Què és un corredor ecològic?

corredor-ecologic

L’activitat industrial, el creixement de zones urbanitzades i el desenvolupament d’infraestructures com carreteres, vies de tren, línies elèctriques, etc., generen un impacte negatiu en el medi ambient i afecten especialment la relació entre ecosistemes en zones naturals.

Afortunadament, hi ha elements del paisatge que afavoreixen els desplaçaments de certes espècies entre diferents espais naturals: són els corredors ecològics. Un corredor ecològic és habitualment una franja estreta de vegetació, contínua i lineal, que permet la connexió de la fauna i la flora entre ecosistemes i hàbitats diferents, i que afavoreix, per tant, el manteniment de la biodiversitat i facilita la migració i la dispersió d’espècies.

El mot corredor s’utilitza en aquest terme a partir del sentit més genèric que té (‘Peça de pas, llarga i estreta, en un edifici, en una nau, etc.’) i es documenta igualment en els termes equivalents en castellà, corredor ecológico; en francès, couloir écologique, i en anglès, ecological corridor.

Podeu consultar aquest terme d’una Norma tecnològica de jardineria i paisatgisme dintre del diccionari en línia Glossari de jardineria i paisatgisme i també al Cercaterm.

Amb què cremem la crema?

pala-de-cremar

S’acosta Sant Josep i tots els llaminers estem buscant la recepta de la crema que un dia vam escriure a mà, en el primer tros de paper que vam trobar, mentre escoltàvem les explicacions de l’àvia: un pols d’això, un grapadet d’allò, a bell ull, fins que vegis que les bombolles salten, remenant tota l’estona, si fa no fa… És que no volem que es perdi la tradició.

Però la qüestió que ens ocupa ara és: com en diem de l’estri tradicional de cremar la crema? L’estri consistent en una planxa de ferro rodona, no gaire grossa, i un mànec llarg i prim també de ferro amb l’extrem de fusta, per on s’agafa, el qual, escalfat al foc fins que és roent, serveix per a cremar el sucre que s’ha tirat damunt la crema, s’anomena pala de cremar o ferro de cremar.

Ara que ja tenim clars els termes, que podeu consultar al Cercaterm, només falta posar-se el davantal i endavant. Bon profit!

Els àngels existeixen? Els àngels inversors, sí

angel_inversor

Si tenim una bona idea de negoci, ja tenim mitja feina feta. L’altra meitat és trobar el capital que permetrà convertir la bona idea en una bona empresa. Per trobar finançament hi ha dues vies possibles: la via tradicional, que consisteix a anar a demanar un crèdit a una entitat bancària, i la via alternativa, que consisteix a aconseguir els diners per vies diferents.

Les vies del finançament alternatiu són múltiples, inclosa l’aparició d’una persona, física o jurídica, que inverteix capital de risc en una empresa, en la qual participa com a accionista i com a assessor.

Una persona que pot semblar que providencialment baixa del cel en el moment que semblava que no ho aconseguiries. Per això se’ls anomena àngels inversors, en català; en altres llengües es fa servir la mateixa metàfora: business angel o angel investor, en anglès; ange financier, en francès, tot i que és més habitual anomenar-lo investisseur providentiel; ángel financiero o ángel inversor, en castellà.

Per tant, la resposta és que sí, que els àngels existeixen.

Trobareu aquests termes al Cercaterm i a la Terminologia del finançament alternatiu.

Què és l’accentisme?

accentisme

Quan es produeix una discriminació per raó de gènere, d’ètnia, de religió o de lloc d’origen ens n’adonem de seguida i la denunciem. Però hi ha altres classes de discriminació que de vegades costen de veure, perquè històricament s’han considerat comportaments naturals, normals. Una d’aquestes discriminacions és l’accentisme, l’actitud o comportament discriminatori envers una persona a causa de l’accent amb el qual s’expressa, en la seva llengua materna o en una segona llengua, que li ocasionen un perjudici.

Els judicis de valor sobre l’accent d’una persona són prejudicis. No cal posar exemples perquè a mesura que aneu llegint aquest text us en van venint al cap, un darrere l’altre. I, com hem dit més amunt, això es pot donar en una mateixa llengua —els accents més “nobles” i els accents que “fan riure”—, i també en l’accent amb què una persona s’expressa en una llengua que no és la seva, encara que en tingui un domini excel·lent.

El terme accentisme està format a partir del nucli accent —entonació particular, manera de pronunciar peculiar— i l’adjunció del sufix –isme, paral·lelament a les formes de l’anglès accentism i del francès accentisme. El castellà ha optat per la forma hablismo.

Trobareu la fitxa d’aquest terme, amb la definició i els equivalents en altres llengües al Cercaterm i a la Consulteca, el diccionari que recull les fitxes terminològiques elaborades pel TERMCAT a partir de les consultes fetes pels usuaris al Servei de Consultes.

És adequat l’adjectiu espaitemporal? Sí, si som relativistes

espaitemporal

En el context de la terminologia pròpia de la teoria de la relativitat, l’adjectiu espaitemporal es considera adequat com a derivat natural del substantiu normatiu espaitemps.

El diccionari normatiu recull el substantiu espaitemps com un sol mot, sense guionet. Aquesta grafia respon a la naturalesa conceptual del terme: a partir de la formulació de la teoria especial de la relativitat l’any 1905 per part d’Albert Einstein i de la seva generalització l’any 1915, els conceptes de espai i temps van quedar indissolublement lligats en un tot unitari, anomenat espaitemps, que portava a considerar l’univers com un sistema quadridimensional format per les tres coordenades de l’espai ordinari (longitud, alçària i amplada) i el temps.

Val a dir que, en textos especialitzats, l’ús de l’adjectiu espaitemporal s’alterna amb el sintagma adjectival de l’espaitemps. Així, per exemple, tan adequat seria diagrama espaitemporal com diagrama d’espaitemps.

Finalment, convé no confondre l’adjectiu espaitemporal, d’aparició força recent, amb un altre de formalment proper però de més llarga tradició, que és espaciotemporal. Aquest darrer adjectiu és compost per la forma prefixada normativa espacio-, corresponent a l’adjectiu culte espacial, i l’adjectiu temporal, i l’hem d’utilitzar si ens volem referir a les dimensions de l’espai i el temps a la vegada, però considerades individualment (per exemple: coordenades espaciotemporals, dimensió espaciotemporal).

Supremacisme o suprematisme?

suprematisme

Darrerament, l’ús (i abús) del terme supremacisme ha fet sorgir el dubte de la seva adequació lingüística i semàntica, sobretot perquè quan es recorre a la major part de diccionaris lexicogràfics catalans per a comprovar-ne la pertinència només s’hi troba la forma suprematisme. Cal tenir clar que, amb una sola lletra canviada, es tracta de dos termes diferents per a dos conceptes ben diferents.

Supremacisme és un terme ben format a partir de supremacia per a referir-se a la ideologia que postula la superioritat d’un grup d’individus respecte d’altres, ja sigui per raons de raça, llengua, religió, cultura, sexe, etc. Un partidari del supremacisme és, doncs, un supremacista.

Suprematisme, en canvi, del rus suprematizm, és un terme especialitzat de l’àmbit de l’art que designa la tendència pictòrica avantguardista, originada a Rússia a començament del segle XX, de caràcter no figuratiu, basada en l’abandonament de la representació de la figura humana i dels objectes naturals per trobar nous símbols que provoquin sentiments. Un artista que pertany a aquest corrent, com el seu fundador Kazimir Malevich, és, per tant, un suprematista.

Podeu consultar la fitxa d’aquests termes, amb els equivalents paral·lels en altres llengües, al Cercaterm.

Què són els naming rights o title rights? I com n’hem de dir en català?

denominacic3b3-comercial

El terme que en anglès es designa amb la forma naming rights fa referència als drets que permeten a una empresa de patrocinar un recinte, una instal·lació o un esdeveniment posant-hi el seu nom durant un període de temps. Sovint, en anglès aquest concepte també es coneix impròpiament amb la forma title rights. Alguns d’aquests exemples segur que us sonen: la Lliga BBVA de futbol; la Lliga Endesa ACB de bàsquet; l’Emirates Stadium, de l’Arsenal; el BAXI Manresa, l’equip de bàsquet de la capital del Bages… També trobem exemples fora de l’àmbit esportiu: des del mític Kodak Theatre de Los Angeles (actualment, Dolby Theatre) o el Sony Centre for the Performing Arts de Toronto, fins a l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Provença, a Barcelona, que durant un temps es va anomenar Provença – La Pedrera.

Però ara que sabem què són els naming rights, com n’hem de dir, en català? D’acord amb els especialistes consultats, la denominació més adequada és drets de denominació comercial.

En l’àmbit esportiu i en contextos divulgatius, especialment en els mitjans de comunicació, es fa servir de manera impròpia l’anglès title rights per a referir-se al que en català es pot expressar amb la forma drets de cognom comercial (que són els drets que permeten a un patrocinador incorporar el seu nom al nom del patrocinat, com és el cas, per exemple, del New York Red Bulls, el club de futbol professional de Nova Jersey), que són diferents dels drets de nom comercial (els que permeten a un patrocinador posar directament el seu nom en lloc del nom del patrocinat, com ara l’Ono Estadi, actualment reanomenat Iberostar Estadi, del RCD Mallorca).

Aquesta distinció, però, no és adequada en textos especialitzats, en els quals és preferible fer servir únicament la forma drets de denominació comercial per a referir-se a aquests conceptes.

Podeu consultar la fitxa d’aquest terme al Cercaterm.

A què correspon la sigla VTC?

vehicle_transport_conductor

Fins fa relativament poc, el transport públic motoritzat a disposició d’una persona o un petit grup es reduïa als taxis i als taxistes, que, negres i grocs, quasi sempre blancs o encara d’algun altre color, ja havien passat a formar part del nostre petit paisatge.

Però fa uns pocs anys van aparèixer els vehicles de transport amb conductor (més coneguts per la sigla VTC), sovint berlines de negre rigorós, que aprofitaven les llicències ja existents de conducció de limusines per a ocupar part de l’espai taxista. De la mà de multinacionals, es van escampar ràpidament arreu d’Europa.

De cara als usuaris, què diferencia taxis i vehicles de transport amb conductor? Bàsicament, que els taxis poden circular lliurement per l’espai públic i agafar clients en qualsevol moment, mentre que els VTC només poden ocupar l’espai públic quan estan fent un servei i, a més, han de ser reservats amb antelació.

Amb quanta antelació? Ah, això depèn, i dependrà, de la legislació de cada país i de la força que pugui fer cada col·lectiu. D’una banda, els que consideren que se’ls agafa la feina; de l’altra, els que parlen de trencar monopolis.

I és que paradoxalment, per més que el món virtual avanci, cada vegada ens resulta més imprescindible traslladar-nos ràpidament d’una punta a l’altra de la geografia…

Què és el pèting?

dl_sexualitat_erotisme_iaia

Recentment, s’ha catalanitzat el terme pèting, adaptació de la forma anglesa petting (del verb to pet, que significa ‘acariciar afectuosament’) per a designar el conjunt de pràctiques sexuals sense penetració, que poden incloure des de petons, carícies i abraçades fins a la masturbació o el sexe oral.

Però fins on arriba el pèting? Us pensàveu que era cosa d’adolescents? Doncs el pèting és també una de les pràctiques més recurrents entre la gent gran. De fet, aquesta pràctica es considera el pròleg i l’epíleg de la sexualitat i és un dels jocs sexuals sense penetració més habituals entre joves i grans. Tot comença bé, si acaba bé!

Si es vol gaudir del sexe amb llibertat i seguretat, és necessari conèixer-ne els termes bàsics per entendre com funcionen les seves regles. Per aquest motiu, el TERMCAT ha considerat necessària l’elaboració d’un recull que contingui la terminologia bàsica d’aquest àmbit i que tingui com a objectiu prioritari oferir terminologia inclusiva sobre el sexe que aplegui perspectives, orientacions i tendències ben diverses.

El resultat ha estat la publicació de la Terminologia de la sexualitat i l’erotisme, que recull més de 150 termes i que es presenta com una font de consulta per a tots els usuaris i una eina de treball útil per als professionals de la sexualitat i la salut.

 

Què són els microplàstics?

microplastic_horizontal

Si pensem en residus plàstics, segurament el primer que ens ve a la ment i que tenim més present és el consum massiu que fem d’envasos, embalatges o bosses de la compra. Molt probablement, però, no som encara prou conscients d’una altra tipologia de residus que se’n deriva i que en forma de petites partícules inferiors a cinc mil·límetres de diàmetre fan cap a les clavegueres.

Són els anomenats microplàstics, que es classifiquen segons la procedència en microplàstics primaris (que es fabriquen per a l’ús directe en productes i aplicacions industrials, com ara additius en cosmètica, pintura o pèl·lets de la indústria plàstica) i microplàstics secundaris (deguts a la fragmentació d’objectes plàstics més grans).

Alguns tenen unes dimensions tan minúscules que són imperceptibles fins tot als filtres de les depuradores i acaben, malauradament i en última instància, a mars i oceans.

Els microplàstics suposen un problema sanitari i mediambiental. Sanitari perquè tot el que ens apliquem a la pell és absorbit i acaba al reg sanguini. Pel que fa al medi ambient, peixos i ocells, per exemple, en són víctimes. Un agreujant afegit és que quan consumim peix amb microplàstics ingerim també les toxines que els impregnen.

Tal com passa amb les denominacions formades per prefixos d’origen culte, en català escriurem microplàstic, sense espai ni guionet. En aquest cas, micro– correspon a la forma prefixada del mot grec mikrós, “petit”.

Trobareu aquest i altres termes relacionats amb l’àmbit dels residus en particular i el medi ambient en general en el Diccionari de gestió ambiental.