#termedelasetmana: telemàtica

telematica

Aquests dies l’actualitat informativa ha posat en primer pla el terme telemàtica, i per això us el proposem com a #termedelasetmana.

Es refereix al conjunt de tècniques que apliquen alhora la informàtica i les telecomunicacions. Té ús com a substantiu (“la telemàtica permet dur a terme…”), i també com a adjectiu (telemàtic -a), en contextos com ara votació telemàtica, investidura telemàtica, etc.

Des del punt de vista de la formació, aquest terme presenta alguna particularitat, perquè el recurs a l’adjunció de prefixos a formes ja truncades és un tipus de formació relativament poc freqüent, i els experts no el solen recomanar perquè pot donar peu a formes poc transparents semànticament. En aquest cas concret, es tracta d’afegir el formant d’origen grec tele– (que vol dir ‘a distància’) a –màtica, una terminació compartida per diverses formes (automàtica, informàtica, matemàtica, gramàtica…), que aquí s’ha de considerar un fals sufix procedent de l’escapçament del mot informàtica, com també passa per exemple a ofimàtica. Ho acaba de confirmar la cerca documental, que mostra que en les primeres ocurrències del terme telemàtica (cap als anys 80 del segle passat), aquest molt sovint convivia amb la forma completa teleinformàtica, que ara ha caigut en desús.

Val a dir que el terme telemàtica (igual que ofimàtica) també havia experimentat en els últims anys un notable retrocés en favor d’altres termes amb significats més o menys afins, com ara tecnologies de la informació i la comunicació o TIC, noves tecnologies, o, simplement, telecomunicacions (atès que avui segurament la noció de ‘comunicació a distància’ ja s’entén que habitualment es fa amb alguna mena de suport informàtic i no cal que el terme ho especifiqui), o amb altres recursos com ara l’adjectiu virtual, les expressions en línia o a distància, etc.

La presència del terme en certs textos legals o reglamentaris segurament explica la revifalla en l’ús de telemàtica que estem comprovant aquests dies, i confirma la importància que té l’ús de la terminologia més adequada en els textos legals.

#termedelasetmana: esclafit

esclafit

Aquest diumenge 7 de gener s’han produït a Catalunya, concretament al Bages i a l’Empordà, uns fenòmens meteorològics especialment notables, que els experts estan analitzant per determinar si han estat tornados o esclafits. Com que tornado és una paraula prou generalitzada, us proposem com a #termedelasetmana el terme esclafit, que potser és menys conegut.

Un esclafit és un corrent d’aire descendent molt violent associat a fenòmens convectius que en arribar a prop de terra s’expandeix horitzontalment a gran velocitat. Els esclafits, com els tornados, poden causar estralls, però els efectes en el territori són diferents, i això —juntament amb els possibles documents gràfics que s’hagin pogut obtenir— és el que permetrà als especialistes determinar quin és exactament el fenomen que s’ha esdevingut aquesta setmana.

La forma esclafit és una alternativa catalana al manlleu anglès downburst, proposada pels experts de l’àmbit i que ja ha tingut una considerable difusió, tant en textos especialitzats com de divulgació i en mitjans de comunicació.

#termedelasetmana: circumscripció electoral

circumscripcio_electoral

Aquesta setmana està especialment condicionada per les eleccions. Entre l’extensa terminologia electoral, us proposem com a #termedelasetmana el terme circumscripció electoral.

Fa referència tant a la divisió del territori a la qual s’assigna l’elecció d’un o de diversos escons com al conjunt d’electors inclosos en aquesta divisió territorial.

Per tant, és ben probable que en les notícies sobre l’escrutini es faci servir aquest terme, que des del punt de vista de la formació és un bon exemple de cultisme: circumscripció és un substantiu derivat del verb circumscriure, que prové del llatí circumscrībĕre, estrictament ‘escriure al voltant’, però utilitzat des de les primeres documentacions amb el sentit de ‘encerclar, limitar, restringir’. Convé notar que tant el verb com el substantiu en català s’escriuen amb m, i no pas amb n com es fa en castellà i en francès.

Si us interessa la terminologia electoral, trobareu aquest terme i molts més, amb equivalents en diverses llengües i amb les definicions corresponents, a la Terminologia electoral bàsica.

#termedelasetmana: malaltia infecciosa

malaltia_infecciosa

Aquesta setmana, la tria del #termedelasetmana és especialment evident: aquesta és la setmana de la Marató de TV3, dedicada aquest any a les malalties infeccioses. Per tant, el #termedelasetmana que us proposem és precisament aquest: malaltia infecciosa.

Es refereix a una malaltia causada per microorganismes patògens, que pot romandre localitzada o estendre’s sistèmicament i que pot ser transmesa directament o indirectament d’un organisme a un altre. Les malalties infeccioses són causades per bacteris, virus, fongs o protozous.

Si us interessa obtenir més informació sobre aquest terme, us recomanem que consulteu aquest material interactiu, en format de targetes reversibles, que difon alguns dels termes relacionats més destacats.

I si el que us interessa és la informació sobre la resta de la terminologia relacionada amb les malalties infeccioses, us convidem a visitar la Terminologia de les malalties infeccioses, que acabem de publicar amb els 220 termes més rellevants d’aquest sector.

#termedelasetmana: criptomoneda

criptomoneda

Aquesta setmana, des del TERMCAT i amb la col·laboració del CESICAT, hem publicat la Terminologia de la ciberseguretat, un diccionari dedicat a un àmbit de plena actualitat i d’interès molt generalitzat. Per això, us proposen com a #termedelasetmana un dels termes d’aquest recull: el terme criptomoneda.

Es tracta de la moneda virtual basada en la criptografia, és a dir, en les tècniques de xifratge de dades. Des del punt de vista de la formació, el terme s’ha creat amb l’adjunció del formant cripto– (del grec kryptós ‘amagat’) a la base substantiva moneda (amb una etimologia curiosa: prové del llatí moneta ‘anunciadora’, que era el sobrenom de la deessa Juno, en el temple de la qual és on es van encunyar les primeres monedes).

El terme criptomoneda s’ha fet més o menys conegut arran de les notícies vinculades al bitcoin, la criptomoneda més popular.

Si voleu més informació sobre els bitcoins, les altres criptomonedes i molts altres conceptes d’aquest àmbit, consulteu la nova Terminologia de la ciberseguretat: us hi esperen prop de 260 termes relacionats amb el món de la seguretat a la xarxa.

#termedelasetmana: banc d’aliments

RecapteAliments2017Aquesta setmana de seguida hem tingut clar quin terme podíem destacar com a #termedelasetmana, i estem segurs que els nostres seguidors estaran d’acord amb la tria: destaquem el terme banc d’aliments.

Un banc d’aliments és una organització sense ànim de lucre basada en el voluntariat que té l’objectiu de recuperar excedents d’aliments i redistribuir-los entre les entitats que atenen persones que no poden cobrir amb els seus propis recursos les necessitats bàsiques d’alimentació.

Els dies 1 i 2 de desembre estem tots convidats a col·laborar en el Gran Recapte d’Aliments de l’any 2017. Els organitzadors ens proposen que acumulem #TonesDeVoluntat i, és clar, d’aliments.

I, un cop feta la vostra aportació, ja sigui com a voluntaris o donant aliments, potser us interessarà aprofundir en la terminologia relacionada amb aquest àmbit, que podeu trobar en el Diccionari de serveis socials.

#termedelasetmana: seriòfil

seriofil

El dia 21 de novembre s’escau el Dia Mundial de la Televisió, establert per l’ONU l’any 1996 per convidar els Estats a promoure programes centrats en la pau, la seguretat, el desenvolupament econòmic i social i la cultura. Ens afegim a la commemoració amb un dels termes que el consum de televisió ha posat en circulació: es tracta del terme seriòfil | seriòfila.

Un seriòfil és una persona aficionada a les sèries de televisió. És un terme de creació relativament recent, en què s’adjunta el formant –fil (del grec phílos ‘amic’, ‘amant’) a la base substantiva sèrie (que prové del llatí series). Com que el sistema de creació segueix el patró de les formacions cultes creades amb el mateix sufix, la vocal d’enllaç més adequada és la -o, com es veu en casos paral·lels (germanòfil, bibliòfil, cuinòfil, acidòfil, etc.). No és recomanable, per tant, la forma *serièfil.

Si sou seriòfils, doncs, us desitgem que gaudiu molt de les vostres sèries preferides, tant en el Dia de la Televisió com la resta de dies de l’any.

#termedelasetmana: diabetis mellitus

diabetis

El dia 14 de novembre és el Dia Mundial de la Diabetis, dedicat aquest any 2017 especialment a les dones. Us proposem, doncs, com a #termedelasetmana el terme que es refereix a un dels tipus més freqüents d’aquesta malaltia: la diabetis mellitus.

La diabetis mellitus és una malaltia metabòlica que es caracteritza perquè l’organisme fa un ús escàs de la glucosa. La glucosa és un sucre que, quan arriba a les cèl·lules, actua com a font d’energia en els processos vitals. Si el cos és incapaç d’aprofitar-la, en lloc de penetrar a les cèl·lules, s’acumula a la sang i provoca una hiperglucèmia, que pot tenir conseqüències greus. Per tant, la diabetis mellitus és una malaltia que requereix un bon control metabòlic per evitar o frenar possibles complicacions a llarg termini.

Pel que fa als aspectes lingüístics, convé fixar-se, per una banda, en la vocal final de diabetis, que en català és una i. Pel que fa al mot mellitus, és d’origen llatí (‘de la mel’), i en els contextos més habituals, tant especialitzats com de divulgació, no se sol escriure en cursiva, sinó en rodona (i se sol pronunciar com si hi hagués una sola ela).

La data de celebració d’aquest esdeveniment commemora l’aniversari del naixement de Frederick Grant Banting, un dels descobridors de la insulina l’any 1922.

#termedelasetmana: magrana

magrana

Us proposem com a #termedelasetmana un altre dels productes típics de les taules de tardor: la magrana.

Si la setmana passada us proposàvem una tímida reivindicació del moniato, aquesta setmana ens fixem en aquest fruit, tan ben descrit pel diccionari normatiu: “fruit del magraner, globós i vermellós, de pela coriàcia coronada pels lòbuls del calze, i amb nombroses granes comestibles carnoses, vermelles i translúcides, disposades en grups delimitats per un tel groc”.

Com la majoria de termes referits a plantes amb aprofitament humà, la fitxa que trobareu a Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana presenta un bon nombre de variants documentades en diversos documents especialitzats, referides al fruit (balàustia, malgrana, mangrana, milgrana, etc.), a la planta (magraner, magranera, rosa balàustia, etc.) o a la flor (badabadoc, badaloc o badoc).

Us convidem a visitar la fitxa i, és clar, a tastar alguna magrana ben bona, per exemple sucant les granes en un bon vi. Que aprofiti!

#termedelasetmana: moniato

moniato

El #termedelasetmana que us proposem té un puntet d’humil reivindicació. Es tracta del terme moniato, que fa un paper de secundari en la pel·lícula d’aquests dies al voltant de Tots Sants, i deixa tot el protagonisme a panellets, castanyes i, és clar, a les estrelles arribades de ben lluny disfressades de Halloween.

Es tracta d’un bon exemple de terme viatger, perquè, com les disfresses de por i la canalla reclamant llaminadures, també té origen a Amèrica, tot i que més cap al sud, cap a les Antilles.

En català, la forma normativa és moniato, que es pot referir tant al tubercle comestible com a la planta (que també es pot anomenar moniatera), però si consulteu la fitxa corresponent de Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana, hi trobareu un bon nombre de variants que s’han documentat en diverses obres especialitzades. En castellà, en canvi, es designa prioritàriament amb la forma boniato (i només secundàriament s’admet moniato). Tant en català com en castellà també és admesa la forma batata (que remet al nom científic).

En digueu com en digueu, aquests dies us convidem a menjar-ne algun, ben cuitet al caliu d’un foc de llenya, dolcet, amb la carn ataronjada i toveta. Potser no és tan atractiu com una pel·lícula plena d’ensurts, però és ben probable que el seu gust us lligui, d’una manera més o menys inconscient, a tot un fil de tradicions que seria una llàstima perdre.