Aquestes formes no són sinònimes. El terme homofòbia designa l’aversió a l’homosexualitat o als homosexuals, és a dir, a les persones que senten atracció sexual per persones del seu mateix sexe, ja siguin homes o dones.
El terme està format amb el prefix d’origen grec homo-, que tot i que equival estrictament a ‘igual’ o ‘el mateix’, recentment ha estès el significat i ha passat a fer referència també a ‘homosexual’ (home homosexual o dona homosexual), sense relació semàntica amb el substantiu home, del llatí homo, hominis.
El terme homofòbia és, doncs, un genèric, un hiperònim, de lesbofòbia (‘aversió al lesbianisme o a les lesbianes’, és a dir, a les dones homosexuals) i de gaifòbia (‘aversió als gais’, és a dir, als homes homosexuals), que són els termes que es poden utilitzar en els casos en què sigui necessari especificar el tipus concret d’homofòbia.
A banda, en el mateix àmbit són usuals també els termes transfòbia (‘aversió a la transidentitat o als transgèneres’) i bifòbia (‘aversió a la bisexualitat o als bisexuals’). Si voleu aprofundir en el coneixement de la terminologia d’aquest àmbit, podeu consultar el diccionari en línia Vocabulari terminològic LGBT (lèsbic, gai, bisexual i transgènere).
Des de fa uns dies l’actualitat informativa ha posat en primer terme l’expressió emergència habitacional. En català, la forma més adequada d’anomenar aquest concepte és emergència d’habitatge. Segons el context, es poden fer servir també altres expressions com ara emergència en l’àmbit de l’habitatge, que és la forma que apareix en la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica.






