Què és el periodisme gonzo?

periodisme_gonzo

El periodisme gonzo és un tipus de periodisme caracteritzat per tractar els temes d’acord amb la visió personal del periodista, sovint de manera exagerada, subjectiva i amb històries ficcionades narrades en primera persona. En aquest tipus de periodisme, el periodista és part important de la història fins al punt que a vegades n’és un actor més. Els reportatges fets amb aquest estil se centren molt en el context de la notícia i proposen d’alguna manera l’eliminació de la divisió entre ficció i no ficció i entre objectivitat i subjectivitat.

Originàriament, el terme en anglès es va fer servir per a qualificar l’estil narratiu del periodista i escriptor nord-americà Hunter S. Thompson, plenament convençut que la pretesa objectivitat en el periodisme era un mite.

La forma gonzo, utilitzada en totes les llengües de referència, és d’etimologia incerta. El diccionari Oxford en situa l’origen cap al 1970, possiblement de l’italià gonzo ‘ximple, estúpid’ o de l’espanyol ganso.

Actualment, l’ús de la forma gonzo ha passat a utilitzar-se també en altres àmbits com la fotografia, el cinema o els videojocs.

#termedelasetmana: 5G

5G

L’actualitat està marcada aquests dies pel congrés dels mòbils que es duu a terme a Barcelona, i per això us proposem com a #termedelasetmana un dels termes que més s’hi estan sentint: es tracta del terme cinquena generació, que habitualment es fa servir amb la sigla 5G.

Fa referència a la cinquena etapa de l’evolució de les comunicacions mòbils basada en el desenvolupament de tècniques que permeten establir transmissions de veu i de dades a una velocitat superior i a una latència més baixa que les de la quarta generació, connectar més dispositius a cada antena i optimitzar la integració amb la internet de les coses.

Des del punt de vista lingüístic, el terme és un exemple del que anomenem canvi semàntic o especialització semàntica, que consisteix a atorgar un sentit nou, més o menys relacionat amb l’original, a un mot que ja es feia servir amb un altre significat. En aquest cas, es tracta del mot generació, que ja en llatí (generatio) es referia a l’acció de crear; d’aquest sentit original va passar a designar el conjunt de persones que comparteixen un mateix moment històric; i des d’aquest sentit, es passa al que trobem en cinquena generació, en què fa referència a una etapa evolutiva concreta dins del desenvolupament tecnològic.

D’altra banda, el recurs a la sigla, 5G, que de fet és molt més utilitzada que el terme desplegat, és un fenomen especialment freqüent en la terminologia de determinats àmbits d’especialitat, com ara en la tecnologia. En canvi, és pràcticament inexistent en altres àmbits com ara la gastronomia o la filosofia; en cada camp hi ha recursos que tenen una presència més significativa.

Si us interessa la terminologia vinculada a la tecnologia mòbil, us recomanem de consultar la Terminologia dels dispositius mòbils, i al Cercaterm hi trobareu molts altres termes relacionats.

De què es parlarà al MWC´19?

Amb motiu de l’edició de 2019 del Mobile World Congress (MWC), repassem la terminologia tecnològica que més s’utilitzarà en les comunicacions d’aquest esdeveniment.

S’anuncia com a novetat la cinquena generació (5G), que és la cinquena etapa de l’evolució de les comunicacions mòbils basada en el desenvolupament de tècniques que permeten establir transmissions de veu i de dades a una velocitat superior i a una latència més baixa que les de la quarta generació (4G), connectar més dispositius a cada antena i optimitzar la integració amb la internet de les coses.

Precisament, la internet de les coses (IoT) és la xarxa formada per un conjunt d’objectes connectats a internet que es poden comunicar entre si i també amb humans.  Aquests objectes connectats s’anomenen en anglès wearables, i en català els podem qualificar segons el context amb els adjectius portable, vestible, tecnològic o connectat.

En aquest context, els telèfons que es presentaran incorporaran millores en realitat augmentada, que permet tenir una imatge d’un entorn físic en el món real combinada amb elements virtuals afegits per a la creació d’una realitat mixta a temps real; i en geolocalització, que determina la posició geogràfica de l’aparell a partir de les ones de ràdio que rep.

El debat en el sector també inclou altres aspectes del vessant social que afecten de manera directa els consumidors, amb termes com ara confiança digital (digital trust), que és la relació existent entre els clients d’un sistema d’informació  i els proveïdors, basada en un codi de conducta.  També, la neutralitat tecnològica, que respecta la llibertat de les persones i les organitzacions per triar entre les opcions de servei disponibles i per no afavorir-ne cap de particular, o l’obsolescència programada o planificada, consistent a llançar al mercat nous models d’un producte de manera que els models anteriors siguin percebuts pels consumidors com a obsolets.  I la promoció de les dades obertes, que permeten la consulta i la reutilització per a la construcció d’aplicacions.

A la Terminologia dels dispositius mòbils i al Cercaterm hi trobareu aquests termes i altres de l’àmbit.

Hora punta o prime time?

hora_punta

Tot i que la forma anglesa prime time està força introduïda en l’àmbit dels mitjans audiovisuals, especialment en comunicació i publicitat, és ben fàcil, i molt més entenedor, substituir-la pel terme català hora punta. L’hora punta és la franja horària de més audiència a la ràdio i a la televisió.

De vegades s’afina una mica més aquest període de temps i es parla de late prime time, en referència a l’última franja de l’hora punta, que habitualment coincideix amb l’últim programa de la nit. En aquest cas en català podem optar, segons el cas, per hora punta última, última hora punta, hora punta de mitjanit o hora punta final.

Podeu consultar la fitxa del terme hora punta al Cercaterm i a la Neoloteca.

És adequat referir-se a la protecció de dades amb les formes securització o segurització?

proteccio_dades2

Les formes *securització o *segurització no es consideren adequades perquè són calcs innecessaris adaptats al català a partir de l’anglès securisation.

En català, el terme adequat corresponent és simplement protecció de dades, que es refereix al conjunt de mètodes i tècniques destinats a millorar la seguretat de les dades transmeses, per a evitar que es perdin o es deteriorin accidentalment o intencionadament, o que persones no autoritzades puguin accedir-hi o manipular-les. El terme és d’ús habitual en l’àmbit de la ciberseguretat, el comerç electrònic o l’administració electrònica.

A banda del substantiu, sovint s’utilitzen també els verbs, *securitzar i *seguritzar, en lloc de protegir (dades, comptes, etc.); o els adjectius *securitzat i *seguritzat, a partir dels participis dels verbs. Per exemple, un usuari *securitzat ha de ser un usuari protegit o un usuari amb dades protegides. I també es detecta un abús d’aquestes formes en altres contextos com ara vidre *securitzat en lloc de dir simplement vidre de seguretat, o pagament *securitzat per al que hauria de ser pagament segur.

#termedelasetmana: telemàtica

telematica

Aquests dies l’actualitat informativa ha posat en primer pla el terme telemàtica, i per això us el proposem com a #termedelasetmana.

Es refereix al conjunt de tècniques que apliquen alhora la informàtica i les telecomunicacions. Té ús com a substantiu (“la telemàtica permet dur a terme…”), i també com a adjectiu (telemàtic -a), en contextos com ara votació telemàtica, investidura telemàtica, etc.

Des del punt de vista de la formació, aquest terme presenta alguna particularitat, perquè el recurs a l’adjunció de prefixos a formes ja truncades és un tipus de formació relativament poc freqüent, i els experts no el solen recomanar perquè pot donar peu a formes poc transparents semànticament. En aquest cas concret, es tracta d’afegir el formant d’origen grec tele– (que vol dir ‘a distància’) a –màtica, una terminació compartida per diverses formes (automàtica, informàtica, matemàtica, gramàtica…), que aquí s’ha de considerar un fals sufix procedent de l’escapçament del mot informàtica, com també passa per exemple a ofimàtica. Ho acaba de confirmar la cerca documental, que mostra que en les primeres ocurrències del terme telemàtica (cap als anys 80 del segle passat), aquest molt sovint convivia amb la forma completa teleinformàtica, que ara ha caigut en desús.

Val a dir que el terme telemàtica (igual que ofimàtica) també havia experimentat en els últims anys un notable retrocés en favor d’altres termes amb significats més o menys afins, com ara tecnologies de la informació i la comunicació o TIC, noves tecnologies, o, simplement, telecomunicacions (atès que avui segurament la noció de ‘comunicació a distància’ ja s’entén que habitualment es fa amb alguna mena de suport informàtic i no cal que el terme ho especifiqui), o amb altres recursos com ara l’adjectiu virtual, les expressions en línia o a distància, etc.

La presència del terme en certs textos legals o reglamentaris segurament explica la revifalla en l’ús de telemàtica que estem comprovant aquests dies, i confirma la importància que té l’ús de la terminologia més adequada en els textos legals.

#termedelasetmana: mòbil

mobil_widgetAquests dies l’actualitat informativa està lligada al congrés de telefonia mòbil que es duu a terme a Barcelona. Per això, us proposem com a #termedelasetmana precisament el terme mòbil.

La forma mòbil té un ús habitual com a reducció de telèfon mòbil. Però, actualment, mòbil s’aplica a molts altres substantius (telefonia mòbil, indústria mòbil, tecnologia mòbil, etc.). En aquests casos, l’adjectiu mòbil no té únicament el sentit propi de ‘que es pot moure o transportar’, sinó més aviat indica ‘que té relació amb els telèfons mòbils’.

Aquest recurs s’ha fet tan general que fins i tot ha donat lloc a un ús abreujat: en anglès és freqüent l’ús del prefix abreujat m-, precedint substantius, per a indicar ‘relació amb la tecnologia mòbil’, en casos com m-health, m-business, m-learning, etc. En tots aquests casos, en català es recomana l’ús de l’adjectiu mòbil posposat (salut mòbil, negocis mòbils, aprenentatge mòbil, etc.).

Podeu trobar més informació, més casos i més detalls en aquesta fitxa de criteri sobre la traducció d’aquest recurs.

I si voleu consultar més terminologia relacionada amb la telefonia mòbil, les tauletes i altres dispositius, us convidem a consultar la Terminologia bàsica dels dispositius mòbils.

Com es pot adaptar o traduir nomophobia en català?

Aquesta forma s’utilitza per a referir-se a l’angoixa de quedar-se incomunicat perquè no es té el telèfon mòbil a mà, no hi ha cobertura o s’ha acabat la bateria.

En anglès, el terme s’ha format per truncació de no, l’escurçament mo (de ‘mobile’) i phobia. En català és difícil justificar aquesta formació des del punt de vista lingüístic i terminològic, però la dificultat de trobar una forma culta adequada que vulgui dir ‘sense mòbil’ que es pugui adjuntar a –fòbia fa que s’hagi difós l’adaptació inevitable nomofòbia.

En registres formals, serien més recomanables solucions sintagmàtiques del tipus por d’estar sense (telèfon) mòbil o fòbia a estar sense (telèfon) mòbil.