A què correspon la sigla VTC?

vehicle_transport_conductor

Fins fa relativament poc, el transport públic motoritzat a disposició d’una persona o un petit grup es reduïa als taxis i als taxistes, que, negres i grocs, quasi sempre blancs o encara d’algun altre color, ja havien passat a formar part del nostre petit paisatge.

Però fa uns pocs anys van aparèixer els vehicles de transport amb conductor (més coneguts per la sigla VTC), sovint berlines de negre rigorós, que aprofitaven les llicències ja existents de conducció de limusines per a ocupar part de l’espai taxista. De la mà de multinacionals, es van escampar ràpidament arreu d’Europa.

De cara als usuaris, què diferencia taxis i vehicles de transport amb conductor? Bàsicament, que els taxis poden circular lliurement per l’espai públic i agafar clients en qualsevol moment, mentre que els VTC només poden ocupar l’espai públic quan estan fent un servei i, a més, han de ser reservats amb antelació.

Amb quanta antelació? Ah, això depèn, i dependrà, de la legislació de cada país i de la força que pugui fer cada col·lectiu. D’una banda, els que consideren que se’ls agafa la feina; de l’altra, els que parlen de trencar monopolis.

I és que paradoxalment, per més que el món virtual avanci, cada vegada ens resulta més imprescindible traslladar-nos ràpidament d’una punta a l’altra de la geografia…

Què és el pèting?

dl_sexualitat_erotisme_iaia

Recentment, s’ha catalanitzat el terme pèting, adaptació de la forma anglesa petting (del verb to pet, que significa ‘acariciar afectuosament’) per a designar el conjunt de pràctiques sexuals sense penetració, que poden incloure des de petons, carícies i abraçades fins a la masturbació o el sexe oral.

Però fins on arriba el pèting? Us pensàveu que era cosa d’adolescents? Doncs el pèting és també una de les pràctiques més recurrents entre la gent gran. De fet, aquesta pràctica es considera el pròleg i l’epíleg de la sexualitat i és un dels jocs sexuals sense penetració més habituals entre joves i grans. Tot comença bé, si acaba bé!

Si es vol gaudir del sexe amb llibertat i seguretat, és necessari conèixer-ne els termes bàsics per entendre com funcionen les seves regles. Per aquest motiu, el TERMCAT ha considerat necessària l’elaboració d’un recull que contingui la terminologia bàsica d’aquest àmbit i que tingui com a objectiu prioritari oferir terminologia inclusiva sobre el sexe que aplegui perspectives, orientacions i tendències ben diverses.

El resultat ha estat la publicació de la Terminologia de la sexualitat i l’erotisme, que recull més de 150 termes i que es presenta com una font de consulta per a tots els usuaris i una eina de treball útil per als professionals de la sexualitat i la salut.

 

Què són els microplàstics?

microplastic_horizontal

Si pensem en residus plàstics, segurament el primer que ens ve a la ment i que tenim més present és el consum massiu que fem d’envasos, embalatges o bosses de la compra. Molt probablement, però, no som encara prou conscients d’una altra tipologia de residus que se’n deriva i que en forma de petites partícules inferiors a cinc mil·límetres de diàmetre fan cap a les clavegueres.

Són els anomenats microplàstics, que es classifiquen segons la procedència en microplàstics primaris (que es fabriquen per a l’ús directe en productes i aplicacions industrials, com ara additius en cosmètica, pintura o pèl·lets de la indústria plàstica) i microplàstics secundaris (deguts a la fragmentació d’objectes plàstics més grans).

Alguns tenen unes dimensions tan minúscules que són imperceptibles fins tot als filtres de les depuradores i acaben, malauradament i en última instància, a mars i oceans.

Els microplàstics suposen un problema sanitari i mediambiental. Sanitari perquè tot el que ens apliquem a la pell és absorbit i acaba al reg sanguini. Pel que fa al medi ambient, peixos i ocells, per exemple, en són víctimes. Un agreujant afegit és que quan consumim peix amb microplàstics ingerim també les toxines que els impregnen.

Tal com passa amb les denominacions formades per prefixos d’origen culte, en català escriurem microplàstic, sense espai ni guionet. En aquest cas, micro– correspon a la forma prefixada del mot grec mikrós, “petit”.

Trobareu aquest i altres termes relacionats amb l’àmbit dels residus en particular i el medi ambient en general en el Diccionari de gestió ambiental.

És disruptiva la paraula disrupció?

disrupcio

Qui no ha sentit parlar de disrupció en els darrers mesos, setmanes o dies? Ja sigui en àmbits del coneixement tan diversos com poden ser la tecnologia, l’economia, l’empresa, l’educació, la psicologia, la sociologia, la medicina i molts d’altres, hem après que la presència del substantiu disrupció o de l’adjectiu relacionat disruptiu -iva en qualsevol d’aquests contextos s’associa a un concepte de ruptura o d’interrupció més o menys brusca d’una manera de fer produïda per un canvi accelerat i radical en el desenvolupament de nous  processos, productes o serveis innovadors que acaben desplaçant els models preexistents.

El terme disrupció és una forma culta, procedent del llatí disruptio (‘trencament’, ‘fractura’), que fins no fa gaire temps se circumscrivia en català bàsicament a l’àmbit de la física, per a designar la descàrrega brusca produïda en un aïllant sòlid, líquid o gasós quan la tensió aplicada arriba a un cert valor.

En anglès, però, aquest llatinisme (disruption) té un significat molt més ampli i s’utilitza amb normalitat en la llengua general amb els sentits de ‘pertorbació’, ‘alteració’ o ‘interrupció’, i ha estat, evidentment, a través de l’anglès que aquests sentits generals del mot s’han estès també a altres llengües i s’han anat adaptant als significats específics dels diversos àmbits. Així, formes com ara disrupció cel·lular, disrupció digital, educació disruptiva o innovació disruptiva, que podem trobar en nombrosos textos catalans, són calcs evidents de l’anglès. No ens sonen malament, perquè l’origen del mot és llatí (com corrupció, irrupció, interrupció o erupció, que són formes emparentades), però el cert és que, per la nostra tradició d’ús, resulten formes més aviat opaques per a les persones no especialistes en la matèria corresponent. Sense tenir en compte l’anglès, en català segurament seria més natural parlar de trencament cel·lular, rupturisme digital (o innovació digital rupturista), educació rupturista (o educació trencadora) i innovació rupturista, respectivament, però el pes de l’anglès és enorme i la traducció directa, quan ja tenim la mateixa paraula, sempre és més ràpida i més fàcil.

La forma innovació rupturista va ser, de fet, la solució que va proposar ja fa uns anys el Consell Supervisor com a alternativa catalana a l’anglès disruptive innovation, un terme potser aleshores no tan conegut com ara. Els usos mostren, malgrat tot, que innovació disruptiva va guanyant terreny i, encara que innovació rupturista també es documenta (al costat, de vegades, de innovació radical), tot fa pensar que aviat haurem de fer un lloc en els nostres diccionaris a aquests nous usos de disrupció i disruptiu, més enllà de la física. I ves a saber si aviat no ens sonarà la mar de bé també que algú digui, per exemple, que les vagues de controladors aeris han provocat disrupcions en els vols a Barcelona.

Hora punta o prime time?

hora_punta

Tot i que la forma anglesa prime time està força introduïda en l’àmbit dels mitjans audiovisuals, especialment en comunicació i publicitat, és ben fàcil, i molt més entenedor, substituir-la pel terme català hora punta. L’hora punta és la franja horària de més audiència a la ràdio i a la televisió.

De vegades s’afina una mica més aquest període de temps i es parla de late prime time, en referència a l’última franja de l’hora punta, que habitualment coincideix amb l’últim programa de la nit. En aquest cas en català podem optar, segons el cas, per hora punta última, última hora punta, hora punta de mitjanit o hora punta final.

Podeu consultar la fitxa del terme hora punta al Cercaterm i a la Neoloteca.

Els gamers són jugadors (de videojocs)?

videojugador

Les formes jugador (de videojocs) i videojugador són les alternatives catalanes adequades per a la forma anglesa gamer.

En anglès, els principals diccionaris defineixen gamer com la persona que juga amb videojocs; les formes catalanes jugador (de videojocs) o videojugador, doncs, són semànticament apropiades per traslladar aquest concepte a la nostra llengua. Sovint, el context pot fer innecessària la part del terme que està entre parèntesis, i n’hi ha prou de referir-s’hi com a jugador. En castellà, es recullen les formes jugador (de videojuegos) o videojugador, i en francès, joueur de jeux vidéo.

Per tant, tot i que l’anglicisme tingui un ús sovintejat, recomanem d’utilitzar les alternatives pròpies, que resulten ben transparents.

Black Friday i Ciber Monday: podem dir-ne Divendres Negre i Ciberdilluns?

divendres-negre_ciberdilluns

Les formes Divendres Negre i Ciberdilluns, adaptades al català amb majúscula i sense marca tipogràfica, es poden considerar adequades si cal fer referència en català al que en anglès s’anomena Black Friday i Cyber Monday, respectivament. Es tracta de dues iniciatives comercials amb origen en la cultura anglosaxona que es duen a terme el primer divendres i el primer dilluns després del Dia d’Acció de Gràcies, que als Estats Units se celebra el quart dijous de novembre.

Coincidint amb l’inici de la campanya de Nadal, aquestes jornades també s’han popularitzat a casa nostra, i les botigues, els centres comercials i les cadenes multinacionals ofereixen descomptes i promocions per augmentar les vendes, especialment en el sector del comerç en línia. L’impacte econòmic en els àmbits del comerç, el transport o la logística és cada vegada més alt.

Diverses teories expliquen la procedència de la denominació Black Friday. N’hi ha que l’atribueixen al fet que aquest dia els botiguers aconsegueixen canviar els números vermells (negatius) per negres (positius), mentre que d’altres asseguren que l’adjectiu negre fa al·lusió al desgavell del trànsit i el caos produïts als anys 60 a les grans ciutats nord-americanes a causa dels descomptes que s’oferien l’endemà del dia d’Acció de Gràcies.

El nomadisme del segle XXI

nomada_coneixement_01

Durant el llarguíssim període de la prehistòria, la humanitat sencera va viure desplaçant-se a la recerca d’aliments i d’unes condicions més amables. O fugint de dents massa llargues i altres perills. Fins que l’agricultura i la delimitació creixent de fronteres i administracions van acabar deixant només uns pocs pobles que practiquin encara el nomadisme.

I ara que el nomadisme físic és residual, hi ha qui considera que tot just encetem l’època del nomadisme intel·lectual.

És a dir, el temps dels nòmades del coneixement, les persones innovadores, creatives, col·laboradores i hàbils amb la tecnologia digital que són capaces d’adaptar-se a nous reptes i a entorns laborals canviants. Aquells que, en comptes de quedar-se allà on són, tenen les eines i l’obertura mental necessàries per transitar constantment per una franja molt àmplia del món del coneixement.

Nòmada del coneixement és la forma proposada pel TERMCAT com a equivalent de knowmad, denominació creada per John Moravec el 2011 a partir de know (‘conèixer, saber’) i nomad (‘nòmada’). Es tracta d’una traducció transparent de l’original anglès, que també es documenta en castellà, francès i italià.

Què són les French toast? I com en diem, en català?

torrada_santa_teresa

Les French toast són allò que fan els nord-americans per esmorzar el dia que no tenen pressa per anar a treballar: punxen una llesca de pa amb una forquilla, la fiquen dins un plat amb llet, després en ou batut i la fregeixen. Però, què en saben els francesos d’això?

Del nom, poca cosa. Ara bé, de la menja en saben tant com els catalans, els valencians o els mallorquins, o com els occitans, els normands, els castellans, els portuguesos, els holandesos, els alemanys o els anglesos, perquè ens trobem davant d’un exemple paneuropeu de la cuina d’aprofitament. I d’Europa a Amèrica, cadascú hi posa el seu toc particular: xopar el pa amb una barreja de llet i ou, o primer xopar-lo amb la llet i després amb l’ou batut, o fer servir només el rovell de l’ou, o afegir-hi vainilla a la barreja, o fregir amb oli d’oliva o amb un altre oli o amb mantega, o servir-ho, un cop fregit, amb sucre, mel, canyella, cacau, confitura de poma, xarop d’erable…

En fi, tot depèn de la tradició d’on vinguem cadascú. En català, en diem torradetes de Santa Teresa, o simplement torradetes. Però també coquetes de Santa Teresa, gresoletes dolces, llesques de papa, llesquetes en ou, rostes de Santa Teresa… Una diversitat de noms per a una diversitat de tocs gastronòmics.

Trobareu recollida tota aquesta informació, i més encara, a la Consulteca i al Cercaterm.

Què és la metodologia àgil?

metodologiaAgil

Els canvis tecnològics, la competència, les noves regulacions, etc. fan que cada vegada sigui més necessari respondre i adaptar-se ràpidament a l’entorn, reduir la complexitat dels processos de treball i augmentar la productivitat i l’èxit dels projectes a través de la innovació. Això és el que s’intenta aconseguir amb la metodologia àgil.

Tot i que el concepte va néixer fa més de 10 anys de mans de les grans empreses de desenvolupament de programari amb l’objectiu de corregir pràctiques poc productives en gestió de projectes, la digitalització ha fet que avui dia sigui aplicable a pràcticament qualsevol sector i tipus d’empresa que decideixi evolucionar cap a aquesta nova manera d’entendre tant els processos de treball com les relacions entre els membres dels equips.

Què la caracteritza?

  • La planificació temporal és rigorosa i en funció dels objectius.
  • Els projectes es “trossegen” en petites parts que s’han de completar i lliurar en poques setmanes i de manera continuada.
  • El conformen equips pluridisciplinaris que treballen junts durant tot el procés.
  • Els ajustaments i canvis, en qualsevol moment i fase del projecte, són dinàmics, efectius i poc traumàtics.
  • L’orientació i l’adaptació a les necessitats del client és constant.