Categoria: Consulta del mes

Foam, escuma EVA o goma EVA?

TermcatDeixa un comentari

escuma_Eva

En català es fan servir les denominacions escuma EVA i goma EVA per a designar un material flexible, lleuger i fàcil de manipular, que té moltes aplicacions en treballs manuals, i que sovint també és conegut per la denominació anglesa foam (o EVA foam) o per la marca comercial Foamy.

Químicament és un copolímer format per unitats repetitives d’etilè i acetat de vinil amb propietats termoplàstiques, això és, amb capacitat per a estovar-se i adquirir plasticitat per escalfament i d’endurir-se en refredar-se de nou. Aquesta estructura química li confereix una textura porosa, flexible i, en certa manera, escumosa. No en va, el nom comercial d’aquest material, Foamy, significa en anglès, precisament, ‘escumós’.

Atenent a la seva composició, doncs, les formes de base escuma i goma escuma es consideren terminològicament adequades per tal com fan referència, de manera genèrica, a diversos materials d’estructura en cel·les i densitat baixa que es caracteritzen per la seva lleugeresa i porositat, com és el cas del copolímer esmentat. Convé fer notar que, en aquest cas, l’ús ha prioritzat la forma goma com a simplificació de goma escuma, per raons d’economia de llenguatge.

La sigla EVA correspon a a ethylene/vinyl acetate (etilè/acetat de vinil), i, de fet, és una simplificació de EVAC, que és la sigla recomanada per la IUPAC (Unió Internacional de Química Pura i Aplicada) per a fer referència a aquest copolímer en contextos en què calgui utilitzar la nomenclatura química sistemàtica. En contextos divulgatius, però, s’ha generalitzat l’ús de la sigla simplificada EVA.

Podeu consultar en el Cercaterm la fitxa d’aquest terme, amb la definició i els equivalents en altres llengües. Si teniu més curiositat terminològica, us convidem a llegir la Finestra neològica Foams, escumes i làmines, en què s’expliquen breument els criteris de normalització dels termes relacionats laminatge amb escuma i laminat d’escuma, que són les alternatives catalanes aprovades pel Consell Supervisor del TERMCAT per al pseudoanglicisme no admès *foamitzat.

Què són les fintech? Com s’han d’anomenar en català?

TermcatDeixa un comentari

 

El sector financer, com tots els altres sectors econòmics de la societat, s’ha vist obligat a introduir l’ús de les noves tecnologies per conquerir un públic jove que és nadiu digital, que ha crescut en un entorn tecnològic i digital normalitzat i que adopta amb rapidesa els nous serveis.

Amb el terme anglès fintech, format per la truncació de les paraules angleses finance i technology, es coneix el que en català es diu tecnologies financeres.

Les tecnologies financeres són el conjunt de les tecnologies digitals que s’utilitzen per a millorar els serveis financers i bancaris. S’han constituït com un nou sector econòmic clarament emergent dintre del món financer i han fet aparèixer les anomenades empreses de tecnologies financeres, el model de negoci de les quals es basa a oferir productes i serveis financers innovadors i alternatius als que ofereixen les entitats financeres tradicionals.

Aquestes empreses  treballen per a sectors econòmics diversos, com ara la banca, el transport, l’hoteleria o la restauració. Els serveis que ofereixen inclouen, per exemple, serveis d’ajuda digital a empreses emergents (start-ups), serveis bancaris com la banca electrònica o la moneda virtual, nous tipus de pagament com el de la targeta sense contacte gràcies a la tecnologia de comunicació de camp proper, o de finançament com el finançament col·lectiu.

Podeu consultar tota aquesta terminologia al Cercaterm i el vídeo sobre el terme.

Hem d’escriure wifi o Wi-Fi?

TermcatDeixa un comentari

 

 

Podem escriure totes dues formes segons a què ens vulguem referir.

En l’àmbit especialitzat de les telecomunicacions cal mantenir la grafia Wi-Fi, amb guionet i majúscules, quan es refereix a la tecnologia usada en les xarxes sense fil basada en l’estàndard IEEE 802.11. Així ho recomanen els especialistes de l’àmbit de les telecomunicacions, perquè és la forma utilitzada internacionalment. Convé tenir present que Wi-Fi prové de la marca comercial de la Wi-Fi Alliance, organització sense ànim de lucre que promou la tecnologia Wi-Fi, i que la forma és una abreviatura que correspon a la denominació anglesa wireless fidelity (‘fidelitat sense fil’).

Podem escriure wifi, en canvi, amb minúscula i sense guionet, quan ens referim al sistema de connexió sense fil que permet connectar diversos dispositius electrònics entre si o bé connectar-se a internet. El motiu és que en aquest cas es considera un mot de la llengua general, una lexicalització de Wi-Fi que es documenta també en altres llengües com el francès i el castellà, que la recullen ja en les seves fonts lexicogràfiques de referència.

En català, el gènere de wifi pot ser tant masculí com femení, el wifi o la wifi, tal com passa en espanyol i italià.

Podeu consultar al Cercaterm les fitxes terminològiques, amb definicions i equivalents.

Com es defineix la pobresa energètica? I la pobresa residencial?

TermcatDeixa un comentari

pobresa_energetica

La pobresa energètica és la situació d’una persona o d’una família que té dificultats per a pagar els subministraments bàsics d’electricitat, aigua o gas del seu habitatge, o que destina una part elevada dels seus ingressos a pagar aquests subministraments.

Aquesta dificultat es tradueix sovint en la impossibilitat de mantenir l’habitatge a una temperatura adequada (igual o superior als 18 ºC a l’hivern), i és per aquest motiu que, malauradament, el terme pobresa energètica es fa més visible en ple mes de gener, un mes costerut i considerat el més fred de l’any.

Els factors principals que incideixen en la pobresa energètica són el nivell de renda de les famílies, l’eficiència energètica de l’habitatge i els preus de l’energia.

Relacionat amb la pobresa energètica, el terme pobresa residencial designa la situació d’una persona o d’una família que té dificultats per a pagar l’habitatge o que destina una part elevada dels seus ingressos al seu pagament. Concretament, es considera elevada si la llar destina més del 40 % dels ingressos al pagament del cost de l’habitatge i dels subministraments bàsics.

En tot cas, malgrat que aquestes especificacions permeten fer visibles les diferents situacions, cal tenir present que tant la pobresa energètica com la pobresa residencial són situacions de pobresa que afecten moltes llars, de manera que el més important és identificar i resoldre les causes que motiven la pobresa.

Podeu consultar altres termes de l’àmbit, com ara llindar de pobresa o bossa de pobresa, al Diccionari de serveis socials.

Què és un world cafe? Com en podem dir en català?

TermcatDeixa un comentari

cafe_conversa

Amb les formes angleses world cafe i knowledge cafe es fa referència a un concepte nou que s’està estenent molt de pressa en l’àmbit de la comunicació, l’estratègia empresarial i la resolució de problemes o conflictes: en català s’ha normalitzat amb la forma cafè conversa.

Es tracta d’una metodologia de treball col·laboratiu consistent a reunir en un espai acollidor persones expertes o interessades en un tema determinat perquè dialoguin de manera distesa en petits grups, a partir de preguntes prèviament formulades pels organitzadors i en diferents rondes en què els participants van canviant de grup, amb l’objectiu de fomentar el diàleg, crear nous enfocaments sobre la matèria i, en general, compartir coneixement i promoure la innovació.

Els especialistes que fan servir aquest terme avalen la forma cafè conversa perquè conceptualment recull els dos elements fonamentals de la forma originària: el cafè, com a espai que fomenta el diàleg, i la conversa, com a element definitori d’aquesta metodologia. Formalment, a més, és anàleg a d’altres termes com ara cafè concert i cafè teatre, que designen establiments on es presenten determinats espectacles i també, per extensió, l’espectacle o l’activitat que s’hi fa. Els calcs cafè del món, cafè mundial i cafè del coneixement es consideren formes semànticament poc clares.

El cafè conversa va ser ideat pels experts nord-americans Juanita Brown i David M. Isaacs i és en l’origen una marca registrada: The World Café.

Podeu consultar la fitxa completa d’aquest terme al Cercaterm i a la Neoloteca.

Què és el hacktivisme?

TermcatDeixa un comentari

El hacktivisme és una forma d’activisme que utilitza la xarxa Internet com a espai de lluita ideològica, mitjançant l’execució d’accions que destorbin la presentació normal dels llocs web o el funcionament dels sistemes informàtics dels grups o institucions que es pretén denunciar.

Aquest concepte no s’ha de confondre amb el ciberactivisme, que es refereix a un concepte més genèric: es defineix com l’activisme que es basa en les tecnologies de la informació i la comunicació per a fer arribar el seu missatge amb gran rapidesa a un gran nombre de destinataris. Podríem dir, doncs, que el hacktivisme és un tipus de ciberactivisme.

Com a terme, hacktivisme està format per acronímia amb els mots hack[er] i [ac]tivisme, i té l’origen en el manlleu anglès hacktivism. És l’única forma utilitzada en català i en altres llengües com l’espanyol, el francès, l’italià i el portuguès per a designar aquest concepte. En català es pot considerar adequada lingüísticament perquè parteix del manlleu hacker, normalitzat com a sinònim de furoner | furonera amb el sentit de persona que té un gran coneixement de les xarxes i els sistemes informàtics i un viu interès per a explorar-ne les característiques i per a posar a prova les seves habilitats en aquest àmbit.

 

Podeu consultar aquests termes al Cercaterm i a la Neoloteca.

Glicerina o glicerol?

TermcatDeixa un comentari

DL_Quimica

És evident que les denominacions glicerina i glicerol s’assemblen i que, per tant, han d’estar relacionades. De fet, ambdues fan referència al mateix compost. La diferència no és química, sinó terminològica.

Antigament, quan es coneixien molts menys compostos que ara, n’hi havia prou que els noms dels compostos en suggerissin l’origen o alguna característica funcional. Aquest tipus de denominacions, basades en raons històriques, d’ús o d’origen, s’anomenen noms trivials. Més endavant, amb la consolidació de la química com a ciència, va augmentar notablement el nombre de compostos coneguts, de manera que es va fer imprescindible sistematitzar encara més els noms que se’ls posaven. Es van començar a utilitzar noms sistemàtics, que descriuen la composició o l’estructura dels compostos de manera inequívoca seguint unes normes compartides per la comunitat científica, generalment establertes per la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC).

La denominació glicerina és un nom trivial. El nom sistemàtic corresponent d’aquest compost és propan-1,2,3-triol. Aquest nom indica que la molècula és una cadena de tres àtoms de carboni (propan-) i que conté un grup hidroxil en cada carboni (-1,2,3-triol). Els grups hidroxil són els que generen els alcohols i d’aquí ve el sufix –ol. El nom glicerol és un nom semisistemàtic perquè combina una part trivial i una de sistemàtica. Els noms semisistemàtics només es conserven per a alguns compostos d’ús corrent i molt coneguts, i són acceptats per la comunitat química en tant que faciliten la identificació del compost, encara que no en transmetin tota la informació estructural.

Podeu consultar les fitxes terminològiques d’aquests termes al Cercaterm i al Diccionari de química, i ampliar la informació a l’annex “Nomenclatura i formulació de química inorgànica” del mateix Diccionari de química.

És el mateix orientació educativa que acompanyament educatiu?

TermcatDeixa un comentari

educacio

Tant orientació educativa com acompanyament educatiu són termes de l’àmbit de l’educació i, dins d’aquest àmbit, de l’orientació psicopedagògica, però són conceptes diferents.

L‘acompanyament educatiu és una activitat d’assessorament que fa un tutor amb un alumne quan aquest alumne té alguna dificultat amb algun aprenentatge o bé vol aprofundir en un tema o en una assignatura. L‘orientació educativa és un concepte més teòric, relacionat amb la qualitat de l’educació, que es defineix com el conjunt de coneixements, metodologies i principis teòrics que fonamenten la planificació, el disseny, l’aplicació i l’avaluació de la intervenció psicopedagògica preventiva, comprensiva, sistemàtica i continuada, amb l’objectiu de facilitar i promoure el desenvolupament integral d’una persona al llarg de la vida, amb la implicació dels diferents agents educatius i socials. Se sol dividir en orientació escolar, orientació personal i orientació professional, tot i que a la pràctica aquestes tres dimensions es troben del tot entrelligades.

Tant l’un com l’altre, aquests dos termes estan vinculats a una visió oberta i inclusiva del fet educatiu, que considera la diversitat inherent a la condició humana com una riquesa a l’aula i al centre educatiu en general. La diversitat humana i la diversitat a l’hora d’afrontar els aprenentatges cal respectar-les, atendre-les i aprofitar-les com a factors enriquidors de l’educació de les persones.

Trobareu aquests termes i molts d’altres de l’àmbit educatiu al Diccionari d’educació i al Cercaterm.

 

Vege… què?

TermcatDeixa un comentari

vegetarianisme

Actualment la consolidació en la nostra societat de nous hàbits alimentaris fa que sigui molt recomanable saber ben bé què hi ha darrere de cada terme que utilitzem per a referir-nos-hi.

Possiblement el més utilitzat i conegut és el terme vegetarianisme (vegetarians els que en són adeptes), que designa el sistema d’alimentació basat en el consum d’aliments d’origen vegetal que exclou, més o menys radicalment, els d’origen animal.

Però hi ha també el vegetalisme (vegetalistes, els seguidors), que es defineix per ser una variant més radical de vegetarianisme que exclou totalment el consum d’aliments d’origen animal.

Entremig, hi trobaríem el flexitarianisme (seguit pels flexitarians), descrit com el règim alimentari bàsicament vegetarià que inclou el consum esporàdic de carn i peix.

I encara un altre: el veganisme (vegans, els partidaris d’aquest moviment), que és més que un simple règim alimentari perquè es refereix a l’estil de vida basat en el respecte pels animals que rebutja l’ús i el consum d’animals o de qualsevol producte o subproducte obtingut per mitjà de l’ús o la mort d’animals.

Hi ha termes, doncs, que designen opcions per a tots els gustos. Podeu consultar tota aquesta terminologia al Cercaterm.

Els termes epigenoma i epigenètica, estan ben formats? A què fan referència?

TermcatDeixa un comentari

epigenomaQuan els experts en salut ens alerten de la necessitat d’abandonar hàbits poc saludables, com ara el tabaquisme, l’exposició solar excessiva o el sedentarisme, tenen raons poderoses per fer-ho: aquestes pràctiques poden deixar marques en l’epigenoma i modificar la química de l’ADN mitjançant mecanismes epigenètics de regulació gènica que, per exemple, poden alterar la nostra edat biològica i fer que sigui molt més avançada que l’edat cronològica, o desencadenar malalties com el càncer.

L‘epigenètica, denominació formada a partir del grec epi- (‘sobre’) i genètica (el camp de la biologia que estudia els fenòmens de l’herència i de la variació de les espècies), és la branca de la genètica que estudia els canvis hereditaris d’expressió gènica que no comporten una modificació en la seqüència del DNA. Anàlogament, si el genoma és el contingut total de DNA propi del conjunt de cromosomes d’una espècie, quan parlem de l’epigenoma d’un organisme, ens estem referint al conjunt dels canvis epigenètics del seu genoma.

Una de les característiques de l’epigenoma, doncs, és que no és estàtic i pot modificar-se al llarg de la nostra vida, com a conseqüència de les experiències que passem o de la influència del medi en què vivim. Aquesta mal·leabilitat de l’expressió gènica té implicacions directes: l’herència de l’ADN que rebem dels pares no és del tot determinant per saber si patirem o no una malaltia, perquè hi ha altres factors epigenètics que poden influir en l’expressió dels gens que portem. Així, la pràctica d’hàbits saludables i el desenvolupament de la nostra vida en un ambient allunyat de tòxics fa menys probable l’aparició d’alteracions químiques que ens deteriorin la salut a nivell cel·lular i molecular.