Aquesta setmana participem en el Congrés Mundial de Ciència i Cuina i volem destacar un terme que uneix tradició, ciència i un punt de misteri: kombutxa, el nostre #termedelasetmana.  

Aquesta beguda probiòtica, d’origen probablement manxurià, s’obté a partir de la fermentació d’una infusió de te verd o negre amb sucre mitjançant una colònia simbiòtica de bacteris i llevats, d’un gust entre dolç i agre, una aroma que recorda el iogurt o el quefir i unes bombolles naturals que la fan viva i sorprenent. S’hi atribueixen propietats terapèutiques no demostrades científicament, però el seu interès va molt més enllà dels suposats beneficis: és un exemple de com la cuina pot convertir-se en un laboratori on microorganismes, temps i paciència transformen un simple te en una experiència sensorial.  

Des del punt de vista lingüístic, el mot kombutxa (pronunciat kombútʃa) prové del japonès konbucha, que originàriament designa un te d’algues marines, però a Occident ha pres aquest nou significat fermentat, probablement fruit d’un error. Tant si diem la kombutxa com el kombutxa —totes dues formes són acceptades—, és una bona excusa per parlar de llengua, ciència i gastronomia amb bombolles d’enginy i curiositat. 

També recomanem que aquesta setmana visiteu el Portal d’alimentació i gastronomia i el Glossari de sabors del món, un recull terminològic en línia que consta de més de 150 termes de productes alimentaris i elaboracions gastronòmiques d’arreu del món. 

[Font: TERMCAT]