La forma ortorèxia fa referència a la preocupació extrema per una alimentació sana.

Està creada per l’adjunció del formant d’origen grec orto– ‘correcte, adequat a la norma’ a la paraula orèxia, també d’origen grec, recollida en el diccionari normatiu amb el sentit de ‘gana, desig de menjar’.

En la formació del terme s’ha buscat un paral·lelisme amb la forma més coneguda anorèxia, que significa ‘pèrdua o disminució de la gana’. El mot té un ús general en contextos especialitzats, i es documenta també paral·lelament en altres llengües.

Podeu consultar la fitxa del terme, amb els arguments que va tenir en compte el Consell Supervisor per a normalitzar-lo, a la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats.