#termedelasetmana: serveis de terra

serveisDeTerra

A l’estiu la majoria dels aeroports experimenten un considerable augment en els nivells d’ús. La terminologia que s’hi relaciona, doncs, també es fa més freqüent, i apareix en notícies i converses. Per això, us proposem com a #termedelasetmana un d’aquests termes propis dels aeroports: serveis de terra.

Fa referència al conjunt de serveis que una companyia aèria proporciona als passatgers, els tripulants i les aeronaus en un aeroport, ja sigui directament o bé per mitjà d’una empresa subcontractada. Per exemple, són serveis de terra la facturació i el transport d’equipatges, el servei d’àpats, el proveïment de combustible, el manteniment de les aeronaus, etc.

Des del punt de vista formal, es tracta d’un sintagma descriptiu, que té la particularitat de fer-se servir en plural perquè designa un conjunt. Sovint, i com sol passar amb altres termes del mateix sector, s’hi fa referència amb el manlleu anglès handling, que fins i tot forma part del nom d’alguna de les empreses que ofereixen aquests serveis.

Si necessiteu més terminologia relacionada amb els aeroports, us aconsellem que visiteu aquesta completa infografia.

Monocicle, cicleta, solowheel o roda: com és millor dir-ne?

roda_electrica

És segur que els heu vist passar més d’una vegada: drets i impàvids, amb els peus a banda i banda d’una roda alta i prima i les mans a la butxaca. Com si la roda avancés sola i ells només es deixessin portar —tot i que en realitat és la pressió sobre els pedals el que serveix per a dirigir-la. Això si no és que vosaltres mateixos us hi desplaceu…

Però com n’hem de dir, d’aquest vehicle? Doncs bé, el TERMCAT proposa anomenar-lo roda elèctrica, que és la forma que es va normalitzar ara fa cosa d’un any, en consens amb especialistes de l’àmbit (sobretot, de la Regidoria de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona).

És cert que també hi ha qui en diu *monocicles (elèctrics, autoequilibrats, etc.), qui considera que fan pinta de ser *cicletes i fins puristes que les coneixen com a *solowheels, amb referència a la marca que els va comercialitzar per primer cop.

Tanmateix, roda elèctrica és un nom senzill i transparent, que, a més, quan el context ho permeti, es pot escurçar a roda. I punt. O és que no es tracta, essencialment, d’una roda?

A més, aquesta denominació emparenta el vehicle de les mans a la butxaca amb altres vehicles autoequilibrats igualment trencadors: la plataforma elèctrica (no cal dir-ne *hoverboard, és la plataforma amb dues rodes petites) i la plataforma de manillar (o *Segway, que és la plataforma de dues rodes grosses i un manillar central per a agafar-se i guiar-la).

Trobareu les fitxes de la roda elèctrica, la plataforma elèctrica i la plataforma de manillar al Cercaterm.

Dooring? Emportada? Què és?

emportada

La denominació catalana proposada per a dooring és emportada. En l’àmbit de la circulació viària, aquest terme fa referència a l’acció de copejar un ciclista, o bé fer-lo caure a terra o fer-lo xocar amb un altre vehicle quan s’obre sense precaució la porta d’un cotxe. El cas més habitual és el dels ciclistes, tot i que la persona perjudicada també pot ser un motorista o algun altre usuari d’un vehicle de mobilitat personal. Per mirar d’evitar l’emportada, se sol recomanar d’acostumar-se a obrir la porta amb el braç més allunyat, la qual cosa obliga a fer una torsió del cos i ajuda a veure més fàcilment si ve algú.

La forma emportada s’ha creat a partir de porta, de manera paral·lela a l’anglesa dooring (de door) i a la documentada en francès emportiérage (de portière). En català, a més, es produeix una interferència semàntica amb el verb emportar-se que pot ajudar a fer més transparent el sentit del terme, d’acord amb els sentits que emportar-se té en la llengua general de ‘treure, llevar, amb violència’ i també ‘arrossegar’.

Podeu consultar la fitxa terminològica d’aquest terme al Cercaterm.

#termedelasetmana: accidentalitat

accidentalitat

Durant aquests mesos d’estiu augmenten els trajectes en cotxe, en moto o en bicicleta. I com que aquests trajectes de vegades es duen a terme en un context de vacances o de temps d’oci, es pot afavorir un cert relaxament en l’atenció o en el compliment de les mesures de seguretat. Per això, us proposem com a #termedelasetmana la forma accidentalitat.

El terme fa referència al nombre d’accidents de trànsit que es produeixen en un punt d’una via, una zona, etc., en un període de temps determinat. Té com a sinònima la denominació sinistralitat, que és utilitzada sobretot en el context de les assegurances.

Des del punt de vista de la formació, es tracta d’un exemple de terme creat per sufixació: a partir de la base accident (que prové del llatí accĭdens ‘que s’esdevé d’improvís’), es forma l’adjectiu accidental i, amb un nou sufix, el substantiu accidentalitat.

Quan estigueu de vacances, doncs, mireu de relaxar-vos tant com pugueu, però mai al volant o al manillar. I si el terme us interessa, per motius professionals o personals, en trobareu molts més de relacionats al Diccionari de seguretat viària.

 

#termedelasetmana: de baix cost

de_baix_cost

Entre les notícies relacionades amb els aeroports catalans sovint apareix l’expressió que us proposem com a #termedelasetmana: de baix cost.

El terme complet és línia aèria de baix cost, i es refereix a la línia aèria (o aerolínia) que basa el seu negoci en l’oferta de tarifes baixes gràcies a la reducció dels costos d’explotació, especialment els relacionats amb les condicions d’utilització dels aparells i els serveis proposats als passatgers.

Convé tenir en compte que, estrictament, de baix cost no és sinònim de barat o de preu baix, ja que el cost pot ser baix però no necessàriament ho ha de ser el preu. Tot i així, a vegades s’utilitzen indistintament totes dues formes.

Si teniu la sort d’enxampar una bona oferta en els propers bitllets que compreu en una línia aèria de baix cost, doncs, podreu celebrar que s’ha combinat el baix cost i el bon preu, però ni així no caldrà que feu servir l’expressió anglesa low cost.

Hoverboards que no volen, segways indesxifrables, vehicles sense nom

segways

El 2015 vam arribar, a bord de la Terra, al futur que alguns ja havíem vist el 1989 en el cine. I, a diferència del que passava a Retorn al futur 2, en la realitat no hi havia ningú que es desplacés pels aires sobre un monopatí volador. Els equilibris, tal com passa en temps de crisi, més aviat els fèiem a frec de terra. I sobre rodes.

Però si el monopatí volador no existia, sí que començava a agafar força la paraula que el designava a la pel·lícula: hoverboard. Aplicada com a nom comercial a un aparell que, tot i no volar, és ben interessant des d’un punt de vista tecnològic: es tracta d’una plataforma transversal, amb una roda a cada banda, que no s’aguanta en equilibri només per la perícia de l’usuari sinó que disposa d’un sistema giroscòpic que l’estabilitza un cop connectat.

És una tecnologia compartida amb aparells similars però de rodes més grosses i manillar (coneguts com segways) o d’una sola roda central amb un pedal a cada banda (que se solen anomenar solowheels, monocicles, etc.).

Per trobar-los un nom adequat en català, el Consell Supervisor del TERMCAT va estudiar aquests termes (i altres també de mobilitat sostenible) conjuntament amb diversos especialistes, sobretot de la Regidoria de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona. I les formes finalment normalitzades, aprovades per consens amb els especialistes consultats, són:

• plataforma elèctrica (per a les plataformes transversals de dues rodes petites, o *hoverboards)

• plataforma de manillar (per a les plataformes transversals de dues rodes grosses i manillar, o *segways)

• roda elèctrica (per a les rodes úniques, de grans dimensions i amb un pedal a cada banda, o *solowheel, *monocicle, etc.).

Perquè resulta que temps enllà, superat el futur del 2015 i consolidats aquests petits prodigis tecnològics, tenim un gros problema de noms: té sentit anomenar hoverboard (literalment, ‘planxa que se sosté en l’aire’) allò que s’arrossega per terra?; si recorrem a noms comercials actuals (són noms comercials hoverboard, segway, solowheel), com n’han de dir les altres marques dels productes equiparables?; sent aparells pròxims, no haurien de tenir noms relacionats?, i, encara, és que no podem trobar formes catalanes, que ens resultin més fàcils d’entendre i de pronunciar?

Davant d’això, els noms triats són descriptius, curts (si el context ho permet, en podem dir només plataformes i rodes), subratllen la utilització d’un motor d’energia sostenible i ja tenen un cert ús, a més d’estar avalats pels especialistes. I eviten conscientment, pel que fa a les plataformes, qualsevol referència a patinet o monopatí (perquè la disposició de les plataformes és perpendicular al sentit de la marxa, i no longitudinal), igual que eviten monocicle per a la roda (perquè és una forma culta i obligaria a anomenar bicicles les plataformes).

Per tant, quan arribin els monopatins voladors, és a dir els autèntics hoverboards, haurem d’empescar-nos un nom nou. Empescar-nos un nom nou i aprendre a mantenir-hi l’equilibri. Mentrestant, ja farem prou aguantant-nos a sobre les terrenals plataformes elèctriques, plataformes de manillar i rodes elèctriques. Aguantant-nos-hi o bé esquivant-les i, per què no?, admirant-les, per la facilitat, la suavitat i l’enginy amb què es desplacen.

Properament us informarem de les altres formes normalitzades en el camp canviant dels desplaçaments sostenibles.

Viatgem per obligació o per ocupació?

viatgers-tren_jeremy-segrottSi ens desplacem amb un mitjà de transport forçats per circumstàncies externes, sovint cap a la feina o els estudis, és senyal que som viatgers obligats; ens delaten, és clar, la cara de son, la poca comunicació o, en general, la falta de ganes. En canvi, el dia que ens desplacem empesos només per la nostra elecció (camí d’un paratge natural, la taula dels sogres, una cita engrescadora o un pavelló d’esport infantil), pertanyem a la classe teòricament més relaxada dels viatgers no obligats.

Igualment, si el tren, l’autobús o el metro ens traslladen cada dia a la mateixa hora en direcció a la feina o els estudis, som de ple dret viatgers ocupacionals, mentre que si un dia aïllat agafem un mitjà de transport al nostre aire ens podem considerar viatgers no ocupacionals.

També pot ser que agafem cada dia i a la mateixa hora el mateix transport entre dues poblacions diferents. Això indica que som de l’espècie dels viatgers pendulars, coneguda sobretot perquè els seus desplaçaments tenen la regularitat d’un pèndol. A diferència dels que només cal que canviïn de carrer o de barri. O que avui són aquí, demà camparan per una altra comarca i demà passat exploraran un altre continent o un asteroide qualsevol dels que poblen l’univers.

Aquestes oposicions configuren classificacions paral·leles, que agrupen els viatgers segons la voluntarietat del viatge, la repetició i la finalitat o bé la pertinença de l’origen i la destinació a municipis diferents. Sovint els resultats se sobreposen, però no acaben de coincidir: una visita al metge és obligada, però no és ocupacional ni pendular; un viatge aïllat a un centre laboral diferent del nostre és obligat i ocupacional, però no és pendular, etc.

Des del moment que posem el peu en un mitjà de transport, doncs, passem a representar un tipus determinat de viatger. Engrossim la variable d’un esquema. I l’estudi de totes les variables permet fer un retrat precís dels hàbits de desplaçament en una àrea determinada, amb l’objectiu d’ajustar-hi el transport públic pel que fa a la naturalesa del mitjà, els trajectes i la freqüència.

Determinar quins patrons segueixen els desplaçaments de llarg recorregut a l’interior d’una zona és, per tant, el primer pas per a aconseguir una mobilitat sostenible.

És adequat el terme megacamió?

megacamioEl terme megacamió es pot considerar adequat lingüísticament: s’ha creat adjuntant a la base camió la forma prefixada mega-, variant de megalo-, del mot grec mégas, ‘gran’. És un terme que designa un camió de més de 25 metres de llargada i de pes superior a les 60 tones. Recentment el terme és d’actualitat pel debat a l’entorn dels aspectes de seguretat i de sostenibilitat, entre d’altres, relacionats amb aquesta mena de vehicles, i està pendent la regulació de la circulació de megacamions per les carreteres catalanes.

Megacamió és la forma més àmpliament estesa en totes les llengües (francès: mégacamion; anglès: megatruck; castellà: megacamión) i utilitzada ja en la documentació de la legislació europea. Es documenten molts altres noms per a designar aquest concepte, que depenen del registre i del lloc, especialment en anglès (monster-truck, gigaliner, B-train, ecoliner, eurocombi) i en francès (éco combi, maxi-camion, gigaliner). Es constata, però, que les formes amb mega– són les que tenen més consens internacional.

#termedelasetmana: aparcament d’enllaç

CC Tony_Atking
CC Tony_Atking

La Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, que es duu a terme entre l’11 i el 18 d’octubre, es fa aquest any sota el lema “Tria, canvia, combina”. Proposa una cerca de noves formes de mobilitat que permetin allunyar-se del domini absolut del cotxe particular per anar cap a un transport més sostenible, segur i saludable. Canviant la manera de desplaçar-se es poden augmentar els nivells d’activitat física, contribuir a millorar la qualitat de l’aire de les ciutats i ajudar a prevenir els accidents de trànsit.

Per adequar-nos a aquest lema, us proposem com a #termedelasetmana el terme aparcament d’enllaç o aparcament de dissuasió, que és un aparcament de gran capacitat connectat amb mitjans de transport públic que s’ofereixen com a alternativa a l’ús del vehicle privat i que generalment serveix per a disminuir el trànsit a l’interior d’una població.

Us animem a participar en alguna de les iniciatives que s’organitzen durant aquesta setmana i, sobretot, a plantejar-vos la possibilitat d’alguna tria, d’algun canvi o d’alguna combinació que us permeti contribuir a la millora de la mobilitat.

És adequat el verb hangarar? I hangaratge?

CC Wikimedia Commons / Arch
CC Wikimedia Commons / Arch

La forma hangarar, referida a l’acció de posar una aeronau en un hangar, no sembla que de moment tingui gaire ús en català (en té força més hangaratge, que és el nom d’acció que en deriva). En principi, doncs, semblaria que es pot traduir per perífrasis alternatives del tipus aparcar a l’hangar, guardar a l’hangar, etc.

Tot i això, hi ha diversos arguments a favor d’acceptar hangarar:

  • Ha donat lloc al derivat hangaratge.
  • Així com hangarar es podria substituir, sembla molt difícil trobar alternatives vàlides a hangaratge, amb contextos a Internet del tipus “espai de plataforma i hangaratge”, “drets d’hangaratge”,”l’hangaratge de les aeronaus”, “serveis de benzina i hangaratge”, etc.
  • Hi ha formes paral·leles en totes les llengües consultades: anglès to hangar, castellà hangarar, francès hangarer, italià angarare.
  • Es pot considerar una forma ben construïda. En català se sol recórrer al prefix en– per crear verbs que indiquen l’acció de posar a dintre de l’espai representat pel nom del qual deriven (capsa → encapsar, terra → enterrar, botella → embotellar, etc.); tot i això, es pot evitar en noms començats per a– o e– (avenc → avencar-se i, amb matisos diferents, acció → accionar), a més d’algun cas esporàdic com plaça → plaçar. En aquest cas, ni l’eufonia ni el paral·lelisme amb altres llengües permeten la creació d’una forma *enhangarar.

Per tant, es poden considerar vàlides tant les formes hangarar com hangaratge, tot i que convé no oblidar l’existència d’alternatives per al verb, tenint en compte que sembla que actualment té un ús molt baix.