Contraban i tràfic de persones

Prou_trafic_essers_humans

Malauradament, al 2017 encara hi ha esclaus al món, i molt a prop de casa. Persones que són tractades com a mercaderia. Xarxes de crim organitzat a escala mundial que s’enriqueixen aprofitant-se de la vulnerabilitat, de les situacions de necessitat, de la pobresa, de la violència, de la guerra. Es fa difícil escriure sense un nus a l’estómac que hi ha persones que són víctimes de xarxes de tràfic d’éssers humans, una de les violacions dels drets humans més terribles que hi ha, o de xarxes de contraban de persones. És un fenomen que s’agreuja cada dia.

El novembre de l’any 2000 l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Convenció contra la Delinqüència Organitzada Transnacional. Encara no un mes després (12-15 de desembre) es va celebrar una conferència d’alt nivell polític a Palerm en què els estats membres van ratificar-la. Els estats també van poder signar els tres protocols que la complementaven: el Protocol per a prevenir, reprimir i sancionar el tràfic d’éssers humans, especialment dones i canalla; el Protocol contra el contraban de persones per terra, mar i aire, i el Protocol contra la fabricació il·lícita i el tràfic d’armes, les seves parts i components i munició. En els protocols de Palerm queden definits els termes tràfic d’éssers humans i contraban d’éssers humans, que aviat s’incorporaran a la Neoloteca.

El tràfic d’éssers humans o tràfic de persones és l’acció de captar, transportar o acollir persones, sovint aprofitant-se d’una situació de vulnerabilitat, per mitjà de l’amenaça, l’engany, l’ús de la força o el pagament a algú amb autoritat sobre les víctimes, amb la finalitat d’explotar-les. L’explotació de les víctimes del tràfic d’éssers humans es pot concretar en explotació sexual, explotació laboral, obligació de realitzar activitats delictives, extracció d’òrgans o celebració de matrimonis forçats, entre d’altres. Les denominacions catalanes són paral·leles a les formes angleses human trafficking, trafficking in human beings i trafficking in persons. En castellà, es coneix com a trata de seres humanos o trata de personas; en francès, com a traite des êtres humains o traite de personnes.

Les denominacions catalanes contraban d’éssers humans i contraban de persones són també calcs de l’anglès human smuggling i people smuggling, respectivament, i fan referència a l’acció de facilitar l’entrada il·legal de persones, sovint incloent-hi el transport, a un estat del qual no tenen la nacionalitat ni el permís de residència amb la finalitat de treure’n un benefici econòmic. En castellà, es coneix com a tráfico de personas; en francès, com a trafic d’êtres humains o trafic de personnes.

Punt volat i neologia terminològica

punt_volatEls catalans tenim aquest punt una mica volat, que no es resigna a quedar a la mateixa alçada que la resta però tampoc no s’atreveix a destacar per damunt dels altres signes. Parlem, és clar, del punt volat, aquesta solució tipogràfica característica del català —que sembla que es va empescar Mn. Alcover i Pompeu Fabra va acceptar mig a contracor— per poder representar el so de la ela geminada. Coincidint amb l’aniversari de l’aprovació de les normes ortogràfiques, s’ha proposat que el dia 24 de gener celebrem el Dia del Punt Volat. Ens afegim a la iniciativa portant-ho, naturalment, cap al nostre terreny, el de la terminologia.

I, concretament, ens volem fixar en els termes normalitzats en què trobareu algun punt volat. Hi trobareu des del xarel·lo, cèlebre per les dificultats de pronúncia que va portar a una popular locutora televisiva, fins a l’exòtic ou mil·lenari, una preparació de la gastronomia xinesa no apta per a apressats.

El punt volat apareix en termes catalans que provenen de formes llatines (o gregues), antigues o de creació moderna, en què hi ha dues eles consecutives. De fet, aquest és l’origen de la ela geminada en mots de la llengua general com ara cancel·lar, col·lectiu o col·laborar, i per això hi ha punt volat en termes formats amb un mot català que ja té ela geminada, com el mot mil·lenari del terme ou mil·lenari. Són casos com aquest formes com ara anell de col·lisió, eslàlom paral·lel, guió il·lustrat, passarel·la o finançament col·lectiu. Es poden incloure en aquest calaix també els termes creats amb formes derivades d’aquests mots: pel·licular, col·lapsar, col·laboratori, etc. I, per analogia, s’escriuen amb ela geminada neologismes terminològics com ara cèl·lula citocida, al·lergogen, lapil·li, mil·lennista, pirofil·lita potentil·la anserina.

El mateix criteri s’aplica a formes que ens arriben d’altres llengües, en què també hi ha dues eles consecutives. Hi ha casos com xarel·lo (que prové de l’italià chiarello ‘vi claret’), tortel·loni (de tortelloni) o vitel·li (del cognom Vitelli). I altres exemples poden ser termes com ara wil·lemita (de Willem), wil·liamsita (de Williams), tíl·ler (de l’anglès tiller), ral·li (de l’anglès rally), citronel·la (del francès citronnelle),  etc.

Us convidem a remenar per la Neoloteca en cerca de tots els casos que hem destacat, i encara una bona colla més en què trobareu la ela geminada. Veureu que l’idiosincràtic punt volat té una vida ben activa entre els nous termes catalans.