Caixquè? Com es diu cashless en català?

sense_efectiu

Primer va ser el bescanvi: jo necessito unes sabates i em sobren patates. La mesura és només la percepció de satisfacció de les parts que intervenen en la transacció. Quan tot va esdevenint més complex, es busca un patró quantitatiu de valor que permeti calcular l’equivalència entre valors de dues mercaderies qualssevol. Aleshores apareixen els instruments monetaris: primer les monedes metàl·liques, després la lletra de canvi, més endavant el paper moneda, fins a arribar a la transferència d’informació digital.

Avui a l’hora de pagar un producte o un servei, ja no és que ens preguntin “En efectiu o amb targeta?”, perquè el ventall de possibilitats de pagament s’ha obert encara més. Les transaccions monetàries utilitzen mitjans electrònics i la targeta de plàstic és només una de les concrecions possibles. Ara la dicotomia és “En efectiu o sense efectiu?”.

Sense efectiu és l’alternativa proposada a la denominació anglesa cashless, i forma part d’expressions com ara pagament sense efectiu, transacció sense efectiu o societat sense efectiu. Per tant, no ens compliquem la vida perquè no cal: no cal anar carregat de monedes pel món ni cal tampoc recórrer a l’anglès per fer rutllar l’economia.

Sou cuinòfils o menjaretes? Alternatives a foodie

 

Darrerament s’ha estès l’ús de les formes angleses foodie o foody per a referir-se a una persona aficionada a cuinar, menjar en restaurants, tastar receptes noves i estar al dia de les novetats en l’àmbit gastronòmic a través de programes, revistes, webs, etc. i també a compartir tota aquesta informació a les xarxes socials.

En català, cuinòfil, cuinòfila o bé menjaretes (“és un o una menjaretes”) poden ser bones alternatives al manlleu. El terme cuinòfil és una denominació més culta formada a partir de la forma prefixada cuino-, de ‘cuina’, amb afegiment de la forma sufixada força productiva -fil, del mot grec phílos, ‘amic’; mentre que menjaretes és una denominació més informal o col·loquial originada a partir dels mots patrimonials en diminutiu documentats al Diccionari català-valencià-balear (menjaretes com a femení plural ‘Cosa menuda per a menjar’ i menjaret ‘Menjar delicat, exquisit’ i ‘Cosa que agrada molt, de la que algú s’agrada de parlar, de comentar-la’).

En altres llengües en què també és habitual l’ús dels mots anglesos s’han difós propostes com ara comidista, per al castellà, o cuisinomane, per al francès.

#termedelasetmana: cosplay

cosplayAquesta setmana el nombrós col·lectiu d’aficionats catalans al manga, el còmic d’origen japonès, estan de celebració: arriba el Saló del Manga. Us proposem, doncs, com a #termedelasetmana un dels termes propis d’aquest àmbit, que durant els dies del saló segur que hi tindrà presència. Es tracta del terme cosplay.

El cosplay és la pràctica de disfressar-se d’un personatge de ficció d’un còmic, un videojoc o una pel·lícula d’animació, especialment dels gèneres del manga i l’anime, sovint en el marc d’una fira o d’un altre esdeveniment públic. La persona que es disfressa rep el nom de cosplayer.

La denominació cosplay procedeix de l’anglès: és un acrònim de les formes costume ‘vestit’ i play ‘joc’. El terme anglès s’ha adaptat al japonès amb la forma kosupure.

Si sou aficionats al manga, o simplement teniu curiositat per descobrir-ne la terminologia específica, us convidem a consultar el tríptic Terminologia del manga, en què trobareu més d’una vintena de termes, amb un bon nombre d’observacions i detalls que us ajudaran a identificar cada concepte.

Juguem a videojocs: com podem dir shooter en català?

 

joc_de_tretsLa forma establerta en català és joc de trets. És el videojoc d’acció basat en la punteria amb armes de foc en què el jugador ha d’anar disparant a un ritme trepidant contra diferents contrincants, mirant alhora d’esquivar-ne els trets.

Segons la dinàmica de joc, pot ser un joc de trets en primera persona (first-person shooter), si el jugador veu l’acció a través dels ulls del seu personatge, des d’un pla subjectiu sostingut; o un joc de trets en tercera persona (third-person shooter) si el jugador veu l’acció i el seu personatge des d’un punt de vista exterior

Trobareu aquests termes a la Terminologia dels videojocs, recentment actualitzada.

Sommelier, sumiller o somelier?

sommelierLa forma catalana normativa és sommelier, substantiu invariable de gènere (una sommelier, un sommelier). Aquest terme es refereix a la persona encarregada de la selecció, la presentació i el servei de vins i licors en alguns restaurants.

Es tracta d’un manlleu adoptat del francès, llengua històricament prestigiosa en el sector de la restauració i la gastronomia i generadora de terminologia en aquests àmbits. És, a més, la forma més internacional, que s’ha implantat en la major part de llengües. En català s’ha adoptat la forma francesa sense adaptacions gràfiques, en coherència també amb altres formes relacionades com maître, croissant, foie-gras, etc., i no es consideren adequades, doncs, les adaptacions *somelier o *sumiller.

En general es recomana pronunciar els manlleus respectant els trets fonètics de la llengua d’origen. És normal, però, que a mesura que el manlleu es generalitza se n’adapti progressivament la pronúncia: en aquest cas és natural i fàcil la pronúncia a la catalana d’acord amb les característiques de cada varietat dialectal.

Podeu aprofundir una mica més en la qüestions relacionades amb la pronúncia dels manlleus si llegiu el criteri Manlleus i calcs lingüístics en terminologia. I si sou del ram, o simplement aficionats al vi, no deixeu de consultar la nova Terminologia de les varietats vitivinícoles, que acabem de presentar.