Hora punta o prime time?

hora_punta

Tot i que la forma anglesa prime time està força introduïda en l’àmbit dels mitjans audiovisuals, especialment en comunicació i publicitat, és ben fàcil, i molt més entenedor, substituir-la pel terme català hora punta. L’hora punta és la franja horària de més audiència a la ràdio i a la televisió.

De vegades s’afina una mica més aquest període de temps i es parla de late prime time, en referència a l’última franja de l’hora punta, que habitualment coincideix amb l’últim programa de la nit. En aquest cas en català podem optar, segons el cas, per hora punta última, última hora punta, hora punta de mitjanit o hora punta final.

Podeu consultar la fitxa del terme hora punta al Cercaterm i a la Neoloteca.

És adequat referir-se a la protecció de dades amb les formes securització o segurització?

proteccio_dades2

Les formes *securització o *segurització no es consideren adequades perquè són calcs innecessaris adaptats al català a partir de l’anglès securisation.

En català, el terme adequat corresponent és simplement protecció de dades, que es refereix al conjunt de mètodes i tècniques destinats a millorar la seguretat de les dades transmeses, per a evitar que es perdin o es deteriorin accidentalment o intencionadament, o que persones no autoritzades puguin accedir-hi o manipular-les. El terme és d’ús habitual en l’àmbit de la ciberseguretat, el comerç electrònic o l’administració electrònica.

A banda del substantiu, sovint s’utilitzen també els verbs, *securitzar i *seguritzar, en lloc de protegir (dades, comptes, etc.); o els adjectius *securitzat i *seguritzat, a partir dels participis dels verbs. Per exemple, un usuari *securitzat ha de ser un usuari protegit o un usuari amb dades protegides. I també es detecta un abús d’aquestes formes en altres contextos com ara vidre *securitzat en lloc de dir simplement vidre de seguretat, o pagament *securitzat per al que hauria de ser pagament segur.

#termedelasetmana: telemàtica

telematica

Aquests dies l’actualitat informativa ha posat en primer pla el terme telemàtica, i per això us el proposem com a #termedelasetmana.

Es refereix al conjunt de tècniques que apliquen alhora la informàtica i les telecomunicacions. Té ús com a substantiu (“la telemàtica permet dur a terme…”), i també com a adjectiu (telemàtic -a), en contextos com ara votació telemàtica, investidura telemàtica, etc.

Des del punt de vista de la formació, aquest terme presenta alguna particularitat, perquè el recurs a l’adjunció de prefixos a formes ja truncades és un tipus de formació relativament poc freqüent, i els experts no el solen recomanar perquè pot donar peu a formes poc transparents semànticament. En aquest cas concret, es tracta d’afegir el formant d’origen grec tele– (que vol dir ‘a distància’) a –màtica, una terminació compartida per diverses formes (automàtica, informàtica, matemàtica, gramàtica…), que aquí s’ha de considerar un fals sufix procedent de l’escapçament del mot informàtica, com també passa per exemple a ofimàtica. Ho acaba de confirmar la cerca documental, que mostra que en les primeres ocurrències del terme telemàtica (cap als anys 80 del segle passat), aquest molt sovint convivia amb la forma completa teleinformàtica, que ara ha caigut en desús.

Val a dir que el terme telemàtica (igual que ofimàtica) també havia experimentat en els últims anys un notable retrocés en favor d’altres termes amb significats més o menys afins, com ara tecnologies de la informació i la comunicació o TIC, noves tecnologies, o, simplement, telecomunicacions (atès que avui segurament la noció de ‘comunicació a distància’ ja s’entén que habitualment es fa amb alguna mena de suport informàtic i no cal que el terme ho especifiqui), o amb altres recursos com ara l’adjectiu virtual, les expressions en línia o a distància, etc.

La presència del terme en certs textos legals o reglamentaris segurament explica la revifalla en l’ús de telemàtica que estem comprovant aquests dies, i confirma la importància que té l’ús de la terminologia més adequada en els textos legals.

#termedelasetmana: mòbil

mobil_widgetAquests dies l’actualitat informativa està lligada al congrés de telefonia mòbil que es duu a terme a Barcelona. Per això, us proposem com a #termedelasetmana precisament el terme mòbil.

La forma mòbil té un ús habitual com a reducció de telèfon mòbil. Però, actualment, mòbil s’aplica a molts altres substantius (telefonia mòbil, indústria mòbil, tecnologia mòbil, etc.). En aquests casos, l’adjectiu mòbil no té únicament el sentit propi de ‘que es pot moure o transportar’, sinó més aviat indica ‘que té relació amb els telèfons mòbils’.

Aquest recurs s’ha fet tan general que fins i tot ha donat lloc a un ús abreujat: en anglès és freqüent l’ús del prefix abreujat m-, precedint substantius, per a indicar ‘relació amb la tecnologia mòbil’, en casos com m-health, m-business, m-learning, etc. En tots aquests casos, en català es recomana l’ús de l’adjectiu mòbil posposat (salut mòbil, negocis mòbils, aprenentatge mòbil, etc.).

Podeu trobar més informació, més casos i més detalls en aquesta fitxa de criteri sobre la traducció d’aquest recurs.

I si voleu consultar més terminologia relacionada amb la telefonia mòbil, les tauletes i altres dispositius, us convidem a consultar la Terminologia bàsica dels dispositius mòbils.

Com es pot adaptar o traduir nomophobia en català?

Aquesta forma s’utilitza per a referir-se a l’angoixa de quedar-se incomunicat perquè no es té el telèfon mòbil a mà, no hi ha cobertura o s’ha acabat la bateria.

En anglès, el terme s’ha format per truncació de no, l’escurçament mo (de ‘mobile’) i phobia. En català és difícil justificar aquesta formació des del punt de vista lingüístic i terminològic, però la dificultat de trobar una forma culta adequada que vulgui dir ‘sense mòbil’ que es pugui adjuntar a –fòbia fa que s’hagi difós l’adaptació inevitable nomofòbia.

En registres formals, serien més recomanables solucions sintagmàtiques del tipus por d’estar sense (telèfon) mòbil o fòbia a estar sense (telèfon) mòbil.