És adequat el verb hangarar? I hangaratge?

CC Wikimedia Commons / Arch
CC Wikimedia Commons / Arch

La forma hangarar, referida a l’acció de posar una aeronau en un hangar, no sembla que de moment tingui gaire ús en català (en té força més hangaratge, que és el nom d’acció que en deriva). En principi, doncs, semblaria que es pot traduir per perífrasis alternatives del tipus aparcar a l’hangar, guardar a l’hangar, etc.

Tot i això, hi ha diversos arguments a favor d’acceptar hangarar:

  • Ha donat lloc al derivat hangaratge.
  • Així com hangarar es podria substituir, sembla molt difícil trobar alternatives vàlides a hangaratge, amb contextos a Internet del tipus “espai de plataforma i hangaratge”, “drets d’hangaratge”,”l’hangaratge de les aeronaus”, “serveis de benzina i hangaratge”, etc.
  • Hi ha formes paral·leles en totes les llengües consultades: anglès to hangar, castellà hangarar, francès hangarer, italià angarare.
  • Es pot considerar una forma ben construïda. En català se sol recórrer al prefix en– per crear verbs que indiquen l’acció de posar a dintre de l’espai representat pel nom del qual deriven (capsa → encapsar, terra → enterrar, botella → embotellar, etc.); tot i això, es pot evitar en noms començats per a– o e– (avenc → avencar-se i, amb matisos diferents, acció → accionar), a més d’algun cas esporàdic com plaça → plaçar. En aquest cas, ni l’eufonia ni el paral·lelisme amb altres llengües permeten la creació d’una forma *enhangarar.

Per tant, es poden considerar vàlides tant les formes hangarar com hangaratge, tot i que convé no oblidar l’existència d’alternatives per al verb, tenint en compte que sembla que actualment té un ús molt baix.

Mode de transport o mitjà de transport? Són el mateix?

De vegades, per exemple quan el tren ens porta per qui sap quins paratges bellíssims, quan una frenada de l’autobús ens dificulta la lectura o quan ens acostem a l’enèsim peatge, ens podem plantejar si som usuaris d’un mode de transport o d’un mitjà de transport.

Doncs bé, d’alguna manera totes dues respostes són correctes, però això no vol dir que signifiquin exactament el mateix.

Així, mode de transport es refereix al medi en què es produeix un transport, de manera que podem parlar de mode ferroviari, mode viari, mode marítim, mode aeri etc.

En canvi, mitjà de transport apunta al sistema concret amb què s’efectua el transport a dintre d’aquell medi. Per exemple, el tren, el metro i el tramvia dintre el mode ferroviari; el cotxe i l’autobús dintre el mode viari; les barques, barcasses i vaixells dintre el mode marítim, i els avions, avionetes i helicòpters dintre el mode aeri.

És cert que saber-ho no ens farà més agradables ni més econòmics els desplaçaments, però, per contra, aquesta diferència terminològica sí que serveix, i molt, a l’hora de fer recomptes i planificacions que permetin millorar la mobilitat d’una població o una zona i fer-la màximament sostenible.

#termedelasetmana: operador turístic

Aquesta setmana, del 4 al 6 d’abril, té lloc a Barcelona el Saló Internacional del Turisme a Catalunya. El turisme és un sector amb una importància cabdal en l’economia del país, i la terminologia pròpia de l’àmbit viu una difusió generalitzada. En el #termedelasetmana us recordem el terme operador turístic, la proposta catalana normalitzada que permet evitar l’anglicisme tour operator. Els operadors turístics solen vendre els seus productes a agències de viatges, motiu pel qual també es denominen agències de viatges majoristes o majoristes de viatges.

Si voleu ampliar els coneixements sobre terminologia relacionada amb el turisme, us podem recomanar la consulta del Lèxic de transport turístic i de la Terminologia de fires i congressos, que recullen els termes propis d’aquestes especialitats.

sobrereserva: #termedelasetmana

sobrereserva

Ès època de vacances i hem triat com a  #termedelasetmana sobrereserva (en anglès,overbooking), de l’àmbit del turisme i l’hoteleria, que fa referència a l’acció d’una empresa del sector turístic d’acceptar una reserva de places per a un allotjament, un viatge o una activitat superior al nombre de places realment disponibles, amb l’objectiu de cobrir possibles anul·lacions i no-presentacions i assegurar-se una ocupació plena.