Tanca

Com conviuen els termes catalans i els anglesos en les TIC?

Sabem que la creació de termes de les TIC, i concretament dels vinculats a la ciberseguretat, té lloc majoritàriament en contextos angloparlants, i que en la comunicació entre experts sovint també s’utilitzen en anglès. Tot i això, l’ús de formes catalanes es constata en entorns socials sense una especialització tan alta, vinculats, entre d’altres, a la divulgació i a la formació: textos en mitjans de comunicació, materials per a la conscienciació de la població sobre bones pràctiques a la xarxa i sobre els perills dels ciberatacs… D’aquí ve que es consideri important disposar d’alternatives en català que facilitin la comprensió del concepte, permetin una comunicació més eficaç i reforcin la llengua pròpia.     

Aquests són alguns dels arguments que ha desenvolupat Marta Grané, cap de Productes i Serveis del TERMCAT, a la ponència Cibersecurity  terms: threads and cyber attacks. The case of Catalan, presentada a la cimera de l’Associació Europea de Terminologia que ha tingut lloc el 25 i 26 de novembre passats.

També ha exposat diversos mecanismes de formació dels termes en català (calc, adaptació, forma pròpia, adopció del terme anglès…) i ha ofert dades d’ús a partir d’una enquesta a usuaris d’aquesta terminologia. 

El material de la presentació es pot consultar en aquest enllaç.

A banda, en el portal TIC trobareu altres recursos que ofereix el Centre de Terminologia sobre la terminologia de les tecnologies de la informació i la comunicació.

#termedelasetmana: experiència d’usuari

Aquesta setmana s’escau la Nit de les Telecomunicacions, un esdeveniment de referència en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació i la informàtica, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes més característics del sector: el terme experiència d’usuari.

Fa referència al conjunt de coneixements i de percepcions que extreu una persona de la utilització d’un producte o servei en línia, tant pel que fa als resultats obtinguts com pel que fa a la interacció establerta. També té un cert ús la sigla corresponent UX, creada a partir de l’equivalent anglès user experience.

Una experiència d’usuari positiva és potser el factor més rellevant en les tries entre les diverses possibilitats que s’ofereixen per a cobrir un determinat servei o recurs tecnològic, i per això és un element clau en la producció i disseny de productes d’aquest àmbit.

Des del punt de vista de la formació, el terme català és un calc de la forma anglesa, un recurs que també han adoptat el castellà i el francès. La base experiència, que té origen llatí, aporta el sentit bàsic del terme, amb el complement que n’especifica l’experimentador.

Podeu consultar el terme, amb la definició i els equivalents en altres llengües, al Cercaterm i a la Neoloteca.

[Font: TERMCAT]

Termes del teletreball i l’aprenentatge en línia, en la nova infografia interactiva del TERMCAT

El TERMCAT presenta en una nova infografia interactiva alguns dels termes més freqüents vinculats al teletreball i a l’aprenentatge en línia. S’hi poden trobar termes com ara seminari web (en anglès, webinar), silenciar (una de les alternatives a to mute), videotrucada (en lloc de video call) o ludificació (la proposta adequada en lloc de gamification).

Es tracta de termes que, especialment arran de l’extensió aquests darrers mesos del teletreball i de l’aprenentatge en línia, han experimentat una notable difusió, i que sovint encara es fan servir amb les formes angleses equivalents; per això, aquesta infografia els recull i els destaca, amb la intenció de recordar les alternatives catalanes adequades i promoure’n l’ús.

Cada terme ofereix un enllaç a la fitxa corresponent del Cercaterm, amb la definició del concepte i amb els equivalents en castellà, francès i anglès.

Aquesta infografia s’afegeix al centenar de productes multimèdia que el TERMCAT ofereix amb la voluntat d’afavorir la difusió de la terminologia dels diferents àmbits d’especialitat. Per exemple, hi podeu trobar la infografia dedicada als termes de la Realitat virtual i la realitat augmentada, un altre material dedicat a les Criptomonedes i una completa infografia amb els termes del disseny web, entre molts altres.

Nova infografia dedicada als termes de la realitat virtual i la realitat augmentada

El TERMCAT presenta una nova infografia interactiva en què es destaquen alguns dels termes propis de la realitat virtual i la realitat augmentada. Concretament, s’hi recullen termes referits a l’equipament i a les tècniques que es fan servir en aquest àmbit.

La infografia recull una vintena de termes relacionats amb els entorns immersius: casc de realitat virtualestímul olfactiuulleres de 3Dàudio espacialholoconferènciatelepresència

Cada terme ofereix un enllaç a l’entrada corresponent de la Terminologia de la realitat virtual i la realitat augmentada, amb la definició del concepte i els equivalents en castellà, anglès i francès. Aquest diccionari ha estat publicat recentment, fruit de la col·laboració entre el TERMCAT i experts procedents d’empreses del sector digital i de l’Administració, per mitjà de la Fundació i2CAT i del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat de Catalunya.

Amb aquest material es vol contribuir a la difusió dels termes catalans més adequats d’aquest sector que, actualment, viu un desenvolupament molt ràpid i en què la majoria de les novetats conceptuals arriben vehiculades per l’anglès.

El TERMCAT ofereix actualment prop d’un centenar de recursos gràfics en diversos formats, destinats a difondre de manera visualment atractiva els termes dels sectors més diversos. Infografies interactives, pòsters, vídeos, relats visuals o targetes reversibles formen part del conjunt de materials que el Centre de Terminologia ofereix des del seu web.

Quines realitats virtuals coneixem?

Els entorns immersius ofereixen a l’usuari la sensació d’estar físicament present en un espai fictici, i tenen aplicacions en entorns industrials, científics, educatius i d’oci.

Les tecnologies bàsiques que els fan possibles són la realitat virtual, en què l’usuari té la sensació d’estar immers en un entorn digital, i la realitat augmentada, que permet obtenir, a través d’un dispositiu, una imatge d’un entorn físic en el món real combinada amb elements virtuals afegits al món físic, a temps real. En combinar les dues tècniques anteriors apareix la realitat mixta, i també la realitat ampliada, utilitzada sobretot amb intencions comercials.

Si ens fixem en particularitats tècniques, hi ha la realitat virtual multisensorial (que ofereix experiències que recreen els cinc sentits), la realitat virtual interactiva (en què l’usuari és actiu), la realitat virtual cinematogràfica (que se centra en experiències de vídeo de 360 graus, en 3D i d’alta qualitat) i la realitat virtual a escala d’habitació (que permet configurar un entorn on una persona es pot moure físicament).

Segons el context d’aplicació, trobem la realitat virtual educativa, la realitat virtual social i la realitat virtual basada en la localització, que ofereix una experiència fora de casa.

I també hi ha experiències immersives menys complexes com la realitat virtual no immersiva, la realitat virtual no interactiva, la realitat virtual per web i la realitat augmentada per web.

Totes aquestes tipologies estan recollides en la recent Terminologia de la realitat virtual i la realitat augmentada, que ofereix un primer conjunt de terminologia bàsica que faciliti la comunicació en català en aquest àmbit i que ajudi a la comprensió i la divulgació dels conceptes més rellevants.

#termedelasetmana: silenciar

“Se sent un soroll d’algun dels micròfons: si us plau, *mutegeu-los.”

“Ara us *mutejaré a tots excepte el ponent.”

“Em pensava que em sentíeu, però tenia el micròfon *mutejat.”

És ben probable que hàgiu sentit (i fins i tot pronunciat) frases com aquestes, en aquesta època en què el teletreball i les dificultats per trobar-nos amb amics i familiars han generalitzat l’ús dels programes que permeten la comunicació a distància. El fet que les interfícies d’alguns d’aquests programes siguin en anglès ens ha acostumat a l’opció mute, que en català és una cosa tan simple com silenciar, que us proposem com a #termedelasetmana.

És ben cert que quan desactivem o ens desactiven el micròfon quedem muts, però en català l’acció s’expressa amb el verb silenciar, derivat de silenci, que ja en llatí tenia el mateix significat.

Per tant, les frases anteriors haurien de ser:

“Se sent un soroll d’algun dels micròfons: si us plau, silencieu-los.”

“Ara us silenciaré a tots excepte el ponent.”

“Em pensava que em sentíeu, però tenia el micròfon silenciat.”

Sovint, i segons el context, també poden ser ben naturals solucions com ara apagar, tancar, desactivar, emmudir, etc.: hi ha un munt d’alternatives que ens estalvien haver-nos de *mutejar.

[Font: TERMCAT]

Protegeix-te: bloqueja’m

Els telèfons i les tauletes formen part de la vida quotidiana: consultem, fem i desfem, viatgem veloçment entre pàgines web i aplicacions, ens hi registrem… i donem dades sensibles.

Per evitar disgustos, la tecnologia ens ofereix una pràctica funcionalitat que ens permet protegir l’accés tant als nostres dispositius com a les aplicacions: el bloqueig.

La funció de bloqueig, i la consegüent de desbloqueig, presenten una gran varietat de formes en funció del tipus de tecnologia que empren. D’una banda, hi ha el bloqueig que usa dades biomètriques: el bloqueig facial i el bloqueig dactilar. D’altra banda, només fent un gest amb el dit damunt la pantalla tenim el bloqueig fent lliscar el dit i el bloqueig amb patró.

I de vegades la tecnologia apel·la a la nostra creativitat i ens fa rumiar una miqueta més per empescar-nos un mot clau i activar el bloqueig amb codi o el bloqueig amb contrasenya.

Podeu consultar a la Terminologia bàsica dels dispositius mòbils aquests i altres termes de l’àmbit, i també els trobareu al Cercaterm i al portal de Terminologia de les TIC.

#termedelasetmana: taller de fabricació digital (Fab Lab)

taller-fabricacio-digital

El #termedelasetmana que us proposem és sovint difós amb la forma Fab Lab, que és el nom propi d’un programa de recerca creat pel professor Neil Gershenfeld de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) com a acrònim de l’anglès fabrication laboratory. En català en podem dir taller de fabricació digital, ateneu de fabricació digital o bé laboratori de fabricació digital.

Es tracta d’un taller de fabricació obert a qualsevol persona en el qual es comparteix coneixement, competències i eines necessàries, especialment eines digitals, per a la concepció i realització de projectes tècnics i artístics. El mot taller és el més adequat a partir del sentit que té d’obrador d’un industrial o d’un artista, però també tenen ús en català altres formes que es poden considerar pertinents com laboratori o ateneu. Tant la traducció literal de l’anglès laboratori (local disposat per a efectuar investigacions científiques, tècniques, anàlisis, etc.) com ateneu (associació o club cultural que disposa de biblioteca, diaris, revistes etc. al servei dels usuaris) s’utilitzen en aquest cas amb extensió d’aquests sentits més generals. Formes paral·leles es documenten en espanyol (taller, laboratorio, ateneo) i en francès (atelier, espace, laboratoire).

En anglès, s’anomena maker la persona que, habitualment en un taller de fabricació digital, es dedica a idear i fabricar objectes, tecnològics o artesanals, amb el suport d’eines digitals: en català en podem dir faedor -a.

Podeu consultar les fitxes terminològiques d’aquests termes al Cercaterm i l’apunt del blog del TERMCAT que explica més coses sobre els faedors.

#termedelasetmana: seminari web

seminari-web

Són dies d’estar-se a casa. I una de les coses més interessants que es poden fer és aprofitar el temps per formar-se, per aprendre, per compartir coneixement. Us proposem com a #termedelasetmana una de les eines més adequades per fer-ho: el seminari web.

Es tracta del seminari multimèdia, interactiu i accessible en línia, que es pot seguir, en directe o en diferit, a través d’un web. En trobareu de temàtiques i característiques ben diverses, i el fet que estiguin disponibles en línia (de fet, també se’n diu, com a sinònim, seminari en línia) fa que aquests dies de confinament siguin un recurs ben útil.

Les dues formes sinònimes són transparents semànticament, de manera que qualsevol persona pot interpretar-ne el sentit amb tota facilitat. Sovint se’n fa publicitat a partir de l’equivalent anglès webinar.

 

Sobre streaming i les moltes formes de reproducció en línia

reproduccio-en-continu

El consum de continguts multimèdia en plataformes web i també la retransmissió en directe o en diferit d’esdeveniments ha crescut encara més aquests dies de restriccions de la mobilitat, i és freqüent referir-s’hi amb la forma anglesa streaming. En català, reproducció en continu o reproducció en línia són les alternatives a aquesta forma anglesa, que s’aplica a la tècnica que permet la reproducció de continguts audiovisuals a mesura que es van transferint, generalment a través d’internet.

De tota manera, aquesta tècnica tan útil i tan estesa s’esmenta en diversos contextos d’ús, i les alternatives catalanes poden variar per fer més entenedor el referent, en cada cas.

Per exemple, la denominació més tècnica és reproducció en continu, i fa referència a la manera tècnica com es reprodueixen els continguts; però sovint, quan es fa servir el manlleu en català, simplement es vol fer èmfasi en el mitjà pel qual es reprodueixen les dades, que és internet, i aleshores és preferible i més entenedor dir, simplement, reproducció en línia.

En canvi, si ens referim a la difusió d’esdeveniments que tenen lloc al mateix temps que es reprodueixen, podem utilitzar reproducció o retransmissió en directe, i si ens referim a continguts prèviament enregistrats, reproducció en diferit. Quan no es fa referència a la reproducció de les dades sinó a la transmissió, s’utilitzen les formes transmissió en continu (o difusió en continu) o transmissió en línia (o difusió en línia).

 

[Font: TERMCAT]

Tornar al principi