Aquesta forma s’utilitza per a referir-se a l’angoixa de quedar-se incomunicat perquè no es té el telèfon mòbil a mà, no hi ha cobertura o s’ha acabat la bateria.

En anglès, el terme s’ha format per truncació de no, l’escurçament mo (de ‘mobile’) i phobia. En català és difícil justificar aquesta formació des del punt de vista lingüístic i terminològic, però la dificultat de trobar una forma culta adequada que vulgui dir ‘sense mòbil’ que es pugui adjuntar a –fòbia fa que s’hagi difós l’adaptació inevitable nomofòbia.

En registres formals, serien més recomanables solucions sintagmàtiques del tipus por d’estar sense (telèfon) mòbil o fòbia a estar sense (telèfon) mòbil.