#termedelasetmana: bala d’escuma

Aquesta setmana us proposem com a #termedelasetmana un terme de lamentable actualitat, que sovint es veu emprat amb l’equivalent anglès (“bala de foam”) en lloc de la forma catalana pertinent: bala d’escuma.

Efectivament, aquesta mena de projectils són fets d’escuma de poliuretà, un material que admet usos molt diversos, segons el grau de compressió i la densitat amb què es presenta.

Si bé és veritat que la forma escuma sovint s’associa a una presentació esponjosa, el fet és que en usos industrials fa anys que se’n coneixen i utilitzen presentacions més o menys rígides.

Si algú considera que amb la forma bala d’escuma es pot donar una falsa sensació d’innocuïtat d’aquests projectils, convé tenir en compte que la forma “bala de foam” té en anglès exactament el mateix sentit (foam es tradueix per escuma).

Si consulteu el Cercaterm podreu trobar altres tipus d’escuma amb usos industrials (escuma viscoelàsticaescuma EVAlaminat d’escuma, etc.).

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: amartatge

Aquesta setmana està previst que un coet de la NASA arribi a Mart i hi dipositi la sonda Perseverence, amb l’objectiu d’explorar la superfície del planeta i detectar-hi qualsevol rastre de possible vida passada.

En conseqüència, és probable que en notícies i comentaris es plantegi el dubte de com s’ha d’anomenar el fet que una nau arribi a la superfície del planeta Mart, tenint en compte que quan ho fa a la superfície de la Terra es fa servir la forma aterratge, i quan ho fa a la de la Lluna, allunatge (amb els verbs corresponents aterrar i allunar, recollits pel diccionari normatiu).

Per això, us proposem com a #termedelasetmana el terme amartatge. El substantiu amartatge i el verb amartar es consideren adequats, atès que estan ben formats, seguint el patró de les altres formes esmentades, i que també es documenten paral·lelament en altres llengües romàniques i en textos especialitzats de l’àrea.

Amb tot, convé tenir en compte que no hi ha cap inconvenient per fer servir l’expressió “aterratge a Mart”: el verb aterrar té un significat ampli, i és definit al diccionari normatiu de manera que inclou el fet que una nau arribi a la superfície de qualsevol planeta.

Tant si es fa servir la forma amartatge com aterratge a Mart, esperem que l’operació sigui un èxit, perquè els especialistes la consideren molt complexa (tant, que ja han batejat el moment com “els set minuts de terror”), i que la Perseverence ens forneixi d’informació ben valuosa per ampliar el nostre coneixement.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: sistema electoral

La proximitat de les eleccions al Parlament de Catalunya fa que la terminologia relacionada amb aquest àmbit estigui especialment present en converses, notícies i altres comunicacions. Per això, us volem proposar el terme sistema electoral com a #termedelasetmana.

Fa referència al conjunt d’elements, procediments i mecanismes que converteixen les preferències dels electors, expressades a través dels vots, en escons i, doncs, en la consegüent designació dels representants.

Els elements bàsics d’un sistema electoral són cinc: la magnitud de la circumscripció, la fórmula electoral, la modalitat de vot, la forma de candidatura i el llindar legal. I cadascun d’aquests elements té especificitats que permeten distingir i caracteritzar els mètodes per mitjà dels quals s’organitzen els sistemes electorals democràtics.

Si us interessa aquest àmbit i tota la terminologia que s’hi fa servir, us pot interessar la infografia interactiva que hem preparat amb alguns dels termes més característics del sector.

I, naturalment, també us interessarà la Terminologia electoral bàsica, un diccionari en línia on trobareu 129 termes definits i amb els equivalents en castellà, francès i anglès i, si escau, notes complementàries.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: intrusió salina

En les preocupants notícies que comenten la situació del delta de l’Ebre i d’altres zones humides sovint apareix el terme que us volem proposar com a #termedelasetmana: intrusió salina.

També se’n pot dir intrusió d’aigua salada, i fa referència a la penetració d’aigua salada en una massa d’aigua dolça, ja sigui a la superfície o subterràniament, a causa de la seva major densitat. Les possibilitats d’intrusió salina a aqüífers i aiguamolls costaners són cada vegada més elevades a causa principalment de la combinació de dos fenòmens relacionats amb el canvi climàtic: d’una banda, l’augment del nivell del mari, de l’altra, la reducció de la precipitaciómitjana anual en certes zones de la Terra, que fa que els aqüífers i els aiguamolls perdin recàrrega d’aigua dolça.

Des del punt de vista lingüístic, es tracta d’un sintagma descriptiu, la base del qual és el mot intrusió, que ja en llatí tenia el sentit de ‘introduir-se indegudament en algun lloc’, i l’adjectiu salina (o el complement d’aigua salada), que concreten el tipus d’intrusió.

Podeu consultar el terme, amb els equivalents en altres llengües, al recent Diccionari de l’emergència climàtica, on també trobareu molts altres termes d’interès del mateix àmbit, i també al Cercaterm.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: electrolinera

En algunes notícies recents s’ha fet referència al terme que us volem proposar com a #termedelasetmana: electrolinera o estació de recàrrega elèctrica.

Es tracta d’un terme normalitzat fa poc, que fa referència a un concepte relativament nou però cada dia més present als carrers de casa nostra: les estacions de servei connectades a la xarxa d’electricitat general o proveïdes d’un sistema propi de generació que disposen d’un o més punts de recàrrega per a vehicles elèctrics.

La forma prioritària és estació de recàrrega elèctrica, una denominació descriptiva i lingüísticament adequada, constituïda pel nucli estació de recàrrega i el complement elèctrica, referit al tipus d’energia subministrada, que ja es documenta amb certa freqüència en català, tant en textos especialitzats com en textos divulgatius.

També s’ha aprovat com a forma complementària electrolinera, una denominació sintètica, constituïda per la forma prefixada electro-, amb relació a l’energia subministrada, i la part final de gasolinera, que permet establir una relació formal amb els establiments que tradicionalment han servit per a subministrar energia als vehicles.

Podeu consultar el terme, amb els equivalents en altres llengües, al Cercaterm, i també a la Neoloteca, amb un resum dels criteris aplicats pel Consell Supervisor per a l’aprovació d’aquestes formes normalitzades.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: pauta de vacunació

L’actualitat informativa es fixa aquests dies en el fet que ja s’estan administrant les segones dosis de la vacuna de la COVID-19. Per això, us proposem com a #termedelasetmana el terme pauta de vacunació.

Es refereix al règim d’administració d’una vacuna, en relació amb el nombre de dosis i l’interval d’administració de cada dosi. La pauta de vacunació inclou tant les dosis de primovacunació com les possibles dosis de record d’una vacuna.

La base del terme és el mot pauta, que té el mateix origen llatí que la paraula pacte, que aporta el sentit de ‘norma, acord, convenció’, present també en altres termes com ara pauta d’administració, pauta de comportament, pauta de tractament o pauta social. El complement de vacunació concreta a què es refereix la pauta. També és possible fer servir les formes sinònimes pauta de vaccinació o pauta vacunal.

Podeu consultar el terme, amb els equivalents en altres llengües, al Cercaterm, i també al diccionari en línia Terminologia de les vacunes.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: gruix de neu

Aquests dies les notícies ens informen de les conseqüències de les intenses nevades i, en fer-ho, fan servir sovint el terme que us proposem com a #termedelasetmana: gruix de neu.

Fa referència a la distància perpendicular en centímetres entre la superfície d’una calçada i la superfície de la capa de neu que la cobreix.

Tot i que el terme no presenta cap dificultat aparent (és un sintagma descriptiu semànticament transparent), és important tenir en compte que no es considera adequada la forma *espessor (de neu) que de vegades es pot sentir o llegir. Així, es diu que a tal indret “el gruix de neu ha arribat als 40 cm”, però no “*l’espessor de neu”.

Podeu consultar el terme, amb els equivalents en altres llengües, al Cercaterm, en dues fitxes provinents del Diccionari de trànsit i del Diccionari de la neu.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: COVID-19

L’actualitat informativa i les iniciatives al voltant de la Marató de TV3 d’aquest any fan bastant evident la tria del #termedelasetmana: COVID-19.

Per desgràcia, avui es pot considerar que aquesta malaltia d’origen víric és universalment coneguda; clínicament es defineix com una malaltia respiratòria d’origen víric causada pel coronavirus SARS-CoV-2, que en casos lleus produeix símptomes similars als de la grip, generalment febre, tos, dispnea, miàlgia i astènia, i en casos greus pot derivar en una pneumònia associada a un procés inflamatori general que requereix atenció intensiva.

Els especialistes de l’àmbit ens expliquen amb detall com es transmet, com es prevé i com es tracta, quines seqüeles potencials pot deixar, i tota altra mena de detalls. Però pel que fa a l’aspecte lingüístic la forma COVID-19 és una sigla procedentde la denominació anglesa coronavirus disease 2019 (‘malaltia del coronavirus 2019’). La sigla s’utilitza sobretot en l’àmbit especialitzat, mentre que en l’àmbit divulgatiu i de la llengua general la tendència és a escriure covid-19, en minúscules, com a forma ja lexicalitzada.

En català el gènere recomanat per a COVID-19 (o covid-19) és el femení (“la COVID-19”), d’acord amb l’origen etimològic del mot (una sigla anglesa que té com a nucli la paraula disease, corresponent en català al mot femení malaltia). Tot i això, també es considera vàlid l’ús en masculí, ja que s’ajusta al que seria esperable en un mot agut acabat en [it]. La pronúncia recomanable del mot és com a paraula aguda, amb l’accent sobre l’última síl·laba (i no pas com si fos escrit “*còvid”). En la resta de llengües romàniques el gènere atribuït a COVID-19 (i a les seves variants gràfiques, Covid-19 i covid-19) varia segons la font. En castellà, francès i italià els organismes oficials, però, recomanen l’ús preferent del femení.

Si voleu consultar aquest terme i altres termes relacionats amb la pandèmia, us recordem que teniu disponible el diccionari Terminologia de la COVID-19, que actualitzem de manera permanent, i també podeu consultar un conjunt d’infografies interactives amb una selecció dels termes més destacats.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: grup bombolla

Aquests dies és un dels termes que sentim més sovint en notícies i fins i tot en converses, i per això us el proposem com a #termedelasetmana: es tracta del terme grup bombolla.

Fa referència al grup de persones que, en el context d’una pandèmia, es relacionen entre si generant un espai de confiança i seguretat. L’organització dels contactes personals a partir de grups bombolla és una mesura de moderació social intermèdia entre l’aïllament complet i la relació interpersonal sense restriccions. Les recomanacions de salut pública són que cada persona mantingui els seus grups bombolla tan estables com sigui possible.

Des del punt de vista de la formació, és un terme de caràcter sintagmàtic basat en una imatge metafòrica: la bombolla suggereix un concepte d’aïllament respecte de l’entorn, i afegida en aposició al mot grup en determina les característiques.

Si voleu consultar aquest terme i altres termes relacionats amb la pandèmia, us recordem que teniu disponible el diccionari Terminologia de la COVID-19, que actualitzem de manera permanent.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: autodeterminació sexual

Aquesta setmana s’escau el Dia Mundial contra la Violència Masclista, i des del TERMCAT ens afegim a les diverses iniciatives que el commemoren amb la difusió d’una infografia sobre els termes relacionats amb el consentiment i el consens sexual. En aquesta infografia trobareu els termes clau per entendre que només SÍ és SÍ i que qualsevol pràctica sexual ha de ser voluntària, segura, desitjada, consensuada i lliure de violències masclistes. I com a #termedelasetmana hem triat un terme que es pot considerar la base conceptual de la resta de termes de l’àrea: és el terme autodeterminació sexual.

Fa referència a la capacitat d’una persona de prendre decisions sobre la seva sexualitat, per iniciativa pròpia i d’acord amb els seus desitjos i necessitats.

Des del punt de vista lingüístic, ens trobem davant d’un sintagma descriptiu, la base del qual, autodeterminació, és un exemple de mot en què s’identifiquen diversos recursos de formació: per una banda, a partir del verb determinar (que ja en llatí tenia el sentit de ‘fixar’ i també de ‘decidir’) s’ha creat el substantiu determinació; al qual s’adjunta el prefix auto-, molt productiu i conegut, que aporta el sentit de ‘un mateix’. L’adjectiu sexual concreta l’àmbit conceptual del terme.

L’autodeterminació sexual és probablement un dels conceptes clau a l’hora de construir unes relacions humanes respectuoses amb la identitat de cadascú. El reconeixement de l’autodeterminació sexual implica que qualsevol persona té dret a triar les seves opcions de vida i a exercir lliurement els seus drets sexuals segons els seus desitjos i necessitats.

Podeu consultar aquest terme i altres termes relacionats a la Terminologia de la sexualitat i l’erotisme i al Cercaterm.

[Font: TERMCAT]