Etiqueta: transports

#termedelasetmana: hidrogen verd

TermcatDeixa un comentari

Ben aviat us presentarem una infografia interactiva, Els colors de l’hidrogen, en què mirem d’explicar gràficament les diferències entre els termes que estan creats afegint un color a la base hidrogen. De moment, però, en aquest #termedelasetmana us proposem de fixar-nos en l’hidrogen verd.

També se’n pot dir hidrogen net o hidrogen renovable, i fa referència a l’hidrogen obtingut de l’aigua mitjançant un procés d’electròlisi basat en electricitat extreta de fonts d’energies renovables, en un procés que no genera emissions de carboni a l’atmosfera. L’hidrogen verd suma l’avantatge de la sostenibilitat en la generació a l’avantatge de l’hidrogen de no produir emissions de carboni quan s’utilitza com a combustible en un motor de combustió interna o una pila de combustible.

Pel que fa al transport, es considera que l’hidrogen verd podria acabar substituint els carburants com a combustible alternatiu en el transport pesant (terrestre, marítim i fins i tot aeronàutic), en què el sistema de bateries elèctriques comportaria un augment molt gran de pes; en canvi, per als vehicles particulars les bateries semblen la solució més eficient.

Com es veu en les formes sinònimes, amb els adjectius net i renovable, el color verd s’associa, des de ja fa uns quants anys, a situacions i processos respectuosos amb el medi ambient, a l’ecologia, a la preservació de la natura, etc., i especialment en casos com aquest en què es posa en contrast amb altres colors en els termes hidrogen blanc, hidrogen groc, hidrogen rosa, hidrogen turquesa, hidrogen blau, hidrogen gris, hidrogen marró i hidrogen negre.

Si teniu curiositat per descobrir què caracteritza cada tipus d’hidrogen, estigueu atents a la propera difusió de la infografia.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: descarbonització

TermcatDeixa un comentari

La Setmana Europea de la Mobilitat ha proposat, aquest any 2022, que posem l’atenció en el terme que us destaquem com a #termedelasetmana: descarbonització.

Fa referència a la reducció de la dependència dels combustibles fòssils i de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, generalment d’una manera progressiva. La descarbonització es considera una de les accions imprescindibles en l’actual situació d’emergència climàtica.

El terme carboni és a la base d’aquest terme, però amb un significat que ha adoptat fa relativament poc. Carboni designa estrictament un element químic, però segurament a partir del terme diòxid de carboni, en l’àmbit del medi ambient i la crisi climàtica ha passat a designar el conjunt de gasos amb efecte d’hivernacle que s’emeten a l’atmosfera. Si bé des del punt de vista de la química aquest nou ús del terme carboni podia considerar-se sorprenent i fins i tot inadequat, amb el pas dels anys s’ha consolidat, tant en català com paral·lelament en les llengües de l’entorn. En vam parlar amb més detall en aquest apunt.

Per a la creació del terme descarbonització s’han aplicat simultàniament dos processos de derivació: a la base carboni s’hi han afegit dos sufixos, el verbalitzador –itzar (que crearia el verb carbonitzar) i el nominalitzador –ció, que permet crear el substantiu corresponent (carbonització); i a més, l’adjunció del prefix des– permet donar al conjunt del terme el sentit contrari.

Trobareu el terme descarbonització tant en el Diccionari de l’emergència climàtica com en el Diccionari de mobilitat sostenible, al costat de molts altres termes ben rellevants si teniu interès en aquests àmbits temàtics.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: flota captiva

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana us presentarem una important actualització del Diccionari de mobilitat sostenible, i per això us proposem com a #termedelasetmana un dels termes que hi podreu trobar: el terme flota captiva.

Fa referència al conjunt de vehicles de transport de persones o mercaderies assignats a un mateix organisme o una mateixa entitat, de titularitat pública o privada, que presten servei en un entorn urbà, sovint seguint rutes preestablertes. La previsibilitat de les rutes i la utilització d’una base per als vehicles que no estan de servei permeten ajustar les flotes captives als criteris de mobilitat sostenible. Per exemple, buscant alternatives als motors de combustió interna, optimitzant els trajectes i planificant acuradament els punts i la durada de les recàrregues d’energia necessàries.

El concepte s’oposa especialment a un altre terme de la mateixa àrea, flota grisa, que és el conjunt de vehicles particulars que els treballadors d’una empresa utilitzen per a complir les obligacions laborals d’aquesta empresa. Les flotes grises representen un problema important per a la mobilitat sostenible, ja que, en no constar com a propietat de l’empresa, és més difícil gestionar-les de manera unitària i no estan obligades a seguir cap mena de legislació que no sigui la pròpia dels vehicles particulars.

La base del terme és el mot flota, que ve del llatí flŭctus ‘onada’; d’aquest sentit sembla que passà a designar el conjunt de gent que es mou com una onada, i d’aquí el conjunt de vehicles. Aquest nom és complementat per l’adjectiu captiva, també d’origen llatí, llengua en què ja tenia el sentit de ‘privat de llibertat’.

I potser no serà sobrer que recordem que, en el cas de flota grisa, l’adjectiu gris grisa té dues terminacions en català (un vestit gris, una faldilla grisa), i per tant no és adequat dir flota *gris.

Si us interessen els termes relacionats amb la mobilitat sostenible, estigueu atents, perquè ben aviat podreu consultar una versió actualitzada del Diccionari de mobilitat sostenible, amb uns 280 termes relatius a desplaçaments, gestió, mitjans de transport, ferrocarrils, transport per cable, fonts d’energia, combustibles, etc.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: alliberament

TermcatDeixa un comentari

L’actualitat informativa d’aquesta setmana destaca, entre altres aspectes, el fet que des d’ara ja no cal pagar peatge en algunes autopistes catalanes. Per a fer referència a aquest fet es fa servir la forma que us proposem com a #termedelasetmana: alliberament.

El verb alliberar té, entre altres sentits, el de treure o salvar algú d’algun mal o d’alguna molèstia, i per això es considera adequat parlar de l’alliberament de peatges. Per metonímia també és habitual l’expressió alliberament d’autopistes. És un ús paral·lel al que fa temps que es fa servir en el cas de la telefonia, en què s’alliberen telèfons o contractes quan queden exempts d’alguna càrrega o obligació contractual.

En canvi, tot i que de vegades es faci servir, no es considera adequada la forma *liberalització de peatges (o *liberalització d’autopistes), atès que el verb liberalitzar vol dir ‘fer liberal o més liberal’, i entre els sentits de liberal no n’hi ha cap que s’adeqüi a aquest context.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: gruix de neu

TermcatDeixa un comentari

Aquests dies les notícies ens informen de les conseqüències de les intenses nevades i, en fer-ho, fan servir sovint el terme que us proposem com a #termedelasetmana: gruix de neu.

Fa referència a la distància perpendicular en centímetres entre la superfície d’una calçada i la superfície de la capa de neu que la cobreix.

Tot i que el terme no presenta cap dificultat aparent (és un sintagma descriptiu semànticament transparent), és important tenir en compte que no es considera adequada la forma *espessor (de neu) que de vegades es pot sentir o llegir. Així, es diu que a tal indret “el gruix de neu ha arribat als 40 cm”, però no “*l’espessor de neu”.

Podeu consultar el terme, amb els equivalents en altres llengües, al Cercaterm, en dues fitxes provinents del Diccionari de trànsit i del Diccionari de la neu.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: operador turístic

TermcatDeixa un comentari

operador-turistic

L’actualitat informativa ha tornat a fer ben visible el terme que us proposem com a #termedelasetmana: operador turístic.

Sovint anomenades amb la forma anglesa tour operators, el terme fa referència a les empreses turístiques que projecten, elaboren i organitzen serveis turístics i viatges combinats a gran escala. Els operadors turístics solen vendre els seus productes a agències de viatges, motiu pel qual també es denominen agències de viatges majoristes o majoristes de viatges. Quan venen tant a particulars com a agències es denominen, específicament, agències de viatges majoristes detallistes o majoristes detallistes.

La forma operador turístic és relativament recent, creada per calc de la forma anglesa. La base operador, d’arrel llatina, adquireix aquí un sentit emparentat amb l’original ‘que opera’, és a dir, ‘que duu a terme l’obra que li és pròpia’. L’adjectiu turístic —d’origen anglès tot i que creat sobre la base francesa tour ‘volta’— limita i concreta l’àmbit temàtic de referència.

Destaquem el terme arran de les notícies sobre la fallida d’un dels grans operadors turístics d’àmbit internacional, però també perquè aquesta setmana, concretament el dia 27 de setembre, se celebra el Dia Mundial del Turisme. Si us interessen els termes d’aquest sector professional, us recomanem de tenir a mà l’enllaç del Lèxic de transport turístic, en què trobareu més de dos-cents termes específics en onze llengües diferents: alemany, anglès, aromanès, castellà, català, cors, francès, gallec, ladí, occità i sard.

A què correspon la sigla VTC?

Termcat1 comentari

vehicle_transport_conductor

Fins fa relativament poc, el transport públic motoritzat a disposició d’una persona o un petit grup es reduïa als taxis i als taxistes, que, negres i grocs, quasi sempre blancs o encara d’algun altre color, ja havien passat a formar part del nostre petit paisatge.

Però fa uns pocs anys van aparèixer els vehicles de transport amb conductor (més coneguts per la sigla VTC), sovint berlines de negre rigorós, que aprofitaven les llicències ja existents de conducció de limusines per a ocupar part de l’espai taxista. De la mà de multinacionals, es van escampar ràpidament arreu d’Europa.

De cara als usuaris, què diferencia taxis i vehicles de transport amb conductor? Bàsicament, que els taxis poden circular lliurement per l’espai públic i agafar clients en qualsevol moment, mentre que els VTC només poden ocupar l’espai públic quan estan fent un servei i, a més, han de ser reservats amb antelació.

Amb quanta antelació? Ah, això depèn, i dependrà, de la legislació de cada país i de la força que pugui fer cada col·lectiu. D’una banda, els que consideren que se’ls agafa la feina; de l’altra, els que parlen de trencar monopolis.

I és que paradoxalment, per més que el món virtual avanci, cada vegada ens resulta més imprescindible traslladar-nos ràpidament d’una punta a l’altra de la geografia…

#termedelasetmana: serveis de terra

TermcatDeixa un comentari

serveisDeTerra

A l’estiu la majoria dels aeroports experimenten un considerable augment en els nivells d’ús. La terminologia que s’hi relaciona, doncs, també es fa més freqüent, i apareix en notícies i converses. Per això, us proposem com a #termedelasetmana un d’aquests termes propis dels aeroports: serveis de terra.

Fa referència al conjunt de serveis que una companyia aèria proporciona als passatgers, els tripulants i les aeronaus en un aeroport, ja sigui directament o bé per mitjà d’una empresa subcontractada. Per exemple, són serveis de terra la facturació i el transport d’equipatges, el servei d’àpats, el proveïment de combustible, el manteniment de les aeronaus, etc.

Des del punt de vista formal, es tracta d’un sintagma descriptiu, que té la particularitat de fer-se servir en plural perquè designa un conjunt. Sovint, i com sol passar amb altres termes del mateix sector, s’hi fa referència amb el manlleu anglès handling, que fins i tot forma part del nom d’alguna de les empreses que ofereixen aquests serveis.

Si necessiteu més terminologia relacionada amb els aeroports, us aconsellem que visiteu aquesta completa infografia.

Monocicle, cicleta, solowheel o roda: com és millor dir-ne?

TermcatDeixa un comentari

roda_electrica

És segur que els heu vist passar més d’una vegada: drets i impàvids, amb els peus a banda i banda d’una roda alta i prima i les mans a la butxaca. Com si la roda avancés sola i ells només es deixessin portar —tot i que en realitat és la pressió sobre els pedals el que serveix per a dirigir-la. Això si no és que vosaltres mateixos us hi desplaceu…

Però com n’hem de dir, d’aquest vehicle? Doncs bé, el TERMCAT proposa anomenar-lo roda elèctrica, que és la forma que es va normalitzar ara fa cosa d’un any, en consens amb especialistes de l’àmbit (sobretot, de la Regidoria de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona).

És cert que també hi ha qui en diu *monocicles (elèctrics, autoequilibrats, etc.), qui considera que fan pinta de ser *cicletes i fins puristes que les coneixen com a *solowheels, amb referència a la marca que els va comercialitzar per primer cop.

Tanmateix, roda elèctrica és un nom senzill i transparent, que, a més, quan el context ho permeti, es pot escurçar a roda. I punt. O és que no es tracta, essencialment, d’una roda?

A més, aquesta denominació emparenta el vehicle de les mans a la butxaca amb altres vehicles autoequilibrats igualment trencadors: la plataforma elèctrica (no cal dir-ne *hoverboard, és la plataforma amb dues rodes petites) i la plataforma de manillar (o *Segway, que és la plataforma de dues rodes grosses i un manillar central per a agafar-se i guiar-la).

Trobareu les fitxes de la roda elèctrica, la plataforma elèctrica i la plataforma de manillar al Cercaterm.

Dooring? Emportada? Què és?

TermcatDeixa un comentari

emportada

La denominació catalana proposada per a dooring és emportada. En l’àmbit de la circulació viària, aquest terme fa referència a l’acció de copejar un ciclista, o bé fer-lo caure a terra o fer-lo xocar amb un altre vehicle quan s’obre sense precaució la porta d’un cotxe. El cas més habitual és el dels ciclistes, tot i que la persona perjudicada també pot ser un motorista o algun altre usuari d’un vehicle de mobilitat personal. Per mirar d’evitar l’emportada, se sol recomanar d’acostumar-se a obrir la porta amb el braç més allunyat, la qual cosa obliga a fer una torsió del cos i ajuda a veure més fàcilment si ve algú.

La forma emportada s’ha creat a partir de porta, de manera paral·lela a l’anglesa dooring (de door) i a la documentada en francès emportiérage (de portière). En català, a més, es produeix una interferència semàntica amb el verb emportar-se que pot ajudar a fer més transparent el sentit del terme, d’acord amb els sentits que emportar-se té en la llengua general de ‘treure, llevar, amb violència’ i també ‘arrossegar’.

Podeu consultar la fitxa terminològica d’aquest terme al Cercaterm.