Close

#termedelasetmana: distància de seguretat

distancia-seguretat

Us proposem com a #termedelasetmana un altre dels termes que s’han popularitzat arran de la situació creada pel coronavirus: el terme distància de seguretat.

Fa referència a l’espai que hi ha d’haver entre dues persones com a mesura per a evitar el contagi d’una malaltia. També se’n pot dir distància física.

I, estretament relacionat amb aquest terme, també es parla de distanciament de seguretat o distanciament físic, que es refereix al conjunt de mesures de salut pública de reducció dels contactes físics directes i indirectes entre persones per a evitar el contagi d’una malaltia. El distanciament de seguretat consisteix, per exemple, a mantenir una determinada distància d’una altra persona, evitar els gestos de salutació habituals —com ara encaixades de mans, abraçades o besades—, o reduir les interaccions amb les persones vulnerables.

Convé no confondre aquests conceptes amb el terme distància social, un terme de la sociologia que es refereix a la separació relativa d’una persona o d’un grup respecte d’altres persones o grups, que repercuteix en un major o menor contacte o intercanvi entre ells.

En aquesta etapa de confinament a casa, la tecnologia ens ha permès de mantenir el contacte amb familiars, amics i companys i mantenir-hi la proximitat malgrat les mesures de distanciament.

Si voleu consultar altres termes relacionats amb la pandèmia, els trobareu permanentment actualitzats al diccionari Termes del coronavirus en línia.

 

[Font: TERMCAT]

TERMCAT: 35 anys de servei a la terminologia catalana i a tots els qui en fan ús

35-anys-termcat_placa

El TERMCAT compleix avui, 13 de maig del 2020, 35 anys d’existència. El Centre de Terminologia va ser creat l’any 1985 per un acord entre la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans; l’any 1994 es va constituir com un consorci amb participació d’aquestes dues entitats i també del Consorci per a la Normalització Lingüística, i en aquests anys s’ha consolidat com un centre de referència en l’àmbit terminològic.

En aquests 35 anys, el Centre ha intervingut en més de 650 obres terminològiques (diccionaris, glossaris, lèxics, materials gràfics i multimèdia, etc.). Tota aquesta producció té un reflex en el Cercaterm, el cercador terminològic que aplega més de 365.000 termes catalans de diverses àrees d’especialitat, que normalment s’ofereixen amb la definició corresponent i amb equivalents en castellà, anglès, francès o altres llengües. I també en la col·lecció de Diccionaris en Línia, que actualment ofereix més de 150 títols dels més diversos àmbits, des dels esports a l’erotisme, des de la gastronomia a la zoologia, des de les ciències de la salut a la tecnologia.

També es pot destacar la contínua activitat de normalització terminològica que s’ha dut a terme per mitjà del Consell Supervisor, l’òrgan col·legiat encarregat de fixar les formes catalanes dels neologismes especialitzats que es difonen amb denominacions poc adequades des del punt de vista lingüístic o terminològic. En 35 anys s’han normalitzat prop de 9.400 termes catalans, que van des de denominacions que ara ja s’han generalitzat com ara màrqueting, web, cúmulus o pírcing, fins a termes molt més recents, com ara criptomoneder, espòiler o distanàsia. Per a l’estudi d’aquests termes es col·labora anualment amb una mitjana de 400 experts.

El TERMCAT ha atès més de 2.000 consultes terminològiques anuals de mitjana, en un servei que els usuaris (lingüistes, traductors, mediadors lingüístics, periodistes i especialistes de molts altres sectors) valoren molt positivament; s’han traduït més de 40 normes UNE-ISO al català; i s’ha mantingut una biblioteca amb un fons terminològic amb més de 16.500 registres. També destaca la producció d’obres de caràcter metodològic (col·lecció En Primer Terme) i de nombrosos criteris útils per al desenvolupament terminològic.

Els materials que ofereix el TERMCAT en línia reben anualment més de 9.000.000 de visites, i en els darrers anys també destaca una extensa activitat de producció de materials gràfics en diversos suports visuals i sovint interactius.

Tota aquesta activitat es duu a terme en col·laboració amb les universitats de tot el domini lingüístic català, i amb els diversos departaments de la Generalitat de Catalunya i els centres del Consorci per a la Normalització Lingüística. També es manté una línia de col·laboració internacional, especialment amb l’Associació Europea de Terminologia i altres organismes que treballen en terminologia d’arreu del món.

El TERMCAT arriba als seus 35 anys amb una voluntat de servei i de col·laboració que es manté intacta des del primer dia. L’aniversari és també l’ocasió per fer un reconeixement a totes les persones, professionals de la llengua i d’altres especialitats, que hi han treballat o que han col·laborat amb el Centre al llarg de tots aquests anys, i un agraïment a totes les persones que en segueixen l’activitat i fan ús dels seus recursos.

Per a més informació, consulteu la pàgina web del Centre, en què trobareu l’accés als diversos serveis que ofereix i a molts més detalls sobre la seva activitat.

El TERMCAT és un consorci de la Direcció General de Política Lingüística adscrit al Departament de Cultura i format per la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i el Consorci per a la Normalització Lingüística, que coordina i promou les actuacions terminològiques en llengua catalana.

#termedelasetmana: infermeria

Infermeres

Avui és el Dia Mundial de la Infermeria: una ocasió ideal per a destacar com a #termedelasetmana el terme infermeria.

La infermeria és la disciplina que té per objectiu tenir cura de la persona que, en interacció contínua amb el seu entorn, viu experiències de salut.

Amb la mateixa forma es designa també el col·lectiu d’infermers i infermeres, els estudis i pràctiques que s’han de fer per poder exercir la professió, i també l’espai habilitat per a dur-hi a terme les cures, especialment en edificis públics, pavellons esportius i altres entorns similars.

L’origen del terme es troba en la forma del català antic enferm o inferm, que volia dir ‘dèbil, malalt’, i que es derivava del llatí infĭrmus, on ja tenia aquest mateix sentit. Aquesta arrel llatina s’ha conservat més en castellà, i per això hi són vives formes com enfermo i enfermedad, però no pas en català (convé evitar, doncs, formes com ara *enfermeria per infermeria o *enfermetat per malaltia).

I aprofitem l’ocasió per agrair la feina del col·lectiu que treballa en la infermeria en hospitals, residències de gent gran, centres d’assistència primària, ambulàncies i tants altres entorns, que aquests dies especialment està fent una feina encomiable i que mereix tot el reconeixement.

 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: higiene de mans

rentar-mans

Avui, 5 de maig, s’escau el Dia Mundial de la Higiene de Mans, i com que aquest concepte és un dels més importants en aquests temps d’epidèmia, us el proposem com a #termedelasetmana: higiene de mans.

Fa referència al conjunt de normes, tècniques i hàbits d’higiene aplicat a les mans, destinat a evitar les infeccions. La higiene de mans és un hàbit preventiu fonamental perquè està demostrat que les mans són la via principal de transmissió dels microorganismes. És fàcil trobar per internet vídeos i altres materials que expliquen visualment com s’ha de fer una bona higiene de mans.

És interessant observar que l’etimologia del terme ja ens dona una bona pista sobre la importància del concepte per a la salut, atès que prové del grec hygieinón, que significa precisament ‘salut’.

També se’n pot dir rentat de mansrentada de mans o rentatge de mans, amb la base rentar, més habitual en la llengua general, que ve d’un llatí tardà recentare, que volia dir ‘refrescar, remullar’.

La importància de la higiene de mans s’ha fet especialment evident en la situació actual, i així potser sorprèn menys que s’hagi dedicat un dia mundial a destacar-la. Si en voleu saber més, us recomanem de visitar aquesta pàgina del Departament de Salut.

I si voleu consultar altres termes relacionats amb l’actual crisi sanitària, us recomanem el diccionari en línia Termes del coronavirus, que actualitzem permanentment.

 

[Font: TERMCAT]

De temporada

aliments-km0

La gran ciutat, el comerç global, el voler-ho tenir tot quan volem i on volem ens ha fet oblidar que les plantes que creixen de la terra tenen uns cicles de vida determinats, que es planten en una època de l’any concreta i que els fruits es cullen en un moment específic, que és quan són madurs. Efectivament, les síndries a l’estiu, les taronges a l’hivern, les albergínies a l’estiu, la col a l’hivern.

I què ens regala l’abril? L’abril ens dona les darreres oportunitats per a gaudir de les bledes, dels calçots (caldrà coure’ls al forn!), de les carxofes, del fonoll, de les taronges. També és època de faves i de pèsols; les maduixes estan al punt i hem començat la temporada de nespres. Si les fruites i verdures les consumim de temporada són més fresques, més gustoses, estan més bé de preu i els pagesos que les conreen poden continuar fent de pagesos.

I tot esperant el maig, el maig que ens portarà les nectarines, els préssecs plans o paraguaians, el primers préssecs i els albercocs, podeu consultar el Cercaterm.

#termedelasetmana: seminari web

seminari-web

Són dies d’estar-se a casa. I una de les coses més interessants que es poden fer és aprofitar el temps per formar-se, per aprendre, per compartir coneixement. Us proposem com a #termedelasetmana una de les eines més adequades per fer-ho: el seminari web.

Es tracta del seminari multimèdia, interactiu i accessible en línia, que es pot seguir, en directe o en diferit, a través d’un web. En trobareu de temàtiques i característiques ben diverses, i el fet que estiguin disponibles en línia (de fet, també se’n diu, com a sinònim, seminari en línia) fa que aquests dies de confinament siguin un recurs ben útil.

Les dues formes sinònimes són transparents semànticament, de manera que qualsevol persona pot interpretar-ne el sentit amb tota facilitat. Sovint se’n fa publicitat a partir de l’equivalent anglès webinar.

 

Cançons i natura en el concurs de llengua de Sant Jordi

Sant-Jordi-Optimot-Termcat

L’Optimot, el servei de consultes lingüístiques que ofereix la Direcció General de Política Lingüística, i el Centre de Terminologia TERMCAT col·laboren aquest any en el concurs de llengua de Sant Jordi amb el lema “Per Sant Jordi, clava-la amb l’Optimot i el TERMCAT!”.

En aquesta edició del concurs, que es durà a terme des del 16 fins al 23 d’abril, es proposa als seguidors dels comptes de Twitter @optimotcat, @termcat i @llenguacatalana, publicar piulades sobre termes relacionats amb la natura que trobin en alguna cançó catalana. Poden ser noms de flors, arbres, animals, fenòmens meteorològics, accidents geogràfics, etc. Un punt de partida per inspirar-se és el repositori Agafa el micro.cat, amb 20 videoclips de cançons molt conegudes en català, i també tota la música en català del portal Viasona.

Per participar-hi, cal escriure a la piulada l’estrofa o fragment de la cançó escollida en què apareix el terme, el títol de la cançó i incloure-hi l’etiqueta #StJordiTermÒptim. Aquestes són les condicions que s’han de complir per entrar en el sorteig. Es pot afegir també l’autor de la peça musical o il·lustrar el terme amb una imatge o GIF, i mencionar els comptes de Twitter que organitzen el concurs: @optimotcat i @termcat.

Es proposen dos exemples de piulada per participar en el concurs:
“Jo cant sa fruita vermella i quan acabi riuré, calàpets, nenúfars, princeses, wa yeah!” #StJordiTermÒptim
(“Wa yeah”, Antònia Font) @optimotcat i @termcat

 

“Volo sobre els carrers, volo sobre els rius, volo amb estornells i sobre els seus nius.” #StJordiTermÒptim
(“M’han sortit dues ales”, Mazoni) @optimotcat i @termcat

 

Les piulades que compleixin els requisits publicades entre el 16 i el 23 d’abril, ambdós inclosos, es repiularan des dels dos comptes de Twitter. Totes les participacions entraran en el sorteig de deu subscripcions anuals: una a la plataforma de cinema en català FilminCAT, i una altra al quiosc digital de revistes i diaris en català iQuiosc.

FilminCAT és la primera plataforma de distribució en línia de cinema i sèries íntegrament en català, que ofereix més de 4.000 pel·lícules i més de 100 sèries de tots els gèneres en llengua catalana; tant versions originals, com versions subtitulades o doblades.

L’iQuiosc és el primer quiosc digital de revistes i premsa en català. Una plataforma en línia que posa a l’abast dels lectors totes les publicacions periòdiques en català (diaris, revistes, premsa territorial i publicacions gratuïtes). Conté més de 160 publicacions.

 

Pàgina del concurs de Sant Jordi 2020
llengua.gencat.cat/stjorditermoptim

 

Optimot
https://llengua.gencat.cat/ca/eines_i_serveis/optimot

 

#termedelasetmana: màscara o mascareta

mascareta

Ha estat un dels termes presents durant tot l’episodi de la pandèmia, però aquests últims dies encara se’n parla més, i per això us el proposem com a #termedelasetmana: màscara o mascareta.

El terme fa referència, de fet, a dos conceptes força semblants, però no exactament iguals. Per una banda, es refereix a la careta que tapa la boca i el nas emprada per a evitar la inhalació o dispersió d’agents patògens o d’elements tòxics o nocius. I, per una altra banda, també designa la careta que tapa la boca i el nas emprada per a administrar medicaments, anestèsics o oxigen.

Tant si ens referim a un tipus de màscara com a l’altre, les denominacions adequades són màscara o mascareta, però no *mascarilla.

Si voleu més informació sobre els termes relacionats amb el coronavirus, podeu consultar el diccionari Termes del coronavirus i l’apunt A l’entorn del coronavirus.

 

 

[Font: TERMCAT]

Sobre streaming i les moltes formes de reproducció en línia

reproduccio-en-continu

El consum de continguts multimèdia en plataformes web i també la retransmissió en directe o en diferit d’esdeveniments ha crescut encara més aquests dies de restriccions de la mobilitat, i és freqüent referir-s’hi amb la forma anglesa streaming. En català, reproducció en continu o reproducció en línia són les alternatives a aquesta forma anglesa, que s’aplica a la tècnica que permet la reproducció de continguts audiovisuals a mesura que es van transferint, generalment a través d’internet.

De tota manera, aquesta tècnica tan útil i tan estesa s’esmenta en diversos contextos d’ús, i les alternatives catalanes poden variar per fer més entenedor el referent, en cada cas.

Per exemple, la denominació més tècnica és reproducció en continu, i fa referència a la manera tècnica com es reprodueixen els continguts; però sovint, quan es fa servir el manlleu en català, simplement es vol fer èmfasi en el mitjà pel qual es reprodueixen les dades, que és internet, i aleshores és preferible i més entenedor dir, simplement, reproducció en línia.

En canvi, si ens referim a la difusió d’esdeveniments que tenen lloc al mateix temps que es reprodueixen, podem utilitzar reproducció o retransmissió en directe, i si ens referim a continguts prèviament enregistrats, reproducció en diferit. Quan no es fa referència a la reproducció de les dades sinó a la transmissió, s’utilitzen les formes transmissió en continu (o difusió en continu) o transmissió en línia (o difusió en línia).

 

[Font: TERMCAT]

Per què parlem de teletreball i no de telefeina?

teletreball

El teletreball és una de les mesures de flexibilitat laboral que algunes organitzacions, com a conseqüència de l’extensió del coronavirus, estan aplicant durant aquests dies de confinament de la població arreu del territori.

Diem que una persona fa teletreball quan realitza la seva activitat professional físicament lluny del seu centre de treball habitual, per mitjà de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació i, especialment, de xarxes telemàtiques, com ara internet.

La denominació teletreball està formada pel prefix tele-, procedent del mot grec têle, que significa ‘lluny’, i treball, derivat de treballar, verb que, com explica Joan Coromines en el seu Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, ens arriba del llatí vulgar tripaliare ‘torturar’, derivat del mot tripalium, una ‘espècie de cep o instrument d’aferrar i turmentar’, compost de tres pals. De fet, el mot treball en català antic, i fins i tot avui, conserva encara el sentit de ‘sofriment, dolor, pena’; i d’aquesta idea de ‘patir’ es va passar a la d’esforçar-se’, ‘escarrassar-se’ i ‘obrar, laborar, treballar’. Pel que fa al mot feina, també ens arriba del llatí vulgar facenda, ‘coses que han de ser fetes’. L’etimologia, com veieu, a més d’explicar-nos l’origen de les paraules, sovint ens descobreix, també, la càrrega semàntica implícita que arrosseguen des de fa segles.

En la llengua general, conviuen els mots treball (‘activitat conscient de l’home orientada a obtenir els béns o mitjans per a satisfer les seves necessitats transformant la natura que l’envolta’) i feina (‘treball que hom fa per obligació, en què hom s’ocupa, amb què hom es guanya la vida’), amb un parentiu semàntic proper, però no sempre intercanviable: anem a treballar i també anem a la feina; es perden llocs de treball o, si ho voleu, llocs de feina; tenim molta o poca feina, però no tenim molt o poc treball; comencem a fer feina, però no comencem a fer treball, sinó, en tot cas, a treballar. Fixem-nos que, en les expressions o termes de sentit més abstracte i general hi trobem el mot treball, mentre que en les més concretes i col·loquials, sovint aplicades a una persona, solem trobar-hi el mot feina.

Per què, doncs, s’ha estès i consolidat el terme teletreball i no pas telefeina? Una primera resposta la trobem en l’àmbit especialitzat de les relacions laborals. Si ens fixem en la terminologia utilitzada en aquest sector, veiem que l’ús es decanta per la forma treball, en el sentit més abstracte i genèric que apuntàvem abans: borsa de treballcondicions de treball (o condicions laborals), centre de treballlloc de treballmercat de treball (o mercat laboral), treball temporal o treball a temps parcial, entre molts altres exemples.

Observem, a més, que els termes de nou encuny, associats a nous sistemes o maneres de relacionar-se en el món del treball, i influenciats de ben segur per les denominacions angleses de procedència, tendeixen a seguir el mateix patró de formació sobre la base del mot treballteletreball (en anglès, teleworking), cotreball (en anglès, coworking) o treball en xarxa (en anglès networking) en són alguns exemples.

Afegim, també, que la denominació teletreball és paral·lela a les denominacions en altres llengües (teletrabajo, en castellà; télétravail, en francès; teleworking, en anglès) i que ha generat derivats com el verb teletreballar i el substantiu teletreballador, teletreballadora. Si optéssim per telefeina no podríem fer un derivat verbal *telefeinejar, sinó que ho hauríem de resoldre amb la locució fer telefeina que, com ja podeu intuir, té totes les de perdre davant d’una solució més curta com teletreball.

En aquests dies de confinament en què, de moment, els més afortunats, seguim treballant o, si ho preferiu, fent feina des de casa, us convidem a consultar en el Cercaterm aquests i altres termes que us puguin ser d’interès i a seguir les recomanacions que ens fa Josep M. Ganyet en el seu article Telefeina i telecultura, tot i la seva resistència a parlar de teletreball. Al cap i a la fi, tant és treballar, com fer feina.

Back to top