Vege… què?

vegetarianisme

Actualment la consolidació en la nostra societat de nous hàbits alimentaris fa que sigui molt recomanable saber ben bé què hi ha darrere de cada terme que utilitzem per a referir-nos-hi.

Possiblement el més utilitzat i conegut és el terme vegetarianisme (vegetarians els que en són adeptes), que designa el sistema d’alimentació basat en el consum d’aliments d’origen vegetal que exclou, més o menys radicalment, els d’origen animal.

Però hi ha també el vegetalisme (vegetalistes, els seguidors), que es defineix per ser una variant més radical de vegetarianisme que exclou totalment el consum d’aliments d’origen animal.

Entremig, hi trobaríem el flexitarianisme (seguit pels flexitarians), descrit com el règim alimentari bàsicament vegetarià que inclou el consum esporàdic de carn i peix.

I encara un altre: el veganisme (vegans, els partidaris d’aquest moviment), que és més que un simple règim alimentari perquè es refereix a l’estil de vida basat en el respecte pels animals que rebutja l’ús i el consum d’animals o de qualsevol producte o subproducte obtingut per mitjà de l’ús o la mort d’animals.

Hi ha termes, doncs, que designen opcions per a tots els gustos. Podeu consultar tota aquesta terminologia al Cercaterm.

#termedelasetmana: vacuna contra la febre groga

vacuna_contra_la_febre_groga

Les vacances s’acosten cada dia més. Si sou dels qui us agrada viatjar a països exòtics, fora dels circuits turístics més convencionals, és gairebé segur que coneixereu el #termedelasetmana que avui us proposem: la vacuna contra la febre groga, que també és coneguda com a vacuna FG i com a vacuna antiamaríl·lica.

La febre groga és una malaltia aguda, caracteritzada per febre, cefalàlgia i cruiximent general, agitació, fotofòbia, trastorns digestius, albuminúria i icterícia, que pot ser causada per un virus transmès per les picades de mosquits. Vist aquest quadre de símptomes, és lògic que els viatgers que han d’anar a zones de risc prenguin la precaució de vacunar-se.

Pel que fa a la denominació antiamaríl·lica, es tracta d’una forma que del mot castellà amarillo ha passat al francès (antiamaril) i al català. Recordem també que en català són sinònimes les formes vaccí i vacuna.

Si voleu ampliar la informació sobre aquesta i moltes altres vacunes, us convidem a visitar la Terminologia de les vacunes, amb 91 fitxes, i el Criteri sobre la denominació catalana de les vacunes, aprovat pel Consell Supervisor.

Els termes epigenoma i epigenètica, estan ben formats? A què fan referència?

epigenomaQuan els experts en salut ens alerten de la necessitat d’abandonar hàbits poc saludables, com ara el tabaquisme, l’exposició solar excessiva o el sedentarisme, tenen raons poderoses per fer-ho: aquestes pràctiques poden deixar marques en l’epigenoma i modificar la química de l’ADN mitjançant mecanismes epigenètics de regulació gènica que, per exemple, poden alterar la nostra edat biològica i fer que sigui molt més avançada que l’edat cronològica, o desencadenar malalties com el càncer.

Lepigenètica, denominació formada a partir del grec epi- (‘sobre’) i genètica (el camp de la biologia que estudia els fenòmens de l’herència i de la variació de les espècies), és la branca de la genètica que estudia els canvis hereditaris d’expressió gènica que no comporten una modificació en la seqüència del DNA. Anàlogament, si el genoma és el contingut total de DNA propi del conjunt de cromosomes d’una espècie, quan parlem de l’epigenoma d’un organisme, ens estem referint al conjunt dels canvis epigenètics del seu genoma.

Una de les característiques de l’epigenoma, doncs, és que no és estàtic i pot modificar-se al llarg de la nostra vida, com a conseqüència de les experiències que passem o de la influència del medi en què vivim. Aquesta mal·leabilitat de l’expressió gènica té implicacions directes: l’herència de l’ADN que rebem dels pares no és del tot determinant per saber si patirem o no una malaltia, perquè hi ha altres factors epigenètics que poden influir en l’expressió dels gens que portem. Així, la pràctica d’hàbits saludables i el desenvolupament de la nostra vida en un ambient allunyat de tòxics fa menys probable l’aparició d’alteracions químiques que ens deteriorin la salut a nivell cel·lular i molecular.

#termedelasetmana: trastorn primari del son

trastorn_primari_del_son

La Setmana dels Horaris, vinculada a la iniciativa per a la reforma horària, arriba un any més per mirar de carregar-nos de raons per impulsar un canvi en els costums socials, laborals i personals. Ens hi afegim i us proposem com a #termedelasetmana la forma trastorn primari del son.

Un dels molts beneficis que comportaria un canvi d’hàbits horaris és que ens permetria dormir més. Els estudis assenyalen que a Catalunya dormim de mitjana entre una i dues hores menys que a la majoria de països, i aquesta diferència pot arribar a les deu hores de menys setmanals en el cas dels adolescents.

El terme que destaquem fa referència precisament a una de les conseqüències que aquesta pèrdua d’hores de son pot arribar a comportar, i designa concretament el trastorn caracteritzat per una alteració persistent o recurrent en la qualitat i la quantitat del son, no atribuïble a cap malaltia física o trastorn mental ni induït per substàncies. Potser val la pena recordar que en aquest context, el son és masculí (i en altres exemples com ara “la qualitat del son”, “un bon son”, “l’estudi del son”, “un son reparador”); en canvi, es fa servir en femení quan es refereix a les ganes de dormir (“tinc molta son”, “la son el fa posar de mal humor”).

Al marge d’evitar trastorns de la salut com el que avui destaquem, avançar l’horari de certes activitats tindrà avantatges també en l’àmbit educatiu, laboral, comercial, d’oci… Sembla que hi ha prou raons per anar impulsant iniciatives que permetin fer efectiu el canvi!

Què hi ha darrere d’un superaliment?

superaliment

Per superaliment s’entén un aliment ric en nutrients que es considera especialment beneficiós per a la salut i el benestar.

Tot i que es tracta d’un terme amb una definició no gaire rigorosa i poc científica, és una denominació que està molt en voga darrerament per a referir-se de manera genèrica a tot un conjunt d’aliments naturals procedents especialment de plantes, fruits, llavors, arrels, etc., amb gran quantitat de nutrients altament absorbibles i assimilables per l’organisme.

Així, reben aquest nom aliments de tota la vida tradicionals a casa nostra com el cacau, la magrana, el pol·len, els nabius o els gerds; però també serveix per a altres aliments exòtics poc coneguts a casa nostra fins no fa gaire com la maca, la xia, les baies de goji, la quinoa, els germinats o algues com el kombu.

Podeu consultar aquesta terminologia al Cercaterm.