i la capacitat d’aprenentatge de la persona com el potencial de creació compartida de coneixement en xarxa, mitjançant els instruments que aporten les tecnologies de la comunicació i la informació i els recursos digitals.

Des del punt de vista de la formació, es tracta d’un plural femení lexicalitzat, creat per sintagmació, i, com s’esdevé sovint quan els termes resultants d’aquest procés són relativament llargs, se n’ha difós també la sigla corresponent, TAC, que pot resultar d’ús més còmode en determinats contextos.

Si teniu interès en més termes relacionats amb l’educació, us recomanem que consulteu el Diccionari d’educació: hi trobareu prop de dos mil termes i, a banda de l’accés alfabètic, l’accés temàtic us permet filtrar les fitxes que corresponen a termes específics de la relació entre tecnologia i educació.

El TERMCAT estrena nou web

capturaWebNou

El TERMCAT ha renovat el seu portal a internet (www.termcat.cat), que ofereix ara una reorganització dels continguts i una consulta adaptada a tota mena de dispositius (ordinadors, mòbils i tauletes).

El nou web presenta un accés destacat i immediat al Cercaterm, el cercador en línia amb tota la informació terminològica que ofereix el TERMCAT. També hi tenen un lloc prioritari els Diccionaris en Línia, la col·lecció d’obres especialitzades que aplega fins a 140 títols dels més diversos àmbits del coneixement, la Biblioteca en línia i la Neoloteca, el diccionari dels termes normalitzats.

Com a novetat rellevant, el nou web ofereix ara uns portals específics dedicats a diversos col·lectius d’usuaris, amb la intenció d’adequar-se millor a les necessitats de cada sector. Així, s’hi poden trobar sis portals, dedicats a les tecnologies de la informació i la comunicació, a l’economia i l’empresa, a l’àmbit de l’alimentació i la gastronomia, a l’esport, al dret i a les ciències de la salut. En el cas d’aquests dos darrers àmbits, es tracta d’un nou accés a dues plataformes que ja estaven en línia: el portal Terminologia jurídica i el portal DEMcat, respectivament. La voluntat és que aquests accessos temàtics es puguin ampliar en successives actualitzacions cap a altres sectors d’interès.

El web del TERMCAT és un dels recursos més utilitzats per professionals de la llengua, com ara mediadors lingüístics, correctors, traductors i intèrprets, i també per especialistes dels diversos àmbits del coneixement, que hi troben recollida la terminologia especialitzada que necessiten per a la seva activitat professional o de recerca. Durant l’any 2018 va rebre fins a 3.868.674 visites.

A banda de l’accés a les fitxes terminològiques, el web del TERMCAT també ofereix notícies i apunts d’interès, sovint vinculats a l’actualitat. També s’hi pot trobar un conjunt de materials multimèdia (infografies, vídeos, interactius, etc.) que difonen terminologia especialitzada. Un altre contingut destacat és el TermTest, una eina específica que permet autoavaluar qualsevol producte terminològic.

Des del web també es pot accedir a la informació corporativa, l’agenda d’actes relacionats amb la terminologia, l’accés al conjunt de serveis del Centre de Terminologia i molts altres recursos d’interès.

Amb què cremem la crema?

pala-de-cremar

S’acosta Sant Josep i tots els llaminers estem buscant la recepta de la crema que un dia vam escriure a mà, en el primer tros de paper que vam trobar, mentre escoltàvem les explicacions de l’àvia: un pols d’això, un grapadet d’allò, a bell ull, fins que vegis que les bombolles salten, remenant tota l’estona, si fa no fa… És que no volem que es perdi la tradició.

Però la qüestió que ens ocupa ara és: com en diem de l’estri tradicional de cremar la crema? L’estri consistent en una planxa de ferro rodona, no gaire grossa, i un mànec llarg i prim també de ferro amb l’extrem de fusta, per on s’agafa, el qual, escalfat al foc fins que és roent, serveix per a cremar el sucre que s’ha tirat damunt la crema, s’anomena pala de cremar o ferro de cremar.

Ara que ja tenim clars els termes, que podeu consultar al Cercaterm, només falta posar-se el davantal i endavant. Bon profit!

#termedelasetmana: nombre π

NombrePi

Ja fa uns quants anys que es proposa dedicar el dia 14 de març (3.14, en notació anglesa) a la constant matemàtica més famosa, i per això us proposem com a #termedelasetmana el terme que la designa: nombre π.

Es refereix al nombre irracional transcendent que expressa la raó constant entre la longitud i el diàmetre d’una circumferència. El valor del nombre π és 3,141592…, i sovint s’aproxima a 3,1416. Té un nombre de decimals infinit i no periòdic. El seu valor actual s’ha obtingut a través de diverses aproximacions al llarg de la història, i, amb els avenços computacionals, se n’han arribat a calcular els primers vint bilions de decimals.

El símbol π correspon a la lletra inicial dels mots grecs περίμετρον (‘perímetre’) i περιφέρεια (‘perifèria’).

Des del punt de vista de la forma, es pot destacar, per una banda, que es recomana que, sempre que les condicions tècniques ho permetin, es faci servir el símbol corresponent a la lletra grega minúscula (π, nombre π). Si no és possible, es pot recórrer a la denominació de la lletra (pi, nombre pi).

Pel que fa a la base del terme, s’hi fa servir nombre, que, tal com estableix el diccionari normatiu, es refereix al resultat de comptar les coses que formen un agregat, i a l’ens abstracte que resulta de generalitzar aquest resultat (“els nombres senars”), i també expressa una quantitat concreta fruit d’un càlcul matemàtic, com és el cas del nombre π. La forma número es reserva per a casos relacionats però no exactament coincidents, té un camp semàntic més restringit, i s’utilitza per a representar un nombre amb què una persona o una cosa és designada dins una sèrie o col·lecció (“el número 3 de la revista”), o per a designar el signe amb què es representa un nombre (“el número 4 és el meu preferit”).

Per cert, que no és sobrer recordar que el signe habitual per a separar els decimals dels enters en l’àmbit romànic (no només en català) és la coma, i no pas el punt (que es fa servir en l’àmbit anglosaxó). Així, escrivim 3,1416, i no pas *3.1416.

I ja que parlem de l’àmbit anglosaxó, allí és habitual celebrar el dia del nombre π amb un pastís, atesa la coincidència entre la pronúncia que sovint es fa del nombre i de la paraula pie (‘pastís’). Amb pastís o sense, val la pena commemorar el nombre π, que es fa servir freqüentment no sols en matemàtiques, sinó també en moltes altres disciplines com ara la física o l’enginyeria.

gifnombrepi

Sobre escalada i desescalada: els conflictes es poden escalar i desescalar?

escalar-desescalar

Darrerament hem detectat l’ús cada vegada més estès dels verbs escalar i desescalar per a referir-se, respectivament, a augmentar i disminuir la intensitat d’un conflicte com a conseqüència de l’evolució de la confrontació entre les parts. Es documenten especialment en textos periodístics i de divulgació, però també en textos especialitzats de política i relacions internacionals.

El verb escalar s’utilitza, d’una banda, com a intransitiu o intransitiu pronominal, amb el sentit d’augmentar progressivament en intensitat, un conflicte, com a conseqüència de la confrontació creixent entre les parts. Pot aparèixer, doncs, en contextos com “sense mediació hi ha conflictes que escalen [o que s’escalen] i arriben davant dels tribunals penals”. D’altra banda, escalar també té ús com a transitiu, amb el sentit de “fer que un conflicte augmenti progressivament en intensitat”, en contextos com “els sindicats aposten per escalar el conflicte i traslladar-lo a la taula de negociació”.

El verb desescalar funciona exactament igual. Com a verb intransitiu o intransitiu pronominal és “disminuir progressivament en intensitat, un conflicte, com a conseqüència del restabliment de la comunicació entre les parts i la consegüent baixada gradual de la confrontació”. Per exemple, “quan es veu la necessitat de cooperar, el conflicte desescala [o es desescala] immediatament”. Com a verb transitiu, desescalar és “fer que un conflicte disminueixi progressivament en intensitat”. Per exemple, “l’objectiu era desescalar el conflicte i obrir vies de pacte entre els governs”.

A partir dels verbs es generen els substantius derivats corresponents: escalada i desescalada o, més específicament, escalada del conflicte i desescalada del conflicte.

Malgrat que aquests verbs són, probablement, fruit de la influència anglesa (en anglès to escalate i to de-escalate formen part de la llengua general i es documenten en la majoria de diccionaris), són formacions igualment possibles en català i es consideren també adequades en aquesta llengua. El substantiu escalada, de fet, ja es recull al diccionari normatiu amb un sentit clarament relacionat (“Augment ràpid i sovint alarmant dels preus, actes delictuosos, despeses, armament, etc.”) i totes les formes estan relacionades amb el primitiu escala, que remet a la idea de ‘gradació’, fonamental en aquests conceptes.

Finalment, cal tenir en compte que en altres llengües romàniques, com el castellà i el francès, s’utilitzen també formes anàlogues.

Podeu consultar tots aquests termes al Cercaterm i a la Neoloteca.

Termes a l’entorn del 8 de Març

Durant la setmana del 8 de Març hem estat compartint per les xarxes uns quants termes que tenen una relació directa amb les reivindicacions pròpies del Dia de la Dona. Són termes com ara dret a la igualtat de remuneració (que ha estat també el nostre #termedelasetmana), igualtat de fet, igualtat de dret o feminisme. Us els recordem plegats en aquest apunt.

dretigualtatremugif

igualtatdefetGIFigualtatdedretGIFGIFFeminismedefinitiu

I, per descomptat, en podíem haver triat i destacat molts altres, com ara doble presència, drets reproductius, sostre de vidre, terra enganxós, sororitat… Us convidem a conèixer els termes i els conceptes que vehiculen, per contribuir també des de la terminologia a les reivindicacions pròpies de la jornada d’avui.

#termedelasetmana: dret a la igualtat de remuneració

dretigualtatremugif

La setmana del dia 8 de març està marcada per la reivindicació feminista, i per això us proposem com a #termedelasetmana un terme que designa una reivindicació tan lògica que fins resulta sorprenent que encara calgui fer-la. Es tracta del terme dret a la igualtat de remuneració.

Es defineix com el dret de qualsevol persona a percebre un salari equitatiu i en igualtat amb la resta de persones que fan feines equivalents. El dret a la igualtat de remuneració està comprès en el dret al treball, i es classifica com un dret econòmic i un dret social.

També s’hi pot fer referència amb la forma sinònima dret a salari igual per igual treball, una denominació també sintagmàtica, com la principal, que presenta com a particularitat el recurs a l’anàfora, una figura retòrica en què es fa ús de la repetició de mots per reforçar el missatge transmès.

I és que les figures retòriques no són un recurs exclusiu de la poesia, com de vegades s’han presentat, sinó que en trobem en tota mena d’expressions lingüístiques, i especialment en missatges publicitaris, en eslògans polítics, etc. I, com veieu, també en terminologia.

Al marge del recurs de formació, el que és important del terme, però, és que tots plegats el tinguem ben present i el reivindiquem com el que és: un dret humà bàsic. I que com a tal trobareu al costat d’altres drets a la Terminologia dels drets humans en línia.

Els àngels existeixen? Els àngels inversors, sí

angel_inversor

Si tenim una bona idea de negoci, ja tenim mitja feina feta. L’altra meitat és trobar el capital que permetrà convertir la bona idea en una bona empresa. Per trobar finançament hi ha dues vies possibles: la via tradicional, que consisteix a anar a demanar un crèdit a una entitat bancària, i la via alternativa, que consisteix a aconseguir els diners per vies diferents.

Les vies del finançament alternatiu són múltiples, inclosa l’aparició d’una persona, física o jurídica, que inverteix capital de risc en una empresa, en la qual participa com a accionista i com a assessor.

Una persona que pot semblar que providencialment baixa del cel en el moment que semblava que no ho aconseguiries. Per això se’ls anomena àngels inversors, en català; en altres llengües es fa servir la mateixa metàfora: business angel o angel investor, en anglès; ange financier, en francès, tot i que és més habitual anomenar-lo investisseur providentiel; ángel financiero o ángel inversor, en castellà.

Per tant, la resposta és que sí, que els àngels existeixen.

Trobareu aquests termes al Cercaterm i a la Terminologia del finançament alternatiu.

#termedelasetmana: 5G

5G

L’actualitat està marcada aquests dies pel congrés dels mòbils que es duu a terme a Barcelona, i per això us proposem com a #termedelasetmana un dels termes que més s’hi estan sentint: es tracta del terme cinquena generació, que habitualment es fa servir amb la sigla 5G.

Fa referència a la cinquena etapa de l’evolució de les comunicacions mòbils basada en el desenvolupament de tècniques que permeten establir transmissions de veu i de dades a una velocitat superior i a una latència més baixa que les de la quarta generació, connectar més dispositius a cada antena i optimitzar la integració amb la internet de les coses.

Des del punt de vista lingüístic, el terme és un exemple del que anomenem canvi semàntic o especialització semàntica, que consisteix a atorgar un sentit nou, més o menys relacionat amb l’original, a un mot que ja es feia servir amb un altre significat. En aquest cas, es tracta del mot generació, que ja en llatí (generatio) es referia a l’acció de crear; d’aquest sentit original va passar a designar el conjunt de persones que comparteixen un mateix moment històric; i des d’aquest sentit, es passa al que trobem en cinquena generació, en què fa referència a una etapa evolutiva concreta dins del desenvolupament tecnològic.

D’altra banda, el recurs a la sigla, 5G, que de fet és molt més utilitzada que el terme desplegat, és un fenomen especialment freqüent en la terminologia de determinats àmbits d’especialitat, com ara en la tecnologia. En canvi, és pràcticament inexistent en altres àmbits com ara la gastronomia o la filosofia; en cada camp hi ha recursos que tenen una presència més significativa.

Si us interessa la terminologia vinculada a la tecnologia mòbil, us recomanem de consultar la Terminologia dels dispositius mòbils, i al Cercaterm hi trobareu molts altres termes relacionats.

De què es parlarà al MWC´19?

Amb motiu de l’edició de 2019 del Mobile World Congress (MWC), repassem la terminologia tecnològica que més s’utilitzarà en les comunicacions d’aquest esdeveniment.

S’anuncia com a novetat la cinquena generació (5G), que és la cinquena etapa de l’evolució de les comunicacions mòbils basada en el desenvolupament de tècniques que permeten establir transmissions de veu i de dades a una velocitat superior i a una latència més baixa que les de la quarta generació (4G), connectar més dispositius a cada antena i optimitzar la integració amb la internet de les coses.

Precisament, la internet de les coses (IoT) és la xarxa formada per un conjunt d’objectes connectats a internet que es poden comunicar entre si i també amb humans.  Aquests objectes connectats s’anomenen en anglès wearables, i en català els podem qualificar segons el context amb els adjectius portable, vestible, tecnològic o connectat.

En aquest context, els telèfons que es presentaran incorporaran millores en realitat augmentada, que permet tenir una imatge d’un entorn físic en el món real combinada amb elements virtuals afegits per a la creació d’una realitat mixta a temps real; i en geolocalització, que determina la posició geogràfica de l’aparell a partir de les ones de ràdio que rep.

El debat en el sector també inclou altres aspectes del vessant social que afecten de manera directa els consumidors, amb termes com ara confiança digital (digital trust), que és la relació existent entre els clients d’un sistema d’informació  i els proveïdors, basada en un codi de conducta.  També, la neutralitat tecnològica, que respecta la llibertat de les persones i les organitzacions per triar entre les opcions de servei disponibles i per no afavorir-ne cap de particular, o l’obsolescència programada o planificada, consistent a llançar al mercat nous models d’un producte de manera que els models anteriors siguin percebuts pels consumidors com a obsolets.  I la promoció de les dades obertes, que permeten la consulta i la reutilització per a la construcció d’aplicacions.

A la Terminologia dels dispositius mòbils i al Cercaterm hi trobareu aquests termes i altres de l’àmbit.