#termedelasetmana: serrat

Aquesta setmana, coincidint amb la 31a Fira de Formatges Artesans del Pirineu, us proposem un formatge ben gustós, originari de les muntanyes del centre i l’oest del Pirineu: serrat, el nostre #termedelasetmana. 

El serrat és un formatge de muntanya amb caràcter. Es fa amb llet sencera, crua o pasteuritzada —originàriament d’ovella, tot i que avui dia també pot ser de vaca o de cabra—. Té una pasta premsada i no cuita, i es deixa madurar durant força temps, de manera que adquireix una textura ferma, una mica seca i molt saborosa. 

Des del punt de vista lingüístic, la forma serrat indica que s’elaborava en els serrats de la muntanya, i també ens diu que és un formatge premsat i compacte, amb un tall irregular. En elaborar el formatge la massa havia de quedar tancada, sense ulls, i amb molt poca humitat per assegurar, així, una llarga maduració i conservació. Tal com diu el refrany, amb diverses variacions: El formatge, serrat, i el pa, ullat

Originàriament es tractava del formatge de provisió i bescanvi més característic de les cases de pagès de les zones muntanyenques. Actualment es produeix tot l’any i ha estès la seva elaboració per tot el territori català. Alguns més suaus, d’altres potents i aromàtics, però tots amb aquell punt que et transporta directament a l’alta muntanya. 

Consell de tast: acompanyeu-lo amb una mica de mel o codonyat, o bé amb una bona copa de vi negre del país. I, si voleu fer el tast de més formatges, també us recomanem que visiteu el nostre Diccionari de formatges

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: flotilla 

Aquesta setmana ens fixem en un terme que, malauradament, fa dies que torna a sonar en les cròniques de guerra i els comunicats diplomàtics. El nostre #termedelasetmana és flotilla

Es tracta de la flota composta per vaixells semblants, sovint petits, que naveguen sota un mateix comandament. No són naus de guerra ni instruments d’imperi; són embarcacions civils, solidàries, que avancen unides per portar ajuda allà on els governs i les institucions no ho fan. 

Des del punt de vista lingüístic, flotilla és un castellanisme internacional, emprat per la immensa majoria de llengües del món. Recordem que, en català oriental, la pronúncia adequada és fl[u]tilla

Davant del setge i la destrucció a Gaza, on milers de vides palestines són esborrades sota bombes i fam, una flotilla representa molt més que un gest simbòlic: cada vaixell que hi navega és una denúncia flotant contra el bloqueig, contra la impunitat i contra la complicitat dels qui callen. En temps de murs, censura i desinformació, aquestes petites embarcacions recorden que la solidaritat pot ser més poderosa que la força militar. Una flotilla no pot aturar una guerra, però pot trencar el silenci. I en moments com aquest, trencar el silenci ja és un primer pas imprescindible per resoldre el conflicte. 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: gir de guió

Aquesta setmana, coincidint amb l’ampliació de la Terminologia de les plataformes de vídeo a la carta (que incorpora sis llengües romàniques) i amb el Dia Internacional de la Traducció (30 de setembre), destaquem el #termedelasetmana gir argumental o gir de guió, el famós plot twist

En aquest cas, es tracta de la tècnica que consisteix a introduir un canvi radical o una sorpresa inesperada en el desenvolupament d’una obra audiovisual. És a dir, aquell moment inesperat que et deixa amb la boca oberta i et fa pensar: «No m’ho esperava gens!» 

En francès, rebondissement; en gallec, reviravolta argumental; en portuguès, reviravolta o reviravolta na trama; en italià, colpo di scena; en romanès, răsturnare de situație… Que boniques, les equivalències en llengües romàniques! Cada llengua hi dona el seu toc, i aquí arriba la importància del Dia Internacional de la Traducció: perquè un bon traductor ha de fer el mateix que un guionista i ha de sorprendre, mantenir la coherència i, sobretot, enganxar el públic. 

Traduir un gir argumental dins d’una obra no és només passar paraules d’una llengua a l’altra: és assegurar-se que el lector o l’espectador senti la mateixa sacsejada que tu al sofà, ja sigui a París, a Lisboa, a Tòquio o a Lleida. 

Un brindis pels traductors, que aquesta setmana són els veritables mestres del gir inesperat.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: abellerol

«Balla la formiga, balla’l formigol, | ballen les abelles ab l’abellerol.»
Guimerà Poes. ii, 198.


Aquesta setmana, concretament del 19 al 21, se celebra l’11a edició del Delta Birding Festival al delta de l’Ebre, una cita de referència per a amants de les aus i la natura. En aquest hàbitat, l’abellerol comú hi té un lloc especial, tot i que ara no se’n veuen gaires perquè ens deixa a finals de setembre. És una de les espècies més populars per la seva bellesa i facilitat d’observació, per això és el nostre #termedelasetmana.


L’abellerol comú (Merops apiaster) és un dels ocells més acolorits i espectaculars que podem observar, per exemple, al delta de l’Ebre. Amb el seu plomatge de tons vius —blau, verd, groc i marró— i el seu vol àgil i acrobàtic, s’ha convertit en una de les espècies més admirades tant per ornitòlegs com per aficionats a la fotografia de natura. Aquest ocell migrador arriba a la primavera, després d’haver passat l’hivern a l’Àfrica tropical i a l’Índia. Durant els mesos càlids cria en colònies a zones de marges sorrencs i talussos, on excava nius en forma de túnel. El seu paper ecològic és rellevant, ja que s’alimenta d’insectes voladors —sobretot abelles, vespes i libèl·lules— i contribueix a mantenir l’equilibri dels ecosistemes. 


Des del punt de vista lingüístic, no enganya! Podem dir que és un dels grans enemics dels ruscs, i d’aquí li ve el nom. Ja hi trobem ‘abella’ en el seu nom científic (el nom del gènere Merops vol dir en grec antic “menjador d’abelles” i apiaster en llatí també significa el mateix, de apis ‘abella’). Així doncs, el mot abellerol és un derivat format a partir del nom abeller i el sufix diminutiu –ol (és a dir, literalment, “abeller petit”).


D’aquesta manera, l’abellerol es converteix en un autèntic ambaixador de la biodiversitat deltaica, al costat d’altres espècies icòniques com el flamenc. Recordem que el Delta Birding Festival, a més de fomentar el turisme sostenible i la divulgació científica, reforça la importància de conservar els hàbitats on espècies com l’abellerol prosperen.

Podeu trobar el nom d’aquest ocell al nostre Diccionari dels ocells del món, amb 11.216 fitxes terminològiques relatives a les espècies d’ocells de tot el món, classificades en 36 ordres i 246 famílies.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: dia del deute ecològic

L’efemèride que té lloc aquesta setmana no es presta en realitat a gaires festes ni celebracions i, malauradament, cada any s’avança més i més. Es calcula que l’any 1975 aquest esdeveniment notable es va escaure el 29 novembre; l’any 2000, el 16 de setembre, i aquest any 2025 és encara més aviat: el dia del deute ecològic és el 25 de juliol, el nostre #termedelasetmana.

La denominació dia del deute ecològic és la forma que s’ha aprovat recentment en català, amb el vistiplau d’experts de l’àmbit, per a designar el concepte conegut en anglès com a Earth overshoot day. És el dia de l’any en què la població mundial esgota els recursos naturals generats pel planeta aquell any, i a partir del qual es comencen a consumir recursos naturals per sobre de la capacitat de regeneració del planeta.

Si féssim el símil en l’àmbit de l’economia domèstica, seria com si just passada la primera quinzena de mes ja ens haguéssim gastat tot el sou i comencéssim a tirar de veta aprofitant els estalvis suposadament reservats per als estudis universitaris de la descendència. 

Això que en l’àmbit quotidià veuríem com una actitud totalment inconscient i irresponsable és precisament el que estem fent amb els recursos del planeta i els recursos que haurien d’estar reservats per a les generacions futures. 

Esperem que la difusió de dies com aquest serveixin per a la conscienciació de la importància de la transició ecològica i aviat puguem dir que cada any el dia del deute ecològic s’endarrereix una mica més. 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: blaveta zebrada

Ara que és bona època per papallonejar, en tots els sentits, aquesta setmana publiquem una actualització del diccionari de Noms de papallones i volem destacar-ne una d’autòctona que es troba al sud-est de la península Ibèrica: per davant, vesteix un blau metàl·lic amb matisos lilosos; per darrere, es camufla com una zebra en un safari africà: la blaveta zebrada (Tarucus theophrastus).

Tot i el seu nom exòtic i passatger de safari, aquesta espècie també és present al sud de les terres de parla catalana (concretament a Alacant) i es troba en el sector sud-oest del Mediterrani, principalment al nord d’Àfrica. De mida extraordinàriament petita però amb una aparença que no passa desapercebuda: elegant per davant (blaveta per l’anvers de les ales), críptica per darrere (zebrada pels patrons blancs i negres del revers que recorden una zebra o un laberint, com es mostra a la imatge). D’aquí venen els noms populars també en altres llengües: common tiger blue, en anglès; laberinto africano, en castellà.

Escollida Papallona de l’Any 2024 per l’Associació Zerynthia, pertany a la família dels licènids i sovint es pot veure en hàbitats secs i assolellats, entre matolls, on vola de manera ràpida i nerviosa. Les erugues s’alimenten de plantes del gènere Ziziphus (ginjoler) i tenen una relació molt especial amb les formigues, que les protegeixen a canvi de substàncies ensucrades. Així que si algun dia us la trobeu mentre papallonegeu durant l’estiu, no tenim cap dubte que estareu més contents que un gínjol. 

Recordem que hem de deixar que les papallones ballin amb el vent. El pot de vidre no és cap jardí i l’agulla no fa cap poema. Les col·leccions d’insectes són cosa del passat… com la ignorància ecològica.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: jugaire

Aquesta setmana hem publicat el Diccionari de jocs de taula i jocs de rol, per això volem destacar un terme de l’àmbit dels jocs sense el qual tot aquest món no seria possible. Efectivament, resposta correcta! El terme és jugaire.

És la persona aficionada als jocs de taula. Si no podeu resistir-vos a tirar daus, moure fitxes o enredar-vos en aventures de rol, enhorabona: sou uns jugaires de cap a peus! De jugaires n’hi ha hagut sempre: els antics egipcis passaven hores amb el Senet (un dels primers jocs de taula coneguts); els romans jugaven al Ludus Latrunculorum (una mena d’escacs de l’època); els reis indis i les reines de l’antiguitat jugaven al Pachisi, el predecessor del nostre estimat parxís. 

Des del punt de vista lingüístic, el mot jugaire està format a partir del verb jugar i del sufix -aire (molt productiu en el sentit d”afeccionat’ o ‘propens’). És equivalent a jugador/a, però s’ha volgut fixar aquesta terminació específicament per a l’àmbit dels jocs de taula, que hi dona un toc més informal (de la mateixa manera que ha arrelat la forma jugón, jugona per al castellà, l’equivalent de l’anglès gamer).

Els jugaires travessen segles, cultures i taulers. Tant si sou dels que planegeu conquestes com si només voleu fer una partideta de Catan, recordeu: l’esperit jugaire ve de lluny i sempre busca una excusa per reunir-se al voltant d’una taula.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: lluerna

Aquesta setmana, concretament dijous, és el Dia Mundial de les Cuques de Llum; per això, volem destacar un #termedelasetmana que ens fa pensar en les nits d’estiu d’acampada i en les històries que ens explicaven amb la llanterna sota el sac de dormir. De sobte, quan pensàvem que ja no hi havia més aventures per viure aquell dia, apareixia una llum a terra que no era artificial: la lluerna, també coneguda com a cuca de llum.

La lluerna és un insecte coleòpter de la família dels lampírids. La femella no té ales i, curiosament, sembla més un cuc que un escarabat. Però té un superpoder: per l’extrem del seu cos emet una llum verda brillant que il·lumina la nit com si fos una petita estrella que camina per l’herba. Els mascles, més petits i amb ales, volen i busquen aquestes llums màgiques per trobar parella. És com anar de festa major i fer el ball del fanalet.

Des del punt de vista lingüístic, el mot lluerna ve del llatí vulgar lūcerna, que vol dir ‘llàntia’. No és d’estranyar, doncs, que tingui diverses denominacions arreu de la comunitat lingüística, a banda dels termes més estesos lluerna i cuca de llum: en valencià, cuc de llum o llumeneta; en septentrional, papa de llum; en central, cuca de Sant Joan; en balear, llanterna

Malauradament, no tot és un conte de fades: les lluernes cada cop són més difícils de veure perquè la contaminació i la llum artificial posen en perill la seva supervivència, entre d’altres factors. Qui tingui la sort de veure aquest miracle de la natura una nit d’estiu, que demani un desig.

[Font: TERMCAT]

La cobla: nou capítol del Paraules habitables

La cobla és un conjunt instrumental català que associem a les sardanes, però que es remunta al segle XIV. Amb la Cristina Bofill, del TERMCAT, en aquest ‘Paraules habitables’ fem sonar tots els instruments que la integren, com el flabiol, el tible o la tenora, i descobrim com hem de dir-ne, dels músics i músiques que els toquen… a l’aire lliure!

Descobreix-ho al pòdcast de llengua i neologismes de La Xarxa+ i el TERMCAT.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: casal d’estiu

Arriba l’estiu i comencen les vacances escolars, que la canalla espera amb emoció; és per això que destaquem un #termedelasetmana ple de jocs i d’aventures que comença just aquest dimecres i que està ben arrelat a la cultura i la llengua catalanes: el casal d’estiu.

Els casals d’estiu són la gran taula de salvació per a moltes famílies que veuen l’inici de l’estiu amb una mica de vertigen. Són espais plens de tallers, jocs, excursions i aventures on els menuts aprenen, es diverteixen i fan nous amics, mentre els adults intenten practicar la conciliació de la vida laboral i familiar —un terme que sona molt bé però que, en realitat, és gairebé una llegenda urbana al llarg del curs escolar.

Des del punt de vista lingüístic, recordem que casal és una entitat de caràcter popular específica dels països de parla catalana, amb finalitats culturals, recreatives, polítiques o religioses: casal d’estiucasal d’aviscasal de joves, etc.

Els casals només ocupen unes hores al dia, però aquestes hores són or pur per a les famílies que necessiten treballar, fer gestions o, amb una mica de sort, respirar tranquils. Tot això no seria possible sense els autèntics herois de l’estiu: l’equip de monitors que aconsegueix fer de cada activitat una aventura i que, amb paciència infinita, omplen els dies dels infants de rialles i bons records. Gràcies per salvar l’estiu… a tothom!

[Font: TERMCAT ]