Close

#termedelasetmana: silenciar

“Se sent un soroll d’algun dels micròfons: si us plau, *mutegeu-los.”

“Ara us *mutejaré a tots excepte el ponent.”

“Em pensava que em sentíeu, però tenia el micròfon *mutejat.”

És ben probable que hàgiu sentit (i fins i tot pronunciat) frases com aquestes, en aquesta època en què el teletreball i les dificultats per trobar-nos amb amics i familiars han generalitzat l’ús dels programes que permeten la comunicació a distància. El fet que les interfícies d’alguns d’aquests programes siguin en anglès ens ha acostumat a l’opció mute, que en català és una cosa tan simple com silenciar, que us proposem com a #termedelasetmana.

És ben cert que quan desactivem o ens desactiven el micròfon quedem muts, però en català l’acció s’expressa amb el verb silenciar, derivat de silenci, que ja en llatí tenia el mateix significat.

Per tant, les frases anteriors haurien de ser:

“Se sent un soroll d’algun dels micròfons: si us plau, silencieu-los.”

“Ara us silenciaré a tots excepte el ponent.”

“Em pensava que em sentíeu, però tenia el micròfon silenciat.”

Sovint, i segons el context, també poden ser ben naturals solucions com ara apagar, tancar, desactivar, emmudir, etc.: hi ha un munt d’alternatives que ens estalvien haver-nos de *mutejar.

[Font: TERMCAT]

Protegeix-te: bloqueja’m

Els telèfons i les tauletes formen part de la vida quotidiana: consultem, fem i desfem, viatgem veloçment entre pàgines web i aplicacions, ens hi registrem… i donem dades sensibles.

Per evitar disgustos, la tecnologia ens ofereix una pràctica funcionalitat que ens permet protegir l’accés tant als nostres dispositius com a les aplicacions: el bloqueig.

La funció de bloqueig, i la consegüent de desbloqueig, presenten una gran varietat de formes en funció del tipus de tecnologia que empren. D’una banda, hi ha el bloqueig que usa dades biomètriques: el bloqueig facial i el bloqueig dactilar. D’altra banda, només fent un gest amb el dit damunt la pantalla tenim el bloqueig fent lliscar el dit i el bloqueig amb patró.

I de vegades la tecnologia apel·la a la nostra creativitat i ens fa rumiar una miqueta més per empescar-nos un mot clau i activar el bloqueig amb codi o el bloqueig amb contrasenya.

Podeu consultar a la Terminologia bàsica dels dispositius mòbils aquests i altres termes de l’àmbit, i també els trobareu al Cercaterm i al portal de Terminologia de les TIC.

#termedelasetmana: taller de fabricació digital (Fab Lab)

taller-fabricacio-digital

El #termedelasetmana que us proposem és sovint difós amb la forma Fab Lab, que és el nom propi d’un programa de recerca creat pel professor Neil Gershenfeld de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) com a acrònim de l’anglès fabrication laboratory. En català en podem dir taller de fabricació digital, ateneu de fabricació digital o bé laboratori de fabricació digital.

Es tracta d’un taller de fabricació obert a qualsevol persona en el qual es comparteix coneixement, competències i eines necessàries, especialment eines digitals, per a la concepció i realització de projectes tècnics i artístics. El mot taller és el més adequat a partir del sentit que té d’obrador d’un industrial o d’un artista, però també tenen ús en català altres formes que es poden considerar pertinents com laboratori o ateneu. Tant la traducció literal de l’anglès laboratori (local disposat per a efectuar investigacions científiques, tècniques, anàlisis, etc.) com ateneu (associació o club cultural que disposa de biblioteca, diaris, revistes etc. al servei dels usuaris) s’utilitzen en aquest cas amb extensió d’aquests sentits més generals. Formes paral·leles es documenten en espanyol (taller, laboratorio, ateneo) i en francès (atelier, espace, laboratoire).

En anglès, s’anomena maker la persona que, habitualment en un taller de fabricació digital, es dedica a idear i fabricar objectes, tecnològics o artesanals, amb el suport d’eines digitals: en català en podem dir faedor -a.

Podeu consultar les fitxes terminològiques d’aquests termes al Cercaterm i l’apunt del blog del TERMCAT que explica més coses sobre els faedors.

#termedelasetmana: seminari web

seminari-web

Són dies d’estar-se a casa. I una de les coses més interessants que es poden fer és aprofitar el temps per formar-se, per aprendre, per compartir coneixement. Us proposem com a #termedelasetmana una de les eines més adequades per fer-ho: el seminari web.

Es tracta del seminari multimèdia, interactiu i accessible en línia, que es pot seguir, en directe o en diferit, a través d’un web. En trobareu de temàtiques i característiques ben diverses, i el fet que estiguin disponibles en línia (de fet, també se’n diu, com a sinònim, seminari en línia) fa que aquests dies de confinament siguin un recurs ben útil.

Les dues formes sinònimes són transparents semànticament, de manera que qualsevol persona pot interpretar-ne el sentit amb tota facilitat. Sovint se’n fa publicitat a partir de l’equivalent anglès webinar.

 

Sobre streaming i les moltes formes de reproducció en línia

reproduccio-en-continu

El consum de continguts multimèdia en plataformes web i també la retransmissió en directe o en diferit d’esdeveniments ha crescut encara més aquests dies de restriccions de la mobilitat, i és freqüent referir-s’hi amb la forma anglesa streaming. En català, reproducció en continu o reproducció en línia són les alternatives a aquesta forma anglesa, que s’aplica a la tècnica que permet la reproducció de continguts audiovisuals a mesura que es van transferint, generalment a través d’internet.

De tota manera, aquesta tècnica tan útil i tan estesa s’esmenta en diversos contextos d’ús, i les alternatives catalanes poden variar per fer més entenedor el referent, en cada cas.

Per exemple, la denominació més tècnica és reproducció en continu, i fa referència a la manera tècnica com es reprodueixen els continguts; però sovint, quan es fa servir el manlleu en català, simplement es vol fer èmfasi en el mitjà pel qual es reprodueixen les dades, que és internet, i aleshores és preferible i més entenedor dir, simplement, reproducció en línia.

En canvi, si ens referim a la difusió d’esdeveniments que tenen lloc al mateix temps que es reprodueixen, podem utilitzar reproducció o retransmissió en directe, i si ens referim a continguts prèviament enregistrats, reproducció en diferit. Quan no es fa referència a la reproducció de les dades sinó a la transmissió, s’utilitzen les formes transmissió en continu (o difusió en continu) o transmissió en línia (o difusió en línia).

 

[Font: TERMCAT]

Per què parlem de teletreball i no de telefeina?

teletreball

El teletreball és una de les mesures de flexibilitat laboral que algunes organitzacions, com a conseqüència de l’extensió del coronavirus, estan aplicant durant aquests dies de confinament de la població arreu del territori.

Diem que una persona fa teletreball quan realitza la seva activitat professional físicament lluny del seu centre de treball habitual, per mitjà de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació i, especialment, de xarxes telemàtiques, com ara internet.

La denominació teletreball està formada pel prefix tele-, procedent del mot grec têle, que significa ‘lluny’, i treball, derivat de treballar, verb que, com explica Joan Coromines en el seu Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, ens arriba del llatí vulgar tripaliare ‘torturar’, derivat del mot tripalium, una ‘espècie de cep o instrument d’aferrar i turmentar’, compost de tres pals. De fet, el mot treball en català antic, i fins i tot avui, conserva encara el sentit de ‘sofriment, dolor, pena’; i d’aquesta idea de ‘patir’ es va passar a la d’esforçar-se’, ‘escarrassar-se’ i ‘obrar, laborar, treballar’. Pel que fa al mot feina, també ens arriba del llatí vulgar facenda, ‘coses que han de ser fetes’. L’etimologia, com veieu, a més d’explicar-nos l’origen de les paraules, sovint ens descobreix, també, la càrrega semàntica implícita que arrosseguen des de fa segles.

En la llengua general, conviuen els mots treball (‘activitat conscient de l’home orientada a obtenir els béns o mitjans per a satisfer les seves necessitats transformant la natura que l’envolta’) i feina (‘treball que hom fa per obligació, en què hom s’ocupa, amb què hom es guanya la vida’), amb un parentiu semàntic proper, però no sempre intercanviable: anem a treballar i també anem a la feina; es perden llocs de treball o, si ho voleu, llocs de feina; tenim molta o poca feina, però no tenim molt o poc treball; comencem a fer feina, però no comencem a fer treball, sinó, en tot cas, a treballar. Fixem-nos que, en les expressions o termes de sentit més abstracte i general hi trobem el mot treball, mentre que en les més concretes i col·loquials, sovint aplicades a una persona, solem trobar-hi el mot feina.

Per què, doncs, s’ha estès i consolidat el terme teletreball i no pas telefeina? Una primera resposta la trobem en l’àmbit especialitzat de les relacions laborals. Si ens fixem en la terminologia utilitzada en aquest sector, veiem que l’ús es decanta per la forma treball, en el sentit més abstracte i genèric que apuntàvem abans: borsa de treballcondicions de treball (o condicions laborals), centre de treballlloc de treballmercat de treball (o mercat laboral), treball temporal o treball a temps parcial, entre molts altres exemples.

Observem, a més, que els termes de nou encuny, associats a nous sistemes o maneres de relacionar-se en el món del treball, i influenciats de ben segur per les denominacions angleses de procedència, tendeixen a seguir el mateix patró de formació sobre la base del mot treballteletreball (en anglès, teleworking), cotreball (en anglès, coworking) o treball en xarxa (en anglès networking) en són alguns exemples.

Afegim, també, que la denominació teletreball és paral·lela a les denominacions en altres llengües (teletrabajo, en castellà; télétravail, en francès; teleworking, en anglès) i que ha generat derivats com el verb teletreballar i el substantiu teletreballador, teletreballadora. Si optéssim per telefeina no podríem fer un derivat verbal *telefeinejar, sinó que ho hauríem de resoldre amb la locució fer telefeina que, com ja podeu intuir, té totes les de perdre davant d’una solució més curta com teletreball.

En aquests dies de confinament en què, de moment, els més afortunats, seguim treballant o, si ho preferiu, fent feina des de casa, us convidem a consultar en el Cercaterm aquests i altres termes que us puguin ser d’interès i a seguir les recomanacions que ens fa Josep M. Ganyet en el seu article Telefeina i telecultura, tot i la seva resistència a parlar de teletreball. Al cap i a la fi, tant és treballar, com fer feina.

#termedelasetmana: empresa emergent (start-up)

empresa-emergent

La vitalitat del sector industrial i econòmic relacionat amb les noves tecnologies ha quedat palesa en el conjunt d’iniciatives relacionades més o menys directament amb l’àmbit tecnològic que s’estan organitzant malgrat la cancel·lació del Congrés Mundial de Mòbils, com ara la Tech Spirit Barcelona que es duu a terme aquesta setmana i es presenta com una iniciativa feta per emprenedors i per a emprenedors.

En aquest sector té una presència molt destacada el terme que us proposem com a #termedelasetmana: empresa emergent.

Aquesta és l’alternativa catalana a l’anglicisme start-up, i fa referència a l’empresa de constitució recent que respon a una oportunitat de mercat important i que té un marcat caràcter innovador i un creixement fort i ràpid.

Malgrat l’extensió de la forma anglesa, la denominació catalana té els avantatges de resultar més transparent semànticament —també per a persones que no coneguin el concepte—, i de permetre inserir la noció dins de la sèrie dels diversos tipus d’empresa (empresa emergent, empresa derivada, empresa gasela, empresa de primera, etc.). Si teniu curiositat per saber altres denominacions catalanes del sector, podeu consultar aquest material interactiu: Un nom per a cada empresa.

Els termes catalans dels videojocs, en un nou material interactiu

Termes_videojocs

Has participat alguna vegada en una trobada LAN (LAN party)? Ets una jugadora ocasional (casual gamer) o una jugadora experta (hardcore player)? Ja saps quina diferència hi ha entre un joc de trets i un joc de lluita?

Si et ve de gust, ara pots jugar una mica amb el nou material interactiu que hem preparat: Termes de videojocs: com els diem en català? Hi trobaràs alguns dels termes més habituals en l’àmbit dels videojocs amb la seva forma en anglès (sovint, la més coneguda) i, si fas clic sobre la imatge, descobriràs la proposta catalana corresponent. A més, si cliques el terme, aniràs a parar a l’entrada corresponent de la Terminologia dels videojocs, en què trobaràs la definició del terme i els equivalents en castellà, francès i anglès.

Preparats? Comença la hackató!

hackato

Una hackató és un esdeveniment organitzat en què es troben durant un període curt de temps diversos professionals, generalment desenvolupadors i enginyers informàtics, per col·laborar en la creació d’un projecte comú. Pot durar hores o dies, i sol tenir un enfocament compartit concret, generalment per a la creació de programari.

En català és adequada tant la denominació hackató com la sinònima marató de hackers, que estan relacionades, al seu torn, amb la forma hacker, referida a la persona apassionada per la informàtica, que té un gran coneixement de les xarxes i els sistemes informàtics i un viu interès per explorar-ne les capacitats i per posar a prova les seves habilitats en aquest àmbit.

Amb la mateixa arrel d’origen anglès hack també hem format en català la denominació hacktivisme, una forma d’activisme que utilitza la xarxa internet com a espai de lluita ideològica, mitjançant l’execució d’accions que destorbin la presentació normal dels llocs web o el funcionament dels sistemes informàtics dels grups o institucions que es pretén denunciar.

Sobre bots i assistents virtuals

assistent-virtual

Alexa, Siri, Cortana, Google Assistant… Diferents noms comercials per a productes tecnològics amb prestacions semblants: ajudar els clients utilitzant el reconeixement de la veu.

Es tracta de programes que utilitzen tècniques d’intel·ligència artificial que els permeten interactuar amb éssers humans i especialment executar tasques i respondre preguntes plantejades per mitjà de llenguatge natural.

Més enllà dels noms propis comercials concrets, les denominacions genèriques més adequades en català són bot, bot de conversa, assistent virtual i assistent de veu.

Tant en català com en les altres llengües es documenta força variació en la manera de referir-s’hi, atès que cada producte pretén singularitzar-se i destacar comercialment.

Bot és una reducció per la part final (una afèresi) del terme robot i, en conseqüència, es podria utilitzar com a forma sinònima de robot en les accepcions que aquesta forma té per a referir-se de manera genèrica a un programa informàtic o a un mecanisme automatitzat que executa una tasca; i també s’aplica a aquests programes assistents.

I més enllà del nom, no oblidem que encara queda molt de camí per recórrer per poder parlar en català amb tots aquests bots.

Podeu consultar aquests termes en el Cercaterm.

Back to top