L’atenció emocional pediàtrica: millorar la vida dels nens hospitalitzats

atencio_emocional_pediatrica

Tots ens sentim vulnerables davant de la malaltia, especialment si és una malaltia greu, llarga o que requereix hospitalització o seguiment hospitalari. Quan els afectats són nens, aquesta vulnerabilitat augmenta i és important intentar que visquin el temps d’hospitalització i les diferents intervencions a què s’han de sotmetre de la manera menys traumàtica possible. Cal tenir ben present, de fet, que com més ansietat pateix l’infant més difícil i dolorosa pot arribar a ser la seva recuperació, i que de vegades la mala experiència d’una simple punxada pot esdevenir un veritable trauma.

Als hospitals catalans existeix, des de fa ja uns anys, un servei destinat a promoure l’atenció adequada d’aquests infants i joves conegut entre els experts —majoritàriament, professionals de la salut i la psicologia— amb la denominació anglesa child life, que significa, literalment, ‘vida infantil’. És una denominació procedent dels Estats Units, on aquests programes van començar a implantar-se ja als anys seixanta, i remet a la necessitat que dins el procés de malaltia l’infant conservi, fins allà on sigui possible, la seva “vida d’infant”.

En català, el Consell Supervisor, amb l’acord dels especialistes de l’àmbit, ha fixat recentment la forma atenció emocional pediàtrica per a fer referència a aquest servei o programa consistent a proporcionar als nens i joves informació adaptada a la seva edat, sovint per mitjà del joc simbòlic i el foment de l’autoexpressió, sobre les intervencions i les teràpies a què s’han de sotmetre i sobre les repercussions que poden tenir en la seva vida quotidiana. El programa ofereix també informació, suport i orientació a la família dels malalts.

La forma aprovada en català s’allunya de la designació anglesa, però resulta, en canvi, molt més explicativa del concepte i més transparent per a qualsevol persona, sigui especialista o no. Aviat podreu consultar la fitxa completa d’aquest terme, amb arguments més extensos sobre la seva aprovació i sobre totes les formes tingudes en compte, a la Neoloteca i al Cercaterm.

#termedelasetmana: asma

asmaEl primer dimarts del mes de maig (aquest any 2017, el dia 2 de maig) se celebra el Dia Mundial de l’Asma, una jornada que pretén conscienciar sobre els problemes que causa aquesta malaltia a qui la pateix i de les possibilitats de tenir-la sota control si es porta una vida saludable. Un proposem, doncs, com a #termedelasetmana, el terme asma.

L’asma és una malaltia respiratòria causada per una contracció espasmòdica dels músculs bronquials, amb un procés inflamatori localitzat a la mucosa, que pot provocar sobretot accessos de dispnea, tos, ranera i opressió pectoral. Són tipus d’asma l’asma bronquial i l’asma al·lèrgica, si bé sovint asma s’utilitza com a sinònim de asma bronquial. La forma prové del grec ãsthma, que vol dir ‘ofec, panteix’.

Els pneumòlegs adverteixen de la importància d’un diagnòstic acurat i primerenc de la malaltia, que permeti actuar adequadament per controlar-ne els símptomes, i destaquen la necessitat de portar una vida saludable. També es considera important evitar els elements que contribueixen a la pol·lució de l’aire, un aspecte que precisament aquests dies s’ha tornat a posar en primer pla de l’actualitat atès que l’últim informe de l’Agència de Salut Pública de Barcelona indica que el 95 % dels ciutadans de la ciutat respiren partícules nocives en excés.

Fem fitnes per tenir una bona condició física o per estar en forma?

fitnes

En el Dia Internacional de l’Activitat Física, us fem unes consideracions sobre els termes fitnes, condició física i forma física.

El terme fitnes és l’adaptació catalana del manlleu anglès fitness, d’ús molt estès i utilitzat habitualment en contextos de llengua general. Designa el conjunt de pràctiques físiques, dutes a terme generalment en un centre esportiu, que juntament amb uns hàbits alimentaris i terapèutics adequats tenen com a objectiu aconseguir una bona condició física. Apareix en la formació d’altres termes com ara sala de fitnes, pilota de fitnes, fitnes cardiovascular (cardiofitnes o càrdio), etc.

Convé distingir aquest terme dels relacionats condició física i forma. Mentre que la condició física és l’estat general de la capacitat física i psicomotora d’una persona, la forma és la condició física d’un esportista per a la pràctica d’un esport en un moment determinat.

Així, doncs, us encoratgem a practicar el tipus de fitnes que més us plagui per tenir una bona condició física i estar en forma.

#termedelasetmana: neurorehabilitació

neurorehabilitacioAquesta setmana l’atenció dels mitjans de comunicació es focalitza especialment cap al tema de La Marató de TV3 d’aquest any: l’ictus i les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques. Des del TERMCAT ens afegim a les iniciatives que es duen a terme a l’entorn d’aquest tema amb la publicació d’un diccionari en línia amb la terminologia pròpia d’aquests problemes de salut, i, a més a més, dediquem el nostre #termedelasetmana a la forma neurorehabilitació.

El terme fa referència al procés clínic complex dirigit a restituir, minimitzar o compensar les alteracions funcionals aparegudes en la persona afectada per una discapacitat com a conseqüència d’una lesió del sistema nerviós.

La neurorehabilitació, doncs, és la millor manera de tractar les conseqüències dels problemes de salut que centren l’interès de La Marató d’aquest any. El nostre #termedelasetmana vol ser, també, un homenatge i un reconeixement a tots els professionals (metges rehabilitadors, professionals d’infermeria, fisioterapeutes, treballadors socials, etc.) que es dediquen a aquesta tasca de recuperació integral tan important.

#termedelasetmana: sida

cartell_sida_a_zero_2016Aquesta setmana, concretament el dia 1 de desembre, es commemora arreu el Dia Mundial de la Sida. Ens afegim als actes que es fan per fomentar la conscienciació al voltant d’aquesta malaltia i us proposem com a #termedelasetmana precisament el terme sida.

Fa referència a la malaltia corresponent a la darrera etapa de la infecció pel VIH (virus de la immunodeficiència humana), posterior a la fase crònica, caracteritzada per l’aparició d’infeccions oportunistes o de neoplàsies. El tractament amb antiretrovirals permet allargar la fase crònica en les persones afectades per la infecció, o fins i tot impedir que es manifesti la sida, però evitar la primoinfecció és fonamental: per això el lema d’aquest any posa el focus en la prevenció.

Des del punt de vista de la formació, es tracta d’un exemple prototípic de terme creat per lexicalització d’una sigla, la corresponent a síndrome d’immunodeficiència adquirida (SIDA), que, per la freqüència d’ús, s’acaba sentint i comportant com qualsevol altre mot de la llengua (i, doncs, s’escriu en minúscula). Tot i que ja és prou conegut, us recordem que en català aquesta forma és femenina (“la sida”), tal com correspon al terme síndrome (“la síndrome”) que trobem en el nucli de la sigla original.