#termedelasetmana: peveter

peveter

Ara que commemorem els 25 anys dels Jocs Olímpics de Barcelona, és una bona ocasió per fer atenció a allò que aquest esdeveniment va significar també en l’àmbit lingüístic i terminològic. Per això, us proposem com a #termedelasetmana el terme peveter.

Avui es pot considerar que aquest terme és de coneixement generalitzat, especialment entre tota la generació que té guardada a la memòria la imatge d’una fletxa encesa amb el foc olímpic, llançada des del centre de l’estadi, que va servir per encendre el peveter que havia de presidir les activitats dutes a terme durant els dies dels Jocs.

Però, els anys previs al 1992, ben poques persones coneixien el terme, que es refereix estrictament a un vas on es cremaven espècies aromàtiques en certes cerimònies. Els etimòlegs ens diuen que l’origen del terme és una alteració de peuet, el diminutiu de peu, que es va especialitzar per a designar aquest cremador. En arqueologia també se’n diu timiatèrion (del grec thymiaein ‘que fa fum’).

Al costat del terme peveter, els Jocs Olímpics van ser l’ocasió d’aprendre i de fer servir molta més terminologia. El TERMCAT va dur a terme, per encàrrec del Comitè Olímpic Organitzador de Barcelona i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la col·lecció Diccionaris Olímpics, 29 títols dedicats a tots els esports oficials i de demostració dels Jocs. Més de 12.000 termes definits en català, i amb els equivalents en castellà, anglès i francès.

Una feinada reconeguda internacionalment, atès que el material ha estat utilitzat en edicions posteriors dels Jocs.

#termedelasetmana: accidentalitat

accidentalitat

Durant aquests mesos d’estiu augmenten els trajectes en cotxe, en moto o en bicicleta. I com que aquests trajectes de vegades es duen a terme en un context de vacances o de temps d’oci, es pot afavorir un cert relaxament en l’atenció o en el compliment de les mesures de seguretat. Per això, us proposem com a #termedelasetmana la forma accidentalitat.

El terme fa referència al nombre d’accidents de trànsit que es produeixen en un punt d’una via, una zona, etc., en un període de temps determinat. Té com a sinònima la denominació sinistralitat, que és utilitzada sobretot en el context de les assegurances.

Des del punt de vista de la formació, es tracta d’un exemple de terme creat per sufixació: a partir de la base accident (que prové del llatí accĭdens ‘que s’esdevé d’improvís’), es forma l’adjectiu accidental i, amb un nou sufix, el substantiu accidentalitat.

Quan estigueu de vacances, doncs, mireu de relaxar-vos tant com pugueu, però mai al volant o al manillar. I si el terme us interessa, per motius professionals o personals, en trobareu molts més de relacionats al Diccionari de seguretat viària.

 

#termedelasetmana: culots

culots

Des de fa uns dies, el Tour de França ha tornat a posar el ciclisme a la primera pàgina de l’actualitat informativa. Per això, us proposem com a #termedelasetmana un dels termes més emprats en aquest àmbit: els culots.

Es tracta dels pantalons curts, més o menys fins a mitja cuixa, que porten els ciclistes en les curses per carretera. De fet, de culots també se’n fan servir en altres esports (com ara el rem, per exemple); els específics de ciclisme solen incorporar unes proteccions per fer més còmode el contacte amb el selló.

Convé observar que en general el terme es fa servir en plural, de manera paral·lela a la forma pantalons, i així es recull en els diccionaris especialitzats de l’àrea. En altres sectors té ús la forma en singular culot, però es refereix a un concepte diferent (una peça de l’armament i, en àmbits industrials, també pot designar la part del fons de certs objectes —a banda, és clar, de l’ús en llengua general com a augmentatiu de cul—).

Si sou bons aficionats al ciclisme, ben segur que ja coneixíeu el terme i que aquests dies estareu gaudint per televisió o en directe de les etapes del Tour. I si encara no ho sou, aprofiteu l’ocasió per observar amb una certa atenció una de les mítiques pujades o una contrarellotge, i potser us hi quedareu ben atrapats, admirant l’habilitat i la capacitat d’esforç dels ciclistes. I, si més no, us pot atrapar la riquesa terminològica, amb culots, mallots, esprints, avituallaments, ports de muntanya, caps de files, escapats, pinyons, quadres, sellons, rebufs, etc. Si voleu consultar tota la terminologia del ciclisme, la trobareu agrupada si feu una cerca temàtica al Diccionari general de l’esport.

#termedelasetmana: enginyeria civil

Enginyeria_Civil

Aquesta setmana, els estudiants i professionals de l’enginyeria reben una bona notícia: el Diccionari d’enginyeria civil s’ha posat a disposició pública en línia. Per acompanyar aquesta publicació, us proposem de destacar com a #termedelasetmana el terme que dona títol al diccionari: enginyeria civil.

L’enginyeria civil és la branca de l’enginyeria especialitzada en la planificació, el projecte, la construcció i l’explotació de les obres públiques. Concretament se centra en la planificació territorial i l’urbanisme, les infraestructures viàries, les obres hidràuliques, les obres marítimes i les obres geotècniques, i també en l’impacte ambiental de les obres públiques.

Pel que fa a la denominació, el mot enginyeria és una derivació de enginy, que té origen en el llatí ingĕnium (‘disposició, qualitat, habilitat natural’ i, també, ‘producte fruit d’aquesta habilitat’). El complement civil s’explica per raons sobretot històriques, atès que les primeres escoles d’enginyeria s’associaven especialment a contextos militars i, quan van perdre aquesta vinculació, s’hi va començar a fer servir per contrast l’adjectiu civil (d’origen també llatí, civīlis ‘propi del ciutadà o de la ciutadania’). La forma enginyeria civil resulta més còmoda i versàtil que les denominacions basades en la descripció del tipus de construccions afectades com ara enginyeria de camins, canals i ports o altres formes similars que havien tingut ús i que encara es fan servir en determinats contextos.

#termedelasetmana: vacuna contra la febre groga

vacuna_contra_la_febre_groga

Les vacances s’acosten cada dia més. Si sou dels qui us agrada viatjar a països exòtics, fora dels circuits turístics més convencionals, és gairebé segur que coneixereu el #termedelasetmana que avui us proposem: la vacuna contra la febre groga, que també és coneguda com a vacuna FG i com a vacuna antiamaríl·lica.

La febre groga és una malaltia aguda, caracteritzada per febre, cefalàlgia i cruiximent general, agitació, fotofòbia, trastorns digestius, albuminúria i icterícia, que pot ser causada per un virus transmès per les picades de mosquits. Vist aquest quadre de símptomes, és lògic que els viatgers que han d’anar a zones de risc prenguin la precaució de vacunar-se.

Pel que fa a la denominació antiamaríl·lica, es tracta d’una forma que del mot castellà amarillo ha passat al francès (antiamaril) i al català. Recordem també que en català són sinònimes les formes vaccí i vacuna.

Si voleu ampliar la informació sobre aquesta i moltes altres vacunes, us convidem a visitar la Terminologia de les vacunes, amb 91 fitxes, i el Criteri sobre la denominació catalana de les vacunes, aprovat pel Consell Supervisor.