#termedelasetmana: pilot

© iStockphoto.com/Hshen Lim
© iStockphoto.com/Hshen Lim

Aquesta setmana arriba un dels clàssics de l’esport de cada estiu: el Tour de França, la prova reina del ciclisme per etapes. Per això, el #termedelasetmana que us proposem és probablement un dels termes que més vegades sentirem si seguim la informació sobre el desenvolupament de la prova: el terme pilot (amb el sinònim gran grup).

En ciclisme, i en altres esports, la forma pilot designa el conjunt més nombrós de corredors durant una cursa, que esdevé el nucli tàctic al voltant del qual es desenvolupen les accions i les situacions de la prova. En castellà s’anomena pelotón, en francès, peloton, i en anglès, bunch.

Al marge d’aquest terme, però, els bons aficionats en trobareu molts altres que us poden interessar al Diccionari general de l’esport. Us recordem que l’edició en línia d’aquest diccionari permet la consulta temàtica, amb la qual cosa podeu centrar l’atenció en els termes de l’àrea temàtica de ciclisme.

Sessió de normalització de terminologia del twirling

El twirling és un esport que es practica amb acompanyament musical i que consisteix a executar exercicis propis de la dansa i de la gimnàstica fent figures amb un o més bastons. Aquest esport ha tingut una penetració important en el territori català en els darrers anys, i els clubs catalans s’han situat entre els millors d’Europa en diverses competicions.

Què és el twirling?

En la sessió de normalització que s’ha dut a terme el 12 de maig del 2014 al TERMCAT s’han estudiat una quarantena de termes, la majoria manlleus de l’anglès, per als quals no hi ha cap denominació fixada en català. L’objectiu ha estat buscar-los una alternativa catalana que tingui el màxim consens entre els especialistes.

Per exemple, s’hi han analitzat termes com ara aerial, contact material i roll, que fan referència als elements bàsics que componen un exercici de twirling; també, bannieres, basic strut i corps, que són modalitats de twirling, i fishtail, flip, fujimi i juggle, que són tipus d’elements.


A la reunió hi han assistit, juntament amb terminòlegs del TERMCAT, experts vinculats a la Federació Esportiva Catalana de Twirling:

Rubèn Pueyo Rodríguez, president
Sergi Catalán Yáñez, atleta i jutge
Judit Lleixà Solà, tècnica i jutge
Mireia Ruiz Rivas, tècnica i atleta

I també Ester Bonet Solé, del Servei Lingüístic de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya.

Sessió de normalització de twirling

Un cop finalitzat l’estudi terminològic complet dels termes i ratificats pel Consell Supervisor, el TERMCAT preveu publicar en línia el diccionari Terminologia del twirling, que contindrà una vuitantena de termes relacionats amb aquest esport.

En futbol, mitjapunta o mitja punta, migcentre o mig centre?

Es tracta de dos casos diferents. Per una banda, hi ha la forma mig centre, tal com es recull en les fitxes del Diccionari general de l’esport i en el Diccionari de futbol, consultables també des del Cercaterm. El motiu pel qual aquest terme es forma sense ajuntar-ne els dos mots és que mig és un substantiu, i no un adjectiu, que té el sentit de ‘Cadascun dels jugadors que formen la línia de mitjos’. El terme mig centre es refereix, per tant, a un mig situat al centre de la línia de mitjos, o que juga allunyat de totes dues bandes del camp de joc. Es tracta d’un terme paral·lel a mig dret, mig esquerre, interior dret, interior esquerre.

Un cas diferent és mitjapunta, en el qual mitja és un adjectiu que afavoreix la lexicalització del terme i, per tant, que s’escrigui tot junt i faci el plural mitjapuntes. Es tracta del jugador que ocupa una posició intermèdia entre el davanter i el mig, és a dir, un jugador situat a la meitat d’una punta. És un terme recollit en el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans i també en les fitxes corresponents del Cercaterm.

És adequat dir “els isquiotibials”?

L’adjectiu isquiotibial és adequat en català amb la definició que recull el Diccionari enciclopèdic de medicina: ‘Relatiu o pertanyent a l’isqui i a la tíbia. Dit del múscul bíceps femoral’. La forma isquiotibial està ben formada des del punt de vista lingüístic a partir de la forma prefixada isquio-, relacionada amb isqui, i l’adjectiu tibial.

El terme en plural músculs isquiotibials es refereix al grup muscular situat a la part posterior de la cuixa, estès entre la pelvis i el genoll, que comprèn el bíceps femoral, el semitendinós i el semimembranós. Especialment en els mitjans de comunicació, i sovint en relació amb les lesions esportives, és habitual l’ús de l’expressió amb el substantiu elidit, els isquiotibials, que es pot considerar, doncs, adequada.

En aquest àmbit podeu consultar l’annex sobre classificació de lesions esportives del Diccionari general de l’esport al web del TERMCAT.