#termedelasetmana: agricultura integrada

FAO_DiaMundialAlimentacio

El dia 16 d’octubre de cada any, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) proposa que es commemori el Dia Mundial de l’Alimentació, amb l’objectiu de promoure qualsevol iniciativa dirigida a acabar amb la fam al món.

Com que sovint, quan es parla d’aquestes qüestions, es tendeix a pensar que les accions i decisions les han de prendre els Estats o les grans organitzacions, la FAO recorda que hi ha accions que podem dur a terme també en el pla individual. Entre aquestes actuacions, proposa per exemple que agricultors i consumidors optem pel concepte que us proposem com a #termedelasetmana: l’agricultura integrada.

Es tracta de l’agricultura que recorre tant a adobs, fertilitzants i pesticides orgànics com a l’explotació intensiva i l’ús d’adobs químics de síntesi industrial, amb la finalitat de combinar la rendibilitat de l’explotació amb l’equilibri del medi i la conservació de la fertilitat del sòl. És, per tant, una aproximació global a l’ús del sòl amb una producció agrícola que es basa tant com sigui possible en els processos naturals de regulació.

A la fitxa del terme trobareu molta més informació sobre el concepte, amb els equivalents en altres llengües i amb el detall dels organismes que regulen aquest tipus de producció agrícola i els productes que se’n deriven a Catalunya, a les Illes Balears i al País Valencià. Però, avui, més que l’aspecte terminològic, us convidem a valorar especialment els aspectes humanitaris del concepte, i a afegir-vos en la mesura que pugueu a l’objectiu #FamZero: la FAO afirma que per al 2030 és possible aconseguir un món sense fam. I com diu l’eslògan, “les nostres accions són el nostre futur”.

És el mateix impermeable (waterproof) que resistent a l’aigua (water-resistant)?

impermeable_gif

El terme impermeable (‘Que no permet el pas d’un fluid a través seu’) correspon a l’anglès waterproof; i no és el mateix que resistent a l’aigua (‘Que no permet el pas de l’aigua en certa mesura, però no completament’), en anglès water-resistant.

La distinció conceptual entre aquests dos termes és molt important, especialment a l’hora d’adquirir dispositius electrònics, com ara telèfons mòbils o rellotges, productes cosmètics, peces de roba i complements de diferents materials i teixits, com ara jaquetes, bosses, sabates, botes, etc., i saber exactament el grau de permeabilitat a l’aigua que ofereixen. Cal estar molt atents, doncs, a les etiquetes o a les especificacions tècniques del producte en qüestió per saber ben bé què es compra.

Termes amb diàleg, termes en diàleg

dialeg

El diàleg, és a dir, la conversa que s’estableix entre dues o més persones, és sovint invocat com l’instrument més adequat per a mirar de resoldre conflictes i avançar cap a solucions que afavoreixin totes les parts implicades. Avui us proposem de fixar-nos en els termes en què té presència el mot diàleg: veureu que, a més de trobar diversos tipus de diàleg, també descobrirem algun altre aspecte interessant.

El primer que convé fer, però, és una mica d’etimologia, és a dir, de remuntar-nos en el temps per fer-nos ben conscients que la paraula diàleg té origen grec, i està formada per dia– (formant que vol dir ‘a través de’ i està present en molts altres termes com ara diacroniadiafoniadiasistema o diatèrmic) i –logos (que vol dir ‘paraula’). El mot diàleg, doncs, etimològicament, vol dir ‘a través de la paraula’. Per tant, no s’hi ha de buscar el formant di-, que vol dir ‘dos’, i no es poden considerar adequades formes com ara *triàleg (que cal substituir per diàleg a tres): com hem dit en començar aquest apunt, en un diàleg hi poden participar dues o més persones (vegeu, per a més detalls, la Finestra neològica que vam dedicar a aquesta qüestió).

Això aclarit, podem començar a veure diferents sentits que donem al mateix mot segons l’àmbit, amb la qual cosa podem dir que tenim diversos termes. Per exemple, hi ha el terme diàleg que en informàtica es refereix a la comunicació entre un usuari i un ordinador en què l’ordinador executa les ordres que l’usuari li escriu o li diu. I el terme diàleg que en publicitat es refereix al text que intercanvien els actors en un espot, una falca, etc. I, encara, el terme diàleg que en literatura es refereix a l’obra literària en forma de conversa caracteritzada per l’intercanvi d’idees sovint contraposades.

Si anem a buscar termes en què el mot diàleg aparegui acompanyat, de seguida ens fixarem en el diàleg civil i el diàleg social (en l’àmbit dels serveis socials i de la responsabilitat social), en el diàleg competitiu (en l’àmbit del dret administratiu) o en el diàleg interreligiós i el diàleg pastoral (en l’àmbit de la religió). I encara en informàtica trobarem el conegut i sovint agraït quadre de diàleg. Us proposem de descobrir el sentit específic de cada terme fent clic als diversos enllaços.

I ja no us volem atabalar amb més termes amb diàleg, no fos cas que al final us provoquéssim de caure en un diàleg al·lucinatori (o soliloqui), que és l’únic cas de tots els que hem destacat en què només intervé un sol interlocutor.

#termedelasetmana: salut mental

Millennial_flickr_Jesse_Millan
CC FlickR_Jesse_Millan

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) proposa que el dia 10 d’octubre de cada any se celebri el Dia Mundial de la Salut Mental. Ens hi afegim, doncs, i us proposem com a #termedelasetmana precisament el terme salut mental.

La salut mental es pot definir com l’estat d’equilibri psíquic en què l’individu és capaç de fer servir les seves habilitats cognitives i emocionals, de viure en societat i de satisfer adequadament les demandes de la vida quotidiana. Estrictament, però, no hi ha una única definició de salut mental, ja que aquesta noció depèn de patrons culturals, de judicis subjectius i d’enfocaments teòrics i professionals diferents. Tanmateix, hi ha consens general entre els especialistes a considerar que salut mental i trastorn mental no són conceptes oposats. La forma higiene mental és un sinònim complementari del terme.

Concretament, aquest any 2018 l’OMS proposa que la jornada es faci sota el lema “Els joves i la salut mental en un món en transformació”: es vol conscienciar la població que la majoria de malalties mentals comencen abans dels 14 anys, que la prevenció comença amb un coneixement més aprofundit, i que la inversió en programes per a la salut mental dels joves i adolescents és essencial. Aquesta inversió s’ha de vincular a iniciatives que informin als joves i adolescents sobre com poden cuidar la seva pròpia salut mental i que ajudin a companys, pares i mestres a saber donar suport a amics, fills i alumnes.

És adequada la denominació nadó medicament?

Germans

La denominació nadó medicament (o qualsevol denominació similar amb el substantiu medicament en aposició: bebè medicament, nen medicament, etc.) està connotada negativament i per això no es considera adequada per a designar l’infant que ha estat concebut a partir d’un embrió obtingut per fecundació in vitro i seleccionat entre diversos embrions amb l’objectiu que sigui histocompatible amb un germà que presenta una malaltia greu i pugui fer-li de donant de cèl·lules o teixits.

Els especialistes consideren preferible fer referència a aquest concepte d’una manera més neutra, i per això recentment el Consell Supervisor, amb l’assessorament d’experts de l’àmbit de la genètica i la bioètica, ha fixat com a forma prioritària l’alternativa descriptiva germà seleccionat genèticament, ja documentada en alguns contextos. Complementàriament, també s’ha aprovat el sinònim germà donant com a forma secundària, perquè, si bé no és una forma del tot precisa, sembla que aquesta denominació sintètica pot ser útil en certs contextos, especialment divulgatius, al costat de la denominació principal.

Per les implicacions ètiques que comporta, la selecció d’embrions obtinguts per fecundació in vitro sobretot és coneguda quan l’objectiu que es persegueix és la curació d’un germà que necessita una donació (i d’aquí neix la necessitat de disposar d’una alternativa per a la denominació nadó medicament), però el cert és que a l’Estat espanyol la selecció d’embrions també està permesa amb l’objectiu que l’embrió que es transfereixi a l’úter no estigui afectat per malalties hereditàries greus sense tractament curatiu (postnatal). En aquest cas, doncs, si es vol fer referència als infants fruit d’un procés de selecció embrionària, sigui quin sigui l’objectiu d’aquesta selecció, es pot utilitzar la denominació aprovada amb una petita variació: nadó seleccionat genèticament.

Podeu consultar la fitxa completa d’aquest terme, amb els criteris aplicats pel Consell Supervisor en l’aprovació del cas, a la Neoloteca i al Cercaterm.

#termedelasetmana: terminologia

terminologia

Des de fa uns quants anys, des del TERMCAT destaquem cada setmana un #termedelasetmana. Curiosament, fins avui no ens hem adonat que no hem destacat mai el terme terminologia. Ho fem, doncs, precisament aquesta setmana en què duem a terme els nostres Espais Terminològics, dedicats a Fabra i la seva relació amb la terminologia.

La terminologia és l’estudi de les nocions pròpies dels llenguatges d’especialitat i de les seves denominacions. En fonts de referència es defineix com la ciència que estudia l’estructura, la formació, el desenvolupament, l’ús i la gestió de la terminologia en diverses àrees temàtiques. Com es pot veure en aquesta definició, també es fa servir el mateix mot terminologia per a designar el conjunt de termes propis d’un àmbit d’especialitat concret (per exemple, la terminologia de la química o la terminologia del futbol).

Des del punt de vista de la formació, terminologia és un exemple de formació culta, a partir de la base termino– (del llatí terminus ‘límit, terme’) i el formant –logia (del grec lógos ‘paraula, teoria, tractat’).

Si us interessen la terminologia i la llengua, no perdeu l’ocasió d’inscriure-us a l’edició d’aquest any dels Espais Terminològics “Fabra: converses terminològiques”. Ben segur que hi trobareu elements que us cridaran l’atenció i us permetran aprofundir en el coneixement de l’actuació de Fabra i en els reptes que avui encara el català en l’àmbit dels llenguatges d’especialitat.

 

Com diem en català machine learning i deep learning?

tecnologia

Tot i remuntar-se a la dècada dels anys 50, la intel·ligència artificial torna a estar d’actualitat per la rellevància d’usos com les tècniques de reconeixement de veu i d’imatge, la traducció i la conducció automàtiques o la mateixa predicció de paraules del teclat dels nostres telèfons mòbils.

En aquest àmbit, destaquen sobretot dos conceptes relacionats entre ells però amb matisos diferenciats. L’aprenentatge automàtic (en anglès, machine learning) treballa sobre grans volums de dades, identifica patrons de comportament i, sobre aquesta base, prediu i suggereix comportaments futurs. A través de l’anàlisi, el disseny i el desenvolupament d’algorismes i tècniques es permet que les màquines evolucionin i millorin el seu comportament a partir de l’estudi d’aquests patrons i d’experiències pròpies.

L’aprenentatge profund (deep learning), en canvi, pretén que les màquines “aprenguin” i “pensin” de manera més independent i abstracta i de la mateixa manera que ho faria el cervell humà. Els algoritmes que en aquest cas es desenvolupen funcionen a través d’un sistema per capes que simulen el funcionament bàsic de la xarxa neuronal del nostre cervell.

(Apunt publicat originalment al diari digital ViaEmpresa.)

Construint marca

branding

Les marques, els signes que identifiquen una empresa, un producte o un servei i els distingeixen d’altres, ens envolten, ens identifiquen, ens defineixen. Desenes de noms de marca formen part del nostre vocabulari, i alguns han passat a denominar productes genèrics. Qui no ha jugat mai al joc d’endevinar marques al mòbil o a la tauleta?

Perquè una marca d’una determinada empresa o d’un determinat producte o servei hagi arribat a ser part del coneixement bàsic i natural que li cal a qualsevol persona per viure al segle XXI hi ha d’haver hagut al darrere un equip multidisciplinari que l’hagi construïda i gestionada. La disciplina especialitzada en la creació, el desenvolupament i la gestió estratègica de marques a fi d’aconseguir que tinguin una presència rellevant, diferenciada i duradora en el mercat s’anomena brànding o construcció de marca.

El cas de l’anglicisme branding va ser estudiat l’any 1998 pel Consell Supervisor del TERMCAT arran de l’elaboració del Diccionari de comunicació empresarial. Però com que el món dona tantes voltes, aquesta primavera s’ha considerat convenient replantejar-se si la decisió d’aleshores continuava essent vàlida vint anys després. En la recerca duta a terme aquest 2018 s’ha constatat, d’una banda, que la disciplina ha evolucionat i que calia una actualització de la definició; de l’altra, que la forma aprovada aleshores, construcció de marca, té poc ús i, en canvi, el manlleu és la forma més habitual. Tanmateix, d’acord amb els especialistes consultats, construcció de marca continua essent una proposta vàlida ja que és una forma adequada i descriu bé el concepte.

Així doncs, el Consell Supervisor ha aprovat la denominació brànding, adaptació al català del manlleu, com a sinònim de la forma normalitzada construcció de marca. La fitxa d’aquest terme, juntament amb altres termes aprovats del mateix àmbit (brànding verbalidentitat sonorabrànding personal o guarda de marca), es podrà consultar ben aviat a la Neoloteca i al Cercaterm.

#termedelasetmana: llemenera

llemenera_Xarxes_Horitzontal

Vet aquí un d’aquells termes que un bon nombre de persones coneixen molt millor del que voldrien: els pares i mares de mainada en edat escolar solen conèixer més que bé aquest instrument que us proposem com a #termedelasetmana: la llemenera.

Es tracta de la pinta de pues ben espesses que es fa servir per a mirar d’arrossegar i eliminar els ous que els polls del cap han deixat adherits als cabells, és a dir, les llémenes.

El terme està creat sobre la base d’aquest mot llémena (que té una etimologia ben interessant, compartida per la majoria de llengües d’arrel indoeuropea, tal com assenyala Coromines), amb l’adjunció del productiu sufix -er -era.

Si voleu saber moltes més coses sobre aquest terme i la resta de la terminologia relacionada amb els polls, us recomanem aquest complet apunt del dermatòleg Xavier Sierra, carregat de termes i de coneixement. La lectura no farà que les llémenes desapareguin de manera immediata i per sempre més, com us agradaria, però si més no us permetrà conèixer moltes més coses d’aquest “entreteniment” que de vegades la canalla ens regala tornant d’escola, de campaments o d’altres llocs en què hagi estat amb més quitxalla.

Com es diuen les castelleres?

Fins avui, era ben difícil trobar documentades totes les formes femenines que designen les castelleres que poden intervenir en l’aixecament d’un castell. En la major part de fonts lexicogràfiques generals es documenten únicament amb la forma masculina plural: els dosos, els baixos, els agulles, els segons, els terços, els quarts, etc.

Arran de diverses consultes rebudes, des del TERMCAT s’han estudiat aquests casos i s’han determinat les formes adequades en femení, en singular i plural, de totes les dones que poden conformar un castell. Així, doncs, tenim casos en què només cal afegir la terminació del femení al nom masculí: un baix / una baixa, un segon / una segona, un terç / una terça, un quart / una quarta, un quint / una quinta, un sisè / una sisena, un setè / una setena. D’altres, en què la forma masculina i la femenina són coincidents: un agulla / una agulla, un crossa / una crossa, un contrafort / una contrafort, un lateral / una lateral, un primeres mans / una primeres mans, etc. I encara un altre cas en què calen dos radicals diferents: un home de darrere / una dona de darrere.

Podeu consultar totes aquestes formes al Diccionari casteller i també en aquesta infografia interactiva que hem preparat en col·laboració amb el Consorci per a la Normalització Lingüística.