Què és la fanficció?

clics_fanficcio_by_ryan_ruppe_cc0by-2-0

La fanficció és la ficció escrita per un admirador d’una sèrie de televisió, d’una pel·lícula o d’un llibre, que se serveix dels personatges i de l’univers de l’obra original per a crear la seva pròpia història. La fanficció és produeix especialment en l’àmbit de la literatura fantàstica, la ciència-ficció i el món del còmic i abasta diferents gèneres i formats, com ara llibres, videojocs, música, pel·lícules, còmics, etc. Algunes de les fanficcions més conegudes són les obres derivades de la saga Star Trek, de les novel·les de Harry Potter o del videojoc World of Warcraft.

El terme fanficció és l’adaptació del manlleu anglès fanfiction o fan fiction. El resultat és un acrònim de fan (‘partidari, admirador incondicional, especialment d’un cantant, d’un artista, etc.’) i ficció (‘allò que és fingit o imaginat; creació literària’). És la forma, de fet, usada exclusivament per a referir-se a aquest concepte i documentada en totes les llengües.

És adequada la forma vespa assassina per a l’espècie Vespa velutina?

vespa_carnissera_asiatica_by-siga-cc-by-sa-3-0La manera més adequada i precisa d’anomenar en català l’espècie amb el nom científic Vespa velutina és vespa carnissera asiàtica. També se’n pot dir vespa terrera asiàtica o vespa xana asiàtica. Es tracta d’un insecte de la família dels vèspids originari del sud-est asiàtic, detectat al sud de França per primera vegada el 2004 i a Catalunya des del 2012. És una vespa especialitzada en la captura d’abelles, i es considera una amenaça greu per a l’apicultura i per al bon funcionament dels ecosistemes en general.

Aquestes denominacions en català diferencien l’espècie Vespa velutina de qualsevol altra espècie que també sigui originària d’Àsia, i alhora la relacionen amb la seva parent més propera a casa nostra, la Vespa crabro, que es coneix amb els noms comuns de vespa carnissera, vespa terrera, vespa xana o fosseró.

Les formes vespa depredadora o vespa assassina, que també tenen un cert ús, no es consideren tan adequades perquè d’espècies depredadores n’hi ha més d’una, i la qualificació de assassina es considera poc apropiada i massa connotada.

Terra o sòl? Sòl o terra? Prou clàusules abusives!

clausula_terraLes hipoteques continuen generant notícies, especialment quan contenen clàusules amb condicions abusives. Diversos tribunals s’hi han pronunciat: l’últim ha estat el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg, que ha decidit que els bancs han de tornar als clients els diners que havien pagat de més per culpa d’una taxa d’interès mínima inclosa en una clàusula de la seva hipoteca.

Alguns préstecs hipotecaris amb taxa d’interès variable contenen clàusules que estipulen la taxa d’interès més baix que poden atènyer, encara que l’euríbor —la taxa d’interès interbancària de referència a la zona euro— sigui més baix. Aquesta taxa d’interès s’anomena taxa d’interès mínima, en contextos especialitzats, o terra hipotecari, en contextos més divulgatius. Això ho vam comentar en un apunt al blog de fa força temps.

Ara bé, si el que volem és referir-nos concretament a la clàusula d’un préstec hipotecari que conté aquest topall, aleshores en direm clàusula terra, i no pas *clàusula sòl, d’acord amb el sentit i els usos que tenen en la llengua general les paraules terra i sòl, i també per seguir la metàfora amb el seu contrari: en català, una habitació té sostre i terra. Si la taxa d’interès puja, topem amb el sostre; si baixa, topem amb el terra.

Podeu consultar les fitxes d’aquests termes al Cercaterm.

Com es diu hotspot en català, en l’àmbit de les migracions?

hotspotLa crisi humanitària dels darrers mesos ha fet que sigui notícia —malauradament de manera massa recurrent— la gran quantitat de migrants que tenen l’esperança de trobar una vida millor lluny de casa seva, i que s’hagin difós pertot imatges cortrencadores de persones fent cues interminables en condicions meteorològiques i humanes terribles. La publicació de notícies relacionades amb la crisi dels refugiats i els moviments migratoris ha comportat també la difusió de la terminologia associada. Un d’aquests termes és el que en anglès s’anomena hotspot.

Aquest terme designa els centres ubicats a la frontera exterior de la Unió Europea, bàsicament a Grècia i a Itàlia, que es van posar en marxa el 2015, on es duu a terme la identificació i el registre dels migrants. A partir d’aquest registre, es determina quins migrants són sol·licitants d’asil i poden rebre protecció internacional, i quins no.

En català, la forma més adequada per a fer referència a aquest concepte és centre de registre. És preferible, doncs, evitar el calc de la forma anglesa *punt crític. La denominació centre de registre és semànticament transparent i es documenta en diversos contextos d’ús propis d’aquest àmbit. Altres llengües properes, com el castellà i el francès, han buscat també alternatives al manlleu anglès, que facin el concepte més comprensible per als parlants: per exemple, centro de acogida, centro de recepción o centro de registro en castellà, i centre d’accueil et d’enregistrement, centre de crise, point d’enregistrement o zone d’attente et d’enregistrement en francès.

Esperem que l’actualitat informativa ens destaqui nous conceptes de caràcter positiu relacionats amb els moviments migratoris. Mentrestant, podeu consultar aquest i altres termes a la Terminologia de les migracions i al Cercaterm.

Com es pot ser data scientist en català?

servidors_istock_scanrail

Ja no n’hi ha prou de disposar de molta informació. Avui cal saber processar les dades massives (el popular big data) que tenim a l’abast per a identificar nous productes, oportunitats de negoci, racionalitzar recursos o conèixer millor l’usuari.

Aquesta és la feina que fa un data scientist, un científic de dades, en català, una de les professions de moda i amb més demanda de la nova economia digital.

Un científic de dades es dedica a la ciència de dades, entesa com a ciència que es basa en l’extracció d’informació pertinent o rellevant a partir de dades massives amb l’ajuda d’algoritmes i amb la finalitat de fer-ne anàlisis posteriors. La tècnica utilitzada és l’anomenada mineria de dades (en anglès, data mining).

Tot i que el perfil del científic de dades es basa principalment en coneixements dels àmbits de l’estadística, les matemàtiques i l’enginyeria, el vessant social, humanista i multidisciplinari d’aquesta professió es considera indispensable.