Ha tornat, com cada any, aquell fenomen misteriós que fa que, de sobte, entre l’abril i el juny, el gimnàs s’ompli de bones intencions i presses. Surt el sol, arriba la màniga curta i… és cert que la pressió estètica i la vigilància del cos no ens hi ajuda gens, però estem convençuts que cal fer esport per motius de salut, oi? Per això, el nostre #termedelasetmana és un material clau dels gimnasos: la manuella.

Entrem al gimnàs amb decisió, mirem al voltant com si sabéssim exactament què fem i acabem agafant una o dues manuelles. La manuella és aquell objecte fidel que no jutja: tant serveix per fer quatre aixecaments de pes ben fets com per fer-ne dos i mig mentre penses que ja n’hi ha prou per a avui. I no cal dir-ne de cap altra manera: ni “pes lliure” amb veu solemne ni paraules importades que semblen sortides d’un vídeo motivacional (com ara mancuerna o dumbbell). És una manuella, la de tota la vida, la que ens recorda, l’endemà, que potser ens hem passat una mica.

Des del punt de vista lingüístic, manuella deriva del francès manivelle (del llatí manuale). Literalment, seria com una “eina petita de mà”. Això encaixa perfectament amb l’ús: és un pes pensat per agafar amb una sola mà, a diferència d’altres materials de gimnàs més voluminosos. 

Així que aquesta setmana, si us proposeu d’anar al gimnàs, com a mínim feu-ho amb bon vocabulari i en català. Us recomanem que visiteu també aquesta infografia, que recull els termes bàsics referits al material auxiliar dels gimnasos.