Categoria: #termedelasetmana

#termedelasetmana: connectivitat ecològica

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana s’emmarca dins de la Setmana de la Natura i es vol posar èmfasi en la recuperació d’espècies i hàbitats per recordar que sense hàbitat no hi ha espècie. Reconnectar espais fragmentats i restaurar ecosistemes degradats és una manera concreta de construir aquest #FuturViu que reivindica la campanya d’enguany. Per això, el nostre #termedelasetmana és connectivitat ecològica.

Animals, plantes, rius i pol·linitzadors depenen d’una xarxa contínua d’espais naturals que els permet moure’s, reproduir-se i mantenir els processos ecològics que sostenen la vida. La connectivitat ecològica fa referència, precisament, a aquesta connexió entre hàbitats: boscos, rius, camps, aiguamolls o espais verds que, quan estan units, formen un territori més viu i resilient. Però sovint aquesta xarxa es fragmenta per carreteres, urbanitzacions o infraestructures. Quan això passa, moltes espècies queden aïllades i els ecosistemes es tornen més fràgils, especialment en un context de canvi climàtic.

Per això, cada vegada són més importants accions com restaurar rius, crear corredors biològics, mantenir marges naturals o naturalitzar les ciutats. Connectar la natura és també una manera de protegir la biodiversitat i de garantir un futur més habitable per a tothom.

#termedelasetmana: manuella

TermcatDeixa un comentari

Ha tornat, com cada any, aquell fenomen misteriós que fa que, de sobte, entre l’abril i el juny, el gimnàs s’ompli de bones intencions i presses. Surt el sol, arriba la màniga curta i… és cert que la pressió estètica i la vigilància del cos no ens hi ajuda gens, però estem convençuts que cal fer esport per motius de salut, oi? Per això, el nostre #termedelasetmana és un material clau dels gimnasos: la manuella.

Entrem al gimnàs amb decisió, mirem al voltant com si sabéssim exactament què fem i acabem agafant una o dues manuelles. La manuella és aquell objecte fidel que no jutja: tant serveix per fer quatre aixecaments de pes ben fets com per fer-ne dos i mig mentre penses que ja n’hi ha prou per a avui. I no cal dir-ne de cap altra manera: ni “pes lliure” amb veu solemne ni paraules importades que semblen sortides d’un vídeo motivacional (com ara mancuerna o dumbbell). És una manuella, la de tota la vida, la que ens recorda, l’endemà, que potser ens hem passat una mica.

Des del punt de vista lingüístic, manuella deriva del francès manivelle (del llatí manuale). Literalment, seria com una “eina petita de mà”. Això encaixa perfectament amb l’ús: és un pes pensat per agafar amb una sola mà, a diferència d’altres materials de gimnàs més voluminosos. 

Així que aquesta setmana, si us proposeu d’anar al gimnàs, com a mínim feu-ho amb bon vocabulari i en català. Us recomanem que visiteu també aquesta infografia, que recull els termes bàsics referits al material auxiliar dels gimnasos.

#termedelasetmana: salut mental

TermcatDeixa un comentari

En el marc de la Setmana Mundial del Cervell, sovint recordem que el cervell no només sustenta processos cognitius com la memòria o el llenguatge, sinó també el que anomenem salut mental, el nostre #termedelasetmana.

Aquest terme fa referència a un estat d’equilibri psíquic en què una persona pot utilitzar les seves capacitats cognitives i emocionals, relacionar-se amb els altres i afrontar les demandes de la vida quotidiana. No és simplement l’absència de trastorns: implica benestar, consciència de les pròpies capacitats i la possibilitat de contribuir a la comunitat.

El concepte és ampli i depèn també de factors biològics, psicològics, socials i ambientals, cosa que explica que avui es parli cada cop més de salut mental com d’un continu que pot variar al llarg de la vida. En aquest context, les dades actuals mostren la seva rellevància social: es calcula que una de cada quatre persones experimentarà algun problema de salut mental al llarg de la vida, fet que ha situat el benestar emocional al centre del debat públic i de moltes polítiques de salut. És per això que el Govern ha promogut el Pacte Nacional de Salut Mental, en què, entre altres coses, insta a definir els estàndards de terminologia per disposar de prou capacitat d’interpretació i d’avaluació de les accions que se’n deriven.

Parlar de salut mental, doncs, és parlar no només del cervell i dels processos psicològics, sinó també de les condicions de vida, les relacions i els entorns que fan possible el benestar. Podeu consultar la Terminologia de l’atenció a la salut mental i a les addiccions.

#termedelasetmana: estereotip de gènere

TermcatDeixa un comentari

La campanya “Els somnis, com la lluita, venen de lluny” del Departament d’Igualtat i Feminisme, impulsada amb motiu del 8 de març, reivindica que els drets i les llibertats de les dones són fruit de dècades de lluita i del compromís de generacions que han obert camí. És precisament per això que volem destacar un #termedelasetmana que, malauradament, encara no hem acabat de trencar: es tracta de l’estereotip de gènere.

Un estereotip de gènere és, en el fons, una cadena invisible: una idea preconcebuda, simplificada, teixida amb tòpics, falses creences i patrons culturals que arrosseguem sense adonar-nos-en. Pretén encabir-nos en caixes tancades, dictar què podem ser, què podem saber, com hem de moure’ns i com hem de sentir. Dit amb paraules crues: és aquell “les nenes són més sensibles” o “els homes són més decidits” que s’escola a casa, a l’escola, en les ofertes de feina, en els anuncis que encara separen joguines “per a nens” i “per a nenes”.

Però les dones no som productes amb etiquetes de color. No som objectes de cap prestatgeria social. Fa temps que vam començar a rascar les parets d’aquestes caixes, a escriure versions nostres més lliures, més complexes, més valentes. Perquè els somnis, com la lluita, venen de molt lluny, i no hi ha estereotip que pugui aturar-los. Cada gest, cada paraula, cada decisió és un cop de martell contra les barreres que volen reduir-nos.

Aquest #8M, reclamem la llibertat de ser, sencera i sense excuses.

#termedelasetmana: riu atmosfèric

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana destaquem un fenomen cada vegada més present en els pronòstics meteorològics i als mitjans. El nostre #termedelasetmana és riu atmosfèric.

Un riu atmosfèric és una franja estreta i allargada de l’atmosfera que transporta grans quantitats de vapor d’aigua, generalment des de zones subtropicals cap a latituds mitjanes. Tot i que no és visible com un riu convencional, pot desplaçar una enorme quantitat d’humitat i, quan arriba a terra i l’aire s’eleva, afavorir precipitacions molt intenses i persistents. En el context actual de borrasques, aquests rius atmosfèrics actuen com a autopistes d’humitat que alimenten els sistemes de baixes pressions: incrementen la intensitat de les pluges i el risc d’inundacions, especialment quan coincideixen amb una successió de pertorbacions atlàntiques.

Des del punt de vista lingüístic, la forma riu atmosfèric és una metàfora ben transparent que es fa servir en la majoria de llengües per descriure aquestes bandes estretes i allargades de vapor d’aigua que circulen per l’atmosfera, de manera semblant a com ho fa un riu.

Els rius atmosfèrics no són nous, però cada vegada es fa servir més aquest terme a causa de l’evident connexió entre aquestes bandes de molta humitat i episodis de pluja intensa i inundacions, especialment en temporades de borrasques actives.

#termedelasetmana: salamandra comuna

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana, coincidint amb la nova publicació del Diccionari dels amfibis i rèptils del món, volem destacar un dels amfibis més inconfusibles de casa nostra: la salamandra comuna, el nostre #termedelasetmana.

La salamandra comuna (que també rep els noms de salamandra o salamàndria) és una espècie autòctona protegida i un bon indicador de la qualitat ambiental dels boscos. La seva pell negra lluent amb taques grogues segrega substàncies tòxiques i el color groc actua com un avís de perillositat per als depredadors, per dissuadir l’atac. Cada individu presenta un patró de taques únic, com si fos una empremta digital. És un animal nocturn i discret, molt vinculat a ambients humits i ombrívols. Una de les seves particularitats és la reproducció ovovivípara: la femella pot parir directament a l’aigua larves ja formades, en lloc de pondre ous.

Com a curiositat lingüística, destaquem l’origen del seu equivalent anglès: fire salamander. Des de l’antiguitat se l’ha associada al foc: es creia que la seva secreció cutània podia apagar-lo i encara avui persisteix la idea popular que pot travessar les flames sense prendre mal. En la tradició cabalística, fins i tot, va ser identificada amb l’esperit elemental del foc. I, d’aquesta creença cultural i simbòlica, hem passat al concepte de salamandra per a anomenar un tipus d’estufa.

Altres espècies de salamandres que podeu trobar en el nou diccionari són la salamandra alpina, la salamandra anellada o la salamandra bocapetita, una fantasia d’adjectius!

#termedelasetmana: escudella

TermcatDeixa un comentari

Ara que ve Nadal i les cases comencen a fer olor de brou llargament pensat, torna a escena el plat fundacional de la tradició catalana, ritual domèstic i prova de foc de qualsevol celebració familiar que es vulgui respectar: escudella, el nostre #termedelasetmana.

L’escudella no només es menja: s’espera, s’observa, es comenta, es tasta i, finalment, se serveix. I aquí entra en joc el verb escudellar: distribuir sopa, escudella, brou, etc., posant-ho en les escudelles o els plats. Si mirem qui ha escudellat històricament en dinars de Nadal, la resposta sol ser bastant previsible. Àvies dretes des de primera hora, mares fent equilibris entre l’olla i la conversa, dones que coneixen el punt exacte del caldo i la mida justa de cada ració. Mentrestant, altres membres de la família esperen asseguts, amb el tovalló ja al coll, com si el brou es materialitzés sol dins el plat per art de màgia ancestral.

Des del punt de vista lingüístic, recordem que el mot escudella ve del llatí scutĕlla (que vol dir ‘copeta, tasseta’) i que originàriament era el recipient ample i hemisfèric que s’empra per a servir les sopes i altres plats.

Aquest Nadal, celebrem l’escudella com sempre, i brindem també amb una tasseta de brou: perquè el brou és col·lectiu, la festa també, i el cullerot pesa menys quan el pes de la tradició no recau sempre sobre les mateixes mans. Com diu la tradició també: «A qui no vol brou, set escudelles».

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: detecció precoç

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana, coincidint amb La Marató de 3Cat dedicada al càncer i amb el missatge central de la campanya “Detectem-ho, arreglem-ho”, volem destacar un #termedelasetmana que sintetitza molt bé l’enfocament d’aquesta edició: detecció precoç.

La detecció precoç és la identificació d’una malaltia —com un càncer— en una fase molt primerenca, sovint abans que apareguin símptomes; gràcies a això, és més fàcil intervenir, prevenir-ne la progressió i oferir tractaments menys agressius. Quan la detecció es fa a temps —mitjançant cribratges, proves mèdiques o vigilància periòdica— es poden identificar tumors o lesions encara no palpables o asimptomàtiques; en alguns càncers freqüents (de mama, de còlon, de coll uterí…) això ha demostrat reduir de manera significativa la mortalitat i millorar la supervivència.

Des del punt de vista lingüístic, l’adjectiu precoç ja vol dir en un àmbit més tècnic ‘que es produeix en les primeres fases d’un procés evolutiu’. Però la detecció precoç és molt més que un terme tècnic: és l’expressió del compromís col·lectiu —ciutadà, sanitari i social— amb la prevenció, amb la cura i amb la idea que, si actuem junts i a temps, podem millorar les condicions de salut de les persones. 

Trobareu aquest terme i altres termes clau sobre el càncer, extrets de la Terminologia del càncer, en una nova infografia que hem preparat especialment per a aquesta edició de La Marató de 3Cat.

[Font: TERMCAT ]

#termedelasetmana: indicació

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana publiquem la Terminologia de la intel·ligència artificial, una selecció de termes considerats clau per comprendre els conceptes fonamentals de les eines d’intel·ligència artificial en sectors com els serveis digitals, la indústria, l’educació o la salut. És per això que el nostre #termedelasetmana és indicació.

En el món de la intel·ligència artificial, indicació (en anglès, prompt) ha acabat designant les paraules que diem a una IA perquè faci la seva màgia: una frase o un conjunt d’indicacions que posen en marxa l’engranatge de la IA. En català, no cal quedar-se amb el manlleu: quan parlem amb una IA no hi donem ordres militars ni instruccions de programació, simplement donem una informació perquè generi un text, una imatge o una resposta. La manera més divertida d’entendre-ho és imaginar que teniu un robotet molt disciplinat: sempre està esperant la vostra indicació per saber què fer. Si li dieu “explica’m un acudit”, activa el seu mode humorístic; si hi afegiu “ara fes-lo més intel·ligent”, ho interpreta com una nova indicació i ajusta el seu to. Tot depèn de com hi parleu i només concedeix desitjos quan els expresseu amb claredat.

Des del punt de vista lingüístic, el manlleu prompt s’ha considerat innecessari perquè no aporta res que la llengua no pugui expressar per si mateixa. I propostes com ara apunt han estat descartades perquè evoquen una nota, anotació breu o publicació en forma de text feta en una xarxa social, no pas l’acte de demanar activament alguna cosa a una màquina. 

Així que ja ho sabeu: com més bones siguin les indicacions, millor respondrà el robotet. Ànims amb l’ensinistrament! 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: kombutxa

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana participem en el Congrés Mundial de Ciència i Cuina i volem destacar un terme que uneix tradició, ciència i un punt de misteri: kombutxa, el nostre #termedelasetmana.  

Aquesta beguda probiòtica, d’origen probablement manxurià, s’obté a partir de la fermentació d’una infusió de te verd o negre amb sucre mitjançant una colònia simbiòtica de bacteris i llevats, d’un gust entre dolç i agre, una aroma que recorda el iogurt o el quefir i unes bombolles naturals que la fan viva i sorprenent. S’hi atribueixen propietats terapèutiques no demostrades científicament, però el seu interès va molt més enllà dels suposats beneficis: és un exemple de com la cuina pot convertir-se en un laboratori on microorganismes, temps i paciència transformen un simple te en una experiència sensorial.  

Des del punt de vista lingüístic, el mot kombutxa (pronunciat kombútʃa) prové del japonès konbucha, que originàriament designa un te d’algues marines, però a Occident ha pres aquest nou significat fermentat, probablement fruit d’un error. Tant si diem la kombutxa com el kombutxa —totes dues formes són acceptades—, és una bona excusa per parlar de llengua, ciència i gastronomia amb bombolles d’enginy i curiositat. 

També recomanem que aquesta setmana visiteu el Portal d’alimentació i gastronomia i el Glossari de sabors del món, un recull terminològic en línia que consta de més de 150 termes de productes alimentaris i elaboracions gastronòmiques d’arreu del món. 

[Font: TERMCAT]