#termedelasetmana: FOMO

Fa temps que se’n parla, però sabem què és i d’on ve?

És l’estat d’ansietat o preocupació provocat per la por d’estar-se perdent determinats esdeveniments, comentaris o converses, especialment a les xarxes socials. En català, els termes normalitzats són FOMO o síndrome FOMO. Són formes àmpliament documentades en textos catalans i tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

És un anglicisme molt estès, corresponent a la sigla de fear of missing out (literalment, ‘por de perdre’s alguna cosa’). Es van considerar formes més descriptives com ara por de quedar fora o por de perdre’s alguna cosa, però es van desestimar perquè no tenien ús real.

Si en voleu saber més sobre els criteris pels quals s’ha aprovat el terme FOMO, podeu consultar-ne la fitxa a la Neoloteca.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: podcaster | podcastera

Aquesta setmana des del TERMCAT, amb la col·laboració d’Espai Sonor Català, hem presentat una infografia interactiva amb alguns dels termes més característics del pòdcast, i per això, com a #termedelasetmana us volem proposar el terme podcaster | podcastera.

Fa referència a la persona que crea o que participa en un pòdcast, és a dir, en una emissió d’àudio o audiovisual emmagatzemada a internet com a arxiu digital, sovint formant part d’una sèrie, que l’usuari pot reproduir en qualsevol moment, sigui en línia o, un cop descarregada a l’ordinador o en un dispositiu mòbil, fora de línia.

El pòdcast, doncs, és l’emissió que es crea; el podcàsting, la tècnica que permet l’enregistrament i la difusió de pòdcasts, i el podcaster o la podcastera és la persona responsable de crear els pòdcasts.

El terme es pronuncia com a paraula aguda, en el cas del masculí, o plana, en femení, amb l’accent sobre la e. Segueix així el patró dels termes tradicionals acabats amb -er | -era que indiquen ‘professió, ofici, activitat’, com en sabater | sabatera, forner | fornera o tants altres, i que en l’àmbit de les tecnologies també té altres formes anàlogues creades recentment com ara youtuber | youtubera, instagramer | instagramera, facebooker | facebookera o tiktoker | tiktokera.

Podeu consultar aquests termes, amb els equivalents en diverses llengües, al Cercaterm.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: sistema de verificació d’edat

Un dels riscos associats a la generalització de l’ús d’internet és la possibilitat que els menors d’edat accedeixin a certs continguts que no es consideren adequats per a ells. Per això, s’ha popularitzat el terme que us proposem com a #termedelasetmana: sistema de verificació d’edat.

Fa referència al sistema tecnològic de protecció usat per a restringir l’accés a contingut digital a les persones que no tenen l’edat requerida. Aquest sistema pot consistir en una simple pregunta a l’usuari o bé en altres mecanismes que cerquen de garantir que l’usuari és adult.

Des del punt de vista formal, el terme és un sintagma transparent semànticament. I, en determinats contextos, es pot simplificar: “Hem instal·lat un sistema de verificació d’edat”; “La verificació d’edat és un requisit per a l’accés a…”, “Contingut amb accés amb verificació d’edat”, etc.

Podeu consultar la fitxa completa del terme, amb la definició i els equivalents en altres llengües, al Cercaterm.

[Font: TERMCAT]

Wireless: sense fils o sense fil

Les alternatives sense fils i sense fil són totes dues vàlides per a traduir la forma anglesa wireless en l’àmbit de les telecomunicacions. 

Tot i que fins fa poc només es recollia en català la forma amb el mot fil en singular, arran d’un canvi al diccionari normatiu s’ha acceptat també la forma amb el mot en plural, i ara la fitxa terminològica recull totes dues alternatives.

La forma sense fil parteix de la concepció lògica que generalment hi ha un sol fil (o cable) per a cada dispositiu; tanmateix, la forma sense fils és d’ús més habitual i també és defensable lingüísticament. Així, es pot argumentar que sense tendeix a la construcció en plural si el substantiu que segueix la preposició és comptable; també, que cada cable sol tenir uns quants fils a l’interior; i fins i tot ens podem imaginar que, en abstracte, parlem de tota la classe d’aquells dispositius i no d’un de sol.

Com que totes dues construccions es poden considerar adequades, doncs, l’ús més habitual de la forma plural fa que es consideri prioritària sense fils.

I, en tot cas, recordem que no és adequada en català la forma *inalàmbric.

[Font: TERMCAT]

Acceptada la forma ‘rúter’ al costat de ‘encaminador’

El Consell Supervisor del TERMCAT ha aprovat la forma rúter com a designació catalana principal sinònima d’encaminador. Així, en la fitxa terminològica es recullen dues formes catalanes sinònimes i adequades: d’una banda rúter, manlleu de l’anglès adaptat, i d’una altra encaminador, calc semàntic de la mateixa forma anglesa. És un terme ben conegut que designa l’aparell que permet l’accés a internet i distribueix els paquets de dades que rep perquè arribin a la seva destinació.

Malgrat que l’alternativa catalana encaminador és semànticament adequada i ha tingut una difusió considerable, especialment en àmbits oficials i de l’administració, no ha aconseguit desplaçar el manlleu, el qual es manté molt viu i és d’ús generalitzat. Per aquest motiu es considera necessari acceptar-lo i adaptar-lo, al costat de la forma aprovada inicialment, encaminador, que també té ús i, a més, porta associats els conceptes de encaminar i encaminament, referits a les funcions que té un rúter.

El manlleu de l’anglès adaptat, rúter, ja es documenta en textos especialitzats i té l’aval de nombrosos especialistes de l’àmbit.  Altres llengües romàniques, com el castellà, el francès, l’italià i el portuguès, han incorporat també el manlleu.

[Font: TERMCAT]

El TERMCAT difon el vocabulari bàsic de la intel·ligència artificial en una nova infografia

El TERMCAT difon des d’avui Intel·ligència artificial: vocabulari bàsic, una nova infografia interactiva en què es presenta una quinzena de termes propis d’aquest àmbit tecnològic que aquests darrers temps està experimentant un gran creixement.

Es tracta de termes com ara algoritme o algorismeneurona artificialxarxa neuronal artificialaprenentatge automàticmodel de llenguatge extensapunt o visió artificial. Són conceptes que els especialistes del sector que han col·laborat en la preparació del material han considerat bàsics, i s’ofereixen al costat dels equivalents en anglès, atès que aquesta llengua té un ús predominant en l’àmbit. Cada terme ofereix un enllaç a la informació completa del terme, amb la definició i equivalents en altres llengües.

L’objectiu de la infografia és contribuir a difondre les denominacions catalanes i a fer més entenedors els conceptes bàsics d’aquesta disciplina.

El material s’afegeix als prop de 150 materials gràfics i multimèdia del web del TERMCAT, que donen accés de manera visual a termes d’un ventall ampli de sectors.

#termedelasetmana: llibre electrònic

El 4 de juliol és el Dia Internacional del Llibre Electrònic, i per això us volem proposar el terme llibre electrònic com a #termedelasetmana.

Fa referència al llibre editat en suport digital, amb contingut de text, imatge o so, que requereix mitjans informàtics per a ser reproduït. El mitjà més habitual per a llegir llibres electrònics és el lector de llibres electrònics, un maquinari concebut específicament per a la lectura de llibres electrònics, generalment de les dimensions d’un llibre de butxaca però més estret i lleuger, amb pantalla monocroma, i amb diverses opcions de navegació pels continguts.

També se’n pot dir llibre digital. Sovint, aquest concepte és designat amb la forma anglesa e-book, una forma que es considera innecessària en català atès que les denominacions catalanes alternatives són descriptives i transparents, ja tenen un ús bastant consolidat i segueixen el paral·lelisme amb moltes altres formes que en anglès es creen amb el prefix e- i en català es resolen amb els adjectius electrònic o digital (correu electrònicmàrqueting electrònicbanca electrònicaadministració electrònica, etc.).

El lector de llibres electrònics (en anglès, e-reader) sovint és anomenat també amb la forma reduïda llibre electrònic (“A l’estiu sempre m’emporto el llibre electrònic a la platja”), per un procés natural de metonímia.

Podeu consultar aquests termes, amb la definició i els equivalents en diverses llengües, al Cercaterm.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: plataforma de vídeo a la carta

Aquesta setmana presentem un nou diccionari dedicat a un producte de consum ben popular: de què parlem quan parlem de Filmin, Netflix, HBO Max, Disney+, Prime Video i una llarga llista de productes similars? Doncs d’una plataforma de vídeo a la carta, també anomenada plataforma de vídeo a demanda o, de manera més genèrica, plataforma audiovisual, i precisament aquest és el terme que us proposem com a #termedelasetmana.

En l’àmbit tecnològic, una plataforma és un conjunt d’aplicacions en línia que proporcionen un entorn de difusió de continguts. I el servei de vídeo a la carta o vídeo a demanda (en anglès, video on demand, VOD) permet la selecció i la reproducció en línia de continguts audiovisuals en qualsevol moment des d’un dispositiu electrònic que tingui accés a internet.

Tanmateix, si per parlar d’aquests productes ens fixem en el mode de distribució que té lloc a la xarxa de telecomunicacions, sovint es fa servir la sigla OTT, de l’anglès over-the-top, que significa literalment, ‘per sobre dels límits’, perquè aquests serveis sobrepassen els límits de les xarxes convencionals. En català es parla de plataforma OTT o plataforma de lliure distribució, que s’aplica a la plataforma que difon els continguts a través d’una xarxa de telecomunicacions de banda ampla i d’accés públic sense que els operadors de telecomunicacions tinguin control sobre els continguts ni obtinguin beneficis econòmics directes de la distribució que se’n fa.

Trobareu aquests termes i altres de relacionats al portal de terminologia de les TIC i a la Terminologia de les plataformes de vídeo a la carta.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: connectivitat

Aquesta setmana l’actualitat ve marcada, si més no en l’àmbit tecnològic, per la celebració a Barcelona del Mobile World Congress, que després d’unes edicions marcades per la pandèmia, sembla que torna a les xifres prèvies d’assistents i de ressò. Per això, us proposem com a #termedelasetmana un dels termes que, segons el que destaquen els mateixos organitzadors, marcarà algunes de les novetats més rellevants que s’hi veuran: el terme connectivitat.

Fa referència a la capacitat d’establir contacte amb un component de maquinari o de programari, abans de produir-se una comunicació. Aquesta capacitat determina la possibilitat d’establir comunicació entre ordinadors i altres dispositius, i entre xarxes de telecomunicacions, i actualment es posa l’èmfasi en el fet que els elements connectats poden ser també objectes domèstics, béns de consum i qualsevol tipus d’element que intercanviï informació digital.

Des del punt de vista de la forma, és un terme creat a partir de la base connectar, que té una arrel llatina (connectere, de cum– ‘amb’ + nectere ‘lligar’), però que probablement s’ha estès modernament a partir de l’anglès (to connectconnectivity).

La connectivitat és un dels protagonistes destacats del MWC, però si us interessa descobrir altres termes del mateix àmbit, en aquest apunt n’hem destacat alguns dels principals, i al portal Terminologia de les TIC hi trobareu molta més informació que us pot interessar.

[Font: TERMCAT]