#termedelasetmana: homofòbia

Lamentablement, el #termedelasetmana que us proposem, homofòbia, torna a estar d’actualitat.

Es refereix a l’aversió als homosexuals i a l’homosexualitat. Des del punt de vista terminològic, convé tenir en compte que la forma prefixada homo– no té relació amb home, sinó que vol dir ‘igual’; per tant, homofòbia no es refereix només a la fòbia als homes homosexuals (als gais), sinó a qualsevol persona que sent atracció per les persones del seu mateix sexe. En aquest altre apunt en vam parlar, i de la relació amb lesbofòbiagaifòbiatransfòbia i bifòbia.

També és interessant tenir presents els diversos tipus d’homofòbia que podem distingir. Hi ha l’homofòbia institucional, que designa la discriminació que l’Estat, l’Església o qualsevol altra institució exerceixen sobre una persona homosexual o, en general, sobre les persones del col·lectiu LGBTIQ+, que se sosté sovint en lleis o reglaments; l’homofòbia interioritzada, que és l’aversió que una persona homosexual sent per la pròpia homosexualitat o per l’homosexualitat dels altres; i l’homofòbia liberal, terme que s’aplica a la tolerància de l’homosexualitat amb la condició que es mantingui amagada.

Ens agradaria que no calgués fer servir aquests termes perquè els conceptes que vehiculen perdessin tota presència en l’actualitat informativa. Mentre calgui parlar-ne, podeu consultar-los, al costat de molts altres termes de l’àmbit, ben definits i amb equivalents en castellà, anglès i francès, al diccionari en línia Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual i trans), de Marta Breu, elaborat amb la col·laboració del TERMCAT.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: blanqueig o rentat d’imatge

Aquesta setmana des del TERMCAT us presentem un nou material interactiu, Els colors del màrqueting, que il·lustra els termes relacionats amb el concepte que us proposem com a #termedelasetmana: el blanqueig o rentat d’imatge.

Es refereix al conjunt d’estratègies de comunicació i màrqueting que es duen a terme amb la intenció d’ocultar la relació d’una persona, una empresa, un organisme, un govern o una ideologia amb determinats fets negatius que els perjudiquen, o d’alterar la realitat de manera que els afavoreixi, a fi de protegir-los o millorar la seva reputació.

La forma blanqueig té ús habitual amb aquest sentit en català i en altres llengües properes, i es justifica com una extensió de significat a partir del sentit de blanqueig que ja recull el diccionari normatiu: “Operació financera destinada a donar aparença de legals als guanys obtinguts per mitjans delictuosos.”

El sinònim complementari rentat d’imatge es crea a partir de l’ús figurat de rentar recollit al diccionari normatiu: “Fer desaparèixer (allò que taca la consciència, la reputació, etc.), per mitjà de l’expiació, d’una reparació, etc.”·És una forma àmpliament documentada en català.

I a partir d’aquesta forma s’han creat una sèrie de termes paral·lels, referits a contextos d’ús específics, que trobareu il·lustrats i definits a la infografia que us comentàvem en començar aquest text. Així, hi trobareu la informació del blanqueig verd (o ecoblanqueig), del blanqueig blau, del blanqueig irisat (o blanqueig LGBT), del blanqueig rosa, del blanqueig lila (o blanqueig violeta) i del blanqueig roig.

Els coneixes tots?

[Font: TERMCAT]

Noves infografies amb els noms de les parts de la guitarra i el saxòfon

El TERMCAT presenta dues noves infografies interactives amb què s’il·lustren els noms de les parts de la guitarra i del saxòfon. Elaborades amb la col·laboració d’experts del Museu de la Música de Barcelona i de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), les infografies acompanyen l’actualització de la Terminologia dels instruments musicals, un diccionari en línia que difon uns tres-cents termes d’aquest sector i que es va publicar inicialment gràcies a la col·laboració amb Amical Wikimedia.

Les infografies formen part d’un conjunt que s’ampliarà amb la creació de dues infografies més dedicades a les parts del piano i del violí, i pretenen ser un material útil per a professionals de la música i aprenents d’ensenyaments musicals, escoles, escoles de música, conservatoris, locals d’assaig, sales de concerts, etc. Si es fa clic sobre els termes de la imatge s’accedeix a les fitxes completes del diccionari, amb les definicions i els equivalents en altres llengües.

A més, fruit de la tasca terminològica duta a terme amb els experts, paral·lelament s’ha actualitzat la Terminologia dels instruments musicals, un diccionari creat l’any 2015 arran de la iniciativa de l’associació Amical Wikimedia, que, en el marc de projecte Viccionari, va propiciar que voluntaris d’arreu documentessin gràficament peces instrumentals procedents del Museu de la Música de Barcelona, la base de dades de Wikimedia Commons i la base de dades d’imatges de música tradicional catalana de l’ESMUC.

El diccionari aplega 262 termes classificats temàticament en les cinc grans categories en què, segons l’etnomusicologia i el sistema Hornbostel-Sachs, es divideixen els instruments musicals: idiòfons, membranòfons, cordòfons, aeròfons i electròfons, més un apartat per als instruments tradicionals catalans. Cada entrada presenta la denominació en català, la imatge que la identifica i els equivalents en castellà, anglès i francès, i l’alemany i l’italià en alguns casos.

La Terminologia dels instruments musicals forma part de la col·lecció Diccionaris en Línia del web del TERMCAT, que actualment ofereix 160 títols dedicats a diversos àmbits d’especialitat.

#termedelasetmana: experiència d’usuari

Aquesta setmana s’escau la Nit de les Telecomunicacions, un esdeveniment de referència en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació i la informàtica, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes més característics del sector: el terme experiència d’usuari.

Fa referència al conjunt de coneixements i de percepcions que extreu una persona de la utilització d’un producte o servei en línia, tant pel que fa als resultats obtinguts com pel que fa a la interacció establerta. També té un cert ús la sigla corresponent UX, creada a partir de l’equivalent anglès user experience.

Una experiència d’usuari positiva és potser el factor més rellevant en les tries entre les diverses possibilitats que s’ofereixen per a cobrir un determinat servei o recurs tecnològic, i per això és un element clau en la producció i disseny de productes d’aquest àmbit.

Des del punt de vista de la formació, el terme català és un calc de la forma anglesa, un recurs que també han adoptat el castellà i el francès. La base experiència, que té origen llatí, aporta el sentit bàsic del terme, amb el complement que n’especifica l’experimentador.

Podeu consultar el terme, amb la definició i els equivalents en altres llengües, al Cercaterm i a la Neoloteca.

[Font: TERMCAT]

Els noms de les variants del SARS-CoV-2

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha proposat recentment modificar la nomenclatura de les variants del SARS-CoV-2, el coronavirus de la COVID-19: proposa que cada variant tingui associada correlativament una lletra de l’alfabet grec (alfa, beta, gamma, etc.). Amb aquesta recomanació, l’OMS vol facilitar un ús adequat de terminologia especialitzada en mitjans generals que eviti els problemes de correcció o d’estigmatització associats a altres noms en circulació, com ara la nomenclatura especialitzada de la virologia (per exemple, la variant P.1) o l’ús d’adjectius lligats a llocs geogràfics (per exemple, *la variant índia).

Alhora, l’OMS ha precisat la definició del que es considera una variant preocupant (VOC) i una variant d’interès (VOI), els tipus de variants que rebran aquesta nova nomenclatura amb lletres gregues. Les variants preocupants (o variants de preocupació) són les que, per les mutacions que acumulen, s’encomanen amb més facilitat, provoquen quadres més greus o nous de la malaltia o donen problemes d’efectivitat en tractaments o vacunes. Les variants d’interès, que cal seguir per a veure com evolucionen, són les que s’escampen per diversos països o mostren transmissió comunitària, associades a efectes concrets de manifestació de la malaltia d’una manera estable.

La manera més adequada d’escriure els nous noms d’aquests tipus de variants és, doncs, amb el nom de la lletra grega en català, sense cap tipus de marca gràfica (ni cursiva ni majúscula inicial): així, la forma anglesa variant of concern Alpha hauria de ser variant preocupant alfa o, simplement, variant alfa (millor que variant B.1.1.7 o *variant britànica). La voluntat de l’OMS és que aquestes etiquetes siguin més fàcils de pronunciar, de recordar i que es puguin emprar sense errors ni ambigüitats. Per això en recomana l’ús en contextos de salut pública, periodístics o divulgatius.

En textos especialitzats continua sent adequat emprar la nomenclatura científica pròpia dels virus, en què les variants es designen a partir de la informació que dona la seqüenciació genòmica, tenint en compte les mutacions que va acumulant successivament un aïllat víric de referència (per exemple, variant B.1.617.1).

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: seguretat alimentària

El dia 7 de juny s’escau el Dia Mundial de la Innocuïtat dels Aliments, i per això us proposem com a #termedelasetmana el terme seguretat alimentària.

La seguretat alimentària (amb el sinònim innocuïtat alimentària) es refereix a la qualitat dels aliments que garanteix que no causaran cap dany al consumidor si es preparen o es consumeixen d’acord amb l’ús a què estan destinats.

La política europea actual de seguretat alimentària, a més d’ocupar-se de garantir la innocuïtat i la higiene dels aliments, també tracta altres aspectes destacats de la cadena alimentària, com la nutrició, l’etiquetatge, la traçabilitat, la sanitat animal, la sanitat vegetal o el medi ambient.

En català el terme seguretat alimentària pot fer referència a dos conceptes diferents: el que comentem aquí, propi de les ciències de la salut i referit a la innocuïtat dels aliments (que, en anglès, es designa amb la forma food safety); i un altre concepte propi de les ciències socials i les relacions internacionals, que fa referència a l’accés a l’alimentació (en anglès, food security).

La forma seguretat alimentària és descriptiva i no presenta cap particularitat destacable. El sinònim innocuïtat alimentària està format sobre la base innocuïtat, un terme culte creat fa relativament pocs anys a partir de l’adjectiu innocu, del llatí innocuus, que tenia el sentit de ‘inofensiu, que no fa mal’.

Si us interessen els termes relacionats amb la seguretat alimentària, us agradarà saber que des del TERMCAT estem treballant en un diccionari dedicat a aquest àmbit, en col·laboració amb el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i amb experts del sector. Esperem poder-lo presentar en els propers mesos.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: LGBT-fòbia

El terme que us proposem com a #termedelasetmana ha estat lamentablement present en l’actualitat informativa aquests dies: LGBT-fòbia.

Fa referència a l’aversió al col·lectiu LGBT, la qual, com s’ha pogut veure, pot acabar derivant en discriminació i, en els casos més extrems, fins en violència.

Des del punt de vista de la formació lingüística, es tracta d’un dels casos en què una sigla (LGBT, corresponent a les inicials de lesbianesgaisbisexuals i transgèneres) es lexicalitza, és a dir, se sent com una paraula, fins al punt que s’hi afegeix un formant lèxic: en aquest cas, la forma sufixada –fòbia, que prové del grec phóbos, que significa ‘terror, por, aversió’. Per a facilitar el contacte entre la sigla (que s’escriu amb majúscules) i el formant (que va en minúscules), se situa un guionet gràfic.

Com és prou sabut, sovint encara s’afegeixen altres elements a la sigla: la I corresponent a intersexuals (LGBTI, i doncs, LGBTI-fòbia); la Q de queer o de qüestionament (LGBTIQLGBTIQ-fòbia); o el signe + per a incloure-hi totes les persones amb qualsevol altra orientació sexual o identitat de gènere considerada no normativa (LGBTIQ+LGBTIQ+-fòbia). També són habituals alguns canvis d’ordre (LGTBLGTB-fòbiaLGTBILGTBI-fòbia, etc.).

Si us interessa la terminologia relacionada amb aquest àmbit, podeu consultar el Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual, trans), de Marta Breu, fet en col·laboració amb el TERMCAT, que precisament ha estat actualitzat fa molt poc i que inclou, actualment, prop de 400 termes definits i amb els equivalents en castellà, francès i anglès.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: president de la Generalitat

El #termedelasetmana que us proposem és de plena actualitat i és un terme molt conegut, però amb unes formes sinònimes i unes precisions d’ús que potser no ho són tant. És el terme president de la Generalitat | presidenta de la Generalitat.

La forma president de la Generalitat és la més habitual en la majoria de contextos: és breu i clara, amb la base president|presidenta, d’origen llatí, i amb una reducció de l’expressió completa (de la Generalitat de Catalunya) a la part més significativa del sintagma.

En contextos en què es vol fer èmfasi en la funció executiva inherent al càrrec també es pot fer servir la forma president del Govern de la Generalitat | presidenta del Govern de la Generalitat.

Ara bé, la forma més adequada per a contextos històrics o solemnes és president de Catalunya | presidenta de Catalunya, raó per la qual té un ús més reduït. També és la forma preferent en les relacions internacionals.

Podeu consultar la fitxa completa del terme, amb els equivalents en occità, castellà, francès i anglès, amb la definició i amb algunes altres notes d’interès, al Diccionari de l’activitat parlamentària.

[Font: TERMCAT]

Pipes, també en català

Fa bo, un grup de joves o d’adolescents estan asseguts en una plaça, uns als bancs, d’altres al respatller dels bancs, d’altres a terra, en cercle o no, asseguts en unes escales, i es posen alguna cosa a la boca amb el dit gros, l’índex i el del mig, o només amb el dit gros i l’índex. Una cosa que de lluny no es veu, deu ser petita. El gest es va repetint dos, cinc cops al minut, o vint. Què fan? Què mengen, si és que mengen?

Potser abans d’acostar-se de nou els dits a la boca amb l’aliment, alguns potser es treuen de la boca alguna cosa, un rebuig, amb els dits, amb la mà plana o còncava. Una closca? Una closca, sí, la closca de les llavors de gira-sol, que no es menja. Les llavors de gira-sol o llavors de meravella o pipes són això, llavors de gira-sol o de carbassa que es mengen torrades i, de vegades, també salades.

Aquesta és la manera clàssica de menjar pipes, en grup, crec-crec, trencant closques. Després, la feina és recollir-les totes: la bossa que era plena de les llavors de gira-sol, ara és plena de closques. No cal esmentar els que, girant el cap, les bufen amb energia i cauen on cauen.

D’adults les llavors de gira-sol les comprem pelades i les posem, per exemple, a l’amanida per animar una mica el verd de l’enciam, el vermell del tomàquet i el carbassa de la pastanaga, i fer companyia a les olives. Les llavors de gira-sol fan bon grup amb les llavors de carabassa, amb les nous, amb les panses, amb les baies de goji, amb el gingebre… Un festival!

Trobareu tots aquests termes al cercador del Portal d’alimentació i gastronomia i al Cercaterm.

[Font: TERMCAT]