#termedelasetmana: equitat de gènere

equitat-genere

Aquesta setmana està marcada per la celebració, diumenge dia 8 de març, del Dia Internacional de les Dones. Des del TERMCAT ens afegirem a la commemoració amb la publicació, divendres dia 6, d’un diccionari específic de Terminologia de les dones en el món laboral. I avui us en proposem un dels termes com a #termedelasetmana: equitat de gènere.

Fa referència al principi que, a partir del reconeixement de la diferència entre homes i dones a la societat, pretén assolir la igualtat d’oportunitats per canviar l’escenari cap a una societat igualitària.

La base del terme és el substantiu equitat, que prové del llatí aequĭtas ‘igualtat’, i designa una noció relacionada amb la justícia natural, d’allò que és degut a cadascú, al marge del que pugui establir la justícia legal. El complement de gènere concreta l’àmbit de referència, amb un ús del substantiu gènere que es refereix a la construcció social i cultural basada en les diferències biològiques entre els sexes que assigna diferents característiques emocionals, intel·lectuals i comportamentals a dones i homes, variables segons la societat i l’època històrica.

Si teniu interès en altres conceptes relacionats, consulteu a partir de divendres la Terminologia de les dones en el món laboral, que inclourà una quarantena de termes definits i amb els equivalents en castellà, francès i anglès.

Els drets de l’infant, en un nou diccionari i una infografia interactiva del TERMCAT

DL_drets-infant

Coincidint amb el Dia Universal de la Infància i el 30è aniversari de l’adopció de la Convenció dels Drets de l’Infant a l’Assemblea General de les Nacions Unides, el TERMCAT publica avui la Terminologia dels drets de l’infant, una obra en línia elaborada pel Centre de Terminologia que posa a l’abast dels usuaris 48 termes relacionats amb els drets recollits en aquesta Convenció.

Tant els termes en català com els equivalents en altres llengües s’han creat o adaptat a partir del text de la Convenció, així com de reculls terminològics i documents explicatius relacionats. Les definicions que acompanyen aquests termes no són estrictament terminològiques, sinó que contenen un resum dels punts més importants dels articles de la Convenció corresponents.

Cada fitxa terminològica inclou la denominació en català, una definició, equivalents en castellà, anglès i francès i, si escau, notes complementàries que amplien la informació de la definició. Per exemple, s’hi poden consultar termes referits a drets, com ara dret a l’educació, dret a la privacitat, dret al joc i a l’esbarjo; a llibertats, com ara llibertat d’opinió o llibertat d’associació, o a principis, com ara principi de responsabilitat dels pares.

La publicació del diccionari es complementa amb una infografia interactiva sobre els drets recollits en la Convenció dels Drets de l’Infant. La Síndica de Greuges de Barcelona ha col·laborat en aquesta infografia i es farà càrrec de l’edició i difusió de la versió en format pòster.

Amb la publicació en línia es fa accessible la terminologia a tots els usuaris potencials, experts en drets de l’infant, estudiants, professionals del sector educatiu i d’altres sectors al servei de la infància, infants, famílies, pares i tota mena de lectors interessats en aquesta matèria, amb l’objectiu de divulgar tant com sigui possible els drets recollits en la Convenció dels Drets de l’Infant, el tractat internacional amb més ratificacions de la història i que repre-senta el reconeixement a escala internacional dels infants com a ciutadans i com a subjectes de drets.

La Terminologia dels drets de l’infant forma part de la col·lecció Diccionaris en Línia del web del TERMCAT, que actualment ofereix fins a 147 títols dedicats a diversos àmbits d’especialitat.

#termedelasetmana: llibertat d’expressió

llibertat-expressio

Aquesta setmana hem publicat un diccionari que ens fa una il·lusió especial: la Terminologia dels drets de l’infant, basada en la Convenció sobre els Drets de l’Infant adoptada per les Nacions Unides ara fa precisament 30 anys. Com a mostra d’un dels termes que conté, us proposem el #termedelasetmana llibertat d’expressió.

La llibertat d’expressió queda recollida en aquest diccionari, d’acord amb el text de la Convenció, com la llibertat de l’infant de manifestar públicament idees, opinions i sentiments, i de cercar, rebre i difondre informació, sense limitació de fronteres.

Des del punt de vista lingüístic, es tracta d’una formació sintagmàtica ben transparent, en què a la base llibertat (del llatí libertas, amb el mateix significat) s’afegeix el complement d’expressió (també d’origen llatí), que n’especifica el tipus.

La llibertat d’expressió és un dels grans conceptes en què es basa l’organització de les societats avançades, i com a tal és present en documents com la Convenció sobre els Drets de l’Infant, que, a partir del consens internacional, pretenen oferir una orientació i un guiatge als Estats perquè en facin objecte d’especial protecció. Per ajudar a fer-ne la màxima difusió, hem preparat també una infografia interactiva amb els drets que s’hi recullen.

Maltractament de la gent gran

maltractament_gent_gran

Cal un Dia mundial per a la presa de consciència de l’abús i el maltractament envers la gent gran? Doncs sí, perquè és una de les formes de violència més ocultes i desconegudes, tal com ho defineix l’OMS, i és una qüestió de drets humans, i un problema social i de salut. Per això, des de fa uns quants anys, cada 15 de juny aquest dia mundial ens ha d’interpel·lar a plantejar-nos en quina mena de societat vivim i en quina volem viure. I no caldria dir que hauríem d’aspirar a viure en una societat lliure de violències.

El maltractament de la gent gran és violència, perquè és un dany físic o moral causat de manera no accidental, sinó volguda, a una persona gran. Generalment, s’esdevé dins l’àmbit familiar, però també en institucions, i el cometen les persones o les institucions que se suposa que en tenen cura, mitjançant l’ús de la violència física o psicològica o bé per negligència en l’atenció. De fet, cada vegada que la vulnerabilitat i la fragilitat d’una persona la situa sota el domini d’una altra, és a dir que depèn d’una altra per viure, hi ha risc de maltractament.

I la vulnerabilitat d’una persona no tan sols la causen problemes de salut, física o mental, sinó també una situació socioeconòmica precària, o canvis en l’organització social i familiar que han provocat una desvinculació de les famílies i la soledat de la gent gran, o factors culturals generals, com ara la consideració negativa de l’envelliment i la vellesa. Aquest darrer factor ha fet necessari crear un neologisme per descriure situacions, potser no del tot noves, però sí més esteses actualment, com és la discriminació per l’edat, l’edatisme. Per sort, tanmateix, pren força un terme que ja no és nou però que s’ha de promoure i ha de ser més vigent que mai, l’envelliment actiu.

Com a societat tenim la responsabilitat de no permetre que es produeixin maltractaments, a ningú. A ningú. Tal com alguns experts han exposat, per exemple, al Protocol marc d’actuació del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, una de les formes de generar maltractaments és silenciar-los, o també consentir que es mantinguin models d’atenció inadequats.

Trobareu tota aquesta terminologia i altra terminologia relacionada al Cercaterm i als diccionaris en línia de Serveis socials i d’Atenció integrada.

#termedelasetmana: sociologia

sociologia

El terme d’aquesta setmana no és que surti als diaris digitals, ni que sigui tema de debat a la televisió, ni que se’n parli a casa a l’hora de sopar o en una assemblea de treballadors, ni que sigui sobre la taula dels que decideixen els pressupostos o les polítiques públiques, però sí que té a veure amb tot això i amb moltes coses més, perquè la sociologia és una disciplina de coneixement que intenta comprendre i explicar els fenòmens socials; per això com a ciència social té a veure amb tots els àmbits de la vida de les persones en societat i com les societats s’organitzen i es relacionen.

Tampoc és un terme que presenti dubtes d’escriptura, de pronúncia o de traducció, però el volem destacar perquè és el terme principal d’un nou diccionari en línia consultable al web del TERMCAT, el Diccionari de sociologia.

#termedelasetmana: interculturalitat

interculturalitat

Aquesta setmana hem presentat el Vocabulari d’acollida, un recull elaborat en el marc del projecte Narratives interculturals de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i amb la col·laboració del Centre de Normalització Lingüística L’Heura. Per això, us proposem com a #termedelasetmana un dels termes que hi podeu trobar: interculturalitat.

Fa referència a la situació d’una societat en què les diferents cultures que hi conviuen s’interrelacionen i s’enriqueixen mútuament.

Es tracta d’un terme creat per derivació i composició: a partir de la base substantiva d’origen llatí cultura es crea l’adjectiu cultural, al qual s’adjunta el prefix inter– (que prové del mot llatí inter, que vol dir ‘entre’, ‘mútuament’) i dona intercultural; i sobre aquesta formació, amb el sufix nominalitzador –itat es crea el substantiu interculturalitat.

Us convidem a conèixer aquest i els altres termes recollits al Vocabulari d’acollida, un projecte en què ens ha fet molta il·lusió poder col·laborar.

Termes a l’entorn del 8 de Març

Durant la setmana del 8 de Març hem estat compartint per les xarxes uns quants termes que tenen una relació directa amb les reivindicacions pròpies del Dia de la Dona. Són termes com ara dret a la igualtat de remuneració (que ha estat també el nostre #termedelasetmana), igualtat de fet, igualtat de dret o feminisme. Us els recordem plegats en aquest apunt.

dretigualtatremugif

igualtatdefetGIFigualtatdedretGIFGIFFeminismedefinitiu

I, per descomptat, en podíem haver triat i destacat molts altres, com ara doble presència, drets reproductius, sostre de vidre, terra enganxós, sororitat… Us convidem a conèixer els termes i els conceptes que vehiculen, per contribuir també des de la terminologia a les reivindicacions pròpies de la jornada d’avui.

Què és l’accentisme?

accentisme

Quan es produeix una discriminació per raó de gènere, d’ètnia, de religió o de lloc d’origen ens n’adonem de seguida i la denunciem. Però hi ha altres classes de discriminació que de vegades costen de veure, perquè històricament s’han considerat comportaments naturals, normals. Una d’aquestes discriminacions és l’accentisme, l’actitud o comportament discriminatori envers una persona a causa de l’accent amb el qual s’expressa, en la seva llengua materna o en una segona llengua, que li ocasionen un perjudici.

Els judicis de valor sobre l’accent d’una persona són prejudicis. No cal posar exemples perquè a mesura que aneu llegint aquest text us en van venint al cap, un darrere l’altre. I, com hem dit més amunt, això es pot donar en una mateixa llengua —els accents més “nobles” i els accents que “fan riure”—, i també en l’accent amb què una persona s’expressa en una llengua que no és la seva, encara que en tingui un domini excel·lent.

El terme accentisme està format a partir del nucli accent —entonació particular, manera de pronunciar peculiar— i l’adjunció del sufix –isme, paral·lelament a les formes de l’anglès accentism i del francès accentisme. El castellà ha optat per la forma hablismo.

Trobareu la fitxa d’aquest terme, amb la definició i els equivalents en altres llengües al Cercaterm i a la Consulteca, el diccionari que recull les fitxes terminològiques elaborades pel TERMCAT a partir de les consultes fetes pels usuaris al Servei de Consultes.

Com podem dir think tank en català?

fabrica_idees

Si hi ha un terme que condensa un concepte amb una imatge contundent aquest és think tank. L’anglès té la virtut de ser una llengua creadora de termes, per la simple raó que les societats creadores de conceptes i de continguts en molts sectors són angloparlants. La feina de les altres llengües, les llengües en què s’expressen les societats receptores, és trobar paraules tan encertades com ens semblen les angleses.

En el cas d’un think tank, una organització que intervé en la vida política d’una societat mitjançant la producció de coneixements, la difusió de valors o l’anàlisi dels sistemes polítics i de les polítiques públiques, hem hagut de cercar i recercar, pensar i repensar, preguntar i repreguntar per arribar al resultat que aquí us exposem.

En català podem dir-ne fàbrica d’idees o laboratori d’idees. Totes dues denominacions arrosseguen una imatge del tot adient. Fàbrica d’idees indueix a pensar en producció industrial d’idees, coneixement, opinions, en quantitat, fetes d’acord amb uns patrons ideològics. L’altra denominació proposada, laboratori d’idees, ens suggereix la imatge de la bata blanca, d’elaboració controlada d’idees, de provatures, d’anàlisis, de llancem aquesta proposta i a veure què passa, a veure com funciona.

Pensareu que fem tard, que el terme anglès està completament instal·lat en català. El terme circula en anglès, és cert, però en català hem documentat moltes propostes alternatives de denominació, i les hem tingut en compte. Ara hem posat ordre a tota la informació i hem fet les propostes que hem considerat més adequades. És un repte, però un repte no tan sols per al català, sinó també per a les nostres llengües veïnes, llengües fortes que, tanmateix, també pateixen la potència creadora de l’anglès. La complexitat del repte es reflecteix, per exemple, en la llarga llista d’equivalents que hem documentat i que trobareu a la fitxa del terme. I no hi són tots, només el més freqüents. Consulteu el Cercaterm i ho veureu.

Nimby: la resistència que perviu

NIMBY

Cap als anys noranta del segle XX es va donar a conèixer en català el fenomen anomenat nimby (o aleshores encara en majúscules, NIMBY), això és, l’oposició d’un grup de persones a la ubicació de determinades instal·lacions o infraestructures en un lloc específic al qual se senten vinculades, amb l’argument que són perilloses, insegures o, en general, que tenen un impacte indesitjable en l’entorn.

El neologisme, com és costum en certes àrees del coneixement, ens el cedia l’anglès, llengua en què aquesta forma es documentava ja des dels anys vuitanta, segons recullen els diccionaris anglesos generals. Correspon a la sigla de l’expressió not imbackyard, que vol dir, més o menys, ‘al pati de casa, no’, i que traduït de manera una mica més lliure seria com dir: “Està molt bé i ho podeu posar on vulgueu, però no pas a prop de casa meva.”

Potser per ingenuïtat, al TERMCAT vam pensar que seria un neologisme passatger, un anglicisme d’aquells que s’escampen però tot d’un plegat desapareixen i no en sents a parlar mai més. Tot i deixar la porta mig oberta al manlleu, doncs, ens vam empescar també solucions del tipus al costat de casa, nod’acord, però aquí nosí, però aquí noaquí nocultura del no, etc. Eren formes que ja tenien un cert ús, que d’alguna manera explicaven el concepte i que s’acostaven també a les propostes que es feien en altres llengües romàniques.

La realitat, però, és tossuda —i els moviments socials encara més— i el cert és que amb els anys el terme nimby ha tingut alts i baixos (segurament d’acord amb la realitat de cada poble o ciutat), però en cap cas no ha desaparegut. És per això que recentment s’ha incorporat a la llista de termes normalitzats en català. La forma aprovada, finalment, ha estat nimby (en minúscules), lexicalització de la sigla d’origen NIMBY (com làsersida o radar, que també són sigles lexicalitzades).

La forma nimby s’utilitza com a substantiu, referida a l’oposició a una determinada instal·lació (per exemple, en un context com ara “El nimby és sovint una font de conflictes a la ciutat”) i també a la persona que manté aquesta oposició (per exemple, en “Hi ha hagut una manifestació de nimbys” o “És una associació formada per nimbys”). També té ús com a adjectiu relacionat (per exemple, en expressions com “el fenomen nimby” o “la tendència nimby”).

Com a terme relacionat de nimby, s’ha aprovat el derivat nimbisme (amb caiguda de la final pel contacte amb la i del sufix -isme), que designa la tendència social consistent a oposar-se a la ubicació de determinades instal·lacions o infraestructures en un lloc específic.

Aviat podreu consultar les fitxes completes d’aquests termes a la Neoloteca i al Cercaterm.