Close

#termedelasetmana: refugiat|refugiada

L’actualitat informativa dels darrers dies ha tornat a posar en un lloc preeminent el terme que us proposem com a #termedelasetmana: refugiat | refugiada.

El terme fa referència a la persona que es troba fora del seu país de nacionalitat o de residència habitual i que no pot o no vol tornar-hi perquè tem per la seva integritat física, ja sigui perquè té temors fundats de ser objecte de persecució per motius d’ètnia, raça, religió, sexe, orientació sexual, nacionalitat, opinions polítiques o pertinença a un determinat grup social, ja sigui perquè vol evitar les conseqüències d’un conflicte armat o d’una situació de violència permanent, la violació dels drets humans o els efectes d’un desastre natural o humà.

El terme prové del participi del verb refugiar, creat a partir del substantiu refugi, que ja en llatí tenia el sentit de ‘lloc on resguardar-se’.

Els refugiats són un tipus concret de migrant. I entre els refugiats, es pot distingir entre refugiat in situ, refugiat de facto, refugiat en trànsit i refugiat en òrbita. Podeu veure aquests termes en aquesta infografia sobre la condició de refugiat.

I si us interessa la terminologia relacionada amb aquests conceptes, teniu a la vostra disposició el Diccionari de relacions internacionals, amb més de 1.300 termes definits i amb equivalents en castellà, francès i anglès.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: ràtio

Aquesta setmana d’inici de curs s’està fent servir molt el terme que us proposem com a #termedelasetmana: ràtio.

Estrictament, es tracta d’un terme matemàtic que designa el quocient entre dos elements o dues magnituds per a posar-los en comparació. El terme és normatiu i té ús en diversos camps, però en el context en què s’està sentint més aquests dies es refereix a la ràtio professor-alumne, que serveix per a conèixer el nombre d’alumnes que corresponen a cada professor.

Es tracta d’una forma d’origen llatí, però que probablement ens ha arribat vehiculada per mitjà de l’anglès. En llatí, ratio vol dir ‘raó, proporció, quocient’. En l’adaptació al català només s’hi afegeix l’accent sobre la primera síl·laba, però la resta del mot es manté igual (s’ha d’evitar, doncs, la forma *rati que de vegades algú fa servir). També convé tenir en compte que es tracta d’una forma femenina (“la ràtio”, “les ràtios”), no pas masculina.

Si us interessen els termes relacionats amb l’àmbit de l’educació, teniu a la vostra disposició el Diccionari d’educació en línia, amb prop de dos mil termes relacionats amb el món de l’educació: pedagogia general, pedagogia social, recerca educativa, organització i gestió educatives, orientació psicopedagògica, didàctica, educació especial i tecnologia de l’educació. Cada article conté, a més de la denominació catalana, els equivalents en castellà, francès i anglès, la definició i, sovint, una o més notes explicatives.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: alfabetització

El dia 8 de setembre ha estat declarat per l’ONU el Dia Internacional de l’Alfabetització, amb l’objectiu d’ajudar a conscienciar tothom sobre la importància d’aquest concepte, que us proposem com a #termedelasetmana: alfabetització.

El terme fa referència a l’acció d’ensenyar una persona a llegir i escriure, i de dotar-la d’uns coneixements i habilitats intel·lectuals mínims. A partir d’aquest concepte bàsic, el terme esdevé el nucli d’altres termes com ara alfabetització política o alfabetització per a la salut, o termes que han passat a ser d’ús freqüent en els darrers anys, com ara alfabetització mediàtica o alfabetització digital.

Des del punt de vista lingüístic, és interessant observar l’etimologia del terme, creat a partir de les denominacions de les dues primeres lletres de l’alfabet grec, alfa i beta, que donen lloc a alfabet i, a partir d’aquí, al verb alfabetitzar i al substantiu corresponent alfabetització. També s’ha creat alfabetisme, que fa referència a la capacitat, al coneixement, mentre que alfabetització designa l’acció, l’ensenyament. Cal fer notar que el substantiu anglès literacy pot correspondre en català a alfabetisme o a alfabetització, segons el context.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: cribratge

immunoterapia

Una vegada més, l’actualitat informativa relacionada amb la pandèmia ens fa present el #termedelasetmana que us proposem: cribratge.

Es refereix a la recerca sistemàtica indiscriminada que s’aplica a un conjunt d’elements per a descobrir-hi els que tenen una particularitat específica. En l’àmbit de la salut, la recerca s’aplica a una població determinada per a detectar-hi les persones afectades per una malaltia o un problema de salut. El cribratge consisteix en l’aplicació de procediments de selecció (qüestionaris, exploracions físiques, proves complementàries) a poblacions d’individus aparentment sans. En el cas actual, fa referència sobretot a les proves PCR que es fan amb la intenció de detectar els malalts asimptomàtics de COVID-19.

El terme es documenta en textos especialitzats des de fa prop de quaranta anys, creat a partir de la base llatina cribrare ‘triar, garbellar’. És l’alternativa preferida pels especialistes catalans de l’àmbit per evitar la difusió de l’anglicisme screening, que es feia servir de manera generalitzada.

Si voleu veure els equivalents en altres llengües d’aquest terme, o us interessa la terminologia relacionada amb la pandèmia, us recomanem de consultar el diccionari en línia Terminologia de la COVID-19, que actualitzem de manera constant.

 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: rastreig de contactes

rastreig-de-contactes

L’actualitat informativa relacionada amb la pandèmia ens fa ben present el #termedelasetmana que us proposem: rastreig de contactes.

Fa referència a la tècnica per fer el seguiment i tractament de les persones que han tingut contacte estret amb una persona infectada per una malaltia epidèmica, amb la finalitat de frenar la progressió de la malaltia. Les persones que han tingut contacte amb persones infectades són generalment controlades durant un cert període de temps i finalment aïllades si s’infecten.

El terme és ben transparent: rastreig és el substantiu derivat del verb rastrejar, que té el sentit de ‘seguir el rastre d’algú o d’alguna cosa’. I el rastre és la pista o el vestigi que deixa alguna cosa, en aquest cas, la infecció. A aquest substantiu s’hi afegeix el complement de contactes, que especifica l’element sobre el qual es fa el rastreig, això és, les persones amb qui s’ha mantingut contacte (una paraula que ja en llatí es relaciona amb tacte i amb el verb tocar).

Els professionals que s’encarreguen de dur a terme aquesta feina són els rastrejadors de contactes.

Si voleu veure els equivalents en altres llengües d’aquest terme, o us interessa la terminologia relacionada amb la pandèmia, us recomanem de consultar el diccionari en línia Termes del coronavirus, que actualitzem de manera constant.

 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: taller de fabricació digital (Fab Lab)

taller-fabricacio-digital

El #termedelasetmana que us proposem és sovint difós amb la forma Fab Lab, que és el nom propi d’un programa de recerca creat pel professor Neil Gershenfeld de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) com a acrònim de l’anglès fabrication laboratory. En català en podem dir taller de fabricació digital, ateneu de fabricació digital o bé laboratori de fabricació digital.

Es tracta d’un taller de fabricació obert a qualsevol persona en el qual es comparteix coneixement, competències i eines necessàries, especialment eines digitals, per a la concepció i realització de projectes tècnics i artístics. El mot taller és el més adequat a partir del sentit que té d’obrador d’un industrial o d’un artista, però també tenen ús en català altres formes que es poden considerar pertinents com laboratori o ateneu. Tant la traducció literal de l’anglès laboratori (local disposat per a efectuar investigacions científiques, tècniques, anàlisis, etc.) com ateneu (associació o club cultural que disposa de biblioteca, diaris, revistes etc. al servei dels usuaris) s’utilitzen en aquest cas amb extensió d’aquests sentits més generals. Formes paral·leles es documenten en espanyol (taller, laboratorio, ateneo) i en francès (atelier, espace, laboratoire).

En anglès, s’anomena maker la persona que, habitualment en un taller de fabricació digital, es dedica a idear i fabricar objectes, tecnològics o artesanals, amb el suport d’eines digitals: en català en podem dir faedor -a.

Podeu consultar les fitxes terminològiques d’aquests termes al Cercaterm i l’apunt del blog del TERMCAT que explica més coses sobre els faedors.

#termedelasetmana: selectivitat

selectivitat

Aquesta setmana, un bon nombre d’estudiants catalans no tenen cap dubte que el #termedelasetmana és selectivitat.

De fet, l’entrada corresponent a aquest concepte del Diccionari d’educació té com a denominació principal la forma completa prova d’accés a la universitat, amb la coneguda sigla PAU. A la mateixa entrada es poden trobar els sinònims complementaris prova de selectivitat i selectivitat.

Com saben prou bé els estudiants que aquests dies s’hi presenten, la selectivitat consta d’exàmens de diverses matèries, i per això és freqüent referir-s’hi en plural (“les proves d’accés a la universitat”, “les PAU”, “les proves de selectivitat”).

Aquest any, la situació sociosanitària fa que la selectivitat sigui ben especial: més seus d’examen, més dies d’examen, unes dates molt més endarrerides del que és habitual… Sigui com sigui, esperem que vagi molt bé a tots els qui s’hi presenten.

I us convidem a consultar aquest terme, i altres termes de l’àmbit, al Diccionari d’educació, disponible en línia, on podreu veure la definició de cada concepte i els equivalents en castellà, anglès i francès.

 

 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: asteroide

asteriode

El dia 30 de juny es commemora el Dia Internacional dels Asteroides, i per això us proposem el terme asteroide com a #termedelasetmana.

Fa referència a un cos menor del sistema solar de composició primordialment rocosa o metàl·lica, amb un diàmetre comprès entre un metre i mil quilòmetres, que orbita al voltant del Sol.

També se’n pot dir planeta menor, però convé no confondre aquest terme amb altres termes relacionats com ara meteor, meteoroide, meteorit o bòlid: consulteu en aquesta infografia interactiva les característiques pròpies de cadascun d’aquests cossos.

Des del punt de vista lingüístic, la forma asteroide prové de la paraula grega asteroeidḗs, un compost de les paraules astḗr, astéros ‘astre’ i eĩdos ‘forma’.

 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: desertificació

desertitzacio

El dia 17 de juny ha estat declarat per l’ONU el Dia Internacional de la Lluita contra la Desertificació. Per això, us proposem aquest terme, desertificació, com a #termedelasetmana, i recordarem la diferència amb el terme relacionat desertització.

El terme desertificació fa referència al procés de formació de deserts per influència de l’activitat de l’ésser humà; en canvi, la desertització es refereix al mateix procés, però quan és degut a causes naturals, sense influència humana.

Des del punt de vista de la formació, es tracta de dos termes creats per derivació: sobre la base substantiva desert (que prové del llatí desertus, amb el mateix significat) s’afegeixen dos sufixos verbals diferents (-itzar i –ificar), i se’ls atribueix de manera més o menys arbitrària un significat diferent, que és útil per a distingir els dos conceptes relacionats. Posteriorment amb la terminació –ció es formen els substantius corresponents.

L’ONU reclama, amb la celebració d’aquest dia internacional, que es faci atenció a la desertificació, que afecta més de 1.500 milions de persones arreu del món, i sobre la qual tots tenim capacitat d’influència, sovint amb gestos petits que poden semblar insignificants, però que multiplicats moltes vegades tenen la seva repercussió.

 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: arxiu

arxiu

Avui, 9 de juny, s’escau el Dia Internacional dels Arxius, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana el terme arxiu.

Amb la forma arxiu designem diversos conceptes més o menys relacionats emprats en diferents àmbits d’especialitat (la documentació, la informàtica, la informació, etc.), i, per tant, estrictament podem dir que es tracta de termes diferents. El que se celebra avui és el concepte vinculat a la documentació, que segons la norma ISO corresponent es defineix com un conjunt de documents que es conserven per a l’ús continuat. La mateixa norma indica que també s’anomena arxiu (o dipòsit d’arxiu) el lloc on es conserven els materials arxivístics; i que la mateixa paraula també fa referència a l’organització, la institució o el servei encarregat de seleccionar, adquirir, preservar i fer disponibles arxius (en aquest cas també se’n pot dir servei d’arxius).

En un àmbit com el de la informàtica, un arxiu (o fitxer) es refereix a un bloc lògic d’informació designat per un nom i configurat com una unitat per l’usuari.

Els arxius tenen una importància cabdal i fan una funció absolutament determinant en la societat de la informació en què vivim. La celebració d’aquest any, tanmateix, ha volgut centrar-se en l’element principal de l’arxiu, per fer-nos conscients que contràriament al que podria semblar, aquest element central no són les dades, sinó les persones: les persones que vetllen pels arxius i, és clar, les persones que n’han de fer ús, i per a les quals es mantenen, ordenen, conserven i tracten les dades.

 

[Font: TERMCAT]

Back to top