Etiqueta: ciències socials

Homofòbia, lesbofòbia, gaifòbia… Què vol dir cada terme?

TermcatDeixa un comentari

homofobia_LGTBAquestes formes no són sinònimes. El terme homofòbia designa l’aversió a l’homosexualitat o als homosexuals, és a dir, a les persones que senten atracció sexual per persones del seu mateix sexe, ja siguin homes o dones.

El terme està format amb el prefix d’origen grec homo-, que tot i que equival estrictament a ‘igual’ o ‘el mateix’, recentment ha estès el significat i ha passat a fer referència també a ‘homosexual’ (home homosexual o dona homosexual), sense relació semàntica amb el substantiu home, del llatí homo, hominis.

El terme homofòbia és, doncs, un genèric, un hiperònim, de lesbofòbia (‘aversió al lesbianisme o a les lesbianes’, és a dir, a les dones homosexuals) i de gaifòbia (‘aversió als gais’, és a dir, als homes homosexuals), que són els termes que es poden utilitzar en els casos en què sigui necessari especificar el tipus concret d’homofòbia.

A banda, en el mateix àmbit són usuals també els termes transfòbia (‘aversió a la transidentitat o als transgèneres’) i bifòbia (‘aversió a la bisexualitat o als bisexuals’). Si voleu aprofundir en el coneixement de la terminologia d’aquest àmbit, podeu consultar el diccionari en línia Vocabulari terminològic LGBT (lèsbic, gai, bisexual i transgènere).

És adequat parlar de emergència habitacional?

TermcatDeixa un comentari

emergencia-d-habitatgeDes de fa uns dies l’actualitat informativa ha posat en primer terme l’expressió emergència habitacional. En català, la forma més adequada d’anomenar aquest concepte és emergència d’habitatge. Segons el context, es poden fer servir també altres expressions com ara emergència en l’àmbit de l’habitatge, que és la forma que apareix en la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica.

Habitacional és un adjectiu que s’ha creat amb l’adjunció del sufix –al —que aporta un valor de ‘relatiu a’— al substantiu habitació, que té el sentit de ‘acció d’habitar’ i, més freqüentment, de ‘cambra’ o ‘habitacle’. En aquest cas, doncs, no és prou ajustat semànticament, i és més precís fer servir el substantiu habitatge (segons el diccionari normatiu, ‘casa, part de la casa o pis, apta per a habitar-hi’).

Com se’n diu de les persones que migren?

xarxesDeixa un comentari

Migrant

El verb migrar és un verb normatiu que significa ‘anar d’un lloc a un altre, especialment d’una regió a una altra per residir-hi’. Aquest verb té dos derivats: emigrar (migrar des del punt de vista del lloc que es deixa) i immigrar (migrar des del punt de vista del lloc on s’arriba). Tant en el cas d’emigrar com d’immigrar, generalment, el referent geogràfic és un país. Una persona emigra de Suècia a Singapur, però no de Balaguer a Reus.

La persona que migra és un migrant o, si es vol, una persona migrant. Les llengües properes utilitzen formes paral·leles. Per exemple, en castellà, migrante; en francès, migrant; en anglès, migrant o migrator. Curiosament, la denominació catalana paral·lela a l’anglesa migrator —migrador—, en català s’aplica als ocells i altres animals que passen periòdicament d’una regió o un clima a un altre, no a les persones.

Depenent del punt de vista geogràfic, i amb l’exemple que hem vist abans, aquest migrant, vist des de Suècia és un emigrant i vist des de Singapur és un immigrant.

Pel que fa a qüestions formals, migrant és un nom invariable: un migrant, una migrant. En francès, en canvi, un migrant, une migrante.

Podeu consultar les fitxes d’aquests termes al Cercaterm.

El príncep Carles d’Anglaterra és un lobbista o un lobista?

xarxesDeixa un comentari

La forma adequada en català d’aquest terme és lobbista, amb dues b perquè està format a partir de lobby. El terme lobbista vol dir ‘membre d’un lobby’ i lobby és un manlleu anglès normalitzat en català amb aquesta forma per a designar un grup de persones influents que intenta activament de persuadir els poders públics perquè es legisli o s’emprengui una acció determinada en benefici dels seus interessos.

Un cop introduït i acceptat el manlleu en un sistema lingüístic, adopta en general les característiques morfològiques de la llengua d’arribada. En aquest cas, el terme lobby fa el plural lobbys, seguint les normes morfològiques pròpies regulars del català per a la flexió de plural.

El terme permet, a més, la creació de derivats com ara lobbista i lobbisme (‘Conjunt d’accions dutes a terme per un lobby per persuadir els poders públics perquè es legisli o s’emprengui una acció determinada en benefici dels seus interessos o sense lesionar-los’). La y de la forma original cau pel contacte amb la vocal inicial dels sufixos –ista, –isme.

Podeu consultar les fitxes d’aquests termes i de la flexió de plural dels manlleus al Cercaterm.

#termedelasetmana: terra enganxós

xarxesDeixa un comentari

La metàfora, tan utilitzada i fins i tot reivindicada per poetes com Neruda, és també un dels recursos més utilitzats en la creació de terminologia. Es tracta de fer servir un mot o una expressió que literalment vol dir una cosa per a expressar-ne una altra que té una certa semblança amb aquella.

És el cas del #termedelasetmana que avui destaquem: terra enganxós. El terme no fa referència al seu sentit literal, sinó a la imatge que transmet. Amb l’expressió terra enganxós es designa la barrera invisible que conformen les tasques i càrregues que culturalment s’associen a les dones i que impedeixen el desenvolupament de la seva carrera professional en igualtat de condicions que els homes.

És un terme creat recentment, amb equivalents formats paral·lelament en castellà (suelo pegajoso) i en anglès (sticky floor), molt relacionat conceptualment amb un altre terme creat també per metàfora i que vam destacar no fa gaires setmanes: sostre de vidre. Són dues maneres diferents d’expressar una realitat encara massa present.

El gihad o la jihad?

xarxesDeixa un comentari

El terme normatiu recollit en el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans és gihad. Es tracta de l’adaptació al català del terme àrab جهاد , ‘esforç’, ‘lluita’. Igual que en àrab, en català en fem un substantiu masculí.

Es tracta d’un terme que es pot referir a dos conceptes: d’una banda, l’esforç de superació i de resistència que fan els musulmans contra el mal, tant en l’àmbit individual com dins de la comunitat; i de l’altra, la guerra encaminada a l’expansió i a la defensa de l’islam.

Els termes catalans derivats més usuals són gihadisme i gihadista.

La grafia amb j inicial és habitual en altres llengües. Ha tingut i encara té presència en català (jihad, jihadisme, jihadista), fins i tot en algun diccionari, però la majoria dels especialistes avalen l’adaptació amb g-, tal com consta al diccionari normatiu.

#termedelasetmana: cooperació al desenvolupament

xarxesDeixa un comentari
Imatge cedida per Família d'Hetauda
Imatge cedida per Família d’Hetauda

L’any 2015 és la data límit que es va fixar per a assolir els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni; per això, el Parlament Europeu ha declarat aquest any l’Any Europeu pel Desenvolupament. Per sumar-nos a aquest esdeveniment des de la terminologia, el #termedelasetmana és cooperació al desenvolupament.

La cooperació al desenvolupament és un tipus de cooperació internacional, segurament el més conegut. Està destinada a promoure el progrés econòmic i social, el desenvolupament sostenible, la reducció de la pobresa i la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, i a incidir sobre les causes que generen desigualtats.

La cooperació al desenvolupament la promouen organitzacions no governamentals per al desenvolupament, organitzacions internacionals, països, entitats locals o regionals, i també organitzacions de la societat civil.

Podeu consultar aquest terme i altres de relacionats en el Diccionari de cooperació al desenvolupament, un nou diccionari de la col·lecció Diccionaris en Línia del TERMCAT que s’acaba de publicar.

#termedelasetmana: classe inversa

xarxes1 comentari

Aquests dies els mitjans de comunicació s’han fet ressò d’un concepte relacionat amb l’educació, que fa referència a un nou tipus d’aprenentatge. Nascut als Estats Units, el concepte arriba vehiculat per la forma anglesa flipped classroom, i en català ja té una forma normalitzada, que destaquem com a #termedelasetmana: classe inversa.

Amb aquesta metodologia, els alumnes accedeixen als continguts formatius fora de l’aula, per mitjà de materials digitals sovint en format audiovisual, i durant les hores de presència a l’aula reben atenció personalitzada i realitzen activitats pensades per a consolidar els coneixements.

Us convidem a consultar la fitxa del terme. Hi podreu veure els equivalents en altres llengües, i especialment els criteris que va tenir en compte el Consell Supervisor del TERMCAT a l’hora d’aprovar la proposta catalana corresponent i de descartar altres alternatives possibles.

#termedelasetmana: transparència

xarxesDeixa un comentari

Aquesta setmana es vota al Parlament de Catalunya la Proposició de llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern, que es preveu que entri en vigor d’aquí a sis mesos.

Es tracta d’una iniciativa gairebé pionera a escala europea que permetrà conèixer des d’informació sobre contractes i concursos públics fins al cost de les campanyes de publicitat institucional o la remuneració, dietes i indemnitzacions de treballadors públics i alts càrrecs.

Per la rellevància que té, doncs, en l’actualitat informativa, transparència és el nostre #termedelasetmana, que definim com a “Qualitat d’una organització que informa de manera clara, precisa, oportuna, honesta i completa sobre les decisions i les activitats que afecten la societat, l’economia i el medi i que té voluntat de comunicar-les.”

La llei inclou la Generalitat, els ajuntaments i entitats locals, les empreses públiques, les privades que rebin diners públics, les universitats, els partits polítics, les patronals, els sindicats i els lobbys.

Si voleu veure més informació sobre termes relacionats amb la responsabilitat social de les empreses, les organitzacions i l’Administració pública, us convidem a consultar el Vocabulari de la responsabilitat social i el Portal de la Transparència del Govern de la Generalitat.

#termedelasetmana: voluntariat

xarxesDeixa un comentari
http://www.volunteeractioncounts.org/en/
http://www.volunteeractioncounts.org/en/

El dia 5 de desembre és el Dia Internacional dels Voluntaris. Les Nacions Unides veuen en aquesta jornada una “ocasió única per als voluntaris i organitzacions de celebrar els seus esforços, de compartir els seus valors i de promoure la seva feina”.

Des del TERMCAT ens hi afegim amb el nostre #termedelasetmana, que és voluntariat: “Acció de prestar un servei cívic o social dins el marc d’una entitat sense ànim de lucre, de manera lliure i voluntària i sense rebre a canvi cap tipus de remuneració econòmica, que comporti un compromís d’actuació a favor de la societat i de la persona”.

En aquesta època de l’any es multipliquen les iniciatives solidàries i les crides a la mobilització per contribuir a una distribució més justa dels recursos i al finançament de projectes adreçats al bé comú. És un bon moment per dedicar un homenatge a totes les persones que, ja sigui un dia a l’any, o, encara millor, molts dies cada any, dediquen el seu temps i els seus esforços als altres, només pel desig de construir un món una mica més just.

Si voleu veure tota la informació sobre aquest terme, i sobre altres termes relacionats, us convidem a visitar el Diccionari de serveis socials, que forma part de la nostra col·lecció de Diccionaris en línia.