Categoria: #termedelasetmana

#termedelasetmana: nit roent

TermcatDeixa un comentari

Aquests dies, amb nits que en alguns indrets de Catalunya superen els 30 °C, destaquem un #termedelasetmana que descriu una realitat climàtica cada vegada més extrema: nit roent.

Fins ara, quan la temperatura mínima nocturna és de 30 °C o més, la forma més adequada i precisa que tenim d’anomenar-ho és nit roent. Aquest terme es distingeix de nit tropical (mínima entre 20 °C i 24,9 °C) i de nit tòrrida (mínima entre 25 °C i 29,9 °C). El terme nit roent es va fixar després que l’estiu del 2018 se’n registrés un cas excepcional a la costa gironina, però el que aleshores era una situació insòlita avui és, malauradament, molt menys extraordinari i cada cop passem més nits que superen els 30 °C. Podem confirmar, doncs, que actualment les nits roents ja són més habituals.

Recordem que l’adjectiu roent significa ‘extremament calent, que crema’ i es va considerar més adequat que altres propostes, com nit abrasadora, perquè abrasador remet sobretot a l’acció del Sol, no pas a la calor persistent de la nit.

És una evidència que el clima canvia i, com a conseqüència, també pot canviar la terminologia que fem servir per explicar-lo. Davant d’aquest nou fenomen, el Servei Meteorològic de Catalunya ja es planteja crear un nou terme per a anomenar les nits que superin els 35 °C i descriure amb més precisió aquesta realitat climàtica cada vegada més extrema.

#termedelasetmana: braçal

TermcatDeixa un comentari

Amb motiu de la campanya «A l’aigua, fem equip», del Departament d’Interior i Seguretat Pública, aquesta setmana destaquem un #termedelasetmana de la seguretat del bany que sempre genera dubtes lingüístics: el braçal, un element de flotació molt habitual entre els infants que s’inicien en el bany.

El braçal és un flotador que es col·loca al voltant del braç per afavorir la flotació de les criatures mentre es familiaritzen amb l’aigua. Tot i que pot ser un bon suport en l’aprenentatge, no substitueix mai la vigilància d’una persona adulta ni garanteix la seguretat dins l’aigua.

Des del punt de vista lingüístic, braçal és un derivat del mot braç i és una paraula polisèmica (en esports, per exemple, és la tira de tela que cenyeix el braç més amunt del colze i que serveix de distintiu). Sovint sentim a dir directament l’equivalència castellana manguitos o, en un intent de catalanitzar el terme: maniguets o maneguets. Bon intent! Però a grans trets un maniguet és una peça de roba que cobreix el braç o l’avantbraç per donar escalfor o bé, en tecnologia, una peça que serveix per a unir dos tubs d’una canalització. En aquest últim cas, també se’n pot dir maneguet.

Aquest estiu, a l’aigua, fem equip: utilitzem els termes adequats i, sobretot, gaudim del bany amb prudència i seguretat.

#termedelasetmana: connectivitat ecològica

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana s’emmarca dins de la Setmana de la Natura i es vol posar èmfasi en la recuperació d’espècies i hàbitats per recordar que sense hàbitat no hi ha espècie. Reconnectar espais fragmentats i restaurar ecosistemes degradats és una manera concreta de construir aquest #FuturViu que reivindica la campanya d’enguany. Per això, el nostre #termedelasetmana és connectivitat ecològica.

Animals, plantes, rius i pol·linitzadors depenen d’una xarxa contínua d’espais naturals que els permet moure’s, reproduir-se i mantenir els processos ecològics que sostenen la vida. La connectivitat ecològica fa referència, precisament, a aquesta connexió entre hàbitats: boscos, rius, camps, aiguamolls o espais verds que, quan estan units, formen un territori més viu i resilient. Però sovint aquesta xarxa es fragmenta per carreteres, urbanitzacions o infraestructures. Quan això passa, moltes espècies queden aïllades i els ecosistemes es tornen més fràgils, especialment en un context de canvi climàtic.

Per això, cada vegada són més importants accions com restaurar rius, crear corredors biològics, mantenir marges naturals o naturalitzar les ciutats. Connectar la natura és també una manera de protegir la biodiversitat i de garantir un futur més habitable per a tothom.

#termedelasetmana: manuella

TermcatDeixa un comentari

Ha tornat, com cada any, aquell fenomen misteriós que fa que, de sobte, entre l’abril i el juny, el gimnàs s’ompli de bones intencions i presses. Surt el sol, arriba la màniga curta i… és cert que la pressió estètica i la vigilància del cos no ens hi ajuda gens, però estem convençuts que cal fer esport per motius de salut, oi? Per això, el nostre #termedelasetmana és un material clau dels gimnasos: la manuella.

Entrem al gimnàs amb decisió, mirem al voltant com si sabéssim exactament què fem i acabem agafant una o dues manuelles. La manuella és aquell objecte fidel que no jutja: tant serveix per fer quatre aixecaments de pes ben fets com per fer-ne dos i mig mentre penses que ja n’hi ha prou per a avui. I no cal dir-ne de cap altra manera: ni “pes lliure” amb veu solemne ni paraules importades que semblen sortides d’un vídeo motivacional (com ara mancuerna o dumbbell). És una manuella, la de tota la vida, la que ens recorda, l’endemà, que potser ens hem passat una mica.

Des del punt de vista lingüístic, manuella deriva del francès manivelle (del llatí manuale). Literalment, seria com una “eina petita de mà”. Això encaixa perfectament amb l’ús: és un pes pensat per agafar amb una sola mà, a diferència d’altres materials de gimnàs més voluminosos. 

Així que aquesta setmana, si us proposeu d’anar al gimnàs, com a mínim feu-ho amb bon vocabulari i en català. Us recomanem que visiteu també aquesta infografia, que recull els termes bàsics referits al material auxiliar dels gimnasos.

#termedelasetmana: salut mental

TermcatDeixa un comentari

En el marc de la Setmana Mundial del Cervell, sovint recordem que el cervell no només sustenta processos cognitius com la memòria o el llenguatge, sinó també el que anomenem salut mental, el nostre #termedelasetmana.

Aquest terme fa referència a un estat d’equilibri psíquic en què una persona pot utilitzar les seves capacitats cognitives i emocionals, relacionar-se amb els altres i afrontar les demandes de la vida quotidiana. No és simplement l’absència de trastorns: implica benestar, consciència de les pròpies capacitats i la possibilitat de contribuir a la comunitat.

El concepte és ampli i depèn també de factors biològics, psicològics, socials i ambientals, cosa que explica que avui es parli cada cop més de salut mental com d’un continu que pot variar al llarg de la vida. En aquest context, les dades actuals mostren la seva rellevància social: es calcula que una de cada quatre persones experimentarà algun problema de salut mental al llarg de la vida, fet que ha situat el benestar emocional al centre del debat públic i de moltes polítiques de salut. És per això que el Govern ha promogut el Pacte Nacional de Salut Mental, en què, entre altres coses, insta a definir els estàndards de terminologia per disposar de prou capacitat d’interpretació i d’avaluació de les accions que se’n deriven.

Parlar de salut mental, doncs, és parlar no només del cervell i dels processos psicològics, sinó també de les condicions de vida, les relacions i els entorns que fan possible el benestar. Podeu consultar la Terminologia de l’atenció a la salut mental i a les addiccions.

#termedelasetmana: estereotip de gènere

TermcatDeixa un comentari

La campanya “Els somnis, com la lluita, venen de lluny” del Departament d’Igualtat i Feminisme, impulsada amb motiu del 8 de març, reivindica que els drets i les llibertats de les dones són fruit de dècades de lluita i del compromís de generacions que han obert camí. És precisament per això que volem destacar un #termedelasetmana que, malauradament, encara no hem acabat de trencar: es tracta de l’estereotip de gènere.

Un estereotip de gènere és, en el fons, una cadena invisible: una idea preconcebuda, simplificada, teixida amb tòpics, falses creences i patrons culturals que arrosseguem sense adonar-nos-en. Pretén encabir-nos en caixes tancades, dictar què podem ser, què podem saber, com hem de moure’ns i com hem de sentir. Dit amb paraules crues: és aquell “les nenes són més sensibles” o “els homes són més decidits” que s’escola a casa, a l’escola, en les ofertes de feina, en els anuncis que encara separen joguines “per a nens” i “per a nenes”.

Però les dones no som productes amb etiquetes de color. No som objectes de cap prestatgeria social. Fa temps que vam començar a rascar les parets d’aquestes caixes, a escriure versions nostres més lliures, més complexes, més valentes. Perquè els somnis, com la lluita, venen de molt lluny, i no hi ha estereotip que pugui aturar-los. Cada gest, cada paraula, cada decisió és un cop de martell contra les barreres que volen reduir-nos.

Aquest #8M, reclamem la llibertat de ser, sencera i sense excuses.

#termedelasetmana: riu atmosfèric

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana destaquem un fenomen cada vegada més present en els pronòstics meteorològics i als mitjans. El nostre #termedelasetmana és riu atmosfèric.

Un riu atmosfèric és una franja estreta i allargada de l’atmosfera que transporta grans quantitats de vapor d’aigua, generalment des de zones subtropicals cap a latituds mitjanes. Tot i que no és visible com un riu convencional, pot desplaçar una enorme quantitat d’humitat i, quan arriba a terra i l’aire s’eleva, afavorir precipitacions molt intenses i persistents. En el context actual de borrasques, aquests rius atmosfèrics actuen com a autopistes d’humitat que alimenten els sistemes de baixes pressions: incrementen la intensitat de les pluges i el risc d’inundacions, especialment quan coincideixen amb una successió de pertorbacions atlàntiques.

Des del punt de vista lingüístic, la forma riu atmosfèric és una metàfora ben transparent que es fa servir en la majoria de llengües per descriure aquestes bandes estretes i allargades de vapor d’aigua que circulen per l’atmosfera, de manera semblant a com ho fa un riu.

Els rius atmosfèrics no són nous, però cada vegada es fa servir més aquest terme a causa de l’evident connexió entre aquestes bandes de molta humitat i episodis de pluja intensa i inundacions, especialment en temporades de borrasques actives.

#termedelasetmana: salamandra comuna

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana, coincidint amb la nova publicació del Diccionari dels amfibis i rèptils del món, volem destacar un dels amfibis més inconfusibles de casa nostra: la salamandra comuna, el nostre #termedelasetmana.

La salamandra comuna (que també rep els noms de salamandra o salamàndria) és una espècie autòctona protegida i un bon indicador de la qualitat ambiental dels boscos. La seva pell negra lluent amb taques grogues segrega substàncies tòxiques i el color groc actua com un avís de perillositat per als depredadors, per dissuadir l’atac. Cada individu presenta un patró de taques únic, com si fos una empremta digital. És un animal nocturn i discret, molt vinculat a ambients humits i ombrívols. Una de les seves particularitats és la reproducció ovovivípara: la femella pot parir directament a l’aigua larves ja formades, en lloc de pondre ous.

Com a curiositat lingüística, destaquem l’origen del seu equivalent anglès: fire salamander. Des de l’antiguitat se l’ha associada al foc: es creia que la seva secreció cutània podia apagar-lo i encara avui persisteix la idea popular que pot travessar les flames sense prendre mal. En la tradició cabalística, fins i tot, va ser identificada amb l’esperit elemental del foc. I, d’aquesta creença cultural i simbòlica, hem passat al concepte de salamandra per a anomenar un tipus d’estufa.

Altres espècies de salamandres que podeu trobar en el nou diccionari són la salamandra alpina, la salamandra anellada o la salamandra bocapetita, una fantasia d’adjectius!

#termedelasetmana: escudella

TermcatDeixa un comentari

Ara que ve Nadal i les cases comencen a fer olor de brou llargament pensat, torna a escena el plat fundacional de la tradició catalana, ritual domèstic i prova de foc de qualsevol celebració familiar que es vulgui respectar: escudella, el nostre #termedelasetmana.

L’escudella no només es menja: s’espera, s’observa, es comenta, es tasta i, finalment, se serveix. I aquí entra en joc el verb escudellar: distribuir sopa, escudella, brou, etc., posant-ho en les escudelles o els plats. Si mirem qui ha escudellat històricament en dinars de Nadal, la resposta sol ser bastant previsible. Àvies dretes des de primera hora, mares fent equilibris entre l’olla i la conversa, dones que coneixen el punt exacte del caldo i la mida justa de cada ració. Mentrestant, altres membres de la família esperen asseguts, amb el tovalló ja al coll, com si el brou es materialitzés sol dins el plat per art de màgia ancestral.

Des del punt de vista lingüístic, recordem que el mot escudella ve del llatí scutĕlla (que vol dir ‘copeta, tasseta’) i que originàriament era el recipient ample i hemisfèric que s’empra per a servir les sopes i altres plats.

Aquest Nadal, celebrem l’escudella com sempre, i brindem també amb una tasseta de brou: perquè el brou és col·lectiu, la festa també, i el cullerot pesa menys quan el pes de la tradició no recau sempre sobre les mateixes mans. Com diu la tradició també: «A qui no vol brou, set escudelles».

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: detecció precoç

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana, coincidint amb La Marató de 3Cat dedicada al càncer i amb el missatge central de la campanya “Detectem-ho, arreglem-ho”, volem destacar un #termedelasetmana que sintetitza molt bé l’enfocament d’aquesta edició: detecció precoç.

La detecció precoç és la identificació d’una malaltia —com un càncer— en una fase molt primerenca, sovint abans que apareguin símptomes; gràcies a això, és més fàcil intervenir, prevenir-ne la progressió i oferir tractaments menys agressius. Quan la detecció es fa a temps —mitjançant cribratges, proves mèdiques o vigilància periòdica— es poden identificar tumors o lesions encara no palpables o asimptomàtiques; en alguns càncers freqüents (de mama, de còlon, de coll uterí…) això ha demostrat reduir de manera significativa la mortalitat i millorar la supervivència.

Des del punt de vista lingüístic, l’adjectiu precoç ja vol dir en un àmbit més tècnic ‘que es produeix en les primeres fases d’un procés evolutiu’. Però la detecció precoç és molt més que un terme tècnic: és l’expressió del compromís col·lectiu —ciutadà, sanitari i social— amb la prevenció, amb la cura i amb la idea que, si actuem junts i a temps, podem millorar les condicions de salut de les persones. 

Trobareu aquest terme i altres termes clau sobre el càncer, extrets de la Terminologia del càncer, en una nova infografia que hem preparat especialment per a aquesta edició de La Marató de 3Cat.

[Font: TERMCAT ]