#termedelasetmana: efecte d’hivernacle

© TERMCAT

La 21a Conferència de les Parts sobre Canvi Climàtic en el marc de les Nacions Unides, que té lloc aquests dies a París i reuneix més de 150 caps d’Estat, preveu combatre un dels principals reptes que afronta la humanitat: reduir l’escalfament global i el canvi climàtic, el principal detonant dels quals és l’efecte d’hivernacle, el nostre #termedelasetmana.

L’efecte d’hivernacle es defineix com el fenomen consistent en l’escalfament de l’atmosfera a causa de la seva transparència a la radiació solar i la seva capacitat d’absorbir la radiació infraroja terrestre. Gràcies a aquest fet, la temperatura mitjana de la superfície de la Terra no és de -18 ºC, que és el que correspondria per la seva ubicació a l’espai, sinó de 15 ºC.

Aquesta temperatura ha anat variant al llarg de la història, però des de l’inici de l’època preindustrial la seva variació s’ha accelerat arran de la crema de combustibles fòssils com el petroli, el carbó i el gas natural, i el consegüent excés d’emissions dels anomenats gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), principalment de diòxid de carboni.

Des del TERMCAT ens afegim a la lluita contra el canvi climàtic també a la nostra manera: amb la publicació d’un relat visual i una infografia que contenen els termes més destacats de l’àmbit.

Es diu avena o civada?

CC Flickr hdaniel
CC Flickr hdaniel

Com a component de xampús i gels de bany, com a flocs de cereal o en forma de farina del panet de l’esmorzar, com a possible causa d’al·lèrgia o d’intolerància alimentària… la planta de nom científic Avena sativa està molt present a la nostra vida quotidiana.

Però, quin nom rep en català, aquesta planta? Doncs no té un nom, sinó uns quants: en el diccionari en línia Noms de plantes se’n recullen vora una vintena, entre variants lèxiques i formals sinònimes documentades al llarg de tots els territoris de parla catalana (podeu veure’n la fitxa corresponent).

Si ens remetem a dues obres lexicogràfiques de referència, tant el Diccionari de la llengua catalana com el Diccionari català-valencià-balear (DCVB) presenten civada com a terme principal i avena com a sinònim. La raó d’aquest tractament és l’extensió territorial més àmplia de la forma civada davant de la forma avena. El DCVB esmenta que avena només es fa servir “a la part meridional de Catalunya i en el regne de València”, i aquesta informació es confirma en un dels mapes de l’Atles lingüístic del domini català.

En conseqüència, els usos en publicitat o en documentació mèdica, per exemple, haurien de tenir en compte aquest fet: un parlant del Principat o de les Balears hauria de fer servir civada però, en canvi, al sud de Catalunya o al País Valencià un parlant en diria avena i s’estaria referint a la mateixa espècie. Això no exclou que la gran variació de geosinònims faci que, per exemple, a València se sentin també formes com civà.

Les denominacions són les mateixes tant si es parla estrictament de la planta com dels productes que se’n deriven més o menys tractats, de manera que a les zones on es diu civada, per exemple, també caldria dir xampú de civada, cereals de civada, al·lèrgia a la civada, etc.

La situació és molt comuna en els noms dels éssers vius i ha estat explicada amb aprofundiment en moltes obres. Si teniu curiositat o interès per aquesta qüestió, us convidem a consultar aquestes obres: el diccionari en línia Noms de plantes (Joan Vallès et al.) i els articles “El cas dels noms catalans de les plantes” (Joan Vallès) i “Arduïtat del treball lexicogràfic i terminològic” (Joan Veny).

#termedelasetmana: energia neta

CC Wikimedia Jürgen de Sandesneben
CC Wikimedia Jürgen de Sandesneben

Aquest divendres se celebra el Dia Mundial del Medi Ambient, amb el qual es pretén conscienciar tothom de la necessitat de preservar el medi.

L’any 1972, l’ONU va declarar el 5 de juny Dia Mundial del Medi Ambient amb l’objectiu de motivar persones i institucions a ser part activa en el desenvolupament sostenible de la societat i la promoció de la bona salut del medi ambient.

Des del TERMCAT també volem commemorar aquesta jornada amb el nostre #termedelasetmana, que és energia neta. Es considera neta l’energia en el procés d’obtenció o d’utilització de la qual no es generen residus, que té un impacte ambiental moderat o feble i que no comporta contaminació química ni acústica. És una energia, doncs, que no perjudica el medi ambient ni compromet les fonts de recursos naturals. Són exemples d’energia neta l’energia solar, l’energia eòlica o l’energia geotèrmica.

Podeu consultar aquest terme, amb la definició i els equivalents en castellà i anglès, en el Cercaterm.

#termedelasetmana: zona humida

©Elisabeth CasademontEl dia 2 de febrer se celebra el Dia Mundial de les Zones Humides, que pretén divulgar el valor d’un dels ecosistemes més diversos i rics biològicament, però que, alhora, és particularment fràgil i vulnerable.

Des del TERMCAT ens afegim als diversos actes que es duen a terme relacionats amb aquest Dia proposant com a #termedelasetmana justament la forma zona humida. És a dir, una zona de terreny inundada o amarada d’aigua, que pot ser de caràcter natural o artificial, permanent o temporal, amb aigua estancada o fluent i tan dolça com salabrosa o salada; generalment, doncs, es tracta de maresmes, pantans, torberes o llacunes.

Catalunya té alguns bons exemples de zones humides (el delta de l’Ebre, els aiguamolls de l’Empordà, el delta del Llobregat, l’estany de Banyoles, l’estany d’Ivars i Vila-sana…), i durant aquesta setmana es fan un nombre important d’actes en cadascun d’aquests espais. Us convidem a participar-hi (sempre que la meteorologia ho permeti), i a consultar l’entrada corresponent a aquest terme del Cercaterm, en què podreu veure quins equivalents es fan servir en altres llengües per a designar aquest concepte.

Sobre desballestaments, desguassos i *desaigües

El procés de desballestar un vehicle permet aprofitar-ne tots els components que encara poden ser útils i eliminar adequadament aquells que no són aprofitables. Podem dir, doncs, que les empreses de desballestament de vehicles (en castellà desguaces) acompleixen una tasca mediambiental essencial: reciclen, reutilitzen i fins i tot eviten que l’espai públic s’ompli de ferralla abandonada i que zones no urbanitzades es converteixin en improvisats cementiris de cotxes.

A la vista d’això seria just que, en contrapartida, no confonguéssim els desballestadors, que són els indrets destinats al desballestament (en castellà, també desguaces), amb els desguassos (en castellà, desagües o desaguaderos), que són els espais o les canonades que donen sortida a l’aigua acumulada en un recipient o un indret.

Finalment, caldria distingir entre els desguassos que acabem de citar i els *desaigües: el diccionari normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans no accepta els *desaigües ni com a parents de prop o de lluny dels desguassos ni sota cap altre concepte.

Podeu consultar tota aquesta terminologia al Cercaterm.