#termedelasetmana: cosplay

cosplayAquesta setmana el nombrós col·lectiu d’aficionats catalans al manga, el còmic d’origen japonès, estan de celebració: arriba el Saló del Manga. Us proposem, doncs, com a #termedelasetmana un dels termes propis d’aquest àmbit, que durant els dies del saló segur que hi tindrà presència. Es tracta del terme cosplay.

El cosplay és la pràctica de disfressar-se d’un personatge de ficció d’un còmic, un videojoc o una pel·lícula d’animació, especialment dels gèneres del manga i l’anime, sovint en el marc d’una fira o d’un altre esdeveniment públic. La persona que es disfressa rep el nom de cosplayer.

La denominació cosplay procedeix de l’anglès: és un acrònim de les formes costume ‘vestit’ i play ‘joc’. El terme anglès s’ha adaptat al japonès amb la forma kosupure.

Si sou aficionats al manga, o simplement teniu curiositat per descobrir-ne la terminologia específica, us convidem a consultar el tríptic Terminologia del manga, en què trobareu més d’una vintena de termes, amb un bon nombre d’observacions i detalls que us ajudaran a identificar cada concepte.

Juguem a videojocs: com podem dir shooter en català?

 

joc_de_tretsLa forma establerta en català és joc de trets. És el videojoc d’acció basat en la punteria amb armes de foc en què el jugador ha d’anar disparant a un ritme trepidant contra diferents contrincants, mirant alhora d’esquivar-ne els trets.

Segons la dinàmica de joc, pot ser un joc de trets en primera persona (first-person shooter), si el jugador veu l’acció a través dels ulls del seu personatge, des d’un pla subjectiu sostingut; o un joc de trets en tercera persona (third-person shooter) si el jugador veu l’acció i el seu personatge des d’un punt de vista exterior

Trobareu aquests termes a la Terminologia dels videojocs, recentment actualitzada.

Sommelier, sumiller o somelier?

sommelierLa forma catalana normativa és sommelier, substantiu invariable de gènere (una sommelier, un sommelier). Aquest terme es refereix a la persona encarregada de la selecció, la presentació i el servei de vins i licors en alguns restaurants.

Es tracta d’un manlleu adoptat del francès, llengua històricament prestigiosa en el sector de la restauració i la gastronomia i generadora de terminologia en aquests àmbits. És, a més, la forma més internacional, que s’ha implantat en la major part de llengües. En català s’ha adoptat la forma francesa sense adaptacions gràfiques, en coherència també amb altres formes relacionades com maître, croissant, foie-gras, etc., i no es consideren adequades, doncs, les adaptacions *somelier o *sumiller.

En general es recomana pronunciar els manlleus respectant els trets fonètics de la llengua d’origen. És normal, però, que a mesura que el manlleu es generalitza se n’adapti progressivament la pronúncia: en aquest cas és natural i fàcil la pronúncia a la catalana d’acord amb les característiques de cada varietat dialectal.

Podeu aprofundir una mica més en la qüestions relacionades amb la pronúncia dels manlleus si llegiu el criteri Manlleus i calcs lingüístics en terminologia. I si sou del ram, o simplement aficionats al vi, no deixeu de consultar la nova Terminologia de les varietats vitivinícoles, que acabem de presentar.

Com es diu cardiofitness en català? Es pot fer servir càrdio?

cardioLes formes catalanes adequades són fitnes cardiovascular o bé cardiofitnes.

En el terme cardiofitnes, la forma prefixada cardio– es fa servir com a escurçament de l’adjectiu compost cardiovascular, que pren el sentit de ‘que exercita el cor i els vasos sanguinis’. En alguns contextos informals, fins i tot s’arriba a la forma encara més escurçada càrdio, que s’hauria d’escriure amb accent, com ara en els casos de “faig càrdio” (escurçament de “faig cardiofitnes” o “faig entrenament cardiovascular”) o “sala de càrdio” (escurçament de “sala d’exercicis cardiovasculars”, per a referir-se a la sala especialment destinada a fer-hi aquest tipus d’entrenament en les instal·lacions esportives).

Recordem que el terme fitnes, adaptació catalana de fitness, és la forma normalitzada que designa el ‘conjunt de pràctiques físiques, dutes a terme generalment en un centre esportiu, que juntament amb uns hàbits alimentaris i terapèutics adequats tenen com a objectiu aconseguir una bona condició física’.

I tu, com demanes el teu mojito?

MojitoEl terme mojito és un terme normalitzat en català: s’ha admès el manlleu sense adaptar procedent de l’espanyol. Es tracta del còctel d’origen cubà que es prepara amb rom, suc de llima, aigua, gel i sucre, i que se sol decorar amb una branca de menta piperita.

A l’hora de demanar un mojito, el més habitual entre els catalanoparlants és optar per la pronúncia castellana: per això en la fitxa del Cercaterm i la Neoloteca es marca el terme amb la llengua de procedència que orienta sobre la pronúncia, en aquest cas [es].

La recomanació general és pronunciar les formes manllevades recentment i no adaptades gràficament respectant els trets fonètics de la llengua d’origen, en la mesura en què es coneixen o és factible. El procés natural, però, és que, a mesura que un manlleu es generalitza, se n’adapti progressivament la pronúncia. En alguns casos, doncs, hi poden haver fluctuacions i coexistència de diferents formes no fixades en l’ús.

Si aquest estiu, mentre preneu el primer mojito, voleu conèixer amb més profunditat el criteri sobre la indicació de la llengua de procedència en els manlleus no adaptats, podeu consultar el criteri Marcatge dels manlleus no adaptats. Amb el segon mojito podeu passar a indagar sobre la pronúncia dels manlleus amb la lectura del criteri Manlleus i calcs lingüístics en terminologia.