Què s’amaga a la xarxa? El web profund i el web fosc

web_profundEl web profund (en anglès, deep web) és la part del sistema web que, per la seva estructura de construcció, no pot ser classificada per cercadors ni directoris. Segons els experts, comprèn un percentatge molt alt dels continguts web, i no està necessàriament vinculat a activitats il·lícites. Inclou, entre d’altres, webs que requereixin autenticació, resultats de cerques, intranets o dominis provats, i webs temporals i en procés d’edició.

També conté el web fosc (en anglès, dark web), que és la part del web profund allotjat en xarxes xifrades, superposades a Internet, que utilitzen l’anonimat per a l’intercanvi d’informació. Es tracta d’un subconjunt que deliberadament estableix mesures per a limitar-hi l’accés, que es fa generalment mitjançant xarxes anònimes, i que en bona part es considera una amenaça, tot i que també es fa servir com a canal segur de comunicació en països en què la llibertat d’expressió està compromesa.

CPE, CPM, CPA… En català, com es construeixen les sigles del màrqueting digital?

md_embutQuè es pot considerar una sigla?

Una sigla és una forma que representa un sintagma mitjançant les inicials de les paraules que el formen. En usos especialitzats sovint les sigles es mantenen en la forma de la llengua en què han començat a difondre’s, encara que les denominacions desplegades corresponents sí que es tradueixin.

Les sigles en màrqueting digital: un microllenguatge

Hi ha entorns en què la generació de noves sigles és més freqüent que en d’altres. El màrqueting digital és un dels sectors on l’ús de les sigles s’ha convertit gairebé en un microllenguatge propi compartit per la comunitat de professionals i usuaris d’aquest àmbit. La sigla es difon i s’implanta ràpidament a través de les xarxes; de fet, pot arribar a ser tan popular que sovint eclipsa l’ús de l’expressió completa d’origen.

Com gestionem les sigles en català?

Opció 1: ex. cost per compromís, CPE (en anglès, cost per engagement)

En màrqueting digital la sigla es pot agafar directament de l’anglès si té molt d’ús en català. Prenem com a exemple el terme CPE (corresponent a l’expressió anglesa cost per engagement) i el terme CPL (de l’anglès cost per lead), que en català han quedat de la manera següent:

  • cost per compromís (sigla: CPE): Sistema de facturació publicitària en què l’anunciant paga en funció del nombre d’interaccions que estableixen els usuaris amb l’espai objecte de publicitat.
  • cost per contacte (sigla: CPL): Sistema de facturació publicitària en què l’anunciant paga en funció dels contactes que aconsegueix procedents de l’espai objecte de publicitat.

En aquest dos casos anteriors, es pot comprovar que les sigles es mantenen paral·leles a l’ús en anglès, però els termes complets utilitzen les formes equivalents catalanes: en un cas compromís, l’alternativa catalana a engagement, i, en el segon, contacte, l’equivalent català per a lead.

Opció 2: ex. cost per acció, CPA (en anglès, cost per action)

Hi ha altres casos, però, en què la inicial de les denominacions desplegades en català es correspon plenament amb la sigla anglesa.

  • cost per mil (sigla: CPM): Sistema de facturació publicitària en què l’anunciant paga per cada mil vegades que es mostra l’espai objecte de publicitat.
  • cost per clic (sigla: CPC): Sistema de facturació publicitària en què l’anunciant paga en funció del nombre de clics de visitants únics que rep l’espai objecte de publicitat.
  • cost per acció (sigla: CPA): Sistema de facturació publicitària en què l’anunciant paga en funció del nombre d’accions preestablertes que duu a terme l’usuari vinculades amb l’espai objecte de publicitat

Si el tema us interessa, podeu consultar el relat immersiu que hem preparat sobre la nova edició de la Terminologia de màrqueting digital. Hi descobrireu les sigles més destacades en aquest àmbit i les noves. incorporacions que, en molts casos, són propostes que els usuaris ens han fet arribar per Twitter amb l’etiqueta #màrquetingdigital.

Què és un (o una?) blockchain?

cadena_blocsAquests dies de Mobile World Congress, entre les mil novetats tecnològiques, sentim a parlar d’encriptacions, de bitcoins, i també de transaccions, d’inversors, de capital de risc…: el negoci global.

Un dels termes de moda és blockchain. En català, en diem cadena de blocs, un neologisme format per la via del calc, igual com han fet els nostres veïns, el castellà (cadena de bloques) i el francès (chaîne de blocs).

Una cadena de blocs és una base de dades dins la qual estan emmagatzemades cronològicament, en forma de blocs lligats els uns amb els altres, les transaccions successives efectuades entre els seus usuaris, de manera verificable, permanent i anònima. La primera cadena de blocs va aparèixer amb els bitcoins per a servir de registre de les transaccions i reemplaçar els intermediaris entre compradors i proveïdors de productes i serveis.

Com veieu, no cal recórrer a l’anglès per a parlar de coses modernes. I davant de qualsevol dubte terminològic, consulteu el Cercaterm.

 

Què és la fanficció?

clics_fanficcio_by_ryan_ruppe_cc0by-2-0

La fanficció és la ficció escrita per un admirador d’una sèrie de televisió, d’una pel·lícula o d’un llibre, que se serveix dels personatges i de l’univers de l’obra original per a crear la seva pròpia història. La fanficció és produeix especialment en l’àmbit de la literatura fantàstica, la ciència-ficció i el món del còmic i abasta diferents gèneres i formats, com ara llibres, videojocs, música, pel·lícules, còmics, etc. Algunes de les fanficcions més conegudes són les obres derivades de la saga Star Trek, de les novel·les de Harry Potter o del videojoc World of Warcraft.

El terme fanficció és l’adaptació del manlleu anglès fanfiction o fan fiction. El resultat és un acrònim de fan (‘partidari, admirador incondicional, especialment d’un cantant, d’un artista, etc.’) i ficció (‘allò que és fingit o imaginat; creació literària’). És la forma, de fet, usada exclusivament per a referir-se a aquest concepte i documentada en totes les llengües.

És adequada la forma vespa assassina per a l’espècie Vespa velutina?

vespa_carnissera_asiatica_by-siga-cc-by-sa-3-0La manera més adequada i precisa d’anomenar en català l’espècie amb el nom científic Vespa velutina és vespa carnissera asiàtica. També se’n pot dir vespa terrera asiàtica o vespa xana asiàtica. Es tracta d’un insecte de la família dels vèspids originari del sud-est asiàtic, detectat al sud de França per primera vegada el 2004 i a Catalunya des del 2012. És una vespa especialitzada en la captura d’abelles, i es considera una amenaça greu per a l’apicultura i per al bon funcionament dels ecosistemes en general.

Aquestes denominacions en català diferencien l’espècie Vespa velutina de qualsevol altra espècie que també sigui originària d’Àsia, i alhora la relacionen amb la seva parent més propera a casa nostra, la Vespa crabro, que es coneix amb els noms comuns de vespa carnissera, vespa terrera, vespa xana o fosseró.

Les formes vespa depredadora o vespa assassina, que també tenen un cert ús, no es consideren tan adequades perquè d’espècies depredadores n’hi ha més d’una, i la qualificació de assassina es considera poc apropiada i massa connotada.