Com es diu la malaltia del personatge principal de Wonder?

ADN

El personatge principal de Wonder, la popular novel·la i ara també pel·lícula, pateix la síndrome de Treacher Collins, que és un quadre clínic causat per una alteració congènita hereditària d’expressivitat clínica variable, caracteritzada per malformacions i anomalies facials i cranials diverses, associades a defectes visuals, dèficit auditiu i problemes en la respiració i la parla.

Encara que no és curable, els símptomes de la síndrome es poden tractar amb cirurgia plàstica, dispositius d’ajuda auditiva i altres tractaments de suport psiquiàtric i psicològic. Les persones afectades tenen una intel·ligència normal i poden assolir una edat avançada.

La denominació d’aquesta síndrome és un epònim mèdic, és a dir, un nom format a partir del nom del cirurgià i oftalmòleg anglès Edward Treacher Collins, que en va descriure les característiques essencials a començament del segle passat. Si voleu saber més coses sobre els epònims, i especialment els epònims en medicina, us recomanem el text que Elena Guardiola i Josep-Eladi Baños van presentar en la darrera edició dels Espais Terminològics del TERMCAT.

El surf de neu i els seus termes

surf_de_neu

Quan arriba el fred i, sobretot, la neu, hi ha un nombrós grup de persones a qui es veu especialment contents: esquiadors i aficionats als esports d’hivern en general contemplen amb alegria la caiguda de les volves, i si no poden sortir immediatament, és ben probable que entretinguin l’espera parlant amb amics i coneguts de la seva passió. I si la seva passió concreta és el surf de neu, i vosaltres no la compartiu, hi ha un cert risc que no entengueu gaire de què us parlen.

Efectivament, la terminologia del surf de neu pot resultar una mica críptica per als qui no la coneixen. Us diran que han fet un aeri (que no té res a veure amb el de Montserrat), o bé un alley-oop; que el que de debò els agrada és el càrving; que un contracantelleig els va fer caure, i el decantador de la bota va quedar tocat; que van fer un fistó o garlanda extraordinari; que si l’un és gufi i l’altre és regular; o que van acabar fent un indi i un japó (i no us imagineu ningú amb plomes al cap o amb quimono).

Tot això, mentre us expliquen que el migtub de l’estació s’hauria de millorar; que ho noten quan hi fan mutsmètodes i altres trucs; i mentre discuteixen sobre el nervi de la planxa o si allò que van fer era realment un ol·li.

Ja ho veieu: com passa en tants altres àmbits, els termes propis del surf de neu poden semblar estranys als qui no els coneixen, però per als especialistes no tenen misteri. Tant si ja els coneixíeu com si els heu sentit per primera vegada, us convidem a consultar la Terminologia de surf de neu, on hi trobareu tots aquests termes, i encara més, definits i amb els equivalents en castellà, anglès i francès. Si els coneixíeu, guanyareu en precisió quan els feu servir; si no els coneixíeu, guanyareu coneixement.

#termedelasetmana: malaltia infecciosa

malaltia_infecciosa

Aquesta setmana, la tria del #termedelasetmana és especialment evident: aquesta és la setmana de la Marató de TV3, dedicada aquest any a les malalties infeccioses. Per tant, el #termedelasetmana que us proposem és precisament aquest: malaltia infecciosa.

Es refereix a una malaltia causada per microorganismes patògens, que pot romandre localitzada o estendre’s sistèmicament i que pot ser transmesa directament o indirectament d’un organisme a un altre. Les malalties infeccioses són causades per bacteris, virus, fongs o protozous.

Si us interessa obtenir més informació sobre aquest terme, us recomanem que consulteu aquest material interactiu, en format de targetes reversibles, que difon alguns dels termes relacionats més destacats.

I si el que us interessa és la informació sobre la resta de la terminologia relacionada amb les malalties infeccioses, us convidem a visitar la Terminologia de les malalties infeccioses, que acabem de publicar amb els 220 termes més rellevants d’aquest sector.

#termedelasetmana: criptomoneda

criptomoneda

Aquesta setmana, des del TERMCAT i amb la col·laboració del CESICAT, hem publicat la Terminologia de la ciberseguretat, un diccionari dedicat a un àmbit de plena actualitat i d’interès molt generalitzat. Per això, us proposen com a #termedelasetmana un dels termes d’aquest recull: el terme criptomoneda.

Es tracta de la moneda virtual basada en la criptografia, és a dir, en les tècniques de xifratge de dades. Des del punt de vista de la formació, el terme s’ha creat amb l’adjunció del formant cripto– (del grec kryptós ‘amagat’) a la base substantiva moneda (amb una etimologia curiosa: prové del llatí moneta ‘anunciadora’, que era el sobrenom de la deessa Juno, en el temple de la qual és on es van encunyar les primeres monedes).

El terme criptomoneda s’ha fet més o menys conegut arran de les notícies vinculades al bitcoin, la criptomoneda més popular.

Si voleu més informació sobre els bitcoins, les altres criptomonedes i molts altres conceptes d’aquest àmbit, consulteu la nova Terminologia de la ciberseguretat: us hi esperen prop de 260 termes relacionats amb el món de la seguretat a la xarxa.

Què és un world cafe? Com en podem dir en català?

cafe_conversa

Amb les formes angleses world cafe i knowledge cafe es fa referència a un concepte nou que s’està estenent molt de pressa en l’àmbit de la comunicació, l’estratègia empresarial i la resolució de problemes o conflictes: en català s’ha normalitzat amb la forma cafè conversa.

Es tracta d’una metodologia de treball col·laboratiu consistent a reunir en un espai acollidor persones expertes o interessades en un tema determinat perquè dialoguin de manera distesa en petits grups, a partir de preguntes prèviament formulades pels organitzadors i en diferents rondes en què els participants van canviant de grup, amb l’objectiu de fomentar el diàleg, crear nous enfocaments sobre la matèria i, en general, compartir coneixement i promoure la innovació.

Els especialistes que fan servir aquest terme avalen la forma cafè conversa perquè conceptualment recull els dos elements fonamentals de la forma originària: el cafè, com a espai que fomenta el diàleg, i la conversa, com a element definitori d’aquesta metodologia. Formalment, a més, és anàleg a d’altres termes com ara cafè concert i cafè teatre, que designen establiments on es presenten determinats espectacles i també, per extensió, l’espectacle o l’activitat que s’hi fa. Els calcs cafè del móncafè mundial i cafè del coneixement es consideren formes semànticament poc clares.

El cafè conversa va ser ideat pels experts nord-americans Juanita Brown i David M. Isaacs i és en l’origen una marca registrada: The World Café.

Podeu consultar la fitxa completa d’aquest terme al Cercaterm i a la Neoloteca.

Què és la sororitat?

sororitat

El terme sororitat es refereix al lligam estret que s’estableix entre dones basat en la solidaritat, el compartiment d’experiències, interessos, preocupacions, etc., és a dir, a una fraternitat entre dones. Està format a partir del mot llatí sŏrŏr, ōris ‘germana’ i el sufix –itat amb el sentit de ‘qualitat de’. En les altres llengües es documenten formes paral·leles: sororidad en castellà, sororité en francès, sororità en italià i sisterhood en anglès (l’únic cas que no està format a partir del mot llatí).

Tot i que no es tracta d’un concepte nou, el terme s’ha recuperat en l’àmbit de l’antropologia i la sociologia especialment d’ideologia feminista. El terme, tal com es reivindica actualment, va ser definit per l’antropòloga Marcela Lagarde, que el va glossar a partir d’una dimensió ètica, política i pràctica del feminisme contemporani.

De mare no només n’hi ha una: les mares de dia

mare_de_dia

No serem nosaltres qui qüestionem el fons d’aquella frase tan famosa que diu que de mare només n’hi ha una, però sí que la matisarem. Perquè —deixant de banda que hi ha nens que tenen dues mares (i a veure qui s’atreveix a dir quina de les dues és més mare) i deixant de banda també que hi ha mares, com persones, de mena molt diversa— el que és cert és que et pots dir mare d’una criatura sense necessitat de ser estrictament (ni biològicament ni per adopció) la mare de la criatura. És el cas, per exemple, de la mare de llet, que en realitat és la dida, és a dir, la dona que alleta el fill d’una altra; o de la mare política, que, malgrat el nom, no es refereix a la mare sinó a la sogra.

Fa poc n’hem incorporat encara una altra: la mare de dia. Aquesta denominació, mare de dia, ha estat aprovada recentment pel Consell Supervisor per a designar la persona que ofereix, habitualment a casa seva, un servei professional i personalitzat d’atenció i cura a infants en edat preescolar, generalment menors de tres anys, en grups molt reduïts i en un ambient familiar.

Es tracta d’una professió d’introducció recent al nostre país i en curs de regulació, però amb una gran tradició i un gran reconeixement en altres països europeus (per exemple, a França, Suïssa, Alemanya, Àustria, Holanda, etc.). El nom, mare de dia, que és un calc de l’alemany (Tagesmutter), és la forma més utilitzada dins d’aquest col·lectiu professional. La majoria de mares de dia són dones, però també hi comença a haver alguns homes dins la professió; són, quan cal especificar-ho (perquè es considera que mare de dia pot funcionar com a genèric del concepte), els pares de dia (en alemany, Tagesvater, en singular).

L’espai degudament condicionat on una mare de dia acull els infants de qui té cura, sovint el domicili propi, s’anomena llar de criança, i el servei d’atenció i cura d’infants que ofereix, criança de dia.

El complement de dia, present en mare de dia i en criança de dia, respon a la idea que aquests professionals supleixen les funcions de mare o pare dels nens de qui tenen cura durant el dia, quan els veritables pares no hi són. De fet, ja s’utilitza en altres formes catalanes, com ara en hospital de dia o centre de dia, que designen centres que funcionen (com és el cas de la criança de dia) en horari diürn.

Aviat podreu consultar les fitxes completes d’aquests termes a la Neoloteca i al Cercaterm.

#termedelasetmana: banc d’aliments

RecapteAliments2017Aquesta setmana de seguida hem tingut clar quin terme podíem destacar com a #termedelasetmana, i estem segurs que els nostres seguidors estaran d’acord amb la tria: destaquem el terme banc d’aliments.

Un banc d’aliments és una organització sense ànim de lucre basada en el voluntariat que té l’objectiu de recuperar excedents d’aliments i redistribuir-los entre les entitats que atenen persones que no poden cobrir amb els seus propis recursos les necessitats bàsiques d’alimentació.

Els dies 1 i 2 de desembre estem tots convidats a col·laborar en el Gran Recapte d’Aliments de l’any 2017. Els organitzadors ens proposen que acumulem #TonesDeVoluntat i, és clar, d’aliments.

I, un cop feta la vostra aportació, ja sigui com a voluntaris o donant aliments, potser us interessarà aprofundir en la terminologia relacionada amb aquest àmbit, que podeu trobar en el Diccionari de serveis socials.

Respostes a l’enquesta sobre monedes

Monedes_Món

Aprofitant que hem publicat fa pocs dies el diccionari en línia Monedes del món, hem volgut posar a prova els vostres coneixements sobre el tema o la vostra perícia fent cerques simples o avançades en el nostre diccionari. Perquè les respostes a les cinc preguntes llançades per Twitter les podíeu trobar fàcilment si entràveu al diccionari.

I estem contents perquè heu estat molts usuaris els que us heu animat a contestar preguntes. Moltes gràcies a tothom per participar-hi! Ara donarem les respostes i cadascú que es posi nota.

La primera pregunta era molt fàcil. El sol és la unitat monetària del Perú. A Costa Rica tenen el colon i a Colòmbia fan servir el peso colombià. Ho ha endevinat el 79 % dels participants.

La segona pregunta era per despistar, perquè demanava si a Europa encara circulen francs. La resposta és que sí, els francs suïssos, que són oficials a Suïssa i a Liechtenstein. Segurament, per a la majoria de nosaltres, pensar en francs és pensar en francs francesos. I, és clar, els francs francesos sí que estan fora de circulació perquè a França la moneda oficial és l’euro. Ho ha encertat el 82 % de participants.

La tercera pregunta era molt difícil. La unitat monetària de Papua Nova Guinea (gairebé a les nostres antípodes) és el kina. El lev és la moneda de Bulgària i el ringgit és oficial a Malàisia. Ho ha encertat el 61 % de participants.

La quarta pregunta també era difícil, però es podia saber fent una cerca simple al diccionari. MAD és el codi ISO internacional del dírham marroquí. Aquest codi està format per dues lletres (poden ser les dues primeres o unes altres) del nom del país i la lletra inicial de la moneda, en l’ordre sintàctic anglès. En aquest cas, Moroccan dirham. Ho ha encertat només el 37 % de participants.

I l’última pregunta, la cinquena, demanava sobre la moneda actual de l’Equador, que ja no és el sucre, sinó el dòlar dels Estats Units. Ho ha encertat el 84 % de participants.

I fins aquí les respostes. Esperem que, si més no, us hagi entrat una mica de curiositat de consultar el nostre diccionari.

#termedelasetmana: seriòfil

seriofil

El dia 21 de novembre s’escau el Dia Mundial de la Televisió, establert per l’ONU l’any 1996 per convidar els Estats a promoure programes centrats en la pau, la seguretat, el desenvolupament econòmic i social i la cultura. Ens afegim a la commemoració amb un dels termes que el consum de televisió ha posat en circulació: es tracta del terme seriòfil | seriòfila.

Un seriòfil és una persona aficionada a les sèries de televisió. És un terme de creació relativament recent, en què s’adjunta el formant –fil (del grec phílos ‘amic’, ‘amant’) a la base substantiva sèrie (que prové del llatí series). Com que el sistema de creació segueix el patró de les formacions cultes creades amb el mateix sufix, la vocal d’enllaç més adequada és la -o, com es veu en casos paral·lels (germanòfil, bibliòfil, cuinòfil, acidòfil, etc.). No és recomanable, per tant, la forma *serièfil.

Si sou seriòfils, doncs, us desitgem que gaudiu molt de les vostres sèries preferides, tant en el Dia de la Televisió com la resta de dies de l’any.