Del 5 a l’11 de maig té lloc la Big Data Week, un esdeveniment centrat en l’impacte social, polític, tecnològic i comercial de les dades massives que s’organitza a diverses ciutats del món i que, a Barcelona, aplegarà experts del sector públic i privat d’àmbits com les telecomunicacions, les finances, la salut, la ciència, l’entreteniment, els mitjans de comunicació, etc.
Les dades massives són un conjunt de dades que pel seu volum, la seva naturalesa i la velocitat a què han de ser processades ultrapassen la capacitat dels sistemes informàtics habituals; són dades experimentals, observacionals o generades de manera computacional.
En l’era digital la quantitat de dades que s’han de gestionar és cada vegada més gran, més heterogènia i més valuosa. Per tant, es plantegen els reptes de la sistematització, l’emmagatzematge, la reutilització i l’obertura a la societat. A més, representen una oportunitat de negoci per a les empreses i una oportunitat de millora en la prestació de serveis per a l’Administració.
A través del grup Catalunya Dades, la Generalitat mostrarà a Barcelona el seu catàleg de dades (formats, fitxers, serveis web, plataforma, etc.) i les aplicacions derivades que se n’han desenvolupat. Durant aquests dies el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona serà la seu de l’esdeveniment a la ciutat.
Al Cercaterm trobareu termes de l’àmbit com ara dades massives, dades obertes, govern obert, governança, mineria de dades, clúster, informàtica en núvol, analítica web, monitoratge, visualització, privacitat, emprenedoria, etc.
Us recordem també que el TERMCAT ofereix la consulta de diccionaris com la Terminologia i fraseologia dels productes informàtics, la Terminologia del comerç electrònic, la Terminologia bàsica dels dispositius mòbils o la Terminologia bàsica de les xarxes socials.
Fins no fa gaire la terminologia que difonia el TERCMAT per a les big data era macrodades, oi? Heu desestimat aquest terme?
Gràcies,
Montse
A suggeriment dels especialistes de l’Institut d’Estadística de Catalunya hem reconsiderat la forma macrodades a favor de dades massives. Els arguments aportats pels experts són els següents: la proposta anterior interferia, d’una banda, amb el terme estadístic microdada (en anglès, microdata) referit a registres individuals, i d’una altra banda amb el terme macrodada (en anglès, macrodata) referit a dades tabulades o agregades. A més, macrodades incorporava un prefix (macro-) que habitualment en l’àmbit estadístic es reserva per a valors agregats, quan en el context de les dades massives la informació és per definició de naturalesa desagregada.