Categoria: #termedelasetmana

#termedelasetmana: airejador

TermcatDeixa un comentari

La sequera que vivim des de fa temps fa que tots ens plantegem maneres d’estalviar aigua, i una de les maneres més simples és la que es designa amb el terme que us proposem com a #termedelasetmana: airejador.

Fa referència al dispositiu col·locat a l’extrem d’una aixeta que barreja l’aigua amb aire, utilitzat per a produir un doll d’aigua abundant i suau i permetre, alhora, l’estalvi d’aigua.

La denominació més estesa és airejador, però també se’n pot dir aerador o aerificador. En el cas de airejador, és una creació per sufixació a partir del verb airejar, creat al seu torn sobre aire. Les formes aerador i aerificador prenen com a base la forma llatina del mot aire (āēr, āĕris, i aquest del grec aḗr, aéros).

Si no ho heu fet ja, us animem a comprovar si a les aixetes de casa hi teniu un airejador, i si descobriu que no, segurament els hi podeu instal·lar sense cap dificultat. És una manera ràpida i immediata d’estalviar aigua. Tanmateix, recordem que la millor manera d’estalviar aigua és fer-ne un consum responsable, i tancar les aixetes sempre que puguem (encara que tinguin airejador).

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: acció humanitària

TermcatDeixa un comentari

El terme que us proposem com a #termedelasetmana, lamentablement, és present a l’actualitat informativa dia sí dia també, i és potser l’única finestra d’esperança quan es parla de conflictes bèl·lics i altres catàstrofes: és el terme acció humanitària.

Fa referència al conjunt d’accions d’ajut a víctimes de desastres orientades a garantir-ne la subsistència i la seguretat, a protegir-ne els drets fonamentals i a defensar-ne la dignitat.

Els principis tradicionals de l’acció humanitària són la humanitat, la imparcialitat, la neutralitat, la independència i la universalitat. En el marc de l’acció humanitària, la protecció dels drets fonamentals de les víctimes inclou, per exemple, la defensa dels drets humans, el testimoniatge, la denúncia, la pressió política o l’acompanyament.

Des del punt de vista de la formació, es tracta d’un terme sintagmàtic transparent semànticament: a la base acció (“Manifestació d’una força, manera d’obrar d’una causa, acompliment d’una funció”, segons el diccionari normatiu) s’afegeix l’adjectiu humanitari -ària (“Que s’interessa pel bé de la humanitat”).

Trobareu aquest terme, i molts altres termes que s’hi relacionen, amb la definició i els equivalents en diverses llengües, al Diccionari de relacions internacionals, que entre altres àmbits també recull termes vinculats al manteniment de la pau i la seguretat internacionals, els drets humans, l’acció humanitària i la cooperació al desenvolupament.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: terminologia

TermcatDeixa un comentari

Des de fa uns quants anys, des del TERMCAT destaquem cada setmana un #termedelasetmana. I aquesta setmana, en què coincideixen a Barcelona els Espais Terminològics i la Cimera de l’Associació Europea de Terminologia, ens ha semblat especialment oportú destacar el terme terminologia.

La terminologia és l’estudi de les nocions pròpies dels llenguatges d’especialitat i de les seves denominacions. En fonts de referència es defineix com la ciència que estudia l’estructura, la formació, el desenvolupament, l’ús i la gestió de la terminologia en diverses àrees temàtiques. Com es pot veure en aquesta definició, també es fa servir el mateix mot terminologia per a designar el conjunt de termes propis d’un àmbit d’especialitat concret (per exemple, la terminologia de la química o la terminologia del futbol).

Des del punt de vista de la formació, terminologia és un exemple de formació culta, a partir de la base termino– (del llatí terminus ‘límit, terme’) i el formant –logia (del grec lógos ‘paraula, teoria, tractat’).

Si us interessen la terminologia i la llengua, no perdeu l’ocasió de seguir tota l’activitat del TERMCAT: seguiu-nos a les xarxes socials i registreu-vos al web, i us podrem enviar cada mes el nostre butlletí amb un recull de les notícies i dels apunts publicats relacionats amb l’actualitat informativa.

(Font: TERMCAT)

#termedelasetmana: astrobiologia

TermcatDeixa un comentari

Aquest any la Setmana de la Ciència té com a fil conductor la celebració de l’Any Joan Oró, que commemora el centenari del naixement d’aquest gran científic català. Nosaltres hi volem afegir un granet de sorra terminològic, i per això us proposem com a #termedelasetmana el terme que fa referència a l’especialitat en què excel·lí Joan Oró: l’astrobiologia.

L’astrobiologia és la branca interdisciplinària de la ciència que té per objectiu l’estudi de l’origen, l’evolució i la distribució de la vida en l’univers.

Des del punt de vista de la formació, el terme està compost pels formants astron, que vol dir ‘estel’; bios, que vol dir ‘vida’, i logos, que vol dir ‘paraula’ o ‘ciència’.

Joan Oró és considerat un referent mundial en l’àmbit de l’astrobiologia i la bioquímica aplicades principalment a la recerca sobre l’origen de la vida i l’existència de vida en altres planetes. També va liderar estudis rellevants sobre la possible presència de compostos orgànics en sediments terrestres, meteorits i mostres de la Lluna i de Mart.

Si voleu conèixer més detalls sobre la recerca que va dur a terme Joan Oró i la transcendència que ha tingut en les línies de recerca actuals, i a més, voleu descobrir la terminologia que s’hi relaciona, us recomanem l’article del Butlletí Recercat Joan Oró, una mirada des de la terminologia.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: zombi

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana, al costat dels panellets i dels moniatos, és ben probable que trobeu qui celebra la festa de Halloween, importada des dels Estats Units per mitjà de pel·lícules, sèries i tota la maquinària del màrqueting. I per celebrar-la, potser veureu mainada i gent gran disfressada d’uns personatges que ja s’han fet un lloc a l’imaginari col·lectiu: els zombis.

S’han fet un lloc a l’imaginari i també al diccionari normatiu, és clar, que recull l’entrada zombi des de l’edició del 1995. I avui us proposem com a #termedelasetmana els casos en què els zombis també han arribat fins a la terminologia específica: es tracta dels termes de l’àmbit de la informàtica ordinador zombi i xarxa de zombis, i el terme d’economia banc zombi.

Es tracta d’usos metafòrics, en què a partir de la imatge del zombi com a ‘persona sense voluntat ni parla, capaç únicament de fer moviments automàtics, que havia mort i ha tornat a la vida per art de bruixeria’, es creen sintagmes que donen la idea d’un ordinador o d’un banc que, per algun motiu, no actuen per voluntat pròpia.

Des del punt de vista de la formació, es pot destacar que, com es veu en aquests casos, la metàfora no és un recurs exclusiu de la poesia, sinó que també té ús en terminologia. Pel que fa a la forma, zombi és un mot d’origen crioll, que llengües com l’anglès i el francès han vehiculat arreu fins a fer-lo d’ús pràcticament universal, amb grafies lleugerament adaptades a les diverses llengües d’arribada.

Us convidem a consultar les entrades dels termes que hem destacat, i si us agraden les pel·lícules i sèries de zombis, esperem que aquests dies en pugueu veure una bona colla, mentre assaboriu alguna castanya, panellets i moniatos.

(Font: TERMCAT)

#termedelasetmana: canvi climàtic

TermcatDeixa un comentari

El dia 24 d’octubre és el Dia Internacional contra el Canvi Climàtic, i per això us proposem precisament canvi climàtic com a #termedelasetmana.

Fa referència a la variació de les característiques climàtiques, en particular de la temperatura, la quantitat de precipitació i la freqüència o intensitat del vent, que té lloc al llarg del temps en un indret determinat com a conseqüència de fenòmens d’origen natural o, més generalment, derivats de l’activitat humana.

En el context de la política ambiental, el terme canvi climàtic se sol fer servir específicament per a designar el canvi causat per activitats antropogèniques, com ara la indústria, el turisme, la mobilitat, l’agricultura intensiva i la ramaderia intensiva, i les activitats que hi estan relacionades (crema de combustibles fòssils, desforestació, etc.).

I entre les causes d’origen natural que el podrien provocar hi hauria la variació en la intensitat de la radiació solar, les variacions orbitals, els impactes de meteorits de grans dimensions, la deriva continental, els canvis en la circulació oceànica o les erupcions volcàniques.

El canvi climàtic està estretament relacionat amb els termes crisi climàtica i emergència climàtica, en una mena d’escala conceptual en què, per desgràcia, sembla que la humanitat ja ha pujat massa esglaons. Confiem que jornades com el Dia Internacional del Canvi Climàtic, promogut per les Nacions Unides, serveixin per a despertar encara més les consciències i que tots hi fem allò que estigui a les nostres mans.

Podeu consultar més termes relacionats amb aquests al Diccionari de l’emergència climàtica.

#termedelasetmana: model de llenguatge extens

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana des del TERMCAT us presentem una infografia interactiva amb alguns dels termes principals relacionats amb la intel·ligència artificial, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes clau d’aquest àmbit: model de llenguatge extens.

I és que si volem entendre què hi ha al darrere del xat GPT anem a parar a aquest terme, en anglès large language model (també té molt d’ús la sigla LLM). Es tracta d’un model d’aprenentatge automàtic capaç de modificar una gran quantitat de paràmetres de manera autònoma mentre aprèn per efectuar diverses tasques de processament del llenguatge natural, com ara generar i classificar text, respondre preguntes de manera conversacional i traduir text.

La forma catalana és un calc de la denominació anglesa, ben transparent des del punt de vista semàntic. També es proposa la sigla equivalent MLE, que pot ser útil en determinats contextos d’ús. La qualificació extens s’explica perquè aquest model és capaç de tractar una gran quantitat de dades de manera genèrica, i pot detectar-hi patrons i prendre decisions sense la necessitat de seguir instruccions predeterminades.

Trobareu aquest terme i altres de relacionats en la infografia Intel·ligència artificial: vocabulari bàsic, i també al Cercaterm.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: càmper

TermcatDeixa un comentari

Aquests dies es duu a terme el Saló Internacional del Caravàning, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes més característics d’aquest sector: el terme càmper.

Fa referència a la furgoneta condicionada com a habitatge, utilitzada generalment en períodes de vacances.

El terme té origen en la reducció adaptada de la forma anglesa camper van, tot i que en anglès no s’utilitza la forma abreujada i el terme camper van té un sentit força genèric. L’anglicisme s’utilitza paral·lelament en castellà i en italià, llengües en què fins i tot es documenta en obres lexicogràfiques. L’adaptació càmper, que adequa la denominació a les regles ortogràfiques d’accentuació en català, és mínima i té el suport dels especialistes consultats.

També tenen molt d’ús les formes derivades camperitzar i camperització, que fan referència a l’acció de condicionar una furgoneta com a càmper.

Al Saló Internacional del Caravàning podreu veure algunes de les furgonetes que es comercialitzen com a càmper, i si sou dels que us agrada fer-vos les coses vosaltres mateixos, segurament també hi podreu prendre idees per a fer la vostra pròpia camperització.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: espai ultraterrestre

TermcatDeixa un comentari

Des del 1999, cada any, entre el 4 i el 10 d’octubre se celebra la Setmana Mundial de l’Espai, una iniciativa de les Nacions Unides per a recordar les contribucions de la ciència i de la tecnologia espacials a la millora de la condició humana. En aquest marc, us volem proposar com a #termedelasetmana el terme espai ultraterrestre.

Fa referència a l’espai situat fora dels límits de l’atmosfera, en el qual cap estat exerceix sobirania, i que està sotmès als tractats internacionals i a altres normes internacionals.

L’espai ultraterrestre comença on s’acaba l’espai aeri, però la delimitació de la frontera entre l’espai ultraterrestre i l’espai aeri no és clara i pot respondre a criteris diversos. D’acord amb criteris científics, es pot situar en el límit de l’atmosfera o en el límit del camp gravitatori de la Terra; d’acord amb criteris funcionals, es pot situar a l’altura fins a la qual pot volar una aeronau o en el punt més baix en què orbita un satèl·lit artificial; finalment, d’acord amb criteris zonals, es pot situar entre els 90 i els 110 quilòmetres d’altura.

Des del punt de vista de la forma, es tracta d’un terme sintagmàtic, en què a la base espai (que en aquest context seria una reducció del que al diccionari normatiu es recull com a espai còsmic, és a dir, ‘espai que hi ha més enllà de l’atmosfera terrestre’) s’afegeix l’adjectiu ultraterrestre, format pel prefix ultra– (forma d’origen llatí que indica ‘més enllà’) i l’adjectiu terrestre (‘relatiu o pertanyent a la Terra’).

Com es pot deduir del significat, el terme forma part del Diccionari de relacions internacionals, en què podreu consultar més de 1.300 termes relacionats amb les relacions internacionals i el marc jurídic i competencial dels actors internacionals. Cada fitxa terminològica conté una denominació catalana; sinònims, si n’hi ha; equivalents en castellà, francès i anglès; definició, i, sovint, notes explicatives.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: operació unitària

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana, el TERMCAT, amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya i d’Enciclopèdia Catalana, publica l’ampliació del Diccionari de química amb una nova àrea temàtica: l’enginyeria química. I per això us proposem com a #termedelasetmana un concepte clau en l’estudi d’aquesta branca de l’enginyeria: el terme operació unitària (o operació bàsica).

Aquest terme designa cadascuna de les etapes individuals amb una funció específica i diferenciada en què es pot dividir un procés de producció industrial, que, coordinades, permeten dur a terme aquest procés. Per exemple, l’operació unitària coneguda com a cristal·lització s’utilitza per a obtenir sal marina, i, en el tractament d’aigües residuals, s’utilitzen la sedimentació, la flotació i la filtració per a eliminar sòlids en suspensió. En funció del tipus de tractament que s’apliqui a la matèria, les operacions unitàries poden ser físiques, com l’evaporació i la sedimentació; químiques, com la destil·lació i la cristal·lització, i fisicoquímiques, com la deshidratació.

Des d’un punt de vista lingüístic, les denominacions operació unitària i operació bàsica estan formades per sintagmació: la base substantiva operació (entesa com una ‘acció que implica l’aplicació d’un principi, d’una regla, especialment formant part d’una sèrie d’accions, d’un pla’) és complementada per adjectius que n’indiquen el caràcter individual i específic (unitari -ària, que té el sentit de ‘caracteritzat per la seva unitat’, i bàsic -a, que es refereix a allò ‘que constitueix la part essencial, fonamental’ d’una cosa’).

Si voleu conèixer més terminologia química, consulteu del Diccionari de química: hi trobareu més de dos mil termes relacionats amb la química orgànica, la química inorgànica, la química física, la química analítica i, des d’ara també, l’enginyeria química.

[Font: TERMCAT]