#termedelasetmana: sistema internacional d’unitats

sistema_internacional_mesures_SI

Dilluns d’aquesta setmana, dia 20 de maig, coincidint amb la celebració del Dia Mundial de la Metrologia, s’han fet efectives les noves definicions corresponents a les unitats bàsiques de mesura del sistema internacional d’unitats i a les constants físiques que s’hi relacionen, d’acord amb les resolucions adoptades per l’Oficina Internacional de Pesos i Mesures en la 26a Conferència General de Pesos i Mesures, celebrada a París el novembre de 2018. És una novetat rellevant, i per això us proposem com a #termedelasetmana el terme sistema internacional d’unitats.

Es tracta del sistema d’unitats coherent que té com a unitats bàsiques el metre per a la longitud, el kilogram per a la massa, el segon per al temps, l’ampere per a la intensitat de corrent elèctric, el kelvin per a la temperatura absoluta, el mol per a la quantitat de substància i la candela per a la intensitat lluminosa. També se’n diu, simplement, sistema internacional, i té un ús freqüent la sigla corresponent, SI.

El sistema internacional d’unitats va ser proposat i adoptat internacionalment l’any 1960. És revisat ocasionalment i és el sistema d’unitats oficial a gairebé tots els estats del món. La revisió actual ha consistit en la redefinició de les unitats bàsiques en funció de valors numèrics fixats de constants universals, la qual cosa proporciona un sistema d’unitats de mesura que és més coherent i aporta referències més universals i estables per a poder expressar els resultats de les mesures amb més exactitud, sense incerteses evitables.

D’aquesta manera, el sistema internacional d’unitats segueix donant resposta a les necessitats de la ciència, la tecnologia i el comerç en el segle XXI, sense perdre la continuïtat històrica. Alhora, aquest sistema, que prescindeix dels artefactes materials usats com a referència fins ara (per exemple, el prototip del kilo) i es fonamenta en l’eliminació d’incerteses evitables, permetrà vincular amb més precisió les mesures a totes les escales, des de la subatòmica fins a l’escala macroscòpica, un fet essencial per al desenvolupament de noves tecnologies.

Si voleu consultar les noves definicions, podeu accedir a aquesta infografia interactiva. I si us interessa l’àmbit de la metrologia en general, podeu recórrer al Diccionari de física i també al Vocabulari internacional de metrologia, que recull la terminologia de la traducció catalana del Vocabulari internacional de metrologia. Conceptes fonamentals i generals i termes associats, 3a ed. (VIM3).

#termedelasetmana: futbolista

futbol_femeni

Per a algú aficionat a la pilota jugada amb el peu —com a practicant o bé com a espectador d’estadi o de butaca i cervesa—, el terme d’aquesta setmana continua sent futbolista. Però no futbolista i punt, sinó futbolista dels bons, dels grans, dels triomfadors. Dels que han tingut la mica de sort i el gran mèrit d’arribar a una final.

Perquè hi ha un Barça de futbol que jugarà aquest dissabte 18 de maig la final de la lliga de campions. Al costat d’un altre Barça de futbol que haurà d’esperar la temporada que ve per intentar-ho, després d’haver caigut a les semifinals.

L’esport té això. La victòria i el fracàs són absoluts, però també són reversibles. El que has perdut una temporada, la temporada següent ho podràs guanyar. El que has guanyat ara, et tocarà defensar-ho amb les dents d’aquí a uns mesos.

L’any que ve, doncs, ja ho veurem. Però ara és l’hora del Barça. Del Barça de Paños, Van der Gragt o Mapi León; de Mariona, Patri, Hamraoui o Martens; d’Andressa Alves o Alexia, i encara d’unes quantes jugadores més.

Elles són les grans futbolistes del nostre #termedelasetmana —un terme que és tant masculí com femení.

I, mentre us aneu neguitejant esperant la final, també podeu consultar el VAR, la pròrroga, els penals, els fora de joc i tantes altres incidències possibles que poblen el Diccionari de futbol i que fan imprevisible i desbordant l’esport del futbol.

#termedelasetmana: sociologia

sociologia

El terme d’aquesta setmana no és que surti als diaris digitals, ni que sigui tema de debat a la televisió, ni que se’n parli a casa a l’hora de sopar o en una assemblea de treballadors, ni que sigui sobre la taula dels que decideixen els pressupostos o les polítiques públiques, però sí que té a veure amb tot això i amb moltes coses més, perquè la sociologia és una disciplina de coneixement que intenta comprendre i explicar els fenòmens socials; per això com a ciència social té a veure amb tots els àmbits de la vida de les persones en societat i com les societats s’organitzen i es relacionen.

Tampoc és un terme que presenti dubtes d’escriptura, de pronúncia o de traducció, però el volem destacar perquè és el terme principal d’un nou diccionari en línia consultable al web del TERMCAT, el Diccionari de sociologia.

#termedelasetmana: condicions de treball

condicionsTreball

Aquesta setmana queda marcada per la celebració, el dia 1 de maig, del Dia Internacional del Treball. Per això, us proposem com a #termedelasetmana un terme bàsic en l’àmbit laboral: el terme condicions de treball.

Fa referència al conjunt de circumstàncies característiques que determinen una situació professional, establertes o no per un conveni col·lectiu o per un contracte de treball. Per exemple, les condicions de treball poden afectar la jornada laboral, l’horari, el sistema de remuneració o el règim de treball per torns.

Es tracta d’un terme creat per sintagmació, en què al substantiu condició (‘circumstància essencial perquè una cosa s’esdevingui’, pres del llatí conditio), en plural, se li afegeix el complement de treball, que especifica l’àmbit d’aplicació.

Si us interessa la terminologia relacionada amb l’àmbit laboral, us recomanem especialment el Diccionari de la negociació col·lectiva, en què trobareu el terme que acabem de destacar i més de mil termes més, amb la definició i els equivalents en castellà, francès i anglès.

#termedelasetmana: raid

raid

Els dies s’allarguen, però encara no fa una calor excessiva: és l’època ideal per a les activitats a l’aire lliure. Per això, aquesta és la temporada forta del terme que us proposem com a #termedelasetmana: raid.

Un raid, en l’àmbit dels esports, és una prova de llarga distància per tot tipus de terreny seguint un itinerari establert prèviament per l’organització, en què s’evidencia la resistència dels participants.

El terme té ús en disciplines esportives com l’automobilisme i el motociclisme (en què els raids solen tenir diverses etapes), i també en altres àmbits com en el de les curses a peu i les curses d’orientació, o fins i tot en hípica i altres esports més minoritaris.

El terme té origen en la terminologia militar, en què un raid designa una incursió ràpida en terreny enemic. A partir de la forma anglesa, el terme ha passat a la majoria de llengües romàniques.

Convé tenir en compte que en molts contextos relacionats amb les curses a peu pot ser més precís fer servir formes específiques com ara cursa de muntanya, adequada per a tot tipus de cursa disputada en aquest àmbit, o els termes més restringits cursa d’alta muntanya, marató de muntanya, marató d’alta muntanya, ral·li d’alta muntanya o quilòmetre vertical, que s’apliquen a curses amb reglamentacions precises (vegeu cadascun d’aquests termes per a més detalls).

#termedelasetmana: interculturalitat

interculturalitat

Aquesta setmana hem presentat el Vocabulari d’acollida, un recull elaborat en el marc del projecte Narratives interculturals de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i amb la col·laboració del Centre de Normalització Lingüística L’Heura. Per això, us proposem com a #termedelasetmana un dels termes que hi podeu trobar: interculturalitat.

Fa referència a la situació d’una societat en què les diferents cultures que hi conviuen s’interrelacionen i s’enriqueixen mútuament.

Es tracta d’un terme creat per derivació i composició: a partir de la base substantiva d’origen llatí cultura es crea l’adjectiu cultural, al qual s’adjunta el prefix inter– (que prové del mot llatí inter, que vol dir ‘entre’, ‘mútuament’) i dona intercultural; i sobre aquesta formació, amb el sufix nominalitzador –itat es crea el substantiu interculturalitat.

Us convidem a conèixer aquest i els altres termes recollits al Vocabulari d’acollida, un projecte en què ens ha fet molta il·lusió poder col·laborar.

#termedelasetmana: embornal

CanviClimatic

El dia 26 de març se celebra el Dia Mundial del Clima, que té l’objectiu de fer-nos conscients de la importància de les accions de l’ésser humà sobre les variacions en el clima. Ens afegim a la iniciativa, i us proposem com a #termedelasetmana el terme embornal.

En l’àmbit de la gestió ambiental, fa referència concretament a qualsevol element responsable de la desaparició d’un contaminant de l’ambient, ja sigui una fase, un procés o una substància. Per exemple, els oceans, l’atmosfera, el sòl, els boscos o la vegetació són embornals de diòxid de carboni, i per això és tan important tenir-ne cura.

El terme és una especialització del sentit que embornal té en altres àmbits, com ara en la nàutica o en les construccions públiques, en què es refereix als forats de desguàs que es fan en un vaixell, en un carrer o en alguna altra construcció. Sembla que el mot prové del grec ombrinà trḗmata ‘forats per a la pluja’, de ombrinós ‘pluvial’, derivat de ómbros ‘pluja’.

En el cas del medi ambient, el que fan els embornals és fer desaparèixer un element contaminant, com els embornals d’un carrer en fan desaparèixer l’aigua.

Trobareu el terme destacat en aquest relat visual sobre la terminologia relacionada amb el canvi climàtic, i també a la infografia que hi podeu consultar. I també, és clar, en podeu trobar l’entrada completa, amb els equivalents en castellà i anglès, en el Diccionari de gestió ambiental i en el Cercaterm.

#termedelasetmana: tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement, TAC

TAC

Aquesta setmana es duu a terme el Saló de l’Ensenyament, el gran aparador que pretén ajudar a orientar els joves sobre la seva formació. Un dels sectors d’atenció prioritària és el que relaciona l’educació amb l’àmbit de la tecnologia. Per això, us proposem com a #termedelasetmana el terme tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement, que sovint es redueix a la sigla TAC.

El terme fa referència al conjunt de tecnologies i estratègies metodològiques que permeten augmentar tant el nivell competencial i la capacitat d’aprenentatge de la persona com el potencial de creació compartida de coneixement en xarxa, mitjançant els instruments que aporten les tecnologies de la comunicació i la informació i els recursos digitals.

Des del punt de vista de la formació, es tracta d’un plural femení lexicalitzat, creat per sintagmació, i, com s’esdevé sovint quan els termes resultants d’aquest procés són relativament llargs, se n’ha difós també la sigla corresponent, TAC, que pot resultar d’ús més còmode en determinats contextos.

Si teniu interès en més termes relacionats amb l’educació, us recomanem que consulteu el Diccionari d’educació: hi trobareu prop de dos mil termes i, a banda de l’accés alfabètic, l’accés temàtic us permet filtrar les fitxes que corresponen a termes específics de la relació entre tecnologia i educació.

#termedelasetmana: nombre π

NombrePi

Ja fa uns quants anys que es proposa dedicar el dia 14 de març (3.14, en notació anglesa) a la constant matemàtica més famosa, i per això us proposem com a #termedelasetmana el terme que la designa: nombre π.

Es refereix al nombre irracional transcendent que expressa la raó constant entre la longitud i el diàmetre d’una circumferència. El valor del nombre π és 3,141592…, i sovint s’aproxima a 3,1416. Té un nombre de decimals infinit i no periòdic. El seu valor actual s’ha obtingut a través de diverses aproximacions al llarg de la història, i, amb els avenços computacionals, se n’han arribat a calcular els primers vint bilions de decimals.

El símbol π correspon a la lletra inicial dels mots grecs περίμετρον (‘perímetre’) i περιφέρεια (‘perifèria’).

Des del punt de vista de la forma, es pot destacar, per una banda, que es recomana que, sempre que les condicions tècniques ho permetin, es faci servir el símbol corresponent a la lletra grega minúscula (π, nombre π). Si no és possible, es pot recórrer a la denominació de la lletra (pi, nombre pi).

Pel que fa a la base del terme, s’hi fa servir nombre, que, tal com estableix el diccionari normatiu, es refereix al resultat de comptar les coses que formen un agregat, i a l’ens abstracte que resulta de generalitzar aquest resultat (“els nombres senars”), i també expressa una quantitat concreta fruit d’un càlcul matemàtic, com és el cas del nombre π. La forma número es reserva per a casos relacionats però no exactament coincidents, té un camp semàntic més restringit, i s’utilitza per a representar un nombre amb què una persona o una cosa és designada dins una sèrie o col·lecció (“el número 3 de la revista”), o per a designar el signe amb què es representa un nombre (“el número 4 és el meu preferit”).

Per cert, que no és sobrer recordar que el signe habitual per a separar els decimals dels enters en l’àmbit romànic (no només en català) és la coma, i no pas el punt (que es fa servir en l’àmbit anglosaxó). Així, escrivim 3,1416, i no pas *3.1416.

I ja que parlem de l’àmbit anglosaxó, allí és habitual celebrar el dia del nombre π amb un pastís, atesa la coincidència entre la pronúncia que sovint es fa del nombre i de la paraula pie (‘pastís’). Amb pastís o sense, val la pena commemorar el nombre π, que es fa servir freqüentment no sols en matemàtiques, sinó també en moltes altres disciplines com ara la física o l’enginyeria.

gifnombrepi

#termedelasetmana: dret a la igualtat de remuneració

dretigualtatremugif

La setmana del dia 8 de març està marcada per la reivindicació feminista, i per això us proposem com a #termedelasetmana un terme que designa una reivindicació tan lògica que fins resulta sorprenent que encara calgui fer-la. Es tracta del terme dret a la igualtat de remuneració.

Es defineix com el dret de qualsevol persona a percebre un salari equitatiu i en igualtat amb la resta de persones que fan feines equivalents. El dret a la igualtat de remuneració està comprès en el dret al treball, i es classifica com un dret econòmic i un dret social.

També s’hi pot fer referència amb la forma sinònima dret a salari igual per igual treball, una denominació també sintagmàtica, com la principal, que presenta com a particularitat el recurs a l’anàfora, una figura retòrica en què es fa ús de la repetició de mots per reforçar el missatge transmès.

I és que les figures retòriques no són un recurs exclusiu de la poesia, com de vegades s’han presentat, sinó que en trobem en tota mena d’expressions lingüístiques, i especialment en missatges publicitaris, en eslògans polítics, etc. I, com veieu, també en terminologia.

Al marge del recurs de formació, el que és important del terme, però, és que tots plegats el tinguem ben present i el reivindiquem com el que és: un dret humà bàsic. I que com a tal trobareu al costat d’altres drets a la Terminologia dels drets humans en línia.