#termedelasetmana: culots

culots

Des de fa uns dies, el Tour de França ha tornat a posar el ciclisme a la primera pàgina de l’actualitat informativa. Per això, us proposem com a #termedelasetmana un dels termes més emprats en aquest àmbit: els culots.

Es tracta dels pantalons curts, més o menys fins a mitja cuixa, que porten els ciclistes en les curses per carretera. De fet, de culots també se’n fan servir en altres esports (com ara el rem, per exemple); els específics de ciclisme solen incorporar unes proteccions per fer més còmode el contacte amb el selló.

Convé observar que en general el terme es fa servir en plural, de manera paral·lela a la forma pantalons, i així es recull en els diccionaris especialitzats de l’àrea. En altres sectors té ús la forma en singular culot, però es refereix a un concepte diferent (una peça de l’armament i, en àmbits industrials, també pot designar la part del fons de certs objectes —a banda, és clar, de l’ús en llengua general com a augmentatiu de cul—).

Si sou bons aficionats al ciclisme, ben segur que ja coneixíeu el terme i que aquests dies estareu gaudint per televisió o en directe de les etapes del Tour. I si encara no ho sou, aprofiteu l’ocasió per observar amb una certa atenció una de les mítiques pujades o una contrarellotge, i potser us hi quedareu ben atrapats, admirant l’habilitat i la capacitat d’esforç dels ciclistes. I, si més no, us pot atrapar la riquesa terminològica, amb culots, mallots, esprints, avituallaments, ports de muntanya, caps de files, escapats, pinyons, quadres, sellons, rebufs, etc. Si voleu consultar tota la terminologia del ciclisme, la trobareu agrupada si feu una cerca temàtica al Diccionari general de l’esport.

#termedelasetmana: enginyeria civil

Enginyeria_Civil

Aquesta setmana, els estudiants i professionals de l’enginyeria reben una bona notícia: el Diccionari d’enginyeria civil s’ha posat a disposició pública en línia. Per acompanyar aquesta publicació, us proposem de destacar com a #termedelasetmana el terme que dona títol al diccionari: enginyeria civil.

L’enginyeria civil és la branca de l’enginyeria especialitzada en la planificació, el projecte, la construcció i l’explotació de les obres públiques. Concretament se centra en la planificació territorial i l’urbanisme, les infraestructures viàries, les obres hidràuliques, les obres marítimes i les obres geotècniques, i també en l’impacte ambiental de les obres públiques.

Pel que fa a la denominació, el mot enginyeria és una derivació de enginy, que té origen en el llatí ingĕnium (‘disposició, qualitat, habilitat natural’ i, també, ‘producte fruit d’aquesta habilitat’). El complement civil s’explica per raons sobretot històriques, atès que les primeres escoles d’enginyeria s’associaven especialment a contextos militars i, quan van perdre aquesta vinculació, s’hi va començar a fer servir per contrast l’adjectiu civil (d’origen també llatí, civīlis ‘propi del ciutadà o de la ciutadania’). La forma enginyeria civil resulta més còmoda i versàtil que les denominacions basades en la descripció del tipus de construccions afectades com ara enginyeria de camins, canals i ports o altres formes similars que havien tingut ús i que encara es fan servir en determinats contextos.

#termedelasetmana: vacuna contra la febre groga

vacuna_contra_la_febre_groga

Les vacances s’acosten cada dia més. Si sou dels qui us agrada viatjar a països exòtics, fora dels circuits turístics més convencionals, és gairebé segur que coneixereu el #termedelasetmana que avui us proposem: la vacuna contra la febre groga, que també és coneguda com a vacuna FG i com a vacuna antiamaríl·lica.

La febre groga és una malaltia aguda, caracteritzada per febre, cefalàlgia i cruiximent general, agitació, fotofòbia, trastorns digestius, albuminúria i icterícia, que pot ser causada per un virus transmès per les picades de mosquits. Vist aquest quadre de símptomes, és lògic que els viatgers que han d’anar a zones de risc prenguin la precaució de vacunar-se.

Pel que fa a la denominació antiamaríl·lica, es tracta d’una forma que del mot castellà amarillo ha passat al francès (antiamaril) i al català. Recordem també que en català són sinònimes les formes vaccí i vacuna.

Si voleu ampliar la informació sobre aquesta i moltes altres vacunes, us convidem a visitar la Terminologia de les vacunes, amb 91 fitxes, i el Criteri sobre la denominació catalana de les vacunes, aprovat pel Consell Supervisor.

#termedelasetmana: ukulele

ukulele

El dia 21 de juny se celebra, des de fa uns quants anys, la Festa de la Música. Des del TERMCAT ens volem afegir a la celebració amb el nostre #termedelasetmana, que dediquem a un instrument que des de fa uns anys ha guanyat popularitat: l’ukulele (o també ukelele).

Es tracta d’un instrument de corda, que recorda una guitarra però de dimensions més petites.

L’ukulele té origen hawaià: segons algunes fonts, navegants portuguesos van fer arribar a aquestes illes algun tipus de guitarra, i a partir d’aquí es va desenvolupar el nou instrument. De tota manera, aquesta versió no és compartida per tots els especialistes, com tampoc no ho és la que fa referència a la denominació: sembla que la forma ukulele (amb la variant ukelele) correspondria, en la llengua dels nadius hawaians, a l’expressió ‘el regal que ens ha arribat de fora’.

Sigui com sigui, i al marge de discussions històriques i denominatives, l’ukulele s’ha escampat arreu del món, i amb la seva sonoritat ben característica, ja forma part del conjunt d’instruments que fan servir intèrprets de tota mena de música. Si us heu quedat amb curiositat per saber com sona, us recomanem que feu una cerca per internet i hi trobareu vídeos ben sorprenents, amb l’ukulele protagonitzant des de minuets clàssics a peces actuals, passant, és clar, pels sons hawaians.

I si encara no heu acabat la curiositat, us convidem a conèixer altres instruments musicals amb la consulta del Vocabulari il·lustrat d’instruments musicals. Hi trobareu 262 instruments classificats, amb les imatges corresponents, i amb els equivalents en castellà, anglès i francès.

#termedelasetmana: trastorn primari del son

trastorn_primari_del_son

La Setmana dels Horaris, vinculada a la iniciativa per a la reforma horària, arriba un any més per mirar de carregar-nos de raons per impulsar un canvi en els costums socials, laborals i personals. Ens hi afegim i us proposem com a #termedelasetmana la forma trastorn primari del son.

Un dels molts beneficis que comportaria un canvi d’hàbits horaris és que ens permetria dormir més. Els estudis assenyalen que a Catalunya dormim de mitjana entre una i dues hores menys que a la majoria de països, i aquesta diferència pot arribar a les deu hores de menys setmanals en el cas dels adolescents.

El terme que destaquem fa referència precisament a una de les conseqüències que aquesta pèrdua d’hores de son pot arribar a comportar, i designa concretament el trastorn caracteritzat per una alteració persistent o recurrent en la qualitat i la quantitat del son, no atribuïble a cap malaltia física o trastorn mental ni induït per substàncies. Potser val la pena recordar que en aquest context, el son és masculí (i en altres exemples com ara “la qualitat del son”, “un bon son”, “l’estudi del son”, “un son reparador”); en canvi, es fa servir en femení quan es refereix a les ganes de dormir (“tinc molta son”, “la son el fa posar de mal humor”).

Al marge d’evitar trastorns de la salut com el que avui destaquem, avançar l’horari de certes activitats tindrà avantatges també en l’àmbit educatiu, laboral, comercial, d’oci… Sembla que hi ha prou raons per anar impulsant iniciatives que permetin fer efectiu el canvi!