#termedelasetmana: accidentalitat

accidentalitat

Durant aquests mesos d’estiu augmenten els trajectes en cotxe, en moto o en bicicleta. I com que aquests trajectes de vegades es duen a terme en un context de vacances o de temps d’oci, es pot afavorir un cert relaxament en l’atenció o en el compliment de les mesures de seguretat. Per això, us proposem com a #termedelasetmana la forma accidentalitat.

El terme fa referència al nombre d’accidents de trànsit que es produeixen en un punt d’una via, una zona, etc., en un període de temps determinat. Té com a sinònima la denominació sinistralitat, que és utilitzada sobretot en el context de les assegurances.

Des del punt de vista de la formació, es tracta d’un exemple de terme creat per sufixació: a partir de la base accident (que prové del llatí accĭdens ‘que s’esdevé d’improvís’), es forma l’adjectiu accidental i, amb un nou sufix, el substantiu accidentalitat.

Quan estigueu de vacances, doncs, mireu de relaxar-vos tant com pugueu, però mai al volant o al manillar. I si el terme us interessa, per motius professionals o personals, en trobareu molts més de relacionats al Diccionari de seguretat viària.

 

B2B i B2C, a què es refereixen aquestes sigles?

B2B2C.jpg

Des de sempre, hi ha hagut empreses que produeixen béns o presten serveis destinats a altres empreses o bé a consumidors finals. Per exemple, una empresa pot produir cafeteres destinades a bars i restaurants (que també són empreses) o cafeteres que es venen a la botiga d’electrodomèstics del barri perquè la gent en compri per a casa seva. O hi ha bugaderies que renten roba d’hotels, i d’altres on pot anar un ciutadà qualsevol perquè li rentin un cobrellit.

En el món del comerç electrònic passa el mateix: els clients poden ser altres empreses o poden ser consumidors finals. Però la terminologia ha canviat, i és habitual l’ús de sigles procedents de l’anglès, com ara B2B i B2C. Què signifiquen? Com es pot dir en català?

La sigla B2B significa ‘business to business’ i es refereix als intercanvis d’informació o de serveis que es duen a terme entre empreses; la forma catalana corresponent és d’empresa a empresa. Per altra banda, la sigla B2C significa ‘business to consumer’ i es refereix als intercanvis d’informació o de serveis entre una empresa i un consumidor final, per la qual cosa, en català se’n diu d’empresa a consumidor.

En aquest context, les accions de màrqueting i publicitat adreçades a un o altre destinatari poden ser ben diferents. Mentre que les estratègies adreçades a empreses destaquen arguments racionals sobre el producte o el servei, en les estratègies d’empresa a consumidor es fa més èmfasi en el factor emocional.

Les formes d’empresa a empresa i d’empresa a consumidor, igual que les sigles respectives, també es poden aplicar a altres noms com ara estratègia, venda, comerç, model de negoci, publicitat, projecte, etc.

Estiu de festivals: termes i cultura

concert

L’estiu és l’època forta de festivals, ja siguin musicals, de dansa, de teatre… I en qualsevol d’aquestes manifestacions artístiques, ens sortiran al pas un bon nombre de termes (sí, encara que estiguem de vacances!).

Per exemple, els aficionats a la música tenen festivals per triar i remenar, tant si són més de música pop com si són més demo; tant si els interessa el jazz fusió com si els agrada el hip-hop; i tant si xalen amb el nu-metal com si ho fan amb el raggamuffin. Tots aquests termes, i molts més, els trobareu agrupats i definits a la Terminologia dels estils musicals.

Els amics de la dansa també trobaran espectacles del seu gust, i es fixaran sobretot en la coreografia, en aquells passos curiosament inspirats en el fandango o, encara més curiós, en el calipso. Potser ben a prop, uns coneguts més aficionats al teatre estaran gaudint d’una representació en un teatre grec, i descobriran amb l‘anagnòrisi que el desenllaç de l’obra és ben proper.

I l’endemà, aquest cop amb la canalla, aprofitaran l’airet del vespre i assistiran a una sessió del cicle de cinema a la fresca, amb una pel·lícula d’anime infantil que els deixa sorpresos per la fantasia i complexitat de la trama; o a una representació de titelles de fils o marionetes, amb un text que fa riure la mainada i alhora és ple de referències iròniques que fan somriure els més grans.

Feu la tria que feu, us recomanem que aprofiteu el bon temps i les vacances per gaudir tant com pugueu dels festivals d’estiu, que són una bona mostra de vitalitat cultural i, també, terminològica.

#termedelasetmana: culots

culots

Des de fa uns dies, el Tour de França ha tornat a posar el ciclisme a la primera pàgina de l’actualitat informativa. Per això, us proposem com a #termedelasetmana un dels termes més emprats en aquest àmbit: els culots.

Es tracta dels pantalons curts, més o menys fins a mitja cuixa, que porten els ciclistes en les curses per carretera. De fet, de culots també se’n fan servir en altres esports (com ara el rem, per exemple); els específics de ciclisme solen incorporar unes proteccions per fer més còmode el contacte amb el selló.

Convé observar que en general el terme es fa servir en plural, de manera paral·lela a la forma pantalons, i així es recull en els diccionaris especialitzats de l’àrea. En altres sectors té ús la forma en singular culot, però es refereix a un concepte diferent (una peça de l’armament i, en àmbits industrials, també pot designar la part del fons de certs objectes —a banda, és clar, de l’ús en llengua general com a augmentatiu de cul—).

Si sou bons aficionats al ciclisme, ben segur que ja coneixíeu el terme i que aquests dies estareu gaudint per televisió o en directe de les etapes del Tour. I si encara no ho sou, aprofiteu l’ocasió per observar amb una certa atenció una de les mítiques pujades o una contrarellotge, i potser us hi quedareu ben atrapats, admirant l’habilitat i la capacitat d’esforç dels ciclistes. I, si més no, us pot atrapar la riquesa terminològica, amb culots, mallots, esprints, avituallaments, ports de muntanya, caps de files, escapats, pinyons, quadres, sellons, rebufs, etc. Si voleu consultar tota la terminologia del ciclisme, la trobareu agrupada si feu una cerca temàtica al Diccionari general de l’esport.

Què és el tennis platja?

tennis_platja

El tennis platja o tennis de platja és una modalitat de tennis que es juga a la platja en un camp similar al del voleibol de platja, amb unes raquetes especials i pilotes de tennis sense pressió que no poden tocar a terra. Habitualment es juguen partits de dobles, però també poden ser individuals. És molt conegut pel nom que té en anglès, beach tennis.

En català, tant les formes amb la preposició de com les formes sense preposició són adequades per a designar modalitats esportives practicades a la platja: vòlei platja vòlei de platja, corfbol platja o corfbol de platja, handbol de platja o handbol platja, ultimate de platja o ultimate platja, entre d’altres.

En la majoria de contextos, les formes més utilitzades són les reduïdes (tennis platja), que no són estrictament aposicions (com ho seria el cas de vagó restaurant, en què restaurant és un substantiu amb funció adjectiva) sinó una simplificació de les formes completes amb preposició.

Pel que fa a la base de la denominació, tennis, el diccionari normatiu admet tant la forma amb dues enes com la forma tenis; per tant, són també possibles les formes tenis platja i tenis de platja.

 Ben aviat podreu consultar la fitxa d’aquest terme al Cercaterm.