#termedelasetmana: additiu alimentari

Us proposem com a #termedelasetmana un terme que, de manera més o menys conscient, forma part del nostre dia a dia com a consumidors. És el terme additiu alimentari.

Fa referència a la substància natural o sintètica, generalment sense valor nutritiu, amb una funció tecnològica o organolèptica, que s’afegeix intencionadament a un aliment durant el procés de fabricació, transformació, preparació, tractament, envasament, transport o emmagatzematge, i que es converteix directament o indirectament en un component de l’aliment final.

Si en consulteu la fitxa corresponent, podreu veure que els additius alimentaris poden fer moltes funcions sovint indispensables per a la comercialització d’un aliment (edulcorants, colorants, conservants, antioxidants, agents de suport, acidulants, correctius de l’acidesa, antiaglomerants, antiescumejants, emulsionants, enduridors, potenciadors de gust, escumejants, gelificants, humectants, gasificants, estabilitzadors, espessidors, etc.).

Des del punt de vista lingüístic, el terme és un sintagma transparent semànticament: la base additiu, d’origen llatí i que aporta el significat de ‘afegit’, ‘que s’afegeix’, es complementa amb l’adjectiu alimentari, que n’especifica l’àmbit d’aplicació.

Els additius alimentaris a la Unió Europea es poden designar amb el número E que podem veure a les llistes d’ingredients, i estan sotmesos a un control sistemàtic.

Si en voleu saber tots els detalls, consulteu l’entrada del terme del Diccionari de seguretat alimentària, amb unes notes complementàries amb informació ben interessant. També us recomanem la consulta de la infografia Seguretat alimentària: els additius alimentaris, un material gràfic que us ajudarà a descobrir molts aspectes a l’entorn d’aquest concepte. També teniu disponible el Lèxic d’additius alimentaris, que ofereix la informació sobre cadascun dels additius autoritzats.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: escovilló

El #termedelasetmana que us proposem és un altre dels elements que s’han fet comuns arran de l’extensió de la pandèmia. La generalització de les proves per a detectar la malaltia ens ha acostumat al terme que us proposem, que és escovilló.

Es refereix a la tija metàl·lica o de plàstic, amb l’extremitat coberta de cotó estèril, utilitzada per a aplicar medicacions en forma de tocs o per a obtenir mostres en un examen citològic, bacteriològic o genètic. Els escovillons s’usen, per exemple, per a l’obtenció de mostres de la cavitat nasofaríngia destinades al diagnòstic amb una PCR o un test d’antígens. També se’n pot dir simplement bastonet o, especialment en alguns casos en què en tenen la forma, raspallet.

El terme prové del francès écouvillon, i en aquesta llengua deriva en darrer terme del llatí scōpa ‘escombra’. Convé tenir en compte que en català s’escriu amb v (en castellà, en canvi, s’escriu amb bescobillón).

Val la pena observar que en català no és adequada amb aquest sentit la forma hisop, que en castellà sí que s’utilitza com a sinònim (hisopo). En català, hisop només fa referència a una herba remeiera tradicional o a un salpasser (un estri emprat en algunes parts de certes cerimònies religioses).

Si voleu consultar més termes relacionats amb la pandèmia, teniu disponible el diccionari en línia Terminologia de la COVID-19, permanentment actualitzat i amb més de quatre-cents termes definits i amb equivalents en diverses llengües.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: estigma

Aquest diumenge es duu a terme La Marató de TV3, dedicada aquest any a la salut mental. Des del TERMCAT ens hem afegit a la iniciativa amb una important actualització del Diccionari de psiquiatria, i us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes que segur que es faran servir durant el programa: el terme estigma.

Fa referència al conjunt de característiques negatives que s’atribueixen a les persones amb un trastorn mental, motivades pels estereotips, els mites, els prejudicis i el desconeixement de la societat envers els problemes de salut mental en general, la qual cosa condueix a situacions de discriminació, marginació i exclusió social.

L’estigma provoca en les persones amb un trastorn mental avergonyiment i sentiments de menyspreu i de rebuig social. També les predisposa a una mirada negativa, els fa minvar l’autoestima, els dificulta el procés de canvi cap a la recuperació i els afecta negativament l’estat de salut, tant mental com física. A més, causa aïllament social i constitueix una de les barreres principals per a l’accés als serveis d’atenció a la salut mental i als serveis socials i per a optar a oportunitats laborals, educatives i de lleure.

El terme és d’ús relativament recent, però té origen grec (passant pel llatí): concretament, prové del grec stígma, que volia dir ‘picada d’insecte’ i, també, ‘senyal deixat pel ferro roent sobre la pell’. D’aquest sentit es deriva l’actual, que recorda un senyal que hom porta marcat de manera involuntària.

A partir d’aquesta base s’han creat altres termes, com ara autoestigmaestigmatitzar o estigmatització, però aquest diumenge descobrirem que també podem crear termes com desestigmatitzar desestigmatització, que designen precisament el que iniciatives com La Marató pretenen fer-nos veure: que el coneixement i l’interès per la salut mental ens poden ajudar, a tots plegats, a reduir l’estigma que malauradament encara acompanya els trastorns mentals.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: forfet

El principi de desembre sol coincidir amb l’inici de la temporada d’esquí a les estacions catalanes, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana un terme estretament vinculat a aquesta pràctica esportiva i d’oci: el terme forfet.

Com és prou sabut, fa referència al bitllet de preu fix que dona dret a utilitzar els remuntadors o les instal·lacions d’una estació d’hivern durant un temps determinat. També se’n pot dir abonament, tot i que aquest sinònim potser és d’ús més comú en altres contextos i, en canvi, la forma forfet és la més habitual en l’àmbit de la neu i altres sectors relacionats. Per extensió, se’n troben usos en contextos d’altres activitats d’esport o oci no necessàriament vinculades a l’esquí.

Es tracta d’una adaptació relativament recent al català de la forma francesa forfait, llengua en què ja en contextos de fa uns quants centenars d’anys té el sentit de ‘preu fixat per un servei’. La forma forfet ja consta al diccionari normatiu i, per tant, en català no cal fer servir el gal·licisme forfait. En anglès es fa servir el terme ski-pass o, de vegades, la forma francesa.

Si sou aficionats a l’esquí, us recomanem de consultar la Terminologia dels esports de neu, on trobareu aquest terme i molts altres termes relacionats.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: aliment

Aquesta setmana des del TERMCAT presentem un nou recull terminològic, el Diccionari de seguretat alimentària, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana el terme clau d’aquest àmbit: aliment.

Tot i que pugui semblar un concepte molt conegut i sense gaires complicacions, el terme té força més interès del que pot semblar a simple vista. És sinònim de producte alimentós, i es refereix al producte alimentari original, elaborat o transformat que es destina al consum, el qual té valor nutritiu i proporciona energia, substàncies formadores de les estructures de l’organisme i micronutrients indispensables per al bon funcionament o la regulació dels mecanismes vitals.

Convé tenir en compte que no es consideren aliments els fàrmacs, les plantes abans de la collita o els animals vius, el pinso, el tabac ni els productes del tabac, els cosmètics ni les substàncies estupefaents o psicotròpiques. En canvi, es consideren aliments les begudes, el xiclet i qualsevol substància, inclosa l’aigua, incorporada voluntàriament a l’aliment durant la fabricació, la preparació o el tractament.

En llenguatge especialitzat, és especialment pertinent observar la diferència entre els adjectius alimentós -osa (‘que alimenta’) i alimentari -ària (‘relatiu als aliments’).

Si voleu descobrir molts més aspectes d’interès relacionats amb la seguretat alimentària, no us perdeu aquest nou diccionari.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: blanqueig lila

Ben segur que ho has vist alguna vegada, i que molt probablement t’hi has empipat amb tota la raó: governs, empreses o organitzacions que duen a terme accions de propaganda destinades a promoure la percepció que són simpatitzants de la causa feminista. Per a designar aquest concepte en català tenim el terme que us proposem com a #termedelasetmana: blanqueig lila o blanqueig violeta.

Sovint s’hi fa referència amb la forma anglesa purplewashing. La denominació catalana es val de la base blanqueig, sinònima de rentat d’imatge, que designa el conjunt d’estratègies de comunicació i màrqueting que es duen a terme amb la intenció d’ocultar la relació d’una persona, una empresa, un organisme, un govern o una ideologia amb determinats fets negatius que els perjudiquen, o d’alterar la realitat de manera que els afavoreixi, a fi de protegir-los o millorar la seva reputació. Els adjectius lila i violeta, i les formes anàlogues en les denominacions en altres llengües, responen al fet que el color lila (o violeta) s’ha identificat tradicionalment amb el moviment feminista.

De fet, el terme es pot considerar que forma part d’una sèrie de diversos tipus de blanqueig: el blanqueig verd o ecoblanqueig, el blanqueig blau, el blanqueig irisat o blanqueig LGBT, el blanqueig rosa i el blanqueig roig. Si no els coneixes tots, et convidem a descobrir-los a la infografia interactiva Els colors del màrqueting, en què els trobaràs definits i amb enllaços a les fitxes completes dels termes, amb els equivalents en castellà, anglès i francès.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: ciència ciutadana

Us volem proposar com a #termedelasetmana un terme de creació recent, que vehicula un concepte que sembla que guanya importància cada dia que passa. Es tracta del terme ciència ciutadana.

Fa referència a la recerca científica conduïda, parcialment o completament, per científics no professionals que té per objectiu la creació de coneixement amb la participació activa de la ciutadania en totes les etapes del procés de recerca, ja sigui en la definició de problemes i reptes, en la captació i processament de dades o en la seva interpretació.

Probablement perquè es tracta d’un concepte relativament nou, encara hi ha força vacil·lació denominativa a l’hora de referir-s’hi. En català es consideren adequades i sinònimes les formes ciència ciutadanaciència col·laborativa i ciència participativa, formes paral·leles a les que es poden documentar en francès i en anglès. En anglès també són freqüents les formes civic science i networked science, i especialment crowd science o crowd sourced science. Aquestes darreres formes ens permeten destacar la relació d’aquest concepte amb altres termes com ara crowdsourcing o crowdfunding (en català, finançament col·lectiu) o altres iniciatives de coneixement compartit com ara la mateixa Viquipèdia.

Precisament a la Viquipèdia es destaca que la ciència ciutadana pot ser duta a terme per individus, equips o xarxes de voluntaris que col·laboren amb científics professionals per aconseguir objectius comuns. La implicació de xarxes de voluntaris permet als científics assolir tasques que, d’altra manera, requeririen grans inversions en temps o diners. Molts projectes de ciència ciutadana serveixen l’educació i sobrepassen els objectius educatius. Aquests projectes poden ser dissenyats per a un entorn educatiu formal o un entorn d’educació més informal com ara els museus.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: dosi de record

Aquests dies s’ha començat a administrar a determinats col·lectius una tercera dosi de la vacuna de la COVID-19, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana el terme dosi de record.

Es refereix a la dosi addicional d’una vacuna que s’administra amb l’objectiu d’augmentar i prolongar l’efecte immunitari de la dosi o de les dosis administrades en la primovacunació, és a dir, després de la dosi inicial o del conjunt de dosis inicials d’una vacuna. També s’hi pot fer referència amb la forma sinònima dosi de reforç.

La base del terme és el substantiu dosi, que té origen en el mot grec dósis, que tenia el sentit de ‘fet de donar, porció’. Potser no serà sobrer recordar que en català el mot només acaba amb essa quan és plural (“una dosi”, “dues dosis”); en canvi, en castellà és invariable (“una dosis”, “dos dosis”). A aquesta base s’hi afegeix el complement de record o de reforç que n’especifica l’abast semàntic i en fa una forma ben transparent des del punt de vista semàntic.

Si us interessa la terminologia relacionada amb les vacunes, segur que us interessarà la Terminologia de les vacunes, un diccionari en línia que precisament aquesta setmana s’ha actualitzat amb nous termes.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: punt de no retorn

La cimera pel clima que s’està duent a terme a Glasgow marca l’actualitat informativa d’aquests dies, i per això us proposem com a #termedelasetmana un dels termes que és ben probable que s’hi facin servir: el terme punt de no retorn.

Fa referència al llindar crític del canvi climàtic en què el clima regional o mundial canvia d’un estat estable a un altre estat estable, de manera que no és possible retornar a l’estat inicial. Són exemples de punts de no retorn el desglaç de l’oceà Àrtic o l’alentiment de la circulació termohalina.

Des del punt de vista de la forma, el terme és un exemple de sintagma transparent i descriptiu. La base és punt de, una expressió present en molts altres termes de diverses àrees (punt d’ebulliciópunt de fusiópunt de rosadapunt de compensació, etc.), amb un sentit proper a ‘moment en què es produeix un canvi’. I la resta del terme explica a quin canvi concret es fa referència, amb un recurs que també és present en molts altres termes: l’ús de la partícula negativa no precedint el mot amb la càrrega semàntica, en aquest cas, retorn (altres exemples poden ser no compareixençano governamentalno lineal, etc.). De fet, el recurs és tan habitual que en certs casos s’ha lexicalitzat, l’adverbi no es comporta com un prefix, i llavors s’escriu amb guionet, en casos com no-violènciano-metallno-ficció, etc.

Si esteu interessats en la terminologia relacionada amb el canvi climàtic, us recomanem la consulta del Diccionari de l’emergència climàtica. I també teniu disponible una infografia interactiva que il·lustra alguns del termes clau de l’àmbit.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: ictus

Aquesta setmana, concretament el dia 29 d’octubre, s’escau el Dia Mundial de l’Ictus, una jornada concebuda per a afavorir les accions de difusió i sensibilització a l’entorn d’aquesta malaltia, i per això us volem proposar el terme ictus com a #termedelasetmana.

Fa referència a l’alteració transitòria o definitiva del funcionament d’una o diverses zones de l’encèfal que apareix com a conseqüència d’un trastorn de la circulació sanguínia cerebral.

Les manifestacions clíniques de l’ictus varien depenent de la zona cerebral afectada i de l’extensió i intensitat de l’afectació. Els principals signes per a reconèixer un ictus poden ser la pèrdua de força o de mobilitat en una meitat del cos, la pèrdua de sensibilitat en una meitat del cos, la pèrdua de visió, el desequilibri, la dificultat de la parla i l’aparició de mal de cap intens i sobtat. Els ictus representen una de les principals causes de discapacitat i de mort a tot el món.

La denominació ictus prové del llatí ictus ‘cop, xoc’, però el terme presenta altres denominacions sinònimes, com ara ictus cerebralaccident vascular cerebral o malaltia vascular cerebral. En registres col·loquials també es fan servir les denominacions atac de feriduraembòlia o trombosi. En canvi, es consideren obsoletes, especialment en contextos especialitzats, les denominacions apoplexiaictus apoplèctic i xoc apoplèctic.

Si us interessa la terminologia relacionada amb els ictus i les lesions cerebrals, us recomanem de consultar la Terminologia de l’ictus i les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques. També teniu a la vostra disposició un relat visual en què es comenten els termes clau d’aquesta àrea.

[Font: TERMCAT]