#termedelasetmana: identitat digital

identitat-digital

Aquesta setmana es duu a terme el Congrés de Govern Digital 2019, un “fòrum de debat de referència a Catalunya en l’àmbit de l’administració digital”, que en aquesta edició “pretén posar èmfasi en tots aquells projectes i iniciatives que persegueixen una transformació digital de les dinàmiques, processos i formes de treball de les organitzacions públiques”. Entre els conceptes clau que s’hi tractaran hi ha el que us proposem com a #termedelasetmana: identitat digital.

La identitat digital fa referència al conjunt de dades i d’informació relatives a un individu, una empresa o un organisme que els representen a internet, generades per aquests mateixos o per tercers.

El manteniment, la difusió, la preservació i l’ús d’aquest conjunt de dades és objecte d’anàlisi entre els especialistes de l’àmbit, i té una importància cabdal en un món en què la presència a internet ha esdevingut imprescindible per a empreses i organitzacions i molt rellevant també en l’àmbit més personal.

Des del punt de vista lingüístic, es tracta d’un sintagma descriptiu, en què a la base identitat (“Conjunt de característiques que fan que una persona o una comunitat sigui ella mateixa”, segons el diccionari normatiu) s’afegeix l’adjectiu digital, que ha anat estenent el seu significat original de ‘relatiu als dits’ per a referir-se posteriorment als dígits i, encara posteriorment, a tota mena de tractament de la informació en suport electrònic.

Si voleu consultar els equivalents d’aquest terme en altres llengües, o us interessen els altres conceptes relacionats amb l’àmbit, us podem recomanar entre altres recursos del TERMCAT la Terminologia de la ciberseguretat i també el Vocabulari de les xarxes socials.

#termedelasetmana: animalisme

manifestacio-animalista

Se’n parla des de fa anys, tot i que el concepte és relativament recent: us proposem animalisme com a #termedelasetmana.

Es tracta del moviment de defensa dels animals com a éssers sensibles, en contra de la seva explotació i maltractament i a favor del reconeixement d’uns drets bàsics dels animals.

Des del punt de vista lingüístic, és un exemple de formació per derivació. A la base animal (que prové del llatí) s’hi afegeix el sufix també d’origen llatí –isme, molt productiu, que aporta la idea de ‘doctrina, corrent’, com es veu en tants altres exemples com ara socialisme, idealisme o absolutisme.

De manera paral·lela, però amb el sufix –ista, també s’ha creat el terme animalista, que fa referència al seguidor de la doctrina.

El concepte es pot relacionar també amb altres formacions relativament recents, com ara el veganisme i altres formes relacionades especialment amb el règim alimentari, que trobareu recollides en aquest apunt.

#termedelasetmana: correcollir

correcollir

N’hi ha que ja l’han batejat com l’esport d’aquest estiu, i per això us el proposem com a #termedelasetmana: us ve de gust dedicar algun dia a correcollir?

Es tracta, efectivament, d’una activitat esportiva, però que comporta igualment un component de respecte pel medi, atès que consisteix a córrer o caminar, sovint en grup, mentre es van recollint en bosses les escombraries que es van trobant en el trajecte, sovint en espais naturals de grans ciutats, amb el doble objectiu de fer esport i contribuir a la netedat i el manteniment de l’entorn.

Potser en sentireu a parlar amb la forma plogging, creada en anglès a partir del suec plocka upp ‘recollir’ —d’acord amb l’origen suec d’aquesta activitat— i de jogging o running ‘córrer’.

La proposta catalana correcollir també es val del mateix recurs a la truncació, es proposa com a sinònim de la forma descriptiva córrer i netejar, i l’ha posada en circulació l’associació Plogging Girona. Ens en fem ressò i us proposem que la fem córrer (mai tan ben dit) tant com es pugui, a veure si podem generalitzar les formes catalanes. Si organitzeu o participeu en una correcollida, o en una cursa de córrer i netejar, no sabem si sereu els millors correcollidors o correcollidores, però és segur que hi guanyarà la vostra salut, hi guanyarà el medi ambient i hi guanyarà també la llengua.

#termedelasetmana: satèl·lit

satel-lit

El #termedelasetmana que us proposem és de plena actualitat pel que va passar ara fa 50 anys: el 20 de juliol de l’any 1969 l’ésser humà va poder posar els peus al satèl·lit de la Terra, i així la Lluna va deixar de ser un espai exclusiu de poetes, enamorats, somiadors i escriptors de ciència-ficció per passar a ser també terreny d’exploració per als astronautes.

Un satèl·lit és un cos del sistema solar que està lligat gravitatòriament a un planeta, al voltant del qual es desplaça descrivint una òrbita per l’espai. També se’n pot dir lluna (“les llunes de Júpiter”), tot i que en contextos especialitzats es considera preferible restringir l’ús de lluna per a fer referència al satèl·lit natural de la Terra (i en aquests contextos se sol escriure en majúscula: “la Lluna orbita al voltant de la Terra”).

Passa el mateix amb els equivalents castellà luna i francès lune, que, malgrat que el significat genèric sigui normatiu en les llengües respectives, en contextos especialitzats se solen reservar per al satèl·lit de la Terra. Els equivalents anglesos satellite i moon tampoc no tenen habitualment un valor genèric, sinó que solen reservar-se per a denominar, d’una banda, els satèl·lits artificials (satellite) i, de l’altra, els d’origen natural (moon).

Des del punt de vista lingüístic, és interessant observar que satèl·lit, en el sentit astronòmic, és una forma relativament recent, creada a partir del llatí satelles, que vol dir ‘guardià, servidor’: el satèl·lit es va concebre originalment, doncs, com un acompanyant, un servidor, del planeta (d’etimologia també ben bonica, atès que prové del grec planḗtēs, que vol dir ‘vagabund, errant’, per oposició als estels, que tenien posicions més fixes en l’esfera celeste).

Aquests dies el nostre satèl·lit recupera tot el protagonisme, i veiem reportatges, notícies i anècdotes relacionats amb la fita històrica de fa 50 anys. Si hi voleu afegir el coneixement vinculat amb la llengua i la terminologia, us aconsellem de visitar els termes de l’àrea temàtica d’astronomia, astrofísica i cosmologia del Diccionari de física en línia: hi trobareu un bon recull de termes, definits amb precisió i sovint amb interessants notes complementàries.

#termedelasetmana: esport de roda petita

roda-petita

Segur que n’esteu al cas: els World Roller Games 2019 han arribat a Barcelona, Mollet del Vallès, Sant Cugat, Terrassa i Vilanova i la Geltrú, i del 4 al 14 de juliol 4.120 atletes de 81 països participaran en 128 competicions diferents. Per això, el #termedelasetmana que us proposem és el terme que engloba totes les variants presents en aquests jocs: esport de roda petita.

Fa referència a cadascun dels esports que es practiquen desplaçant-se per una superfície llisa i dura, aprofitant el pendent o bé impulsant-se a cops de peu, sobre un aparell consistent en una planxa per a cada peu o una sola planxa per a tots dos que van proveïdes de rodes de petites dimensions.

Els aparells propis dels esports de roda petita són els patins de rodes, els patins en línia, el monopatí i el patinet. I són esports de roda petita reconeguts per la World Skates (que és el nom actual de la federació internacional) l’alpí en línia, el descens, l’estil lliure d’escúter, l’estil lliure en línia d’eslàlom, l’estil lliure en línia de carrer, l’hoquei sobre patins, l’hoquei sobre patins en línia, el partit de patinatge, el patinatge artístic de rodes, el patinatge de monopatí i el patinatge en línia de velocitat.

Ja ho veieu: hi ha disciplines amb una llarga tradició i implantació a casa nostra, com ara l’hoquei sobre patins; d’altres, amb menys anys de tradició, però en què els esportistes catalans excel·leixen, com ara el patinatge artístic; i altres disciplines ben noves, que gràcies a aquests Jocs Mundials de Patinatge podrem descobrir.

#termedelasetmana: cop de calor

cop_de_calor

El #termedelasetmana que us proposem és un d’aquells termes que, per desgràcia, l’actualitat informativa fa presents cíclicament. En aquest cas, el sentim associat a períodes com l’actual, en què les temperatures es disparen; i és llavors quan apareix a les notícies el terme cop de calor.

Es tracta d’una síndrome polisistèmica greu produïda per un augment patològic de la temperatura corporal amb fallida dels mecanismes termoreguladors, que s’esdevé en individus exposats agudament a una calor ambiental excessiva o que efectuen exercicis físics intensos.

Típicament, un cop de calor es pot presentar en persones que fan una activitat física intensa a l’aire lliure (esport i activitats laborals), i també en grups vulnerables que tenen factors de risc associats, com ara gent gran, nadons, embarassades, persones amb malalties cròniques, persones amb discapacitats físiques o psíquiques que tenen limitada la seva autocura, persones fràgils que viuen soles, etc.

Des del punt de vista lingüístic, és una formació sintagmàtica i metafòrica, en què l’efecte que produeix es relaciona amb els efectes que produeixen els cops.

Si en voleu conèixer més detalls, podeu consultar l’entrada corresponent del Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). I encara que la consulta d’un diccionari no es pot considerar un exercici físic intens, quan fa tanta calor sempre és millor fer-ho a l’ombra o en ambients ben condicionats!

#termedelasetmana: orgull LGBT

orgull_gai

Aquesta setmana, concretament el dia 28 de juny, se celebra el Dia de l’Orgull LGBT. La forma orgull LGBT (o orgull gai, com s’havia anomenat tradicionalment) designa dues coses: d’una banda, el sentiment d’autoestima i satisfacció que sent una persona del col·lectiu LGBT en relació amb la pròpia orientació sexual o identitat de gènere, i, d’altra banda, el conjunt d’actes reivindicatius dels drets de les persones LGBT que tenen lloc el dia 28 de juny.

La celebració de l’orgull LGBT d’aquest any és especial, perquè es commemoren els 50 anys de la coneguda revolta de Stonewell, que va donar el tret de sortida al moviment d’alliberament del col·lectiu. Tot va començar la matinada del 28 de juny de 1969 a Nova York, quan la policia, com de costum, va entrar en un bar freqüentat per persones LGBT (l’Stonewall Inn, encara avui en actiu, al barri de Greenwich Village) amb la intenció d’identificar la gent que hi havia dins i fer detencions.

Aquell cop, però, la policia hi va trobar resistència i es van desencadenar un seguit d’aldarulls, en molts casos violents, que van durar dies i que van mobilitzar bona part de la comunitat LGBT de Nova York. Poc després, van sorgir els primers grups organitzats d’activistes, que van iniciar una lluita, que encara continua avui, per a equiparar els drets de les persones LGBT als de la resta de persones i per a aconseguir que cadascú pugui viure amb llibertat la seva orientació sexual i la seva identitat de gènere. Tant de bo que no es perdi el que s’ha aconseguit amb l’esforç de tanta gent i que la lluita continuï viva per guanyar tot el que encara falta.

Podeu consultar aquesta terminologia i altres termes de l’àrea en el Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual, trans), de Marta Breu, elaborat amb l’assessorament del TERMCAT.

Bon dia de l’orgull!

#termedelasetmana: química física

quimica-fisica

Aquesta setmana, el TERMCAT, amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya i d’Enciclopèdia Catalana, ampliem el Diccionari de química amb una nova àrea temàtica que és una de les branques més importants de la química: la química física. I per això us proposem aquest terme com a #termedelasetmana.

La química física és la disciplina pertanyent a un àmbit multidisciplinari que s’ocupa dels fenòmens químics, o d’interès per a la química, descrits i analitzats des d’una perspectiva fisicomatemàtica, i que té com a principal objectiu arribar a conèixer els fonaments teòrics dels fenòmens químics i les lleis que els regeixen. La química física permet caracteritzar els problemes estudiats en una escala habitual de laboratori des d’un nivell macroscòpic o fenomenològic, com també descriure’n d’altres en els seus aspectes més microscòpics o moleculars.

Mentre que la denominació química física s’utilitza en contextos químics, en l’àmbit de la física s’utilitza la denominació fisicoquímica.

Si voleu saber més sobre la química física, consulteu el Diccionari de química: hi trobareu més de 700 nous termes relacionats amb els fonaments teòrics i les lleis de la química.

#termedelasetmana: petaflop

petaflop

El #termedelasetmana que us proposem, petaflop, té una forma que fa pensar en el nom d’alguna mena de llaminadura infantil, però fa referència a una cosa ben diferent. Se’n parla força aquests dies que s’ha sabut que Barcelona acollirà un nou supercomputador en el marc d’una inversió de fons europeus. I per mirar d’explicar-nos la capacitat de càlcul que tindrà aquesta nova infraestructura ens han dit que el futur MareNostrum 5 tindrà una potència pic de 200 petaflops.

Un petaflop és una unitat de mesura de la potència de càlcul d’un supercomputador, que correspon a mil bilions d’operacions de coma flotant per segon. El terme petaflop està format amb el prefix peta- i la base flop (o flops).

El prefix peta– forma part del conjunt de prefixos que es fan servir en el sistema internacional d’unitats per a indicar múltiples i submúltiples de les unitats. D’aquests prefixos, n‘hi ha de ben coneguts, com deca– (que indica 101), hecto– (102), kilo– (103), mega– (106) o fins i tot giga– (109), i d’altres que tenen un coneixement més reduït, perquè fan referència a mesures que no són habituals fora de certs àmbits especialitzats: tera– (1012), peta– (1015), exa (1018), zetta (1021) i yotta (1024). O sigui, que un petaflop correspon a mil teraflops o a un milió de gigaflops, per exemple. Convé tenir en compte que totes aquestes formes s’escriuen amb minúscula inicial.

Pel que fa a la base, flops prové de l’acrònim del sintagma anglès floating-point operations per second. Malgrat que la forma de singular lògica seria flops, amb la essa final de second (per exemple, 1 petaflops), actualment es tendeix a associar la essa final a una marca de plural i s’utilitza majoritàriament flop en singular i flops en plural (1 petaflop, 10 petaflops).

#termedelasetmana: acolliment familiar

familia_acollida

Del 31 de maig al 8 de juny es duu a terme la Setmana de l’Acolliment Familiar a Catalunya, amb un conjunt d’activitats de presentació i promoció d’aquesta iniciativa arreu del territori. Ens hi afegim i us proposem com a #termedelasetmana el terme clau d’aquest àmbit: acolliment familiar.

Es tracta d’una forma de protecció dels menors desemparats que consisteix a confiar-los provisionalment a una família fins que puguin tornar amb la família pròpia. Com s’explica en el material de difusió de la Setmana, “L’acolliment familiar és un gest desinteressat que ofereix a les famílies la possibilitat d’acollir un infant que, per circumstàncies familiars i per un temps determinat, necessita trobar un nou entorn on rebre l’estimació, la tendresa, la comprensió, l’atenció i la dedicació que es mereix.”

Des del punt de vista lingüístic, el terme és un exemple de sintagma descriptiu, format sobre la base del substantiu acolliment, creat per derivació sobre el verb acollir, i aquest a partir de collir (del llatí collĭgĕre ‘aplegar’), al qual s’afegeix l’adjectiu familiar (‘relatiu a la família’, també d’origen llatí), que en circumscriu el sentit i l’àmbit d’aplicació.

Com en molts altres casos, la rellevància del terme que us proposem no l’hem de buscar en els aspectes lingüístics, sinó en el concepte que s’hi vehicula. Us convidem, doncs, a conèixer amb més detall l’acolliment familiar, una iniciativa social que és de justícia promoure.