Etiqueta: manlleus

Com conviuen els termes catalans i els anglesos en les TIC?

TermcatDeixa un comentari

Sabem que la creació de termes de les TIC, i concretament dels vinculats a la ciberseguretat, té lloc majoritàriament en contextos angloparlants, i que en la comunicació entre experts sovint també s’utilitzen en anglès. Tot i això, l’ús de formes catalanes es constata en entorns socials sense una especialització tan alta, vinculats, entre d’altres, a la divulgació i a la formació: textos en mitjans de comunicació, materials per a la conscienciació de la població sobre bones pràctiques a la xarxa i sobre els perills dels ciberatacs… D’aquí ve que es consideri important disposar d’alternatives en català que facilitin la comprensió del concepte, permetin una comunicació més eficaç i reforcin la llengua pròpia.     

Aquests són alguns dels arguments que ha desenvolupat Marta Grané, cap de Productes i Serveis del TERMCAT, a la ponència Cibersecurity  terms: threads and cyber attacks. The case of Catalan, presentada a la cimera de l’Associació Europea de Terminologia que ha tingut lloc el 25 i 26 de novembre passats.

També ha exposat diversos mecanismes de formació dels termes en català (calc, adaptació, forma pròpia, adopció del terme anglès…) i ha ofert dades d’ús a partir d’una enquesta a usuaris d’aquesta terminologia. 

El material de la presentació es pot consultar en aquest enllaç.

A banda, en el portal TIC trobareu altres recursos que ofereix el Centre de Terminologia sobre la terminologia de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Tes del Japó: nous termes mil·lenaris

TermcatDeixa un comentari

te

La gastronomia oriental comença a fer-se un lloc important entre nosaltres, sigui a través de la restauració o els comerços o, fins i tot, a través de diverses expressions culturals, com ara el cinema, la literatura o el manga. El costum de prendre te és una de les manifestacions gastronòmiques heretades d’Orient que ha tingut una expansió més gran a casa nostra, i això ha comportat que la distinció entre te negre i te verd, a què estàvem acostumats fins no fa gaire, hagi quedat petita per a encabir la gran quantitat de tes que actualment podem trobar al mercat.

Cada cop són més coneguts, per exemple, els tes verds japonesos, el nom dels quals ha estat objecte de normalització recentment. A la taula següent trobareu els noms originaris del te (en caràcters japonesos i en transcripció segons el sistema Hepburn), els noms catalans aprovats i la definició de cada te.

 

Nom japonès Transcripció Hepburn Nom català Definició
番茶 bancha bantxa;

te de tres anys [sin. compl.]

 Te verd japonès procedent de fulles madurades i assecades d’una manera natural durant tres anys, que produeix una infusió amb un contingut de teïna molt baix i amb una forta aroma de palla.
玄米茶 genmaicha guenmaitxa;

te d’arròs torrat [sin. compl.]

 Te fet d’una barreja de sentxa i grans d’arròs integral torrats i inflats, ocasionalment esclatats, que produeix una infusió amb un contingut de teïna baix i amb un gust que recorda la malta o el cafè.
ほうじ茶 hōjicha hojitxa;

te verd torrat [sin. compl.]

 Te verd japonès, generalment bantxa, sotmès a un procés de torrefacció amb carbó, que produeix una infusió amb un contingut de teïna molt baix i amb un gust lleuger de caramel, que se sol prendre com a acompanyament del sushi.
茎茶 kukicha kukitxa;

te de branquillons [sin. compl.]

 Barreja de branquillons, tiges, pecíols i, en menys quantitat, fulles de te verd japonès, generalment sentxa, que produeix una infusió amb un contingut en teïna molt baix, cremosa, suau i amb un gust relativament dolç de nous.
抹茶 matcha matxa;

te japonès en pols [sin. compl.]

 Te verd japonès en pols que s’obté de les fulles, netes del pecíol i la nervadura, de plantes cultivades temporalment a l’ombra, que produeix una infusió molt refrescant, amb un contingut de teïna elevat i amb un gust intens, lleugerament amargant però amb un punt de dolçor, que se sol prendre en la cerimònia del te.
煎茶 sencha sentxa Te verd japonès que es produeix enrotllant i assecant fulles senceres, que produeix una infusió amb un contingut de teïna elevat i amb un gust amargant i aspre, amb notes fresques, perfumades i un punt de dolçor.

 

Per motius d’internacionalitat i de precisió, el Consell Supervisor ha optat per mantenir el manlleu japonès, adaptat a l’ortografia catalana, com a denominació principal. Quan ha estat possible, també ha proposat com a sinònim complementari del manlleu una denominació catalana descriptiva, que aporti informació sobre el concepte, especialment quan aquesta forma ja s’ha trobat usada en català o quan s’ha vist que en altres llengües s’utilitzaven denominacions similars.

Pel que fa als manlleus (tots amb la terminació cha, que significa ‘te’), se n’ha proposat l’adaptació tenint en compte bàsicament tres factors: 1) el fet que les formes resultants no difereixen gaire de les formes més internacionals, és a dir, de les transcrites segons el sistema Hepburn; 2) la proximitat de l’àmbit d’especialitat dels termes amb la llengua general, que fa recomanable l’acostament al sistema ortogràfic propi, a fi de facilitar la pronúncia als parlants, i 3) el fet que les formes adaptades ja s’han trobat documentades en textos catalans.

Aviat podreu consultar les fitxes completes d’aquests termes a la Neoloteca i al Cercaterm.

#termedelasetmana: cosplay

TermcatDeixa un comentari

cosplayAquesta setmana el nombrós col·lectiu d’aficionats catalans al manga, el còmic d’origen japonès, estan de celebració: arriba el Saló del Manga. Us proposem, doncs, com a #termedelasetmana un dels termes propis d’aquest àmbit, que durant els dies del saló segur que hi tindrà presència. Es tracta del terme cosplay.

El cosplay és la pràctica de disfressar-se d’un personatge de ficció d’un còmic, un videojoc o una pel·lícula d’animació, especialment dels gèneres del manga i l’anime, sovint en el marc d’una fira o d’un altre esdeveniment públic. La persona que es disfressa rep el nom de cosplayer.

La denominació cosplay procedeix de l’anglès: és un acrònim de les formes costume ‘vestit’ i play ‘joc’. El terme anglès s’ha adaptat al japonès amb la forma kosupure.

Si sou aficionats al manga, o simplement teniu curiositat per descobrir-ne la terminologia específica, us convidem a consultar el tríptic Terminologia del manga, en què trobareu més d’una vintena de termes, amb un bon nombre d’observacions i detalls que us ajudaran a identificar cada concepte.

Juguem a videojocs: com podem dir shooter en català?

TermcatDeixa un comentari

 

joc_de_tretsLa forma establerta en català és joc de trets. És el videojoc d’acció basat en la punteria amb armes de foc en què el jugador ha d’anar disparant a un ritme trepidant contra diferents contrincants, mirant alhora d’esquivar-ne els trets.

Segons la dinàmica de joc, pot ser un joc de trets en primera persona (first-person shooter), si el jugador veu l’acció a través dels ulls del seu personatge, des d’un pla subjectiu sostingut; o un joc de trets en tercera persona (third-person shooter) si el jugador veu l’acció i el seu personatge des d’un punt de vista exterior

Trobareu aquests termes a la Terminologia dels videojocs, recentment actualitzada.

Sommelier, sumiller o somelier?

Termcat2 comentaris

sommelierLa forma catalana normativa és sommelier, substantiu invariable de gènere (una sommelier, un sommelier). Aquest terme es refereix a la persona encarregada de la selecció, la presentació i el servei de vins i licors en alguns restaurants.

Es tracta d’un manlleu adoptat del francès, llengua històricament prestigiosa en el sector de la restauració i la gastronomia i generadora de terminologia en aquests àmbits. És, a més, la forma més internacional, que s’ha implantat en la major part de llengües. En català s’ha adoptat la forma francesa sense adaptacions gràfiques, en coherència també amb altres formes relacionades com maître, croissant, foie-gras, etc., i no es consideren adequades, doncs, les adaptacions *somelier o *sumiller.

En general es recomana pronunciar els manlleus respectant els trets fonètics de la llengua d’origen. És normal, però, que a mesura que el manlleu es generalitza se n’adapti progressivament la pronúncia: en aquest cas és natural i fàcil la pronúncia a la catalana d’acord amb les característiques de cada varietat dialectal.

Podeu aprofundir una mica més en la qüestions relacionades amb la pronúncia dels manlleus si llegiu el criteri Manlleus i calcs lingüístics en terminologia. I si sou del ram, o simplement aficionats al vi, no deixeu de consultar la nova Terminologia de les varietats vitivinícoles, que acabem de presentar.

Com es diu cardiofitness en català? Es pot fer servir càrdio?

TermcatDeixa un comentari

cardioLes formes catalanes adequades són fitnes cardiovascular o bé cardiofitnes.

En el terme cardiofitnes, la forma prefixada cardio– es fa servir com a escurçament de l’adjectiu compost cardiovascular, que pren el sentit de ‘que exercita el cor i els vasos sanguinis’. En alguns contextos informals, fins i tot s’arriba a la forma encara més escurçada càrdio, que s’hauria d’escriure amb accent, com ara en els casos de “faig càrdio” (escurçament de “faig cardiofitnes” o “faig entrenament cardiovascular”) o “sala de càrdio” (escurçament de “sala d’exercicis cardiovasculars”, per a referir-se a la sala especialment destinada a fer-hi aquest tipus d’entrenament en les instal·lacions esportives).

Recordem que el terme fitnes, adaptació catalana de fitness, és la forma normalitzada que designa el ‘conjunt de pràctiques físiques, dutes a terme generalment en un centre esportiu, que juntament amb uns hàbits alimentaris i terapèutics adequats tenen com a objectiu aconseguir una bona condició física’.

I tu, com demanes el teu mojito?

Termcat1 comentari

MojitoEl terme mojito és un terme normalitzat en català: s’ha admès el manlleu sense adaptar procedent de l’espanyol. Es tracta del còctel d’origen cubà que es prepara amb rom, suc de llima, aigua, gel i sucre, i que se sol decorar amb una branca de menta piperita.

A l’hora de demanar un mojito, el més habitual entre els catalanoparlants és optar per la pronúncia castellana: per això en la fitxa del Cercaterm i la Neoloteca es marca el terme amb la llengua de procedència que orienta sobre la pronúncia, en aquest cas [es].

La recomanació general és pronunciar les formes manllevades recentment i no adaptades gràficament respectant els trets fonètics de la llengua d’origen, en la mesura en què es coneixen o és factible. El procés natural, però, és que, a mesura que un manlleu es generalitza, se n’adapti progressivament la pronúncia. En alguns casos, doncs, hi poden haver fluctuacions i coexistència de diferents formes no fixades en l’ús.

Si aquest estiu, mentre preneu el primer mojito, voleu conèixer amb més profunditat el criteri sobre la indicació de la llengua de procedència en els manlleus no adaptats, podeu consultar el criteri Marcatge dels manlleus no adaptats. Amb el segon mojito podeu passar a indagar sobre la pronúncia dels manlleus amb la lectura del criteri Manlleus i calcs lingüístics en terminologia.

Com es pot dir topping en català?

TermcatDeixa un comentari

cobertura/guarnició/ingredients

En català la forma més adequada és guarnició, en referència a un ingredient afegit que acompanya un gelat, un iogurt o una gofra, com ara trossets de fruita, boletes de xocolata, fruita seca, nata, etc. Habitualment aquesta guarnició es posa al damunt, i d’aquí ve el nom anglès topping, de top ‘part de dalt’. També es pot anomenar cobertura, especialment si es tracta d’un ingredient que banya o cobreix l’element principal, com ara un xarop, un almívar o xocolata desfeta.

La forma topping s’utilitza també en alguns casos per a indicar els ingredients que es poden afegir a una pizza. Així, és habitual que el client tingui l’opció de triar 2, 3 o 4 toppings per a crear una pizza personalitzada. En aquest cas, la millor opció és dir-ne simplement ingredient.

Com anomenem en català els stickers que afegim a les fotografies o als missatges?

TermcatDeixa un comentari

adhesiuEn català els anomenem adhesius, per analogia amb les etiquetes impreses, i amb aquesta denominació ens referim de manera genèrica a les icones que s’utilitzen en les plataformes de missatgeria instantània i en les xarxes socials amb diverses funcions, com ara decorar una fotografia o il·lustrar un missatge.

S’han popularitzat per l’ús que recentment  se’n fa a plataformes com ara Snapchat, Telegram o Twitter, que ha anunciat que també es podran utilitzar aviat en aquesta xarxa tant com a element decoratiu en les fotografies que es comparteixen com també amb una funció similar a la de les etiquetes, per resseguir les piulades sobre un tema concret.

#termedelasetmana: txakra

Termcat1 comentari

TxakraEl dia 21 de juny se celebra el Dia Internacional del Ioga. Com a #termedelasetmana us proposem un concepte relacionat amb aquesta pràctica mil·lenària: el terme txakra.

Es tracta d’un concepte propi de l’hinduisme i d’altres escoles de pensament relacionades, que fa referència a cadascun dels set centres energètics situats al llarg de la columna vertebral que posen en contacte i interacció el cos físic i el cos subtil.

La forma txakra és una adaptació catalana de la forma d’origen sànscrit, que pretén acostar-se a la pronúncia del mot en aquesta llengua. S’ha optat per aquesta adaptació perquè el terme ja coneix una considerable extensió en l’ús, es documenten adaptacions paral·leles en altres llengües i té el vistiplau dels especialistes consultats. En català és una forma masculina (un txakra), d’acord amb l’ús habitual també en la resta de llengües romàniques (en la llengua d’origen és una forma neutra).

En certs documents tècnics es pot trobar la forma cakra, que correspon a la transliteració del terme sànscrit segons el sistema internacional més utilitzat, però s’ha descartat per al català perquè podria portar els parlants a fer una pronúncia errònia: la c de la transliteració de l’alfabet devanagari en aquesta posició correspon a una pronúncia africada palatal (com en tx).

En canvi, sí que s’ha mantingut la k de la transliteració per a advertir el parlant que es tracta d’una denominació d’origen estranger, i també per a allunyar-la de la forma xacra (‘mal, tara’), gràficament similar però sense cap relació semàntica amb txakra. El manteniment de la k corresponent a la transcripció o la transliteració en manlleus originaris d’alfabets no llatins ja s’ha fet en altres formes com kebab, kefta, koto o tombak.

Com es pot observar en aquest cas, els criteris per a la transliteració, transcripció o adaptació de manlleus de llengües amb alfabets no llatins no permeten una aplicació automàtica, i cal considerar diversos aspectes en cada terme. Si hi voleu aprofundir, us convidem a consultar el document aprovat pel Consell Supervisor del TERMCAT Manlleus i calcs lingüístics en terminologia.