#termedelasetmana: meteorologia

El #termedelasetmana que us proposem és ben conegut i, segons el que es diu, és a casa nostra especialment seguit i popular, perquè es veu que hi tenim un interès particularment viu. És el terme meteorologia, i aquest dijous serà un dels termes protagonistes dels Espais Terminològics 2021.

La meteorologia és una branca de la física que estudia l’estat físic de l’atmosfera en un moment determinat i que té com a objectiu principal preveure l’evolució d’aquest estat. Aquesta predicció presenta bons resultats a curt termini i, gràcies a avenços informàtics i al coneixement més gran del sistema climàtic, també es prova de fer prediccions estacionals, i fins i tot climàtiques, d’especial importància per a l’estudi del fenomen del canvi climàtic antropogènic.

Des del punt de vista de la forma, el terme està compost de meteoro-, una forma prefixada del mot grec metéōros, que vol dir ‘elevat en els aires’ i que trobem també en altres termes com ara meteormeteorit o meteorisme, i –logia, un formant freqüent i prou conegut que prové del mot grec lógos, que vehicula significats relacionats amb ‘paraula, estudi, teoria’ (com en filologiasociologia, etc.).

Potser per influència francesa, i responent a necessitats de divulgació, en contextos informals sovint s’escurça en méteo (“la méteo”), especialment en el sentit específic de ‘predicció meteorològica’.

Tant si sou especialistes en aquesta ciència com si en sou només uns aficionats, us convidem especialment a assistir als Espais Terminològics, que aquest any, amb el títol “Al cel i a la terra: termes pertot”, es proposen de reflexionar sobre els reptes terminològics d’aquesta disciplina.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: esportista

El #termedelasetmana que us volem proposar avui no és una novetat conceptual, però ens en volem fer ressò a causa d’algunes notícies recents. És el terme esportista.

El terme fa referència, com és prou sabut, a la persona que practica un esport. També és prou coneguda i habitual la forma sinònima atleta.

El mot esportista està format a partir de la forma anglesa sport, que prové d’una forma francesa antiga deport, amb el sentit de ‘distracció’, amb l’adjunció del sufix molt productiu –ista, que aporta significats relacionats amb el fet de ser seguidor o professional de la matèria designada per la base lèxica.

Val la pena observar que tant la forma esportista com la forma atleta designen indistintament tant homes com dones, sense cap marcatge morfològic. Si ens cal especificar el sexe del referent, ho hem de fer a partir d’elements externs, com ara articles o complements (“un esportista / una esportista”; “l’esportista premiada”; etc.).

Les persones que practiquen un esport, tant si s’hi dediquen professionalment com si són simples aficionats, sovint han de conviure amb la trista experiència de ser blanc de l’insult dels seguidors més mal educats. I malauradament, les notícies a què fèiem referència a l’inici d’aquest text ens recorden que sembla que el fet de ser esportista i ser dona és més motiu per a l’insult i el menyspreu. Tant de bo fóssim capaços d’evitar aquests comportaments tan irracionals com, per desgràcia, habituals.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: depressió

El primer dijous del mes d’octubre s’ha proposat de commemorar el Dia Europeu de la Depressió, i per això us volem proposar el terme depressió com a #termedelasetmana.

Entre els especialistes en psiquiatria se sol fer servir preferentment la forma sinònima trastorn depressiu, i fa referència al trastorn de l’estat d’ànim caracteritzat per una simptomatologia molt diversa, amb un afebliment o una disminució de les forces anímiques, intel·lectuals i fins i tot físiques de l’individu, que inclou tristesa, davallada de l’autoestima, sentiments de desesperança i solitud.

Des del punt de vista lingüístic, la forma depressió ens arriba del llatí depressio, amb el sentit de pèrdua de la pressió, és a dir, de la força, de l’impuls. El sinònim descriptiu trastorn depressiu parteix de la base trastorn (una forma d’ampli abast semàntic que designa una alteració més o menys greu de l’anatomia o la fisiologia d’un òrgan o de les facultats psíquiques o afectives d’una persona) amb l’adjectiu depressiu, que en concreta el sentit.

Es calcula que només a Europa la depressió afecta 30 milions de persones, i més de 350 milions arreu del món. La depressió, segons l’Organització Mundial de la Salut, és la principal causa de discapacitat a tot el món. Sovint, però, és un trastorn mal diagnosticat i mal tractat, i per això els especialistes destaquen la importància de commemoracions com la del Dia Europeu, que permeten donar a conèixer millor la malaltia i ajudar a fer-ne un tractament més adequat, tant des del punt de vista mèdic com social.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: trebacances

La generalització del teletreball ha comportat també l’extensió de nous termes, com el que us volem proposar com a #termedelasetmana: trebacances.

Fa referència a l’activitat laboral que es fa des d’un lloc de vacances per mitjà del teletreball. El terme està creat per acronímia a partir dels mots treball i vacances, un model de creació calcat de l’anglès workation (work + vacation) que també han seguit altres llengües com el castellà (trabacaciones, de trabajo + vacaciones) o el francès (travacance, de travail + vacance).

Si us interessen altres termes relacionats amb el turisme, podeu consultar el conjunt de tres infografies interactives en què trobareu il·lustrats alguns dels termes de l’àmbit i podreu consultar-ne els equivalents en diverses llengües i les definicions corresponents.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: colada de lava

Les notícies relacionades amb l’erupció del volcà Cumbre Vieja, a l’illa canària de La Palma, vehiculen nombrosa terminologia especialitzada, com ara el terme que us volem proposar com a #termedelasetmana: colada de lava o colada volcànica.

Fa referència a la massa fluida de lava que surt d’un cràter i que s’escampa vessant avall en forma de mantells fins que s’immobilitza per refredament i es consolida. Les colades volcàniques, en solidificar-se, poden adquirir una morfologia diversa segons el grau de fluïdesa de la lava i el relleu que fossilitzen.

La forma colada, en aquest sentit, és un calc de la forma francesa coulée, i té origen en el llatí colare, que volia dir ‘passar, filtrar, escórrer’ i que ens ha arribat també amb el verb colar. El complement de lava n’especifica l’abast semàntic (lava és una forma que ens arriba des de l’italià, però també amb origen llatí, de labes ‘esllavissada’).

I en el cas del sinònim colada volcànica és l’adjectiu volcànica l’encarregat de precisar el significat del terme (derivat de volcà, una forma d’origen mitològic, atès que prové de Vulcanus, el nom del déu del foc de l’antiguitat clàssica, que se suposa que tindria les seves fargues precisament a l’interior dels volcans). Tingueu en compte, per cert, que mentre volcà o volcànic -a s’escriuen amb o a la primera síl·laba, les formes cultes vulcanisme i vulcanòleg -òloga s’escriuen amb u.

Si us interessen altres termes relacionats amb l’erupció volcànica, us convidem a consultar la infografia interactiva que hem preparat amb alguns dels termes clau per a entendre aquest fenomen natural tan espectacular com perillós.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: capa d’ozó

El dia 16 de setembre s’escau el Dia Internacional per a la Preservació de la Capa d’Ozó, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana el terme capa d’ozó.

També se’n pot dir ozonosfera, i es refereix a la capa de l’atmosfera que s’estén aproximadament entre els 20 i els 50 km d’altitud, en la qual la concentració d’ozó és màxima cap als 25 km i negligible per sobre dels 50 km o, en determinades zones del planeta, dels 70 km. La capa d’ozó filtra una part de la radiació ultraviolada del Sol (recordeu que en català no és *ultravioleta).

La principal alteració de la capa d’ozó es deu a l’activitat antropogènica —és a dir, creada per l’home—, que ha provocat el forat de la capa d’ozó o forat d’ozó.

Des del punt de vista de la formació, el terme capa d’ozó és un sintagma descriptiu i transparent: a la base capa, que designa una zona superposada a una altra, s’hi adjunta el sintagma d’ozó, que en restringeix el significat. Ozó és una denominació creada en alemany (Ozon) pel químic Christian Schönbein, que el descobrí el 1840, i que es basà en el grec ózō, que vol dir ‘que fa olor’. La forma ozonosfera, per la seva banda, és un compost culte amb aquest mateix element i el formant -sfera, que també ve del grec (de sphaĩra, que significa ‘esfera’).

Com veieu, es tracta d’un altre exemple de com la terminologia especialitzada d’alguns àmbits, encara que tracti de termes de la més viva actualitat, beu de fonts clàssiques, de vegades llatines o, com en aquest cas, gregues.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: reserva natural

Us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes que, des de fa setmanes, ocupen l’actualitat informativa relacionada amb la possible ampliació de l’aeroport del Prat. Es tracta del terme reserva natural.

Fa referència a l’espai natural d’extensió reduïda i de considerable interès científic, la protecció del qual es fa per preservar íntegrament el conjunt d’ecosistemes naturals que conté o alguna de les seves parts. La Llei 12/1985, de 13 de juny, d’Espais Naturals, distingeix, en funció de la finalitat, entre reserves naturals integrals, declarades per llei, i reserves naturals parcials, decretades pel Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya. Aquest segon cas seria el que s’aplica a l’espai afectat per la possible ampliació de l’aeroport, la Reserva Natural Parcial de la Ricarda – Ca l’Arana.

Des del punt de vista lingüístic, el terme reserva natural és un sintagma descriptiu i transparent. La base reserva s’adequa al sentit de ‘refugi’ que ja recull el diccionari normatiu, i l’adjectiu natural en restringeix i explica l’abast semàntic. I, quan cal, encara es precisa més el significat amb l’adjunció dels adjectius integral o parcial.

Sovint no cal tanta precisió, i en textos de divulgació s’hi fa referència amb formes com ara espai naturalàrea protegidaespai d’interès natural, etc. En rigor, però, el terme més precís és el que us proposem com a #termedelasetmana, reserva natural, i encara més estrictament, reserva natural parcial.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: alliberament

L’actualitat informativa d’aquesta setmana destaca, entre altres aspectes, el fet que des d’ara ja no cal pagar peatge en algunes autopistes catalanes. Per a fer referència a aquest fet es fa servir la forma que us proposem com a #termedelasetmana: alliberament.

El verb alliberar té, entre altres sentits, el de treure o salvar algú d’algun mal o d’alguna molèstia, i per això es considera adequat parlar de l’alliberament de peatges. Per metonímia també és habitual l’expressió alliberament d’autopistes. És un ús paral·lel al que fa temps que es fa servir en el cas de la telefonia, en què s’alliberen telèfons o contractes quan queden exempts d’alguna càrrega o obligació contractual.

En canvi, tot i que de vegades es faci servir, no es considera adequada la forma *liberalització de peatges (o *liberalització d’autopistes), atès que el verb liberalitzar vol dir ‘fer liberal o més liberal’, i entre els sentits de liberal no n’hi ha cap que s’adeqüi a aquest context.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: pirocúmul

Els incendis que, desgraciadament, han marcat l’actualitat informativa d’aquests últims dies ens han fet conèixer, als que no en som especialistes, un nou terme que us proposem com a #termedelasetmana: pirocúmul o pirocúmulus.

De fet, es tracta d’un dels cinc tipus establerts de núvol especial, concretament el que s’origina com a conseqüència de fonts de calor naturals localitzades, com ara incendis forestals o activitat volcànica. Estrictament, en àmbits especialitzats es designa amb la forma adjectiva llatina flammagenitus o amb la locució de foc (núvol flammagenitus o núvol de foc) qualsevol núvol que té aquest origen en una font de calor natural localitzada, i, en concret, un pirocúmulus o pirocúmul és el cúmulus flammagenitus o cúmulus de foc.

Els noms referits a núvols tenen denominacions fixades internacionalment a partir de formants llatins o grecs, i posteriorment les diverses llengües en poden fer adaptacions segons la pròpia tradició. En el nom pirocúmulus (amb l’adaptació pirocúmul) podem distingir-hi el formant piro-, que prové del mot grec pyrós ‘foc’ i el formant cúmulus, del llatí cŭmŭlus ‘amuntegament’. I en flammagenitus hi trobem el llatí flamma i el llatí genitus, de genĭtum ‘procreat, nascut’.

Si us interessa la terminologia relacionada amb els tipus de núvol, podeu consultar el Diccionari de meteorologia de Joan Jorge i Joan Josep Rivera, o bé el Diccionari de física, que conté una àrea específica dedicada a la meteorologia, o simplement consultar els termes al Cercaterm, on trobareu els termes més recents sempre actualitzats i sovint amb notes complementàries molt interessants.

I esperem que no calgui que retingueu els termes flammagenitus ni pirocúmulus, perquè això voldrà dir que no hi ha nous incendis que provoquin aquesta mena de núvols. Prudència!

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: anelles olímpiques

Aquesta setmana comencen els Jocs Olímpics de Tòquio, probablement una de les edicions olímpiques més complexes, atesa la situació pandèmica. Per complicats que siguin, és segur que durant aquests dies se’ns tornarà a fer ben present el terme que us proposem com a #termedelasetmana: anelles olímpiques.

Fa referència al símbol olímpic consistent en cinc cercles buits de colors blau, groc, negre, verd i vermell entrellaçats, que representa la trobada dels cinc continents i dels esportistes de tot el món en uns jocs olímpics.

Des del punt de vista de la forma lingüística, recordem que en aquest cas és preferible la forma anelles olímpiques més que no pas *anells olímpics, segons la distribució semàntica de les formes anell i anella en el diccionari normatiu.

Si sou periodistes, o simplement bons aficionats a l’esport, i voleu parlar amb precisió de les modalitats esportives que durant els propers dies tindrem oportunitat de seguir, tingueu ben a mà l’enllaç al Diccionari general de l’esport, que aplega 11.500 termes classificats en 89 esports diferents (inclosos tots els esports olímpics).

La compleció de la terminologia olímpica en català ha estat un dels encàrrecs més ambiciosos que el TERMCAT ha dut a terme, i ha tingut una repercussió internacional important, com vam explicar en aquest apunt.

Malgrat la pandèmia i malgrat la diferència horària amb el Japó, els Jocs Olímpics són una magnífica ocasió per a enlluernar-nos davant l’habilitat i la capacitat dels esportistes arribats d’arreu del món, com ens recorden les cinc anelles olímpiques; i de descobrir esports que tenim poques oportunitats de seguir amb deteniment perquè no són tan populars. Gaudiu-ne tant com pugueu, i descobriu què vol dir cada terme nou que sentiu amb l’ajut del Diccionari general de l’esport.

[Font: TERMCAT]