#termedelasetmana: trapezi

Aquesta setmana els aficionats al circ tenen una cita ineludible: la Fira Trapezi, a Reus, la fira del circ de Catalunya, que aquest any arriba precisament a la seva 25a edició. I per això, us proposem com a #termedelasetmana el terme que dona nom a l’esdeveniment: trapezi.

Fa referència a l’aparell aeri consistent en una barra suspesa en els extrems per dues cordes o dos cables. N’hi ha de diversos tipus, com el trapezi fix, que no té moviment, i el trapezi de balanç i el trapezi de gran balanç, el moviment d’oscil·lació dels quals permet a l’artista (el trapezista) de fer diversos números d’acrobàcia.

De fet, el terme del circ és una especialització de significat a partir del sentit geomètric de trapezi (que designa un quadrilàter que té dos costats paral·lels i dos que no ho són). També a partir d’aquest sentit el mot designa altres conceptes que tenen formes que hi recorden, com els diversos trapezis que trobem en anatomia.

El terme prové del llatí trapezium, i aquest, de trapézion, que en grec volia dir ‘tauleta, taula petita’. Com a curiositat lingüística, observeu que la successió de caràcters ezi, present en aquest terme, és molt infreqüent en català (deixem a la curiositat del lector la tasca de descobrir les altres dues o tres paraules que la contenen).

I si, a banda de curiositat lingüística, teniu curiositat i interès pel món del circ, us agradarà consultar el Diccionari de circ en línia. Hi podreu trobar els altres tipus de trapezi (el trapezi volant, el trapezi Washington, el trapezi doble, etc.) i més de cinc-cents termes pertanyents a les àrees temàtiques d’acrobàcia, aeris, equilibrisme, espectacle (i les subàrees de creació i posada en escena i interpretació), espai escènic (circ, escenari a la italiana, carrer) i gestió empresarial.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: vacunòdrom o vaccinòdrom

Un altre dels termes que la pandèmia està fent de coneixement general, més enllà de l’ús dels especialistes, és el terme vacunòdrom o vaccinòdrom, que us  proposem com a #termedelasetmana.

També s’hi pot fer referència amb el sintagma explicatiu espai de vacunació (o vaccinaciómassiva, una denominació que pràcticament descriu el significat complet del terme, i designa els espais de grans dimensions que s’habiliten per a poder dur a terme l’administració de vacunes a un gran nombre de persones en el marc de campanyes d’abast general.

La base del terme vacunòdrom o vaccinòdrom és el mot vacuna o vaccí, respectivament, que són les dues formes admeses per la normativa per a referir-se al ‘preparat que estimula la formació d’anticossos, amb la qual cosa hom aconsegueix immunització contra diverses infeccions’. Vaccí procedeix del llatí vaccīnus ‘relatiu a la vaca’, mentre que vacuna procedeix de la forma castellana paral·lela, també amb el mateix sentit. Aquest origen s’explica per raons històriques, atès que en la descoberta de les vacunes el bestiar boví hi tingué un paper rellevant.

A aquesta base s’hi afegeix la forma sufixada –drom, que prové del mot grec drómos, que significa ‘cursa’, com es veu en els mots hipòdromcanòdrom o velòdrom. Per extensió d’aquest significat propi, també fa referència simplement a un espai generalment de grans dimensions, com en el cas de aeròdrom o rocòdrom. En les llengües del nostre entorn també s’han creat formes paral·leles (vacunódromo en castellà, vaccinodrome en francès).

Podeu consultar el terme, amb la definició i els equivalents en altres llengües, al Cercaterm. I us recordem un cop més que teniu a la vostra disposició el diccionari en línia Terminologia de la COVID-19, que s’actualitza permanentment i recull molts dels termes que durant aquesta situació de pandèmia ens hem hagut d’acostumar a fer servir.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: immunitat de grup

Us proposem com a #termedelasetmana un d’aquests termes que la pandèmia que patim ha fet coneguts més enllà de l’ús entre especialistes: el terme immunitat de grup.

També se’n pot dir immunitat col·lectiva o immunitat de comunitat, i fa referència a la immunitat específica d’un nombre prou gran de persones d’una comunitat, que fa que disminueixi el risc de contagi a mesura que augmenta el nombre de persones immunes, ja sigui per vacunació o pel contagi previ de la malaltia. La proporció de població immune que es requereix perquè es pugui parlar d’immunitat de grup depèn de l’agent infecciós, de les característiques de transmissió, de la distribució de persones immunes i persones susceptibles i d’altres factors, especialment ambientals.

La base del terme és el mot immunitat, que procedeix del llatí immunitas, un derivat de immunis, que volia dir ‘lliure de càrregues’. A aquesta base s’hi afegeixen els complements que especifiquen a quin tipus d’immunitat ens referim. Recordem que en català s’escriu amb dues m consecutives, no pas *inmunitat.

S’aconsella evitar la forma *immunitat de ramat, calc de la forma anglesa herd immunity, que es considera menys adequada i transparent que les formes proposades.

Us recordem que teniu a la vostra disposició el diccionari en línia Terminologia de la COVID-19, que s’actualitza permanentment i recull molts dels termes que durant aquesta situació de pandèmia ens hem hagut d’acostumar a sentir i, fins i tot, a fer-los servir.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: drac o dragó?

Aquesta setmana de Sant Jordi us proposem un #termedelasetmana una mica diferent, perquè són dos termes; de fet, més de dos.

Per una banda, hi ha el drac que a tots ens ve al cap quan ens imaginem la llegenda de Sant Jordi, és a dir, la criatura mitològica, fabulosa, semblant a un llangardaix molt gros, sovint amb ales, amb alè pudent o de foc. Al Cercaterm en trobareu la fitxa referida especialment a la representació artística que se’n sol fer, perquè és un motiu característic present en l’escultura, la pintura, les festes populars, etc.

I per una altra banda, hi ha el dragó, que és la denominació que reben diverses espècies de rèptils més aviat menuts. El més habitual a casa nostra, present sovint en terrasses i parets de cases, és el dragó comúdragó negre o, simplement, dragó (Tarentola mauritanica). Però, si us entreteniu a consultar les fitxes del Cercaterm que contenen el nom dragó, hi descobrireu molts altres rèptils, i també espècies de peixos i de plantes (i fins i tot el curiós efecte dragó de la nanotecnologia).

Les paraules drac i dragó comparteixen un mateix origen etimològic (totes dues venen del llatí draco, -ōnis, i aquest, del grec drákōn, -ontos, que volia dir ‘monstre fabulós’), i això explica que, de fet, segons el diccionari normatiu en tots els casos en què diem drac també podríem dir dragó. En canvi, no es pot fer un ús a la inversa: no podem anomenar dracs als innocents dragons. Podem arribar a dir, per exemple, que “sant Jordi s’enfrontà al terrible dragó”, però no podem dir que “els vespres d’estiu és habitual veure dracs a les terrasses” (llevat, és clar, que estigueu escrivint un conte ben fabulós i original per presentar-lo a algun concurs de Sant Jordi i vulgueu que el lector se situï en un món mitològic en què els dracs comparteixen hàbitat amb els personatges humans).

Us convidem a dedicar una estona d’aquesta setmana de Sant Jordi a descobrir alguns dels dragons que poblen el Cercaterm (des del conegut dragó de Komodo al dragó espinós de muntanya, del dragó gros de la jungla al dragó nan… i així fins a més de quaranta espècies de rèptils, peixos i plantes que podem anomenar dragons, però no pas dracs).

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: farmacovigilància

El #termedelasetmana que us proposem potser no té un ús gaire estès, però, en canvi, el concepte que designa és tema de conversa habitual des de fa setmanes. El terme és farmacovigilància, i es refereix a la branca de la farmacologia que té per objectiu la identificació, la quantificació, l’avaluació i la prevenció dels riscos associats a l’ús de fàrmacs. Quan es parla de l’anàlisi i l’estudi dels possibles efectes adversos de l’ús d’un medicament, doncs, s’està fent referència a la farmacovigilància.

Es tracta d’una denominació utilitzada amb normalitat dins l’àmbit, lingüísticament adequada i transparent, constituïda per la forma prefixada farmaco- (del mot grec phármakon ‘medicament’), i el substantiu vigilància (“Acció de vigilar”, és a dir, d'”Estar atent al que pot ocórrer, especialment per prevenir un perill”, segons el diccionari normatiu). En altres llengües s’utilitzen denominacions anàlogues: farmacovigilancia en espanyol, pharmacovigilance en francès, i pharmacovigilance o drug monitoring en anglès.

El terme té ús en l’àmbit de la farmacologia, la recerca clínica de medicaments i en altres disciplines més o menys relacionades, com ara l’epidemiologia, la bioètica, etc.

Si us interessa aquesta terminologia, la podeu trobar al Cercaterm.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: palinologia

Us proposem com a #termedelasetmana un terme que no és gaire conegut fora del grup d’especialistes que s’hi dediquen, però que, en canvi, es refereix a un aspecte que resultarà ben familiar a molta gent, especialment en aquestes dates de primavera. El terme és palinologia, i designa l’estudi del pol·len i les espores, juntament amb la seva dispersió i les aplicacions en camps diversos (des de la paleografia a la composició de productes apícoles, passant per la criminologia). També, com saben per experiència moltes persones al·lèrgiques, el pol·len i les espores que transporta l’aire solen ser els protagonistes de nombroses al·lèrgies que es manifesten especialment aquests dies.

El terme palinologia prové de les formes gregues palýnein (que vol dir ‘escampar’) i -logia (forma molt productiva que vehicula sentits propers a ‘paraula, teoria, tractat, estudi’).

La palinologia és la branca de la botànica que s’especialitza en l’estudi del pol·len i, com en totes les disciplines, s’hi fa servir una terminologia específica. Així, per a fer referència a les característiques morfològiques del pol·len es fan servir termes com ara espinulós, oblat, prolat, rugat, semilobat, etc., i per a referir-se a trets biològics o ecològics, termes com ara anemòfil, entomòfil o hidròfil.

Si us interessa aquesta terminologia, la podeu trobar al Cercaterm, que difon bona part de les entrades del Diccionari de palinologia de Martín, Julià i Riera (2003).

I si el que us interessa són concretament les al·lèrgies i els al·lèrgens més habituals, us recomanem de consultar el recent Lèxic d’al·lèrgies, amb més de 3.100 denominacions catalanes i equivalents en castellà i anglès.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: bombolla de convivència

Aquesta setmana, el relaxament de certes mesures de contenció de la pandèmia ens ha fet especialment present el terme que us proposem com a #termedelasetmana: bombolla de convivència.

Fa referència al grup de persones que habiten sota el mateix sostre i les que interactuen dins d’aquest espai, com ara les persones cuidadores. També se’n pot dir grup de convivència.

La base del sintagma, la forma bombolla, prové del llatí, i té relació amb el verb bullir, per les bombolles que es formen durant l’ebullició de l’aigua. El terme, doncs, s’ha creat per metàfora, i s’ha generalitzat aquests darrers mesos per a designar el grup de persones que, en el context d’una pandèmia, es relacionen entre si generant un espai de confiança i seguretat. Amb el mateix recurs s’han difós formes com ara grup bombolla (especialment usat en l’àmbit educatiu) o bombolla ampliada.

Podeu consultar aquest terme, amb la definició i els equivalents en altres llengües, i altres termes relacionats amb la pandèmia que marca tant l’actualitat informativa, a la Terminologia de la COVID-19, i també al Cercaterm.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: triple jornada

Aquesta setmana, marcada especialment per la celebració del Dia Internacional de les Dones, us volem proposar com a #termedelasetmana un terme que moltes dones identificaran com a ben proper: el terme triple jornada.

Designa la jornada diària, generalment d’una dona, resultant de sumar la seva jornada laboral remunerada, les hores que esmerça en el treball domèstic i de cura, i el temps dedicat a activitats polítiques, socials i comunitàries.

És un terme transparent, creat per analogia a partir de doble jornada: aquest concepte ja recollia la jornada laboral remunerada i la feina d’atenció a la família, a la llar i a aspectes relacionats; amb el terme triple jornada s’hi afegeix el component social i comunitari.

En les llengües del nostre entorn proper s’han creat termes paral·lels (triple jornada en castellà, triple journée en francès, i third shift o triple shift en anglès).

Podeu consultar aquest terme, i altres termes relacionats amb el mateix àmbit, a la Terminologia de les dones en el món laboral, i també al Cercaterm.

#termedelasetmana: diputat electe

És més que probable que, si esteu interessats en l’activitat política, aquests dies hàgiu sentit i potser fet servir el terme que us proposem com a #termedelasetmana: diputat electe | diputada electa.

Fa referència a la persona que ha concorregut a unes eleccions, ha estat elegida i és proclamada com a tal per l’Administració electoral corresponent, però encara no es pot considerar que ha accedit a la plena condició de diputat fins que no hagi lliurat la credencial expedida per l’Administració electoral i compleixi els altres requisits que estableix el Reglament del Parlament.

Aquesta és la situació que aquests dies es dona en l’actualitat política catalana: els diputats electes no passaran a tenir la plena condició de diputats fins a la sessió constitutiva del Parlament de Catalunya, que s’ha de dur a terme en els propers dies (com a molt tard, el 12 de març).

El terme presenta una estructura sintagmàtica ben transparent, des del punt de vista semàntic: la base és el mot diputat|diputada, d’origen llatí (de deputatus ‘assignat, triat’), a la qual s’afegeix l’adjectiu electe -a, també d’origen llatí, que significa ‘elegit per a un càrrec mentre encara no n’ha pres possessió’. De fet, el terme sovint es redueix a aquest adjectiu, que pren llavors una funció substantiva (“els electes han d’assistir a la sessió constitutiva per…”).

Podeu consultar aquest terme, i molts altres termes que aquests dies ocupen l’actualitat informativa, al recent Diccionari de l’activitat parlamentària, amb la definició i els equivalents en occità, castellà, francès i anglès. I també els podeu trobar si consulteu el Cercaterm.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: bala d’escuma

Aquesta setmana us proposem com a #termedelasetmana un terme de lamentable actualitat, que sovint es veu emprat amb l’equivalent anglès (“bala de foam”) en lloc de la forma catalana pertinent: bala d’escuma.

Efectivament, aquesta mena de projectils són fets d’escuma de poliuretà, un material que admet usos molt diversos, segons el grau de compressió i la densitat amb què es presenta.

Si bé és veritat que la forma escuma sovint s’associa a una presentació esponjosa, el fet és que en usos industrials fa anys que se’n coneixen i utilitzen presentacions més o menys rígides.

Si algú considera que amb la forma bala d’escuma es pot donar una falsa sensació d’innocuïtat d’aquests projectils, convé tenir en compte que la forma “bala de foam” té en anglès exactament el mateix sentit (foam es tradueix per escuma).

Si consulteu el Cercaterm podreu trobar altres tipus d’escuma amb usos industrials (escuma viscoelàsticaescuma EVAlaminat d’escuma, etc.).

[Font: TERMCAT]