Dubtes i respostes. Què vol dir promptography? I com es pot dir en català?

El segon Dubtes i respostes planteja un dubte en un terme d’actualitat de la terminologia de la intel·ligència artificial: Què vol dir promptography? I com es pot dir en català? Més enllà de resoldre la qüestió, el contingut de la infografia aporta les claus per entendre el criteri adoptat i aplicar-lo en altres casos similars.

Amb el Dubtes i respostes, es vol mostrar la resposta als dubtes terminològics que els usuaris fan arribar a través del Servei i, alhora, destacar el valor d’aquesta interacció: de les consultes respostes neixen noves fitxes terminològiques de consulta pública, que contribueixen a fer créixer el coneixement terminològic disponible per a tothom.

Dubtes i respostes

El TERMCAT presenta un nou producte multimèdia dedicat a termes procedents de consultes dels usuaris: Dubtes i respostes. Consisteix en una infografia en format de carrusel, en què periòdicament es destacarà una de les consultes rebudes pel Servei, ja sigui per l’interès que desperta o per la rellevància que té. Cada peça de la sèrie oferirà una explicació terminològica breu, clara i amb voluntat divulgativa.

El primer Dubtes i respostes planteja un dubte en un terme sovint present als mitjans de comunicació: decolonial o descolonial? Més enllà de resoldre la qüestió, el contingut de la infografia aporta les claus per entendre el criteri adoptat i aplicar-lo en altres casos similars.

Aquesta actuació s’inscriu en la tasca del TERMCAT de difondre la terminologia catalana actualitzada en els diversos àmbits del coneixement. Amb el Dubtes i respostes, es vol mostrar la resposta als dubtes terminològics que els usuaris fan arribar a través del Servei i, alhora, posar en valor aquesta interacció: de les consultes respostes neixen noves fitxes terminològiques de consulta pública, que contribueixen a fer créixer el coneixement terminològic disponible per a tothom.

Què vol dir que una persona és no-binària o que té una identitat no-binària?

dona-home-no_binari

Les persones no-binàries (o de gènere no-binari) són les que tenen una identitat de gènere que se situa fora de la classificació tradicional home/dona, és a dir, fora de la divisió de gèneres fixada des de l’anomenat binarisme de gènere.

El binarisme de gènere estableix una divisió dràstica entre homes i dones, fonamentada inicialment en les característiques biològiques de naixement, i assigna, més enllà de la biologia, uns rols predeterminats (de comportament, de manera de parlar, de manera de vestir i, en definitiva, de manera de viure i sentir) a cadascuna d’aquestes categories.

Des de la teoria queer, sorgida als anys noranta del segle XX, es qüestiona aquest sistema de pensament, s’argumenta que la divisió home/dona (i igualment la divisió heterosexual/homosexual) respon bàsicament a una construcció cultural i es defensen les identitats no-binàries.

Són identitats no-binàries:

  • Les de les persones agènere, o de gènere neutre, que no s’identifiquen amb cap gènere, ni com a homes ni com a dones.
  • Les de les persones bigènere, que s’identifiquen amb tots dos gèneres alhora o amb una combinació de tots dos.
  • Les de les persones de gènere fluid, o fluides, que tenen una identitat inclassificable o canviant segons el moment.

Si teniu interès a conèixer més a fons aquests termes, o d’altres de l’àmbit LGBT, podeu consultar el Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual, trans), de Marta Breu, dins de la col·lecció de Diccionaris en Línia del TERMCAT.

Què és el periodisme gonzo?

periodisme_gonzo

El periodisme gonzo és un tipus de periodisme caracteritzat per tractar els temes d’acord amb la visió personal del periodista, sovint de manera exagerada, subjectiva i amb històries ficcionades narrades en primera persona. En aquest tipus de periodisme, el periodista és part important de la història fins al punt que a vegades n’és un actor més. Els reportatges fets amb aquest estil se centren molt en el context de la notícia i proposen d’alguna manera l’eliminació de la divisió entre ficció i no ficció i entre objectivitat i subjectivitat.

Originàriament, el terme en anglès es va fer servir per a qualificar l’estil narratiu del periodista i escriptor nord-americà Hunter S. Thompson, plenament convençut que la pretesa objectivitat en el periodisme era un mite.

La forma gonzo, utilitzada en totes les llengües de referència, és d’etimologia incerta. El diccionari Oxford en situa l’origen cap al 1970, possiblement de l’italià gonzo ‘ximple, estúpid’ o de l’espanyol ganso.

Actualment, l’ús de la forma gonzo ha passat a utilitzar-se també en altres àmbits com la fotografia, el cinema o els videojocs.

Estenedors… per a papallones?

estenedor

Estenedors de peu, de paret, plegables, extensibles… Segurament tots els estenedors que fem servir o coneixem la majoria de nosaltres estan pensats per a estendre la roba humida, però els lepidopteròlegs, els zoòlegs especialitzats en l’estudi de les papallones, utilitzen estenedors sense necessitat de fer la bugada.

Ara a la primavera, quan la roba estesa al sol s’eixuga ràpid sense cremar-se, és un bon moment també per a observar les papallones o, en el marc d’estudis científics que ho justifiquin, per a capturar-les i conservar-les. Amb aquesta finalitat, l’instrumental principal que utilitzen els lepidopteròlegs està compost per un caçapapallones, o salabret; per flascons de captura, on es dipositen els exemplars recol·lectats; i, finalment, per estenedors, consistents en làmines de fusta amb una ranura al mig, on s’estenen i s’assequen les ales de les papallones durant una o dues setmanes abans de conservar-les en capses entomològiques.

Cal tenir present, però, que la recol·lecció de papallones només es pot fer des del coneixement expert, i per això us animem a observar-les en llibertat o a través dels diferents materials divulgatius existents, com el diccionari Noms de papallones, que conté les denominacions en diferents llengües de les 214 espècies de papallones diürnes presents a les terres de parla catalana, o la col·lecció de pòsters “Papallones de Catalunya”, dedicats temàticament a les principals papallones de la terra baixa mediterrània, la muntanya mitjana i l’alta muntanya.

Què és l’urbanisme participatiu?

urbanismeParticipatiu

Cada vegada més els ciutadans reclamem poder fer sentir la nostra veu en les decisions que ens afecten. No ens agrada que ens diguin què ens convé: ens agrada que ens preguntin quines necessitats tenim i que la resposta que donem sigui el punt de partida de les decisions en polítiques públiques i de les actuacions que s’emprenguin per millorar la nostra qualitat de vida.

Un dels àmbits en què es posa en pràctica la possibilitat d’influir en les decisions és l’urbanisme. Del planejament urbanístic que comporta la col·laboració entre els tècnics i els usuaris afectats per una actuació urbanística se’n diu urbanisme participatiu.

Les maneres que té l’Administració pública de promoure la participació ciutadana en projectes urbanístics són, per exemple, les audiències públiques, les pàgines web on es poden consultar els expedients urbanístics i presentar suggeriments, etc. El terme que us presentem és ben probable que es faci servir aquests dies de campanya electoral municipal, en què les propostes relatives a l’organització de l’espai públic ocupen un espai important de la informació. I més encara si tenim en compte que del 9 al 19 de maig es duen a terme tot un conjunt d’activitats en el marc de la Setmana de l’Arquitectura.

Podeu consultar la fitxa d’aquest terme al Cercaterm i a la Neoloteca.

Què és la marxa aquàtica? És el mateix que el senderisme aquàtic?

marxaAquatica

Què fan?, us podrien demanar els fills encuriosits.

Perquè potser n’heu vist, a l’hivern o a l’estiu, amb bona mar o mar més moguda, per platges de França i, molt més tímidament, alguna de casa nostra. Caminen pacients dintre el mar, en fila, amb l’aigua més amunt de la cintura —exactament, a sota el diafragma. No és clar d’on venen, no sembla que vagin a cap lloc concret. I a cops s’ajuden d’un rem per equilibrar-se i impulsar-se més fàcilment.

Què fan? Doncs practiquen un esport que va néixer l’any 2005 a les platges del nord de França (més concretament, a Dunkerke i Bray-Dunes). Als beneficis del senderisme habitual, hi suma l’augment de l’esforç i el control del moviment, perquè les cames estan sempre submergides, i també, quan es fa amb un rem, la necessitat de fer treballar tot el cos coordinadament.

Els francesos en diuen longe-côte, marche aquatique, marche en mer o també randonnée aquatique. I demostra l’origen francès el fet que els anglesos en diguin long-cost i French water walking.

En el nostre cas, n’hauríem pogut dir també *senderisme aquàtic. Ara bé, resulta que aquesta forma es fa servir, sobretot, per a referir-se al barranquisme amb un grau de dificultat baix. És per això que resulta preferible referir-s’hi amb una forma específica, que sigui curta i transparent i, si pot ser, que ja tingui un cert ús.

Què fan?, insisteixen els petits mirant-se la filera que avança disciplinada, amb vestits de neoprè. Doncs mira, Martina (o mira, Roger), fan marxa aquàtica.

És adequada la forma repositori en català?

repositori

En català, es recomana la forma repositori per a referir-nos al sistema informàtic on s’emmagatzema la informació d’una organització amb la finalitat que els seus membres la puguin compartir.

El terme repositori és un calc de l’anglès repository (del francès repositoire, i aquest del llatí repositorium, derivat de reponere ‘tornar a posar, reposar, restablir, restituir’).

Repositori és una forma anàloga a altres substantius catalans etimològicament paral·lels, com ara consistori, locutori, escriptori o refectori.

En català, s’han descartat alternatives com ara dipòsit, magatzem o contenidor perquè resulten semànticament més imprecises.

Podeu consultar la fitxa d’aquest terme al portal Terminologia de les TIC i al Cercaterm.

Que s’acosta la mona: què és el conxatge?

conxatge

Ja queda més a prop el dia de la mona, i els nombrosos aficionats a la xocolata ja en tenen moltes ganes. Però, perquè puguem gaudir de les delícies de la xocolata, el cacau ha de passar per diversos processos, entre els quals, el conxatge.

Concretament, es refereix a l’operació mecànica que consisteix a remenar enèrgicament la xocolata durant un temps prolongat, generalment afegint-hi lecitina i mantega de cacau, amb l’objectiu de refinar-ne l’aroma, homogeneïtzar-ne la textura i fer-ne evaporar la humitat i els àcids volàtils. La durada del conxatge oscil·la entre les 6 i les 82 hores i la xocolata s’escalfa per fricció fins a una temperatura entre 50 i 80 ºC.

Sembla que el terme prové de la forma que tenen (o tenien) les màquines (les conxes) en què es feia aquesta operació de conxar la xocolata, relativament semblants a una closca. De fet, en totes les llengües s’observa la mateixa arrel, de base llatina.

Què és una ONGD?

colorful-1974699_1920

És prou conegut què és una ONG (una organització no governamental), però, com que les necessitats denominatives sempre avancen, en textos especialitzats podem trobar sovint una altra forma més recent emparentada: ONGD (que fa referència a una organització no governamental per al desenvolupament).

Les ONG (en anglès, NGO, non-governmental organization) són organitzacions sense ànim de lucre constituïdes per la societat civil que sovint actuen en l’àmbit internacional i promouen activitats solidàries d’interès general que tinguin impacte en la societat. Les ONGD (en anglès, NGDO, non governmental development organization) són un tipus específic d’ONG, concretament les que tenen com a finalitat institucional dur a terme activitats de cooperació al desenvolupament i de solidaritat internacional, i promoure l’educació per al desenvolupament. L’objectiu d’aquestes organitzacions, doncs, pot ser la reducció de la pobresa, el foment de la justícia social o la protecció dels drets humans, per exemple.

Si us interessa la terminologia relacionada amb aquests conceptes, us recomanem el recent Diccionari de relacions internacionals, i també altres productes relacionats, com ara el Diccionari de cooperació al desenvolupament, la infografia dedicada als actors internacionals (i l’apunt relacionat que hi vam dedicar), la infografia sobre la condició de refugiat i la infografia interactiva de la Declaració universal dels drets humans (disponible també en castellà i en anglès). Un bon conjunt de recursos perquè la terminologia que fem servir en els nostres textos sigui precisa i adequada.