Els facebookers, youtubers i instagramers ja són ben nostres

xarxes-socials

La creació de noms comuns a partir de noms propis, utilitzant els processos corrents de formació de mots, és un fenomen habitual de la llengua.

A partir de noms propis (de persones, de llocs, d’organismes, de productes, etc.), tenim noms comuns creats per sufixació (com pasteurització, del biòleg Louis Pasteur, o vienès, de la ciutat de Viena); per prefixació (com vacuna anti-Haemophylus influenzae, en què el prefix anti- s’adjunta al nom científic d’un bacteri); per sintagmació (per exemple, malaltia d’Alzheimermalvasia de Sitges o trapezi Washington), o també per lexicalització directa del nom propi, que passa a designar un concepte general (és el cas de borgonya, que denomina un vi a partir del nom d’una regió; de vamba, que designa un calçat a partir del nom d’una marca comercial, o de barani, que designa un salt mortal a partir del nom d’un acròbata, Alfonso Barani).

No ha de sorprendre, doncs, que dels noms de les xarxes socials Facebook, Instagram i YouTube puguin derivar-se en català les formes facebooker | facebookerainstagramer | instagramera i youtuber | youtubera per a designar les persones que creen continguts regularment en aquestes plataformes i hi tenen una certa popularitat i influència. Són derivats lògics, creats amb el sufix català -er, -era, habitual en la formació de noms de professions o d’aficionats a alguna cosa (com en bloguer | bloguera o banquer | banquera). Aquestes formes han estat aprovades recentment pel Consell Supervisor com a equivalents de les corresponents designacions en anglès (facebookerinstagrammer i youtuber), que en aquesta llengua, a diferència de les formes catalanes, són invariables pel que fa al gènere i tenen l’accent en l’arrel.

Si voleu consultar les fitxes completes d’aquests tres termes, ho podeu fer a la Neoloteca i al Cercaterm.

Hora punta o prime time?

hora_punta

Tot i que la forma anglesa prime time està força introduïda en l’àmbit dels mitjans audiovisuals, especialment en comunicació i publicitat, és ben fàcil, i molt més entenedor, substituir-la pel terme català hora punta. L’hora punta és la franja horària de més audiència a la ràdio i a la televisió.

De vegades s’afina una mica més aquest període de temps i es parla de late prime time, en referència a l’última franja de l’hora punta, que habitualment coincideix amb l’últim programa de la nit. En aquest cas en català podem optar, segons el cas, per hora punta última, última hora punta, hora punta de mitjanit o hora punta final.

Podeu consultar la fitxa del terme hora punta al Cercaterm i a la Neoloteca.

Els gamers són jugadors (de videojocs)?

videojugador

Les formes jugador (de videojocs) i videojugador són les alternatives catalanes adequades per a la forma anglesa gamer.

En anglès, els principals diccionaris defineixen gamer com la persona que juga amb videojocs; les formes catalanes jugador (de videojocs) o videojugador, doncs, són semànticament apropiades per traslladar aquest concepte a la nostra llengua. Sovint, el context pot fer innecessària la part del terme que està entre parèntesis, i n’hi ha prou de referir-s’hi com a jugador. En castellà, es recullen les formes jugador (de videojuegos) o videojugador, i en francès, joueur de jeux vidéo.

Per tant, tot i que l’anglicisme tingui un ús sovintejat, recomanem d’utilitzar les alternatives pròpies, que resulten ben transparents.

#termedelasetmana: visualització de dades

Visualitzacio_dades

El #termedelasetmana que us proposem és visualització de dades, que és sens dubte el terme protagonista de la Guia de visualització de dades, que es presenta aquest dimecres al Movistar Centre de Barcelona, i de la Terminologia de la visualització de dades associada.

El terme visualització de dades es refereix a les representacions visuals que ajuden a comprendre dades i conceptes i faciliten la presa de decisions. Es tracta d’una nova disciplina a cavall entre la ciència de dades, el periodisme i el disseny, que ha pres protagonisme a l’hora de comunicar informació i idees complexes de manera clara i comprensible, precisa, eficient i, sobretot, visual.

La Terminologia de la visualització de dades, elaborada pel TERMCAT amb el suport del Govern d’Andorra i la col·laboració de la Direcció General d’Atenció Ciutadana del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya i l’empresa OneTandem, presenta una cinquantena de termes en català, castellà i anglès, amb notes i imatges, si escau, corresponents als principals formats de visualització més utilitzats a dia d’avui.

L’obra és fruit en bona part del buidatge de la Guia de visualització de dades, elaborada per la Direcció General d’Atenció Ciutadana del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya i l’empresa OneTandem, que ha de representar un referent per a tots els professionals que es dediquen a treballar amb dades.

És adequat referir-se a la protecció de dades amb les formes securització o segurització?

proteccio_dades2

Les formes *securització o *segurització no es consideren adequades perquè són calcs innecessaris adaptats al català a partir de l’anglès securisation.

En català, el terme adequat corresponent és simplement protecció de dades, que es refereix al conjunt de mètodes i tècniques destinats a millorar la seguretat de les dades transmeses, per a evitar que es perdin o es deteriorin accidentalment o intencionadament, o que persones no autoritzades puguin accedir-hi o manipular-les. El terme és d’ús habitual en l’àmbit de la ciberseguretat, el comerç electrònic o l’administració electrònica.

A banda del substantiu, sovint s’utilitzen també els verbs, *securitzar i *seguritzar, en lloc de protegir (dades, comptes, etc.); o els adjectius *securitzat i *seguritzat, a partir dels participis dels verbs. Per exemple, un usuari *securitzat ha de ser un usuari protegit o un usuari amb dades protegides. I també es detecta un abús d’aquestes formes en altres contextos com ara vidre *securitzat en lloc de dir simplement vidre de seguretat, o pagament *securitzat per al que hauria de ser pagament segur.

Com diem en català machine learning i deep learning?

tecnologia

Tot i remuntar-se a la dècada dels anys 50, la intel·ligència artificial torna a estar d’actualitat per la rellevància d’usos com les tècniques de reconeixement de veu i d’imatge, la traducció i la conducció automàtiques o la mateixa predicció de paraules del teclat dels nostres telèfons mòbils.

En aquest àmbit, destaquen sobretot dos conceptes relacionats entre ells però amb matisos diferenciats. L’aprenentatge automàtic (en anglès, machine learning) treballa sobre grans volums de dades, identifica patrons de comportament i, sobre aquesta base, prediu i suggereix comportaments futurs. A través de l’anàlisi, el disseny i el desenvolupament d’algorismes i tècniques es permet que les màquines evolucionin i millorin el seu comportament a partir de l’estudi d’aquests patrons i d’experiències pròpies.

L’aprenentatge profund (deep learning), en canvi, pretén que les màquines “aprenguin” i “pensin” de manera més independent i abstracta i de la mateixa manera que ho faria el cervell humà. Els algoritmes que en aquest cas es desenvolupen funcionen a través d’un sistema per capes que simulen el funcionament bàsic de la xarxa neuronal del nostre cervell.

(Apunt publicat originalment al diari digital ViaEmpresa.)

#termedelasetmana: intel·ligència artificial

intelligenciaArtificial

Aquesta setmana arriba el GameLab, un congrés internacional dedicat especialment als videojocs i a l’oci interactiu. Us proposem com a #termedelasetmana un dels termes que de segur es faran servir durant el congrés: el terme intel·ligència artificial.

Es tracta d’un concepte amb una presència cada vegada més important en l’àmbit tecnològic, que es refereix a la capacitat de desenvolupament d’algorismes que permeten als sistemes informàtics percebre el seu entorn lògic i prendre decisions per maximitzar les seves possibilitats d’èxit en una o més tasques. D’aquesta manera, els sistemes artificials adquireixen la capacitat de simular comportaments humans, com ara el raonament, l’aprenentatge o el processament i la interpretació d’estímuls sensorials.

Es tracta d’una forma descriptiva, basada en l’especialització del sentit que té la base intel·ligència en la llengua general i amb l’adjectivació que indica el camp d’aplicació.

Com en molts altres termes de l’àmbit tecnològic, també s’ha creat la sigla corresponent, IA, que com totes les sigles s’escriu en majúscules i sense punts entre les lletres. En força contextos es pot documentar la forma AI, que prové de l’equivalent anglès artificial intelligence.

Si us interessa el món dels videojocs i de l’oci interactiu, us interessarà també la Terminologia dels videojocs, amb prop de tres-cents termes amb les denominacions i la definició en català i amb els equivalents en castellà, francès, anglès i alemany. L’obra es fruit d’un treball de col·laboració entre terminòlegs i especialistes del sector.

Alerta de phishing! Com en diem en català?

pescaDeCredencials

Pesca de credencials és l’alternativa a l’anglès phishing. Es tracta de la pràctica consistent a enviar correus electrònics, generalment de manera indiscriminada, suplantant la identitat d’una entitat financera o d’una altra organització amb l’objectiu d’obtenir informació personal dels destinataris que pugui ser utilitzada posteriorment amb finalitats fraudulentes.

Els correus electrònics insten els destinataris a clicar sobre enllaços que, aparentment, menen a la pàgina web de l’entitat que se suplanta, però que en realitat porten a pàgines fraudulentes des d’on es poden robar noms d’usuari i contrasenyes, números de targetes de crèdit, etc.

La denominació catalana pesca de credencials està formada amb la base pesca, que és el calc de la forma anglesa phishing (deformació argòtica de fishing ‘acció de pescar’). I, per precisar el significat de la metàfora, incorpora l’esment a les dades credencials, que són cadascuna de les dades de control que permeten identificar i autenticar un usuari i donar-li accés al sistema d’acord amb els permisos que té assignats, habitualment, la combinació de nom d’usuari i contrasenya. En alguns casos la forma pesca de credencials es pot reduir a pesca perquè el context ja ho fa evident.

En anglès, també s’ha creat el terme relacionat smishing, per referir-se a la pesca de credencials que es porta a terme mitjançant l’enviament de missatges SMS. En català, l’anomenem pesca per SMS.

Si teniu interès amb la terminologia vinculada a la seguretat informàtica, podeu consultar la Terminologia de la ciberseguretat, que recull 260 termes amb definicions i equivalents en castellà, anglès i francès.

#termedelasetmana: programari de segrest o segrestador

ciberseguretat

Ransomware és una forma anglesa que de tant en tant l’actualitat informativa fa popular, i temible, a causa dels ciberatacs massius a què es refereix. Per si denominar-la en català ens pot ajudar, si no a combatre l’atac, almenys sí a entendre’l una mica més, us proposem com a #termedelasetmana el terme programari de segrest o segrestador, l’alternativa catalana a la forma anglesa recentment normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Es tracta d’un tipus de programari maliciós (en anglès, malware) que restringeix totalment o parcialment l’accés als fitxers d’un dispositiu fins que no es paga una determinada quantitat de diners.

Tal com el terme anglès es forma a partir de ransom (‘rescat’) i –ware (de malware, ‘programari maliciós’), la catalana completa es forma també a partir de programari maliciós i de l’ús figurat de segrestar, que és el punt clau en l’estratègia d’atac (“Tenir algú aïllat dels altres, reclòs contra la seva voluntat, agafat per exigir-ne un rescat”, segons el diccionari normatiu).

La variant possible i difosa anteriorment, programari de rescat, no es considera prou precisa: segons els experts, podria associar-se, contràriament al que passa, a un programa que serveix per a alliberar un sistema o un dispositiu de l’atac que ha patit.

Habitualment el programari de segrest infecta el sistema operatiu com a troià o cuc i inicia l’encriptació dels fitxers infectats. El rescat acostuma a demanar-se en bitcoins, que és la criptomoneda descentralitzada i no controlada per cap banc ni govern, que funciona per mitjà d’un protocol propi basat en la tecnologia de la cadena de blocs i en xarxes d’igual a igual.

El TERMCAT ha estudiat més de 260 termes de l’àmbit de la ciberseguretat en col·laboració amb el Cesicat, el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya, que trobareu en el diccionari en línia Terminologia de la ciberseguretat.

 

#termedelasetmana: reproducció en continu

 

Reproducció en continu o reproducció en línia són les alternatives a la forma anglesa streaming, que s’aplica a la tècnica que permet la reproducció de continguts audiovisuals a mesura que es van transferint, generalment a través d’internet.

Aquesta tècnica s’esmenta en diversos contextos d’ús (retransmissió en directe d’esdeveniments, consum de continguts multimèdia en plataformes web…) i les alternatives catalanes poden variar per fer més entenedor el referent, en cada cas.

Així, la denominació més tècnica és reproducció en continu (que fa referència a la manera tècnica com es reprodueixen els continguts), però sovint, quan es fa servir el manlleu en català, simplement es vol fer èmfasi en el mitjà pel qual es reprodueixen les dades, que és internet, i aleshores és preferible i més entenedor dir, simplement, reproducció en línia.

En canvi, si ens referim a la difusió d’esdeveniments que tenen lloc al mateix temps que es reprodueixen, podem utilitzar reproducció o retransmissió en directe.