Sobre bots i assistents virtuals

assistent-virtual

Alexa, Siri, Cortana, Google Assistant… Diferents noms comercials per a productes tecnològics amb prestacions semblants: ajudar els clients utilitzant el reconeixement de la veu.

Es tracta de programes que utilitzen tècniques d’intel·ligència artificial que els permeten interactuar amb éssers humans i especialment executar tasques i respondre preguntes plantejades per mitjà de llenguatge natural.

Més enllà dels noms propis comercials concrets, les denominacions genèriques més adequades en català són bot, bot de conversa, assistent virtual i assistent de veu.

Tant en català com en les altres llengües es documenta força variació en la manera de referir-s’hi, atès que cada producte pretén singularitzar-se i destacar comercialment.

Bot és una reducció per la part final (una afèresi) del terme robot i, en conseqüència, es podria utilitzar com a forma sinònima de robot en les accepcions que aquesta forma té per a referir-se de manera genèrica a un programa informàtic o a un mecanisme automatitzat que executa una tasca; i també s’aplica a aquests programes assistents.

I més enllà del nom, no oblidem que encara queda molt de camí per recórrer per poder parlar en català amb tots aquests bots.

Podeu consultar aquests termes en el Cercaterm.

#termedelasetmana: notícia falsa

noticiaEnganyosa.png

El terme que us proposem com a #termedelasetmana no sembla tenir cap característica gaire especial, llevat del fet que, potser per influència de les agències de notícies internacionals o per altres motius, se n’ha generalitzat l’equivalent anglès. El terme és notícia falsa o notícia enganyosa (en anglès, fake news).

Fa referència a la notícia que no diu la veritat i que es crea i es difon de manera premeditada, especialment a les xarxes socials, amb la finalitat de desinformar i de manipular el públic en benefici propi. D’exemples, l’actualitat informativa en forneix cada dia, i sembla que cada dia més, desgraciadament.

La base del terme, notícia, té origen en el llatí notitia ‘acció de conèixer’, derivat de noscere (‘conèixer’). L’adjectiu fals, que determina el sentit del terme, també té origen llatí (de falsus, participi del verb fallĕre ‘enganyar’). També és adequat al sentit l’adjectiu enganyós, derivat de enganyar, provinent aquest d’un llatí tardà ingannare ‘escarnir, fer burla’.

Malgrat l’abundància de fake news que poblen el panorama informatiu, us recomanem de fer servir les formes catalanes notícia falsa o notícia enganyosa, formes que no enganyen ningú i que expliquen amb tota claredat el concepte a què fan referència.

#termedelasetmana: identitat digital

identitat-digital

Aquesta setmana es duu a terme el Congrés de Govern Digital 2019, un “fòrum de debat de referència a Catalunya en l’àmbit de l’administració digital”, que en aquesta edició “pretén posar èmfasi en tots aquells projectes i iniciatives que persegueixen una transformació digital de les dinàmiques, processos i formes de treball de les organitzacions públiques”. Entre els conceptes clau que s’hi tractaran hi ha el que us proposem com a #termedelasetmana: identitat digital.

La identitat digital fa referència al conjunt de dades i d’informació relatives a un individu, una empresa o un organisme que els representen a internet, generades per aquests mateixos o per tercers.

El manteniment, la difusió, la preservació i l’ús d’aquest conjunt de dades és objecte d’anàlisi entre els especialistes de l’àmbit, i té una importància cabdal en un món en què la presència a internet ha esdevingut imprescindible per a empreses i organitzacions i molt rellevant també en l’àmbit més personal.

Des del punt de vista lingüístic, es tracta d’un sintagma descriptiu, en què a la base identitat (“Conjunt de característiques que fan que una persona o una comunitat sigui ella mateixa”, segons el diccionari normatiu) s’afegeix l’adjectiu digital, que ha anat estenent el seu significat original de ‘relatiu als dits’ per a referir-se posteriorment als dígits i, encara posteriorment, a tota mena de tractament de la informació en suport electrònic.

Si voleu consultar els equivalents d’aquest terme en altres llengües, o us interessen els altres conceptes relacionats amb l’àmbit, us podem recomanar entre altres recursos del TERMCAT la Terminologia de la ciberseguretat i també el Vocabulari de les xarxes socials.

#termedelasetmana: petaflop

petaflop

El #termedelasetmana que us proposem, petaflop, té una forma que fa pensar en el nom d’alguna mena de llaminadura infantil, però fa referència a una cosa ben diferent. Se’n parla força aquests dies que s’ha sabut que Barcelona acollirà un nou supercomputador en el marc d’una inversió de fons europeus. I per mirar d’explicar-nos la capacitat de càlcul que tindrà aquesta nova infraestructura ens han dit que el futur MareNostrum 5 tindrà una potència pic de 200 petaflops.

Un petaflop és una unitat de mesura de la potència de càlcul d’un supercomputador, que correspon a mil bilions d’operacions de coma flotant per segon. El terme petaflop està format amb el prefix peta- i la base flop (o flops).

El prefix peta– forma part del conjunt de prefixos que es fan servir en el sistema internacional d’unitats per a indicar múltiples i submúltiples de les unitats. D’aquests prefixos, n‘hi ha de ben coneguts, com deca– (que indica 101), hecto– (102), kilo– (103), mega– (106) o fins i tot giga– (109), i d’altres que tenen un coneixement més reduït, perquè fan referència a mesures que no són habituals fora de certs àmbits especialitzats: tera– (1012), peta– (1015), exa (1018), zetta (1021) i yotta (1024). O sigui, que un petaflop correspon a mil teraflops o a un milió de gigaflops, per exemple. Convé tenir en compte que totes aquestes formes s’escriuen amb minúscula inicial.

Pel que fa a la base, flops prové de l’acrònim del sintagma anglès floating-point operations per second. Malgrat que la forma de singular lògica seria flops, amb la essa final de second (per exemple, 1 petaflops), actualment es tendeix a associar la essa final a una marca de plural i s’utilitza majoritàriament flop en singular i flops en plural (1 petaflop, 10 petaflops).

Què és el periodisme gonzo?

periodisme_gonzo

El periodisme gonzo és un tipus de periodisme caracteritzat per tractar els temes d’acord amb la visió personal del periodista, sovint de manera exagerada, subjectiva i amb històries ficcionades narrades en primera persona. En aquest tipus de periodisme, el periodista és part important de la història fins al punt que a vegades n’és un actor més. Els reportatges fets amb aquest estil se centren molt en el context de la notícia i proposen d’alguna manera l’eliminació de la divisió entre ficció i no ficció i entre objectivitat i subjectivitat.

Originàriament, el terme en anglès es va fer servir per a qualificar l’estil narratiu del periodista i escriptor nord-americà Hunter S. Thompson, plenament convençut que la pretesa objectivitat en el periodisme era un mite.

La forma gonzo, utilitzada en totes les llengües de referència, és d’etimologia incerta. El diccionari Oxford en situa l’origen cap al 1970, possiblement de l’italià gonzo ‘ximple, estúpid’ o de l’espanyol ganso.

Actualment, l’ús de la forma gonzo ha passat a utilitzar-se també en altres àmbits com la fotografia, el cinema o els videojocs.

És adequada la forma repositori en català?

repositori

En català, es recomana la forma repositori per a referir-nos al sistema informàtic on s’emmagatzema la informació d’una organització amb la finalitat que els seus membres la puguin compartir.

El terme repositori és un calc de l’anglès repository (del francès repositoire, i aquest del llatí repositorium, derivat de reponere ‘tornar a posar, reposar, restablir, restituir’).

Repositori és una forma anàloga a altres substantius catalans etimològicament paral·lels, com ara consistori, locutori, escriptori o refectori.

En català, s’han descartat alternatives com ara dipòsit, magatzem o contenidor perquè resulten semànticament més imprecises.

Podeu consultar la fitxa d’aquest terme al portal Terminologia de les TIC i al Cercaterm.

#termedelasetmana: tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement, TAC

TAC

Aquesta setmana es duu a terme el Saló de l’Ensenyament, el gran aparador que pretén ajudar a orientar els joves sobre la seva formació. Un dels sectors d’atenció prioritària és el que relaciona l’educació amb l’àmbit de la tecnologia. Per això, us proposem com a #termedelasetmana el terme tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement, que sovint es redueix a la sigla TAC.

El terme fa referència al conjunt de tecnologies i estratègies metodològiques que permeten augmentar tant el nivell competencial i la capacitat d’aprenentatge de la persona com el potencial de creació compartida de coneixement en xarxa, mitjançant els instruments que aporten les tecnologies de la comunicació i la informació i els recursos digitals.

Des del punt de vista de la formació, es tracta d’un plural femení lexicalitzat, creat per sintagmació, i, com s’esdevé sovint quan els termes resultants d’aquest procés són relativament llargs, se n’ha difós també la sigla corresponent, TAC, que pot resultar d’ús més còmode en determinats contextos.

Si teniu interès en més termes relacionats amb l’educació, us recomanem que consulteu el Diccionari d’educació: hi trobareu prop de dos mil termes i, a banda de l’accés alfabètic, l’accés temàtic us permet filtrar les fitxes que corresponen a termes específics de la relació entre tecnologia i educació.

#termedelasetmana: 5G

5G

L’actualitat està marcada aquests dies pel congrés dels mòbils que es duu a terme a Barcelona, i per això us proposem com a #termedelasetmana un dels termes que més s’hi estan sentint: es tracta del terme cinquena generació, que habitualment es fa servir amb la sigla 5G.

Fa referència a la cinquena etapa de l’evolució de les comunicacions mòbils basada en el desenvolupament de tècniques que permeten establir transmissions de veu i de dades a una velocitat superior i a una latència més baixa que les de la quarta generació, connectar més dispositius a cada antena i optimitzar la integració amb la internet de les coses.

Des del punt de vista lingüístic, el terme és un exemple del que anomenem canvi semàntic o especialització semàntica, que consisteix a atorgar un sentit nou, més o menys relacionat amb l’original, a un mot que ja es feia servir amb un altre significat. En aquest cas, es tracta del mot generació, que ja en llatí (generatio) es referia a l’acció de crear; d’aquest sentit original va passar a designar el conjunt de persones que comparteixen un mateix moment històric; i des d’aquest sentit, es passa al que trobem en cinquena generació, en què fa referència a una etapa evolutiva concreta dins del desenvolupament tecnològic.

D’altra banda, el recurs a la sigla, 5G, que de fet és molt més utilitzada que el terme desplegat, és un fenomen especialment freqüent en la terminologia de determinats àmbits d’especialitat, com ara en la tecnologia. En canvi, és pràcticament inexistent en altres àmbits com ara la gastronomia o la filosofia; en cada camp hi ha recursos que tenen una presència més significativa.

Si us interessa la terminologia vinculada a la tecnologia mòbil, us recomanem de consultar la Terminologia dels dispositius mòbils, i al Cercaterm hi trobareu molts altres termes relacionats.

De què es parlarà al MWC´19?

Amb motiu de l’edició de 2019 del Mobile World Congress (MWC), repassem la terminologia tecnològica que més s’utilitzarà en les comunicacions d’aquest esdeveniment.

S’anuncia com a novetat la cinquena generació (5G), que és la cinquena etapa de l’evolució de les comunicacions mòbils basada en el desenvolupament de tècniques que permeten establir transmissions de veu i de dades a una velocitat superior i a una latència més baixa que les de la quarta generació (4G), connectar més dispositius a cada antena i optimitzar la integració amb la internet de les coses.

Precisament, la internet de les coses (IoT) és la xarxa formada per un conjunt d’objectes connectats a internet que es poden comunicar entre si i també amb humans.  Aquests objectes connectats s’anomenen en anglès wearables, i en català els podem qualificar segons el context amb els adjectius portable, vestible, tecnològic o connectat.

En aquest context, els telèfons que es presentaran incorporaran millores en realitat augmentada, que permet tenir una imatge d’un entorn físic en el món real combinada amb elements virtuals afegits per a la creació d’una realitat mixta a temps real; i en geolocalització, que determina la posició geogràfica de l’aparell a partir de les ones de ràdio que rep.

El debat en el sector també inclou altres aspectes del vessant social que afecten de manera directa els consumidors, amb termes com ara confiança digital (digital trust), que és la relació existent entre els clients d’un sistema d’informació  i els proveïdors, basada en un codi de conducta.  També, la neutralitat tecnològica, que respecta la llibertat de les persones i les organitzacions per triar entre les opcions de servei disponibles i per no afavorir-ne cap de particular, o l’obsolescència programada o planificada, consistent a llançar al mercat nous models d’un producte de manera que els models anteriors siguin percebuts pels consumidors com a obsolets.  I la promoció de les dades obertes, que permeten la consulta i la reutilització per a la construcció d’aplicacions.

A la Terminologia dels dispositius mòbils i al Cercaterm hi trobareu aquests termes i altres de l’àmbit.

Mireu a càmera! Els termes de la fotografia digital

dl_fotografia_digital

El procés fotogràfic tradicional ha vist, en la darrera dècada, com la fotografia digital acabava imposant-se, amb noves tècniques i, en conseqüència, amb nous termes.

La fotografia digital utilitza un sensor per a captar les imatges i una targeta de memòria per a desar-les, en substitució de l’emulsió química i la pel·lícula que utilitzava la fotografia analògica. A més, la digitalització ha permès incorporar càmeres en una gran varietat de dispositius, i ha multiplicat les possibilitats d’edició i publicació fotogràfica. En conseqüència, els hàbits socials en relació amb la fotografia s’han capgirat completament, i s’han popularitzat termes com ara megapíxel, resolució i autofoto.

Al TERMCAT, amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, hem recollit els termes bàsics d’aquesta disciplina, que en ocasions són compartits per la fotografia general, en el diccionari en línia Terminologia de la fotografia digital. Per exemple, s’hi poden trobar termes referits als subàmbits següents:

Aquest recull és una primera selecció que volem que tingui continuïtat amb l’estudi de nous termes i l’ampliació del diccionari. Per això, us convidem a fer-nos els vostres comentaris o suggeriments d’inclusió de nous termes per mitjà de la Bústia de suggeriments. També podeu veure aquest vídeo de promoció del diccionari.