A les xarxes socials, també utilitzem termes

Quan fem servir les xarxes socials (Instagram, Facebook, Twitter, Snapchat, TikTok, LinkedIn, Pinterest, YouTube…) també entrem en contacte amb la terminologia: hem de crear un perfil, configurar un compte, triar un avatar, escriure la bio, decidir a qui seguim, acceptar seguidors i fer publicacions utilitzant etiquetes i emoticones.

Amb les peculiaritats pròpies de cada aplicació, es tracta d’accions comunes a l’activitat de les diverses xarxes, i que es van batejar a l’inici amb termes, sovint a partir de metàfores i extensions de significat, que ara utilitzem amb una gran naturalitat i no ens semblen gens especialitzats.

A banda, l’orientació de cada aplicació i els interessos comercials per distingir-se de la competència fan que no pari el degoteig de termes específics per a funcionalitats concretes: la història destacada a l’Instagram, l’amic o amiga al Facebook, el duet al TikTok, la piulada o tuit al Twitter, i l’àlbum o el filtre per a les plataformes en què el contingut gràfic és més rellevant.   

Trobareu aquests termes entre els més de 170 que conté el Vocabulari de les xarxes socials, amb equivalents en diverses llengües i definicions, i també amb un filtre temàtic que permet seleccionar els termes que s’utilitzen en cadascuna de les xarxes. El recull s’ha ampliat en diverses ocasions des de 2014, i continuarà fent-ho amb la voluntat que el català pugui utilitzar-se amb normalitat en totes aquestes plataformes.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: pòdcast

El #termedelasetmana que us volem proposar avui és un neologisme d’ús molt generalitzat: el terme pòdcast.

Fa referència a l’emissió d’àudio o audiovisual emmagatzemada a internet com a arxiu digital, sovint formant part d’una sèrie, que l’usuari pot reproduir en qualsevol moment, sigui en línia o, un cop descarregada a l’ordinador o en un dispositiu mòbil, fora de línia.

De fet, es tracta d’una tecnologia que ja té uns quants anys de vida, però que aquests darrers temps està experimentant una mena de segona joventut. Inicialment el Consell Supervisor del TERMCAT va aprovar el manlleu sense cap modificació (podcast, com en anglès), però recentment, i atesa la popularitat del terme i les peticions rebudes en aquest sentit, ha decidit que era millor normalitzar la forma amb l’accent sobre la o, reflectint en la grafia la pronúncia habitual.

Malgrat que els mots catalans amb una estructura sil·làbica similar a la de podcast són aguts (antispastcontrastdesbastdesgastencast, etc.), en aquest cas la pronúncia consolidada és plana, com en la llengua d’origen i com passa també amb altres manlleus adaptats, com ara fútingmíting rècord. A més, també és una adaptació coherent amb la forma semànticament relacionada podcàsting, ja normalitzada amb accent (i que fa referència a la tecnologia que permet crear i difondre pòdcasts).

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: programari espia

Des de fa uns dies l’actualitat informativa ens acosta al terme que us proposem com a #termedelasetmana: programari espia.

Es refereix al programari que s’introdueix en un ordinador aliè per extreure’n dades que tingui emmagatzemades i transmetre-les. Les notícies ens han ensenyat que aquest programari també es pot fer servir en telèfons mòbils i altres dispositius electrònics.

En anglès s’hi sol fer referència amb la forma spyware, en francès es documenten els equivalents logiciel espion i espiogiciel, i en castellà es parla de programa o software espía.

Com molts altres casos, es tracta d’un terme creat per sintagmació: la base programari (‘conjunt sistemàtic dels programes d’explotació i dels programes informàtics que serveixen per a aplicacions determinades’) es complementa amb el substantiu en aposició espia (‘persona que és encarregada d’espiar aquells de qui es vol saber les intencions, els passos, etc.’), que en delimita les característiques.

Si voleu conèixer altres termes relacionats amb aquest, us recomanem la consulta de la Terminologia de la ciberseguretat, on trobareu definits fins a 400 termes relacionats amb els atacs, els mitjans tècnics de seguretat, els comportaments socials vinculats amb aquest àmbit i també les tecnologies que hi tenen una incidència rellevant. Cada fitxa terminològica conté una denominació catalana; sinònims, si n’hi ha; equivalents en castellà, francès i anglès; definició, i sovint notes explicatives o exemplificadores.

[Font: TERMCAT]

Nova infografia amb els termes clau de la ciberseguretat en les relacions socials

El TERMCAT, amb la col·laboració de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, presenta una nova infografia titulada La ciberseguretat en les relacions socials: termes clau, en què il·lustra les propostes catalanes adequades per a un conjunt de termes d’aquest àmbit que sovint es difonen en anglès.

Els perills associats a la ciberseguretat depassen els entorns professionals i actuen també, i amb força, en l’àmbit de les relacions socials entre persones. Així, els atacants despleguen un seguit de tècniques de persuasió, basades en la manipulació psicològica i emocional, que s’utilitzen per a aconseguir que usuaris de la xarxa infringeixin normes de seguretat i revelin informació personal (dades personals i bancàries, imatges íntimes…).

La infografia inclou 9 termes que han experimentat una notable difusió relacionats amb la ciberseguretat i les relacions a les xarxes socials: ciberassetjamentciberseducció de menors (en anglès, grooming), enginyeria socialestafa romànticaextorsió sexual o sextorsióhipertrucatge (en anglès, deep fake), notícia enganyosa o notícia falsa (en anglès, fake news), pesca (en anglès, phishing) i sèxting. Cada terme presenta un enllaç a la fitxa terminològica corresponent del diccionari en línia Terminologia de la ciberseguretat, amb la definició del terme i els equivalents en castellà, francès i anglès.

Aquesta infografia s’afegeix al conjunt de materials i recursos gràfics i interactius que ofereix el TERMCAT des de la seva pàgina web. Actualment s’hi recullen més d’un centenar de pòsters, infografies i altres recursos dels diversos àmbits d’especialitat.

#termedelasetmana: criptovalor no fungible, NFT

Tot i que el concepte no és fàcil d’entendre per als no iniciats, us proposem com a #termedelasetmana un terme de què es parla molt actualment: el terme criptovalor no fungible, més sovint anomenat amb la sigla NFT.

Es refereix al criptovalor que representa la propietat d’un actiu digital de caràcter únic i que serveix de certificat d’autenticitat. Un criptovalor no fungible està relacionat amb un objecte real, generalment una obra d’art digital, per un codi d’identificació únic i és emmagatzemat en una cadena de blocs (en anglès, blockchain).

Com sol passar en termes llargs, especialment en els àmbits relacionats amb la tecnologia, en contextos reals té més ús la sigla (NFT) que no pas el terme corresponent. I, com és també relativament habitual en aquest sector, la sigla que s’ha estès pràcticament en totes les llengües correspon a les inicials de la forma anglesa del terme (non-fungible token), com ja ha passat també amb termes com ara DNS (servidor de noms de domini, de l’anglès domain name server), M2M (de màquina a màquina, de l’anglès machine to machine) o, des de fa anys, CD (disc compacte, de l’anglès compact disk).

La base del terme, criptovalor, està creada amb el formant cripto– (del grec kryptós ‘ocult, amagat’), ja present en termes com ara criptografia, per exemple, adjuntat al substantiu valor (del llatí valor, amb el mateix significat que l’actual). Aquesta base es complementa amb l’expressió no fungible, d’ús relativament habitual en àmbits relacionats amb l’economia. Fungible és un adjectiu d’ús relativament recent, que prové d’una forma llatina fungibilis, amb el sentit de ‘que es consumeix amb l’ús’.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: metavers

Se’n parla com més va més, i fa pocs dies es va presentar el Catvers, el metavers català; per això, us volem proposar com a #termedelasetmana el terme metavers.

Fa referència a un entorn virtual en què les persones poden interaccionar socialment i econòmicament per mitjà d’icones en un ciberespai que és una metàfora del món real.

El terme ens arriba de l’anglès metaverse, com tantes altres novetats de l’àmbit tecnològic. Sembla que fou encunyat l’any 1992 per l’escriptor Neal Stephenson, que va valer-se del prefix meta-, d’origen grec, que indica sentits relacionats amb ‘canvi’ o ‘més enllà’ (com en els termes metamorfosi o metatars, per exemple), el qual va soldar a la part final del mot universe. El procés de formació ha estat calcat per llengües com el castellà (metaverso), el francès (métavers) i també el català.

El terme ha experimentat una gran difusió en els darrers temps, arran de les iniciatives de diverses plataformes de crear metaversos propis. La proposta del Catvers, precisament, busca oferir un metavers en què el català sigui la llengua vehicular.

Sembla que la manera d’aprofitar millor l’experiència del metavers és amb l’ajut d’ulleres de realitat virtual, però us hi podeu connectar també amb dispositius més convencionals com ara ordinadors o tauletes.

[Font: TERMCAT]

Com conviuen els termes catalans i els anglesos en les TIC?

Sabem que la creació de termes de les TIC, i concretament dels vinculats a la ciberseguretat, té lloc majoritàriament en contextos angloparlants, i que en la comunicació entre experts sovint també s’utilitzen en anglès. Tot i això, l’ús de formes catalanes es constata en entorns socials sense una especialització tan alta, vinculats, entre d’altres, a la divulgació i a la formació: textos en mitjans de comunicació, materials per a la conscienciació de la població sobre bones pràctiques a la xarxa i sobre els perills dels ciberatacs… D’aquí ve que es consideri important disposar d’alternatives en català que facilitin la comprensió del concepte, permetin una comunicació més eficaç i reforcin la llengua pròpia.     

Aquests són alguns dels arguments que ha desenvolupat Marta Grané, cap de Productes i Serveis del TERMCAT, a la ponència Cibersecurity  terms: threads and cyber attacks. The case of Catalan, presentada a la cimera de l’Associació Europea de Terminologia que ha tingut lloc el 25 i 26 de novembre passats.

També ha exposat diversos mecanismes de formació dels termes en català (calc, adaptació, forma pròpia, adopció del terme anglès…) i ha ofert dades d’ús a partir d’una enquesta a usuaris d’aquesta terminologia. 

El material de la presentació es pot consultar en aquest enllaç.

A banda, en el portal TIC trobareu altres recursos que ofereix el Centre de Terminologia sobre la terminologia de les tecnologies de la informació i la comunicació.

#termedelasetmana: experiència d’usuari

Aquesta setmana s’escau la Nit de les Telecomunicacions, un esdeveniment de referència en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació i la informàtica, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes més característics del sector: el terme experiència d’usuari.

Fa referència al conjunt de coneixements i de percepcions que extreu una persona de la utilització d’un producte o servei en línia, tant pel que fa als resultats obtinguts com pel que fa a la interacció establerta. També té un cert ús la sigla corresponent UX, creada a partir de l’equivalent anglès user experience.

Una experiència d’usuari positiva és potser el factor més rellevant en les tries entre les diverses possibilitats que s’ofereixen per a cobrir un determinat servei o recurs tecnològic, i per això és un element clau en la producció i disseny de productes d’aquest àmbit.

Des del punt de vista de la formació, el terme català és un calc de la forma anglesa, un recurs que també han adoptat el castellà i el francès. La base experiència, que té origen llatí, aporta el sentit bàsic del terme, amb el complement que n’especifica l’experimentador.

Podeu consultar el terme, amb la definició i els equivalents en altres llengües, al Cercaterm i a la Neoloteca.

[Font: TERMCAT]

Termes del teletreball i l’aprenentatge en línia, en la nova infografia interactiva del TERMCAT

El TERMCAT presenta en una nova infografia interactiva alguns dels termes més freqüents vinculats al teletreball i a l’aprenentatge en línia. S’hi poden trobar termes com ara seminari web (en anglès, webinar), silenciar (una de les alternatives a to mute), videotrucada (en lloc de video call) o ludificació (la proposta adequada en lloc de gamification).

Es tracta de termes que, especialment arran de l’extensió aquests darrers mesos del teletreball i de l’aprenentatge en línia, han experimentat una notable difusió, i que sovint encara es fan servir amb les formes angleses equivalents; per això, aquesta infografia els recull i els destaca, amb la intenció de recordar les alternatives catalanes adequades i promoure’n l’ús.

Cada terme ofereix un enllaç a la fitxa corresponent del Cercaterm, amb la definició del concepte i amb els equivalents en castellà, francès i anglès.

Aquesta infografia s’afegeix al centenar de productes multimèdia que el TERMCAT ofereix amb la voluntat d’afavorir la difusió de la terminologia dels diferents àmbits d’especialitat. Per exemple, hi podeu trobar la infografia dedicada als termes de la Realitat virtual i la realitat augmentada, un altre material dedicat a les Criptomonedes i una completa infografia amb els termes del disseny web, entre molts altres.

Nova infografia dedicada als termes de la realitat virtual i la realitat augmentada

El TERMCAT presenta una nova infografia interactiva en què es destaquen alguns dels termes propis de la realitat virtual i la realitat augmentada. Concretament, s’hi recullen termes referits a l’equipament i a les tècniques que es fan servir en aquest àmbit.

La infografia recull una vintena de termes relacionats amb els entorns immersius: casc de realitat virtualestímul olfactiuulleres de 3Dàudio espacialholoconferènciatelepresència

Cada terme ofereix un enllaç a l’entrada corresponent de la Terminologia de la realitat virtual i la realitat augmentada, amb la definició del concepte i els equivalents en castellà, anglès i francès. Aquest diccionari ha estat publicat recentment, fruit de la col·laboració entre el TERMCAT i experts procedents d’empreses del sector digital i de l’Administració, per mitjà de la Fundació i2CAT i del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat de Catalunya.

Amb aquest material es vol contribuir a la difusió dels termes catalans més adequats d’aquest sector que, actualment, viu un desenvolupament molt ràpid i en què la majoria de les novetats conceptuals arriben vehiculades per l’anglès.

El TERMCAT ofereix actualment prop d’un centenar de recursos gràfics en diversos formats, destinats a difondre de manera visualment atractiva els termes dels sectors més diversos. Infografies interactives, pòsters, vídeos, relats visuals o targetes reversibles formen part del conjunt de materials que el Centre de Terminologia ofereix des del seu web.