Punt volat i neologia terminològica

punt_volatEls catalans tenim aquest punt una mica volat, que no es resigna a quedar a la mateixa alçada que la resta però tampoc no s’atreveix a destacar per damunt dels altres signes. Parlem, és clar, del punt volat, aquesta solució tipogràfica característica del català —que sembla que es va empescar Mn. Alcover i Pompeu Fabra va acceptar mig a contracor— per poder representar el so de la ela geminada. Coincidint amb l’aniversari de l’aprovació de les normes ortogràfiques, s’ha proposat que el dia 24 de gener celebrem el Dia del Punt Volat. Ens afegim a la iniciativa portant-ho, naturalment, cap al nostre terreny, el de la terminologia.

I, concretament, ens volem fixar en els termes normalitzats en què trobareu algun punt volat. Hi trobareu des del xarel·lo, cèlebre per les dificultats de pronúncia que va portar a una popular locutora televisiva, fins a l’exòtic ou mil·lenari, una preparació de la gastronomia xinesa no apta per a apressats.

El punt volat apareix en termes catalans que provenen de formes llatines (o gregues), antigues o de creació moderna, en què hi ha dues eles consecutives. De fet, aquest és l’origen de la ela geminada en mots de la llengua general com ara cancel·lar, col·lectiu o col·laborar, i per això hi ha punt volat en termes formats amb un mot català que ja té ela geminada, com el mot mil·lenari del terme ou mil·lenari. Són casos com aquest formes com ara anell de col·lisió, eslàlom paral·lel, guió il·lustrat, passarel·la o finançament col·lectiu. Es poden incloure en aquest calaix també els termes creats amb formes derivades d’aquests mots: pel·licular, col·lapsar, col·laboratori, etc. I, per analogia, s’escriuen amb ela geminada neologismes terminològics com ara cèl·lula citocida, al·lergogen, lapil·li, mil·lennista, pirofil·lita potentil·la anserina.

El mateix criteri s’aplica a formes que ens arriben d’altres llengües, en què també hi ha dues eles consecutives. Hi ha casos com xarel·lo (que prové de l’italià chiarello ‘vi claret’), tortel·loni (de tortelloni) o vitel·li (del cognom Vitelli). I altres exemples poden ser termes com ara wil·lemita (de Willem), wil·liamsita (de Williams), tíl·ler (de l’anglès tiller), ral·li (de l’anglès rally), citronel·la (del francès citronnelle),  etc.

Us convidem a remenar per la Neoloteca en cerca de tots els casos que hem destacat, i encara una bona colla més en què trobareu la ela geminada. Veureu que l’idiosincràtic punt volat té una vida ben activa entre els nous termes catalans.