#termedelasetmana: 5G

5G

L’actualitat està marcada aquests dies pel congrés dels mòbils que es duu a terme a Barcelona, i per això us proposem com a #termedelasetmana un dels termes que més s’hi estan sentint: es tracta del terme cinquena generació, que habitualment es fa servir amb la sigla 5G.

Fa referència a la cinquena etapa de l’evolució de les comunicacions mòbils basada en el desenvolupament de tècniques que permeten establir transmissions de veu i de dades a una velocitat superior i a una latència més baixa que les de la quarta generació, connectar més dispositius a cada antena i optimitzar la integració amb la internet de les coses.

Des del punt de vista lingüístic, el terme és un exemple del que anomenem canvi semàntic o especialització semàntica, que consisteix a atorgar un sentit nou, més o menys relacionat amb l’original, a un mot que ja es feia servir amb un altre significat. En aquest cas, es tracta del mot generació, que ja en llatí (generatio) es referia a l’acció de crear; d’aquest sentit original va passar a designar el conjunt de persones que comparteixen un mateix moment històric; i des d’aquest sentit, es passa al que trobem en cinquena generació, en què fa referència a una etapa evolutiva concreta dins del desenvolupament tecnològic.

D’altra banda, el recurs a la sigla, 5G, que de fet és molt més utilitzada que el terme desplegat, és un fenomen especialment freqüent en la terminologia de determinats àmbits d’especialitat, com ara en la tecnologia. En canvi, és pràcticament inexistent en altres àmbits com ara la gastronomia o la filosofia; en cada camp hi ha recursos que tenen una presència més significativa.

Si us interessa la terminologia vinculada a la tecnologia mòbil, us recomanem de consultar la Terminologia dels dispositius mòbils, i al Cercaterm hi trobareu molts altres termes relacionats.

De què es parlarà al MWC´19?

Amb motiu de l’edició de 2019 del Mobile World Congress (MWC), repassem la terminologia tecnològica que més s’utilitzarà en les comunicacions d’aquest esdeveniment.

S’anuncia com a novetat la cinquena generació (5G), que és la cinquena etapa de l’evolució de les comunicacions mòbils basada en el desenvolupament de tècniques que permeten establir transmissions de veu i de dades a una velocitat superior i a una latència més baixa que les de la quarta generació (4G), connectar més dispositius a cada antena i optimitzar la integració amb la internet de les coses.

Precisament, la internet de les coses (IoT) és la xarxa formada per un conjunt d’objectes connectats a internet que es poden comunicar entre si i també amb humans.  Aquests objectes connectats s’anomenen en anglès wearables, i en català els podem qualificar segons el context amb els adjectius portable, vestible, tecnològic o connectat.

En aquest context, els telèfons que es presentaran incorporaran millores en realitat augmentada, que permet tenir una imatge d’un entorn físic en el món real combinada amb elements virtuals afegits per a la creació d’una realitat mixta a temps real; i en geolocalització, que determina la posició geogràfica de l’aparell a partir de les ones de ràdio que rep.

El debat en el sector també inclou altres aspectes del vessant social que afecten de manera directa els consumidors, amb termes com ara confiança digital (digital trust), que és la relació existent entre els clients d’un sistema d’informació  i els proveïdors, basada en un codi de conducta.  També, la neutralitat tecnològica, que respecta la llibertat de les persones i les organitzacions per triar entre les opcions de servei disponibles i per no afavorir-ne cap de particular, o l’obsolescència programada o planificada, consistent a llançar al mercat nous models d’un producte de manera que els models anteriors siguin percebuts pels consumidors com a obsolets.  I la promoció de les dades obertes, que permeten la consulta i la reutilització per a la construcció d’aplicacions.

A la Terminologia dels dispositius mòbils i al Cercaterm hi trobareu aquests termes i altres de l’àmbit.

#termedelasetmana: mòbil

mobil_widgetAquests dies l’actualitat informativa està lligada al congrés de telefonia mòbil que es duu a terme a Barcelona. Per això, us proposem com a #termedelasetmana precisament el terme mòbil.

La forma mòbil té un ús habitual com a reducció de telèfon mòbil. Però, actualment, mòbil s’aplica a molts altres substantius (telefonia mòbil, indústria mòbil, tecnologia mòbil, etc.). En aquests casos, l’adjectiu mòbil no té únicament el sentit propi de ‘que es pot moure o transportar’, sinó més aviat indica ‘que té relació amb els telèfons mòbils’.

Aquest recurs s’ha fet tan general que fins i tot ha donat lloc a un ús abreujat: en anglès és freqüent l’ús del prefix abreujat m-, precedint substantius, per a indicar ‘relació amb la tecnologia mòbil’, en casos com m-health, m-business, m-learning, etc. En tots aquests casos, en català es recomana l’ús de l’adjectiu mòbil posposat (salut mòbil, negocis mòbils, aprenentatge mòbil, etc.).

Podeu trobar més informació, més casos i més detalls en aquesta fitxa de criteri sobre la traducció d’aquest recurs.

I si voleu consultar més terminologia relacionada amb la telefonia mòbil, les tauletes i altres dispositius, us convidem a consultar la Terminologia bàsica dels dispositius mòbils.

#termedelasetmana: grafè

© iStock_Bumbasor
© iStock_Bumbasor

Aquesta setmana ve marcada per la celebració del Mobile World Congress 2016 a Barcelona. El #termedelasetmana que us proposem sembla que està cridat, segons algunes veus, a esdevenir un dels conceptes clau en el desenvolupament de la tecnologia dels propers anys. Es tracta del terme grafè, que ja havíem destacat temps enrere.

El grafè és un material d’un sol àtom de gruix format per una estructura bidimensional d’àtoms de carboni disposats en forma d’hexàgons, el qual presenta un conjunt de propietats físiques molt interessants i ha esdevingut un camp de proves extraordinari en terrenys com la nanotecnologia.

La denominació grafè està formada per la base graf(it) (perquè el grafè es pot obtenir per exfoliació del grafit) i el sufix –è designador d’hidrocarburs, paral·lelament a formes com ara alquè (de alcohol + –è) i etilè (de etil + –è).

Mentre esperem descobrir quines novetats ens proporcionarà l’estudi i l’ús del grafè, de moment us convidem a visitar-ne la fitxa terminològica corresponent, en què veureu els equivalents en altres llengües, la definició i altres detalls.

#termedelasetmana: internet de les coses

©Flickr_wilgengebroedAquesta setmana Barcelona acull un cop més el Congrés Internacional de Telefonia Mòbil més important del món, el #MWC15.

En aquesta nova edició l’atenció s’ha posat en els canvis que està provocant la interconnexió i la comunicació entre els objectes de la vida quotidiana a través d’internet. Si hi ha un terme que sigui clau en aquest nou paradigma, és sens dubte internet de les coses, i per això l’hem triat com a #termedelasetmana.

La internet de les coses proposa, com a visió tecnològica de futur, la possibilitat de poder connectar, a través d’internet, objectes habituals de la nostra vida quotidiana (electrodomèstics, vehicles, ginys i sensors, per exemple) de manera que les dades que aquests objectes generen fruit del seu funcionament (com ara consums elèctrics o trajectòries de desplaçament) puguin, en ser transmeses i analitzades, convertir-se en informació i coneixement útil per a l’usuari i la comunitat.

En termes generals, una sola persona està envoltada de dotzenes d’objectes potencialment connectables. Un dels reptes tecnològics que la internet de les coses planteja és l’adaptació i la modificació de l’actual sistema d’assignació d’identificadors a internet, ja que el sistema actual no és suficient per a sostenir la futura demanda; per tant, s’haurà d’esperar probablement a la propera generació perquè aquest fenomen sigui tangible a més de ser digital.

Us convidem a consultar aquest terme al Cercaterm i molts altres termes relacionats amb aquest àmbit a la Terminologia bàsica dels dispositius mòbils i a la Terminologia de màrqueting digital, que inclourà properament nous termes com lead nurturing, influencer i growth hacking, en una segona edició. Aquestes són algunes de les propostes que els usuaris ens han fet arribar pel Twitter. Si hi voleu participar, podeu fer arribar les vostres propostes amb l’etiqueta #màrquetingdigital.

Com es pot adaptar o traduir nomophobia en català?

Aquesta forma s’utilitza per a referir-se a l’angoixa de quedar-se incomunicat perquè no es té el telèfon mòbil a mà, no hi ha cobertura o s’ha acabat la bateria.

En anglès, el terme s’ha format per truncació de no, l’escurçament mo (de ‘mobile’) i phobia. En català és difícil justificar aquesta formació des del punt de vista lingüístic i terminològic, però la dificultat de trobar una forma culta adequada que vulgui dir ‘sense mòbil’ que es pugui adjuntar a –fòbia fa que s’hagi difós l’adaptació inevitable nomofòbia.

En registres formals, serien més recomanables solucions sintagmàtiques del tipus por d’estar sense (telèfon) mòbil o fòbia a estar sense (telèfon) mòbil.

La Terminologia bàsica dels dispositius mòbils

Què és una aplicació rupturista? Com en diem dels beacons en català? Què vol dir que el Whatsapp és un servei de missatgeria de lliure transmissió (OTT)? Com traduïm la tecnologia wearable? Feu ús dels punts d’accés Wi-Fi portàtils?

Amb motiu del Mobile World Congress 2014 (MWC), el TERMCAT continua en la línia de difondre àmpliament les alternatives catalanes als termes més utilitzats entre els usuaris de dispositius mòbils, en les empreses del sector i en els mitjans de comunicació, i publica la Terminologia bàsica dels dispositius mòbils, que conté una cinquantena de termes relacionats amb els dispositius mòbils, amb la definició en català i equivalents en castellà, francès i anglès. Algunes fitxes també inclouen notes explicatives i il·lustracions.

El diccionari recull des de les denominacions més consolidades en l’ús (aplicació mòbil / app / apli, comunicació de camp proper / NFC, giny, pantalla multitàctil…) fins a propostes neològiques recents (balisa per a l’anglès beacon, compartició de xarxa per a tethering, interfície d’inici per a launcher o portable per a wearable). També es recullen en el diccionari, i complementàriament en el díptic il·lustrat en format de tauleta Gestos tàctils en dispositius mòbils, els gestos més freqüents en la navegació.

L’obra ha estat elaborada pel TERMCAT, institució adscrita al Departament de Cultura, amb la col·laboració d’altres organismes de la Generalitat de Catalunya: el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació, la Direcció General d’Atenció Ciutadana i Difusió del Departament de Presidència i la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació del Departament d’Empresa i Ocupació.  Els usuaris d’aquesta terminologia també han pogut fer-hi valuoses aportacions des dels canals de diàleg oberts pel TERMCAT.

L’estand Catalonia i l’App Planet difondran exemplars impresos del díptic sobre gestos tàctils al Mobile World Congress.

Podem utilitzar la forma app en català?

Tot i que la forma catalana completa és aplicació mòbil, l’escurçament app, creat en anglès a partir de application, és àmpliament utilitzat en català i per això l’hem incorporat recentment a la fitxa terminològica d’aquest terme, com a denominació sinònima per a fer referència al programa informàtic que desenvolupa una tasca específica en un dispositiu mòbil.

Al costat del manlleu app, també té un cert ús en català l’escurçament apli, creat en català a partir de aplicació, que s’ha considerat a petició d’alguns mitjans de comunicació que l’han difós en determinats contextos divulgatius.

Des de fa uns dies, la fitxa que fa referència a aquest concepte, que es pot consultar des del Cercaterm i també des de la Terminologia bàsica de les xarxes socials, s’ha actualitzat per incloure les denominacions catalanes comentades.