No ens oblidem de la sida

El dia 1 de desembre es commemora el Dia Mundial de la Sida, amb la voluntat de conscienciar tothom que la malaltia continua afectant moltes persones arreu del món. La sida (sigla lexicalitzada que s’ha format a partir de la denominació síndrome d’immunodeficiència adquirida) és la malaltia corresponent a la darrera etapa de la infecció pel VIH (el virus de la immunodeficiència humana). El lema d’aquest any posa el focus en la lluita contra la desigualtat i l’estigmatització, i fa èmfasi en la necessitat de garantir a totes les persones afectades l’equitat en l’accés als tractaments i a l’atenció mèdica i social adequats. 

Actualment, a banda de la millora de les mesures de prevenció, que han reduït dràsticament la transmissió del virus, les principals línies en la recerca terapèutica contra la sida són els mecanismes de citotoxicitat cel·lular dependent d’anticossos, els anticossos neutralitzants i les cèl·lules NK, les teràpies amb cèl·lules mare o el desenvolupament de noves vacunes terapèutiques. Sense oblidar que, en un món globalitzat i d’acord amb el principi d’una sola salut, cal assegurar que la recerca biomèdica tingui en compte conjuntament la salut humana, la sanitat animal i la vegetal i els riscos sanitaris associats al medi ambient. 

Podeu consultar en línia la terminologia relacionada amb aquest tema en el Vocabulari multilingüe de la sida, que recull més de 425 termes relatius a la infecció pel VIH i la sida que s’utilitzen habitualment en l’àmbit assistencial. A més de la denominació i la definició catalanes (i eventualment notes complementàries), cada terme presenta les denominacions equivalents en sis llengües romàniques (castellà, francès, gallec, italià, portuguès i romanès), amb els indicadors de categoria gramatical corresponents, i també en anglès.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: petjada hídrica

La situació de sequera que ens acompanya des de fa mesos fa prendre una importància especial al terme que us proposem com a #termedelasetmana: petjada hídrica.

També se’n pot dir petjada de l’aigua, i fa referència al volum total d’aigua dolça usat per a produir els béns i els serveis consumits per una persona, una empresa o un país. La petjada hídrica s’expressa en termes de volum d’aigua utilitzada per any.

La petjada hídrica forma part de la família de petjades que ens ajuden a entendre de quina manera el nostre consum i la nostra producció de béns i serveis afecten els recursos naturals, al costat de la petjada de carboni i de la petjada ecològica. A la xarxa es poden trobar calculadores que permeten establir aquests valors per fer-nos conscients del cost en recursos que pot tenir un determinat bé.

Si alguna cosa positiva podem treure de moments de crisi com la sequera actual i, de fet, de tants altres fenòmens que relacionem amb l’emergència climàtica, és que tots plegats ens podem fer més conscients de la nostra petjada, del rastre que deixem, i, per tant, també de la nostra capacitat d’influir, ni que sigui en una petita proporció, en la presa de consciència i en un ús raonable i mesurat dels recursos naturals.

Si aquest àmbit us interessa, teniu a la vostra disposició el Diccionari de gestió ambiental i també el Diccionari de l’emergència climàtica, dues obres en línia complementàries que us ajudaran a determinar els conceptes amb definicions precises i sovint amb notes complementàries d’interès, a més dels equivalents en castellà, francès i anglès.

[Font: TERMCAT]

Podem retallar el ‘retail’ del comerç al detall?

El comerç és un dels sectors de l’activitat econòmica que en els darrers anys ha hagut de fer un gran esforç per adaptar-se contínuament als canvis causats per la globalització, la transformació digital, els nous hàbits de compra en línia, la pandèmia o la crisi econòmica i ambiental, entre d’altres. Amb tot, hi ha conceptes relatius al comerç, com ara el comerç al detall i a l’engròs, que, malgrat aquest entorn canviant, no han alterat en essència el seu significat tradicional.

El comerç al detall que tots coneixem consisteix a vendre petites quantitats de productes o drets de servei al consumidor o usuari final. Per a referir-nos a aquest concepte, a més de les formes normatives comerç al detall i comerç a la menuda, també disposem de les denominacions sinònimes comerç detallista i comerç minorista, normalitzades recentment com a formes preferents, i comerç menudista, com a forma complementària i menys estesa en l’ús.  

Si bé comerç al detall (en castellà, comercio al detalle) té una presència important en diccionaris i textos especialitzats i és habitual en l’ús dels professionals del sector, val a dir que les denominacions comerç detallista i comerç minorista també són formes utilitzades amb normalitat en l’àmbit, es documenten paral·lelament en castellà (comercio detallistacomercio minorista) i són més sintètiques que comerç al detall, fet que, segons el context, pot fer-les preferibles.

La persona que es dedica al comerç al detall és el detallista, forma normativa que, juntament amb el mot menys usat menudista, figura des de fa temps en els diccionaris catalans. A aquests noms, cal afegir-hi, també, la denominació minorista, normalitzada de fa poc. Es tracta d’un mot ben format (a partir de l’adjectiu llatí minor i el sufix –ista), motivat i transparent, que s’explica per l’oposició a majorista, i que com més va més habitual és en el seu àmbit.

No deixa de ser sorprenent, però, que, amb l’assortiment de denominacions catalanes disponibles per a fer referència a aquest tipus de comerç, la forma anglesa retail (o retailing) hagi fet furor en l’àmbit i llueixi a l’aparador del discurs comercial (botiga retailcomerç retailvenda retailsector retail…) i, fins i tot, dels noms d’entitats i associacions catalanes representatives del sector. Igualment, la forma derivada retailer també ha fet forat per a designar el comerciant detallista o minorista.

El mot retail, que en anglès s’utilitza com a nom, adjectiu, verb o adverbi, té el seu origen en el francès antic retaillier, que significa ‘retallar’ o ‘tornar a tallar’, en al·lusió al fet que, en el comerç al detall, el detallista o minorista es dedica a vendre al consumidor individual una part (“un fragment”, “un retall”) del volum de mercaderia que ha comprat al majoristaa l’engròs.

Ara bé, l’estoc de denominacions catalanes que es poden utilitzar per parlar d’aquest tipus de comerç (comerç al detallcomerç detallistacomerç minoristacomerç a la menuda o comerç menudista) i de la persona que s’hi dedica (detallistaminoristamenudista) posa en evidència que l’adopció de l’anglicisme retail no es pot justificar per cap necessitat denominativa, sinó més aviat per una voluntat d’esnobisme i de fer creure que el càntir nou fa l’aigua més fresca.

En aquest temps en què la sostenibilitat econòmica, social, ambiental i, també, lingüística, és més necessària que mai, us animem a contribuir al consum de proximitat i a l’ús de la llengua pròpia.

Podeu consultar aquests termes i altres de relacionats, com comerç a l’engròscomerç majoristacomerç al major o comerç en gros al portal Terminologia d’economia i empresa.

[Font: TERMCAT]

Els colors de l’hidrogen, en una nova infografia del TERMCAT

Per què es parla d’hidrogen de colors (verd, gris, groc, etc.) si l’hidrogen és, per definició, un gas incolor? Cada color identifica propietats diferents de l’hidrogen? Per respondre-hi, el TERMCAT presenta una nova infografia interactiva sobre els colors de l’hidrogen, feta en col·laboració amb l’Institut Català d’Energia (ICAEN) de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta infografia permet comparar ràpidament les característiques principals de nou colors de l’hidrogen, en una escala cromàtica del negre al blanc. És a dir, nou etiquetes per a un hidrogen que és el mateix però que pot tenir un impacte molt variat sobre el medi ambient, segons quin sigui el procés d’obtenció i d’on procedeixi l’energia utilitzada en aquest procés. Per complementar-ho, cada color enllaça a la fitxa terminològica corresponent, on es poden consultar la definició completa i notes informatives, a més dels equivalents en castellà, francès, italià i anglès.

La importància de l’hidrogen és innegable en l’etapa actual de transició energètica, amb restriccions cada vegada més grans sobre els combustibles fòssils (ho veiem especialment en la mobilitat). Té a favor seu que no genera emissions de carboni (ni en un motor de combustió interna ni en una pila de combustible) i que és pràcticament inexhaurible. Fins i tot ja disposem de tecnologia que permet obtenir hidrogen sense generar emissions d’efecte d’hivernacle.

Ara bé, també té inconvenients, i no menors: per ara cal més energia per a generar hidrogen que no pas energia se n’extreu, s’ha d’emmagatzemar en condicions de pressió elevadíssima o temperatura extremament baixa i genera dubtes sobre la seguretat.

Ens movem en un escenari d’incertesa. Molt probablement, a més, no hi haurà cap font d’energia neta que substitueixi en bloc els combustibles d’origen fòssil sinó que conviuran fonts d’energia diferents. Però, almenys, caldria garantir que totes les fonts utilitzades siguin màximament netes. I aquí és on entren els colors de l’hidrogen: no classifiquen hidrògens diferents sinó impactes diferents en el medi ambient. La infografia ho explica visualment.

Aquesta infografia s’afegeix al conjunt de materials i recursos gràfics i interactius que ofereix el TERMCAT des de la seva pàgina web. Actualment s’hi recullen prop de 150 pòsters, infografies i altres recursos dels diversos àmbits. Pel que fa als termes enllaçats, pertanyen al Diccionari de la mobilitat sostenible, consultable al Cercaterm i també a la col·lecció de Diccionaris en Línia del TERMCAT, que ofereix més de 160 títols dedicats a diversos camps d’especialitat.

#termedelasetmana: educació sexual

Save the Children alerta que la pornografia a internet s’ha convertit en la principal via de coneixement sobre el sexe per a nens i adolescents, que l’educació sexual que reben els menors és insuficient i que gairebé no tenen altres referents. Créixer amb una educació sexoafectiva saludable i lliure de peatges masclistes és urgent; per això el #termedelasetmana que us volem proposar és educació sexual.

L’educació sexual ha d’estar destinada a augmentar i millorar els coneixements sobre sexualitat, salut sexual, reproducció, relacions afectives i sexuals i paternitat, tenint en compte el context sociocultural, i que permeti que una persona prengui decisions saludables i responsables en la seva vida afectiva i sexual.

Si us interessa aquest àmbit, a la Terminologia del consentiment sexual trobareu aquest terme i prop de seixanta termes més, en un material clau per a entendre que només sí és sí i que qualsevol pràctica sexual ha de ser voluntària, segura, desitjada, consensuada i lliure de violències masclistes. Els termes s’hi presenten definits, amb els equivalents en castellà, francès i anglès i, sovint, amb notes que ajuden a perfilar millor els conceptes.

Com a material educatiu complementari a la Terminologia hem creat una infografia interactiva que pot servir com a eina pedagògica entre els joves i com a material de suport gràfic a les unitats d’atenció a les violències sexuals.

El projecte Terminologia del consentiment sexual es presenta com un projecte obert i revisable, que es pot ampliar i modificar si escau amb noves propostes, i que té com a objectiu posar el focus en la cultura del consentiment i alhora posar nom a les agressions contra les dones.

[Font: TERMCAT]

El TERMCAT publica les actes dels Espais 2021, dedicats a la terminologia de la meteorologia i l’emergència climàtica

El TERMCAT ha publicat en línia el llibre Al cel i a la terra, termes pertot: Espais Terminològics 2021, que recull les actes de la jornada que es va dur a terme dedicada a la terminologia de la meteorologia, l’emergència climàtica i altres àrees relacionades. L’obra és el tretzè volum de la col·lecció En Primer Terme, que el TERMCAT publica per difondre aspectes metodològics, criteris i reflexions a l’entorn de la pràctica terminològica.

El volum recull els textos de les aportacions dels experts que van participar a la jornada, que es va fer l’octubre del 2021 a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans. En concret, s’hi poden trobar els textos següents: “Terminologia del clima: entre neologia i tradició”, de M. Carme Llasat, catedràtica de Física de l’Atmosfera; “Meteorologia i terminologia: Una parella ben avinguda?”, d’Eliseu Vilaclara, exdirector del Servei Meteorològic de Catalunya; i la transcripció de la taula rodona “La divulgació dels termes meteorològics (especialitzats) en contextos no especialitzats arreu del territori”, en què van participar Mònica Usart, meteoròloga de RAC1; Sònia Papell, meteoròloga de Televisió Espanyola a Catalunya, i Tomàs Molina, meteoròleg de Televisió de Catalunya.

Les aportacions d’aquests especialistes presenten, amb amenitat i rigor, un conjunt de reflexions i d’aspectes d’interès per a lingüistes i terminòlegs, i també per a especialistes de totes les disciplines relacionades amb l’estudi del clima.

L’obra s’afegeix a la col·lecció En Primer Terme, que arriba ja als tretze volums i que es pot consultar en línia al web del TERMCAT. Inclou les actes de les diverses edicions dels Espais Terminològics, i també altres volums dedicats a criteris metodològics relacionats amb la pràctica terminològica.

#termedelasetmana: hidrogen verd

Ben aviat us presentarem una infografia interactiva, Els colors de l’hidrogen, en què mirem d’explicar gràficament les diferències entre els termes que estan creats afegint un color a la base hidrogen. De moment, però, en aquest #termedelasetmana us proposem de fixar-nos en l’hidrogen verd.

També se’n pot dir hidrogen net o hidrogen renovable, i fa referència a l’hidrogen obtingut de l’aigua mitjançant un procés d’electròlisi basat en electricitat extreta de fonts d’energies renovables, en un procés que no genera emissions de carboni a l’atmosfera. L’hidrogen verd suma l’avantatge de la sostenibilitat en la generació a l’avantatge de l’hidrogen de no produir emissions de carboni quan s’utilitza com a combustible en un motor de combustió interna o una pila de combustible.

Pel que fa al transport, es considera que l’hidrogen verd podria acabar substituint els carburants com a combustible alternatiu en el transport pesant (terrestre, marítim i fins i tot aeronàutic), en què el sistema de bateries elèctriques comportaria un augment molt gran de pes; en canvi, per als vehicles particulars les bateries semblen la solució més eficient.

Com es veu en les formes sinònimes, amb els adjectius net i renovable, el color verd s’associa, des de ja fa uns quants anys, a situacions i processos respectuosos amb el medi ambient, a l’ecologia, a la preservació de la natura, etc., i especialment en casos com aquest en què es posa en contrast amb altres colors en els termes hidrogen blanchidrogen grochidrogen rosahidrogen turquesahidrogen blauhidrogen grishidrogen marró i hidrogen negre.

Si teniu curiositat per descobrir què caracteritza cada tipus d’hidrogen, estigueu atents a la propera difusió de la infografia.

[Font: TERMCAT]

L’autenticació de doble factor

Atès que els ciberatacs es multipliquen i qualsevol precaució és poca, cada vegada és més comuna l’autenticació de doble factor, que és la comprovació de la identitat d’un usuari basada en un sistema de doble clau, és a dir, que utilitza dos elements de seguretat diferents per a acreditar la identitat i iniciar la sessió.

Com funciona exactament? Segur que l’has utilitzat en l’accés a alguna aplicació bancària, i de fet es pot configurar en la majoria de comptes d’usuari. El primer factor és la contrasenya d’accés al servei, l’aplicació, etc. que nosaltres hem escollit;  i el segon factor acostuma a ser un codi de seguretat que s’envia per un altre mitjà (habitualment un SMS al telèfon) per introduir-lo durant la verificació i acreditar que som el propietari del compte. D’aquesta manera, si s’intenta una intrusió perquè es fa un ús il·legítim d’una contrasenya aliena, es pot detectar i evitar l’accés no autoritzat si no es completa el segon factor d’autenticació.

Els experts recomanen aquest sistema ja que ajuda a reforçar la seguretat dels nostres comptes d’usuari. En anglès s’anomena two-factor authentication i també es fa ús de la sigla 2FA.

Trobareu aquest terme i altres de relacionats al portal de terminologia de les TIC.

#termedelasetmana: neutralitat de carboni

Entre els dies 6 i 18 de novembre es duu a terme la COP27, la Conferència de les Nacions Unides sobre el Clima, que està marcada per la situació d’emergència climàtica en què ens trobem. Un dels termes que segur que hi tindran protagonisme és el que us proposem com a #termedelasetmana: neutralitat de carboni.

També se’n pot dir neutralitat climàtica o petjada de carboni zero, i fa referència a la situació en què hi ha un balanç zero entre les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i la seva absorció a través dels embornals. La neutralitat de carboni es pot assolir a escala local, regional, estatal, europea o mundial, però també en l’àmbit d’una empresa o organització o fins i tot en relació amb un producte o servei.

Es tracta de formes que probablement ens han arribat a través de l’anglès, però que poden considerar-se també lingüísticament adequades en català, tant des del punt de vista formal com semàntic. La base neutralitat és una forma motivada semànticament, relacionada amb el verb neutralitzar (‘fer neutre’ o ‘destruir els efectes d’alguna cosa, contraposant-hi una força, una acció, etc., contrària’).

La forma carboni, referida —per assimilació amb diòxid de carboni— al conjunt de gasos amb efecte d’hivernacle que s’emeten a l’atmosfera, ja té l’aval del Consell Supervisor, i l’adjectiu climàtic remet al canvi climàtic, per un procés d’assimilació.

La forma petjada de carboni zero, al seu torn, té com a base el terme ja normalitzat petjada de carboni (“Quantitat total d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle associades al cicle de vida d’un producte, servei o organització”), al qual s’adjunta el modificador zero, referit al balanç entre l’emissió de gasos i l’absorció a través dels embornals. Aquest ús apositiu de zero és present en altres formes, com ara derivació zerohora zero o marca zero, ja normatives.

Són termes ja documentats en català, que tenen l’aval dels especialistes de l’àmbit i que presenten formes anàlogues en les llengües del nostre entorn.

Si us interessen aquests termes, segur que us interessarà la consulta del Diccionari de l’emergència climàtica, que conté 230 termes relacionats amb el canvi climàtic i la transició climàtica, amb equivalents en castellà, francès i anglès.

[Font: TERMCAT]

La pitahaia

Segons el Calendari dels Pagesos, les fruites del mes de novembre són l’aranja, l’aranyó, el caqui, el codony, la llimona, la magrana, la mandarina, el nabiu, la poma, el raïm i la taronja. Però, és clar, el món se’ns fa petit i ens agrada tastar coses noves de l’altra banda del mar, o de l’oceà, un cop superats els plàtans i els kiwis.

Una fruita que també està al seu punt òptim ara a la tardor és la pitahaia, el fruit comestible de la planta del mateix nom, la pitahaia (Hylocereus, sp.), una planta originària de l’Amèrica Llatina, especialment de Mèxic i l’Amèrica Central, i que actualment també es cultiva a Israel, el Vietnam i la Xina. La fruita té forma ovoide, arrodonida i allargada, té la pell entre rosa i vermella amb l’extrem de les bràctees més o menys verdós, sense espines, la polpa blanca o groga, de vegades rosada, segons la varietat, amb llavors petites i negres. A banda de menjar-se com a fruita es fa servir com a saboritzant i colorant de sucs i begudes alcohòliques. El fruit de l’espècie Hylocereus undatus, la més coneguda a Europa, se sol anomenar fruita del drac, una designació metafòrica (d’origen asiàtic, segons diverses fonts), basada en l’aspecte dels fruits i en la disposició que tenen en l’arbre.

Si consulteu la fitxa enllaçada veureu que pitahaia té el sinònim complementari pitaia. Aquesta forma, tanmateix, es reserva per a anomenar les cactàcies del gènere Stenocereus i els seus fruits. La pitaia, fruit comestible de la pitaia, té forma ovoide o semiarrodonida, pell entre verda i vermellosa, amb espines, polpa blanca, vermella, rosa, carbassa, groga o lila, segons la varietat, i és molt dolça i té moltes llavors negres. Per acabar d’embolicar la troca, de la pitaia (planta i fruit) també se’n pot dir pitahaia, complementàriament, això sí.

Tant pitahaia com pitaia són adaptacions gràfiques simples de les formes castellanes pitahaya i pitaya, respectivament (originàries del crioll d’Haití), molt esteses internacionalment, la qual cosa permet identificar sense dificultat els conceptes a què fan referència.

Trobareu les fitxes d’aquests termes, amb definició, notes i equivalents en altres llengües al Cercaterm i a la Neoloteca.