#termedelasetmana: pirocúmul

Els incendis que, desgraciadament, han marcat l’actualitat informativa d’aquests últims dies ens han fet conèixer, als que no en som especialistes, un nou terme que us proposem com a #termedelasetmana: pirocúmul o pirocúmulus.

De fet, es tracta d’un dels cinc tipus establerts de núvol especial, concretament el que s’origina com a conseqüència de fonts de calor naturals localitzades, com ara incendis forestals o activitat volcànica. Estrictament, en àmbits especialitzats es designa amb la forma adjectiva llatina flammagenitus o amb la locució de foc (núvol flammagenitus o núvol de foc) qualsevol núvol que té aquest origen en una font de calor natural localitzada, i, en concret, un pirocúmulus o pirocúmul és el cúmulus flammagenitus o cúmulus de foc.

Els noms referits a núvols tenen denominacions fixades internacionalment a partir de formants llatins o grecs, i posteriorment les diverses llengües en poden fer adaptacions segons la pròpia tradició. En el nom pirocúmulus (amb l’adaptació pirocúmul) podem distingir-hi el formant piro-, que prové del mot grec pyrós ‘foc’ i el formant cúmulus, del llatí cŭmŭlus ‘amuntegament’. I en flammagenitus hi trobem el llatí flamma i el llatí genitus, de genĭtum ‘procreat, nascut’.

Si us interessa la terminologia relacionada amb els tipus de núvol, podeu consultar el Diccionari de meteorologia de Joan Jorge i Joan Josep Rivera, o bé el Diccionari de física, que conté una àrea específica dedicada a la meteorologia, o simplement consultar els termes al Cercaterm, on trobareu els termes més recents sempre actualitzats i sovint amb notes complementàries molt interessants.

I esperem que no calgui que retingueu els termes flammagenitus ni pirocúmulus, perquè això voldrà dir que no hi ha nous incendis que provoquin aquesta mena de núvols. Prudència!

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: anelles olímpiques

Aquesta setmana comencen els Jocs Olímpics de Tòquio, probablement una de les edicions olímpiques més complexes, atesa la situació pandèmica. Per complicats que siguin, és segur que durant aquests dies se’ns tornarà a fer ben present el terme que us proposem com a #termedelasetmana: anelles olímpiques.

Fa referència al símbol olímpic consistent en cinc cercles buits de colors blau, groc, negre, verd i vermell entrellaçats, que representa la trobada dels cinc continents i dels esportistes de tot el món en uns jocs olímpics.

Des del punt de vista de la forma lingüística, recordem que en aquest cas és preferible la forma anelles olímpiques més que no pas *anells olímpics, segons la distribució semàntica de les formes anell i anella en el diccionari normatiu.

Si sou periodistes, o simplement bons aficionats a l’esport, i voleu parlar amb precisió de les modalitats esportives que durant els propers dies tindrem oportunitat de seguir, tingueu ben a mà l’enllaç al Diccionari general de l’esport, que aplega 11.500 termes classificats en 89 esports diferents (inclosos tots els esports olímpics).

La compleció de la terminologia olímpica en català ha estat un dels encàrrecs més ambiciosos que el TERMCAT ha dut a terme, i ha tingut una repercussió internacional important, com vam explicar en aquest apunt.

Malgrat la pandèmia i malgrat la diferència horària amb el Japó, els Jocs Olímpics són una magnífica ocasió per a enlluernar-nos davant l’habilitat i la capacitat dels esportistes arribats d’arreu del món, com ens recorden les cinc anelles olímpiques; i de descobrir esports que tenim poques oportunitats de seguir amb deteniment perquè no són tan populars. Gaudiu-ne tant com pugueu, i descobriu què vol dir cada terme nou que sentiu amb l’ajut del Diccionari general de l’esport.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: veganisme alimentari

Aquesta setmana des del TERMCAT hem difós una infografia interactiva amb els termes que designen els diversos tipus de vegetarianisme. I com a #termedelasetmana us proposem un d’aquests termes: el veganisme alimentari o vegetalisme

El veganisme alimentari o vegetalisme és un règim alimentari basat en el consum exclusiu d’aliments d’origen vegetal i que, per tant, exclou de la dieta qualsevol aliment que provingui d’animals. Generalment s’inscriu en la filosofia del veganisme, però també pot ser independent. 

El veganisme és un estil de vida basat en el respecte pels animals que rebutja l’ús i el consum d’animals o de qualsevol producte o subproducte obtingut per mitjà de l’ús o la mort d’animals, i implica, per exemple, la renúncia a utilitzar teixits d’origen animal, l’oposició a l’experimentació amb animals o el rebuig als espectacles en què s’utilitzen animals, com vam explicar en aquest apunt

Si voleu descobrir la resta de tendències alimentàries que es poden relacionar amb el vegetarianisme, consulteu la infografia, que us les il·lustra de manera molt clara. I també podeu recórrer a la consulta de la Terminologia de les tendències alimentàries, en què trobareu una quarantena de termes relacionats amb les diverses maneres com les persones s’organitzen l’alimentació, amb les definicions, els equivalents en castellà, francès i anglès i amb freqüents notes complementàries. 

#termedelasetmana: homofòbia

Lamentablement, el #termedelasetmana que us proposem, homofòbia, torna a estar d’actualitat.

Es refereix a l’aversió als homosexuals i a l’homosexualitat. Des del punt de vista terminològic, convé tenir en compte que la forma prefixada homo– no té relació amb home, sinó que vol dir ‘igual’; per tant, homofòbia no es refereix només a la fòbia als homes homosexuals (als gais), sinó a qualsevol persona que sent atracció per les persones del seu mateix sexe. En aquest altre apunt en vam parlar, i de la relació amb lesbofòbiagaifòbiatransfòbia i bifòbia.

També és interessant tenir presents els diversos tipus d’homofòbia que podem distingir. Hi ha l’homofòbia institucional, que designa la discriminació que l’Estat, l’Església o qualsevol altra institució exerceixen sobre una persona homosexual o, en general, sobre les persones del col·lectiu LGBTIQ+, que se sosté sovint en lleis o reglaments; l’homofòbia interioritzada, que és l’aversió que una persona homosexual sent per la pròpia homosexualitat o per l’homosexualitat dels altres; i l’homofòbia liberal, terme que s’aplica a la tolerància de l’homosexualitat amb la condició que es mantingui amagada.

Ens agradaria que no calgués fer servir aquests termes perquè els conceptes que vehiculen perdessin tota presència en l’actualitat informativa. Mentre calgui parlar-ne, podeu consultar-los, al costat de molts altres termes de l’àmbit, ben definits i amb equivalents en castellà, anglès i francès, al diccionari en línia Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual i trans), de Marta Breu, elaborat amb la col·laboració del TERMCAT.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: blanqueig o rentat d’imatge

Aquesta setmana des del TERMCAT us presentem un nou material interactiu, Els colors del màrqueting, que il·lustra els termes relacionats amb el concepte que us proposem com a #termedelasetmana: el blanqueig o rentat d’imatge.

Es refereix al conjunt d’estratègies de comunicació i màrqueting que es duen a terme amb la intenció d’ocultar la relació d’una persona, una empresa, un organisme, un govern o una ideologia amb determinats fets negatius que els perjudiquen, o d’alterar la realitat de manera que els afavoreixi, a fi de protegir-los o millorar la seva reputació.

La forma blanqueig té ús habitual amb aquest sentit en català i en altres llengües properes, i es justifica com una extensió de significat a partir del sentit de blanqueig que ja recull el diccionari normatiu: “Operació financera destinada a donar aparença de legals als guanys obtinguts per mitjans delictuosos.”

El sinònim complementari rentat d’imatge es crea a partir de l’ús figurat de rentar recollit al diccionari normatiu: “Fer desaparèixer (allò que taca la consciència, la reputació, etc.), per mitjà de l’expiació, d’una reparació, etc.”·És una forma àmpliament documentada en català.

I a partir d’aquesta forma s’han creat una sèrie de termes paral·lels, referits a contextos d’ús específics, que trobareu il·lustrats i definits a la infografia que us comentàvem en començar aquest text. Així, hi trobareu la informació del blanqueig verd (o ecoblanqueig), del blanqueig blau, del blanqueig irisat (o blanqueig LGBT), del blanqueig rosa, del blanqueig lila (o blanqueig violeta) i del blanqueig roig.

Els coneixes tots?

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: experiència d’usuari

Aquesta setmana s’escau la Nit de les Telecomunicacions, un esdeveniment de referència en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació i la informàtica, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes més característics del sector: el terme experiència d’usuari.

Fa referència al conjunt de coneixements i de percepcions que extreu una persona de la utilització d’un producte o servei en línia, tant pel que fa als resultats obtinguts com pel que fa a la interacció establerta. També té un cert ús la sigla corresponent UX, creada a partir de l’equivalent anglès user experience.

Una experiència d’usuari positiva és potser el factor més rellevant en les tries entre les diverses possibilitats que s’ofereixen per a cobrir un determinat servei o recurs tecnològic, i per això és un element clau en la producció i disseny de productes d’aquest àmbit.

Des del punt de vista de la formació, el terme català és un calc de la forma anglesa, un recurs que també han adoptat el castellà i el francès. La base experiència, que té origen llatí, aporta el sentit bàsic del terme, amb el complement que n’especifica l’experimentador.

Podeu consultar el terme, amb la definició i els equivalents en altres llengües, al Cercaterm i a la Neoloteca.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: seguretat alimentària

El dia 7 de juny s’escau el Dia Mundial de la Innocuïtat dels Aliments, i per això us proposem com a #termedelasetmana el terme seguretat alimentària.

La seguretat alimentària (amb el sinònim innocuïtat alimentària) es refereix a la qualitat dels aliments que garanteix que no causaran cap dany al consumidor si es preparen o es consumeixen d’acord amb l’ús a què estan destinats.

La política europea actual de seguretat alimentària, a més d’ocupar-se de garantir la innocuïtat i la higiene dels aliments, també tracta altres aspectes destacats de la cadena alimentària, com la nutrició, l’etiquetatge, la traçabilitat, la sanitat animal, la sanitat vegetal o el medi ambient.

En català el terme seguretat alimentària pot fer referència a dos conceptes diferents: el que comentem aquí, propi de les ciències de la salut i referit a la innocuïtat dels aliments (que, en anglès, es designa amb la forma food safety); i un altre concepte propi de les ciències socials i les relacions internacionals, que fa referència a l’accés a l’alimentació (en anglès, food security).

La forma seguretat alimentària és descriptiva i no presenta cap particularitat destacable. El sinònim innocuïtat alimentària està format sobre la base innocuïtat, un terme culte creat fa relativament pocs anys a partir de l’adjectiu innocu, del llatí innocuus, que tenia el sentit de ‘inofensiu, que no fa mal’.

Si us interessen els termes relacionats amb la seguretat alimentària, us agradarà saber que des del TERMCAT estem treballant en un diccionari dedicat a aquest àmbit, en col·laboració amb el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i amb experts del sector. Esperem poder-lo presentar en els propers mesos.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: LGBT-fòbia

El terme que us proposem com a #termedelasetmana ha estat lamentablement present en l’actualitat informativa aquests dies: LGBT-fòbia.

Fa referència a l’aversió al col·lectiu LGBT, la qual, com s’ha pogut veure, pot acabar derivant en discriminació i, en els casos més extrems, fins en violència.

Des del punt de vista de la formació lingüística, es tracta d’un dels casos en què una sigla (LGBT, corresponent a les inicials de lesbianesgaisbisexuals i transgèneres) es lexicalitza, és a dir, se sent com una paraula, fins al punt que s’hi afegeix un formant lèxic: en aquest cas, la forma sufixada –fòbia, que prové del grec phóbos, que significa ‘terror, por, aversió’. Per a facilitar el contacte entre la sigla (que s’escriu amb majúscules) i el formant (que va en minúscules), se situa un guionet gràfic.

Com és prou sabut, sovint encara s’afegeixen altres elements a la sigla: la I corresponent a intersexuals (LGBTI, i doncs, LGBTI-fòbia); la Q de queer o de qüestionament (LGBTIQLGBTIQ-fòbia); o el signe + per a incloure-hi totes les persones amb qualsevol altra orientació sexual o identitat de gènere considerada no normativa (LGBTIQ+LGBTIQ+-fòbia). També són habituals alguns canvis d’ordre (LGTBLGTB-fòbiaLGTBILGTBI-fòbia, etc.).

Si us interessa la terminologia relacionada amb aquest àmbit, podeu consultar el Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual, trans), de Marta Breu, fet en col·laboració amb el TERMCAT, que precisament ha estat actualitzat fa molt poc i que inclou, actualment, prop de 400 termes definits i amb els equivalents en castellà, francès i anglès.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: president de la Generalitat

El #termedelasetmana que us proposem és de plena actualitat i és un terme molt conegut, però amb unes formes sinònimes i unes precisions d’ús que potser no ho són tant. És el terme president de la Generalitat | presidenta de la Generalitat.

La forma president de la Generalitat és la més habitual en la majoria de contextos: és breu i clara, amb la base president|presidenta, d’origen llatí, i amb una reducció de l’expressió completa (de la Generalitat de Catalunya) a la part més significativa del sintagma.

En contextos en què es vol fer èmfasi en la funció executiva inherent al càrrec també es pot fer servir la forma president del Govern de la Generalitat | presidenta del Govern de la Generalitat.

Ara bé, la forma més adequada per a contextos històrics o solemnes és president de Catalunya | presidenta de Catalunya, raó per la qual té un ús més reduït. També és la forma preferent en les relacions internacionals.

Podeu consultar la fitxa completa del terme, amb els equivalents en occità, castellà, francès i anglès, amb la definició i amb algunes altres notes d’interès, al Diccionari de l’activitat parlamentària.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: museïtzació

Aquesta setmana s’escau el Dia Internacional dels Museus. Es tracta d’una iniciativa internacional que pretén fomentar el coneixement de les institucions culturals, els museus i els monuments.

Des del TERMCAT ens afegim a la iniciativa fent que el nostre #termedelasetmana sigui museïtzació. Trobareu aquest terme normalitzat amb la definició següent: “Aplicació de tècniques museogràfiques a un patrimoni cultural o natural per a fer-lo atractiu i accessible als visitants”. És un substantiu creat a partir del verb museïtzar, que prové del substantiu museu i el sufix –itzar (del llatí –izare, que significa ‘convertir en’). També té ús l’adjectiu museïtzable, que s’aplica a un objecte, peça, etc. susceptible de ser exposat en un museu.

Convé tenir en compte que s’han desestimat formes com ara *musealitzar, *musealització i *musealitzable, que es consideren inadequades morfològicament perquè s’han format amb l’addició del sufix a l’adjectiu *museal, no recollit en català en cap font de referència.

Us convidem a consultar l’entrada corresponent al Cercaterm, i a conèixer alguns dels Diccionaris en Línia que teniu a la vostra disposició amb terminologia especialment relacionada amb el món dels museus, com ara el Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura o el Diccionari d’arqueologia. I, és clar, també us convidem a aprofitar ben bé el Dia Internacional dels Museus.

[Font: TERMCAT]