#termedelasetmana: conservador del patrimoni

Des de fa uns dies els museus i el patrimoni artístic i cultural tenen un protagonisme especial, atès que el 18 de maig és el Dia Internacional dels Museus, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana un terme relacionat amb aquest àmbit: el terme conservador del patrimoni | conservadora del patrimoni.

Fa referència a la persona que es dedica a l’estudi, la gestió, la catalogació, la preservació i la difusió del patrimoni cultural i natural.

La base del terme, el substantiu conservador, té un ús tradicional i reconegut pel diccionari normatiu per a designar el responsable científic de les col·leccions d’un museu, d’una biblioteca, etc. En castellà i en francès es fan servir denominacions paral·leles (conservador del patrimonio i conservateur du patrimonie, respectivament), mentre que en anglès se sol designar amb la forma heritage curator. Convé tenir en compte que en català no es considera adequada la forma *curador del patrimoni, que de vegades es documenta calcant la forma anglesa: el terme curador té usos específics en els sectors del dret i de l’edició, però no pas en aquest àmbit de la gestió patrimonial.

Si us interessen els termes relacionats amb aquest, podeu consultar el Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura, de Jaume Salvà, en què podreu trobar quasi 1.300 termes d’aquestes disciplines que sovint estan estretament vinculades a la gestió del patrimoni.

[Font: TERMCAT]

Deixalles marines, brossa marinaescombraries marines residus marins?

La realitat no sempre és la que voldríem, però una manera de fer-hi front també és amb la precisió i la claredat terminològica. En aquest sentit, la denominació més adequada en català per a fer referència al conjunt de residus sòlids d’origen no natural que han estat abandonats en ambients marins o costaners, conegut en anglès com a marine debris marine litter, és deixalles marines.

Altres formes catalanes que tenen ús per a designar aquest concepte, en canvi, no es consideren prou adequades:

  • La denominació *brossa marina podria ser confusionària, ja que el nom brossa, tot i que sovint s’utilitza amb el sentit d’‘escombraries’, també té el sentit de ‘conjunt de fulles, branquillons i altres despulles dels vegetals escampats’, de manera que, en l’àmbit marí, podria fer pensar en residus naturals.
  • La forma *residus marins no és adequada semànticament perquè el substantiu residu té un sentit ampli que inclou també els abocaments i els vessaments.
  • Per últim, la designació *escombraries marines no es considera encertada perquè el nom escombraries se sol associar a residus domèstics.

Cal tenir en compte, però, que, tot i que en aquest àmbit l’equivalent més adequat de debris és deixalles, aquest mot anglès és molt ampli i pot tenir diferents equivalents en català en funció del sentit i l’àmbit d’especialitat. Per exemple:

  • detritus (o detrit), en geomorfologia, per a designar el conjunt de materials que resulten de la disgregació, especialment mecànica, de les roques.
  • esbaldregall, també en geomorfologia, per a anomenar el dipòsit detrític format per les roques caigudes per un vessant o un cingle.
  • detritus (o detrit), en astrofísica, per a fer referència al material sòlid, gasós o plasmàtic resultant de la formació o destrucció d’un objecte astronòmic.
  • enderrocs (o runa), en gestió ambiental, concretament en la gestió de residus, per a denominar el conjunt de materials provinents de la demolició o enderrocament d’edificis o instal·lacions.

Podeu consultar les fitxes completes d’aquests termes al portal especialitzat Terminologia de les ciències de la Terra. Esperem que hi trobeu tota la informació que busqueu i hi pugueu resoldre els dubtes que tingueu, de la mateixa manera que esperem que, amb jornades de conscienciació com la del dia 17 de maig, Dia Mundial del Reciclatge, termes com deixalles marines tinguin cada cop menys sentit.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: recerca infermera

El dia 12 de maig és el Dia Internacional de la Infermeria, i per això aquesta setmana us volem proposar el terme recerca infermera com a #termedelasetmana.

Fa referència a la recerca científica que desenvolupa els coneixements específics de la disciplina infermera i que té per objectiu la salut de la població. La recerca infermera està orientada a la formulació de preguntes i la cerca de respostes des d’una concepció disciplinària infermera i es basa principalment en les interrelacions entre els conceptes curaentornpersona salut: la cura de la persona, que viu experiències de salut en interacció amb l’entorn.

La base del terme és el substantiu recerca, que s’aplica especialment en els àmbits científics i especialitzats a la cerca feta amb deteniment i profunditat, en un procés ordenat i sistemàtic, per trobar o descobrir alguna cosa, amb l’objectiu d’obtenir coneixement nou o de desenvolupar el que ja existeix. A aquesta base s’hi afegeix l’adjectiu infermer -a, una forma creada a partir del substantiu infermer infermera, el qual prové d’una forma antiga inferm -a (del llatí infĭrmu ‘malalt’).

Si us interessen els termes relacionats amb aquesta disciplina que té un paper destacat en l’atenció sanitària i la promoció de la salut, teniu a la vostra disposició el Diccionari d’infermeria en línia. Aquesta obra, elaborada pel TERMCAT amb el suport del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i el Govern d’Andorra, amb la col·laboració del Consell de Col·legis de Diplomats en Infermeria de Catalunya, la NORCAI i el Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona, conté prop d’un miler de termes definits, amb els equivalents en castellà, anglès i francès, i sovint amb notes complementàries que ajuden a contextualitzar cada terme.

[Font: TERMCAT]

A les xarxes socials, també utilitzem termes

Quan fem servir les xarxes socials (Instagram, Facebook, Twitter, Snapchat, TikTok, LinkedIn, Pinterest, YouTube…) també entrem en contacte amb la terminologia: hem de crear un perfil, configurar un compte, triar un avatar, escriure la bio, decidir a qui seguim, acceptar seguidors i fer publicacions utilitzant etiquetes i emoticones.

Amb les peculiaritats pròpies de cada aplicació, es tracta d’accions comunes a l’activitat de les diverses xarxes, i que es van batejar a l’inici amb termes, sovint a partir de metàfores i extensions de significat, que ara utilitzem amb una gran naturalitat i no ens semblen gens especialitzats.

A banda, l’orientació de cada aplicació i els interessos comercials per distingir-se de la competència fan que no pari el degoteig de termes específics per a funcionalitats concretes: la història destacada a l’Instagram, l’amic o amiga al Facebook, el duet al TikTok, la piulada o tuit al Twitter, i l’àlbum o el filtre per a les plataformes en què el contingut gràfic és més rellevant.   

Trobareu aquests termes entre els més de 170 que conté el Vocabulari de les xarxes socials, amb equivalents en diverses llengües i definicions, i també amb un filtre temàtic que permet seleccionar els termes que s’utilitzen en cadascuna de les xarxes. El recull s’ha ampliat en diverses ocasions des de 2014, i continuarà fent-ho amb la voluntat que el català pugui utilitzar-se amb normalitat en totes aquestes plataformes.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: compost

De l’1 al 7 de maig es duu a terme la Setmana Internacional del Compost (ICAW 2022), i per això us volem proposar com a #termedelasetmana el terme compost.

Fa referència al fertilitzant orgànic, higienitzat i estabilitzat, obtingut a partir del tractament biològic aerobi de residus biodegradables. D’aquest tractament que permet obtenir el compost se’n diu compostatge. El compost també es pot designar amb la forma sinònima material compostat.

Des del punt de vista etimològic, es tracta d’un sentit específic que s’ha donat al participi del verb compondre. Tal com passa sovint, aquesta forma prové de l’anglès (compost) i d’aquí ha passat a la nostra llengua. Només que, com en altres casos, resulta que la paraula anglesa estava manllevada del llatí (probablement a través del francès antic composte), i això explica que la forma compost s’ajusti tant al català. De fet, l’única diferència grossa amb l’anglès és de síl·laba tònica: és una paraula plana en anglès (cómpost) i aguda en català (compòst).

El lema de la Setmana Internacional del Compost d’aquest any és “El compost: per a la regeneració del sòl”, i és que efectivament l’ús de compost pot resultar beneficiós per al sòl i per al desenvolupament de les plantes. Quan separeu la matèria orgànica, podeu estar ajudant a l’obtenció de compost, amb tots els avantatges que això comporta.

[Font: TERMCAT]

La tonyina, la reina dels oceans

Si hi ha un peix apreciat de nord a sud i de llevant fins a ponent és la tonyina, un peix teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels túnids, amb el dors blau fosc i el ventre argentat, de cos poderós i un depredador actiu. La carn de la tonyina és ferma i nutritiva, conté àcids grassos omega-3, vitamines dels grups B i D, minerals i, sobretot, proteïnes d’alt valor biològic. Es consumeix fresca o en conserva.

I com a bon peix que és rep un enfilall de noms tot al llarg de la costa: tonyina, bacora, bacoreta, golfàs, orqueda, etc. I en els estadis més joves, golfàs, tonyineta, tonyinola.

Com a petita mostra gastronòmica de la tonyina i com que és un peix que es menja a tot arreu, us presentem dos plats, un d’asiàtic i un d’americà. El plat asiàtic és el gimbap, un plat coreà que consisteix en un rotlle fet d’algues i arròs, sovint farcit amb carn, verdures o tonyina de llauna. En català, a banda de la forma transcrita del coreà (gimbap), també se’n diu rotlle d’algues i arròs o rotlle d’arròs coreà.

El plat americà és la causa limenya, una delícia de la cuina peruana elaborada amb puré de patates i altres ingredients, formant capes. L’original porta tonyina i alvocat, però ja se sap que quan un plat és bo provoca la creativitat dels cuiners; per tant, es poden trobar causes limenyes amb capes de mango, de gambes, de pollastre… del que hi hagi al rebost.

Totes les coses bones tenen una cara dolenta. En el cas de la tonyina, com que és un peix tan apreciat, la gran demanda ha provocat una sobrepesca que ha posat en perill l’espècie. Així doncs el nostre consell és que en mengeu amb moderació.

Podeu trobar aquests termes al Cercaterm i al cercador del Portal d’alimentació i gastronomia.

[Font: TERMCAT]

Nova infografia amb termes de dansa clàssica

Amb motiu del Dia Internacional de la Dansa, que se celebra cada 29 d’abril, el TERMCAT difon una nova infografia amb una selecció dels termes del futur Diccionari de la dansa clàssica, previst que surti a la llum abans de l’estiu. 

El Diccionari de la dansa clàssica, elaborat pel TERMCAT amb la col·laboració de l’Institut del Teatre i l’Institut Escola Oriol Martorell, i amb l’assessorament d’experts de l’àmbit, contindrà més de 200 termes classificats en sis àrees temàtiques: conceptes generals; posicions i direccions; passos i moviments; salts i girs; treball escènic, i indumentària. Cada fitxa terminològica inclourà la denominació en català, els equivalents en altres llengües (castellà, francès i anglès), definició i, en bona part de les entrades, notes complementàries sobre el concepte, sobre altres termes relacionats o sobre la denominació. 

La infografia que es publica avui com a avançament d’aquest diccionari consta de sis il·lustracions, cada una de les qual representa un terme de les sis àrees temàtiques del diccionari. A més, per a cada àrea temàtica també s’ofereix en una finestra desplegable una petita selecció dels termes que contindrà el diccionari. 

Les il·lustracions d’aquesta infografia han estat creades a partir de les fotografies realitzades per Jordi Vidal a dos alumnes de dansa clàssica de l’Institut del Teatre (Bernat Giménez i Natàlia Ribalta). Aquestes mateixes fotografies i altres captades en la mateixa sessió serviran per il·lustrar una trentena de fitxes del diccionari.

#termedelasetmana: pòdcast

El #termedelasetmana que us volem proposar avui és un neologisme d’ús molt generalitzat: el terme pòdcast.

Fa referència a l’emissió d’àudio o audiovisual emmagatzemada a internet com a arxiu digital, sovint formant part d’una sèrie, que l’usuari pot reproduir en qualsevol moment, sigui en línia o, un cop descarregada a l’ordinador o en un dispositiu mòbil, fora de línia.

De fet, es tracta d’una tecnologia que ja té uns quants anys de vida, però que aquests darrers temps està experimentant una mena de segona joventut. Inicialment el Consell Supervisor del TERMCAT va aprovar el manlleu sense cap modificació (podcast, com en anglès), però recentment, i atesa la popularitat del terme i les peticions rebudes en aquest sentit, ha decidit que era millor normalitzar la forma amb l’accent sobre la o, reflectint en la grafia la pronúncia habitual.

Malgrat que els mots catalans amb una estructura sil·làbica similar a la de podcast són aguts (antispastcontrastdesbastdesgastencast, etc.), en aquest cas la pronúncia consolidada és plana, com en la llengua d’origen i com passa també amb altres manlleus adaptats, com ara fútingmíting rècord. A més, també és una adaptació coherent amb la forma semànticament relacionada podcàsting, ja normalitzada amb accent (i que fa referència a la tecnologia que permet crear i difondre pòdcasts).

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: programari espia

Des de fa uns dies l’actualitat informativa ens acosta al terme que us proposem com a #termedelasetmana: programari espia.

Es refereix al programari que s’introdueix en un ordinador aliè per extreure’n dades que tingui emmagatzemades i transmetre-les. Les notícies ens han ensenyat que aquest programari també es pot fer servir en telèfons mòbils i altres dispositius electrònics.

En anglès s’hi sol fer referència amb la forma spyware, en francès es documenten els equivalents logiciel espion i espiogiciel, i en castellà es parla de programa o software espía.

Com molts altres casos, es tracta d’un terme creat per sintagmació: la base programari (‘conjunt sistemàtic dels programes d’explotació i dels programes informàtics que serveixen per a aplicacions determinades’) es complementa amb el substantiu en aposició espia (‘persona que és encarregada d’espiar aquells de qui es vol saber les intencions, els passos, etc.’), que en delimita les característiques.

Si voleu conèixer altres termes relacionats amb aquest, us recomanem la consulta de la Terminologia de la ciberseguretat, on trobareu definits fins a 400 termes relacionats amb els atacs, els mitjans tècnics de seguretat, els comportaments socials vinculats amb aquest àmbit i també les tecnologies que hi tenen una incidència rellevant. Cada fitxa terminològica conté una denominació catalana; sinònims, si n’hi ha; equivalents en castellà, francès i anglès; definició, i sovint notes explicatives o exemplificadores.

[Font: TERMCAT]

A l’abril, meteors mil

Tot i que la pluja de meteors més coneguda és, sense dubte, la dels Perseids, que té lloc al mes d’agost, quan la majoria de la població està de vacances i el bon temps acompanya per contemplar de matinada les conegudíssimes Llàgrimes de Sant Llorenç, els amants de l’observació astronòmica poden gaudir durant tot l’any de diverses pluges –sempre, és clar, que les condicions atmosfèriques ho permetin.

Sense anar més lluny, la segona quinzena d’abril tenen lloc els Lírids d’Abril, amb el pic d’activitat al voltant del dia 22, que aquest any coincidirà amb la lluna en quart minvant. Aprofitant aquesta cita astronòmica, a continuació trobareu les claus per conèixer els diferents noms referents a pluges de meteors (o pluges d’estels, com se les coneix popularment) i resoldre els dubtes gramaticals i ortogràfics més freqüents sobre aquestes denominacions.

Els Perseids, els Lírids… quin és l’origen d’aquests noms?

Els noms de les pluges de meteors estan formats a partir de l’arrel del nom llatí de la constel·lació on se situa el radiant, això és, el punt del firmament en què sembla originar-se aquella pluja des del punt de vista de l’observador. A la forma plena de l’arrel llatina (convenientment adaptada, si cal) s’hi afegeix el sufix de plural    –ids. Per exemple:

  • Els Perseids, amb radiant a la constel·lació de Perseu (a partir del llatí Persei)
  • Els Lírids, amb radiant a la constel·lació de la Lira (a partir del llatí Lyrae)
  • Els Gemínids, amb radiant a la constel·lació dels Bessons (a partir del llatí Geminorum)
  • Els Leònids, amb radiant a la constel·lació del Lleó (a partir del llatí Leonis)
El gènere: els Lírids o les Lírides?

Totes les denominacions de pluges de meteors en català adopten el gènere masculí, d’acord amb la tradició lexicogràfica catalana. Per exemple:

  • Els Perseids, i no *les Perseides
  • Els Gemínids, i no *les Gemínides
  • Els Oriònids, i no *les Oriònides
  • Els Boòtids, i no *les Boòtides
Majúscules o minúscules: els Lírids d’Abril, els lírids d’abril o els Lírids d’abril?

S’escriuen amb majúscula inicial els noms i els adjectius que formen part de la denominació, tant si fan de base com si fan de complement, però s’escriuen amb minúscula els articles, les preposicions i també les lletres gregues i els noms de lletres gregues. Per exemple:

  • Lírids d’Abril
  • Tàurids del Nord
  • α-Capricòrnids
  • gamma-Nòrmids
L’ús de les lletres gregues: α-Centàuridsalfa-Centàuridsα Centàurids o alfa Centàurids?

Quan diverses pluges de meteors tenen el radiant a la mateixa constel·lació, tradicionalment les denominacions es distingeixen afegint com a complement el mes de l’any en què té lloc la pluja (d’aquí Lírids d’Abril, per exemple, que es distingeix de Lírids de Juny)

En denominacions noves, però, la distinció es fa construint la denominació a partir de l’arrel llatina del nom de l’estel més proper al radiant de la pluja (o, en cas de dubte, de l’estel proper més brillant). Els noms dels estels —seguint el sistema de Johann Bayer, establert el 1603 i encara vigent— es creen amb el nom llatí en genitiu de la constel·lació on es troben, precedit d’una lletra grega que indica l’ordre de brillantor aparent de l’estel dins la constel·lació (alfa per a l’estel més brillant, beta per al segon estel més brillant, etc.).

En les denominacions de pluges de meteors creades a partir del nom de l’estel més proper, es considera preferible, en àmbits d’especialitat, l’ús de la lletra pròpia de l’alfabet grec, tot i que també s’admet, especialment en àmbits de divulgació, la utilització del nom de la lletra grega. En tot cas, tant la lletra grega com el nom de la lletra grega s’escriuen amb minúscula, i entre el primer i el segon element de la denominació s’escriu un guionet. Per exemple:

  • α-Cenàurids (o alfa-Centàurids)
  • β-Hidrúsids (o beta-Hidrúsids)
  • π-Púpids (o pi-Púpids)
  • ω-Serpèntids (o omega-Serpèntids)

Per a ampliar la informació i conèixer qüestions més específiques sobre els noms de les pluges de meteors, podeu consultar el criteri complet sobre les denominacions catalanes, aprovat pel Consell Supervisor amb el vistiplau d’experts de l’àmbit, prenent com a base les regles fixades per la Unió Astronòmica Internacional per a la nomenclatura anglesa. D’altra banda, si voleu descobrir les pluges de meteors més destacables de l’any, en aquest mapa interactiu trobareu l’enllaç a les fitxes terminològiques d’una vintena de pluges, amb definicions, notes i equivalents en altres llengües.

I, un cop ben documentats, només caldrà que busqueu un entorn allunyat de la contaminació lumínica, creueu els dits perquè els núvols no us facin la guitza i…  a gaudir de l’espectacle!

[Font: TERMCAT]