Des de fa uns dies l’actualitat informativa ha posat en primer terme l’expressió emergència habitacional. En català, la forma més adequada d’anomenar aquest concepte és emergència d’habitatge. Segons el context, es poden fer servir també altres expressions com ara emergència en l’àmbit de l’habitatge, que és la forma que apareix en la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica.

Habitacional és un adjectiu que s’ha creat amb l’adjunció del sufix –al —que aporta un valor de ‘relatiu a’— al substantiu habitació, que té el sentit de ‘acció d’habitar’ i, més freqüentment, de ‘cambra’ o ‘habitacle’. En aquest cas, doncs, no és prou ajustat semànticament, i és més precís fer servir el substantiu habitatge (segons el diccionari normatiu, ‘casa, part de la casa o pis, apta per a habitar-hi’).