Etiqueta: esport

El nou Diccionari de la bicicleta i el ciclisme del TERMCAT arrenca amb el Tour

TermcatDeixa un comentari

El TERMCAT publica en línia el Diccionari de la bicicleta i el ciclisme, elaborat en col·laboració amb el Departament d’Esports de la Generalitat de Catalunya i la Federació Catalana de Ciclisme, amb motiu de l’inici del Tour de França i de les tres primeres etapes disputades a Catalunya.

La publicació del diccionari s’acompanya de dues infografies també consultables en línia que il·lustren un bon grapat de termes relatius a la bicicleta, l’equip dels ciclistes i el desenvolupament d’una cursa, amb la particularitat que, clicant cada terme, es pot accedir a les fitxes del diccionari per a tenir-ne la informació completa. A més, coincidint amb l’inici del Tour el dia 4 de juliol, entre els dies 2 i 5 de juliol es distribuiran trenta mil díptics en paper amb les infografies entre els visitants del Fan Park, el voluntariat, els clubs ciclistes i la Federació Catalana de Ciclisme, així com als municipis de pas de les etapes catalanes, amb l’objectiu d’ampliar al màxim l’abast divulgatiu d’aquests materials.

El diccionari recull més de dos-cents termes de la bicicleta i del ciclisme, classificats en les àrees de Bicicleta (per exemple, roda de perfil mitjà i eix passant, dintre la subàrea Parts i components, i cinta de manillar, dintre la subàrea Accessoris); Ciclisme (com ara etapa de mitjana muntanya o fals pla, dintre la subàrea Recorregut i desenvolupament d’una cursa, i trencar el pilot, dintre la subàrea Accions de cursa), i Ciclistes (per exemple, mallot, a la subàrea Material, i esprintador | esprintadora a la subàrea Funcions i rols). Successivament s’hi afegiran àrees de conceptes generals, circuits, modalitats de cursa i també àrees d’urbanisme lligades al desplaçament en bicicleta. 

Es tracta, per tant, d’un diccionari nou, que revisa per complet, actualitza i amplia el Diccionari de ciclisme del TERMCAT del 1991, publicat amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona i inclòs posteriorment en el Diccionari general de l’esport. D’aquesta manera es donarà compte de totes les innovacions tecnològiques i reglamentàries que han viscut la bicicleta i el ciclisme, però, sobretot, s’hi afegirà el rol central que té actualment la bicicleta dintre la mobilitat sostenible i també la part més descriptiva de les curses. 

La bicicleta s’ha consolidat com un dels mitjans de mobilitat més eficients, sostenibles i accessibles, gràcies a un disseny que combina simplicitat, funcionalitat i un impacte positiu en la salut de les persones. Aquesta realitat fa que avui el ciclisme sigui un fenomen compartit per múltiples àmbits: des dels esportistes d’elit que competeixen al màxim nivell fins als comunicadors que en difonen la cultura i els valors, passant pels urbanistes que impulsen infraestructures adaptades i pels milers d’aficionats que incorporen la bicicleta al seu dia a dia com a mitjà de transport, activitat esportiva o forma de lleure.

Cada fitxa terminològica conté la denominació catalana considerada principal i les denominacions catalanes sinònimes, si n’hi ha; els equivalents en castellà, francès, italià i anglès; una definició, i, sovint, notes amb informacions complementàries o que fan referència a termes relacionats (vegeu, per exemple etapa).

El Diccionari de la bicicleta i el ciclisme forma part de la col·lecció de Diccionaris en Línia del TERMCAT, amb més de 185 títols dedicats a diversos àmbits d’especialitat.

#termedelasetmana: manuella

TermcatDeixa un comentari

Ha tornat, com cada any, aquell fenomen misteriós que fa que, de sobte, entre l’abril i el juny, el gimnàs s’ompli de bones intencions i presses. Surt el sol, arriba la màniga curta i… és cert que la pressió estètica i la vigilància del cos no ens hi ajuda gens, però estem convençuts que cal fer esport per motius de salut, oi? Per això, el nostre #termedelasetmana és un material clau dels gimnasos: la manuella.

Entrem al gimnàs amb decisió, mirem al voltant com si sabéssim exactament què fem i acabem agafant una o dues manuelles. La manuella és aquell objecte fidel que no jutja: tant serveix per fer quatre aixecaments de pes ben fets com per fer-ne dos i mig mentre penses que ja n’hi ha prou per a avui. I no cal dir-ne de cap altra manera: ni “pes lliure” amb veu solemne ni paraules importades que semblen sortides d’un vídeo motivacional (com ara mancuerna o dumbbell). És una manuella, la de tota la vida, la que ens recorda, l’endemà, que potser ens hem passat una mica.

Des del punt de vista lingüístic, manuella deriva del francès manivelle (del llatí manuale). Literalment, seria com una “eina petita de mà”. Això encaixa perfectament amb l’ús: és un pes pensat per agafar amb una sola mà, a diferència d’altres materials de gimnàs més voluminosos. 

Així que aquesta setmana, si us proposeu d’anar al gimnàs, com a mínim feu-ho amb bon vocabulari i en català. Us recomanem que visiteu també aquesta infografia, que recull els termes bàsics referits al material auxiliar dels gimnasos.

El Diccionari general de l’esport es posa al dia

TermcatDeixa un comentari

El Diccionari general de l’esport s’ha posat al dia un any més, incorporant tota la informació del món de l’esport treballada al TERMCAT durant el 2025. Gràcies a la col·laboració d’especialistes i d’usuaris, en aquesta actualització s’hi han afegit 39 termes, de manera que actualment ja conté 11.931 termes esportius (amb equivalents en altres llengües i amb definicions); a més, 61 termes ja existents s’han modificat en una part o altra de la informació que oferien per a fer-los més complets. 

Tot i que els termes nous o modificats pertanyen sobretot a l’àmbit del futbol (per exemple, fulla seca, segada o gols evitats) i a l’àmbit de la gimnàstica (com ara cèrcol de pilates, espatllera o pes rus), en realitat cobreixen un ampli espectre dels esports (cruiximent en medicina de l’esport, habitacle en automobilisme, etc.).  

Tots aquests nous termes es poden consultar agrupats en l’apartat Incorporacions del 2026 del diccionari en línia. 

Aquest diccionari, elaborat pel TERMCAT, es va publicar en paper l’any 2010, en col·laboració amb la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) i de diverses federacions balears i valencianes, i amb el suport de la Generalitat de Catalunya, el Govern d’Andorra i el Govern de les Illes Balears. Posteriorment el TERMCAT hi ha anat fent actualitzacions anuals, per a garantir a l’esport català la possibilitat de consultar tota la seva terminologia classificada per esports i permanentment posada al dia. Es tracta d’un compromís que es va mantenint any rere any amb l’ajuda inestimable d’usuaris, d’especialistes i de les federacions esportives catalanes agrupades sota la UFEC. 

A més del diccionari, també s’ha elaborat una infografia sobre gimnasos, en col·laboració amb el Departament d’Esports de la Generalitat de Catalunya, el COPLEFC, l’ADECAFF i Gestiona, que il·lustra els termes del material auxiliar més habitual (per exemple, manuella o corró d’escuma). 

El Diccionari general de l’esport forma part de la col·lecció Diccionaris en Línia del TERMCAT, que actualment ofereix més de 180 títols dedicats a diversos camps d’especialitat. 

#termedelasetmana: xoc al cos

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana, coincidint amb l’ampliació del Diccionari de bàsquet i amb la notícia que Vilafranca del Penedès s’ha estrenat recentment com la nova Ciutat del Bàsquet Català 2025, us volem proposar un #termedelasetmana que entra a pista amb força: xoc al cos.

El terme xoc al cos és una de les propostes que van venir de les transmissions de bàsquet de Catalunya Ràdio: en la transmissió proposen una forma anglesa (en aquest cas, body check) perquè els oients proposin alternatives catalanes i les votin, i ens passen els resultats perquè el terme es normalitzi. Evidentment, de vegades acaba triomfant la forma guanyadora i de vegades no, perquè falta que sigui prou precisa i adequada, que els especialistes consultats la considerin vàlida i, en general, que s’hi vegin possibilitats d’èxit; en aquest cas, xoc al cos va ser aprovada sense cap canvi pel Consell Supervisor del TERMCAT.

En aquesta jugada un defensor intenta tallar el pas d’un atacant sense pilota posant-se-li al davant, de manera que no pugui rebre la pilota, anar a un rebot, etc. Si la defensa està ben feta, l’atacant ha de variar la seva trajectòria per no topar (i, per tant, perd l’avantatge que volia obtenir) o bé no pot variar-la, topa amb el defensa i fa una falta personal en atac.

Des del punt de vista lingüístic, xoc indica que és fàcil que la jugada s’acabi amb l’atacant topant contra el defensor, i al cos, que la topada es produeix contra el cos, o el tronc, del defensor. Finalment, es va decidir fer xoc al cos (i no xoc contra el cos, que seria més natural), per aconseguir una denominació més curta i perquè xocar també admet la preposició a per indicar allò contra què es topa. Tot i tractar-se d’una forma completament nova i, per tant, de no estar arrelada, és breu i alhora prou expressiva. Creiem que té molt punts per fer fortuna i substituir l’anglicisme body check, l’única forma amb què es coneix el concepte.

Us recomanem que visiteu el Diccionari de bàsquet, una eina ben útil perquè l’àmbit periodístic i esportiu deixi de fer servir anglicismes. No hi ha excusa!

[Font: TERMCAT]

Ressaca de la Copa

TermcatDeixa un comentari

Les tripulacions s’han estat mesos i mesos instal·lades a Barcelona i voltants, els mitjans de comunicació han introduït la vela en moltes cases on no havia entrat mai, hi ha hagut detractors i partidaris gairebé igualment aferrissats, els velers han passat majestuosos al llarg del litoral i… De tot això, d’aquesta 37a edició de la Copa Amèrica de vela que s’ha disputat per primera vegada a Barcelona, què n’ha quedat? I què en quedarà d’aquí a uns anys?

Doncs nosaltres apostaríem per les hidroales.

El pal rotatiu és una filigrana tècnica, és cert; el primer desafiador i el trofeu de la Copa Amèrica tenen el color sèpia de les llegendes, i tant; els flaps i els flocs fan somriure posats de costat, els ciclistes són els antiherois de films passats en versió original en sales petites…

Però les hidroales (terme normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT) són l’elegància. L’ingredient secret. El miracle que fa possible que una embarcació navegui mantenint-se només mínimament en contacte amb l’aigua —­com Jesucrist o com un basilisc. A més, no són exclusives de la Copa Amèrica sinó que s’utilitzen, i cada vegada més, en diferents tipus d’embarcacions: altres velers, creuers de turistes, planxes de surf, planxes de vela…

Segons l’embarcació, les hidroales canvien de mida i d’aspecte, però sempre són superfícies planes fixades amb un braç a sota una embarcació que, a partir d’una certa velocitat, funcionen com a punts únics de suport de l’embarcació sobre l’aigua, gràcies a la seva força de sustentació. Com que disminueixen enormement la fricció amb l’aigua, permeten desplaçaments a una velocitat molt més elevada que l’habitual.

La Copa Amèrica de Barcelona aviat serà història i començarà a allunyar-se, tal com es van enfonsant les barques mar endins vistes de la riba, però tot fa pensar que les hidroales aniran guanyant més i més espai pel nostre mar i els nostres estanys. I gràcies a aquesta edició, podria molt ben ser que al final en diguéssim així, hidroales (o fins i tot ales), i no foils o hydrofoils com en dèiem al principi, quan els AC75 i els AC40 van arribar per primera vegada a la nostra costa i miràvem amb estupefacció com volaven.

I de la Copa Amèrica en quedarà també per a futures edicions (escombrem cap a casa) una infografia i un diccionari en línia. Que podran ser útils es disputi on es disputi, però sobretot (ja que no serà a Barcelona) si és altre cop a València, a les Illes o a la costa nord-catalana —les terres amb qui compartim llengua i cultura.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: anelles olímpiques

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana comencen els Jocs Olímpics de París, i és segur que durant aquests dies se’ns tornarà a fer ben present el terme que us proposem com a #termedelasetmana: anelles olímpiques.

Fa referència al símbol olímpic consistent en cinc cercles buits de colors blau, groc, negre, verd i vermell entrellaçats, que representa la trobada dels cinc continents i dels esportistes de tot el món en uns jocs olímpics.

Des del punt de vista de la forma lingüística, recordem que en aquest cas és preferible la forma anelles olímpiques més que no pas *anells olímpics, segons la distribució semàntica de les formes anell i anella en el diccionari normatiu.

Si sou periodistes, o simplement bons aficionats a l’esport, i voleu parlar amb precisió de les modalitats esportives que durant els propers dies tindrem oportunitat de seguir, tingueu ben a mà l’enllaç al Diccionari general de l’esport, que aplega més d’11.500 termes classificats en 89 esports diferents (inclosos tots els esports olímpics).

La compleció de la terminologia olímpica en català ha estat un dels encàrrecs més ambiciosos que el TERMCAT ha dut a terme, i ha tingut una repercussió internacional important, com vam explicar en aquest apunt.

Els Jocs Olímpics són una magnífica ocasió per a enlluernar-nos davant l’habilitat i la capacitat dels esportistes arribats d’arreu del món, com ens recorden les cinc anelles olímpiques; i de descobrir esports que tenim poques oportunitats de seguir amb deteniment perquè no són tan populars. Gaudiu-ne tant com pugueu, i descobriu què vol dir cada terme nou que sentiu amb l’ajut del Diccionari general de l’esport.

[Font: TERMCAT]

Sterrato? Camins de terra!

TermcatDeixa un comentari

Més que l’sterrato, aquí defensem la terra. La terra de les vies no asfaltades —o, almenys, en part no asfaltades— per on pedalegen esforçadament els ciclistes mastegant la pols i perfilant uns bessons de pedra.

En el ciclisme francès és mític el pavé (l’empedrat que odien tots els ciclistes professionals), però en el ciclisme italià es valoren els camins no asfaltats: la cursa ciclista més famosa sobre terra és la mítica Strade Bianche (‘camins blancs’), que va arrencar el 2007 entre els turons de la Toscana per a recuperar el sabor antic del ciclisme, i històricament unes quantes etapes del Giro d’Itàlia han substituït l’asfalt pels camins.

L’associació amb el ciclisme italià justifica que aquestes vies (sobretot de terra, però també de roca o de grava) s’hagin popularitzat una mica pertot com a sterrato. En parlen molts ciclistes aficionats, que no consideren complet un itinerari de muntanya o mitjana muntanya si no inclou, almenys, una part sense asfalt…

Ara bé, de l’sterrato en català en podem dir, senzillament, la terra o un tram de terra.

Es tracta d’una forma que ja s’utilitza des de fa temps en el món dels ral·lis per contraposició als trams d’asfalt o als trams de neu o gel. A més, tram de terra ens encaixa molt bé quan no parlem de la Toscana sinó dels camins amb marges atapeïts de pins del Montnegre o de la carretera de les Aigües o dels Rasos de Peguera; ens serveix per a les pistes planes, els camins de carro i les vies que ja tiren cap a corriol; ens facilita la comunicació amb els que no tenen gota de coneixement de ciclisme, i, de passada, ens proporciona una altra manera de dir-ho per si volem anar variant.

Abans de tirar-nos de cap a la terra, però, farem bé d’aparcar la bicicleta de carretera (poc recomanable per a fer trams de terra si volem mantenir la seva integritat i la nostra) i preparar la bicicleta tot terreny o, encara millor, la bicicleta de grava —o la bicicleta d’aventura, si voleu. És a dir, aquesta bicicleta versàtil de pneumàtics intermedis, manillar ample, distància entre eixos engrandida i pedaler baix que ajuda tant el ciclista aficionat a pedalejar amb la mateixa elegància sobre l’asfalt i sobre la terra. Els americans en diuen gravel bike, que per això se la van inventar ells.

I ara, amb els dies que s’allarguen, oblidem l’sterrato i defensem més que mai la terra. La terra i la nostra petita èpica de la pols i l’esforç, la pau, la satisfacció de la fita aconseguida. Al capdavall, com va deixar escrit Màrius Torres, la terra no sabrà mai mentir.

[Font: TERMCAT]

Salt d’alçada o salt d’altura?

TermcatDeixa un comentari

Què fem quan ens arriba el torn a la classe d’educació física i ens toca córrer cap al llistó o la corda que hem de superar per sobre? Doncs (quin remei), esprintar per intentar-ho, convençuts que ho aconseguirem o convençuts que ens hi estamparem, segons el caràcter i les aptituds de cada un.

I què fem quan, més grans i reorientats cap al kick-boxing, la marxa nòrdica o el cant coral, veiem una imatge tan plàstica com aquesta i ens assalta el dubte de si hauríem de dir-ne salt d’alçada o salt d’altura? En aquest cas la resposta no és tan senzilla…

No és senzill perquè tenim una situació més aviat contradictòria: la freqüència escrita és clarament favorable a salt d’alçada (en la cerca per internet i també en el corpus textual de l’Institut d’Estudis Catalans), mentre que les definicions del diccionari normatiu sembla que ens portin cap a salt d’altura (altura fa referència a la distància vertical d’un punt o un cos respecte del terra, per exemple un avió en ple vol, i alçada, a la dimensió vertical d’un cos, sigui de persona o d’armari). Llavors, què és millor que diguem, salt d’alçada o salt d’altura?

En casos així, quan la normativa sembla contradir la percepció d’un bon grapat de parlants, val la pena reflexionar-hi una estona abans de condemnar una forma existent. I, si ens aturem, podrem veure que, a més de l’ús, hi ha altres arguments a tenir en compte a favor de salt d’alçada:

  • Un dels sentits que té salt al diccionari normatiu és “Prova d’atletisme que consisteix a aconseguir una marca en alçada o en llargada”.
  • El llistó o la corda delimiten un espai buit, però metafòricament també podríem interpretar que indiquen el límit superior d’un cos; això faria que poguéssim parlar de salt d’alçada tant si saltem per sobre una cadira, una roca, la bicicleta del cunyat o el cunyat mateix com si saltem per sobre un llistó o una corda tibant.
  • L’existència de salt de llargada (molt més utilitzat que salt de longitud) reforça probablement l’ús de salt d’alçada, pel paral·lelisme entre alçada i llargada com a noms derivats d’adjectius que indiquen la magnitud d’un cos en una determinada dimensió.

Per tot això, considerem que la forma preferible en català és salt d’alçada. Ara bé, salt d’altura també és una forma adequada i, per tant, també es pot utilitzar.

I, qui sap, potser haver resolt com n’hem de dir ens ajudarà a enfrontar-nos amb més possibilitats d’èxit al llistó, tant si som uns romàntics empedreïts i ens entossudim amb les tècniques antigues com si ens passem a la tècnica molt més eficient i estètica (i molt més complexa) de l’estil Fosbury.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: pilota de trencament

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana el tennis ocupa bona part de l’actualitat esportiva, atès que es duu a terme el Barcelona Open Banc Sabadell – Trofeu Comte de Godó, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes més característics d’aquest esport: pilota de trencament.

Fa referència a la situació en què el jugador o la parella que resta pot aconseguir el punt que li permet guanyar el joc i, per tant, trencar el servei del contrari.

Tot i que en una superfície de terra com la de Barcelona el servei potser no és tan decisiu com en altres superfícies, guanyar una pilota de trencament (també se’n pot dir punt de trencament) és imprescindible per a aconseguir la victòria.

Des del punt de vista lingüístic, el terme presenta un ús metafòric de la base pilota, perquè no es refereix estrictament a l’objecte, sinó al punt que es pot aconseguir colpejant-la. I en el complement de trencament també es produeix un fenomen semblant, perquè hi ha un ús figurat del verb trencar per a indicar que es guanya un punt malgrat l’avantatge que en principi tenia el contrari pel fet de posar la pilota en joc amb el seu servei. En anglès es fa servir el verb paral·lel (to break, break point).

Si sou aficionats al tennis (o tenis, perquè el diccionari normatiu admet la grafia tant amb dues enes com amb una sola ena), aquests dies en podeu gaudir a Barcelona, i si teniu algun dubte terminològic, podeu recórrer al Diccionari general de l’esport, que amb la selecció temàtica us permet fer la consulta dels termes propis d’aquest esport concret.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: seient o selló

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana es duu a terme la 103a edició de la Volta Ciclista a Catalunya, tota una referència entre les curses ciclistes per etapes, i per això us proposem com a #termedelasetmana un dels termes que, molt probablement, es faran servir en les notícies sobre aquest esdeveniment esportiu: el terme seient o selló.

Fa referència a la peça flonja recoberta de cuir o de teixit, fixada a la part superior d’una bicicleta, sobre la qual el ciclista seu amb una cama a cada banda. El seient és un dels cinc únics elements de suport del ciclista, que també es recolza en els dos punys del manillar i en els dos pedals. El seient d’una bicicleta és de forma triangular i està fixat a la tija del seient.

La forma prioritària i més habitual és seient, una forma compartida per la llengua general i de coneixement comú. La forma selló, també admissible, es considera secundària. Val la pena recordar que en català no és admissible la forma *sillín.

Si us interessa la terminologia relacionada amb el ciclisme, us recomanem que consulteu el Diccionari general de l’esport, en què podreu fer un filtre per consultar específicament els termes de ciclisme. I també teniu disponible la infografia interactiva El quadre de la bicicleta, en què s’il·lustren els termes bàsics d’aquesta part de la bicicleta (com ara aquest seient o selló, i també forquilla, pipa de direcció, beina, puntera, tirant, etc.), amb enllaços a les entrades de cada terme, amb la definició i els equivalents en altres llengües.

[Font: TERMCAT]