La denominació d’aquest grup sanguini es documenta igualment en català com a zero (0) i com a lletra o (O), en contextos escrits i orals.

Segons algunes fonts, els grups sanguinis van ser originalment anomenats A, B, i C, però C va esdevenir O, de la paraula alemanya ohne, que significa ‘sense’ (perquè és el grup que no té ni l’antigen A ni el B). I com que vol dir ‘sense’, és a dir, ‘zero’, els mateixos alemanys van començar a escriure sovint 0. Altres fonts indiquen que ja en origen la forma generalitzada en alemany va ser 0 ‘zero’, i que el canvi cap a O es va produir en la traducció cap a l’anglès, llengua en què la xifra es llegeix sovint com la lletra.

Sigui com sigui, en la tradició dels metges i traductors catalans hi ha una preferència per la forma 0 (zero), en què el zero indica l’absència dels antígens A i B. Tanmateix, la forma O (lletra o, normalment en majúscula), està molt implantada i també es documenta en contextos especialitzats, com ara en webs que difonen continguts propis de l’hematologia (per exemple, de bancs de sang).

Per tant, no hi ha arguments sòlids per prioritzar només una de les dues formes: es pot optar per una forma o per l’altra, sovint acompanyades del factor Rh positiu (+) o negatiu (–): O⁺/0⁺, O^–/0^–.