La Champions és femenina

TermcatDeixa un comentari

En català, el masculí és un gènere imprecís i desdibuixat, tant en la forma com en el sentit: en la forma, resulta que una paraula masculina pot acabar amb qualsevol so (un plat, el sol, un lluç, un balancí, un futbolista); en el sentit, tenim que, quan una paraula es pot referir a homes o dones, amb el masculí (els laterals, els pivots defensius, els davanters centre) tant podem indicar només els homes com tothom en general. En canvi, el femení és precís i ben delimitat: una immensa majoria de paraules femenines acaben en -a (una plata, la lluna, una orada, una cadira, una futbolista) i, en l’ús habitual, el femení d’una forma doble fa referència només a dones (les laterals, les pivots defensives, les davanteres centre).

Doncs bé, curiosament, el futbol de les terres catalanes fa temps que funciona si fa no fa com els gèneres gramaticals en català.

Així, avui el futbol masculí és un sí però no, un anar fent imprecís i desdibuixat. De fet, ara que es disputarà el Gran Premi de Fórmula 1 al Circuit de Barcelona-Catalunya, no està de més recordar que l’escuderia Ferrari s’ha comparat sovint al Barça de futbol: el mateix color vermell (en el cas del Barça, combinat amb el blau), la mateixa passió dels aficionats (que repiquen campanes en cas de victòria i se salten el sopar en cas de derrota), un mateix valor simbòlic de representació de país i, sobretot, idèntiques trajectòries ciclotímiques, amb llargues temporades de decepcions i alguns pics feliços.

En canvi, el futbol femení del Barça és precís i contundent i té ben poc a veure amb el ferrarisme del masculí: ha arribat a les finals de Champions el 2019, el 2021, el 2022 i el 2023 i a les semifinals el 2020; va guanyar la Champions el 2021 i ha tornat a guanyar la del 2023 (aquest dissabte 3 de juny). I no és només una història d’èxit esportiu sinó que, per l’enorme repercussió social que té, s’ha convertit també en una història d’empoderament, de reivindicació i d’orgull femení. L’esport femení ha tirat a terra la porta de la supremacia masculina en un dels àmbits més adversos, el món del futbol.

O sigui que els aficionats al futbol, en general, faran bé de repassar quin és el femení de cada posició en els diversos esquemes de joc (per exemple, en aquesta infografia que el TERMCAT va fer conjuntament amb la Federació Catalana de Futbol). Perquè a Catalunya l’esport és indiscutiblement femení i masculí, però la Champions de futbol, ara mateix, és completament femenina.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: higiene alimentària

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana, concretament el dia 7, s’escau el Dia Internacional de la Seguretat Alimentària, i per això us volem proposar un #termedelasetmana que hi està íntimament relacionat: el terme higiene alimentària.

També se’n pot dir higiene dels aliments, i fa referència al conjunt de condicions i pràctiques individuals o col·lectives que persegueixen controlar els perills alimentaris i garantir la seguretat microbiològica dels aliments.

La base del terme és el mot higiene, que prové del grec hygieinón, que significa ‘salut’, i ens recorda la relació estretíssima que hi ha entre el que avui entenem per higiene i la salut. L’adjectiu alimentària o el complement dels aliments delimiten amb precisió l’àrea d’aplicació del terme.

La higiene alimentària, doncs, té per objectiu evitar els perills alimentaris, i precisament en relació amb aquests perills, us presentem aquesta infografia interactiva en què es defineixen algunes de les principals malalties transmeses a través dels aliments.

I ben aviat us podrem presentar també una important actualització del Diccionari de seguretat alimentària, en què trobareu una nova àrea temàtica dedicada als perills alimentaris.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: fum de segona mà

TermcatDeixa un comentari

Us proposem com a #termedelasetmana un concepte que ben segur que coneixeu, però la denominació del qual no és tan coneguda: el terme fum de segona mà.

També se’n pot dir fum ambiental de tabac o fum de tabac de segona mà, i fa referència al fum inhalat per un fumador passiu, que inclou el fum exhalat per un fumador i el fum procedent de la combustió pròpia del tabac.

Els especialistes assenyalen que el fum de segona mà conté pràcticament les mateixes substàncies nocives que aspira el fumador, i per això destaquen la importància de seguir les recomanacions sanitàries i respectar les prohibicions de fumar en entorns en què altres persones es poden veure exposades al fum.

L’expressió de segona mà és present al diccionari normatiu (s.v. mà), amb els sentits de ‘no immediatament de la font mateixa’ i ‘que ha estat usat’, sentits que s’adeqüen al concepte que tractem. Igualment, és adequat l’adjectiu ambiental ‘relatiu a l’ambient’, que trobem en la forma sinònima esmentada més amunt.

Si voleu consultar la definició del terme, amb els equivalents en castellà, francès i anglès, el trobareu al Cercaterm.

[Font: TERMCAT]

Nova infografia interactiva amb la terminologia del violoncel

TermcatDeixa un comentari

El TERMCAT presenta una nova infografia interactiva amb què s’il·lustren els noms de les parts del violoncel. Ha estat elaborada amb la col·laboració d’experts del Museu de la Música de Barcelona, de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i de Casa Parramon.

La nova infografia conté 36 termes que designen parts del violoncel i de l’arquet. Bona part dels termes coincideixen amb els del violí (com ara cordal, pont, batedor, riscle, efa, celleta del cordal), però també n’hi ha d’específics del violoncel (com ara pica o corretja).

Si es fa clic sobre els termes s’accedeix a les fitxes completes de la Terminologia dels instruments musicals, el diccionari en línia que s’ha actualitzat amb motiu de la preparació de la infografia, que actualment conté 387 termes classificats temàticament en les cinc grans categories en què, segons l’etnomusicologia i el sistema Hornbostel-Sachs, es divideixen els instruments musicals: idiòfons, membranòfons, cordòfons, aeròfons i electròfons, més un apartat per als instruments tradicionals catalans. Cada entrada presenta la denominació en català, la imatge que la identifica i els equivalents en castellà, anglès i francès, i alemany i italià en alguns casos.

La infografia forma part d’una sèrie que es va iniciar l’any 2020 amb la difusió de dues infografies dedicades a les parts de la guitarra i del saxòfon, que es va ampliar l’any 2021 amb la del violí i l’any 2022 amb la del piano.

Aquest material pot ser útil per a qualsevol persona que toqui aquest instrument musical, i especialment als professionals i aprenents d’ensenyaments musicals, escoles, escoles de música, conservatoris, locals d’assaig, sales de concerts, etc.

La infografia s’afegeix al conjunt de materials gràfics i multimèdia del web del TERMCAT, que donen accés de manera visual i atractiva a termes de tota mena de sectors. I la Terminologia dels instruments musicals forma part de la col·lecció Diccionaris en Línia, que actualment ofereix més de 170 títols dedicats a diversos àmbits d’especialitat.

#termedelasetmana: escrutini

TermcatDeixa un comentari

Aquesta és setmana d’eleccions, i això vol dir que ben segur que es farà servir el terme que us proposem com a #termedelasetmana: el terme escrutini.

Fa referència al conjunt d’operacions, de caràcter públic, d’anàlisi, reconeixement i recompte dels vots que es fan després d’una votació i que en determinen els resultats. L’escrutini que es duu a terme el mateix dia de les eleccions és l’escrutini provisional, i el que es duu a terme uns dies després és l’escrutini general, el resultat del qual és la publicació dels resultats definitius de les eleccions.

El mot prové d’un llatí scrutinium, i tenia originàriament el sentit de ‘investigació, recerca minuciosa’, un sentit que encara avui recullen els diccionaris, relacionat amb el sentit del verb corresponent, escrutar. Actualment, se sol fer servir especialment en contextos electorals per a designar el recompte de vots.

Si us interessa la terminologia relacionada amb les eleccions, teniu a la vostra disposició la Terminologia electoral bàsica, amb 129 termes relacionats amb el procés i els sistemes electorals. Cada terme inclou les denominacions en català, una definició, els equivalents en castellà, francès i anglès i, si escau, notes complementàries.

[Font: TERMCAT]

Herbes a la cuina

TermcatDeixa un comentari

No es pot entendre la cuina sense herbes. Cada cuina les seves herbes, les herbes del seu entorn, de quilòmetre zero. La cuina com a continuació del camp, els marges, el bosc dels voltants. L’olor de llorer del pollastre amb prunes de la meva àvia.

Les herbes intervenen a la cuina per aromatitzar o per perfumar. Parlem d’aromatitzar quan en una preparació s’hi afegeixen herbes, però també hortalisses o espècies, per donar-li aroma, és a dir, olor agradable. Per exemple, el llorer que aromatitzava el pollastre, l’api que aromatitza el brou, el julivert que aromatitza un peix, la llimona que aromatitza els panellets. Perfumar, d’una altra banda, és afegir una substància olorosa a un producte per tal que s’impregni del seu perfum, i en sigui un element dominant. Es pot perfumar amb menta, amb xerès, amb all, amb tòfona, substàncies amb una aroma intensa.

Les herbes intervenen a la cuina soles o amb companyia d’altres herbes o d’altres aliments, com acabem de veure. A les cuines catalanes hi ha d’haver llorer, farigola, romaní, menta, orenga, fonoll… Són les nostres herbes aromàtiques. A banda de fer-les servir soles, com a protagonistes, també poden formar part de combinacions, diguem-ne, estàndard. Seria el cas de les fines herbes, un assortiment d’herbes aromàtiques (julivert, cerfull, estragó, api) combinades i molt ben picades, amb proporció variable d’acord amb el seu poder aromatitzant i depenent del menjar al qual van destinades. O també del manat d’herbes, un ramet d’herbes aromàtiques, principalment llorer, farigola i julivert, que s’afegeix a un menjar durant la cocció per fer-lo més gustós.

Altres combinacions estàndard que trobem a la nostra cuina són les herbes del Montseny, les herbes de l’Albera o altres combinacions amb noms geogràfics, i la combinació dels nostres veïns, les herbes de Provença, que inclou romaní, farigola, alfàbrega, orenga i marduix, i també sajolida i fonoll.

Un altre dia parlarem d’espècies i de combinacions d’espècies. És clar que si seguíssim pel món de les herbes hauríem de parlar dels licors d’herbes, començant per la ratafia, o d’olis aromatitzat amb herbes. De moment, podeu consultar tots aquests termes al Cercaterm i al cercador del Portal d’alimentació i gastronomia. Bon profit!

Nova infografia interactiva amb els últims termes normalitzats

TermcatDeixa un comentari

Teniu disponible una nova infografia interactiva en què es fa difusió dels últims termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

La infografia permet seleccionar l’àrea temàtica d’interès i, en una nova pàgina, es poden consultar els termes en dues columnes: a la columna de l’esquerra es troben els termes tal com es van plantejar per a l’estudi, i a la columna de la dreta, la forma o les formes aprovades. Si s’hi posa el cursor, apareix la definició completa del terme.

Aquesta infografia continua la sèrie iniciada l’octubre de l’any passat, amb la qual es vol donar difusió, periòdicament, dels termes que va aprovant el Consell Supervisor.

#termedelasetmana: llenguatge planer

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana us volem proposar com a #termedelasetmana un terme que té ús des de fa bastants anys, però que últimament sembla que ha recuperat vitalitat i presència en diversos àmbits, i especialment en l’Administració: el terme llenguatge planer.

Fa referència a l’estil d’escriptura simple i eficient que permet als lectors comprendre fàcilment el text escrit, que es basa en l’ús d’expressions concises i clares, una estructura lingüística ordenada i un bon disseny del document.

Sembla que els precedents directes d’aquest concepte es troben als anys setanta del segle passat, amb el Plain English Movement dels Estats Units, un corrent que propugnava una simplificació de la documentació. Algunes fonts assenyalen que ja als anys quaranta l’escriptor George Orwell havia reclamat en un assaig la simplificació del llenguatge atenent a raons de justícia social.

En català la forma més utilitzada és llenguatge planer, tot i que també se’n pot dir llenguatge ciutadà, llenguatge clar o llenguatge senzill. Els especialistes solen considerar el llenguatge planer com una de les estratègies pròpies de la comunicació clara, un altre terme que també està experimentant un ús creixent.

El concepte del llenguatge planer en l’àmbit de l’Administració pública es relaciona amb una cultura de servei al ciutadà, de proximitat i de justícia, i en àmbits com el de la salut o el dret és especialment rellevant.

[Font: TERMCAT]

Nova infografia amb els noms dels tipus i les fases dels llamps

TermcatDeixa un comentari

El TERMCAT, amb la col·laboració del Servei Meteorològic de Catalunya i l’assessorament d’experts del sector, difon avui una nova infografia titulada Llamps: tipologia i fases, en què il·lustra els tipus de llamps i les fases que es poden distingir durant un llamp, amb els termes catalans definits i amb accés a les fitxes completes de cada terme, amb els equivalents en altres llengües i altres informacions d’interès.

La majoria de llamps duren menys d’un segon, però són un fenomen físic complex que té associada molta terminologia especialitzada. Recentment, el Consell Supervisor del TERMCAT ha fixat les denominacions catalanes més adequades per a designar els principals tipus de llamps segons el seu origen i recorregut (llamp núvol-núvol, llamp núvol-terra i llamp ascendent) i també les diferents fases que intervenen en la seqüència d’un llamp (traçador, traçador descendent, descàrrega de retorn, etc.).

Aquesta infografia s’afegeix al conjunt de materials i recursos gràfics i interactius que ofereix el TERMCAT des de la seva pàgina web. Actualment s’hi recullen més d’un centenar de pòsters, infografies i altres recursos dels diversos àmbits d’especialitat. En l’àmbit de la física i la meteorologia, per exemple, s’hi poden trobar materials com ara Pedra o calamarsa: els noms del hidrometeors sòlids associats a precipitació convectiva, Termes de l’emergència climàtica: de la crisi climàtica a la transició climàtica o Meteor, meteorit o meteoroide?

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: biblioteca especialitzada

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana des del TERMCAT us oferirem una interfície totalment renovada de la nostra biblioteca en línia, amb millores notables en la cerca, i per això us proposem com a #termedelasetmana el terme biblioteca especialitzada.

Fa referència a l’organisme o servei que s’encarrega de gestionar documentació especialitzada en qualsevol suport, de difondre-la i de posar-la a disposició dels usuaris.

La base del terme, biblioteca, és un exemple paradigmàtic de terme creat per composició culta, amb els formants d’origen grec biblio- ‘llibre’ i -teca ‘magatzem, dipòsit’. L’adjectiu especialitzada n’especifica el caràcter, atès que de biblioteques n’hi ha de característiques ben diferents.

Actualment les biblioteques especialitzades, a més de disposar d’un fons bibliogràfic en diversos formats, també solen oferir serveis de recerca temàtica, d’accés a bases de dades, a catàlegs externs, etc. També se’n pot dir centre de documentació: l’ús d’una forma o de l’altra depèn de la tradició o les preferències de cada sector d’activitat.

Ja podeu consultar la nova interfície de la biblioteca terminològica del TERMCAT. I si us interessen els altres serveis que oferim relacionats amb la documentació, podeu consultar-los aquí.

[Fot: TERMCAT]