#termedelasetmana: vacuna contra la febre groga

vacuna_contra_la_febre_groga

Les vacances s’acosten cada dia més. Si sou dels qui us agrada viatjar a països exòtics, fora dels circuits turístics més convencionals, és gairebé segur que coneixereu el #termedelasetmana que avui us proposem: la vacuna contra la febre groga, que també és coneguda com a vacuna FG i com a vacuna antiamaríl·lica.

La febre groga és una malaltia aguda, caracteritzada per febre, cefalàlgia i cruiximent general, agitació, fotofòbia, trastorns digestius, albuminúria i icterícia, que pot ser causada per un virus transmès per les picades de mosquits. Vist aquest quadre de símptomes, és lògic que els viatgers que han d’anar a zones de risc prenguin la precaució de vacunar-se.

Pel que fa a la denominació antiamaríl·lica, es tracta d’una forma que del mot castellà amarillo ha passat al francès (antiamaril) i al català. Recordem també que en català són sinònimes les formes vaccí i vacuna.

Si voleu ampliar la informació sobre aquesta i moltes altres vacunes, us convidem a visitar la Terminologia de les vacunes, amb 91 fitxes, i el Criteri sobre la denominació catalana de les vacunes, aprovat pel Consell Supervisor.

Els termes epigenoma i epigenètica, estan ben formats? A què fan referència?

epigenomaQuan els experts en salut ens alerten de la necessitat d’abandonar hàbits poc saludables, com ara el tabaquisme, l’exposició solar excessiva o el sedentarisme, tenen raons poderoses per fer-ho: aquestes pràctiques poden deixar marques en l’epigenoma i modificar la química de l’ADN mitjançant mecanismes epigenètics de regulació gènica que, per exemple, poden alterar la nostra edat biològica i fer que sigui molt més avançada que l’edat cronològica, o desencadenar malalties com el càncer.

Lepigenètica, denominació formada a partir del grec epi- (‘sobre’) i genètica (el camp de la biologia que estudia els fenòmens de l’herència i de la variació de les espècies), és la branca de la genètica que estudia els canvis hereditaris d’expressió gènica que no comporten una modificació en la seqüència del DNA. Anàlogament, si el genoma és el contingut total de DNA propi del conjunt de cromosomes d’una espècie, quan parlem de l’epigenoma d’un organisme, ens estem referint al conjunt dels canvis epigenètics del seu genoma.

Una de les característiques de l’epigenoma, doncs, és que no és estàtic i pot modificar-se al llarg de la nostra vida, com a conseqüència de les experiències que passem o de la influència del medi en què vivim. Aquesta mal·leabilitat de l’expressió gènica té implicacions directes: l’herència de l’ADN que rebem dels pares no és del tot determinant per saber si patirem o no una malaltia, perquè hi ha altres factors epigenètics que poden influir en l’expressió dels gens que portem. Així, la pràctica d’hàbits saludables i el desenvolupament de la nostra vida en un ambient allunyat de tòxics fa menys probable l’aparició d’alteracions químiques que ens deteriorin la salut a nivell cel·lular i molecular.

#termedelasetmana: trastorn primari del son

trastorn_primari_del_son

La Setmana dels Horaris, vinculada a la iniciativa per a la reforma horària, arriba un any més per mirar de carregar-nos de raons per impulsar un canvi en els costums socials, laborals i personals. Ens hi afegim i us proposem com a #termedelasetmana la forma trastorn primari del son.

Un dels molts beneficis que comportaria un canvi d’hàbits horaris és que ens permetria dormir més. Els estudis assenyalen que a Catalunya dormim de mitjana entre una i dues hores menys que a la majoria de països, i aquesta diferència pot arribar a les deu hores de menys setmanals en el cas dels adolescents.

El terme que destaquem fa referència precisament a una de les conseqüències que aquesta pèrdua d’hores de son pot arribar a comportar, i designa concretament el trastorn caracteritzat per una alteració persistent o recurrent en la qualitat i la quantitat del son, no atribuïble a cap malaltia física o trastorn mental ni induït per substàncies. Potser val la pena recordar que en aquest context, el son és masculí (i en altres exemples com ara “la qualitat del son”, “un bon son”, “l’estudi del son”, “un son reparador”); en canvi, es fa servir en femení quan es refereix a les ganes de dormir (“tinc molta son”, “la son el fa posar de mal humor”).

Al marge d’evitar trastorns de la salut com el que avui destaquem, avançar l’horari de certes activitats tindrà avantatges també en l’àmbit educatiu, laboral, comercial, d’oci… Sembla que hi ha prou raons per anar impulsant iniciatives que permetin fer efectiu el canvi!

L’atenció emocional pediàtrica: millorar la vida dels nens hospitalitzats

atencio_emocional_pediatrica

Tots ens sentim vulnerables davant de la malaltia, especialment si és una malaltia greu, llarga o que requereix hospitalització o seguiment hospitalari. Quan els afectats són nens, aquesta vulnerabilitat augmenta i és important intentar que visquin el temps d’hospitalització i les diferents intervencions a què s’han de sotmetre de la manera menys traumàtica possible. Cal tenir ben present, de fet, que com més ansietat pateix l’infant més difícil i dolorosa pot arribar a ser la seva recuperació, i que de vegades la mala experiència d’una simple punxada pot esdevenir un veritable trauma.

Als hospitals catalans existeix, des de fa ja uns anys, un servei destinat a promoure l’atenció adequada d’aquests infants i joves conegut entre els experts —majoritàriament, professionals de la salut i la psicologia— amb la denominació anglesa child life, que significa, literalment, ‘vida infantil’. És una denominació procedent dels Estats Units, on aquests programes van començar a implantar-se ja als anys seixanta, i remet a la necessitat que dins el procés de malaltia l’infant conservi, fins allà on sigui possible, la seva “vida d’infant”.

En català, el Consell Supervisor, amb l’acord dels especialistes de l’àmbit, ha fixat recentment la forma atenció emocional pediàtrica per a fer referència a aquest servei o programa consistent a proporcionar als nens i joves informació adaptada a la seva edat, sovint per mitjà del joc simbòlic i el foment de l’autoexpressió, sobre les intervencions i les teràpies a què s’han de sotmetre i sobre les repercussions que poden tenir en la seva vida quotidiana. El programa ofereix també informació, suport i orientació a la família dels malalts.

La forma aprovada en català s’allunya de la designació anglesa, però resulta, en canvi, molt més explicativa del concepte i més transparent per a qualsevol persona, sigui especialista o no. Aviat podreu consultar la fitxa completa d’aquest terme, amb arguments més extensos sobre la seva aprovació i sobre totes les formes tingudes en compte, a la Neoloteca i al Cercaterm.

Plantes que curen, fires que perduren

àloe

El dia 11 de maig se celebra el dia de Sant Ponç, patró dels herbolaris, i en diverses ciutats i viles de Catalunya s’organitzen fires en què les herbes remeieres són protagonistes.

La tradició de la fira de Sant Ponç té un origen medieval, i coincideix amb el moment en què moltes de les plantes remeieres estan en el moment de floració i de màxima esplendor.

Us hem preparat un material interactiu perquè us entretingueu a descobrir els efectes beneficiosos atribuïts a algunes de les plantes medicinals que es fan servir a casa nostra.

Hi veureu que l’all, l’àloe, l’arç blanc, l’àrnica, la cúrcuma, la farigola i el saüc poden tenir efectes analgèsics, antiespasmòdics, antiinflamatoris, antioxidants, antireumàtics, antisèptics, antitussígens, calmants, cicatritzants, per als blaus, depuratius, diürètics, fungicides, laxants, hipotensius, protectors hepàtics, sedants, tònics digestius i per al cor… Però no totes les plantes tenen tots aquests efectes, és clar: haureu d’anar-ho descobrint cas per cas.

I si us queden ganes de conèixer més detalls dels noms de cadascuna d’aquestes plantes, i de moltes altres, us convidem a consultar el diccionari en línia Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. Veureu que moltes plantes medicinals també reben altres noms populars que reflecteixen el seu ús remeier (per exemple, de l’àrnica també se’n diu herba de les caigudes o herba dels cops). Aquest recull és un autèntic tresor que potser no cura, però segur que us entretindrà una bona estona i us farà oblidar tots els mals.

#termedelasetmana: asma

asmaEl primer dimarts del mes de maig (aquest any 2017, el dia 2 de maig) se celebra el Dia Mundial de l’Asma, una jornada que pretén conscienciar sobre els problemes que causa aquesta malaltia a qui la pateix i de les possibilitats de tenir-la sota control si es porta una vida saludable. Un proposem, doncs, com a #termedelasetmana, el terme asma.

L’asma és una malaltia respiratòria causada per una contracció espasmòdica dels músculs bronquials, amb un procés inflamatori localitzat a la mucosa, que pot provocar sobretot accessos de dispnea, tos, ranera i opressió pectoral. Són tipus d’asma l’asma bronquial i l’asma al·lèrgica, si bé sovint asma s’utilitza com a sinònim de asma bronquial. La forma prové del grec ãsthma, que vol dir ‘ofec, panteix’.

Els pneumòlegs adverteixen de la importància d’un diagnòstic acurat i primerenc de la malaltia, que permeti actuar adequadament per controlar-ne els símptomes, i destaquen la necessitat de portar una vida saludable. També es considera important evitar els elements que contribueixen a la pol·lució de l’aire, un aspecte que precisament aquests dies s’ha tornat a posar en primer pla de l’actualitat atès que l’últim informe de l’Agència de Salut Pública de Barcelona indica que el 95 % dels ciutadans de la ciutat respiren partícules nocives en excés.

#termedelasetmana: neurorehabilitació

neurorehabilitacioAquesta setmana l’atenció dels mitjans de comunicació es focalitza especialment cap al tema de La Marató de TV3 d’aquest any: l’ictus i les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques. Des del TERMCAT ens afegim a les iniciatives que es duen a terme a l’entorn d’aquest tema amb la publicació d’un diccionari en línia amb la terminologia pròpia d’aquests problemes de salut, i, a més a més, dediquem el nostre #termedelasetmana a la forma neurorehabilitació.

El terme fa referència al procés clínic complex dirigit a restituir, minimitzar o compensar les alteracions funcionals aparegudes en la persona afectada per una discapacitat com a conseqüència d’una lesió del sistema nerviós.

La neurorehabilitació, doncs, és la millor manera de tractar les conseqüències dels problemes de salut que centren l’interès de La Marató d’aquest any. El nostre #termedelasetmana vol ser, també, un homenatge i un reconeixement a tots els professionals (metges rehabilitadors, professionals d’infermeria, fisioterapeutes, treballadors socials, etc.) que es dediquen a aquesta tasca de recuperació integral tan important.

#termedelasetmana: sida

cartell_sida_a_zero_2016Aquesta setmana, concretament el dia 1 de desembre, es commemora arreu el Dia Mundial de la Sida. Ens afegim als actes que es fan per fomentar la conscienciació al voltant d’aquesta malaltia i us proposem com a #termedelasetmana precisament el terme sida.

Fa referència a la malaltia corresponent a la darrera etapa de la infecció pel VIH (virus de la immunodeficiència humana), posterior a la fase crònica, caracteritzada per l’aparició d’infeccions oportunistes o de neoplàsies. El tractament amb antiretrovirals permet allargar la fase crònica en les persones afectades per la infecció, o fins i tot impedir que es manifesti la sida, però evitar la primoinfecció és fonamental: per això el lema d’aquest any posa el focus en la prevenció.

Des del punt de vista de la formació, es tracta d’un exemple prototípic de terme creat per lexicalització d’una sigla, la corresponent a síndrome d’immunodeficiència adquirida (SIDA), que, per la freqüència d’ús, s’acaba sentint i comportant com qualsevol altre mot de la llengua (i, doncs, s’escriu en minúscula). Tot i que ja és prou conegut, us recordem que en català aquesta forma és femenina (“la sida”), tal com correspon al terme síndrome (“la síndrome”) que trobem en el nucli de la sigla original.

#termedelasetmana: musicoteràpia

musicoterapia

“La música ho és tot. Arriba fins al més profund i va molt més enllà de les paraules, els medicaments i la teràpia, fins al lloc més màgic.”

Aquestes paraules en què el pianista James Rhodes (1975) posa en relació la música i la teràpia ens han fet pensar que en el dia de Santa Cecília, patrona de la música i dels músics, podíem destacar com a #termedelasetmana el terme musicoteràpia.

Amb aquesta forma ens referim al mètode terapèutic basat en la utilització de la música per a restablir, mantenir o millorar la salut mental, física i emocional d’una persona.

Des del punt de vista de la formació, es tracta d’un terme compost amb dos formants d’origen grec prou coneguts: la forma prefixada musico- prové del llatí mūsĭca, i aquest, del grec mousik; i teràpia ve del grec therapeía, que vol dir ‘servei, cura, atenció’.

#termedelasetmana: malaltia d’Alzheimer

malaltia_alzheimerEl 21 de setembre es commemora arreu el Dia Internacional de l’Alzheimer. La proposta és que durant tot el mes de setembre es duguin a terme accions per donar suport a la recerca i al tractament de la malaltia, que té una incidència considerable, i el dia 21 és el moment més destacat. Des del TERMCAT ens hi afegim amb el nostre #termedelasetmana, que és, evidentment, malaltia d’Alzheimer.

Es tracta d’un tipus de demència progressiva, de causa orgànica, caracteritzada per un dèficit de memòria que evoluciona cap a un deteriorament cognitiu global de les funcions superiors, cosa que determina la desadaptació social de la persona. El tractament a les persones afectades reclama una aproximació des de l’atenció integrada, de caràcter multidisciplinari. Per això trobareu diverses fitxes sobre el terme en els materials que consulta el Cercaterm, provinents de materials com el Diccionari de neurociència, el Diccionari de psiquiatria, el Diccionari de serveis socials o el Diccionari de fisioteràpia.

Des del punt de vista lingüístic, el terme es designa amb les formes malaltia d’Alzheimer o demència de tipus Alzheimer, en referència al cognom del metge alemany Alois Alzheimer. Com en la majoria dels termes creats a partir d’un nom propi, no es fa cap modificació ni adaptació en la grafia del nom. Ara bé, en contextos de divulgació, és habitual la reducció a alzheimer (en expressions com ara “fa temps que té alzheimer”): en aquest cas, es recomana que el mot s’escrigui en minúscula, atès que es fa servir com qualsevol altre nom de la llengua o, en el mateix àmbit, com qualsevol altre nom de malaltia (càncer, grip, pneumònia, etc.).

Per a més informació sobre aquest terme, podeu consultar també l’apunt Recerca contra l’Alzheimer, on trobareu molta altra terminologia que s’hi relaciona.