Aquests dies els mitjans estan parlant d’una malaltia anomenada febre del Zika (també coneguda com a febre vírica del Zika o malaltia del Zika), que afecta extensos territoris de Sud-Amèrica i Amèrica Central i alguns llocs concrets d’Àsia i Oceania.

Es tracta d’una infecció causada pel virus del Zika, que es manifesta amb una simptomatologia característica (febre, erupcions a la pell, dolors articulars i conjuntivitis i vermellor als ulls). Normalment té un curs lleu, de durada curta (d’uns dies a una setmana). Els casos greus, que requereixin hospitalització, són poc habituals. En les àrees on la malaltia és freqüent s’ha observat un augment significatiu dels casos de mort fetal o de microcefàlia congènita en nadons de dones que han contret la malaltia durant l’embaràs.

La febre es transmet per picades de mosquits del gènere Aedes, que fan de vectors del virus. La principal mesura de prevenció és l’eliminació dels biòtops dels mosquits vectors i l’adopció de mesures protectores antimosquits.

La denominació Zika prové d’un topònim, el bosc de Zika, a Uganda, on es va identificar per primera vegada el virus l’any 1947. En relació amb la pronúncia en llengua catalana, es recomana la forma plana.

Quant a les denominacions del virus i de la malaltia, les formes *virus Zika o *febre Zika, sense preposició, no es consideren adequades. I, pel que fa a la presència o no de l’article, sembla preferible la forma amb article masculí (virus del Zika) —potser com a reducció de virus del [bosc de] Zika. Aquesta és, de fet, la forma més freqüent, tot i que també es documenta i es pot considerar admissible l’ús sense article (virus de Zika) —com a reducció de virus [del bosc] de Zika.

En contextos de divulgació de vegades es fa servir la forma escurçada zika (normalment en masculí, el zika, com l’ebola, l’alzheimer o el chikungunya) per a referir-se a la malaltia: en aquests casos s’escriu amb minúscula inicial. Els especialistes prefereixen evitar la forma escurçada per a referir-se al nom del virus, tot i que en els contextos menys especialitzats també s’hi fa servir. En certs documents d’especialitat el virus es pot trobar abreujat amb la sigla d’origen anglès ZIKV.

Ben aviat podreu consultar les fitxes terminològiques d’aquests termes, amb la definició precisa i els equivalents en altres llengües, al Cercaterm, i també, més endavant, en el Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball.

Darrerament, l’actualitat informativa ha posat en primer pla una malaltia fins ara poc comuna en el nostre territori: el chikungunya, conegut també com a febre chikungunya. Es tracta d’una infecció vírica, causada pel virus del chikungunya, que es manifesta amb una simptomatologia característica (febre, eritema i dolors articulars molt forts), tot i que cal confirmar-ne el diagnòstic amb proves serològiques o moleculars. La infecció es transmet per picades de mosquits, que fan de vectors del virus: concretament, el mosquit tigre (Aedes albopictus) i el mosquit de la febre groga (Aedes aegypti).

El nom chikungunya, que forma part d’aquestes denominacions, prové del makonde, una llengua bantu parlada al sud-est de Tanzània i al nord de Moçambic, en què significa ‘home que es doblega’. S’aplica a la malaltia per la posició encorbada que solen adoptar les persones que la pateixen, com a conseqüència del dolor intens a les articulacions.

Aquesta denominació ha estat incorporada al català probablement a través de l’anglès i a hores d’ara ja és pràcticament internacional. Això, i el fet que l’adaptació al sistema català donaria lloc a una forma gràficament molt allunyada de la denominació de partida (*xicungunya/*xikungunya/*txicungunya/*txikungunya?) i difícil d’identificar, fan preferible l’adopció directa del manlleu. La forma chikungunya no és un antropònim ni un topònim (a diferència, per exemple, de ebola) i s’escriu en minúscula en tots els contextos.

Pel que fa al gènere, s’ha donat prioritat al masculí, encara que en català el nom chikungunya també es documenta, amb menor freqüència, en femení. De fet, tant el masculí com el femení són possibles per als noms de malalties en llengua catalana, però la proposta que presentem es basa en l’ús majoritari (en català i en altres llengües romàniques) i en el caràcter de gènere no marcat que té el masculí en aquestes llengües.

Podeu consultar aquests termes amb la definició precisa i els equivalents en altres llengües al Cercaterm i també, més endavant, en el Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball.