Autor: Termcat

El TERMCAT i el Departament de Salut impulsen l’ús del català als centres sanitaris

TermcatDeixa un comentari

El TERMCAT i el Departament de Salut presenten una iniciativa conjunta per a afavorir l’ús del català en entorns sanitaris, que consisteix en la difusió en els centres sanitaris de tres cartells i vídeos que recullen els termes bàsics que poden ser d’ús més habitual en aquests espais. Concretament, presenten visualment termes de tres àmbits: 

Cos humà, que il·lustra les denominacions d’un bon nombre de parts del cos (canell, espatlla, fetge, genoll, maluc).

Material sanitari, que recull les denominacions dels principals elements fungibles que es poden trobar en una consulta (abaixallengües, escovilló, llanceta, sèrum, xeringa).

Equipament sanitari, que aplega les denominacions dels principals dispositius i aparells que es poden trobar en una consulta (glucòmetre, llitera, pulsioxímetre, tensímetre, termòmetre).

Els pòsters en paper es distribuiran als centres sanitaris de tot el territori i els vídeos corresponents es difondran a les pantalles de les sales d’espera, amb l’objectiu que facilitin l’ús del català tant als nous professionals que s’incorporen al sistema com als usuaris dels serveis sanitaris que no la tenen com a llengua habitual. Es preveu que aquesta iniciativa es pugui ampliar amb la creació de nous pòsters i infografies que cobreixin més àrees de la terminologia de salut.

Els pòsters estan disponibles també com a infografies interactives en el web del TERMCAT i els vídeos a mediatermcat, el canal de YouTube del TERMCAT. També s’hi pot accedir des del compte de YouTube de Salut i el web de Serveis lingüístics del Canal Salut.

A més, la terminologia dels pòsters es pot consultar, ampliada en forma de fitxes terminològiques, en el diccionari en línia Terminologia de salut bàsica. Cada entrada d’aquest diccionari inclou una o més denominacions catalanes, equivalents en castellà, francès i anglès, una definició, i, si escau, notes explicatives que proporcionen més informació sobre el terme.

Aquest diccionari en línia s’afegeix a la col·lecció Diccionaris en Línia, que actualment ofereix més de 180 títols dedicats a diversos àmbits d’especialitat. A més, aquests recursos també s’han inclòs en el portal temàtic Terminologia de les ciències de la salut, amb l’objectiu de reforçar la difusió d’aquesta terminologia entre el col·lectiu específic dels professionals de la salut.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: indicació

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana publiquem la Terminologia de la intel·ligència artificial, una selecció de termes considerats clau per comprendre els conceptes fonamentals de les eines d’intel·ligència artificial en sectors com els serveis digitals, la indústria, l’educació o la salut. És per això que el nostre #termedelasetmana és indicació.

En el món de la intel·ligència artificial, indicació (en anglès, prompt) ha acabat designant les paraules que diem a una IA perquè faci la seva màgia: una frase o un conjunt d’indicacions que posen en marxa l’engranatge de la IA. En català, no cal quedar-se amb el manlleu: quan parlem amb una IA no hi donem ordres militars ni instruccions de programació, simplement donem una informació perquè generi un text, una imatge o una resposta. La manera més divertida d’entendre-ho és imaginar que teniu un robotet molt disciplinat: sempre està esperant la vostra indicació per saber què fer. Si li dieu “explica’m un acudit”, activa el seu mode humorístic; si hi afegiu “ara fes-lo més intel·ligent”, ho interpreta com una nova indicació i ajusta el seu to. Tot depèn de com hi parleu i només concedeix desitjos quan els expresseu amb claredat.

Des del punt de vista lingüístic, el manlleu prompt s’ha considerat innecessari perquè no aporta res que la llengua no pugui expressar per si mateixa. I propostes com ara apunt han estat descartades perquè evoquen una nota, anotació breu o publicació en forma de text feta en una xarxa social, no pas l’acte de demanar activament alguna cosa a una màquina. 

Així que ja ho sabeu: com més bones siguin les indicacions, millor respondrà el robotet. Ànims amb l’ensinistrament! 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: kombutxa

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana participem en el Congrés Mundial de Ciència i Cuina i volem destacar un terme que uneix tradició, ciència i un punt de misteri: kombutxa, el nostre #termedelasetmana.  

Aquesta beguda probiòtica, d’origen probablement manxurià, s’obté a partir de la fermentació d’una infusió de te verd o negre amb sucre mitjançant una colònia simbiòtica de bacteris i llevats, d’un gust entre dolç i agre, una aroma que recorda el iogurt o el quefir i unes bombolles naturals que la fan viva i sorprenent. S’hi atribueixen propietats terapèutiques no demostrades científicament, però el seu interès va molt més enllà dels suposats beneficis: és un exemple de com la cuina pot convertir-se en un laboratori on microorganismes, temps i paciència transformen un simple te en una experiència sensorial.  

Des del punt de vista lingüístic, el mot kombutxa (pronunciat kombútʃa) prové del japonès konbucha, que originàriament designa un te d’algues marines, però a Occident ha pres aquest nou significat fermentat, probablement fruit d’un error. Tant si diem la kombutxa com el kombutxa —totes dues formes són acceptades—, és una bona excusa per parlar de llengua, ciència i gastronomia amb bombolles d’enginy i curiositat. 

També recomanem que aquesta setmana visiteu el Portal d’alimentació i gastronomia i el Glossari de sabors del món, un recull terminològic en línia que consta de més de 150 termes de productes alimentaris i elaboracions gastronòmiques d’arreu del món. 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: reciclatge professional

TermcatDeixa un comentari

Amb motiu de l’actualització del Diccionari d’economia i gestió, destaquem un terme nou que ha estudiat i aprovat recentment el Consell Supervisor del TERMCAT: reciclatge professional, el nostre #termedelasetmana. 

El reciclatge professional (en anglès, reskilling) fa referència a un procés de formació que permet adquirir noves competències per accedir a altres activitats professionals o fins i tot a una nova professió. Per exemple, una professional de la construcció que es forma en instal·lació de plaques solars i es reorienta cap al sector de les energies renovables està fent un procés de reciclatge professional. També un administratiu que aprèn gestió de dades i anàlisi digital, un treballador del comerç que es capacita en màrqueting en línia o una tècnica industrial que es forma en manteniment de vehicles elèctrics.  

Des del punt de vista lingüístic, el nom reciclatge ja designa el procés de donar a algú [o d’adquirir un mateix] una nova formació que permeti accedir a una nova especialitat laboral; l’adjectiu professional es refereix a l’àmbit d’actuació (la professió de qui treballa).  

Els temps canvien —i les feines, també. Allò que ahir era imprescindible, avui potser ja ho fa un algoritme, i demà potser encara no sabem quines habilitats necessitarem. En un mercat laboral que canvia ràpidament, reciclar-se no és només una necessitat: és una oportunitat per créixer, reinventar-se i continuar avançant.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: píling

TermcatDeixa un comentari

El 1986, el primer terme que va estudiar el Consell Supervisor del TERMCAT va ser píling —adaptació al català de l’anglicisme peeling—, que formava part del primer diccionari que va publicar el TERMCAT, el Vocabulari de perruqueria i bellesa. Per aquest motiu, coincidint amb la celebració dels 40 anys del TERMCAT, el nostre #termedelasetmana és píling.

És sinònim de decapatge, però aplicat específicament a l’eliminació de les cèl·lules mortes de la pell. Aquell píling no era només una qüestió d’estètica: representava una nova manera d’afrontar els anglicismes i d’adaptar la llengua als nous temps. Com és habitual, la innovació en bellesa també arriba sovint directament en anglès —ho veiem encara més avui amb les rutines facials (skincare routine)—, i en català es va optar per adaptar-ne la grafia a la fonètica, com ha passat amb tants altres manlleus de l’anglès de qualsevol àmbit (pírcing, púding, càmping, zàping o lífting). 

Tot i l’ús freqüent de la denominació píling, el terme no va entrar al diccionari normatiu, on sí que hi trobem el seu sinònim: decapatge; també hi ha un substantiu sinònim amb més ús que aquest últim: exfoliació; i els seus verbs respectius: decapar i exfoliar.

Quaranta anys després, celebrem no només tots els termes que hem incorporat, sinó també els canvis socials, culturals i tecnològics que han transformat com parlem, com treballem i com ens cuidem. 

Per molts anys més fent que la llengua evolucioni amb nosaltres!

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: illa de plàstics

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana, concretament el dia 24 d’octubre, és el Dia del Canvi Climàtic i volem parlar d’un terme que fa feredat i, alhora, sona gairebé poètic. També el podeu trobar com a neologisme aprovat recentment en aquesta infografia interactiva: es tracta del terme illa de plàstics, el nostre #termedelasetmana.

No és cap destinació turística, sinó una acumulació gegantina de deixalles marines, sobretot plàstics (en forma de microplàstics), que floten sota la superfície en zones on els girs oceànics concentren els residus. Aquestes illes —sí, en plural, perquè n’hi ha més d’una— contaminen l’aigua, agreugen l’escalfament global i posen en perill la fauna marina. La més gran de totes s’estén al nord del Pacífic, i supera de llarg la mida de molts països.

Des del punt de vista lingüístic, illa de plàstics és la forma més adequada: el mot illa evoca aquesta massa flotant enmig de l’oceà, i el complement de plàstics (en plural) subratlla la diversitat dels materials que conformen aquesta trista metàfora flotant. És, de fet, la denominació més estesa i la que fan servir la majoria d’experts. La denominació sopa de plàstic, tot i ser força popular, es considera poc tècnica: el mot sopa remet a una composició semilíquida i heterogènia que no descriu prou bé el fenomen. En definitiva, és una metàfora que no acaba de fer el pes.

Potser, si continuem així, un dia podrem dir que el planeta és, literalment, una gran illa de plàstics. Però val més que no arribem a comprovar-ho, oi? Reduir, reutilitzar i reciclar no són paraules buides, sinó la millor manera de començar a netejar els nostres oceans i de contribuir a la lluita contra el canvi climàtic.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: serrat

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana, coincidint amb la 31a Fira de Formatges Artesans del Pirineu, us proposem un formatge ben gustós, originari de les muntanyes del centre i l’oest del Pirineu: serrat, el nostre #termedelasetmana. 

El serrat és un formatge de muntanya amb caràcter. Es fa amb llet sencera, crua o pasteuritzada —originàriament d’ovella, tot i que avui dia també pot ser de vaca o de cabra—. Té una pasta premsada i no cuita, i es deixa madurar durant força temps, de manera que adquireix una textura ferma, una mica seca i molt saborosa. 

Des del punt de vista lingüístic, la forma serrat indica que s’elaborava en els serrats de la muntanya, i també ens diu que és un formatge premsat i compacte, amb un tall irregular. En elaborar el formatge la massa havia de quedar tancada, sense ulls, i amb molt poca humitat per assegurar, així, una llarga maduració i conservació. Tal com diu el refrany, amb diverses variacions: El formatge, serrat, i el pa, ullat. 

Originàriament es tractava del formatge de provisió i bescanvi més característic de les cases de pagès de les zones muntanyenques. Actualment es produeix tot l’any i ha estès la seva elaboració per tot el territori català. Alguns més suaus, d’altres potents i aromàtics, però tots amb aquell punt que et transporta directament a l’alta muntanya. 

Consell de tast: acompanyeu-lo amb una mica de mel o codonyat, o bé amb una bona copa de vi negre del país. I, si voleu fer el tast de més formatges, també us recomanem que visiteu el nostre Diccionari de formatges. 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: flotilla 

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana ens fixem en un terme que, malauradament, fa dies que torna a sonar en les cròniques de guerra i els comunicats diplomàtics. El nostre #termedelasetmana és flotilla. 

Es tracta de la flota composta per vaixells semblants, sovint petits, que naveguen sota un mateix comandament. No són naus de guerra ni instruments d’imperi; són embarcacions civils, solidàries, que avancen unides per portar ajuda allà on els governs i les institucions no ho fan. 

Des del punt de vista lingüístic, flotilla és un castellanisme internacional, emprat per la immensa majoria de llengües del món. Recordem que, en català oriental, la pronúncia adequada és fl[u]tilla. 

Davant del setge i la destrucció a Gaza, on milers de vides palestines són esborrades sota bombes i fam, una flotilla representa molt més que un gest simbòlic: cada vaixell que hi navega és una denúncia flotant contra el bloqueig, contra la impunitat i contra la complicitat dels qui callen. En temps de murs, censura i desinformació, aquestes petites embarcacions recorden que la solidaritat pot ser més poderosa que la força militar. Una flotilla no pot aturar una guerra, però pot trencar el silenci. I en moments com aquest, trencar el silenci ja és un primer pas imprescindible per resoldre el conflicte. 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: gir de guió

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana, coincidint amb l’ampliació de la Terminologia de les plataformes de vídeo a la carta (que incorpora sis llengües romàniques) i amb el Dia Internacional de la Traducció (30 de setembre), destaquem el #termedelasetmana gir argumental o gir de guió, el famós plot twist. 

En aquest cas, es tracta de la tècnica que consisteix a introduir un canvi radical o una sorpresa inesperada en el desenvolupament d’una obra audiovisual. És a dir, aquell moment inesperat que et deixa amb la boca oberta i et fa pensar: «No m’ho esperava gens!» 

En francès, rebondissement; en gallec, reviravolta argumental; en portuguès, reviravolta o reviravolta na trama; en italià, colpo di scena; en romanès, răsturnare de situație… Que boniques, les equivalències en llengües romàniques! Cada llengua hi dona el seu toc, i aquí arriba la importància del Dia Internacional de la Traducció: perquè un bon traductor ha de fer el mateix que un guionista i ha de sorprendre, mantenir la coherència i, sobretot, enganxar el públic. 

Traduir un gir argumental dins d’una obra no és només passar paraules d’una llengua a l’altra: és assegurar-se que el lector o l’espectador senti la mateixa sacsejada que tu al sofà, ja sigui a París, a Lisboa, a Tòquio o a Lleida. 

Un brindis pels traductors, que aquesta setmana són els veritables mestres del gir inesperat.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: abellerol

TermcatDeixa un comentari

«Balla la formiga, balla’l formigol, | ballen les abelles ab l’abellerol.»
Guimerà Poes. ii, 198.


Aquesta setmana, concretament del 19 al 21, se celebra l’11a edició del Delta Birding Festival al delta de l’Ebre, una cita de referència per a amants de les aus i la natura. En aquest hàbitat, l’abellerol comú hi té un lloc especial, tot i que ara no se’n veuen gaires perquè ens deixa a finals de setembre. És una de les espècies més populars per la seva bellesa i facilitat d’observació, per això és el nostre #termedelasetmana.


L’abellerol comú (Merops apiaster) és un dels ocells més acolorits i espectaculars que podem observar, per exemple, al delta de l’Ebre. Amb el seu plomatge de tons vius —blau, verd, groc i marró— i el seu vol àgil i acrobàtic, s’ha convertit en una de les espècies més admirades tant per ornitòlegs com per aficionats a la fotografia de natura. Aquest ocell migrador arriba a la primavera, després d’haver passat l’hivern a l’Àfrica tropical i a l’Índia. Durant els mesos càlids cria en colònies a zones de marges sorrencs i talussos, on excava nius en forma de túnel. El seu paper ecològic és rellevant, ja que s’alimenta d’insectes voladors —sobretot abelles, vespes i libèl·lules— i contribueix a mantenir l’equilibri dels ecosistemes. 


Des del punt de vista lingüístic, no enganya! Podem dir que és un dels grans enemics dels ruscs, i d’aquí li ve el nom. Ja hi trobem ‘abella’ en el seu nom científic (el nom del gènere Merops vol dir en grec antic “menjador d’abelles” i apiaster en llatí també significa el mateix, de apis ‘abella’). Així doncs, el mot abellerol és un derivat format a partir del nom abeller i el sufix diminutiu –ol (és a dir, literalment, “abeller petit”).


D’aquesta manera, l’abellerol es converteix en un autèntic ambaixador de la biodiversitat deltaica, al costat d’altres espècies icòniques com el flamenc. Recordem que el Delta Birding Festival, a més de fomentar el turisme sostenible i la divulgació científica, reforça la importància de conservar els hàbitats on espècies com l’abellerol prosperen.

Podeu trobar el nom d’aquest ocell al nostre Diccionari dels ocells del món, amb 11.216 fitxes terminològiques relatives a les espècies d’ocells de tot el món, classificades en 36 ordres i 246 famílies.

[Font: TERMCAT]