L’autenticació de doble factor

Atès que els ciberatacs es multipliquen i qualsevol precaució és poca, cada vegada és més comuna l’autenticació de doble factor, que és la comprovació de la identitat d’un usuari basada en un sistema de doble clau, és a dir, que utilitza dos elements de seguretat diferents per a acreditar la identitat i iniciar la sessió.

Com funciona exactament? Segur que l’has utilitzat en l’accés a alguna aplicació bancària, i de fet es pot configurar en la majoria de comptes d’usuari. El primer factor és la contrasenya d’accés al servei, l’aplicació, etc. que nosaltres hem escollit;  i el segon factor acostuma a ser un codi de seguretat que s’envia per un altre mitjà (habitualment un SMS al telèfon) per introduir-lo durant la verificació i acreditar que som el propietari del compte. D’aquesta manera, si s’intenta una intrusió perquè es fa un ús il·legítim d’una contrasenya aliena, es pot detectar i evitar l’accés no autoritzat si no es completa el segon factor d’autenticació.

Els experts recomanen aquest sistema ja que ajuda a reforçar la seguretat dels nostres comptes d’usuari. En anglès s’anomena two-factor authentication i també es fa ús de la sigla 2FA.

Trobareu aquest terme i altres de relacionats al portal de terminologia de les TIC.

El creixement imparable de la terminologia sobre les dades

El món de la gestió de les dades té una importància cada cop més gran en la nostra societat i això comporta l’aparició constant de noves realitats d’aquest àmbit (noves disciplines, nous mètodes, etc.) i, per tant, també l’aparició constant de nous termes per a designar-les. Així, a conceptes ja coneguts o tradicionals, com ara recollida de dadesbase de dadesgestió de dades o anàlisi de dades, se n’han afegit en poc temps molts d’altres, especialment relacionats amb allò que s’anomena el big data.

Aquesta forma d’origen anglès, big data, s’ha incorporat oficialment a la nostra llengua fa poc, al costat del sinònim dades massives, que ja es difonia. Podeu pronunciar big data a la catalana: big, amb oclusiva final, com càstig, i data, tal com sona (tingueu present, de fet, que data és un llatinisme de l’anglès, concretament el plural de datum, això és, dada).

Malgrat el plural originari de databig data s’utilitza majoritàriament en anglès i en la majoria de llengües romàniques com a forma singular i, en català, en masculí: el big data. Es refereix a un volum de dades molt gran, de procedència diversa (publicacions electròniques, xarxes socials, bases de dades, empreses, organismes públics, etc.) i de característiques també diverses (text, àudio, vídeo, etc.), que va augmentant contínuament a una gran velocitat i que, justament per aquestes característiques (les anomenades tres ves: varietat, volum creixent i velocitat de generació), només es pot emmagatzemar i gestionar amb l’ajuda d’eines informàtiques específiques. L’àmbit de la informàtica que s’ocupa del desenvolupament d’eines i sistemes per al tractament d’aquestes dades també se sol anomenar, per extensió, big data.

Aquesta immensitat de dades complexes i sovint no estructurades, que d’entrada pot suggerir una mena de caos ingovernable, resulta, en canvi, de gran valor i utilitat per a les empreses i altres organismes quan es gestiona i s’analitza bé, d’acord amb els objectius de cada lloc. Pot ser cabdal per a la presa de decisions, la millora de l’eficiència, el desenvolupament de nous productes, l’avenç científic, etc. És per això que ha sorgit la ciència de dades (de l’anglès data science), també anomenada datologia en català, que és la disciplina que s’ocupa de l’extracció, la gestió, l’explotació, l’anàlisi i la interpretació de les dades, amb l’objectiu d’obtenir-ne informació i coneixement. Els especialistes en ciència de dades (o datòlegs) utilitzen mètodes procedents de les matemàtiques, l’estadística, la informàtica i altres àmbits d’estudi per a dur a terme la seva feina, i recorren a eines com ara la mineria de dades, l’aprenentatge automàtic (machine learning, en anglès) o els algorismes d’intel·ligència artificial.

Un altre concepte sorgit o impulsat arran de l’eclosió del big data és, per exemple, la governança de dades, que no és altra cosa que la política de gestió integral de les dades d’una organització, destinada a assegurar la disponibilitat, la usabilitat, la consistència, la integritat i la seguretat de les dades. La persona que s’encarrega d’implementar la governança de dades en una organització és el coordinador de dades (o la coordinadora de dades), conegut en anglès amb la forma data steward, una nova figura professional a la qual s’uneix també el custodi de dades (o la custòdia de dades), en anglès data custodian, que s’encarrega de regular l’accés a les dades i de mantenir-ne la integritat i la seguretat, sempre d’acord amb les directrius del coordinador de dades.

Aquests són només alguns dels nous conceptes relacionats amb aquest actiu tan important que són les dades i la seva gestió. Podeu consultar aquests termes al canal Terminologia de les TIC.

[Apunt publicat originalment al Butlletí Recercat]

A les xarxes socials, també utilitzem termes

Quan fem servir les xarxes socials (Instagram, Facebook, Twitter, Snapchat, TikTok, LinkedIn, Pinterest, YouTube…) també entrem en contacte amb la terminologia: hem de crear un perfil, configurar un compte, triar un avatar, escriure la bio, decidir a qui seguim, acceptar seguidors i fer publicacions utilitzant etiquetes i emoticones.

Amb les peculiaritats pròpies de cada aplicació, es tracta d’accions comunes a l’activitat de les diverses xarxes, i que es van batejar a l’inici amb termes, sovint a partir de metàfores i extensions de significat, que ara utilitzem amb una gran naturalitat i no ens semblen gens especialitzats.

A banda, l’orientació de cada aplicació i els interessos comercials per distingir-se de la competència fan que no pari el degoteig de termes específics per a funcionalitats concretes: la història destacada a l’Instagram, l’amic o amiga al Facebook, el duet al TikTok, la piulada o tuit al Twitter, i l’àlbum o el filtre per a les plataformes en què el contingut gràfic és més rellevant.   

Trobareu aquests termes entre els més de 170 que conté el Vocabulari de les xarxes socials, amb equivalents en diverses llengües i definicions, i també amb un filtre temàtic que permet seleccionar els termes que s’utilitzen en cadascuna de les xarxes. El recull s’ha ampliat en diverses ocasions des de 2014, i continuarà fent-ho amb la voluntat que el català pugui utilitzar-se amb normalitat en totes aquestes plataformes.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: pòdcast

El #termedelasetmana que us volem proposar avui és un neologisme d’ús molt generalitzat: el terme pòdcast.

Fa referència a l’emissió d’àudio o audiovisual emmagatzemada a internet com a arxiu digital, sovint formant part d’una sèrie, que l’usuari pot reproduir en qualsevol moment, sigui en línia o, un cop descarregada a l’ordinador o en un dispositiu mòbil, fora de línia.

De fet, es tracta d’una tecnologia que ja té uns quants anys de vida, però que aquests darrers temps està experimentant una mena de segona joventut. Inicialment el Consell Supervisor del TERMCAT va aprovar el manlleu sense cap modificació (podcast, com en anglès), però recentment, i atesa la popularitat del terme i les peticions rebudes en aquest sentit, ha decidit que era millor normalitzar la forma amb l’accent sobre la o, reflectint en la grafia la pronúncia habitual.

Malgrat que els mots catalans amb una estructura sil·làbica similar a la de podcast són aguts (antispastcontrastdesbastdesgastencast, etc.), en aquest cas la pronúncia consolidada és plana, com en la llengua d’origen i com passa també amb altres manlleus adaptats, com ara fútingmíting rècord. A més, també és una adaptació coherent amb la forma semànticament relacionada podcàsting, ja normalitzada amb accent (i que fa referència a la tecnologia que permet crear i difondre pòdcasts).

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: programari espia

Des de fa uns dies l’actualitat informativa ens acosta al terme que us proposem com a #termedelasetmana: programari espia.

Es refereix al programari que s’introdueix en un ordinador aliè per extreure’n dades que tingui emmagatzemades i transmetre-les. Les notícies ens han ensenyat que aquest programari també es pot fer servir en telèfons mòbils i altres dispositius electrònics.

En anglès s’hi sol fer referència amb la forma spyware, en francès es documenten els equivalents logiciel espion i espiogiciel, i en castellà es parla de programa o software espía.

Com molts altres casos, es tracta d’un terme creat per sintagmació: la base programari (‘conjunt sistemàtic dels programes d’explotació i dels programes informàtics que serveixen per a aplicacions determinades’) es complementa amb el substantiu en aposició espia (‘persona que és encarregada d’espiar aquells de qui es vol saber les intencions, els passos, etc.’), que en delimita les característiques.

Si voleu conèixer altres termes relacionats amb aquest, us recomanem la consulta de la Terminologia de la ciberseguretat, on trobareu definits fins a 400 termes relacionats amb els atacs, els mitjans tècnics de seguretat, els comportaments socials vinculats amb aquest àmbit i també les tecnologies que hi tenen una incidència rellevant. Cada fitxa terminològica conté una denominació catalana; sinònims, si n’hi ha; equivalents en castellà, francès i anglès; definició, i sovint notes explicatives o exemplificadores.

[Font: TERMCAT]

Nova infografia amb els termes clau de la ciberseguretat en les relacions socials

El TERMCAT, amb la col·laboració de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, presenta una nova infografia titulada La ciberseguretat en les relacions socials: termes clau, en què il·lustra les propostes catalanes adequades per a un conjunt de termes d’aquest àmbit que sovint es difonen en anglès.

Els perills associats a la ciberseguretat depassen els entorns professionals i actuen també, i amb força, en l’àmbit de les relacions socials entre persones. Així, els atacants despleguen un seguit de tècniques de persuasió, basades en la manipulació psicològica i emocional, que s’utilitzen per a aconseguir que usuaris de la xarxa infringeixin normes de seguretat i revelin informació personal (dades personals i bancàries, imatges íntimes…).

La infografia inclou 9 termes que han experimentat una notable difusió relacionats amb la ciberseguretat i les relacions a les xarxes socials: ciberassetjamentciberseducció de menors (en anglès, grooming), enginyeria socialestafa romànticaextorsió sexual o sextorsióhipertrucatge (en anglès, deep fake), notícia enganyosa o notícia falsa (en anglès, fake news), pesca (en anglès, phishing) i sèxting. Cada terme presenta un enllaç a la fitxa terminològica corresponent del diccionari en línia Terminologia de la ciberseguretat, amb la definició del terme i els equivalents en castellà, francès i anglès.

Aquesta infografia s’afegeix al conjunt de materials i recursos gràfics i interactius que ofereix el TERMCAT des de la seva pàgina web. Actualment s’hi recullen més d’un centenar de pòsters, infografies i altres recursos dels diversos àmbits d’especialitat.

#termedelasetmana: criptovalor no fungible, NFT

Tot i que el concepte no és fàcil d’entendre per als no iniciats, us proposem com a #termedelasetmana un terme de què es parla molt actualment: el terme criptovalor no fungible, més sovint anomenat amb la sigla NFT.

Es refereix al criptovalor que representa la propietat d’un actiu digital de caràcter únic i que serveix de certificat d’autenticitat. Un criptovalor no fungible està relacionat amb un objecte real, generalment una obra d’art digital, per un codi d’identificació únic i és emmagatzemat en una cadena de blocs (en anglès, blockchain).

Com sol passar en termes llargs, especialment en els àmbits relacionats amb la tecnologia, en contextos reals té més ús la sigla (NFT) que no pas el terme corresponent. I, com és també relativament habitual en aquest sector, la sigla que s’ha estès pràcticament en totes les llengües correspon a les inicials de la forma anglesa del terme (non-fungible token), com ja ha passat també amb termes com ara DNS (servidor de noms de domini, de l’anglès domain name server), M2M (de màquina a màquina, de l’anglès machine to machine) o, des de fa anys, CD (disc compacte, de l’anglès compact disk).

La base del terme, criptovalor, està creada amb el formant cripto– (del grec kryptós ‘ocult, amagat’), ja present en termes com ara criptografia, per exemple, adjuntat al substantiu valor (del llatí valor, amb el mateix significat que l’actual). Aquesta base es complementa amb l’expressió no fungible, d’ús relativament habitual en àmbits relacionats amb l’economia. Fungible és un adjectiu d’ús relativament recent, que prové d’una forma llatina fungibilis, amb el sentit de ‘que es consumeix amb l’ús’.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: metavers

Se’n parla com més va més, i fa pocs dies es va presentar el Catvers, el metavers català; per això, us volem proposar com a #termedelasetmana el terme metavers.

Fa referència a un entorn virtual en què les persones poden interaccionar socialment i econòmicament per mitjà d’icones en un ciberespai que és una metàfora del món real.

El terme ens arriba de l’anglès metaverse, com tantes altres novetats de l’àmbit tecnològic. Sembla que fou encunyat l’any 1992 per l’escriptor Neal Stephenson, que va valer-se del prefix meta-, d’origen grec, que indica sentits relacionats amb ‘canvi’ o ‘més enllà’ (com en els termes metamorfosi o metatars, per exemple), el qual va soldar a la part final del mot universe. El procés de formació ha estat calcat per llengües com el castellà (metaverso), el francès (métavers) i també el català.

El terme ha experimentat una gran difusió en els darrers temps, arran de les iniciatives de diverses plataformes de crear metaversos propis. La proposta del Catvers, precisament, busca oferir un metavers en què el català sigui la llengua vehicular.

Sembla que la manera d’aprofitar millor l’experiència del metavers és amb l’ajut d’ulleres de realitat virtual, però us hi podeu connectar també amb dispositius més convencionals com ara ordinadors o tauletes.

[Font: TERMCAT]

Com conviuen els termes catalans i els anglesos en les TIC?

Sabem que la creació de termes de les TIC, i concretament dels vinculats a la ciberseguretat, té lloc majoritàriament en contextos angloparlants, i que en la comunicació entre experts sovint també s’utilitzen en anglès. Tot i això, l’ús de formes catalanes es constata en entorns socials sense una especialització tan alta, vinculats, entre d’altres, a la divulgació i a la formació: textos en mitjans de comunicació, materials per a la conscienciació de la població sobre bones pràctiques a la xarxa i sobre els perills dels ciberatacs… D’aquí ve que es consideri important disposar d’alternatives en català que facilitin la comprensió del concepte, permetin una comunicació més eficaç i reforcin la llengua pròpia.     

Aquests són alguns dels arguments que ha desenvolupat Marta Grané, cap de Productes i Serveis del TERMCAT, a la ponència Cibersecurity  terms: threads and cyber attacks. The case of Catalan, presentada a la cimera de l’Associació Europea de Terminologia que ha tingut lloc el 25 i 26 de novembre passats.

També ha exposat diversos mecanismes de formació dels termes en català (calc, adaptació, forma pròpia, adopció del terme anglès…) i ha ofert dades d’ús a partir d’una enquesta a usuaris d’aquesta terminologia. 

El material de la presentació es pot consultar en aquest enllaç.

A banda, en el portal TIC trobareu altres recursos que ofereix el Centre de Terminologia sobre la terminologia de les tecnologies de la informació i la comunicació.

#termedelasetmana: experiència d’usuari

Aquesta setmana s’escau la Nit de les Telecomunicacions, un esdeveniment de referència en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació i la informàtica, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes més característics del sector: el terme experiència d’usuari.

Fa referència al conjunt de coneixements i de percepcions que extreu una persona de la utilització d’un producte o servei en línia, tant pel que fa als resultats obtinguts com pel que fa a la interacció establerta. També té un cert ús la sigla corresponent UX, creada a partir de l’equivalent anglès user experience.

Una experiència d’usuari positiva és potser el factor més rellevant en les tries entre les diverses possibilitats que s’ofereixen per a cobrir un determinat servei o recurs tecnològic, i per això és un element clau en la producció i disseny de productes d’aquest àmbit.

Des del punt de vista de la formació, el terme català és un calc de la forma anglesa, un recurs que també han adoptat el castellà i el francès. La base experiència, que té origen llatí, aporta el sentit bàsic del terme, amb el complement que n’especifica l’experimentador.

Podeu consultar el terme, amb la definició i els equivalents en altres llengües, al Cercaterm i a la Neoloteca.

[Font: TERMCAT]