#termedelasetmana: signant

Encara són ben recents la Setmana Internacional de les Persones Sordes i el Dia Internacional de les Llengües de Signes, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana el terme signant.

Un signant és la persona, sorda o oient, que s’expressa per mitjà d’una llengua de signes.

Es tracta d’un terme de creació relativament recent, que es val del recurs de l’habilitació o conversió: la forma del gerundi del verb signar es nominalitza per a designar la persona que signa, com en altres casos ben tradicionals (acompanyantajudantconferenciant, etc.). En aquest cas, és clar, l’accepció del verb signar pertinent és la que es refereix al fet d’expressar-se per mitjà d’una llengua de signes. També s’ha creat, en oposició, el terme no-signant, per a la persona que no se sap expressar en aquesta llengua.

Hi ha aproximadament 25.000 signants en llengua de signes catalana, dels quals 12.000 són persones sordes que la tenen com a llengua primària de comunicació. Si voleu saber més coses sobre aquesta llengua podeu llegir aquest apunt.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: descarbonització

La Setmana Europea de la Mobilitat ha proposat, aquest any 2022, que posem l’atenció en el terme que us destaquem com a #termedelasetmana: descarbonització.

Fa referència a la reducció de la dependència dels combustibles fòssils i de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, generalment d’una manera progressiva. La descarbonització es considera una de les accions imprescindibles en l’actual situació d’emergència climàtica.

El terme carboni és a la base d’aquest terme, però amb un significat que ha adoptat fa relativament poc. Carboni designa estrictament un element químic, però segurament a partir del terme diòxid de carboni, en l’àmbit del medi ambient i la crisi climàtica ha passat a designar el conjunt de gasos amb efecte d’hivernacle que s’emeten a l’atmosfera. Si bé des del punt de vista de la química aquest nou ús del terme carboni podia considerar-se sorprenent i fins i tot inadequat, amb el pas dels anys s’ha consolidat, tant en català com paral·lelament en les llengües de l’entorn. En vam parlar amb més detall en aquest apunt.

Per a la creació del terme descarbonització s’han aplicat simultàniament dos processos de derivació: a la base carboni s’hi han afegit dos sufixos, el verbalitzador –itzar (que crearia el verb carbonitzar) i el nominalitzador –ció, que permet crear el substantiu corresponent (carbonització); i a més, l’adjunció del prefix des– permet donar al conjunt del terme el sentit contrari.

Trobareu el terme descarbonització tant en el Diccionari de l’emergència climàtica com en el Diccionari de mobilitat sostenible, al costat de molts altres termes ben rellevants si teniu interès en aquests àmbits temàtics.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: portada

Aquesta setmana ens volem tornar a fixar en un terme que, sovint, veiem utilitzat de manera imprecisa. Es tracta del terme portada, i de la diferència amb el terme relacionat coberta. Una diferència que moltes persones ja tenen present, però que pel que es veu en textos de diversa mena, encara no és de coneixement general.

Com es veu a la il·lustració que acompanya aquest text, la portada no és pas la part més externa del llibre, sinó una de les primeres pàgines de l’interior, que es caracteritza per incloure el títol de l’obra i, normalment, l’autor i l’editor. En general, a la pàgina posterior de la portada hi trobem la pàgina de crèdits, amb el copyright i altres blocs d’informació.

En canvi, la coberta (o tapa) sí que és la part més externa del llibre, normalment feta amb un cartó o un paper més gruixut, sovint il·lustrada. La coberta protegeix la part anterior, el llom i la part posterior del llibre (aquesta part posterior és la contracoberta). De vegades, els llibres es presenten encara amb una sobrecoberta, que cobreix la coberta pròpiament dita.

Per tant, quan passegem entre parades de la fira del llibre, o quan entrem a una llibreria i badoquegem entre els prestatges, el que veiem són les cobertes o sobrecobertes dels llibres. Si en volem veure les portades, els hem d’obrir.

Ah, i un consell per a estudiants: quan citeu un llibre en una bibliografia, és millor que prengueu les dades (títol, nom de l’autor, editorial, etc.) de la portada i de la pàgina de crèdits, i no pas de la coberta; en general, és més probable que la portada i els crèdits hagin estat revisats per l’autor del llibre, i en canvi la coberta sol seguir un procés de creació diferent que no sempre garanteix que l’autor l’hagi poguda revisar.

Si us interessa la terminologia relacionada amb el món del llibre, podeu consultar el diccionari en línia Terminologia del llibre, amb prop de dos-cents termes relatius a la indústria editorial corresponents a àrees com l’edició, la impressió, la comercialització i la publicitat.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: sobrereserva

El terme que us proposem com a #termedelasetmana sol tenir un ús més freqüent en períodes de vacances: és el terme sobrereserva, sovint anomenat amb l’equivalent anglès overbooking.

Fa referència a l’acció d’una empresa del sector turístic d’acceptar una reserva de places per a un allotjament, un viatge o una activitat superior al nombre de places realment disponibles, amb l’objectiu de cobrir possibles anul·lacions i no-presentacions i assegurar-se una ocupació plena.

El terme, semànticament transparent, està creat per composició, amb l’adjunció de la preposició sobre i el substantiu reserva, i calca el procés de creació de l’anglès, tal com també es pot documentar en altres llengües properes (sobrecontrataciónsobrerreserva o sobreventa en castellà; surréservation en francès).

Si us interessa la terminologia relacionada amb aquesta àrea, podeu consultar també aquestes tres infografies en què s’il·lustra terminologia pròpia dels aeroports, dels allotjaments o del treball en el sector turístic.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: reinfecció

Les notícies sobre l’augment de casos de COVID han posat d’actualitat el terme que us proposem com a #termedelasetmana: reinfecció.

Fa referència a la infecció nova, en una persona ja infectada per un bacteri o un virus determinat, per una soca o una variant diferent de la mateixa espècie de l’agent infecciós causant de la infecció inicial.

Des del punt de vista de la formació, es tracta d’un terme creat amb l’adjunció del prefix d’origen llatí re- (un dels prefixos més productius, que aporta la noció de ‘duplicació’, ‘per segona vegada’) al mot infecció, també d’origen llatí, llengua en què tenia sentits relacionats amb ‘sucar’, ‘tenyir’ o ‘tacar’, i d’aquest sentit ha passat a designar l’entrada d’un agent patogen en un organisme, amb capacitat de multiplicar-se activament i d’actuar com un estímul patogen, cosa que provoca una resposta immunitària de l’organisme infectat.

Si us interessa la terminologia relacionada amb l’actual pandèmia, us recomanem la consulta del Diccionari de la COVID-19, amb 500 termes en català i equivalents en 9 llengües. També en podeu consultar la versió en pdf, el Diccionari multilingüe de la COVID-19: cinc-cents termes per a entendre la pandèmia, editat per la Fundació Esteve. I si en voleu una aproximació més visual, podeu consultar la completa Infografia: COVID-19: termes clau.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: drets fonamentals

L’actualitat informativa a diversos punts del planeta posa en primer pla el terme que us proposem com a #termedelasetmana: drets fonamentals.

Fa referència al conjunt de drets humans bàsics, de caràcter universal, inalienable i inderogable, basats en els valors de la dignitat, la llibertat i la igualtat, que es recullen en les constitucions o altres normes jurídiques bàsiques dels estats o en tractats internacionals, i gaudeixen de protecció jurisdiccional. També se’n pot dir drets humans fonamentals, que de fet és la denominació completa del terme.

Es tracta d’un sintagma descriptiu i transparent, en què la base drets (humans) es complementa amb l’adjectiu fonamental, que fa referència als fonaments, a allò que és a la base, i té un ús metafòric freqüent, com en aquest cas.

Com que el terme designa un conjunt sovint indestriable, en general es fa servir en plural (drets fonamentals), però si cal fer referència a un dels drets en particular, s’hi fa servir el singular corresponent (dret fonamental).

Si us interessa la terminologia relacionada amb aquest àmbit, us aconsellem la consulta del Diccionari de relacions internacionals, amb més de 1.300 termes referits a les relacions internacionals i el marc jurídic i competencial dels actors internacionals. Cada fitxa terminològica conté una denominació catalana; sinònims, si n’hi ha; equivalents en castellà, francès i anglès; definició, i, sovint, notes explicatives. I també us pot interessar la infografia interactiva dedicada a la Declaració universal dels drets humans.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: martellet

Coincidint amb el Dia Europeu de la Música, el 21 de juny, hem publicat una nova infografia interactiva amb els termes corresponents a les parts del piano, i ara us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes més destacats d’aquest instrument, tot i que queda amagat a la vista: el terme martellet.

Fa referència a la peça del mecanisme d’un piano que consta d’un braç i un cap recobert de feltre i que té la funció de produir el so per percussió directa sobre les cordes. També se’n pot dir martell.

De fet, es tracta d’un dels diversos casos en què es designa amb la forma martell martellet una peça que, d’una manera o altra, presenta alguna analogia formal amb l’eina. N’hi ha exemples en anatomia, en tecnologia, en esports, etc. 

La il·lustració amb què acompanyem aquest text, extreta de la infografia, ja permet fer-se una idea de la complexitat que s’amaga sota la tapa d’un piano, just darrere de cada tecla. La propera vegada que admireu l’habilitat del pianista que interpreta alguna peça musical, hi podeu afegir també l’admiració per la suma d’habilitats que el temps ha acumulat i concentrat fins a fer possible la creació d’un instrument com el piano. La riquesa terminològica que veureu a la infografia n’és també una altra mostra.

I si us queda curiositat, també podeu admirar-vos amb les altres infografies d’aquesta sèrie, dedicades a la guitarra, el saxo i el violí.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: nit tropical

L’onada de calor que estem vivint aquests dies comporta també la difusió de termes especialitzats, com el que us proposem com a #termedelasetmana: nit tropical.

Fa referència exactament a la nit en què la temperatura mínima està entre 20 °C i 24,9 °C. Aquest és el terme precís, doncs, per anomenar la nit que per exemple s’ha viscut aquesta nit passada, 13 de juny, al barri de Gràcia de Barcelona, en què la temperatura no ha baixat de 24,6 °C.

També se’n pot dir nit calorosa, un sinònim potser menys cridaner però igualment adequat i precís.

I com en diem amb precisió terminològica de les nits en què el termòmetre no baixa dels 25 °C? Consulteu aquest apunt del portal Terra i hi trobareu tots els termes que designen les nits segons la temperatura que s’hi registra.

Quan el context no demani precisió terminològica, evidentment podeu fer servir qualsevol altra expressió popular que expressi que ha fet molta calor: això ja ho deixem a la vostra imaginació i creativitat.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: immunitat

Avui presentem el Diccionari multilingüe de la COVID-19: cinc-cents termes per a entendre la pandèmia, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes clau d’aquest àmbit: el terme immunitat.

Fa referència a la resistència congènita o adquirida d’un organisme contra una malaltia infecciosa o un antigen determinat. La immunitat es classifica, segons l’origen, en immunitat innata immunitat adaptativa i, segons el desencadenant de la resposta immunitària, en immunitat inespecífica (adreçada contra qualsevol agent patogen) i immunitat específica (adreçada contra un antigen concret).

Des del punt de vista de la forma, el terme prové del llatí immunitas, format a partir del prefix negatiu in– (im-) i la base munis, de munus, que volia dir ‘càrrec, responsabilitat’. Inicialment, doncs, s’aplicava en el sentit de ‘lliure de càrregues, de responsabilitats’ (un sentit que encara trobem en contextos com ara immunitat parlamentària, per exemple). En medicina va adoptar el sentit actual de lliure de contagis. De la mateixa família tenim altres formes com ara immuneimmunitari o immunologia.

Potser no serà sobrer que recordem que en tots els casos en català el prefix negatiu in– s’escriu amb m davant d’una altra m (intemporalinsensat, però immunitatimmaterialimmillorable, etc.).

Si voleu descobrir 500 termes com aquest, relacionats amb la pandèmia de COVID-19, consulteu el diccionari que presentem, en la seva versió en línia, permanentment actualitzada, o en l’edició en paper.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: cultura del consentiment

Què entenem per cultura del consentiment?

Designa la cultura en què es reconeix plenament l’autodeterminació sexual de les persones, es garanteix un consentiment sexual efectiu i s’assumeix responsabilitat social en l’erradicació de les violències sexuals.

És necessari un nou discurs, i per tenir veu en l’espai públic cal aportar les eines de transformació adequades; i una d’aquestes eines poderoses són els termes. Com apunta Alba Alfageme a Quan cridem els nostres noms, moviments com el #metoo han escrit un relat diferent i ens han mostrat dones referents recuperades, que es presenten com a supervivents després de passar un episodi de violència sexual. Posar noms a les violències contra les dones i creure en l’impacte de les paraules és un dels primers passos per a trencar el discurs del patriarcat.

Hi ha un altre final possible i molts altres inicis, també. De fet, el relat pot ser un altre de ben diferent, però fins ara ens pensàvem que no era possible. Sovint, fins que no veus definida una experiència o una situació de violència viscuda, no la pots identificar. Els termes són necessaris perquè moltes dones puguin identificar que allò que els ha passat és un delicte sexual i que es pot denunciar. Com deia Judith Butler en el seu darrer assaig, Quin món és aquest?, no hem de subestimar “el poder de les petites accions”.

I els termes poden esdevenir una eina més que contribueixi al trànsit social necessari de la cultura de la violació a la cultura del consentiment. El projecte Terminologia del consentiment sexual es presenta com un projecte obert i revisable, que es pot ampliar i modificar si escau amb les propostes de les usuàries i de les especialistes, i que té com a objectiu posar el focus en la cultura del consentiment i alhora posar nom a les agressions contra les dones.

Com a material educatiu complementari s’ha elaborat una infografia interactiva que pot servir com a eina pedagògica entre els joves i que els pot ajudar a identificar i denunciar situacions de violència sexual.

[Font: TERMCAT]