#termedelasetmana: llibertat d’expressió

llibertat-expressio

Aquesta setmana hem publicat un diccionari que ens fa una il·lusió especial: la Terminologia dels drets de l’infant, basada en la Convenció sobre els Drets de l’Infant adoptada per les Nacions Unides ara fa precisament 30 anys. Com a mostra d’un dels termes que conté, us proposem el #termedelasetmana llibertat d’expressió.

La llibertat d’expressió queda recollida en aquest diccionari, d’acord amb el text de la Convenció, com la llibertat de l’infant de manifestar públicament idees, opinions i sentiments, i de cercar, rebre i difondre informació, sense limitació de fronteres.

Des del punt de vista lingüístic, es tracta d’una formació sintagmàtica ben transparent, en què a la base llibertat (del llatí libertas, amb el mateix significat) s’afegeix el complement d’expressió (també d’origen llatí), que n’especifica el tipus.

La llibertat d’expressió és un dels grans conceptes en què es basa l’organització de les societats avançades, i com a tal és present en documents com la Convenció sobre els Drets de l’Infant, que, a partir del consens internacional, pretenen oferir una orientació i un guiatge als Estats perquè en facin objecte d’especial protecció. Per ajudar a fer-ne la màxima difusió, hem preparat també una infografia interactiva amb els drets que s’hi recullen.

#termedelasetmana: hidròfob

caviar-oli

Aquesta setmana des del TERMCAT us oferim un nou recurs electrònic, dedicat a l’Oli d’oliva en textures. Hi trobareu els termes que fan referència a catorze elaboracions gastronòmiques amb oli d’oliva, sotmès a diversos procediments. En aquestes preparacions sovint s’aprofita una de les propietats de l’oli d’oliva, que us volem proposar com a #termedelasetmana: l’oli d’oliva és hidròfob.

L’adjectiu hidròfob -a s’aplica a substàncies que presenten interaccions repulsives amb l’aigua. Els formants del terme ho expliquen amb claredat: hidro– és una forma prefixada que prové de la paraula grega hýdōr, que significa ‘aigua’; i –fob és una forma sufixada del mot grec phóbos, que significa ‘aversió’.

Aquest terme fa sovint parella amb el contrari hidròfil -a, amb el formant –fil, que prové del mot grec phílos ‘amic, amant’.

La propietat hidròfoba de l’oli d’oliva és la que permet elaborar el caviar d’oli o encapsulat d’oli, que il·lustra aquest apunt i que és una de les textures que us presentem en aquest nou diccionari en què la gastronomia i la química fan tan bona parella. I si us interessen més característiques químiques com aquesta, no deixeu de consultar el Diccionari de química, amb més de 1.500 termes definits i, sovint, amb notes enciclopèdiques ben interessants.

#termedelasetmana: tsunami

Tsunami

Avui, dia 5 de novembre, es commemora el Dia Mundial de Conscienciació sobre els Tsunamis, i per això us proposem el terme tsunami com a #termedelasetmana.

Fa referència a una onada de gran amplitud i període molt llarg produïda per un sisme submarí intens a alta mar, que, en atènyer la costa, adquireix dimensions de desenes de metres i gran potència destructiva. La denominació tsunami prové d’un mot japonès que significa ‘gran onada en port’, i és la forma emprada en la majoria de llengües del nostre entorn.

Al marge dels usos figurats del terme que l’han posat d’actualitat entre nosaltres, el fet és que les Nacions Unides adverteixen que els tsunamis són fenòmens poc freqüents, però que poden ser extremament mortífers. En els últims 100 anys, 58 tsunamis han comportat més de 260.000 víctimes mortals, més que qualsevol altre risc natural, i això explica que s’hagi proposat el Dia Mundial que avui se celebra.

Podeu consultar la fitxa completa del terme en diversos diccionaris del TERMCAT, com ara en el Diccionari de geografia física, el Diccionari de física, el Diccionari d’enginyeria civil o el Diccionari de gestió ambiental.

#termedelasetmana: otaku

otaku

Aquesta setmana arriba la 25a edició del Saló del Manga, tot un esdeveniment per als aficionats a aquest gènere del còmic que, de fet, comporta tot un món de referents culturals. Per això, us proposem com a #termedelasetmana el terme otaku.

Fa referència a una persona molt aficionada al manga i l’anime. En japonès, significa, literalment, ‘casa vostra’; per extensió, en aquesta llengua també s’aplica a una persona obsessionada per la tecnologia, els videojocs, el manga o altres aficions similars, que sovint passa moltes hores tancat a casa seva, i sol tenir una connotació negativa molt marcada.

En canvi, entre els aficionats al manga, otaku ha perdut aquesta connotació i simplement designa les persones que hi tenen interès, i fins i tot es fa servir en aposició en contextos com ara “cultura otaku”.

Si us interessa la terminologia relacionada amb el manga, podeu consultar el tríptic Terminologia del manga, en què trobareu una vintena dels termes més habituals del sector, com ara manga, anime, cosplay (el terme que teniu il·lustrat en aquest apunt), josei, hentai, etc.

#termedelasetmana: depressió aïllada en nivells alts (DANA)

pluja

És, sens dubte, un dels termes clau de la informació meteorològica d’aquests dies, i per això us el proposem com a #termedelasetmana: depressió aïllada en nivells alts, sovint reduït a la sigla DANA.

Es tracta de la depressió atmosfèrica tancada a la part mitjana i alta de la troposfera, constituïda per un nucli d’aire fred amb circulació ciclònica dels vents que s’ha separat de la seva zona d’origen i ha davallat de latitud. Aquesta mena de depressió pot afavorir la inestabilitat atmosfèrica i, combinada amb altres factors, pot donar lloc a precipitacions molt intenses.

En molts contextos, es considera una denominació parcialment sinònima de gota freda, una denominació que va fer fortuna anys enrere però que, en popularitzar-se, també va perdre precisió terminològica, de manera que sovint es feia servir per a designar simplement episodis de pluja més o menys abundant. Els especialistes insisteixen que no totes les depressions aïllades a nivells alts, o DANA o gotes fredes, produeixen pluges intenses, i que no tots els episodis de pluja intensa són causats per una depressió aïllada en nivells alts, sinó que cal que hi concorrin els elements que hem recollit a la definició anterior (depressió tancada, en nivells mitjans i alts de la troposfera, amb un nucli d’aire fred i circulació ciclònica dels vents, i que s’ha separat de la seva zona d’origen). En el cas del terme gota freda, a més, s’aplica concretament a la depressió aïllada en nivells alts que no té reflex en superfície i que és difícil de detectar en els mapes isobàrics.

La denominació que els experts fan servir actualment, depressió aïllada en nivells alts o DANA, és una traducció de l’expressió equivalent castellana (depresión aislada en niveles altos), encunyada per l’Agència Estatal de Meteorologia espanyola per a evitar els usos inadequats de gota freda. Es diu que en l’extensió de la sigla DANA també va col·laborar-hi un cert homenatge al meteoròleg Francisco García Dana.

Per completar la informació, és interessant saber que la denominació gota freda es va crear per calc a partir de l’alemany Kaltlufttropfen (‘gota d’aire fred’), un terme que s’atribueix al meteoròleg alemany Richard Sherhag.

Atès que la denominació completa és llarga, sovint es recorre a l’ús de la sigla, i com en altres casos en què una sigla es popularitza com a denominació d’un concepte, sorgeix el dubte sobre la creació del plural corresponent (per exemple, en un context com “aquest any ja hem viscut dues DANA” o “dues DANES” o “dues DANAs”?). En general, es recomana no marcar el plural i que el context ja desfaci la possible ambigüitat (“dues DANA”), però si es considera imprescindible la gramàtica admet la possibilitat d’afegir-hi una essa minúscula (“dues DANAs”).

#termedelasetmana: notícia falsa

noticiaEnganyosa.png

El terme que us proposem com a #termedelasetmana no sembla tenir cap característica gaire especial, llevat del fet que, potser per influència de les agències de notícies internacionals o per altres motius, se n’ha generalitzat l’equivalent anglès. El terme és notícia falsa o notícia enganyosa (en anglès, fake news).

Fa referència a la notícia que no diu la veritat i que es crea i es difon de manera premeditada, especialment a les xarxes socials, amb la finalitat de desinformar i de manipular el públic en benefici propi. D’exemples, l’actualitat informativa en forneix cada dia, i sembla que cada dia més, desgraciadament.

La base del terme, notícia, té origen en el llatí notitia ‘acció de conèixer’, derivat de noscere (‘conèixer’). L’adjectiu fals, que determina el sentit del terme, també té origen llatí (de falsus, participi del verb fallĕre ‘enganyar’). També és adequat al sentit l’adjectiu enganyós, derivat de enganyar, provinent aquest d’un llatí tardà ingannare ‘escarnir, fer burla’.

Malgrat l’abundància de fake news que poblen el panorama informatiu, us recomanem de fer servir les formes catalanes notícia falsa o notícia enganyosa, formes que no enganyen ningú i que expliquen amb tota claredat el concepte a què fan referència.

#termedelasetmana: operador turístic

operador-turistic

L’actualitat informativa ha tornat a fer ben visible el terme que us proposem com a #termedelasetmana: operador turístic.

Sovint anomenades amb la forma anglesa tour operators, el terme fa referència a les empreses turístiques que projecten, elaboren i organitzen serveis turístics i viatges combinats a gran escala. Els operadors turístics solen vendre els seus productes a agències de viatges, motiu pel qual també es denominen agències de viatges majoristes o majoristes de viatges. Quan venen tant a particulars com a agències es denominen, específicament, agències de viatges majoristes detallistes o majoristes detallistes.

La forma operador turístic és relativament recent, creada per calc de la forma anglesa. La base operador, d’arrel llatina, adquireix aquí un sentit emparentat amb l’original ‘que opera’, és a dir, ‘que duu a terme l’obra que li és pròpia’. L’adjectiu turístic —d’origen anglès tot i que creat sobre la base francesa tour ‘volta’— limita i concreta l’àmbit temàtic de referència.

Destaquem el terme arran de les notícies sobre la fallida d’un dels grans operadors turístics d’àmbit internacional, però també perquè aquesta setmana, concretament el dia 27 de setembre, se celebra el Dia Mundial del Turisme. Si us interessen els termes d’aquest sector professional, us recomanem de tenir a mà l’enllaç del Lèxic de transport turístic, en què trobareu més de dos-cents termes específics en onze llengües diferents: alemany, anglès, aromanès, castellà, català, cors, francès, gallec, ladí, occità i sard.

#termedelasetmana: identitat digital

identitat-digital

Aquesta setmana es duu a terme el Congrés de Govern Digital 2019, un “fòrum de debat de referència a Catalunya en l’àmbit de l’administració digital”, que en aquesta edició “pretén posar èmfasi en tots aquells projectes i iniciatives que persegueixen una transformació digital de les dinàmiques, processos i formes de treball de les organitzacions públiques”. Entre els conceptes clau que s’hi tractaran hi ha el que us proposem com a #termedelasetmana: identitat digital.

La identitat digital fa referència al conjunt de dades i d’informació relatives a un individu, una empresa o un organisme que els representen a internet, generades per aquests mateixos o per tercers.

El manteniment, la difusió, la preservació i l’ús d’aquest conjunt de dades és objecte d’anàlisi entre els especialistes de l’àmbit, i té una importància cabdal en un món en què la presència a internet ha esdevingut imprescindible per a empreses i organitzacions i molt rellevant també en l’àmbit més personal.

Des del punt de vista lingüístic, es tracta d’un sintagma descriptiu, en què a la base identitat (“Conjunt de característiques que fan que una persona o una comunitat sigui ella mateixa”, segons el diccionari normatiu) s’afegeix l’adjectiu digital, que ha anat estenent el seu significat original de ‘relatiu als dits’ per a referir-se posteriorment als dígits i, encara posteriorment, a tota mena de tractament de la informació en suport electrònic.

Si voleu consultar els equivalents d’aquest terme en altres llengües, o us interessen els altres conceptes relacionats amb l’àmbit, us podem recomanar entre altres recursos del TERMCAT la Terminologia de la ciberseguretat i també el Vocabulari de les xarxes socials.

#termedelasetmana: animalisme

manifestacio-animalista

Se’n parla des de fa anys, tot i que el concepte és relativament recent: us proposem animalisme com a #termedelasetmana.

Es tracta del moviment de defensa dels animals com a éssers sensibles, en contra de la seva explotació i maltractament i a favor del reconeixement d’uns drets bàsics dels animals.

Des del punt de vista lingüístic, és un exemple de formació per derivació. A la base animal (que prové del llatí) s’hi afegeix el sufix també d’origen llatí –isme, molt productiu, que aporta la idea de ‘doctrina, corrent’, com es veu en tants altres exemples com ara socialisme, idealisme o absolutisme.

De manera paral·lela, però amb el sufix –ista, també s’ha creat el terme animalista, que fa referència al seguidor de la doctrina.

El concepte es pot relacionar també amb altres formacions relativament recents, com ara el veganisme i altres formes relacionades especialment amb el règim alimentari, que trobareu recollides en aquest apunt.

#termedelasetmana: correcollir

correcollir

N’hi ha que ja l’han batejat com l’esport d’aquest estiu, i per això us el proposem com a #termedelasetmana: us ve de gust dedicar algun dia a correcollir?

Es tracta, efectivament, d’una activitat esportiva, però que comporta igualment un component de respecte pel medi, atès que consisteix a córrer o caminar, sovint en grup, mentre es van recollint en bosses les escombraries que es van trobant en el trajecte, sovint en espais naturals de grans ciutats, amb el doble objectiu de fer esport i contribuir a la netedat i el manteniment de l’entorn.

Potser en sentireu a parlar amb la forma plogging, creada en anglès a partir del suec plocka upp ‘recollir’ —d’acord amb l’origen suec d’aquesta activitat— i de jogging o running ‘córrer’.

La proposta catalana correcollir també es val del mateix recurs a la truncació, es proposa com a sinònim de la forma descriptiva córrer i netejar, i l’ha posada en circulació l’associació Plogging Girona. Ens en fem ressò i us proposem que la fem córrer (mai tan ben dit) tant com es pugui, a veure si podem generalitzar les formes catalanes. Si organitzeu o participeu en una correcollida, o en una cursa de córrer i netejar, no sabem si sereu els millors correcollidors o correcollidores, però és segur que hi guanyarà la vostra salut, hi guanyarà el medi ambient i hi guanyarà també la llengua.