Estenedors… per a papallones?

estenedor

Estenedors de peu, de paret, plegables, extensibles… Segurament tots els estenedors que fem servir o coneixem la majoria de nosaltres estan pensats per a estendre la roba humida, però els lepidopteròlegs, els zoòlegs especialitzats en l’estudi de les papallones, utilitzen estenedors sense necessitat de fer la bugada.

Ara a la primavera, quan la roba estesa al sol s’eixuga ràpid sense cremar-se, és un bon moment també per a observar les papallones o, en el marc d’estudis científics que ho justifiquin, per a capturar-les i conservar-les. Amb aquesta finalitat, l’instrumental principal que utilitzen els lepidopteròlegs està compost per un caçapapallones, o salabret; per flascons de captura, on es dipositen els exemplars recol·lectats; i, finalment, per estenedors, consistents en làmines de fusta amb una ranura al mig, on s’estenen i s’assequen les ales de les papallones durant una o dues setmanes abans de conservar-les en capses entomològiques.

Cal tenir present, però, que la recol·lecció de papallones només es pot fer des del coneixement expert, i per això us animem a observar-les en llibertat o a través dels diferents materials divulgatius existents, com el diccionari Noms de papallones, que conté les denominacions en diferents llengües de les 214 espècies de papallones diürnes presents a les terres de parla catalana, o la col·lecció de pòsters “Papallones de Catalunya”, dedicats temàticament a les principals papallones de la terra baixa mediterrània, la muntanya mitjana i l’alta muntanya.

Què és l’urbanisme participatiu?

urbanismeParticipatiu

Cada vegada més els ciutadans reclamem poder fer sentir la nostra veu en les decisions que ens afecten. No ens agrada que ens diguin què ens convé: ens agrada que ens preguntin quines necessitats tenim i que la resposta que donem sigui el punt de partida de les decisions en polítiques públiques i de les actuacions que s’emprenguin per millorar la nostra qualitat de vida.

Un dels àmbits en què es posa en pràctica la possibilitat d’influir en les decisions és l’urbanisme. Del planejament urbanístic que comporta la col·laboració entre els tècnics i els usuaris afectats per una actuació urbanística se’n diu urbanisme participatiu.

Les maneres que té l’Administració pública de promoure la participació ciutadana en projectes urbanístics són, per exemple, les audiències públiques, les pàgines web on es poden consultar els expedients urbanístics i presentar suggeriments, etc. El terme que us presentem és ben probable que es faci servir aquests dies de campanya electoral municipal, en què les propostes relatives a l’organització de l’espai públic ocupen un espai important de la informació. I més encara si tenim en compte que del 9 al 19 de maig es duen a terme tot un conjunt d’activitats en el marc de la Setmana de l’Arquitectura.

Podeu consultar la fitxa d’aquest terme al Cercaterm i a la Neoloteca.

Què és la marxa aquàtica? És el mateix que el senderisme aquàtic?

marxaAquatica

Què fan?, us podrien demanar els fills encuriosits.

Perquè potser n’heu vist, a l’hivern o a l’estiu, amb bona mar o mar més moguda, per platges de França i, molt més tímidament, alguna de casa nostra. Caminen pacients dintre el mar, en fila, amb l’aigua més amunt de la cintura —exactament, a sota el diafragma. No és clar d’on venen, no sembla que vagin a cap lloc concret. I a cops s’ajuden d’un rem per equilibrar-se i impulsar-se més fàcilment.

Què fan? Doncs practiquen un esport que va néixer l’any 2005 a les platges del nord de França (més concretament, a Dunkerke i Bray-Dunes). Als beneficis del senderisme habitual, hi suma l’augment de l’esforç i el control del moviment, perquè les cames estan sempre submergides, i també, quan es fa amb un rem, la necessitat de fer treballar tot el cos coordinadament.

Els francesos en diuen longe-côte, marche aquatique, marche en mer o també randonnée aquatique. I demostra l’origen francès el fet que els anglesos en diguin long-cost i French water walking.

En el nostre cas, n’hauríem pogut dir també *senderisme aquàtic. Ara bé, resulta que aquesta forma es fa servir, sobretot, per a referir-se al barranquisme amb un grau de dificultat baix. És per això que resulta preferible referir-s’hi amb una forma específica, que sigui curta i transparent i, si pot ser, que ja tingui un cert ús.

Què fan?, insisteixen els petits mirant-se la filera que avança disciplinada, amb vestits de neoprè. Doncs mira, Martina (o mira, Roger), fan marxa aquàtica.

És adequada la forma repositori en català?

repositori

En català, es recomana la forma repositori per a referir-nos al sistema informàtic on s’emmagatzema la informació d’una organització amb la finalitat que els seus membres la puguin compartir.

El terme repositori és un calc de l’anglès repository (del francès repositoire, i aquest del llatí repositorium, derivat de reponere ‘tornar a posar, reposar, restablir, restituir’).

Repositori és una forma anàloga a altres substantius catalans etimològicament paral·lels, com ara consistori, locutori, escriptori o refectori.

En català, s’han descartat alternatives com ara dipòsit, magatzem o contenidor perquè resulten semànticament més imprecises.

Podeu consultar la fitxa d’aquest terme al portal Terminologia de les TIC i al Cercaterm.

Que s’acosta la mona: què és el conxatge?

conxatge

Ja queda més a prop el dia de la mona, i els nombrosos aficionats a la xocolata ja en tenen moltes ganes. Però, perquè puguem gaudir de les delícies de la xocolata, el cacau ha de passar per diversos processos, entre els quals, el conxatge.

Concretament, es refereix a l’operació mecànica que consisteix a remenar enèrgicament la xocolata durant un temps prolongat, generalment afegint-hi lecitina i mantega de cacau, amb l’objectiu de refinar-ne l’aroma, homogeneïtzar-ne la textura i fer-ne evaporar la humitat i els àcids volàtils. La durada del conxatge oscil·la entre les 6 i les 82 hores i la xocolata s’escalfa per fricció fins a una temperatura entre 50 i 80 ºC.

Sembla que el terme prové de la forma que tenen (o tenien) les màquines (les conxes) en què es feia aquesta operació de conxar la xocolata, relativament semblants a una closca. De fet, en totes les llengües s’observa la mateixa arrel, de base llatina.

Què és una ONGD?

colorful-1974699_1920

És prou conegut què és una ONG (una organització no governamental), però, com que les necessitats denominatives sempre avancen, en textos especialitzats podem trobar sovint una altra forma més recent emparentada: ONGD (que fa referència a una organització no governamental per al desenvolupament).

Les ONG (en anglès, NGO, non-governmental organization) són organitzacions sense ànim de lucre constituïdes per la societat civil que sovint actuen en l’àmbit internacional i promouen activitats solidàries d’interès general que tinguin impacte en la societat. Les ONGD (en anglès, NGDO, non governmental development organization) són un tipus específic d’ONG, concretament les que tenen com a finalitat institucional dur a terme activitats de cooperació al desenvolupament i de solidaritat internacional, i promoure l’educació per al desenvolupament. L’objectiu d’aquestes organitzacions, doncs, pot ser la reducció de la pobresa, el foment de la justícia social o la protecció dels drets humans, per exemple.

Si us interessa la terminologia relacionada amb aquests conceptes, us recomanem el recent Diccionari de relacions internacionals, i també altres productes relacionats, com ara el Diccionari de cooperació al desenvolupament, la infografia dedicada als actors internacionals (i l’apunt relacionat que hi vam dedicar), la infografia sobre la condició de refugiat i la infografia interactiva de la Declaració universal dels drets humans (disponible també en castellà i en anglès). Un bon conjunt de recursos perquè la terminologia que fem servir en els nostres textos sigui precisa i adequada.

Mesclem verds?

mesclum

Hi ha haver un moment en la història de les nostres vides en què vam trobar que l’amanida que havíem menjat sempre, la de l’enciam llarg (o escarola a l’hivern), tomàquet i quatre olives, era molt avorrida i hi vam anar afegint ingredients (fruita seca, fruita fresca, germinats,…) o canviant-ne (el tomàquet verd o el tomàquet de Montserrat per cirerols, l’enciam llarg per enciam de fulla de roure, el vinagre de vi pel vinagre de Mòdena…). Darrerament hem assistit a un nou canvi, l’explosió dels verds: el mesclum.

El mesclum és una barreja de brots i de fulles d’hortalisses, en origen una barreja de brots i fulles silvestres i brots i fulles conreades a l’hort, entre cinc i deu varietats, en combinacions diverses. Les més habituals són l’enciam, l’herba dels canonges, la ruca, els créixens, la xicoira, la verdolaga, el màstec o l’escarola. La gràcia de la combinació és l’equilibri entre els diversos gustos (dolç, amarg, aspre), consistències (cruixent, arrissat), colors (diferents tons de verd o vermell) i perfums. També s’anomena mesclum l’amanida que té aquesta barreja d’herbes com a base i, originàriament, crostonets de pa fregit per sobre, tot amanit amb un bon raig d’oli d’oliva.

I d’on ve això de mesclum? Doncs de l’occità, a partir del verb mesclar (misculare en llatí), verb que compartim en català. Perquè el mesclum és originari de la ciutat de Niça, a la Provença. Tant en occità com en català la paraula és aguda, l’escrivim i la pronunciem igual. El francès va adaptar el terme com a mesclun (també agut), i del francès ha passat a l’anglès i al castellà. El castellà, a més d’adoptar el manlleu del francès, ha creat mézclun, a partir de mezcla (‘barreja’), relacionant-ho amb el verb mezclar.

Trobareu la fitxa d’aquest terme a la Consulteca i al Cercaterm.

Què és un corredor ecològic?

corredor-ecologic

L’activitat industrial, el creixement de zones urbanitzades i el desenvolupament d’infraestructures com carreteres, vies de tren, línies elèctriques, etc., generen un impacte negatiu en el medi ambient i afecten especialment la relació entre ecosistemes en zones naturals.

Afortunadament, hi ha elements del paisatge que afavoreixen els desplaçaments de certes espècies entre diferents espais naturals: són els corredors ecològics. Un corredor ecològic és habitualment una franja estreta de vegetació, contínua i lineal, que permet la connexió de la fauna i la flora entre ecosistemes i hàbitats diferents, i que afavoreix, per tant, el manteniment de la biodiversitat i facilita la migració i la dispersió d’espècies.

El mot corredor s’utilitza en aquest terme a partir del sentit més genèric que té (‘Peça de pas, llarga i estreta, en un edifici, en una nau, etc.’) i es documenta igualment en els termes equivalents en castellà, corredor ecológico; en francès, couloir écologique, i en anglès, ecological corridor.

Podeu consultar aquest terme d’una Norma tecnològica de jardineria i paisatgisme dintre del diccionari en línia Glossari de jardineria i paisatgisme i també al Cercaterm.

Amb què cremem la crema?

pala-de-cremar

S’acosta Sant Josep i tots els llaminers estem buscant la recepta de la crema que un dia vam escriure a mà, en el primer tros de paper que vam trobar, mentre escoltàvem les explicacions de l’àvia: un pols d’això, un grapadet d’allò, a bell ull, fins que vegis que les bombolles salten, remenant tota l’estona, si fa no fa… És que no volem que es perdi la tradició.

Però la qüestió que ens ocupa ara és: com en diem de l’estri tradicional de cremar la crema? L’estri consistent en una planxa de ferro rodona, no gaire grossa, i un mànec llarg i prim també de ferro amb l’extrem de fusta, per on s’agafa, el qual, escalfat al foc fins que és roent, serveix per a cremar el sucre que s’ha tirat damunt la crema, s’anomena pala de cremar o ferro de cremar.

Ara que ja tenim clars els termes, que podeu consultar al Cercaterm, només falta posar-se el davantal i endavant. Bon profit!

Els àngels existeixen? Els àngels inversors, sí

angel_inversor

Si tenim una bona idea de negoci, ja tenim mitja feina feta. L’altra meitat és trobar el capital que permetrà convertir la bona idea en una bona empresa. Per trobar finançament hi ha dues vies possibles: la via tradicional, que consisteix a anar a demanar un crèdit a una entitat bancària, i la via alternativa, que consisteix a aconseguir els diners per vies diferents.

Les vies del finançament alternatiu són múltiples, inclosa l’aparició d’una persona, física o jurídica, que inverteix capital de risc en una empresa, en la qual participa com a accionista i com a assessor.

Una persona que pot semblar que providencialment baixa del cel en el moment que semblava que no ho aconseguiries. Per això se’ls anomena àngels inversors, en català; en altres llengües es fa servir la mateixa metàfora: business angel o angel investor, en anglès; ange financier, en francès, tot i que és més habitual anomenar-lo investisseur providentiel; ángel financiero o ángel inversor, en castellà.

Per tant, la resposta és que sí, que els àngels existeixen.

Trobareu aquests termes al Cercaterm i a la Terminologia del finançament alternatiu.