#termedelasetmana: llengua de signes catalana

signes_sords

Amb motiu del Dia Internacional de la Llengua Materna us proposem com a #termedelasetmana llengua de signes catalana.

La llengua de signes catalana (LSC) és la llengua de modalitat visual i gestual pròpia de les persones sordes i sordcegues signants de Catalunya.

Les llengües de signes són llengües plenes, que no deriven de la llengua oral del seu entorn, sinó que s’originen de manera independent dins de les comunitats de persones sordes i evolucionen com a sistemes lingüístics autònoms, és a dir, com a llengües naturals. Per això, el domini lingüístic d’una llengua de signes i el de la llengua oral del seu entorn poden no coincidir. És el cas del català i de la llengua de signes catalana, la qual només es fa servir al Principat, però no al País Valencià o les Illes Balears, per exemple.

La Llei 17/2010, de 3 de juny, de la llengua de signes catalana, en regula l’aprenentatge, la docència i la interpretació, entre altres aspectes. També estableix que l’autoritat normativa és l’Institut d’Estudis Catalans, el qual n’ha d’impulsar la recerca i la sistematització.

Per a més informació, podeu consultar:

La llengua de signes catalana la trobareu, juntament amb 86 llengües de signes més, al Diccionari de llengües del món, un dels diccionaris de la col·lecció Diccionaris en Línia, i també podeu accedir a la fitxa corresponent per mitjà del Cercaterm.

 

#termedelasetmana: asil

drets_humans_asilConcerts, manifestacions, articles, crides de diverses menes… És clar que aquesta setmana el protagonisme el té la voluntat de donar alguna resposta a la crisi dels refugiats. Des del TERMCAT ens hi afegim un cop més amb el nostre #termedelasetmana, que és el terme asil.

L’asil és la protecció discrecional que un estat ofereix a una persona estrangera perquè té amenaçats o corren perill la seva vida, la seva llibertat o els seus drets fonamentals per actes de persecució o violència, derivats del comportament actiu o omissiu de l’estat d’origen, normalment per motius d’ètnia, religió, sexe, orientació sexual, nacionalitat, opinions polítiques o pertinença a un grup social determinat.

Podeu consultar aquest terme a la Terminologia de les migracions, i també a l’encara més recent Terminologia dels drets humans. Hi trobareu aquest terme al costat dels tipus d’asil: asil diplomàtic, asil humanitari, asil polític i asil territorial. I, és clar, al costat de formes tan relacionades com ara asilat | asilada o demandant d’asil.

Però potser la parella més evident la forma amb el terme dret d’asil, perquè, efectivament, aquest dret està reconegut a l’article 14 de la Declaració Universal dels Drets Humans, que indica que “En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil en altres països i a beneficiar-se’n”.

Si el tema us interessa, i en voleu parlar amb propietat, consulteu els dos diccionaris esmentats, i encara us suggerim una visita a la infografia interactiva que hem preparat sobre la Declaració Universal dels Drets Humans. Hi descobrireu tota la terminologia que conté aquest document i potser hi redescobrireu els valors que la inspiraren i que avui són tan vigents.

#termedelasetmana: drets col·lectius

drets_humansAquesta setmana l’actualitat informativa se centra, des de perspectives diverses, en actuacions relacionades amb els drets humans. Per això us proposem, d’entre tots els termes que inclou la recent Terminologia dels drets humans, el #termedelasetmana drets col·lectius.

Els drets col·lectius són els drets humans d’una comunitat, relatius a la seva identitat i als seus interessos comuns. Són, principalment, el dret a la pau; el dret al desenvolupament; el dret a l’autodeterminació i a la lliure disposició de les riqueses i els recursos naturals; el dret al patrimoni comú de la humanitat; el dret de les minories ètniques, lingüístiques i religioses a la seva cultura, a la seva llengua i a la seva religió; el dret dels treballadors migratoris a treballar en altres països en unes condicions dignes i justes, i el dret al medi ambient.

Els drets col·lectius són considerats drets humans de tercera generació. En canvi, els drets culturals, els drets econòmics i els drets socials són considerats de segona generació, i els drets civils i els drets polítics, de primera generació. La classificació dels drets humans en tres generacions va ser ideada pel jurista txec Karel Vasak i és utilitzada bàsicament com a instrument pedagògic: respon a criteris temporals i materials, però en cap cas no comporta una jerarquització dels drets humans.

Podeu consultar més termes d’interès a la Terminologia dels drets humans i a la infografia interactiva sobre la Declaració Universal dels Drets Humans.

#termedelasetmana: no-violència

gandhiAvui es duu a terme el Dia Escolar de la No-violència i la Pau. El 30 de gener de 1948 moria Mohandas Gandhi, i en record d’aquesta figura tan rellevant s’ha instituït aquest dia que es proposa de celebrar a totes les escoles. Des del TERMCAT ens afegim a la iniciativa i us proposem com a #termedelasetmana el terme no-violència.

La no-violència és una actitud que refusa d’emprar la violència i tornar mal per mal. Es tracta d’un d’aquells termes en què la importància del concepte va molt més enllà de les consideracions lingüístiques, però val la pena fixar-se en la grafia amb guionet, que es dedueix del que estableix la nova Ortografia catalana en el seu paràgraf 4.3.1.2.

Podeu consultar la fitxa completa del terme al Diccionari d’educació, on trobareu, és clar, molts altres termes d’interès per a l’àmbit escolar.

#termedelasetmana: educació ambiental

gestio_ambiental_infografiaAquesta setmana, concretament dijous, dia 26 de gener, es commemora arreu el Dia Mundial de l’Educació Ambiental. Des del TERMCAT ens afegim a les activitats que es fan per fomentar la sensibilització per a la protecció i la millora del medi i us proposem educació ambiental com a #termedelasetmana.

De fet, hi ha fins a tres denominacions que en català podem fer servir per a referir-nos a aquest concepte: educació ambiental, educació per a la sostenibilitat i educació per al desenvolupament sostenible.

És important que tots prenguem consciència i determinació per actuar, tant individualment com col·lectivament, en la resolució dels problemes ambientals del present i del futur en el marc d’una societat que promogui el desenvolupament sostenible.

I si voleu aprofundir en la terminologia relacionada, us suggerim de consultar el Diccionari de gestió ambiental, que recentment s’ha editat en línia, i la infografia que s’ha elaborat per acompanyar aquesta edició.