El TERMCAT ha actualitzat el Glossari de sabors del món, un diccionari en línia que recull un centenar de termes relatius a productes alimentaris (verdures, fruites, begudes, pans) i elaboracions gastronòmiques (aperitius, plats a base de carn o de peix, salses, dolços i postres) d’arreu del món.
De l’actualització d’aquest any cal destacar-ne la incorporació de nous termes corresponents a la cuina xinesa i japonesa. Així doncs, s’hi poden trobar plats com ara les boles de sèsam, els crancs de riu picants o el pa d’oli farcit, a més d’un conjunt de termes propis de la gastronomia japonesa que recentment han estat normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT: futomaki, uramaki, tataki, etc.
El diccionari, fruit de la col·laboració amb el Centre de Normalització Lingüística L’Heura del Consorci per a la Normalització Lingüística, té l’origen en els termes treballats amb motiu de les diverses edicions de la mostra gastronòmica Sabors del món, que es duu a terme a Santa Coloma de Gramenet des de l’any 2012 i té com a objectius la promoció del comerç local, la cohesió social i el foment del català com a llengua comuna. Més enllà de la mostra que el va originar, el diccionaricontinua alimentant-se amb la incorporació de nous termes, ja que està concebut com un projecte obert.
El Glossari de sabors del món forma part de la col·lecció Diccionaris en Línia del TERMCAT, que ofereix actualment més de 180 títols dedicats a diversos camps d’especialitat.
Amb motiu del Dia Mundial de la Seguretat Alimentària, que se celebra el 7 de juny, el TERMCAT i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària, publiquen una infografia interactiva que recull el nom de les classes funcionals dels additius alimentaris.
Els additius són substàncies naturals o sintètiques que s’afegeixen als aliments amb una funció tecnològica o organolèptica. Són ingredients i, com a tals, han de figurar en la llista d’ingredients amb la indicació de la funció que hi fan, és a dir, la classe funcional. En total, hi ha 27 classes funcionals, amb termes com ara acidulant, humectant, sal fundent o escumejant. La infografia també permet accedir a la informació d’altres termes relacionats, com ara número E o classe funcional.
Aquesta infografia de caràcter divulgatiu s’ha elaborat amb l’objectiu que els consumidors puguin interpretar la informació en l’etiquetatge dels productes alimentaris.
De manera interactiva, es pot consultar la definició de cada classe funcional o, fent clic a l’enllaç, es pot accedir a la fitxa completa del terme, que conté la denominació en català, els equivalents en castellà, francès i anglès, i la definició.
Tots els termes formen part del Diccionari de seguretat alimentària, un diccionari en línia que és una obra conjunta del Centre de Terminologia TERMCAT i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària.
Coincidint amb la celebració durant aquest any 2024 del centenari de la ràdio a Catalunya, el TERMCAT presenta la infografia Termes de la ràdio, que recull 22 termes bàsics relacionats amb aquest sector.
Per mitjà d’aquesta infografia, es poden consultar les fitxes terminològiques completes de cada terme, que contenen equivalents en diverses llengües i definicions. Alguns termes fan referència a elements bàsics de de les emissions radiofòniques, com ara guió o escaleta; d’altres, a elements sonors específics, com ara sintonia, ràfega, falca i melodia publicitària o jingle; i encara s’hi afegeixen termes vinculats als gèneres i al màrqueting, com ara radiofórmula, audiència i audímetre.
L’objectiu d’aquest material és afavorir el coneixement i la difusió dels termes catalans propis d’aquest àmbit, que té la particularitat de ser alhora especialitzat i de gran difusió general.
La infografia s’afegeix a la pàgina dels materials gràfics i multimèdia del web del TERMCAT, que recull més d’un centenar de recursos visuals en diversos formats d’un ampli ventall de sectors.
El TERMCAT presenta una nova infografia interactiva amb què s’il·lustren els noms de les parts de la bateria. Ha estat elaborada amb la col·laboració d’experts de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i de l’Auditori Museu de la Música de Barcelona.
Concretament, s’hi recullen 34 termes, com ara xarles (hi-hat en anglès), plat d’accents (crash en anglès), plat de ritme (ride en anglès), membrana (parche en castellà), cèrcol (aro en castellà), tom o timbala, goliat o tom base i bordonera.
Els termes ja formen part d’una àrea temàtica específica en el diccionari en línia Terminologia dels instruments musicals, que actualment conté 434 termes classificats temàticament en les cinc grans categories en què, segons l’etnomusicologia i el sistema Hornbostel-Sachs, es divideixen els instruments musicals: idiòfons, membranòfons, cordòfons, aeròfons i electròfons, més un apartat per als instruments tradicionals catalans. Cada entrada presenta la denominació en català, la imatge que la identifica i els equivalents en castellà, anglès i francès, i alemany i italià en alguns casos.
La infografia forma part d’una sèrie que es va iniciar l’any 2020 amb la difusió de dues infografies dedicades a les parts de la guitarra i del saxòfon, que es va ampliar l’any 2021 amb la del violí, l’any 2022 amb la del piano, i el 2023 amb la del violoncel i el clarinet.
Aquest material pot ser útil per a qualsevol persona que toqui aquest instrument musical, i especialment per als professionals i aprenents d’ensenyaments musicals, escoles, escoles de música, conservatoris, locals d’assaig, sales de concerts, etc.
La infografia s’afegeix al conjunt de materials gràfics i multimèdia del web del TERMCAT, que donen accés de manera visual i atractiva a termes de tota mena de sectors. I la Terminologia dels instruments musicals forma part de la col·lecció Diccionaris en Línia, que actualment ofereix més de 180 títols dedicats a diversos àmbits d’especialitat.
Amb motiu del Dia Internacional de la Dansa, que se celebra cada 29 d’abril des del 1982, el TERMCAT publica una infografia interactiva amb diversos termes d’indumentària utilitzats en l’àmbit de la dansa d’arrel tradicional.
Concretament, la infografia mostra el vestuari d’una parella de pagesia benestant propi dels segles XVIII i XIX, que es pot utilitzar en la representació d’una gran varietat de danses tradicionals. A través del menú lateral, es poden descobrir els termes de les diferents capes del vestuari tradicional, des de la roba exterior (com el gambeto o la gandalla) fins a les peces més interiors (com les mitges o els enagos).
A banda de la terminologia vehiculada a través de la imatge, la infografia també dona a conèixer en una pantalla final altres termes propis del vestuari tradicional utilitzats pels esbarts i altres colles de dansaires, que tenen origen en diferents èpoques i en diferents parts del territori, com per exemple camal, gipó, mitena, rebosillo o saragüells.
Tots els termes inclosos en la infografia contenen un enllaç a una fitxa completa del Cercaterm amb la següent informació: la denominació o denominacions catalanes utilitzades en els principals dialectes; una definició en català; notes històriques o explicatives sobre l’ús de les diferents peces de vestir en l’àmbit de la dansa d’arrel tradicional; i, finalment, els equivalents en castellà, que es consideren d’especial utilitat en aquells casos en què les peces de roba se solen conèixer amb manlleus del castellà, com és el cas, per exemple, de *pololos o *corpinyo (en català, pantalons o calçons interiors i cosset, respectivament).
La il·lustració de la infografia és obra del figurinista i expert en indumentària tradicional Pau Fernández, que també ha assessorat en l’elaboració de la terminologia juntament amb Lluís Calduch, coreògraf i expert en dansa tradicional.
La terminologia continguda en aquesta infografia representa un avançament del Diccionari de la dansa d’arrel tradicional, que està en procés d’elaboració des del TERMCAT per iniciativa de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, dependent del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El futur diccionari contindrà aproximadament 200 termes referents a conceptes generals (cos de dansa, dansa viva, esbart, etc.); termes de passos i moviments (punt d’espolsada, punt de morisca, rístol, etc.); balls i danses (ball de gitanes, ball pla, corranda, etc.); figures coreogràfiques (cadena, cargol, pont, etc.), i elements instrumentals i escènics (castanyoles, cercolet, pal amb cintes, etc.).
La infografia s’afegeix a la pàgina dels materials gràfics i multimèdia del web del TERMCAT, que recull més d’un centenar de recursos visuals en diversos formats d’un ampli ventall ampli de sectors.
El TERMCAT presenta la infografia Estris per a tallar formatges, que il·lustra un conjunt de termes procedents del Diccionari de formatges. Es tracta d’un recull de 26 termes, que comprèn els estris que s’utilitzen habitualment per a tallar i consumir formatge i un formatge d’exemple per a cada estri.
Per mitjà d’aquesta infografia, es poden consultar les fitxes terminològiques completes de cada terme, que contenen definicions validades pels experts de l’Associació Catalana de Ramaders i Elaboradors de Formatge Artesà i equivalents en castellà, francès i anglès. Concretament, les fitxes pertanyen a tres àrees temàtiques del Diccionari de formatges: Estris per al consum de formatge, Formatges dels Països Catalans i Formatges del món.
El Diccionari de formatges, publicat el desembre de 2023, és un recull de 208 termes relacionats amb el món del formatge que forma part de la col·lecció Diccionaris en Línia del TERMCAT, la qual ofereix més de 180 títols dedicats a diversos camps d’especialitat.
Arran de la situació de sequera extrema que estem vivint, des del TERMCAT ens afegim a la campanya de sensibilització amb la infografia interactiva La sequera: termes clau, que recull una vintena de termes, procedents de diversos àmbits i disciplines, que s’utilitzen especialment en les informacions relacionades amb la sequera.
Per mitjà de la infografia es pot accedir a les fitxes completes dels termes, que contenen definicions validades per experts de l’Agència Catalana de l’Aigua, equivalents en altres llengües i, en alguns casos, notes complementàries. Concretament, s’hi poden consultar els termes classificats en els cinc grups temàtics següents: situació d’emergència, hidrogeografia, gestió de l’aigua, infraestructures i, finalment, estalvi d’aigua.
Com en els darrers anys, la nadala interactiva del TERMCAT ens recorda alguns dels termes que han estat d’actualitat o normalitzats durant aquest any 2023.
Si feu clic sobre cadascun dels termes podreu accedir a les entrades completes, amb la definició i els equivalents en altres llengües.
Tot l’equip del TERMCAT us desitgem un bon Nadal i un bon any nou!
El dijous 30 de novembre es presenta la Terminologia de l’educació per a la salut, un diccionari en línia que recull un centenar de termes d’aquest àmbit, elaborat conjuntament pel Departament de Salut, l’Escola de Salut de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona i el TERMCAT.
La presentació anirà a càrrec del conseller de Salut, Manel Balcells; el secretari de Política Lingüística, F. Xavier Vila; la secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas; la secretària d’Atenció Sanitària i Participació, Carme Bertral, i el director del TERMCAT, Jordi Bover. L’acte de presentació es durà a terme el dijous 30 de novembre a les 9.30 a la sala d’actes del Departament de Salut (travessera de les Corts, 131-159; Pavelló Ave Maria. Barcelona), i també es podrà seguir en línia (formulari d’inscripció).
En el mateix acte es durà a terme una taula rodona a l’entorn de l’educació per a la salut i el consens terminològic que es presenta, amb la participació d’Anna Bocio, de la Subdirecció General de Promoció de la Salut; Carles Blay, de l’Escola de Salut de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona; Assumpció Gonzàlez-Mestre, del Programa Pacient Expert de Catalunya; Dolors Juvinyà, de la Càtedra de Promoció de la Salut de la Universitat de Girona; Jordi Mestres, de l’EAP Sanllehy i la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària; Raül Porras, del CAP Nova Lloreda 8 i l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya, i Rafa Ruiz, de la Secretaria d’Atenció Sanitària i Participació.
La Terminologia de l’educació per a la salut recull un centenar de termes vinculats amb l’educació per a la salut i la metodologia educativa que s’hi relaciona amb l’objectiu d’oferir un marc terminològic compartit en aquest camp. Els propers anys, les transicions demogràfiques, epidemiològiques, tecnològiques i socioeconòmiques a les quals ha de fer front el sistema de salut suposaran tot un repte per a la seva capacitat d’assegurar bons resultats de salut i una provisió de serveis eficient, capaç de generar una experiència òptima a les persones ateses. En aquest context, l’empoderament i la capacitació dels pacients i dels seus cuidadors esdevenen elements clau per a la solvència futura dels serveis sanitaris i, en conseqüència, fan de l’educació per a la salut un camp preferent de les polítiques públiques.
D’altra banda, l’àmbit de l’educació per a la salut ha viscut innovacions i replantejaments importants, especialment arran de la pandèmia de covid i les disrupcions tecnològiques a les quals s’ha associat. Estem, doncs, en un moment idoni per a posar al dia la terminologia i la conceptualització dels elements pedagògics associats a la promoció de la salut i l’educació per a la salut.
Aquest és l’objectiu del consens terminològic que es presenta, el qual se centra, concretament, en termes relatius a la pedagogia en general i a la pedagogia aplicada a la salut, als recursos pedagògics que són d’aplicació en l’àmbit de la salut i a l’impacte de l’educació per a la salut en les persones.
Cada entrada del diccionari inclou una o més denominacions catalanes i equivalents en espanyol i anglès. Cada fitxa es completa amb una definició, i, a vegades, notes explicatives que proporcionen més informació sobre el terme.
El resultat final d’aquest consens representa, doncs, un treball col·laboratiu d’experts en l’atenció sanitària i social, en la pedagogia i en les metodologies formatives emergents. I, per damunt de tot, aspira a ser un referent fiable i útil per als professionals assistencials vinculats a l’alfabetització, la formació i la promoció d’hàbits saludables i de competències d’autocura en les persones que atenen.
Es pot accedir al diccionari tant des de l’apartat de Diccionaris en Línia del web del TERMCAT, al costat de més de 170 repertoris terminològics d’altres àmbits especialitzats, com des del portal Terminologia de ciències de la salut – DEMCAT. Els assistents a la presentació rebran un quadríptic que s’ha editat amb una selecció dels principals termes.
El TERMCAT presenta una nova infografia interactiva amb què s’il·lustren els noms de les parts del clarinet. Ha estat elaborada amb la col·laboració d’experts de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i de l’Auditori Museu de la Música de Barcelona.
La nova infografia conté 23 termes de les parts de l’instrument, com ara barrilet, campana, abraçadora, clau de dotzena o clau de registre. Si es fa clic sobre els termes s’accedeix a les fitxes completes de la Terminologia dels instruments musicals, el diccionari en línia que actualment conté 387 termes classificats temàticament en les cinc grans categories en què, segons l’etnomusicologia i el sistema Hornbostel-Sachs, es divideixen els instruments musicals: idiòfons, membranòfons, cordòfons, aeròfons i electròfons, més un apartat per als instruments tradicionals catalans. Cada entrada presenta la denominació en català, la imatge que la identifica i els equivalents en castellà, anglès i francès, i alemany i italià en alguns casos.
La infografia forma part d’una sèrie que es va iniciar l’any 2020 amb la difusió de dues infografies dedicades a les parts de la guitarra i del saxòfon, que es va ampliar l’any 2021 amb la del violí i l’any 2022 amb la del piano, i que aquest mateix any 2023 ha continuat amb la del violoncel.
Aquest material pot ser útil per a qualsevol persona que toqui aquest instrument musical, i especialment als professionals i aprenents d’ensenyaments musicals, escoles, escoles de música, conservatoris, locals d’assaig, sales de concerts, etc.
La infografia s’afegeix al conjunt de materials gràfics i multimèdia del web del TERMCAT, que donen accés de manera visual i atractiva a termes de tota mena de sectors. I la Terminologia dels instruments musicals forma part de la col·lecció Diccionaris en Línia, que actualment ofereix més de 170 títols dedicats a diversos àmbits d’especialitat.
