Close

Amb els productes de proximitat no cal guardar les distàncies

En aquests darrers mesos de confinament i mobilitat limitada pel coronavirus, hem vist com pagesos i ramaders s’han organitzat per fer arribar els aliments que produeixen o elaboren, coneguts com productes de proximitat, o productes de quilòmetre zero, fins a casa nostra.

Malgrat les mesures de distanciament físic dictades per les autoritats sanitàries, la venda de proximitat ha continuat activa entre els productors i els consumidors finals. Ens referim a la venda de productes agroalimentaris, procedents de la terra, de la ramaderia o resultat d’un procés d’elaboració o de transformació, que fa un productor o una agrupació de productors agraris a un consumidor final. La venda de proximitat es pot fer de manera directa o mitjançant la intervenció d’un intermediari.

Es considera venda directa la que realitza directament el productor al consumidor final sense la intervenció de cap persona intermediària. Aquesta venda es pot dur a terme a la mateixa explotació agrària, en agrobotigues de les agrupacions de productors agraris, en mercats locals, en fires o en altres llocs que no siguin establiments comercials permanents. També es pot efectuar a distància o bé de forma ambulant.

Quan en la venda de proximitat hi intervé un intermediari, es parla de venda en circuit curt. Aquest tipus de venda es pot realitzar en establiments de venda al detall, en agrobotigues de les agrupacions de productors agraris que actuen com a intermediàries, en establiments de turisme rural i en establiments de restauració. I, com en el cas de la venda directa, la venda en circuit curt també es pot efectuar a distància o de forma ambulant.

A Catalunya, el Decret 24/2013, de 8 de gener, regula l’acreditació de la venda de proximitat de productes agroalimentaris.

#termedelasetmana: alfabetització

El dia 8 de setembre ha estat declarat per l’ONU el Dia Internacional de l’Alfabetització, amb l’objectiu d’ajudar a conscienciar tothom sobre la importància d’aquest concepte, que us proposem com a #termedelasetmana: alfabetització.

El terme fa referència a l’acció d’ensenyar una persona a llegir i escriure, i de dotar-la d’uns coneixements i habilitats intel·lectuals mínims. A partir d’aquest concepte bàsic, el terme esdevé el nucli d’altres termes com ara alfabetització política o alfabetització per a la salut, o termes que han passat a ser d’ús freqüent en els darrers anys, com ara alfabetització mediàtica o alfabetització digital.

Des del punt de vista lingüístic, és interessant observar l’etimologia del terme, creat a partir de les denominacions de les dues primeres lletres de l’alfabet grec, alfa i beta, que donen lloc a alfabet i, a partir d’aquí, al verb alfabetitzar i al substantiu corresponent alfabetització. També s’ha creat alfabetisme, que fa referència a la capacitat, al coneixement, mentre que alfabetització designa l’acció, l’ensenyament. Cal fer notar que el substantiu anglès literacy pot correspondre en català a alfabetisme o a alfabetització, segons el context.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: cribratge

immunoterapia

Una vegada més, l’actualitat informativa relacionada amb la pandèmia ens fa present el #termedelasetmana que us proposem: cribratge.

Es refereix a la recerca sistemàtica indiscriminada que s’aplica a un conjunt d’elements per a descobrir-hi els que tenen una particularitat específica. En l’àmbit de la salut, la recerca s’aplica a una població determinada per a detectar-hi les persones afectades per una malaltia o un problema de salut. El cribratge consisteix en l’aplicació de procediments de selecció (qüestionaris, exploracions físiques, proves complementàries) a poblacions d’individus aparentment sans. En el cas actual, fa referència sobretot a les proves PCR que es fan amb la intenció de detectar els malalts asimptomàtics de COVID-19.

El terme es documenta en textos especialitzats des de fa prop de quaranta anys, creat a partir de la base llatina cribrare ‘triar, garbellar’. És l’alternativa preferida pels especialistes catalans de l’àmbit per evitar la difusió de l’anglicisme screening, que es feia servir de manera generalitzada.

Si voleu veure els equivalents en altres llengües d’aquest terme, o us interessa la terminologia relacionada amb la pandèmia, us recomanem de consultar el diccionari en línia Terminologia de la COVID-19, que actualitzem de manera constant.

 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: rastreig de contactes

rastreig-de-contactes

L’actualitat informativa relacionada amb la pandèmia ens fa ben present el #termedelasetmana que us proposem: rastreig de contactes.

Fa referència a la tècnica per fer el seguiment i tractament de les persones que han tingut contacte estret amb una persona infectada per una malaltia epidèmica, amb la finalitat de frenar la progressió de la malaltia. Les persones que han tingut contacte amb persones infectades són generalment controlades durant un cert període de temps i finalment aïllades si s’infecten.

El terme és ben transparent: rastreig és el substantiu derivat del verb rastrejar, que té el sentit de ‘seguir el rastre d’algú o d’alguna cosa’. I el rastre és la pista o el vestigi que deixa alguna cosa, en aquest cas, la infecció. A aquest substantiu s’hi afegeix el complement de contactes, que especifica l’element sobre el qual es fa el rastreig, això és, les persones amb qui s’ha mantingut contacte (una paraula que ja en llatí es relaciona amb tacte i amb el verb tocar).

Els professionals que s’encarreguen de dur a terme aquesta feina són els rastrejadors de contactes.

Si voleu veure els equivalents en altres llengües d’aquest terme, o us interessa la terminologia relacionada amb la pandèmia, us recomanem de consultar el diccionari en línia Termes del coronavirus, que actualitzem de manera constant.

 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: taller de fabricació digital (Fab Lab)

taller-fabricacio-digital

El #termedelasetmana que us proposem és sovint difós amb la forma Fab Lab, que és el nom propi d’un programa de recerca creat pel professor Neil Gershenfeld de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) com a acrònim de l’anglès fabrication laboratory. En català en podem dir taller de fabricació digital, ateneu de fabricació digital o bé laboratori de fabricació digital.

Es tracta d’un taller de fabricació obert a qualsevol persona en el qual es comparteix coneixement, competències i eines necessàries, especialment eines digitals, per a la concepció i realització de projectes tècnics i artístics. El mot taller és el més adequat a partir del sentit que té d’obrador d’un industrial o d’un artista, però també tenen ús en català altres formes que es poden considerar pertinents com laboratori o ateneu. Tant la traducció literal de l’anglès laboratori (local disposat per a efectuar investigacions científiques, tècniques, anàlisis, etc.) com ateneu (associació o club cultural que disposa de biblioteca, diaris, revistes etc. al servei dels usuaris) s’utilitzen en aquest cas amb extensió d’aquests sentits més generals. Formes paral·leles es documenten en espanyol (taller, laboratorio, ateneo) i en francès (atelier, espace, laboratoire).

En anglès, s’anomena maker la persona que, habitualment en un taller de fabricació digital, es dedica a idear i fabricar objectes, tecnològics o artesanals, amb el suport d’eines digitals: en català en podem dir faedor -a.

Podeu consultar les fitxes terminològiques d’aquests termes al Cercaterm i l’apunt del blog del TERMCAT que explica més coses sobre els faedors.

Nous esquemes de joc a la infografia sobre el futbol

futbol_esquemes-de-joc

Els esquemes de joc del futbol defineixen èpoques, caracteritzen equips i etiqueten la valentia dels entrenadors. En un extrem hi ha els entrenadors per a qui l’única clau és marcar més gols que l’adversari i, en l’altre extrem, els que batallen bàsicament per mantenir la pròpia porteria a zero. Els uns preparen els jugadors per llançar-se a l’atac, els altres els ensenyen a enfangar-se en la defensa. I tots plegats, a l’hora de distribuir els seus jugadors en el camp, tenen a disposició una infinitat d’esquemes de joc, de tall ofensiu o defensiu segons quines siguin les línies on s’acumulin els jugadors i el recorregut que es prevegi per a cadascun.

De tots aquests esquemes de joc existents, el TERMCAT i la Federació Catalana de Futbol n’hem seleccionat quatre per a mostrar-los en una infografia interactiva, que, a més de la disposició dels jugadors i el nom de cada posició, també permet accedir a la fitxa corresponent del Diccionari de futbol. Aquesta infografia, a més, recull completes la forma masculina i la forma femenina de cada posició de joc, al costat de l’article el o la, per a deixar clar que el futbol, com l’esport en general, té nom d’home i té nom de dona, i per a ajudar a resoldre els dubtes que poden sorgir en casos com “la lateral dret” o “la lateral dreta”, “la pivot ofensiu” o “la pivot ofensiva”, etc.

La versió inicial de la infografia, publicada el novembre de l’any 2019, recollia l’1-4-3-3 i l’1-4-4-1-1, i amb l’actualització que ara presentem s’hi han afegit l’1-4-4-2 i l’1-3-5-2 (números que, per als que en saben, ja parlen d’entrada de partits entretinguts o de partits de patiment i brega).

Encara que, en últim terme, l’èxit o el fracàs, l’apoteosi o la ruïna, puguin acabar depenent de les botes d’un sol jugador, fins i tot del més indisciplinat dels jugadors en qüestions de tàctica…

#termedelasetmana: selectivitat

selectivitat

Aquesta setmana, un bon nombre d’estudiants catalans no tenen cap dubte que el #termedelasetmana és selectivitat.

De fet, l’entrada corresponent a aquest concepte del Diccionari d’educació té com a denominació principal la forma completa prova d’accés a la universitat, amb la coneguda sigla PAU. A la mateixa entrada es poden trobar els sinònims complementaris prova de selectivitat i selectivitat.

Com saben prou bé els estudiants que aquests dies s’hi presenten, la selectivitat consta d’exàmens de diverses matèries, i per això és freqüent referir-s’hi en plural (“les proves d’accés a la universitat”, “les PAU”, “les proves de selectivitat”).

Aquest any, la situació sociosanitària fa que la selectivitat sigui ben especial: més seus d’examen, més dies d’examen, unes dates molt més endarrerides del que és habitual… Sigui com sigui, esperem que vagi molt bé a tots els qui s’hi presenten.

I us convidem a consultar aquest terme, i altres termes de l’àmbit, al Diccionari d’educació, disponible en línia, on podreu veure la definició de cada concepte i els equivalents en castellà, anglès i francès.

 

 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: asteroide

asteriode

El dia 30 de juny es commemora el Dia Internacional dels Asteroides, i per això us proposem el terme asteroide com a #termedelasetmana.

Fa referència a un cos menor del sistema solar de composició primordialment rocosa o metàl·lica, amb un diàmetre comprès entre un metre i mil quilòmetres, que orbita al voltant del Sol.

També se’n pot dir planeta menor, però convé no confondre aquest terme amb altres termes relacionats com ara meteor, meteoroide, meteorit o bòlid: consulteu en aquesta infografia interactiva les característiques pròpies de cadascun d’aquests cossos.

Des del punt de vista lingüístic, la forma asteroide prové de la paraula grega asteroeidḗs, un compost de les paraules astḗr, astéros ‘astre’ i eĩdos ‘forma’.

 

[Font: TERMCAT]

Termes de revetlla

Revetlla-Sant-Joan

“Qui no ha celebrat mai pel juny una revetlla? Nosaltres ho fèiem cada any i ens en preocupàvem cadascun per parts iguals. I aquest any ens disposàvem a fer el mateix ell i jo. Gràcies a ell el jardí era ple de fanalets de colors que lluïen d’allò més. Quan el meu Valentí estava enfilat en una escala penjant els fanalets de paper va arrencar a volar enlaire fins a perdre’s de vista cel enllà i no s’ha vist mai més enlloc del món. Ja sabeu com estan les coses…”

Com Joan Brossa ens recordava a Estació de Calinòpia, un cop més, amb el solstici d’estiu arriba la nit més curta de l’any, la nit de Sant Joan. Banderetes i bombetes de colors, garlandes i fanalets engalanen carrers, places i envelats plens de gent que al ritme de la música celebra la popular revetlla.

Per als més joves, però, el rebombori ja ha començat fins i tot dies abans de la festa, i es preparen per il·luminar el cel amb tota mena de petards i articles pirotècnics. Els més porucs encenen bengales i llancen bombetes o cebes; els més experimentats, fan esclatar fonts, piules, correcames i coets; i els més valents de tots s’atreveixen amb carcasses, traques i trons.

És la nit del foc, i arreu del món s’encenen fogueres carregades de simbolisme i rituals purificadors que pretenen allunyar les males vibracions i els mals esperits. Si a Anglaterra la trobada gira al voltant del monument prehistòric megalític de Stonehenge, en els territoris de parla catalana és la Flama del Canigó l’encarregada d’atiar totes les fogueres.

Com mana la tradició, la festa es completa amb el toc gastronòmic per excel·lència: la coca de Sant Joan, amb fruita confitada i pinyons. Però no és pas l’única: també podeu passar una bona vetllada degustant les coques de recapte, de llardons o les farcides de nata o de crema. Si us atreviu a elaborar-les vosaltres mateixos, un consell d’experts: aquestes coques han de fer el doble de llarg que d’ample. I això sí, no deixeu d’acompanyar-les d’un bon cava, un moscatell, una garnatxa, una mistela o una malvasia.

I si entre petard i petard, i entre tros de coca i tros de coca, encara us queda temps, podeu entretenir-vos consultant els enllaços a les fitxes i altres comentaris que hem escampat per aquest text, o buscant en el diccionari normatiu les formes marcades en negreta. Bona revetlla!

#termedelasetmana: desertificació

desertitzacio

El dia 17 de juny ha estat declarat per l’ONU el Dia Internacional de la Lluita contra la Desertificació. Per això, us proposem aquest terme, desertificació, com a #termedelasetmana, i recordarem la diferència amb el terme relacionat desertització.

El terme desertificació fa referència al procés de formació de deserts per influència de l’activitat de l’ésser humà; en canvi, la desertització es refereix al mateix procés, però quan és degut a causes naturals, sense influència humana.

Des del punt de vista de la formació, es tracta de dos termes creats per derivació: sobre la base substantiva desert (que prové del llatí desertus, amb el mateix significat) s’afegeixen dos sufixos verbals diferents (-itzar i –ificar), i se’ls atribueix de manera més o menys arbitrària un significat diferent, que és útil per a distingir els dos conceptes relacionats. Posteriorment amb la terminació –ció es formen els substantius corresponents.

L’ONU reclama, amb la celebració d’aquest dia internacional, que es faci atenció a la desertificació, que afecta més de 1.500 milions de persones arreu del món, i sobre la qual tots tenim capacitat d’influència, sovint amb gestos petits que poden semblar insignificants, però que multiplicats moltes vegades tenen la seva repercussió.

 

[Font: TERMCAT]

Back to top