#termedelasetmana: infodèmia

infodemia

Vivim unes setmanes en què les notícies directament o indirectament relacionades amb l’epidèmia declarada a Wuhan (Xina) ocupen l’actualitat informativa. I un dels nous termes que s’estan fent servir és el que us volem proposar com a #termedelasetmana: infodèmia.

Fa referència a la difusió ràpida de rumors, informació inexacta i notícies enganyoses amb relació a una malaltia infecciosa o un problema de salut pública, paral·lelament a la seva propagació o evolució.

La denominació infodèmia s’ha popularitzat en els mitjans de comunicació de masses i les xarxes socials arran de la referència feta per l’Organització Mundial de la Salut a l’entorn de soroll mediàtic sobre el coronavirus SARS-CoV-2 i la propagació de la COVID-19. La suspensió del Congrés Mundial de Mòbils que s’havia de fer a Barcelona també ha reforçat l’ús d’aquest terme.

Des del punt de vista lingüístic, es tracta d’una formació creada a partir de la truncació de info(rmació) i (epi)dèmia, seguint un model que es pot trobar paral·lelament en un cas com ara infoxicació (excés d’informació que provoca en el receptor una incapacitat per a comprendre-la i assimilar-la), creat amb info(rmació) i (into)xicació.

Per a més informació sobre la terminologia relacionada amb el coronavirus, us recomanem l’apunt A l’entorn del coronavirus, i també el #termedelasetmana Epidèmia o pandèmia?

 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: epidèmia o pandèmia?

epidemia-pandemia.

Arran de les notícies relacionades amb el coronavirus de Wuhan, aquests dies tenen un ús molt destacat els termes epidèmia i pandèmia, i també brot epidèmic. Quines diferències hi ha des del punt de vista terminològic?

Si comencem pel cas més habitual, un brot epidèmic és l’increment significatiu en un període de temps determinat del nombre de persones d’una població afectades per una malaltia. Una epidèmia, per altra banda, es defineix com l’aparició, en una comunitat o una àrea geogràfica més gran, durant un període de temps concret, d’un nombre inesperat de casos d’una malaltia, que excedeixen clarament els valors habituals. I, finalment, una pandèmia és una epidèmia que afecta greument una àrea geogràfica més extensa (i habitualment més d’un país, o sigui, que travessa fronteres). Els criteris per a declarar una pandèmia els estableix l’Organització Mundial de la Salut. En el cas del coronavirus de Wuhan, per exemple, l’OMS no considera que aquesta epidèmia sigui, ara com ara, una pandèmia.

Des del punt de vista lingüístic, brot és un exemple de terme creat per metàfora, a partir del sentit primer del mot de ‘branqueta tendra’. En canvi, epidèmia és una paraula d’origen grec, amb el significat de ‘arribada o estada en un país’, creada amb els formants epi– ‘sobre’ i –dèmia, que prové de dẽmos ‘poble’. En el cas de pandèmia, el primer formant, també d’origen grec, és pan-, del grec pãs, pantós, que vol dir ‘tot’.

#termedelasetmana: teràpia gènica

terapia-genica

El dia 4 de febrer de cada any es commemora el Dia Mundial del Càncer, una jornada que pretén contribuir a augmentar la conscienciació sobre aquesta malaltia i promoure’n la prevenció, la detecció i el tractament. Per això, us proposem com a #termedelasetmana un dels termes relacionats amb el càncer que en els darrers temps dona més motius per a l’esperança: el terme teràpia gènica.

Fa referència a la teràpia consistent a introduir DNA o RNA a les cèl·lules d’un organisme, amb l’objectiu de corregir un defecte congènit o proporcionar una nova funció a les cèl·lules. Aquesta tècnica està permetent avenços molt prometedors en la recerca contra el càncer, especialment la teràpia T-CAR, que consisteix a modificar els limfòcits T del pacient perquè tinguin la capacitat d’atacar les cèl·lules tumorals. Un avantatge important d’aquesta teràpia respecte de la quimioteràpia o d’altres tractaments oncològics és que presenta pocs efectes secundaris.

La base del terme, teràpia, prové del mot grec therapeía, que vol dir ‘cura, atenció’, i l’adjectiu que l’especifica, gènic -a, que vol dir ‘relatiu als gens’, també té origen grec (en aquesta llengua génos vol dir ‘naixement, gènere, raça’).

Si us interessa la terminologia relacionada amb el tractament del càncer, teniu diverses opcions de consulta, entre l’àmplia oferta de diccionaris de l’àmbit de les ciències de la salut que us ofereix el TERMCAT: la Terminologia del càncer, el Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT), el Diccionari d’immunologia, el Diccionari de sinologia, etc. I si voleu tota la informació aplegada en un sol recurs, feu servir el Cercaterm o el portal específic de Terminologia de les ciències de la salut.

#termedelasetmana: coronavirus

coronavirus

Des de fa unes setmanes el terme coronavirus està de plena actualitat i se’n parla arreu. Per això, us el proposem com a #termedelasetmana. Els coronavirus  (Coronaviridae en llatí) són una família de virus amb RNA monocatenari de sentit positiu, de forma esfèrica i amb nucleocàpsida de simetria helicoidal, que presenten un embolcall amb expansions en forma de pètals o punxes, al qual deuen el seu nom per la imatge que ofereixen en microscòpia electrònica.

Els virus d’aquesta família són agents causants de malalties respiratòries i altres afeccions en diferents classes de vertebrats. Alguns són zoonòtics i en transmetre’s a l’espècie humana causen malalties respiratòries de gravetat diversa, que van des d’una afecció semblant al refredat comú fins a una pneumònia, insuficiència respiratòria i renal. En casos greus, especialment en persones que tenen alguna malaltia crònica, una comorbiditat o un estat d’immunodepressió, pot causar la mort. La seva taxa de letalitat és encara desconeguda, ja que molts casos lleus poden haver passat desapercebuts fins ara.

Els coronavirus són els responsables d’algunes de les malalties que han causat una alerta sanitària els darrers anys. Per exemple, la pneumònia per coronavirus SARS-CoV l’any 2003, la pneumònia per coronavirus MERS-CoV el 2015 o la pneumònia per coronavirus SARS-CoV-2 que va començar fa unes setmanes a Wuhan (Xina) i que les autoritats sanitàries intenten evitar que s’estengui en forma d’epidèmia. Les accions de prevenció individual inclouen, entre d’altres mesures bàsiques, fer una higiene de mans freqüent i evitar el contacte estret amb persones que mostrin signes d’afecció respiratòria.

#termedelasetmana: resolució alternativa de conflictes (ADR)

dl_adr

Dimarts 21 de gener es commemora el Dia Europeu de la Mediació, i per això us proposem com a #termedelasetmana el terme resolució alternativa de conflictes.

El terme fa referència al procés pel qual les parts en desacord intenten posar fi a les seves disputes sense intervenció judicial, i la mediació és precisament un dels procediments de resolució alternativa de conflictes més habituals, juntament amb l’arbitratge i la conciliació.

La denominació completa d’aquest terme és descriptiva i en certs contextos la llargada la pot fer incòmoda, i probablement per això s’ha generalitzat la sigla ADR, que correspon a la forma anglesa (alternative dispute resolution) però té ús en català i en altres llengües de l’entorn.

Si us interessa la terminologia relacionada amb aquest àmbit podeu consultar diversos materials: el diccionari en línia Sistemes de resolució alternativa de conflictes; la infografia interactiva La plaça dels ADR; i també el vídeo explicatiu La plaça dels ADR, resolució alternativa de conflictes.

#termedelasetmana: llibertat d’expressió

llibertat-expressio

Aquesta setmana hem publicat un diccionari que ens fa una il·lusió especial: la Terminologia dels drets de l’infant, basada en la Convenció sobre els Drets de l’Infant adoptada per les Nacions Unides ara fa precisament 30 anys. Com a mostra d’un dels termes que conté, us proposem el #termedelasetmana llibertat d’expressió.

La llibertat d’expressió queda recollida en aquest diccionari, d’acord amb el text de la Convenció, com la llibertat de l’infant de manifestar públicament idees, opinions i sentiments, i de cercar, rebre i difondre informació, sense limitació de fronteres.

Des del punt de vista lingüístic, es tracta d’una formació sintagmàtica ben transparent, en què a la base llibertat (del llatí libertas, amb el mateix significat) s’afegeix el complement d’expressió (també d’origen llatí), que n’especifica el tipus.

La llibertat d’expressió és un dels grans conceptes en què es basa l’organització de les societats avançades, i com a tal és present en documents com la Convenció sobre els Drets de l’Infant, que, a partir del consens internacional, pretenen oferir una orientació i un guiatge als Estats perquè en facin objecte d’especial protecció. Per ajudar a fer-ne la màxima difusió, hem preparat també una infografia interactiva amb els drets que s’hi recullen.

#termedelasetmana: hidròfob

caviar-oli

Aquesta setmana des del TERMCAT us oferim un nou recurs electrònic, dedicat a l’Oli d’oliva en textures. Hi trobareu els termes que fan referència a catorze elaboracions gastronòmiques amb oli d’oliva, sotmès a diversos procediments. En aquestes preparacions sovint s’aprofita una de les propietats de l’oli d’oliva, que us volem proposar com a #termedelasetmana: l’oli d’oliva és hidròfob.

L’adjectiu hidròfob -a s’aplica a substàncies que presenten interaccions repulsives amb l’aigua. Els formants del terme ho expliquen amb claredat: hidro– és una forma prefixada que prové de la paraula grega hýdōr, que significa ‘aigua’; i –fob és una forma sufixada del mot grec phóbos, que significa ‘aversió’.

Aquest terme fa sovint parella amb el contrari hidròfil -a, amb el formant –fil, que prové del mot grec phílos ‘amic, amant’.

La propietat hidròfoba de l’oli d’oliva és la que permet elaborar el caviar d’oli o encapsulat d’oli, que il·lustra aquest apunt i que és una de les textures que us presentem en aquest nou diccionari en què la gastronomia i la química fan tan bona parella. I si us interessen més característiques químiques com aquesta, no deixeu de consultar el Diccionari de química, amb més de 1.500 termes definits i, sovint, amb notes enciclopèdiques ben interessants.

#termedelasetmana: tsunami

Tsunami

Avui, dia 5 de novembre, es commemora el Dia Mundial de Conscienciació sobre els Tsunamis, i per això us proposem el terme tsunami com a #termedelasetmana.

Fa referència a una onada de gran amplitud i període molt llarg produïda per un sisme submarí intens a alta mar, que, en atènyer la costa, adquireix dimensions de desenes de metres i gran potència destructiva. La denominació tsunami prové d’un mot japonès que significa ‘gran onada en port’, i és la forma emprada en la majoria de llengües del nostre entorn.

Al marge dels usos figurats del terme que l’han posat d’actualitat entre nosaltres, el fet és que les Nacions Unides adverteixen que els tsunamis són fenòmens poc freqüents, però que poden ser extremament mortífers. En els últims 100 anys, 58 tsunamis han comportat més de 260.000 víctimes mortals, més que qualsevol altre risc natural, i això explica que s’hagi proposat el Dia Mundial que avui se celebra.

Podeu consultar la fitxa completa del terme en diversos diccionaris del TERMCAT, com ara en el Diccionari de geografia física, el Diccionari de física, el Diccionari d’enginyeria civil o el Diccionari de gestió ambiental.

#termedelasetmana: otaku

otaku

Aquesta setmana arriba la 25a edició del Saló del Manga, tot un esdeveniment per als aficionats a aquest gènere del còmic que, de fet, comporta tot un món de referents culturals. Per això, us proposem com a #termedelasetmana el terme otaku.

Fa referència a una persona molt aficionada al manga i l’anime. En japonès, significa, literalment, ‘casa vostra’; per extensió, en aquesta llengua també s’aplica a una persona obsessionada per la tecnologia, els videojocs, el manga o altres aficions similars, que sovint passa moltes hores tancat a casa seva, i sol tenir una connotació negativa molt marcada.

En canvi, entre els aficionats al manga, otaku ha perdut aquesta connotació i simplement designa les persones que hi tenen interès, i fins i tot es fa servir en aposició en contextos com ara “cultura otaku”.

Si us interessa la terminologia relacionada amb el manga, podeu consultar el tríptic Terminologia del manga, en què trobareu una vintena dels termes més habituals del sector, com ara manga, anime, cosplay (el terme que teniu il·lustrat en aquest apunt), josei, hentai, etc.

#termedelasetmana: depressió aïllada en nivells alts (DANA)

pluja

És, sens dubte, un dels termes clau de la informació meteorològica d’aquests dies, i per això us el proposem com a #termedelasetmana: depressió aïllada en nivells alts, sovint reduït a la sigla DANA.

Es tracta de la depressió atmosfèrica tancada a la part mitjana i alta de la troposfera, constituïda per un nucli d’aire fred amb circulació ciclònica dels vents que s’ha separat de la seva zona d’origen i ha davallat de latitud. Aquesta mena de depressió pot afavorir la inestabilitat atmosfèrica i, combinada amb altres factors, pot donar lloc a precipitacions molt intenses.

En molts contextos, es considera una denominació parcialment sinònima de gota freda, una denominació que va fer fortuna anys enrere però que, en popularitzar-se, també va perdre precisió terminològica, de manera que sovint es feia servir per a designar simplement episodis de pluja més o menys abundant. Els especialistes insisteixen que no totes les depressions aïllades a nivells alts, o DANA o gotes fredes, produeixen pluges intenses, i que no tots els episodis de pluja intensa són causats per una depressió aïllada en nivells alts, sinó que cal que hi concorrin els elements que hem recollit a la definició anterior (depressió tancada, en nivells mitjans i alts de la troposfera, amb un nucli d’aire fred i circulació ciclònica dels vents, i que s’ha separat de la seva zona d’origen). En el cas del terme gota freda, a més, s’aplica concretament a la depressió aïllada en nivells alts que no té reflex en superfície i que és difícil de detectar en els mapes isobàrics.

La denominació que els experts fan servir actualment, depressió aïllada en nivells alts o DANA, és una traducció de l’expressió equivalent castellana (depresión aislada en niveles altos), encunyada per l’Agència Estatal de Meteorologia espanyola per a evitar els usos inadequats de gota freda. Es diu que en l’extensió de la sigla DANA també va col·laborar-hi un cert homenatge al meteoròleg Francisco García Dana.

Per completar la informació, és interessant saber que la denominació gota freda es va crear per calc a partir de l’alemany Kaltlufttropfen (‘gota d’aire fred’), un terme que s’atribueix al meteoròleg alemany Richard Sherhag.

Atès que la denominació completa és llarga, sovint es recorre a l’ús de la sigla, i com en altres casos en què una sigla es popularitza com a denominació d’un concepte, sorgeix el dubte sobre la creació del plural corresponent (per exemple, en un context com “aquest any ja hem viscut dues DANA” o “dues DANES” o “dues DANAs”?). En general, es recomana no marcar el plural i que el context ja desfaci la possible ambigüitat (“dues DANA”), però si es considera imprescindible la gramàtica admet la possibilitat d’afegir-hi una essa minúscula (“dues DANAs”).