Què és la llarga cua com a model de negoci?

llarga_cuaEl terme llarga cua es refereix a un model de negoci digital que basa la seva rendibilitat a llarg termini en la venda de poques unitats de molts productes diferents que satisfan necessitats específiques de consumidors amb interessos diversos, per oposició a la venda de grans quantitats de pocs productes adreçats a un públic més ampli i general.

Amb el model de la llarga cua es pretén donar servei a un nou perfil de consumidor que té molta informació, és molt exigent i vol que l’oferta sigui personalitzada, és a dir, que s’hagi pensat per a ell i les seves necessitats específiques: no es pot pretendre vendre el que es té a clients que ho vulguin comprar, sinó que s’han d’analitzar les necessitats dels clients i després oferir-los allò que busquen.

El terme prové de l’expressió anglesa The Long Tail, difosa per Chris Anderson en un article a la revista Wired l’octubre de 2004. En la imatge metafòrica de la llarga cua, representada sovint en un gràfic, el cos gros i el cap de l’animal estaria format per la venda de gran quantitat de pocs productes que tenen molta demanda, mentre que la cua llarga i cada vegada més prima estaria constituïda per la venda continuada de molts productes específics.

Les formes documentades en altres llengües són també similars, com ara larga cola en espanyol o longue traîne en francès.

Bastons, bastonets, palets? Quin estri es fa servir per al menjar oriental?

 

Per a menjar les viandes a l’estil xinès, japonès, coreà, etc., l’estri que es fa servir s’anomena bastonet. És un pal prim que, formant parella amb un altre, cal saber agafar destrament amb els dits de les mans per anar prenent el menjar del plat.

Com que el menjar xinès va ser el primer a introduir-se en la nostra gastronomia, molt sovint es coneixen amb el nom de bastonets xinesos. Poden tenir diferents llargades i formes a la punta: el xinès té la punta plana i fa uns 26 cm, el japonès té la punta rodona i sol fer uns 22 cm, mentre que el coreà és el més curt amb 19 cm. Com a materials més nobles, tradicionalment es fan de bambú o metall; històricament se’n fabricaven de plata, però actualment els més habituals són de fusta i fins i tot de plàstic.

Utilitzar-los correctament pot resultar complicat en un primer moment, però segur que val la pena practicar per poder assaborir com cal els plats de la gastronomia oriental.

Si en voleu un tast podeu consultar els plats que trobareu al Glossari de sabors del món, que s’acaba d’actualitzar i que conté plats com ara amanida de lliris d’un dia amb salsa, xiitake amb choy sum o pell de tofu amb cacauets, entre d’altres. O també podeu recórrer al diccionari de Gastronomia japonesa, amb alguns dels termes més característics del sector.

Caixquè? Com es diu cashless en català?

sense_efectiu

Primer va ser el bescanvi: jo necessito unes sabates i em sobren patates. La mesura és només la percepció de satisfacció de les parts que intervenen en la transacció. Quan tot va esdevenint més complex, es busca un patró quantitatiu de valor que permeti calcular l’equivalència entre valors de dues mercaderies qualssevol. Aleshores apareixen els instruments monetaris: primer les monedes metàl·liques, després la lletra de canvi, més endavant el paper moneda, fins a arribar a la transferència d’informació digital.

Avui a l’hora de pagar un producte o un servei, ja no és que ens preguntin “En efectiu o amb targeta?”, perquè el ventall de possibilitats de pagament s’ha obert encara més. Les transaccions monetàries utilitzen mitjans electrònics i la targeta de plàstic és només una de les concrecions possibles. Ara la dicotomia és “En efectiu o sense efectiu?”.

Sense efectiu és l’alternativa proposada a la denominació anglesa cashless, i forma part d’expressions com ara pagament sense efectiu, transacció sense efectiu o societat sense efectiu. Per tant, no ens compliquem la vida perquè no cal: no cal anar carregat de monedes pel món ni cal tampoc recórrer a l’anglès per fer rutllar l’economia.

Sou cuinòfils o menjaretes? Alternatives a foodie

 

Darrerament s’ha estès l’ús de les formes angleses foodie o foody per a referir-se a una persona aficionada a cuinar, menjar en restaurants, tastar receptes noves i estar al dia de les novetats en l’àmbit gastronòmic a través de programes, revistes, webs, etc. i també a compartir tota aquesta informació a les xarxes socials.

En català, cuinòfil, cuinòfila o bé menjaretes (“és un o una menjaretes”) poden ser bones alternatives al manlleu. El terme cuinòfil és una denominació més culta formada a partir de la forma prefixada cuino-, de ‘cuina’, amb afegiment de la forma sufixada força productiva -fil, del mot grec phílos, ‘amic’; mentre que menjaretes és una denominació més informal o col·loquial originada a partir dels mots patrimonials en diminutiu documentats al Diccionari català-valencià-balear (menjaretes com a femení plural ‘Cosa menuda per a menjar’ i menjaret ‘Menjar delicat, exquisit’ i ‘Cosa que agrada molt, de la que algú s’agrada de parlar, de comentar-la’).

En altres llengües en què també és habitual l’ús dels mots anglesos s’han difós propostes com ara comidista, per al castellà, o cuisinomane, per al francès.

Quan fem recollida selectiva, la fracció resta què és?

 

residus

La recollida selectiva consisteix a separar les fraccions de residus amb la finalitat de reciclar-les. Els ciutadans i els comerços dipositen els residus en les diferents fraccions perquè posteriorment puguin ser gestionats en plantes de valorització específiques.

A Catalunya s’han establert cinc fraccions de residus bàsiques per als residus municipals: fracció orgànica, paper i cartró, envasos lleugers, vidre i fracció resta.

La fracció resta (o, simplement, resta) engloba, concretament, tots aquells residus que queden un cop recollides les altres fraccions, i pot contenir materials valoritzables en diferents quantitats en funció dels nivells de recollida selectiva que s’aconsegueixen per a les altres fraccions.

La forma fracció resta pot considerar-se una reducció de fracció de la resta, entenent resta, en aquest cas, com a tipus de residu o de material. Tant fracció resta com resta tenen ja ús i es documenten en nombrosos textos especialitzats. En altres llengües també s’utilitzen denominacions paral·leles.