Categoria: #termedelasetmana

#termedelasetmana: higiene alimentària

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana, concretament el dia 7, s’escau el Dia Internacional de la Seguretat Alimentària, i per això us volem proposar un #termedelasetmana que hi està íntimament relacionat: el terme higiene alimentària.

També se’n pot dir higiene dels aliments, i fa referència al conjunt de condicions i pràctiques individuals o col·lectives que persegueixen controlar els perills alimentaris i garantir la seguretat microbiològica dels aliments.

La base del terme és el mot higiene, que prové del grec hygieinón, que significa ‘salut’, i ens recorda la relació estretíssima que hi ha entre el que avui entenem per higiene i la salut. L’adjectiu alimentària o el complement dels aliments delimiten amb precisió l’àrea d’aplicació del terme.

La higiene alimentària, doncs, té per objectiu evitar els perills alimentaris, i precisament en relació amb aquests perills, us presentem aquesta infografia interactiva en què es defineixen algunes de les principals malalties transmeses a través dels aliments.

I ben aviat us podrem presentar també una important actualització del Diccionari de seguretat alimentària, en què trobareu una nova àrea temàtica dedicada als perills alimentaris.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: fum de segona mà

TermcatDeixa un comentari

Us proposem com a #termedelasetmana un concepte que ben segur que coneixeu, però la denominació del qual no és tan coneguda: el terme fum de segona mà.

També se’n pot dir fum ambiental de tabac o fum de tabac de segona mà, i fa referència al fum inhalat per un fumador passiu, que inclou el fum exhalat per un fumador i el fum procedent de la combustió pròpia del tabac.

Els especialistes assenyalen que el fum de segona mà conté pràcticament les mateixes substàncies nocives que aspira el fumador, i per això destaquen la importància de seguir les recomanacions sanitàries i respectar les prohibicions de fumar en entorns en què altres persones es poden veure exposades al fum.

L’expressió de segona mà és present al diccionari normatiu (s.v. mà), amb els sentits de ‘no immediatament de la font mateixa’ i ‘que ha estat usat’, sentits que s’adeqüen al concepte que tractem. Igualment, és adequat l’adjectiu ambiental ‘relatiu a l’ambient’, que trobem en la forma sinònima esmentada més amunt.

Si voleu consultar la definició del terme, amb els equivalents en castellà, francès i anglès, el trobareu al Cercaterm.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: escrutini

TermcatDeixa un comentari

Aquesta és setmana d’eleccions, i això vol dir que ben segur que es farà servir el terme que us proposem com a #termedelasetmana: el terme escrutini.

Fa referència al conjunt d’operacions, de caràcter públic, d’anàlisi, reconeixement i recompte dels vots que es fan després d’una votació i que en determinen els resultats. L’escrutini que es duu a terme el mateix dia de les eleccions és l’escrutini provisional, i el que es duu a terme uns dies després és l’escrutini general, el resultat del qual és la publicació dels resultats definitius de les eleccions.

El mot prové d’un llatí scrutinium, i tenia originàriament el sentit de ‘investigació, recerca minuciosa’, un sentit que encara avui recullen els diccionaris, relacionat amb el sentit del verb corresponent, escrutar. Actualment, se sol fer servir especialment en contextos electorals per a designar el recompte de vots.

Si us interessa la terminologia relacionada amb les eleccions, teniu a la vostra disposició la Terminologia electoral bàsica, amb 129 termes relacionats amb el procés i els sistemes electorals. Cada terme inclou les denominacions en català, una definició, els equivalents en castellà, francès i anglès i, si escau, notes complementàries.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: llenguatge planer

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana us volem proposar com a #termedelasetmana un terme que té ús des de fa bastants anys, però que últimament sembla que ha recuperat vitalitat i presència en diversos àmbits, i especialment en l’Administració: el terme llenguatge planer.

Fa referència a l’estil d’escriptura simple i eficient que permet als lectors comprendre fàcilment el text escrit, que es basa en l’ús d’expressions concises i clares, una estructura lingüística ordenada i un bon disseny del document.

Sembla que els precedents directes d’aquest concepte es troben als anys setanta del segle passat, amb el Plain English Movement dels Estats Units, un corrent que propugnava una simplificació de la documentació. Algunes fonts assenyalen que ja als anys quaranta l’escriptor George Orwell havia reclamat en un assaig la simplificació del llenguatge atenent a raons de justícia social.

En català la forma més utilitzada és llenguatge planer, tot i que també se’n pot dir llenguatge ciutadà, llenguatge clar o llenguatge senzill. Els especialistes solen considerar el llenguatge planer com una de les estratègies pròpies de la comunicació clara, un altre terme que també està experimentant un ús creixent.

El concepte del llenguatge planer en l’àmbit de l’Administració pública es relaciona amb una cultura de servei al ciutadà, de proximitat i de justícia, i en àmbits com el de la salut o el dret és especialment rellevant.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: biblioteca especialitzada

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana des del TERMCAT us oferirem una interfície totalment renovada de la nostra biblioteca en línia, amb millores notables en la cerca, i per això us proposem com a #termedelasetmana el terme biblioteca especialitzada.

Fa referència a l’organisme o servei que s’encarrega de gestionar documentació especialitzada en qualsevol suport, de difondre-la i de posar-la a disposició dels usuaris.

La base del terme, biblioteca, és un exemple paradigmàtic de terme creat per composició culta, amb els formants d’origen grec biblio- ‘llibre’ i -teca ‘magatzem, dipòsit’. L’adjectiu especialitzada n’especifica el caràcter, atès que de biblioteques n’hi ha de característiques ben diferents.

Actualment les biblioteques especialitzades, a més de disposar d’un fons bibliogràfic en diversos formats, també solen oferir serveis de recerca temàtica, d’accés a bases de dades, a catàlegs externs, etc. També se’n pot dir centre de documentació: l’ús d’una forma o de l’altra depèn de la tradició o les preferències de cada sector d’activitat.

Ja podeu consultar la nova interfície de la biblioteca terminològica del TERMCAT. I si us interessen els altres serveis que oferim relacionats amb la documentació, podeu consultar-los aquí.

[Fot: TERMCAT]

#termedelasetmana: llibertat de premsa

TermcatDeixa un comentari

El dia 3 de maig es commemora el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, i és precisament aquest terme el que us volem proposar com a #termedelasetmana: llibertat de premsa.

Fa referència a la llibertat fonamental de les persones de fer pública qualsevol informació veraç sense censura i a través de qualsevol mitjà de difusió, amb les úniques limitacions establertes per les lleis. La llibertat de premsa, doncs, és una manifestació de la llibertat d’expressió, com ho és també la llibertat d’opinió, recollides a l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans.

Des del punt de vista de la forma, el terme no presenta cap particularitat destacable: és un sintagma ben transparent, en què a la base llibertat (d’origen llatí) s’afegeix el complement que n’especifica l’àmbit d’aplicació, de premsa (i premsa és un cas de metonímia, en què a partir del nom de l’objecte amb què s’imprimeixen els diaris, es passa a designar, de fet, el “Conjunt de publicacions periòdiques de caràcter informatiu, especialment els diaris”, tal com recull el diccionari normatiu).

La rellevància del terme, doncs, no li dona la seva forma, sinó el concepte que vehicula. Quan l’any 1993 l’Assemblea General de les Nacions Unides proclamà el 3 de maig com a Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, ja indicava que ho feia amb la idea de «fomentar la llibertat de premsa al món en reconèixer que una premsa lliure, pluralista i independent és un component essencial de tota societat democràtica».

Si us interessa aquest terme i els termes que s’hi relacionen, podeu consultar el Diccionari de relacions internacionals en línia, amb més de 1.300 termes i equivalents en castellà, francès i anglès.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: salut en el treball

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana, concretament el dia 28, s’escau el Dia Internacional per la Salut Laboral, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana el terme salut en el treball.

També se’n pot dir salut laboral, i fa referència a l’estat de benestar físic, psíquic i social dels treballadors en relació amb el seu lloc de treball i amb les condicions de l’entorn laboral.

Des del punt de vista de la forma, es tracta d’un terme sintagmàtic ben transparent. La base salut és d’origen llatí, del nom salus, relacionat amb salvus, que volia dir ‘sencer, intacte, en bon estat’. I en el complement que especifica l’àmbit d’aplicació del terme, en el treball, el nom treball té una coneguda i curiosa etimologia, perquè prové d’un llatí vulgar tripaliare, que volia dir ‘torturar’, derivat de trĭpalium, un instrument de tortura format per tres pals: que del concepte de torturar es passés al de treballar explica prou com han estat al llarg de la història les condicions de treball.

En el sinònim salut laboral l’adjectiu laboral és derivat de labor, que ja en llatí tenia el sentit de ‘feina, esforç’.

Les iniciatives com el Dia Internacional per la Salut Laboral precisament el que busquen és que les condicions laborals actuals estiguin tan allunyades com sigui possible de l’origen etimològic del mot treball.

Si feu clic sobre el terme podreu consultar-ne els equivalents en altres llengües, i al Cercaterm hi podeu trobar un bon nombre de termes relacionats tant amb la salut com amb l’àmbit laboral.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: pàgina de respecte

TermcatDeixa un comentari

La setmana de Sant Jordi els llibres prenen tot el protagonisme en converses, notícies i espais de comunicació. En un llibre, a part del contingut que pugui tenir, també hi ha molta terminologia (coberta, portada, portadella, guarda…), i avui us volem proposar com a #termedelasetmana un d’aquests termes: el terme pàgina de respecte.

Fa referència al full en blanc que hi pot haver al principi d’un llibre, normalment precedint la portadella o la portada. De vegades no n’hi ha, de vegades n’hi pot haver més d’una, i de vegades també n’hi ha al final del llibre, perquè les pàgines de respecte també serveixen per a fer quadrar els plecs del llibre amb el nombre total de pàgines de l’obra.

També se’n pot dir pàgina de cortesia, i és que la funció principal d’aquestes pàgines és precisament afavorir el trànsit entre les tapes o cobertes —que normalment són fetes amb un material més gruixut— cap a les pàgines de l’interior (la tripa) del llibre.

Si us interessa la terminologia del llibre com a objecte, i voleu evitar l’habitual confusió entre portada i coberta, i saber què és el tall, o la guarda, etc., us agradarà consultar aquesta infografia interactiva amb Les parts del llibre. I si amb aquest petit tast no en teniu prou, podeu anar a consultar el diccionari en línia Terminologia del llibre, amb prop de dos-cents termes propis d’aquest sector.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: desconstrucció

TermcatDeixa un comentari

Des de fa força temps es fa servir en diversos àmbits del coneixement el terme que us proposem com a #termedelasetmana: desconstrucció.

En sentit recte, es fa servir en el sector de la construcció i l’arquitectura per a fer referència al fet de desconstruir, és a dir, a l’operació de desfer una construcció amb l’objectiu de recuperar els materials de què està composta.

A partir d’aquí, però, el terme s’ha estès a moltes altres disciplines, i avui de fet s’aplica especialment a àmbits com el de la filosofia i les ciències humanes i socials en general, per a referir-se al mètode d’anàlisi crítica d’un text, un concepte o una construcció intel·lectual, que permet de desfer-ne l’estructura tot mostrant les seves contradiccions i ambigüitats. En aquest sentit concret el terme desconstrucció va ser adoptat pel filòsof francès Jacques Derrida com a síntesi de diversos corrents.

En els últims temps també en trobem usos en contextos propis del feminisme, en què es defineix com l’exercici d’avaluació personal en el qual la persona s’esforça per desaprendre, identificar i eliminar les actituds masclistes a les quals ha estat exposada tota la vida.

I també en trobem usos en altres àmbits com el del medi ambient o de l’anàlisi del discurs, per exemple.

En tots els contextos en què es fa servir, la forma adequada és desconstrucció, amb el formant des-, un prefix d’origen llatí que afegeix al terme al qual s’adjunta sentits de ‘contrari, ‘inversió’ o ‘negació’. Convé evitar les formes *deconstrucció o *deconstruir, que ens han arribat potser per influència del francès, l’anglès o el castellà, però que no es consideren ben formades.

Si consulteu el terme al Cercaterm en podreu trobar les definicions en diversos àmbits en què té ús i els equivalents en diverses llengües.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: reg per degoteig

TermcatDeixa un comentari

La sequera que ens afecta des de fa mesos no sembla que es vulgui acabar i, per desgràcia, ens hem d’acostumar a sentir i a fer servir terminologia que hi està relacionada, com ara el terme que us proposem com a #termedelasetmana: reg per degoteig.

També se’n pot dir reg gota a gota, i fa referència al reg localitzat en el qual l’aigua es distribueix a través de degotadors. Es tracta d’un dels sistemes de reg més recomanables en situacions d’escassesa d’aigua com l’actual.

El terme té com a base el substantiu reg, del verb regar (del llatí rigare, amb el mateix significat), al qual s’adjunta el complement que n’especifica el tipus. Degoteig és una forma creada per derivació a partir de degotar, verb format a partir de gota. I l’expressió gota a gota és ben transparent i també té ús en altres àmbits especialitzats (medicina, indústria, etc.).

Potser no serà sobrer recordar que el mot reg s’escriu amb g final quan es refereix al fet o a l’operació de regar, com en el terme que avui destaquem; en canvi, quan s’escriu amb c final, rec, es refereix a un canal per on es distribueix l’aigua per a regar.

Si voleu conèixer altres tipus de reg, i molts altres termes relacionats amb aquest sector, podeu consultar el Glossari de jardineria i paisatgisme, un diccionari en línia fruit de la col·laboració entre la Fundació de la Jardineria i el Paisatge i el TERMCAT, que inclou prop de 2.400 termes que provenen dels glossaris annexos de les Normes tecnològiques de jardineria i paisatgisme, unes publicacions tècniques adreçades als professionals de la jardineria i el paisatgisme que pretenen establir criteris objectius per als productes i serveis amb què tracten i promoure la utilització d’una terminologia comuna i estandarditzada en l’àmbit.

[Font: TERMCAT]