#termedelasetmana: caoba de Cuba

caoba_cuba

Aquesta setmana hem publicat la Terminologia de fustes exòtiques, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana una de les varietats que hi podreu trobar: la caoba de Cuba.

La caoba de Cuba, que s’extreu de l’arbre Swietenia mahagoni que podeu veure a la imatge, també es pot anomenar amb els sinònims complementaris caoba antillana o caoba vera. Des del punt de vista lingüístic, és curiós observar que la base caoba sembla que prové del taíno, la llengua que probablement parlaven els pobladors de les terres on va anar a raure l’expedició de Colom, i que ha deixat altres rastres en la nostra llengua com ara el mot canoa.

Encara és més curiós, però, aprendre que aquest tipus concret de caoba dona lloc a dues denominacions diferents segons quina sigui la part de l’arbre que s’aprofita o quin color tingui la fusta: la caoba de Cuba obtinguda de l’enforcadura del tronc de l’arbre s’anomena, específicament, palma de caoba, ja que presenta unes vetes i un dibuix característics, amb aigües que mostren la figura d’una palma o d’un brollador en clarobscur. Va estar molt en voga en la fabricació de mobles durant els segles XVIII i XIX. En canvi, la caoba de Cuba que presenta petites clapes de to clar s’anomena, específicament, caoba mallada.

Si voleu descobrir altres coses ben curioses sobre fustes d’Àsia, d’Amèrica, de l’Àfrica i d’Oceania, visiteu la Terminologia de fustes exòtiques. Hi trobareu prop d’un centenar de termes amb els noms de les fustes que potser trepitgeu cada dia en el parquet, o amb les quals s’han fet els mobles de casa. Tot un món per descobrir.

Els gamers són jugadors (de videojocs)?

videojugador

Les formes jugador (de videojocs) i videojugador són les alternatives catalanes adequades per a la forma anglesa gamer.

En anglès, els principals diccionaris defineixen gamer com la persona que juga amb videojocs; les formes catalanes jugador (de videojocs) o videojugador, doncs, són semànticament apropiades per traslladar aquest concepte a la nostra llengua. Sovint, el context pot fer innecessària la part del terme que està entre parèntesis, i n’hi ha prou de referir-s’hi com a jugador. En castellà, es recullen les formes jugador (de videojuegos) o videojugador, i en francès, joueur de jeux vidéo.

Per tant, tot i que l’anglicisme tingui un ús sovintejat, recomanem d’utilitzar les alternatives pròpies, que resulten ben transparents.

Nimby: la resistència que perviu

NIMBY

Cap als anys noranta del segle XX es va donar a conèixer en català el fenomen anomenat nimby (o aleshores encara en majúscules, NIMBY), això és, l’oposició d’un grup de persones a la ubicació de determinades instal·lacions o infraestructures en un lloc específic al qual se senten vinculades, amb l’argument que són perilloses, insegures o, en general, que tenen un impacte indesitjable en l’entorn.

El neologisme, com és costum en certes àrees del coneixement, ens el cedia l’anglès, llengua en què aquesta forma es documentava ja des dels anys vuitanta, segons recullen els diccionaris anglesos generals. Correspon a la sigla de l’expressió not imbackyard, que vol dir, més o menys, ‘al pati de casa, no’, i que traduït de manera una mica més lliure seria com dir: “Està molt bé i ho podeu posar on vulgueu, però no pas a prop de casa meva.”

Potser per ingenuïtat, al TERMCAT vam pensar que seria un neologisme passatger, un anglicisme d’aquells que s’escampen però tot d’un plegat desapareixen i no en sents a parlar mai més. Tot i deixar la porta mig oberta al manlleu, doncs, ens vam empescar també solucions del tipus al costat de casa, nod’acord, però aquí nosí, però aquí noaquí nocultura del no, etc. Eren formes que ja tenien un cert ús, que d’alguna manera explicaven el concepte i que s’acostaven també a les propostes que es feien en altres llengües romàniques.

La realitat, però, és tossuda —i els moviments socials encara més— i el cert és que amb els anys el terme nimby ha tingut alts i baixos (segurament d’acord amb la realitat de cada poble o ciutat), però en cap cas no ha desaparegut. És per això que recentment s’ha incorporat a la llista de termes normalitzats en català. La forma aprovada, finalment, ha estat nimby (en minúscules), lexicalització de la sigla d’origen NIMBY (com làsersida o radar, que també són sigles lexicalitzades).

La forma nimby s’utilitza com a substantiu, referida a l’oposició a una determinada instal·lació (per exemple, en un context com ara “El nimby és sovint una font de conflictes a la ciutat”) i també a la persona que manté aquesta oposició (per exemple, en “Hi ha hagut una manifestació de nimbys” o “És una associació formada per nimbys”). També té ús com a adjectiu relacionat (per exemple, en expressions com “el fenomen nimby” o “la tendència nimby”).

Com a terme relacionat de nimby, s’ha aprovat el derivat nimbisme (amb caiguda de la final pel contacte amb la i del sufix -isme), que designa la tendència social consistent a oposar-se a la ubicació de determinades instal·lacions o infraestructures en un lloc específic.

Aviat podreu consultar les fitxes completes d’aquests termes a la Neoloteca i al Cercaterm.

#termedelasetmana: justícia restaurativa

termes_en_us_justicia_restaurativa

Si us moveu en ambients relacionats amb el dret o amb altres disciplines associades, o simplement si esteu al cas de l’actualitat informativa, és ben probable que us soni el terme que us proposem com a #termedelasetmana: justícia restaurativa.

Fa referència a un nou paradigma de justícia centrat a millorar la relació entre les parts en conflicte per mitjà del reforç dels vincles afectius, la compensació del dany causat a les víctimes en casos de delicte i, en la mesura possible, la restitució de les relacions personals malmeses. La justícia restaurativa, doncs, proposa una concepció del delicte i una manera de respondre-hi diferents de la justícia tradicional, més centrada en la vulneració de la llei. Se n’ha parlat especialment en notícies i altres contextos relacionats amb la violència masclista, com podeu veure en el nostre darrer #TermesEnÚs.

La forma justícia restaurativa és la denominació més utilitzada actualment en català, i la forma sinònima justícia reparadora és la denominació utilitzada tradicionalment. L’adjectiu restaurativa ha guanyat ús en aquest context probablement per influència de l’anglès (restorative justice), però·pot considerar-se una forma lingüísticament adequada, tenint en compte el sentit amb què apareix al diccionari normatiu: “Que serveix per a restaurar”, i restaurar (utilitzat en la llengua general, però també en política i en dret) és “Tornar a posar (algú o alguna cosa) en l’estat d’abans” i “Posar (un edifici, una obra d’art, etc.) en el bon estat que tenia”.

Al costat del terme justícia restaurativa es poden considerar altres conceptes íntimament relacionats, com ara pràctica restaurativa, cercle restauratiu, procés restauratiu i acord restauratiu. Us convidem a consultar-los a la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats, en què podreu consultar tots els criteris que s’han tingut en compte per a l’aprovació d’aquestes formes.

Black Friday i Ciber Monday: podem dir-ne Divendres Negre i Ciberdilluns?

divendres-negre_ciberdilluns

Les formes Divendres Negre i Ciberdilluns, adaptades al català amb majúscula i sense marca tipogràfica, es poden considerar adequades si cal fer referència en català al que en anglès s’anomena Black Friday i Cyber Monday, respectivament. Es tracta de dues iniciatives comercials amb origen en la cultura anglosaxona que es duen a terme el primer divendres i el primer dilluns després del Dia d’Acció de Gràcies, que als Estats Units se celebra el quart dijous de novembre.

Coincidint amb l’inici de la campanya de Nadal, aquestes jornades també s’han popularitzat a casa nostra, i les botigues, els centres comercials i les cadenes multinacionals ofereixen descomptes i promocions per augmentar les vendes, especialment en el sector del comerç en línia. L’impacte econòmic en els àmbits del comerç, el transport o la logística és cada vegada més alt.

Diverses teories expliquen la procedència de la denominació Black Friday. N’hi ha que l’atribueixen al fet que aquest dia els botiguers aconsegueixen canviar els números vermells (negatius) per negres (positius), mentre que d’altres asseguren que l’adjectiu negre fa al·lusió al desgavell del trànsit i el caos produïts als anys 60 a les grans ciutats nord-americanes a causa dels descomptes que s’oferien l’endemà del dia d’Acció de Gràcies.

#termedelasetmana: visualització de dades

Visualitzacio_dades

El #termedelasetmana que us proposem és visualització de dades, que és sens dubte el terme protagonista de la Guia de visualització de dades, que es presenta aquest dimecres al Movistar Centre de Barcelona, i de la Terminologia de la visualització de dades associada.

El terme visualització de dades es refereix a les representacions visuals que ajuden a comprendre dades i conceptes i faciliten la presa de decisions. Es tracta d’una nova disciplina a cavall entre la ciència de dades, el periodisme i el disseny, que ha pres protagonisme a l’hora de comunicar informació i idees complexes de manera clara i comprensible, precisa, eficient i, sobretot, visual.

La Terminologia de la visualització de dades, elaborada pel TERMCAT amb el suport del Govern d’Andorra i la col·laboració de la Direcció General d’Atenció Ciutadana del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya i l’empresa OneTandem, presenta una cinquantena de termes en català, castellà i anglès, amb notes i imatges, si escau, corresponents als principals formats de visualització més utilitzats a dia d’avui.

L’obra és fruit en bona part del buidatge de la Guia de visualització de dades, elaborada per la Direcció General d’Atenció Ciutadana del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya i l’empresa OneTandem, que ha de representar un referent per a tots els professionals que es dediquen a treballar amb dades.

El nomadisme del segle XXI

nomada_coneixement_01

Durant el llarguíssim període de la prehistòria, la humanitat sencera va viure desplaçant-se a la recerca d’aliments i d’unes condicions més amables. O fugint de dents massa llargues i altres perills. Fins que l’agricultura i la delimitació creixent de fronteres i administracions van acabar deixant només uns pocs pobles que practiquin encara el nomadisme.

I ara que el nomadisme físic és residual, hi ha qui considera que tot just encetem l’època del nomadisme intel·lectual.

És a dir, el temps dels nòmades del coneixement, les persones innovadores, creatives, col·laboradores i hàbils amb la tecnologia digital que són capaces d’adaptar-se a nous reptes i a entorns laborals canviants. Aquells que, en comptes de quedar-se allà on són, tenen les eines i l’obertura mental necessàries per transitar constantment per una franja molt àmplia del món del coneixement.

Nòmada del coneixement és la forma proposada pel TERMCAT com a equivalent de knowmad, denominació creada per John Moravec el 2011 a partir de know (‘conèixer, saber’) i nomad (‘nòmada’). Es tracta d’una traducció transparent de l’original anglès, que també es documenta en castellà, francès i italià.

Neologia filosòfica

filosofia

Distopiaecofilosofiahumanitarismemateixitatprotensió… Coneixíeu aquests termes?

Quan es pensa en paraules i terminologia noves, sovint ens centrem en àmbits que associem amb la tecnologia, amb el desenvolupament científic més avançat o en sectors relacionats amb l’oci. I tot i que és evident que en aquests camps es produeixen novetats conceptuals a un ritme vertiginós, no és menys veritat que, en tots els àmbits del coneixement, la recerca, les noves publicacions i la feina dels especialistes que s’hi dediquen comporta la creació i difusió de nous termes.

En aquest apunt ens hem volgut fixar en alguns termes neològics propis de la filosofia, aprofitant l’avinentesa que el dia 15 de novembre es commemora el Dia Mundial de la Filosofia, i perquè es tracta d’una de les disciplines que en l’imaginari col·lectiu potser associem menys a la novetat.

Però, per exemple, és relativament recent la difusió del terme distopia, un terme encunyat com a antònim de utopia, i que convé no confondre amb distòpia, que en medicina es refereix a la posició anòmala d’un òrgan o d’una part del cos. I també es documenta des de fa poc temps el terme ecofilosofia (o ecosofia), de significat transparent a partir dels seus formants, creat per Arne Naess.

Un altre cas ben interessant és el del terme humanitarisme, format a partir de l’adjectiu humanitari, i que no s’ha de confondre amb humanisme. Paral·lelament, també s’ha creat humanitarista.

El terme mateixitat és un altre cas neològic, descrit per Ricoeur, que distingeix aquest concepte (la qualitat de ser el mateix al llarg del temps) del de identitat i del de ipseïtat, en un ric exercici de matisos.

Finalment, ens podem fixar en el terme protensió, una altra forma de documentació recent, que fa referència a la percepció del moment immediatament posterior al present.

Esperem haver-vos encuriosit una mica per fer un tast d’aquests nous termes de la filosofia. I sobretot, haver-vos encomanat les ganes de descobrir els nous termes que, ara mateix, s’estan creant en cadascun dels tan diversos àmbits del coneixement. Al capdavall, ja ho deia Sòfocles (que tot i que no es presentava com a filòsof, difon tanta filosofia en les seves tragèdies): “Noble cosa és, fins i tot per a un ancià, aprendre”.

#termedelasetmana: virus de l’Ebola

ebola

Lamentablement, aquests dies torna a estar d’actualitat el terme que us proposem com a #termedelasetmana: virus de l’Ebola.

Es tracta del virus causant de la febre hemorràgica de l’Ebola, o malaltia de l’Ebola, una malaltia altament contagiosa i sovint mortal, que actualment està tornant a causar estralls.

La denominació virus de l’Ebola prové del riu Ebola, a la República Democràtica del Congo, ja que va ser en alguns pobles situats a la riba d’aquest riu on es va identificar el virus. En contextos de divulgació de vegades es fa servir la forma escurçada ebola, que és preferible escriure amb minúscula inicial, com qualsevol altre nom de malaltia.

Pel que fa a la pronúncia, es recomana la forma plana, perquè és la més acostada a la pronúncia en les llengües africanes d’origen i és també la forma més difosa en català des dels primers textos en què se’n va començar a parlar. La pronúncia de les vocals àtones és vacil·lant, tal com passa sovint en neologismes manllevats o en determinats mots cultes, i pot anar des del manteniment de la pronúncia tensa fins a l’adaptació total, amb reducció vocàlica en els dialectes que la fan, seguint el patró habitual d’integració en la llengua.

Què són les French toast? I com en diem, en català?

torrada_santa_teresa

Les French toast són allò que fan els nord-americans per esmorzar el dia que no tenen pressa per anar a treballar: punxen una llesca de pa amb una forquilla, la fiquen dins un plat amb llet, després en ou batut i la fregeixen. Però, què en saben els francesos d’això?

Del nom, poca cosa. Ara bé, de la menja en saben tant com els catalans, els valencians o els mallorquins, o com els occitans, els normands, els castellans, els portuguesos, els holandesos, els alemanys o els anglesos, perquè ens trobem davant d’un exemple paneuropeu de la cuina d’aprofitament. I d’Europa a Amèrica, cadascú hi posa el seu toc particular: xopar el pa amb una barreja de llet i ou, o primer xopar-lo amb la llet i després amb l’ou batut, o fer servir només el rovell de l’ou, o afegir-hi vainilla a la barreja, o fregir amb oli d’oliva o amb un altre oli o amb mantega, o servir-ho, un cop fregit, amb sucre, mel, canyella, cacau, confitura de poma, xarop d’erable…

En fi, tot depèn de la tradició d’on vinguem cadascú. En català, en diem torradetes de Santa Teresa, o simplement torradetes. Però també coquetes de Santa Teresa, gresoletes dolces, llesques de papa, llesquetes en ou, rostes de Santa Teresa… Una diversitat de noms per a una diversitat de tocs gastronòmics.

Trobareu recollida tota aquesta informació, i més encara, a la Consulteca i al Cercaterm.