#termedelasetmana: neurorehabilitació

neurorehabilitacioAquesta setmana l’atenció dels mitjans de comunicació es focalitza especialment cap al tema de La Marató de TV3 d’aquest any: l’ictus i les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques. Des del TERMCAT ens afegim a les iniciatives que es duen a terme a l’entorn d’aquest tema amb la publicació d’un diccionari en línia amb la terminologia pròpia d’aquests problemes de salut, i, a més a més, dediquem el nostre #termedelasetmana a la forma neurorehabilitació.

El terme fa referència al procés clínic complex dirigit a restituir, minimitzar o compensar les alteracions funcionals aparegudes en la persona afectada per una discapacitat com a conseqüència d’una lesió del sistema nerviós.

La neurorehabilitació, doncs, és la millor manera de tractar les conseqüències dels problemes de salut que centren l’interès de La Marató d’aquest any. El nostre #termedelasetmana vol ser, també, un homenatge i un reconeixement a tots els professionals (metges rehabilitadors, professionals d’infermeria, fisioterapeutes, treballadors socials, etc.) que es dediquen a aquesta tasca de recuperació integral tan important.

#termedelasetmana: donant

donantEls hospitals i centres de salut, per sort —i gràcies a l’esforç dels professionals que hi treballen—, no fan vacances. I convé que el nostre #termedelasetmana tampoc no en faci, de vacances. Ens referim al terme donant.

El donant (o donador | donadora) és la figura clau per a garantir que les reserves de sang es mantinguin adequades a les necessitats. Tal com recordàvem en aquest apunt, encara no hi ha cap alternativa a la sang que aporten els donants.

Per això, si t’agradaria que el nostre #termedelasetmana es referís precisament a tu, pots aprofitar potser algun dia d’aquest estiu o els últims dies abans de les vacances per arreglar-ho. Sens dubte, és difícil imaginar una millor manera d’aprofitar el temps de descans estival.

Què és l’atenció integrada? És el mateix que l’atenció integral?

atencio_integrada-integralLa setmana passada va tenir lloc a Barcelona la 16a edició de la Conferència Internacional sobre Atenció Integrada, és a dir, sobre el model d’atenció que, com a resposta a l’augment de la població amb necessitats complexes, unifica la planificació, la gestió clínica i la provisió dels serveis socials i sanitaris. Amb aquest nou model d’atenció es vol garantir l’atenció global de les necessitats de les persones, tenint en compte la seva dimensió física, funcional, psíquica i social; en altres paraules, amb l’atenció integrada social i sanitària es vol garantir que s’ofereix una atenció integral de les persones.

Així doncs, els termes atenció integrada i atenció integral fan referència a conceptes relacionats, fonamentals en la transformació del model d’atenció, però amb significats diferents, basats en el sentit diferent que tenen en llengua general les formes adjectives integrat -ada (participi del verb integrar, que significa ‘unir en un tot’) i integral (‘que comprèn tots els elements que pot tenir per a ésser complet’).

A la Conferència que hem esmentat al principi, el TERMCAT, juntament amb experts en salut i en benestar social del PIAISS (Pla Interdepartamental d’Atenció i Interacció Social i Sanitària), vam presentar aquest pòster sobre el projecte en què estem treballant que difondrà la terminologia relacionada amb aquests conceptes.

#termedelasetmana: atenció integrada

atencio_integradaAquesta setmana es duu a terme a Barcelona una trobada internacional dedicada específicament a un concepte d’importància creixent en l’àmbit de la salut, i que us proposem com a #termedelasetmana: l’atenció integrada.

Fa referència a un model d’atenció que garanteix l’atenció integral i centrada en la persona mitjançant actuacions conjuntes i solidàries dels professionals i de les organitzacions de serveis socials i de l’àmbit sanitari, amb l’objectiu d’obtenir bons resultats en salut i benestar, una adequada utilització dels recursos i una bona experiència de les persones implicades.

L’atenció integrada és un terme clau en la gestió i organització del model d’atenció, i des del TERMCAT, juntament amb experts en salut i en benestar social del PIAISS (Pla Interdepartamental d’Atenció i Interacció Social i Sanitària) estem treballant en la preparació d’un recull específic que difondrà la terminologia relacionada amb aquest concepte. Vegeu el pòster que hem presentat al congrés sobre aquest projecte.

I com que té aplicació en molts àmbits relacionats, el podeu trobar ja també dins de la Terminologia de la cronicitat, que forma part de la nostra col·lecció de Diccionaris en Línia.

Zika: aspectes lingüístics

CC_Rafaelgilo
CC_Rafaelgilo

Aquests dies els mitjans estan parlant d’una malaltia anomenada febre del Zika (també coneguda com a febre vírica del Zika o malaltia del Zika), que afecta extensos territoris de Sud-Amèrica i Amèrica Central i alguns llocs concrets d’Àsia i Oceania.

Es tracta d’una infecció causada pel virus del Zika, que es manifesta amb una simptomatologia característica (febre, erupcions a la pell, dolors articulars i conjuntivitis i vermellor als ulls). Normalment té un curs lleu, de durada curta (d’uns dies a una setmana). Els casos greus, que requereixin hospitalització, són poc habituals. En les àrees on la malaltia és freqüent s’ha observat un augment significatiu dels casos de mort fetal o de microcefàlia congènita en nadons de dones que han contret la malaltia durant l’embaràs.

La febre es transmet per picades de mosquits del gènere Aedes, que fan de vectors del virus. La principal mesura de prevenció és l’eliminació dels biòtops dels mosquits vectors i l’adopció de mesures protectores antimosquits.

La denominació Zika prové d’un topònim, el bosc de Zika, a Uganda, on es va identificar per primera vegada el virus l’any 1947. En relació amb la pronúncia en llengua catalana, es recomana la forma plana.

Quant a les denominacions del virus i de la malaltia, les formes *virus Zika o *febre Zika, sense preposició, no es consideren adequades. I, pel que fa a la presència o no de l’article, sembla preferible la forma amb article masculí (virus del Zika) —potser com a reducció de virus del [bosc de] Zika. Aquesta és, de fet, la forma més freqüent, tot i que també es documenta i es pot considerar admissible l’ús sense article (virus de Zika) —com a reducció de virus [del bosc] de Zika.

En contextos de divulgació de vegades es fa servir la forma escurçada zika (normalment en masculí, el zika, com l’ebola, l’alzheimer o el chikungunya) per a referir-se a la malaltia: en aquests casos s’escriu amb minúscula inicial. Els especialistes prefereixen evitar la forma escurçada per a referir-se al nom del virus, tot i que en els contextos menys especialitzats també s’hi fa servir. En certs documents d’especialitat el virus es pot trobar abreujat amb la sigla d’origen anglès ZIKV.

Ben aviat podreu consultar les fitxes terminològiques d’aquests termes, amb la definició precisa i els equivalents en altres llengües, al Cercaterm, i també, més endavant, en el Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball.

#termedelasetmana: assetjament escolar

© iStock / markgoddard
© iStock / markgoddard

L’actualitat informativa aquests últims dies ha tornat a posar el focus sobre un concepte que destaquem com a #termedelasetmana: l’assetjament escolar.

Es defineix com l’acció de sotmetre un company d’escola a un maltractament físic o psicològic sistemàtic i continuat, el qual pot provocar-li problemes de diversa mena. La forma assetjament escolar és descriptiva i transparent des del punt de vista semàntic, ja té ús en contextos especialitzats i forma part d’una sèrie productiva (amb altres termes com ara assetjament immobiliari, assetjament laboral, etc.).

Aquest terme permet estalviar l’ús del manlleu bullying, que estrictament té un sentit més ampli i es refereix en anglès a conductes agressives en diversos àmbits (militar, laboral, etc.), i no sols l’escolar.

En l’ús corrent, sovint el terme assetjament escolar es redueix a la base substantiva (assetjament), atès que el context ja aclareix el sentit (“un cas d’assetjament en una escola de Madrid…”, “el sistema educatiu finès exporta amb èxit un nou mètode per evitar l’assetjament”, etc.).

Si en voleu consultar els equivalents en altres llengües i altres detalls, trobareu el terme a la Neoloteca, el diccionari de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT, i també al Diccionari d’educació.

Què és l’ortorèxia?

CC Keith Weller, USDA ARS
CC Keith Weller, USDA ARS

La forma ortorèxia fa referència a la preocupació extrema per una alimentació sana.

Està creada per l’adjunció del formant d’origen grec orto– ‘correcte, adequat a la norma’ a la paraula orèxia, també d’origen grec, recollida en el diccionari normatiu amb el sentit de ‘gana, desig de menjar’.

En la formació del terme s’ha buscat un paral·lelisme amb la forma més coneguda anorèxia, que significa ‘pèrdua o disminució de la gana’. El mot té un ús general en contextos especialitzats, i es documenta també paral·lelament en altres llengües.

Podeu consultar la fitxa del terme, amb els arguments que va tenir en compte el Consell Supervisor per a normalitzar-lo, a la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats.

#termedelasetmana: ritme circadiari

Encara noteu els efectes del canvi d’horari d’aquest cap de setmana? Si és així, i ho voleu explicar amb precisió, necessitareu el nostre #termedelasetmana, que és ritme circadiari.

Amb aquesta denominació es coneix el ritme d’activitat que es manifesta en cicles regulars de vint-i-quatre hores aproximadament. De fet, el terme és ben transparent, format pel substantiu ritme complementat per l’adjectiu circadiari, amb el formant de base llatina circa, que vol dir ‘prop de’, i el mot diari.

El ritme circadiari té base biològica, i regula els períodes de son i de vetlla. Les possibles alteracions d’aquest ritme ens afecten en una mesura més o menys gran, de manera que el terme té ús en àrees com la neurociència, la recerca clínica, la psiquiatria, etc.

Confiem que us adapteu ben ràpidament al nou horari i que no us agafi gaire de sorpresa l’arribada de la fosca vespertina.

#termedelasetmana: estat de la qüestió

© Elsevier
© Elsevier

Aquesta setmana, concretament del 21 al 24 d’octubre —però amb activitats complementàries que s’allarguen més enllà d’aquestes dates—, es duu a terme a Barcelona la 15a Conferència Europea sobre la Sida, organitzada per la Societat Clínica Europea de la Sida (EACS, European AIDS Clinical Society). Es tracta d’un esdeveniment de gran relleu, que ofereix en el seu programa “state of the art plenary lectures” sobre la recerca en aquest camp.

En el nostre #termedelasetmana us recordem que la forma state of the art no es tradueix literalment (no es diu *estat de l’art), sinó que correspon a la forma estat de la qüestió.

En certs àmbits de la recerca més avançada l’anglès ha esdevingut la llengua d’intercanvi habitual entre els especialistes, però és important que aquests mateixos especialistes, quan divulguen els resultats de la recerca en àmbits més generalistes, facin servir les alternatives catalanes més adequades. Això afavoreix la comprensió del missatge i la concepció de la llengua pròpia com un vehicle apte per a la comunicació dins de la pròpia comunitat.

Ah, i si sou especialistes en el camp de la sida, us recordem que disposeu del Vocabulari multilingüe de la sida, dins de la nostra col·lecció de Diccionaris en Línia.

Què és i com s’escriu el chikungunya?

©James Gathany/CDC
©James Gathany/CDC

Darrerament, l’actualitat informativa ha posat en primer pla una malaltia fins ara poc comuna en el nostre territori: el chikungunya, conegut també com a febre chikungunya. Es tracta d’una infecció vírica, causada pel virus del chikungunya, que es manifesta amb una simptomatologia característica (febre, eritema i dolors articulars molt forts), tot i que cal confirmar-ne el diagnòstic amb proves serològiques o moleculars. La infecció es transmet per picades de mosquits, que fan de vectors del virus: concretament, el mosquit tigre (Aedes albopictus) i el mosquit de la febre groga (Aedes aegypti).

El nom chikungunya, que forma part d’aquestes denominacions, prové del makonde, una llengua bantu parlada al sud-est de Tanzània i al nord de Moçambic, en què significa ‘home que es doblega’. S’aplica a la malaltia per la posició encorbada que solen adoptar les persones que la pateixen, com a conseqüència del dolor intens a les articulacions.

Aquesta denominació ha estat incorporada al català probablement a través de l’anglès i a hores d’ara ja és pràcticament internacional. Això, i el fet que l’adaptació al sistema català donaria lloc a una forma gràficament molt allunyada de la denominació de partida (*xicungunya/*xikungunya/*txicungunya/*txikungunya?) i difícil d’identificar, fan preferible l’adopció directa del manlleu. La forma chikungunya no és un antropònim ni un topònim (a diferència, per exemple, de ebola) i s’escriu en minúscula en tots els contextos.

Pel que fa al gènere, s’ha donat prioritat al masculí, encara que en català el nom chikungunya també es documenta, amb menor freqüència, en femení. De fet, tant el masculí com el femení són possibles per als noms de malalties en llengua catalana, però la proposta que presentem es basa en l’ús majoritari (en català i en altres llengües romàniques) i en el caràcter de gènere no marcat que té el masculí en aquestes llengües.

Podeu consultar aquests termes amb la definició precisa i els equivalents en altres llengües al Cercaterm i també, més endavant, en el Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball.