Etiqueta: gestió ambiental

#termedelasetmana: compost

TermcatDeixa un comentari

De l’1 al 7 de maig es duu a terme la Setmana Internacional del Compost (ICAW 2022), i per això us volem proposar com a #termedelasetmana el terme compost.

Fa referència al fertilitzant orgànic, higienitzat i estabilitzat, obtingut a partir del tractament biològic aerobi de residus biodegradables. D’aquest tractament que permet obtenir el compost se’n diu compostatge. El compost també es pot designar amb la forma sinònima material compostat.

Des del punt de vista etimològic, es tracta d’un sentit específic que s’ha donat al participi del verb compondre. Tal com passa sovint, aquesta forma prové de l’anglès (compost) i d’aquí ha passat a la nostra llengua. Només que, com en altres casos, resulta que la paraula anglesa estava manllevada del llatí (probablement a través del francès antic composte), i això explica que la forma compost s’ajusti tant al català. De fet, l’única diferència grossa amb l’anglès és de síl·laba tònica: és una paraula plana en anglès (cómpost) i aguda en català (compòst).

El lema de la Setmana Internacional del Compost d’aquest any és “El compost: per a la regeneració del sòl”, i és que efectivament l’ús de compost pot resultar beneficiós per al sòl i per al desenvolupament de les plantes. Quan separeu la matèria orgànica, podeu estar ajudant a l’obtenció de compost, amb tots els avantatges que això comporta.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: educació ambiental

TermcatDeixa un comentari

gestio_ambiental_infografiaAquesta setmana, concretament dijous, dia 26 de gener, es commemora arreu el Dia Mundial de l’Educació Ambiental. Des del TERMCAT ens afegim a les activitats que es fan per fomentar la sensibilització per a la protecció i la millora del medi i us proposem educació ambiental com a #termedelasetmana.

De fet, hi ha fins a tres denominacions que en català podem fer servir per a referir-nos a aquest concepte: educació ambiental, educació per a la sostenibilitat i educació per al desenvolupament sostenible.

És important que tots prenguem consciència i determinació per actuar, tant individualment com col·lectivament, en la resolució dels problemes ambientals del present i del futur en el marc d’una societat que promogui el desenvolupament sostenible.

I si voleu aprofundir en la terminologia relacionada, us suggerim de consultar el Diccionari de gestió ambiental, que recentment s’ha editat en línia, i la infografia que s’ha elaborat per acompanyar aquesta edició.

#termedelasetmana: efecte d’hivernacle

xarxesDeixa un comentari

© TERMCAT

La 21a Conferència de les Parts sobre Canvi Climàtic en el marc de les Nacions Unides, que té lloc aquests dies a París i reuneix més de 150 caps d’Estat, preveu combatre un dels principals reptes que afronta la humanitat: reduir l’escalfament global i el canvi climàtic, el principal detonant dels quals és l’efecte d’hivernacle, el nostre #termedelasetmana.

L’efecte d’hivernacle es defineix com el fenomen consistent en l’escalfament de l’atmosfera a causa de la seva transparència a la radiació solar i la seva capacitat d’absorbir la radiació infraroja terrestre. Gràcies a aquest fet, la temperatura mitjana de la superfície de la Terra no és de -18 ºC, que és el que correspondria per la seva ubicació a l’espai, sinó de 15 ºC.

Aquesta temperatura ha anat variant al llarg de la història, però des de l’inici de l’època preindustrial la seva variació s’ha accelerat arran de la crema de combustibles fòssils com el petroli, el carbó i el gas natural, i el consegüent excés d’emissions dels anomenats gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), principalment de diòxid de carboni.

Des del TERMCAT ens afegim a la lluita contra el canvi climàtic també a la nostra manera: amb la publicació d’un relat visual i una infografia que contenen els termes més destacats de l’àmbit.

Es diu avena o civada?

xarxes2 comentaris

CC Flickr hdaniel
CC Flickr hdaniel

Com a component de xampús i gels de bany, com a flocs de cereal o en forma de farina del panet de l’esmorzar, com a possible causa d’al·lèrgia o d’intolerància alimentària… la planta de nom científic Avena sativa està molt present a la nostra vida quotidiana.

Però, quin nom rep en català, aquesta planta? Doncs no té un nom, sinó uns quants: en el diccionari en línia Noms de plantes se’n recullen vora una vintena, entre variants lèxiques i formals sinònimes documentades al llarg de tots els territoris de parla catalana (podeu veure’n la fitxa corresponent).

Si ens remetem a dues obres lexicogràfiques de referència, tant el Diccionari de la llengua catalana com el Diccionari català-valencià-balear (DCVB) presenten civada com a terme principal i avena com a sinònim. La raó d’aquest tractament és l’extensió territorial més àmplia de la forma civada davant de la forma avena. El DCVB esmenta que avena només es fa servir “a la part meridional de Catalunya i en el regne de València”, i aquesta informació es confirma en un dels mapes de l’Atles lingüístic del domini català.

En conseqüència, els usos en publicitat o en documentació mèdica, per exemple, haurien de tenir en compte aquest fet: un parlant del Principat o de les Balears hauria de fer servir civada però, en canvi, al sud de Catalunya o al País Valencià un parlant en diria avena i s’estaria referint a la mateixa espècie. Això no exclou que la gran variació de geosinònims faci que, per exemple, a València se sentin també formes com civà.

Les denominacions són les mateixes tant si es parla estrictament de la planta com dels productes que se’n deriven més o menys tractats, de manera que a les zones on es diu civada, per exemple, també caldria dir xampú de civada, cereals de civada, al·lèrgia a la civada, etc.

La situació és molt comuna en els noms dels éssers vius i ha estat explicada amb aprofundiment en moltes obres. Si teniu curiositat o interès per aquesta qüestió, us convidem a consultar aquestes obres: el diccionari en línia Noms de plantes (Joan Vallès et al.) i els articles “El cas dels noms catalans de les plantes” (Joan Vallès) i “Arduïtat del treball lexicogràfic i terminològic” (Joan Veny).

#termedelasetmana: energia neta

xarxesDeixa un comentari

CC Wikimedia Jürgen de Sandesneben
CC Wikimedia Jürgen de Sandesneben

Aquest divendres se celebra el Dia Mundial del Medi Ambient, amb el qual es pretén conscienciar tothom de la necessitat de preservar el medi.

L’any 1972, l’ONU va declarar el 5 de juny Dia Mundial del Medi Ambient amb l’objectiu de motivar persones i institucions a ser part activa en el desenvolupament sostenible de la societat i la promoció de la bona salut del medi ambient.

Des del TERMCAT també volem commemorar aquesta jornada amb el nostre #termedelasetmana, que és energia neta. Es considera neta l’energia en el procés d’obtenció o d’utilització de la qual no es generen residus, que té un impacte ambiental moderat o feble i que no comporta contaminació química ni acústica. És una energia, doncs, que no perjudica el medi ambient ni compromet les fonts de recursos naturals. Són exemples d’energia neta l’energia solar, l’energia eòlica o l’energia geotèrmica.

Podeu consultar aquest terme, amb la definició i els equivalents en castellà i anglès, en el Cercaterm.

#termedelasetmana: zona humida

xarxesDeixa un comentari

©Elisabeth CasademontEl dia 2 de febrer se celebra el Dia Mundial de les Zones Humides, que pretén divulgar el valor d’un dels ecosistemes més diversos i rics biològicament, però que, alhora, és particularment fràgil i vulnerable.

Des del TERMCAT ens afegim als diversos actes que es duen a terme relacionats amb aquest Dia proposant com a #termedelasetmana justament la forma zona humida. És a dir, una zona de terreny inundada o amarada d’aigua, que pot ser de caràcter natural o artificial, permanent o temporal, amb aigua estancada o fluent i tan dolça com salabrosa o salada; generalment, doncs, es tracta de maresmes, pantans, torberes o llacunes.

Catalunya té alguns bons exemples de zones humides (el delta de l’Ebre, els aiguamolls de l’Empordà, el delta del Llobregat, l’estany de Banyoles, l’estany d’Ivars i Vila-sana…), i durant aquesta setmana es fan un nombre important d’actes en cadascun d’aquests espais. Us convidem a participar-hi (sempre que la meteorologia ho permeti), i a consultar l’entrada corresponent a aquest terme del Cercaterm, en què podreu veure quins equivalents es fan servir en altres llengües per a designar aquest concepte.

#termedelasetmana: mobilitat sostenible

xarxesDeixa un comentari

Aquests dies es duu a terme a Catalunya la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. Amb el lema “Fem el carrer més nostre”, aquesta setmana proposa una cerca de noves formes de mobilitat per allunyar-se del domini absolut del cotxe particular, cap a un transport més sostenible, segur i saludable.

Des del TERMCAT ens hi afegim, i el nostre #termedelasetmana és, precisament, mobilitat sostenible, que es refereix al conjunt d’infraestructures, disposicions i mesures que permeten als individus d’una comunitat desplaçar-se al llarg del seu àmbit geogràfic d’una manera eficient i amb el mínim impacte possible sobre el medi ambient.

Us convidem a informar-vos sobre les activitats previstes durant aquesta setmana, i a consultar l’apunt del nostre blog en què hem destacat alguns dels termes que actualment es fan servir a l’entorn d’aquest conjunt d’iniciatives.

Mobilitat sostenible i terminologia

xarxes1 comentari

© Alex Belomlinsky
© Alex Belomlinsky

Tot el que té a veure amb la fiscalitat sol despertar més recel que entusiasme. I, tanmateix, la fiscalitat (la fiscalitat ecològica o ecofiscalitat) és bàsica per aconseguir una mobilitat sostenible. L’objectiu en aquest cas, més que la recaptació immoderada de fons, és la incentivació d’unes conductes respectuoses amb el medi ambient.

Podem incloure en la fiscalitat ecològica, doncs, les taxes que graven els mitjans de transport i els usos més contaminants: els peatges (autopistes de peatge, peatges d’accés a una zona urbana, peatges per estacionament a la via pública, etc.) i també els impostos sobre carburants.

Ara bé, perquè aquestes mesures es puguin considerar ecològiques, és imprescindible complementar-les amb una política que faciliti uns hàbits de desplaçament més ecològics. Per exemple, l’establiment d’una xarxa de transport públic eficient i a l’abast, l’adequació de carrils bici i zones de vianants i la preparació d’intercanvis modals adequats entre mitjans de transport, aparcaments de bicicletes inclosos.

I, posats a fer, és bo tenir en compte que els usuaris, per més compromesos que se sentin amb el medi ambient, solen preferir els incentius als impostos. En aquest cas, podríem parlar de descomptes en transport públic per a certs col·lectius, de complements d’estacionament concedits també als treballadors que no es desplacen amb cotxe o de complements concedits exclusivament als treballadors que utilitzin el transport públic —totes, mesures que ja es tenen en compte en alguns països.

Mentre uns quants dels nostres polítics treballen en aquesta línia —i en altres línies igualment vitals per al país—, al TERMCAT hi col·laborem establint la terminologia catalana del Lèxic panllatí de la mobilitat sostenible, coordinat en el marc de Realiter per l’Oficina de Traducció del Govern del Canadà. Es tracta d’un projecte que ha de veure la llum el 2015 —qui sap si abans o després de l’establiment d’una autèntica fiscalitat ecològica, unes alternatives de desplaçament adequades i uns estimulants incentius.

#termedelasetmana: escalfament global

xarxesDeixa un comentari

Wikimedia-RedAndrEl #termedelasetmana és escalfament global, que designa el procés d’augment gradual de la temperatura de la Terra. Aquest procés és reconegut amb un consens científic pràcticament total, i és especialment rellevant que ens en fem ressò avui, Dia Internacional de la Terra, que se celebra cada any el 22 d’abril.

Podem fer nostres els mots que amb motiu d’aquest esdeveniment ha adreçat en un missatge Ban Ki-moon, secretari general de l’ONU: “Faig una crida perquè totes les persones del món alcin la veu i parlin en nom d’aquest planeta, la nostra única llar. Tinguem cura de la mare Terra perquè ella pugui continuar tenint cura de nosaltres com ho ha fet durant mil·lennis”.

Si voleu consultar la definició i els equivalents del terme escalfament global, i de molts altres termes relacionats, us convidem a visitar en línia el Diccionari de geografia física.