#termedelasetmana: cultura de la cancel·lació

El #termedelasetmana que us proposem és un terme de creació recent però que molt probablement ja haureu vist o sentit: és el terme cultura de la cancel·lació.

Fa referència a la pràctica que promou el boicot a una persona i la seva activitat professional, especialment un personatge públic i en el marc de les xarxes socials, per haver fet una acció o publicat una opinió que es considera socialment inadequada. També té un ús freqüent el verb corresponent, cancel·lar, que afegeix aquest nou sentit als que ja tenia.

El terme té una base llatina: el verb cancellare volia dir ‘traçar unes ratlles creuades (un cancellus) sobre un text’ per anul·lar-lo, per indicar que no val. Aquest sentit és el que recullen els diccionaris actuals també en català, i d’aquí ha passat a l’ús actual especialment en informàtica, en què se sol aplicar al fet d’abandonar o deixar d’executar una determinada acció. I d’aquí, i amb la més que probable influència de l’anglès, ha passat a contextos propis de les xarxes socials i, en general, de la comunicació.

Podeu consultar aquests termes, amb els equivalents en diverses llengües, al Cercaterm.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: esport adaptat

Aquesta setmana us volem proposar com a #termedelasetmana el terme esport adaptat.

Fa referència a l’esport que pot ser practicat per persones amb discapacitat física, discapacitat sensorial o discapacitat intel·lectual, ja sigui com a modificació d’un esport existent o com a pràctica especialment concebuda amb aquesta finalitat.

Gairebé tots els esports regulats es poden practicar també com a esports adaptats amb modificacions diverses (l’atletisme, el judo, l’esquí, la natació, el bàsquet amb cadira de rodes, el futbol, etc.). A més, hi ha esports específics, com ara la boccia (per a persones amb discapacitats físiques), el golbol (per a persones cegues) o l’hoquei interior (per a persones amb discapacitat intel·lectual).

Tot i que en certs contextos es fa ús de la forma anglesa parasport per a referir-se a aquest concepte, actualment es considera preferible fer servir el terme esport adaptat (o les variants concretes de cada esport: futbol adaptatbàsquet adaptatatletisme adaptatesquí adaptat, etc.). Els termes creats amb para– (paralímpic -aparaesquíparatriatló, etc.) es mantenen en ús per tradició, però s’ha de tenir en compte que en l’origen, estrictament, para- fa referència només als casos de discapacitat física (per paràlisi del cos), mentre que el ventall de persones que es poden beneficiar dels avantatges de l’esport, adaptant-lo a les seves possibilitats, és molt més ampli.

Si us interessa aquest àmbit, us agradarà saber que al Diccionari general de l’esport podeu consultar una àrea específica dedicada als esports adaptats.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: desjudicialització

Aquesta setmana, en què el dia 21 s’escau el Dia Europeu de la Mediació, el TERMCAT i el Departament de Justícia, Drets i Memòria us presentem el Diccionari de la mediació. I, per anar fent boca, us proposem com a #termedelasetmana un dels termes que hi podreu trobar: el terme desjudicialització.

Fa referència a l’acció de buscar una solució a un conflicte mitjançant mecanismes d’intervenció diferents de la forma jurisdiccional tradicional, que probablement seran més apropiats per a atendre les necessitats i els interessos de les parts. La desjudicialització, al costat de la deslegalització i de la desjuridificació —uns altres dos termes que també trobareu al diccionari—, és una de les bases del model de justícia que promou la mediació.

Des del punt de vista de la formació, el terme és un exemple paradigmàtic de mot creat per derivació, un dels processos de formació de termes més productius en català i, especialment, en l’àmbit del dret i les disciplines que s’hi poden relacionar. A partir de la base judici, que prové del llatí judicium, es crea l’adjectiu judicial, amb l’adjunció de la terminació –al, habitual en la creació de formes adjectives; sobre judicial, es crea judicialitzar, amb l’adjunció de la terminació –itzar, que es fa servir per a crear verbs; sobre judicialitzar, es crea judicialització, el substantiu corresponent; i sobre aquest substantiu, amb l’adjunció del prefix negatiu des-, es crea desjudicialització.

Si us interessa la terminologia relacionada amb els procediments de resolució de conflictes sense intervenció judicial, i especialment amb la mediació, us interessarà el Diccionari de la mediació, que aplega i defineix prop de 700 termes del sector.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: tifinag

Aquesta setmana, concretament el dia 12 de gener, s’escau el dia de l’any nou del calendari amazic. Des del TERMCAT ho celebrarem publicant els Tastets de cuina amaziga, un diccionari en línia que inclou els termes escrits en l’alfabet que es designa amb el terme que us proposem com a #termedelasetmana: tifinag.

El tifinag és l’alfabet propi de l’amazic, la llengua afroasiàtica parlada pels individus d’un grup ètnic que ocupa regions discontínues del nord d’Àfrica, des d’Egipte fins a l’oceà Atlàntic i des de la mar Mediterrània fins al sud del Sàhara. És un alfabet d’origen incert, probablement d’arrels líbiques, emprat sobretot pels tuaregs.

Es tracta d’un terme normalitzat des de fa temps en català, que formalment és l’adaptació, documentada ja en algunes obres lexicogràfiques catalanes i també en textos catalans d’especialitat, de la forma més difosa internacionalment tifinagh. Aquesta grafia s’ajusta a la pronúncia habitual del terme en català amb una oclusiva velar sorda final: [tifi’nak]. En el cas paral·lel de l’adaptació de amazigh en amazic no es va optar per la grafia -g (amazig) pel perill que el final en -ig fos interpretat com a so africat i no com a velar. Aquesta circumstància no és pertinent en el cas de tifinag, ja que la terminació -ag es pronuncia sempre en català com a oclusiva velar sorda, independentment de quina sigui la síl·laba tònica del mot.

Tot i que en amazic tifinag és un mot femení plural, amb el sentit estricte de ‘conjunt de lletres de l’escriptura amaziga’, s’adapta com a forma masculina singular d’acord amb l’ús habitual en català i en la resta de llengües veïnes. Es tracta d’un cas més de designacions que són plurals en la llengua de partida que s’adapten com a singulars en la llengua d’arribada: per exemple, tuareg, masculí singular en català, prové en realitat de l’àrab Tawareg, plural de Targi, i el singular català falàfel correspon al plural àrab falafil.

Podeu consultar la informació terminològica sobre aquests termes en el Cercaterm, i ben aviat podreu consultar també els Tastets de cuina amaziga, amb una cinquantena de plats típics d’aquesta cultura.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: mapatge

Aquests dies es torna a veure en mitjans de comunicació i a sentir en converses el terme anglès mapping, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana la forma catalana equivalent: mapatge.

Fa referència a la tècnica artística consistent a projectar llum, imatges o un vídeo sobre una superfície tridimensional, com ara la façana d’un edifici o una escultura, per aconseguir efectes en 3D, sovint amb un acompanyament sonor. També se’n pot dir videomapatge.

Tant la forma anglesa com la catalana prenen com a base el verb mapar, del mot mapa, que ve del llatí mappa, que originàriament volia dir ‘tovalla’ o ‘tovalló’, però que aviat va passar a designar una representació geogràfica sobre un tros de tela. I, a partir d’aquest sentit relacionat amb la geografia, el terme i els seus derivats han passat a diversos àmbits d’especialitat per a designar qualsevol representació de dades en un format diferent del que es presenta inicialment (com en mapa genèticmapa cognitiu, mapa conceptual, etc.).

Per tant, si aquest dies us quedeu enlluernats davant d’algun mapatge, no cal que feu servir la forma anglesa per a referir-vos-hi, que en català són igualment espectaculars.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: salut cardiovascular

Aquesta setmana és setmana de Marató: arriba la Marató de TV3, dedicada aquest any a la salut cardiovascular, i aquest és precisament el terme que us volem proposar com a #termedelasetmana: salut cardiovascular.

La salut cardiovascular es basa en el manteniment de valors òptims en els principals factors de risc cardiovascular i en el seguiment dels marcadors de risc cardiovascular. Els principals factors de risc són el tabaquisme, l’alcoholisme, l’obesitat i l’alimentació no saludable; i es consideren marcadors de risc l’edat, el sexe, els antecedents familiars o els determinants socials de salut.

En el cas dels marcadors de risc, la persona no hi té poder d’intervenció i només cal fer-ne un seguiment adequat. En canvi, en els factors de risc sí que cadascú hi pot influir, i la bona notícia és que disminueixen el seu efecte perjudicial sobre l’organisme si la persona es capaç de revertir-los.

El terme salut cardiovascular és una formació sintagmàtica: la base substantiva salut (“Estat de benestar físic, psíquic i social, relacionat amb l’absència de malalties i dolor i amb la voluntat d’optimització del potencial personal”), d’origen llatí, s’adjectiva amb la forma composta cardiovascularcàrdio– és un formant d’origen grec, del mot kardía, que significa ‘cor’, i vascular és una formació creada per analogia sobre el llatí vascŭlum, diminutiu de vas ‘vas, recipient’, que en l’àmbit sanitari sol fer referència als vasos sanguinis.

La Marató de TV3 ens ajudarà a conèixer millor aquest terme, però si us interessa consultar-ne la definició, els equivalents en altres llengües i molts altres termes que s’hi relacionen, us convidem a visitar la Terminologia de la salut cardiovascular i la infografia interactiva que recollirà alguns dels termes més rellevants del sector.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: petjada hídrica

La situació de sequera que ens acompanya des de fa mesos fa prendre una importància especial al terme que us proposem com a #termedelasetmana: petjada hídrica.

També se’n pot dir petjada de l’aigua, i fa referència al volum total d’aigua dolça usat per a produir els béns i els serveis consumits per una persona, una empresa o un país. La petjada hídrica s’expressa en termes de volum d’aigua utilitzada per any.

La petjada hídrica forma part de la família de petjades que ens ajuden a entendre de quina manera el nostre consum i la nostra producció de béns i serveis afecten els recursos naturals, al costat de la petjada de carboni i de la petjada ecològica. A la xarxa es poden trobar calculadores que permeten establir aquests valors per fer-nos conscients del cost en recursos que pot tenir un determinat bé.

Si alguna cosa positiva podem treure de moments de crisi com la sequera actual i, de fet, de tants altres fenòmens que relacionem amb l’emergència climàtica, és que tots plegats ens podem fer més conscients de la nostra petjada, del rastre que deixem, i, per tant, també de la nostra capacitat d’influir, ni que sigui en una petita proporció, en la presa de consciència i en un ús raonable i mesurat dels recursos naturals.

Si aquest àmbit us interessa, teniu a la vostra disposició el Diccionari de gestió ambiental i també el Diccionari de l’emergència climàtica, dues obres en línia complementàries que us ajudaran a determinar els conceptes amb definicions precises i sovint amb notes complementàries d’interès, a més dels equivalents en castellà, francès i anglès.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: educació sexual

Save the Children alerta que la pornografia a internet s’ha convertit en la principal via de coneixement sobre el sexe per a nens i adolescents, que l’educació sexual que reben els menors és insuficient i que gairebé no tenen altres referents. Créixer amb una educació sexoafectiva saludable i lliure de peatges masclistes és urgent; per això el #termedelasetmana que us volem proposar és educació sexual.

L’educació sexual ha d’estar destinada a augmentar i millorar els coneixements sobre sexualitat, salut sexual, reproducció, relacions afectives i sexuals i paternitat, tenint en compte el context sociocultural, i que permeti que una persona prengui decisions saludables i responsables en la seva vida afectiva i sexual.

Si us interessa aquest àmbit, a la Terminologia del consentiment sexual trobareu aquest terme i prop de seixanta termes més, en un material clau per a entendre que només sí és sí i que qualsevol pràctica sexual ha de ser voluntària, segura, desitjada, consensuada i lliure de violències masclistes. Els termes s’hi presenten definits, amb els equivalents en castellà, francès i anglès i, sovint, amb notes que ajuden a perfilar millor els conceptes.

Com a material educatiu complementari a la Terminologia hem creat una infografia interactiva que pot servir com a eina pedagògica entre els joves i com a material de suport gràfic a les unitats d’atenció a les violències sexuals.

El projecte Terminologia del consentiment sexual es presenta com un projecte obert i revisable, que es pot ampliar i modificar si escau amb noves propostes, i que té com a objectiu posar el focus en la cultura del consentiment i alhora posar nom a les agressions contra les dones.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: hidrogen verd

Ben aviat us presentarem una infografia interactiva, Els colors de l’hidrogen, en què mirem d’explicar gràficament les diferències entre els termes que estan creats afegint un color a la base hidrogen. De moment, però, en aquest #termedelasetmana us proposem de fixar-nos en l’hidrogen verd.

També se’n pot dir hidrogen net o hidrogen renovable, i fa referència a l’hidrogen obtingut de l’aigua mitjançant un procés d’electròlisi basat en electricitat extreta de fonts d’energies renovables, en un procés que no genera emissions de carboni a l’atmosfera. L’hidrogen verd suma l’avantatge de la sostenibilitat en la generació a l’avantatge de l’hidrogen de no produir emissions de carboni quan s’utilitza com a combustible en un motor de combustió interna o una pila de combustible.

Pel que fa al transport, es considera que l’hidrogen verd podria acabar substituint els carburants com a combustible alternatiu en el transport pesant (terrestre, marítim i fins i tot aeronàutic), en què el sistema de bateries elèctriques comportaria un augment molt gran de pes; en canvi, per als vehicles particulars les bateries semblen la solució més eficient.

Com es veu en les formes sinònimes, amb els adjectius net i renovable, el color verd s’associa, des de ja fa uns quants anys, a situacions i processos respectuosos amb el medi ambient, a l’ecologia, a la preservació de la natura, etc., i especialment en casos com aquest en què es posa en contrast amb altres colors en els termes hidrogen blanchidrogen grochidrogen rosahidrogen turquesahidrogen blauhidrogen grishidrogen marró i hidrogen negre.

Si teniu curiositat per descobrir què caracteritza cada tipus d’hidrogen, estigueu atents a la propera difusió de la infografia.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: neutralitat de carboni

Entre els dies 6 i 18 de novembre es duu a terme la COP27, la Conferència de les Nacions Unides sobre el Clima, que està marcada per la situació d’emergència climàtica en què ens trobem. Un dels termes que segur que hi tindran protagonisme és el que us proposem com a #termedelasetmana: neutralitat de carboni.

També se’n pot dir neutralitat climàtica o petjada de carboni zero, i fa referència a la situació en què hi ha un balanç zero entre les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i la seva absorció a través dels embornals. La neutralitat de carboni es pot assolir a escala local, regional, estatal, europea o mundial, però també en l’àmbit d’una empresa o organització o fins i tot en relació amb un producte o servei.

Es tracta de formes que probablement ens han arribat a través de l’anglès, però que poden considerar-se també lingüísticament adequades en català, tant des del punt de vista formal com semàntic. La base neutralitat és una forma motivada semànticament, relacionada amb el verb neutralitzar (‘fer neutre’ o ‘destruir els efectes d’alguna cosa, contraposant-hi una força, una acció, etc., contrària’).

La forma carboni, referida —per assimilació amb diòxid de carboni— al conjunt de gasos amb efecte d’hivernacle que s’emeten a l’atmosfera, ja té l’aval del Consell Supervisor, i l’adjectiu climàtic remet al canvi climàtic, per un procés d’assimilació.

La forma petjada de carboni zero, al seu torn, té com a base el terme ja normalitzat petjada de carboni (“Quantitat total d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle associades al cicle de vida d’un producte, servei o organització”), al qual s’adjunta el modificador zero, referit al balanç entre l’emissió de gasos i l’absorció a través dels embornals. Aquest ús apositiu de zero és present en altres formes, com ara derivació zerohora zero o marca zero, ja normatives.

Són termes ja documentats en català, que tenen l’aval dels especialistes de l’àmbit i que presenten formes anàlogues en les llengües del nostre entorn.

Si us interessen aquests termes, segur que us interessarà la consulta del Diccionari de l’emergència climàtica, que conté 230 termes relacionats amb el canvi climàtic i la transició climàtica, amb equivalents en castellà, francès i anglès.

[Font: TERMCAT]