Etiqueta: tecnologia

Com es pot dir premium en català?

xarxes2 comentaris

Es pot optar per l’adaptació gràfica prèmium (forma adjectiva invariable: “una subscripció prèmium”, “uns serveis prèmium”) o bé per alternatives catalanes com ara especial, superior, preferent, prioritari, etc. La tria d’una opció o d’una altra depèn del context concret, de la intenció del text, del registre, de la situació comunicativa, etc., i, en últim terme, de la voluntat de l’autor del text.

El mot prèmium es fa servir per a descriure un servei o un producte de característiques especials o de qualitat superior a la mitjana. Ha estat probablement vehiculat a través de l’anglès, que ja el recull com a forma adjectiva en les fonts lexicogràfiques generals en aquesta llengua, aplicat a un producte o servei que té ‘a high or extra value’ (un valor alt o extraordinari). Es tracta d’una paraula procedent del llatí praemium, que vol dir ‘recompensa’, ‘avantatge’, ‘prerrogativa’.

En català, com en altres llengües, se n’ha estès recentment l’ús acompanyant substantius com ara contingut (especialment en referència a continguts digitals consultables en pàgines web), compte (en un banc o caixa), targeta (financera), usuari (d’una aplicació, d’un programa), etc.

#termedelasetmana: vehicle tot camí

xarxesDeixa un comentari

Aquesta setmana es duu a terme a Barcelona el Saló Internacional de l’Automòbil, un aparador de primer ordre perquè les marques de vehicles exposin les seves novetats. Un dels segments que està creixent en vendes i en interès dels fabricants és el dels vehicles que protagonitzen el nostre #termedelasetmana: els vehicles tot camí.

Un vehicle tot camí és un automòbil amb una carrosseria similar a la d’un vehicle tot terreny, sovint proveït de quatre rodes motrius però sense reductora, que ha estat ideat per a poder circular per asfalt i també per camins accidentats. Normalment la denominació es redueix a tot camí (“un tot camí”) com es fa en el cas de vehicle tot terreny, que se sol reduir a tot terreny (“un tot terreny”). És molt habitual referir-se a aquesta mena de vehicles amb la sigla SUV, que prové de l’anglès sport utility vehicle.

Convé tenir en compte, però, que no és el mateix un vehicle tot camí que un vehicle multisegment (en anglès, crossover). Els vehicles multisegment són automòbils que combinen elements propis de vehicles de segments diferents, és a dir, que combinen elements de vehicle tot camí i de berlina, o de vehicle tot camí i de cupè, o de monovolum i de berlina.

Si visiteu el Saló de l’Automòbil, doncs, podreu referir-vos amb tota precisió al tipus de vehicle que us interessi, i ho podreu fer amb la terminologia adequada.

#termedelasetmana: internet de les coses

xarxesDeixa un comentari

©Flickr_wilgengebroedAquesta setmana Barcelona acull un cop més el Congrés Internacional de Telefonia Mòbil més important del món, el #MWC15.

En aquesta nova edició l’atenció s’ha posat en els canvis que està provocant la interconnexió i la comunicació entre els objectes de la vida quotidiana a través d’internet. Si hi ha un terme que sigui clau en aquest nou paradigma, és sens dubte internet de les coses, i per això l’hem triat com a #termedelasetmana.

La internet de les coses proposa, com a visió tecnològica de futur, la possibilitat de poder connectar, a través d’internet, objectes habituals de la nostra vida quotidiana (electrodomèstics, vehicles, ginys i sensors, per exemple) de manera que les dades que aquests objectes generen fruit del seu funcionament (com ara consums elèctrics o trajectòries de desplaçament) puguin, en ser transmeses i analitzades, convertir-se en informació i coneixement útil per a l’usuari i la comunitat.

En termes generals, una sola persona està envoltada de dotzenes d’objectes potencialment connectables. Un dels reptes tecnològics que la internet de les coses planteja és l’adaptació i la modificació de l’actual sistema d’assignació d’identificadors a internet, ja que el sistema actual no és suficient per a sostenir la futura demanda; per tant, s’haurà d’esperar probablement a la propera generació perquè aquest fenomen sigui tangible a més de ser digital.

Us convidem a consultar aquest terme al Cercaterm i molts altres termes relacionats amb aquest àmbit a la Terminologia bàsica dels dispositius mòbils i a la Terminologia de màrqueting digital, que inclourà properament nous termes com lead nurturing, influencer i growth hacking, en una segona edició. Aquestes són algunes de les propostes que els usuaris ens han fet arribar pel Twitter. Si hi voleu participar, podeu fer arribar les vostres propostes amb l’etiqueta #màrquetingdigital.

#termedelasetmana: efecte fotoelèctric

xarxesDeixa un comentari

L’Assemblea General de les Nacions Unides i la UNESCO han declarat el 2015 Any Internacional de la Llum i les Tecnologies Basades en la Llum. Amb aquesta iniciativa es vol difondre els descobriments dels segles XIX i XX que han demostrat la gran importància de la llum en la ciència, i donar a conèixer l’extraordinari potencial de possibilitats per al progrés científic que té actualment la recerca en òptica i fotònica.

Des de la informació a Internet, que viatja per la fibra òptica, fins a l’ús de làsers amb finalitats mèdiques o la tecnologia per a l’aprofitament de l’energia solar, les tecnologies basades en la llum tenen molta presència en la societat actual. És precisament per l’impacte que pot tenir en àmbits com el medi ambient, les comunicacions, la medicina, l’economia, l’energia, l’agricultura, etc. que l’estudi de la llum i, sobretot, de les seves tecnologies és indispensable per a promoure el desenvolupament sostenible de la nostra societat i la millora de la qualitat de vida de les persones. D’altra banda, històricament la llum també ha actuat com a element de desenvolupament cultural i té un vessant artístic important.

Per tot plegat, aquesta setmana destaquem el terme efecte fotoelèctric, que és el fenomen consistent en l’alliberament d’electrons per una substància exposada a la llum o, en general, a una radiació electromagnètica. Aquest fenomen ja va ser observat per Heinrich Hertz al final del segle XIX, però va ser Albert Einstein qui, el 1905 (ara fa 110 anys), va interpretar-lo i explicar-lo. I va ser per aquesta aportació cabdal per al desenvolupament de la física moderna —i no per la formulació de la teoria de la relativitat— que Einstein va rebre el Premi Nobel de Física l’any 1921. A la pràctica, l’efecte fotoelèctric és a la base del funcionament de les cèl·lules fotoelèctriques, uns dispositius de detecció de llum que tenen múltiples aplicacions industrials i quotidianes: portes automàtiques, detectors de fum, alarmes antirobatori per a articles de consum, càmeres digitals, etc. Us imagineu uns grans magatzems sense l’efecte fotoelèctric?

#termedelasetmana: transmèdia

xarxesDeixa un comentari

Aquesta setmana s’organitza a Barcelona la Transmedia Week, un espai on publicistes, artistes, dissenyadors, investigadors i programadors debaten els límits creatius i tecnològics dels formats narratius. Per això el nostre #termedelasetmana és transmèdia, que fa referència a la història que es comunica a través de diversos mitjans, expandint-ne el contingut segons les característiques i les possibilitats d’interacció de cada mitjà i amb les aportacions dels usuaris, de manera que l’univers narratiu complet es construeix amb la suma de tots aquests continguts.

A diferència del que succeeix en una història multisuport (en anglès, crossmedia), en una història transmèdia els continguts difosos a través dels diferents mitjans són diferents i es complementen.

Trobareu aquests termes i altres termes relacionats com ludificació (gamification), relat de marca (storytelling) o publicitat nativa (native advertising) en la nova Terminologia de màrqueting digital. És un projecte obert i dinàmic que s’enriqueix amb les propostes que els usuaris volen compartir a les xarxes socials. Aquestes són només algunes de les propostes que els usuaris ens han fet arribar pel Twitter. Si hi voleu participar, podeu fer arribar les vostres properes propostes amb l’etiqueta #màrquetingdigital.

Modelització o modelatge en 3D?

xarxesDeixa un comentari

La forma adequada en català és modelització, que en l’àmbit general de la informàtica, i també més concretament en el dels audiovisuals, es refereix a la descripció, en un llenguatge de màquina, de la forma, el moviment i les característiques d’un objecte o un conjunt d’objectes, que permet de crear imatges bidimensionals o tridimensionals. Cal optar, doncs, per les formes modelització en 3D o modelització tridimensional.

En alguns casos els verbs modelar i modelitzar poden originar dubtes a l’hora d’utilitzar-los adequadament. El més aclaridor és recórrer al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans perquè en dóna definicions genèriques que ajuden a discernir l’opció més adequada semànticament en cada àmbit d’especialitat o en cada context. Així, modelar vol dir ‘conformar a un model’ (podeu consultar els conceptes de modelatge en psiquiatria, art, arqueologia o perruqueria); mentre que modelitzar vol dir ‘elaborar un model que representi o descrigui adequadament un fenomen, un objecte o un procés de la realitat’ (utilitzat en àmbits com la informàtica o la cartografia).

#termedelasetmana: grafè

xarxesDeixa un comentari

Imatge cedida per l'Institut Català de Nanotecnologia

Aquesta setmana es duu a terme a Göteborg (Suècia) la Setmana del Grafè, un fòrum periòdic en què es reuneixen centenars d’especialistes amb l’objectiu de presentar els darrers avenços en diverses disciplines en què aquest material pot tenir aplicacions. Per això, el #termedelasetmana és grafè.

El grafè és un material d’un sol àtom de gruix format per una estructura bidimensional d’àtoms de carboni disposats en forma d’hexàgons, i sembla cridat a establir una nova època en el desenvolupament de la ciència, amb aplicacions tecnològiques extraordinàries.

Si en voleu saber més detalls, consulteu la fitxa corresponent de la Neoloteca, en què podreu veure els criteris que el Consell Supervisor del TERMCAT va tenir en compte a l’hora d’aprovar la forma grafè. També podeu consultar altres termes relacionats en el tríptic Nanotecnologia: termes normalitzats.

Pel Mundial, el Twitter ofereix els hashflags. Com en podem dir en català?

xarxesDeixa un comentari

Des de l’inici del Mundial de futbol que té lloc al Brasil es poden utilitzar al Twitter unes etiquetes especials que inclouen, a més del signe #, les tres lletres del codi de país i una icona amb la bandera corresponent. Amb aquesta prestació, que ja va estar activa durant el Mundial de 2010, els usuaris poden mostrar les seves simpaties amb els equips competidors.

En català, utilitzem etiqueta per a referir-nos al conjunt de caràcters encapçalats d’un símbol de coixinet, sobre el qual es pot fer clic, que serveix per a accedir a un contingut indexat per categories o temes en un microblog. I per a aquesta nova creació, hashflag, tot i que tindrà probablement un temps d’ús molt limitat, recomanem fer servir la forma descriptiva etiqueta bandera.

Què és una smart city i com es diu en català?

xarxes1 comentari

La forma catalana corresponent és ciutat intel·ligent. El concepte designa una ciutat dotada de mecanismes basats en tecnologies de la informació i la comunicació i enfocats a millorar tant la gestió dels diferents serveis de la ciutat com la qualitat de vida dels seus habitants.

L’adjectiu smart fa anys que és molt productiu en anglès per a crear termes relacionats amb l’ús de la tecnologia al servei dels usuaris. És el cas del telèfon intel·ligent, l’emblemàtic smartphone, però també de edifici intel·ligent, comptador intel·ligent o targeta intel·ligent, entre d’altres. Darrerament, en l’àmbit dels esports es parla de proves de partits de futbol jugats amb una pilota intel·ligent, la qual porta incorporada una tecnologia que permet fer fotos, gravar vídeos, donar dades sobre la velocitat amb què és desplaçada o la seva posició respecte de la línia de banda o la línia de gol, etc.

Drone, drone o dron?

xarxesDeixa un comentari

Wikimedia_PaulRidgeway

Si un dia sentiu un brunzit al cel i descobriu una aeronau de petites dimensions, no tripulada i dirigida remotament, que funciona de manera semiautònoma o autònoma, podreu ben dir que heu vist un dron. O un drone?

Com en tot manlleu, la incorporació de drone al català es podia fer buscant-hi una alternativa, adaptant-lo a l’ortografia i la pronúncia catalanes o adoptant-lo sense modificacions. Per la internacionalitat de la forma i pel grau de coneixement inicialment petit, el TERMCAT va optar provisionalment per l’adopció, igual que han fet el francès i l’italià, és a dir, drone.

Més endavant, però, i atesa la generalització de la forma, el Consell Supervisor del TERMCAT va reconsiderar la decisió i va optar per l’adaptació dron, com també s’ha fet en castellà.

Si voleu més informació sobre aquests aspectes, podeu consultar en el Cercaterm la fitxa de terme dron i la fitxa de criteri Dron, drone, vehicle aeri no tripulat o UAV?.

(Aquest comentari es va actualitzar arran de la reconsideració del Consell Supervisor del TERMCAT.)