Què és el trànsit web?

El trànsit web és la quantitat de dades transmeses i rebudes a través d’un lloc web, les quals es poden mesurar amb diferents eines estadístiques que donen informació sobre pàgines vistes, visites, usuaris únics, llocs web de procedència, ubicació geogràfica, temps d’estada a la pàgina, etc.

Com a traducció de l’anglès web traffic, doncs, és adequat en català trànsit web, i no tràfic web. Trànsit té, en l’àmbit de la informàtica i les telecomunicacions, el sentit més genèric de ‘Quantitat d’informació transmesa a través d’un canal de comunicació’, mentre que tràfic es refereix al comerç o activitat desplegada en l’intercanvi de mercaderies o bé al transport d’aquestes mercaderies.

Un terme relacionat amb aquest concepte és analítica web, que és la tècnica consistent a recollir, mesurar i analitzar les dades corresponents als accessos a un lloc web per conèixer els usos i el rendiment d’aquest web amb l’objectiu d’analitzar el comportament dels usuaris i millorar-ne els continguts i l’estructura.

Com es pot traduir el terme responsive web design?

En l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació, el terme responsive web design correspon en català a disseny web responsiu i està relacionat amb disseny web adaptatiu, tot i que designen tècniques diferents d’adaptació dels llocs web:

El disseny web adaptatiu permet adaptar el format dels continguts d’un lloc web a les característiques d’uns dispositius i unes pantalles d’accés concrets, gràcies a la detecció de les seves característiques i a la selecció de la versió del codi del web més adequat entre els diversos codis predeterminats. La denominació disseny web adaptatiu és un calc de l’anglès adaptive web design, que és un terme d’autor creat pel dissenyador Aaron Gustafson. L’equivalent castellà és diseño web adaptativo, i els anglesos, adaptive design i adaptive web design.

El disseny web responsiu permet adaptar el format dels continguts d’un lloc web a les característiques de qualsevol dispositiu o pantalla d’accés, gràcies a determinades solucions tècniques que parteixen d’una versió única del codi. La denominació disseny web responsiu és un calc de l’anglès responsvie web design, que és també un terme d’autor creat pel dissenyador i desenvolupador Ethan Marcotte. L’equivalent castellà és diseño web responsivo, i els anglesos, responsive design i responsive web design.

No s’ha de confondre aquesta correspondència responsive / adaptatiu -iva amb l’ús de l’adjectiu responsiu -iva, ben format lingüísticament en català, com a traducció de l’anglès responder en termes especialitzats d’altres àmbits. Així, en immunologia s’usen els termes responsiu -iva (‘Dit de la cèl·lula o l’organisme que expressa una resposta immunitària en ser estimulat per un antigen concret’); no responsiu -iva (‘Dit de la cèl·lula o l’organisme que no respon a un estímul antigènic o hi respon de forma deficient’); i responsiu -iva al placebo (‘Dit de la persona que presenta una resposta associada a la presa d’un placebo’). En aquests casos, les formes castellanes i franceses també són coherents amb la catalana: responsivo i répondeur. [Text actualitzat el novembre de 2015]

Heu participat mai en un brokerage event?

Es tracta d’un acte empresarial en format d’entrevistes bilaterals orientat a ajudar les empreses a trobar socis comercials i tecnològics internacionals. La forma catalana per a designar aquest tipus d’esdeveniment és trobada de transferència tecnològica.

Aquesta trobada de presentació de propostes tecnològiques a la recerca de suport d’inversors o clients potencials es produeix sobretot en les fases inicials dels processos d’emprenedoria.

En anglès també s’utilitza com a sinònima la designació partnering event. En català, segons el context, podem utilitzar la forma més breu trobada de transferència.

Ara que ha quedat clar el concepte, ja podeu preparar una bona posada en escena i participar-hi. Recordeu que en pocs minuts us hi jugueu molt!

Big Data Week: La terminologia de les dades massives

© iStock / Oleksiy Mark
© iStock / Oleksiy Mark

Del 5 a l’11 de maig té lloc la Big Data Week, un esdeveniment centrat en l’impacte social, polític, tecnològic i comercial de les dades massives que s’organitza a diverses ciutats del món i que, a Barcelona, aplegarà experts del sector públic i privat d’àmbits com les telecomunicacions, les finances, la salut, la ciència, l’entreteniment, els mitjans de comunicació, etc.

Les dades massives són un conjunt de dades que pel seu volum, la seva naturalesa i la velocitat a què han de ser processades ultrapassen la capacitat dels sistemes informàtics habituals; són dades experimentals, observacionals o generades de manera computacional.

En l’era digital la quantitat de dades que s’han de gestionar és cada vegada més gran, més heterogènia i més valuosa. Per tant, es plantegen els reptes de la sistematització, l’emmagatzematge, la reutilització i l’obertura a la societat. A més,  representen una oportunitat de negoci per a les empreses i una oportunitat de millora en la prestació de serveis per a l’Administració.

A través del grup Catalunya Dades, la Generalitat mostrarà a Barcelona el seu catàleg de dades (formats, fitxers, serveis web, plataforma, etc.) i les aplicacions derivades que se n’han desenvolupat. Durant aquests dies el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona serà la seu de l’esdeveniment a la ciutat.

Al Cercaterm trobareu termes de l’àmbit com ara dades massives, dades obertes, govern obert, governança, mineria de dades, clúster, informàtica en núvol, analítica web, monitoratge, visualització, privacitat, emprenedoria, etc.

Us recordem també que el TERMCAT ofereix la consulta de diccionaris com la Terminologia i fraseologia dels productes informàtics, la Terminologia del comerç electrònic, la Terminologia bàsica dels dispositius mòbils o la Terminologia bàsica de les xarxes socials.

#termedelasetmana: whatsap

Un dels noms que més sentirem aquesta setmana en el context del Mobile World Congress és el de l’aplicació de missatgeria instantània Whatsapp.

La forma WhatsApp és el nom comercial d’una aplicació i en principi s’ha d’escriure, per tant, amb majúscula. En un registre formal i des del punt de vista terminològic més precís i estricte, caldria respectar la grafia original de la marca registrada i adoptar solucions contextuals del tipus missatge de WhatsApp, enviar per WhatsApp, etc. És important tenir en compte que les marques estan protegides legalment, de manera que en catàlegs i altres usos comercials l’ús de les adaptacions podria presentar problemes de tipus legal.

En altres tipus de contextos de registre més informal, divulgatius o dels mitjans de comunicació, de la llengua general, orals, etc., l’adaptació a l’ortografia catalana que resultaria menys forçada seria la forma whatsap (o whatsapp si mantenim l’escurçament app sense adaptar). En català segurament prevaldria la tendència a mantenir la h, com en whisky. Podríem utilitzar, per tant, expressions com ara enviar / escriure / fer un whatsap, parlar per whatsap, etc.

En casos com aquests, doncs, es veuen clarament les diferències que convé tenir en compte pel que fa als destinataris i als diferents tipus de text en què s’utilitzen.

La Terminologia bàsica dels dispositius mòbils

Què és una aplicació rupturista? Com en diem dels beacons en català? Què vol dir que el Whatsapp és un servei de missatgeria de lliure transmissió (OTT)? Com traduïm la tecnologia wearable? Feu ús dels punts d’accés Wi-Fi portàtils?

Amb motiu del Mobile World Congress 2014 (MWC), el TERMCAT continua en la línia de difondre àmpliament les alternatives catalanes als termes més utilitzats entre els usuaris de dispositius mòbils, en les empreses del sector i en els mitjans de comunicació, i publica la Terminologia bàsica dels dispositius mòbils, que conté una cinquantena de termes relacionats amb els dispositius mòbils, amb la definició en català i equivalents en castellà, francès i anglès. Algunes fitxes també inclouen notes explicatives i il·lustracions.

El diccionari recull des de les denominacions més consolidades en l’ús (aplicació mòbil / app / apli, comunicació de camp proper / NFC, giny, pantalla multitàctil…) fins a propostes neològiques recents (balisa per a l’anglès beacon, compartició de xarxa per a tethering, interfície d’inici per a launcher o portable per a wearable). També es recullen en el diccionari, i complementàriament en el díptic il·lustrat en format de tauleta Gestos tàctils en dispositius mòbils, els gestos més freqüents en la navegació.

L’obra ha estat elaborada pel TERMCAT, institució adscrita al Departament de Cultura, amb la col·laboració d’altres organismes de la Generalitat de Catalunya: el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació, la Direcció General d’Atenció Ciutadana i Difusió del Departament de Presidència i la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació del Departament d’Empresa i Ocupació.  Els usuaris d’aquesta terminologia també han pogut fer-hi valuoses aportacions des dels canals de diàleg oberts pel TERMCAT.

L’estand Catalonia i l’App Planet difondran exemplars impresos del díptic sobre gestos tàctils al Mobile World Congress.

comptador intel·ligent #termedelasetmana

Arran dels canvis que la nova reforma del sistema tarifari elèctric preveu per als propers mesos i de la controvèrsia quant a aspectes com els costos associats, privacitat i control del consum, aquests dies són notícia els comptadors intel·ligents (smart meters, en anglès), que seran d’instal·lació obligatòria per a tots els usuaris abans del desembre del 2018.

El destaquem, doncs, com a #termedelasetmana amb la definició que podeu consultar al Cercaterm: ‘Aparell que mesura i enregistra diversos tipus de dades sobre el consum d’energia, sobretot elèctrica, d’un habitatge o un edifici i els transmet a la companyia subministradora, per a la facturació i també per a l’estudi i la implantació de mesures d’estalvi energètic.’ Els comptadors intel·ligents, que utilitzen la tecnologia de comunicació per xarxa elèctrica (Power Line Communication), sovint enregistren el consum total d’energia i també les hores del dia de més consum.

A més d’aplicar-se al consum d’energia, el funcionament dels comptadors intel·ligents també es pot aplicar al consum d’altres subministraments, com ara el gas i l’aigua.

Sobre els dispositius “wearable”: #termedelasetmana

La tendència comercial d’incorporar prestacions tecnològiques avançades a estris d’ús personal com ara roba, ulleres, rellotges o altres accessoris amb sensors especials ha fet aparèixer el debat terminològic sobre com s’ha de traduir l’adjectiu anglès wearable habitualment utilitzat per a qualificar aquests nous dispositius.

Si tenim en compte la multitud de contextos lingüístics en què s’utilitza aquesta forma, ens adonem que tant en català com en altres llengües properes com el castellà o el francès convé tenir en compte les necessitats comunicatives de cada situació per traslladar amb la màxima precisió els significats originals.

Les formes portable o vestible/de vestir/per a vestir, que es poden considerar calcs de l’anglès, són totes adequades lingüísticament si hem de qualificar formes nominals genèriques com ara dispositiu, ordinador o tecnologia; d’aquesta manera, l’adjectiu fa evident que es tracta de tecnologia que s’integra en la indumentària: per exemple, dispositiu portable, tecnologia vestible… Aquestes solucions no són noves en el català ja que precisament l’any 2000 el Consell Supervisor del TERMCAT va normalitzar la forma ordinador portable (en anglès wearable computer) per referir-se a l’ordinador que pot integrar-se a la indumentària d’una persona.

En canvi, quan en el context comunicatiu d’aquest fenomen s’ha d’adjectivar formes com ara indumentària o complements, o encara més específicament ulleres, rellotge, braçalet o roba, no sembla que funcionin els adjectius portable i vestible, ja que estem parlant d’estris que ja es consideren una part de la vestimenta, i en canvi l’ús es decanta per utilitzar formes com ara tecnològic, connectat o fins i tot digital o intel•ligent, que aporten el complement semàntic necessari per fer entendre que es tracta de peces que incorporen prestacions tecnològiques avançades.

Aquesta fluctuació en la utilització d’adjectius que aporten la vinculació amb la tecnologia és recurrent en aquest llenguatge d’especialitat, ja que des de l’inici de l’encuny de neologismes en l’àmbit d’Internet i les noves tecnologies han esdevingut concurrents en molts contextos les formes electrònic, digital, virtual… totes lingüísticament adequades i amb matisos semàntics difícils de traçar en molts sintagmes: botiga electrònica/botiga virtual, tràmit electrònic/tràmit virtual/tràmit digital.

Recomanem doncs de prendre, d’entre els recursos lingüístics propis del català, el que més es pot adaptar a la voluntat comunicativa que volem transmetre en un context determinat.

autofoto: #termedelasetmana

Autofoto és l’alternativa que proposem en català per al terme selfie, que designa  una fotografia que es fa un mateix, sol o acompanyat d’altres persones, habitualment amb un telèfon mòbil, una tauleta o una càmera web, amb la finalitat de publicar-la en una xarxa social. Arran de la popularitat que ha anat adquirint, aquesta ha estat, segons els editors del Diccionari Oxford de llengua anglesa, la paraula de l’any 2013.