A les xarxes socials, també utilitzem termes

Quan fem servir les xarxes socials (Instagram, Facebook, Twitter, Snapchat, TikTok, LinkedIn, Pinterest, YouTube…) també entrem en contacte amb la terminologia: hem de crear un perfil, configurar un compte, triar un avatar, escriure la bio, decidir a qui seguim, acceptar seguidors i fer publicacions utilitzant etiquetes i emoticones.

Amb les peculiaritats pròpies de cada aplicació, es tracta d’accions comunes a l’activitat de les diverses xarxes, i que es van batejar a l’inici amb termes, sovint a partir de metàfores i extensions de significat, que ara utilitzem amb una gran naturalitat i no ens semblen gens especialitzats.

A banda, l’orientació de cada aplicació i els interessos comercials per distingir-se de la competència fan que no pari el degoteig de termes específics per a funcionalitats concretes: la història destacada a l’Instagram, l’amic o amiga al Facebook, el duet al TikTok, la piulada o tuit al Twitter, i l’àlbum o el filtre per a les plataformes en què el contingut gràfic és més rellevant.   

Trobareu aquests termes entre els més de 170 que conté el Vocabulari de les xarxes socials, amb equivalents en diverses llengües i definicions, i també amb un filtre temàtic que permet seleccionar els termes que s’utilitzen en cadascuna de les xarxes. El recull s’ha ampliat en diverses ocasions des de 2014, i continuarà fent-ho amb la voluntat que el català pugui utilitzar-se amb normalitat en totes aquestes plataformes.

[Font: TERMCAT]

Nova infografia amb els termes clau de la ciberseguretat en les relacions socials

El TERMCAT, amb la col·laboració de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, presenta una nova infografia titulada La ciberseguretat en les relacions socials: termes clau, en què il·lustra les propostes catalanes adequades per a un conjunt de termes d’aquest àmbit que sovint es difonen en anglès.

Els perills associats a la ciberseguretat depassen els entorns professionals i actuen també, i amb força, en l’àmbit de les relacions socials entre persones. Així, els atacants despleguen un seguit de tècniques de persuasió, basades en la manipulació psicològica i emocional, que s’utilitzen per a aconseguir que usuaris de la xarxa infringeixin normes de seguretat i revelin informació personal (dades personals i bancàries, imatges íntimes…).

La infografia inclou 9 termes que han experimentat una notable difusió relacionats amb la ciberseguretat i les relacions a les xarxes socials: ciberassetjamentciberseducció de menors (en anglès, grooming), enginyeria socialestafa romànticaextorsió sexual o sextorsióhipertrucatge (en anglès, deep fake), notícia enganyosa o notícia falsa (en anglès, fake news), pesca (en anglès, phishing) i sèxting. Cada terme presenta un enllaç a la fitxa terminològica corresponent del diccionari en línia Terminologia de la ciberseguretat, amb la definició del terme i els equivalents en castellà, francès i anglès.

Aquesta infografia s’afegeix al conjunt de materials i recursos gràfics i interactius que ofereix el TERMCAT des de la seva pàgina web. Actualment s’hi recullen més d’un centenar de pòsters, infografies i altres recursos dels diversos àmbits d’especialitat.

Els facebookers, youtubers i instagramers ja són ben nostres

xarxes-socials

La creació de noms comuns a partir de noms propis, utilitzant els processos corrents de formació de mots, és un fenomen habitual de la llengua.

A partir de noms propis (de persones, de llocs, d’organismes, de productes, etc.), tenim noms comuns creats per sufixació (com pasteurització, del biòleg Louis Pasteur, o vienès, de la ciutat de Viena); per prefixació (com vacuna anti-Haemophylus influenzae, en què el prefix anti- s’adjunta al nom científic d’un bacteri); per sintagmació (per exemple, malaltia d’Alzheimermalvasia de Sitges o trapezi Washington), o també per lexicalització directa del nom propi, que passa a designar un concepte general (és el cas de borgonya, que denomina un vi a partir del nom d’una regió; de vamba, que designa un calçat a partir del nom d’una marca comercial, o de barani, que designa un salt mortal a partir del nom d’un acròbata, Alfonso Barani).

No ha de sorprendre, doncs, que dels noms de les xarxes socials Facebook, Instagram i YouTube puguin derivar-se en català les formes facebooker | facebookerainstagramer | instagramera i youtuber | youtubera per a designar les persones que creen continguts regularment en aquestes plataformes i hi tenen una certa popularitat i influència. Són derivats lògics, creats amb el sufix català -er, -era, habitual en la formació de noms de professions o d’aficionats a alguna cosa (com en bloguer | bloguera o banquer | banquera). Aquestes formes han estat aprovades recentment pel Consell Supervisor com a equivalents de les corresponents designacions en anglès (facebookerinstagrammer i youtuber), que en aquesta llengua, a diferència de les formes catalanes, són invariables pel que fa al gènere i tenen l’accent en l’arrel.

Si voleu consultar les fitxes completes d’aquests tres termes, ho podeu fer a la Neoloteca i al Cercaterm.

Compartim històries? Així es diu story en català

historia

Des de fa un temps algunes de les xarxes socials més populars, com ara Instagram, Facebook o Snapchat, ofereixen als usuaris la possibilitat de crear fotografies o vídeos curts de pocs segons i compartir-los amb els seus seguidors. La particularitat d’aquestes publicacions és que desapareixen automàticament al cap de 24 hores. És el nou contingut efímer que marca tendència pel to fresc i espontani que duu implícit.

A mesura que aquesta funcionalitat s’ha popularitzat, tant entre perfils personals com corporatius, s’han anat creant actualitzacions i millores, especialment a Instagram. En són alguns exemples el joc de diferents tipografies i colors del text, els filtres fotogràfics, la inserció de gifs, d’etiquetes, les retransmissions en directe, la creació de l’efecte bumerang i zoom o crida a la participació via enquestes.

Del resultat d’aquestes publicacions en català en diem històries, i podem destacar-les i desar-les en format de galeria en els nostres perfils.

#termedelasetmana: troià

troia

Aquesta setmana s’escau el Dia de la Internet Segura, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes més habituals en l’àmbit de la seguretat a la xarxa: el terme troià.

Es tracta del programa maliciós amb una funció aparentment útil, però amb funcions addicionals amagades que faciliten l’accés no autoritzat a un sistema i el fan vulnerable.

Els orígens del terme són prou coneguts, i encara més evidents si ens fixem en la forma sinònima cavall de Troia: com en la història mitològica, el programa maliciós s’amaga dins d’un altre programa útil per introduir-se dins del sistema, com els soldats grecs es van amagar dins del gran cavall que van deixar a l’entrada de la ciutat de Troia.

Des del punt de vista lingüístic, és un bon exemple d’un recurs força productiu a l’hora de crear nous termes: el recurs de l’habilitació o conversió; en aquest cas concret, la forma adjectiva troià (‘relatiu a l’antiga Troia’) es fa servir com a substantiu (molt probablement per influència de l’anglès) i adquireix un sentit específic.

Si us interessa la terminologia relacionada amb la seguretat informàtica, us interessarà conèixer la Terminologia de la ciberseguretat, on trobareu fins a 260 termes relacionats amb els atacs, els mitjans tècnics de seguretat, els comportaments socials vinculats amb aquest àmbit i també les tecnologies que hi tenen una incidència rellevant.

Els trols: de la mitologia nòrdica a les xarxes socials

trol

Fins no fa gaire, la paraula trol només s’associava en català als gegants i gnoms dels boscos dels contes nòrdics, i només amb aquest significat apareixia en els pocs diccionaris catalans en què es documentava. Twitter, però, ha posat de moda un altre significat de trol, ara derivat de l’anglès i vinculat a les xarxes socials.

En l’àmbit de les xarxes socials un trol és una persona que busca generar polèmica mitjançant la publicació deliberada de continguts provocatius o controvertits, generalment missatges, però també, segons el cas, fotografies, vídeos, etc. També s’anomena trol el contingut provocatiu o controvertit que un trol publica a internet. Tots dos sentits han esta normalitzats recentment pel Consell Supervisor.

En aquest cas, trol és una adaptació (a partir de la pronúncia original) de l’anglès troll, forma emparentada amb el verb de l’àmbit de la pesca to troll, que significa ‘pescar amb curricà’. La pesca amb curricà és una tècnica consistent a arrossegar un esquer des d’una embarcació en moviment. L’analogia semàntica entre tots dos conceptes prové, segons recullen algunes fonts, del fet que el trol d’internet també fa servir un esquer (un contingut polèmic) per arrossegar altres participants a entrar en la discussió i crear polèmica. També és possible que en l’adaptació al català hi hagi hagut influència del substantiu nòrdic trol, associat, en general, a personatges astuts i una mica facinerosos, com els trols d’internet.

De trol ha derivat el verb trolejar, també normalitzat pel Consell Supervisor, que significa atacar una persona (o un organisme o, també, un determinat contingut en línia) mitjançant la publicació a internet de continguts deliberadament provocatius o controvertits. Diem, per exemple, que algú ha trolejat tal persona o tal organisme, o les fotografies, o el missatge, de tal persona o de tal organisme. És un verb adequat, anàleg a altres verbs transitius catalans, com ara capitanejarpatronejarbotxinejar o tiranejar, que expressen una activitat que es duu a terme en qualitat d’allò que expressa el nucli sobre el qual es construeixen (de capità, de patró, de botxí i de tirà, en els casos anteriors, i de trol, en el cas de trolejar).

La forma *trol·lejar, amb ela geminada, que podria justificar-se a partir de l’etimologia de la denominació anglesa d’origen (és a dir, per les formes trollto troll i trolling), s’ha desestimat perquè trolejar ja és un derivat fet en català a partir del substantiu relacionat trol i, per tant, és innecessari recórrer al verb anglès. És el que s’ha fet, per exemple, en derivats com ara futbolístic, procedent de futbol, que al seu torn és una adaptació de l’anglès football.

Ben aviat podreu consultar les fitxes completes d’aquests termes a la Neoloteca i al Cercaterm.

#termedelasetmana: infografia

Materials_Grafics_Multimedia

El #termedelasetmana que us proposem està adquirint progressivament més relleu en els àmbits de la comunicació i la informació, tant en els àmbits empresarials com en el sector públic i de serveis. Es tracta del terme infografia.

Una infografia és una representació gràfica de dades per mitjà de diverses tècniques que combinen il·lustració, taules o altres recursos més o menys interactius, que té la finalitat de comunicar informació de manera visual per a facilitar-ne la transmissió. El conjunt de tècniques que es fan servir per a crear aquestes representacions també rep el nom de infografia.

Les infografies són cada dia més utilitzades en els mitjans de comunicació i també en empreses i institucions a l’hora de presentar dades i resultats d’explotació, i fins i tot es fan servir com a suport de relats visuals de molt diversa mena.

Si en voleu veure alguns exemples, no cal que aneu gaire lluny: des del TERMCAT us oferim un ampli ventall d’infografies, que ens serveixen per a difondre terminologia dels àmbits més diversos (des dels drets humans a les curses populars, passant pels noms d’ocells, el cicle de l’aigua, el màrqueting digital, la taula periòdica dels elements, el manga, etc.). Us recomanem que doneu un cop d’ull a la nostra pàgina de materials gràfics i multimèdia: ben segur que hi trobareu algun producte que us cridarà l’atenció.

#termedelasetmana: hiperconnectivitat

hiperconnectivitat

De vegades sembla que les notícies, els missatges, els rumors, els mems i tota mena de comunicacions es multipliquin. Per això, us proposem com a #termedelasetmana el terme hiperconnectivitat.

Es refereix a l’estat de connexió múltiple i continuada. Des del punt de vista lingüístic, es tracta d’un terme creat per l’adjunció del prefix d’origen grec hiper– (‘ultra mesura’) a la base connectivitat, que al seu torn és una forma creada per derivació a partir de connectar.

Com que el primer sentit de connectar és, precisament, ‘establir un lligam estret entre coses de la mateixa natura’, confiem que la hiperconnectivitat serveixi si més no per millorar els nostres lligams. I si us queda curiositat per veure altres termes de la mateixa àrea, us convidem a consultar el Vocabulari de les xarxes socials, que acabem d’actualitzar amb aquest terme i altres com viralitat, identitat digital, ciberassetjament, voluntats digitals, etc.

Com s’anomena el rastre que deixem a internet?

Els navegadors que utilitzem deixen informació en els llocs web que visitem; les galetes (cookies) que acceptem recullen dades sobre el nostre comportament; els registres que duem a terme i en general les accions i els moviments que fem a internet donen pistes sobre la nostra activitat i les nostres preferències.

Aquest conjunt d’informació s’anomena petjada digital (en anglès, digital footprint), o rastre digital, i es refereix a les dades presents a internet sobre una persona, una empresa o un organisme com a conseqüència de la seva activitat en línia.

La petjada digital es relaciona amb la identitat digital, que és el conjunt de dades i d’informació també relatives a una persona, una empresa o un organisme que els representen a internet, i que han estat generades per aquests mateixos o per tercers. I també amb el dret a l’oblit digital, que permet a una persona exigir la retirada d’informació sobre la seva vida publicada a internet si demostra que li és perjudicial o ja no és pertinent.

Si voleu més informació sobre la terminologia relacionada amb aquest àmbit, podeu consultar aquesta infografia que hem publicat amb motiu de la recent aprovació al Parlament de Catalunya de la Llei de voluntats digitals.

Parlem amb els bots?

Bot

Bot és una reducció per la part final (una afèresi) del terme robot i, en conseqüència, es podria utilitzar com a forma sinònima de robot en les accepcions que aquesta forma té per a referir-se de manera genèrica a un programa informàtic o a un mecanisme automatitzat que executa una tasca.

Més específicament, però, bot té un ús freqüent documentat recentment per a denominar el programa informàtic que utilitza tècniques d’intel·ligència artificial que li permeten interactuar amb éssers humans, i especialment executar tasques i respondre preguntes plantejades per mitjà de llenguatge natural. Per exemple, determinats servidors de serveis de xat en línia utilitzen bots per a generar missatges de xat com si fossin persones reals. En aquest cas, també s’utilitzen les formes bot de conversa o assistent virtual.

La Generalitat ha posat en marxa recentment a Telegram el bot @Generalitat_Bot, que ofereix a la ciutadania informació sobre equipaments com ara centres sanitaris, farmàcies o comissaries propers i permet localitzar-los d’acord amb la ubicació de l’usuari (o la que s’indiqui expressament). Properament s’hi incorporaran altres funcionalitats com la predicció del temps per comarques.