Close

#termedelasetmana: selectivitat

selectivitat

Aquesta setmana, un bon nombre d’estudiants catalans no tenen cap dubte que el #termedelasetmana és selectivitat.

De fet, l’entrada corresponent a aquest concepte del Diccionari d’educació té com a denominació principal la forma completa prova d’accés a la universitat, amb la coneguda sigla PAU. A la mateixa entrada es poden trobar els sinònims complementaris prova de selectivitat i selectivitat.

Com saben prou bé els estudiants que aquests dies s’hi presenten, la selectivitat consta d’exàmens de diverses matèries, i per això és freqüent referir-s’hi en plural (“les proves d’accés a la universitat”, “les PAU”, “les proves de selectivitat”).

Aquest any, la situació sociosanitària fa que la selectivitat sigui ben especial: més seus d’examen, més dies d’examen, unes dates molt més endarrerides del que és habitual… Sigui com sigui, esperem que vagi molt bé a tots els qui s’hi presenten.

I us convidem a consultar aquest terme, i altres termes de l’àmbit, al Diccionari d’educació, disponible en línia, on podreu veure la definició de cada concepte i els equivalents en castellà, anglès i francès.

 

 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: asteroide

asteriode

El dia 30 de juny es commemora el Dia Internacional dels Asteroides, i per això us proposem el terme asteroide com a #termedelasetmana.

Fa referència a un cos menor del sistema solar de composició primordialment rocosa o metàl·lica, amb un diàmetre comprès entre un metre i mil quilòmetres, que orbita al voltant del Sol.

També se’n pot dir planeta menor, però convé no confondre aquest terme amb altres termes relacionats com ara meteor, meteoroide, meteorit o bòlid: consulteu en aquesta infografia interactiva les característiques pròpies de cadascun d’aquests cossos.

Des del punt de vista lingüístic, la forma asteroide prové de la paraula grega asteroeidḗs, un compost de les paraules astḗr, astéros ‘astre’ i eĩdos ‘forma’.

 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: desertificació

desertitzacio

El dia 17 de juny ha estat declarat per l’ONU el Dia Internacional de la Lluita contra la Desertificació. Per això, us proposem aquest terme, desertificació, com a #termedelasetmana, i recordarem la diferència amb el terme relacionat desertització.

El terme desertificació fa referència al procés de formació de deserts per influència de l’activitat de l’ésser humà; en canvi, la desertització es refereix al mateix procés, però quan és degut a causes naturals, sense influència humana.

Des del punt de vista de la formació, es tracta de dos termes creats per derivació: sobre la base substantiva desert (que prové del llatí desertus, amb el mateix significat) s’afegeixen dos sufixos verbals diferents (-itzar i –ificar), i se’ls atribueix de manera més o menys arbitrària un significat diferent, que és útil per a distingir els dos conceptes relacionats. Posteriorment amb la terminació –ció es formen els substantius corresponents.

L’ONU reclama, amb la celebració d’aquest dia internacional, que es faci atenció a la desertificació, que afecta més de 1.500 milions de persones arreu del món, i sobre la qual tots tenim capacitat d’influència, sovint amb gestos petits que poden semblar insignificants, però que multiplicats moltes vegades tenen la seva repercussió.

 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: arxiu

arxiu

Avui, 9 de juny, s’escau el Dia Internacional dels Arxius, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana el terme arxiu.

Amb la forma arxiu designem diversos conceptes més o menys relacionats emprats en diferents àmbits d’especialitat (la documentació, la informàtica, la informació, etc.), i, per tant, estrictament podem dir que es tracta de termes diferents. El que se celebra avui és el concepte vinculat a la documentació, que segons la norma ISO corresponent es defineix com un conjunt de documents que es conserven per a l’ús continuat. La mateixa norma indica que també s’anomena arxiu (o dipòsit d’arxiu) el lloc on es conserven els materials arxivístics; i que la mateixa paraula també fa referència a l’organització, la institució o el servei encarregat de seleccionar, adquirir, preservar i fer disponibles arxius (en aquest cas també se’n pot dir servei d’arxius).

En un àmbit com el de la informàtica, un arxiu (o fitxer) es refereix a un bloc lògic d’informació designat per un nom i configurat com una unitat per l’usuari.

Els arxius tenen una importància cabdal i fan una funció absolutament determinant en la societat de la informació en què vivim. La celebració d’aquest any, tanmateix, ha volgut centrar-se en l’element principal de l’arxiu, per fer-nos conscients que contràriament al que podria semblar, aquest element central no són les dades, sinó les persones: les persones que vetllen pels arxius i, és clar, les persones que n’han de fer ús, i per a les quals es mantenen, ordenen, conserven i tracten les dades.

 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: desconfinament

comerç-obert

Des de fa unes setmanes és un dels termes més presents en notícies i converses, i per això us el proposem com a #termedelasetmana: desconfinament.

Fa referència al procés de recuperació gradual de la normalitat en l’activitat d’una població després d’un procés de confinament.

Es tracta d’un cas molt clar de terme creat per derivació, en aquest cas per l’adjunció del prefix des– (que afegeix el sentit de ‘contrari, oposat’) a la base substantiva confinament, la qual també està creada afegint la terminació –ment al verb confinar, format a partir de confí ‘límit’, una paraula d’origen llatí. Per a més detalls sobre el sentit de confinament (i la diferència amb aïllament i quarantena), vegeu aquest altre apunt.

La derivació és probablement el mètode més habitual per a la creació de noves paraules i termes que s’afegeixen al cabal lèxic de llengües com el català. Les formes creades per derivació s’incorporen dins del sistema lingüístic de manera molt natural, i això fa que sovint el parlant no les identifiqui com a paraules noves; en canvi, els neologismes creats per manlleu o amb altres recursos són molt més evidents.

Confiem que el desconfinament us estigui provant, estigueu en la fase que estigueu, i us convidem a continuar fent servir la terminologia més adequada per referir-vos al coronavirus SARS-CoV-2 i a tot el que s’hi relaciona amb la consulta del diccionari en línia permanentment actualitzat Termes del coronavirus.

 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: àssana

assanaa

Aquesta setmana des del TERMCAT us presentem un nou recull terminològic dedicat al ioga. Per això, us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes clau d’aquesta disciplina: el terme àssana o postura.

Fa referència a cadascuna de les postures físiques, acompanyades d’una respiració conscient i una gran concentració, que s’adopten durant la pràctica del ioga.

La forma àssana prové de l’arrel sànscrita ās, que significa ‘seure’. S’aplica, però, a qualsevol tipus de postura, no tan sols a les postures en què el iogui es manté assegut. Tant la forma originària, àssana, com la forma catalana equivalent, postura, tenen ús, i per aquest motiu el Consell Supervisor del TERMCAT les ha aprovades com a sinònims absoluts. Àssana s’utilitza en contextos més especialitzats i postura sol ser la denominació més utilitzada a l’hora de referir-se amb formes catalanes a les diferents maneres que té el iogui de posar el cos (postura de l’arbre, postura de la muntanya, etc.). Convé tenir en compte que en castellà s’ha estès la forma asana, amb accentuació a la segona síl·laba, però que en català és una paraula esdrúixola, amb l’accent a la primera síl·laba, i de gènere masculí (els àssanes).

El ioga té un bon nombre de practicants, i aquests dies de confinament, força gent n’està fent ús com a forma d’exercici físic, de relaxament i de concentració. Si us interessa la terminologia que s’hi fa servir, consulteu la Terminologia del ioga.

 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: distància de seguretat

distancia-seguretat

Us proposem com a #termedelasetmana un altre dels termes que s’han popularitzat arran de la situació creada pel coronavirus: el terme distància de seguretat.

Fa referència a l’espai que hi ha d’haver entre dues persones com a mesura per a evitar el contagi d’una malaltia. També se’n pot dir distància física.

I, estretament relacionat amb aquest terme, també es parla de distanciament de seguretat o distanciament físic, que es refereix al conjunt de mesures de salut pública de reducció dels contactes físics directes i indirectes entre persones per a evitar el contagi d’una malaltia. El distanciament de seguretat consisteix, per exemple, a mantenir una determinada distància d’una altra persona, evitar els gestos de salutació habituals —com ara encaixades de mans, abraçades o besades—, o reduir les interaccions amb les persones vulnerables.

Convé no confondre aquests conceptes amb el terme distància social, un terme de la sociologia que es refereix a la separació relativa d’una persona o d’un grup respecte d’altres persones o grups, que repercuteix en un major o menor contacte o intercanvi entre ells.

En aquesta etapa de confinament a casa, la tecnologia ens ha permès de mantenir el contacte amb familiars, amics i companys i mantenir-hi la proximitat malgrat les mesures de distanciament.

Si voleu consultar altres termes relacionats amb la pandèmia, els trobareu permanentment actualitzats al diccionari Termes del coronavirus en línia.

 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: infermeria

Infermeres

Avui és el Dia Mundial de la Infermeria: una ocasió ideal per a destacar com a #termedelasetmana el terme infermeria.

La infermeria és la disciplina que té per objectiu tenir cura de la persona que, en interacció contínua amb el seu entorn, viu experiències de salut.

Amb la mateixa forma es designa també el col·lectiu d’infermers i infermeres, els estudis i pràctiques que s’han de fer per poder exercir la professió, i també l’espai habilitat per a dur-hi a terme les cures, especialment en edificis públics, pavellons esportius i altres entorns similars.

L’origen del terme es troba en la forma del català antic enferm o inferm, que volia dir ‘dèbil, malalt’, i que es derivava del llatí infĭrmus, on ja tenia aquest mateix sentit. Aquesta arrel llatina s’ha conservat més en castellà, i per això hi són vives formes com enfermo i enfermedad, però no pas en català (convé evitar, doncs, formes com ara *enfermeria per infermeria o *enfermetat per malaltia).

I aprofitem l’ocasió per agrair la feina del col·lectiu que treballa en la infermeria en hospitals, residències de gent gran, centres d’assistència primària, ambulàncies i tants altres entorns, que aquests dies especialment està fent una feina encomiable i que mereix tot el reconeixement.

 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: higiene de mans

rentar-mans

Avui, 5 de maig, s’escau el Dia Mundial de la Higiene de Mans, i com que aquest concepte és un dels més importants en aquests temps d’epidèmia, us el proposem com a #termedelasetmana: higiene de mans.

Fa referència al conjunt de normes, tècniques i hàbits d’higiene aplicat a les mans, destinat a evitar les infeccions. La higiene de mans és un hàbit preventiu fonamental perquè està demostrat que les mans són la via principal de transmissió dels microorganismes. És fàcil trobar per internet vídeos i altres materials que expliquen visualment com s’ha de fer una bona higiene de mans.

És interessant observar que l’etimologia del terme ja ens dona una bona pista sobre la importància del concepte per a la salut, atès que prové del grec hygieinón, que significa precisament ‘salut’.

També se’n pot dir rentat de mansrentada de mans o rentatge de mans, amb la base rentar, més habitual en la llengua general, que ve d’un llatí tardà recentare, que volia dir ‘refrescar, remullar’.

La importància de la higiene de mans s’ha fet especialment evident en la situació actual, i així potser sorprèn menys que s’hagi dedicat un dia mundial a destacar-la. Si en voleu saber més, us recomanem de visitar aquesta pàgina del Departament de Salut.

I si voleu consultar altres termes relacionats amb l’actual crisi sanitària, us recomanem el diccionari en línia Termes del coronavirus, que actualitzem permanentment.

 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: seminari web

seminari-web

Són dies d’estar-se a casa. I una de les coses més interessants que es poden fer és aprofitar el temps per formar-se, per aprendre, per compartir coneixement. Us proposem com a #termedelasetmana una de les eines més adequades per fer-ho: el seminari web.

Es tracta del seminari multimèdia, interactiu i accessible en línia, que es pot seguir, en directe o en diferit, a través d’un web. En trobareu de temàtiques i característiques ben diverses, i el fet que estiguin disponibles en línia (de fet, també se’n diu, com a sinònim, seminari en línia) fa que aquests dies de confinament siguin un recurs ben útil.

Les dues formes sinònimes són transparents semànticament, de manera que qualsevol persona pot interpretar-ne el sentit amb tota facilitat. Sovint se’n fa publicitat a partir de l’equivalent anglès webinar.

 

Back to top