Aquest dimarts el TERMCAT ha fet 40 anys i dijous és el Dia Internacional de la Família. Per això ho volem celebrar aquesta setmana amb un terme que es va fixar en català el segle passat (1991), que forma part de la nostra història i que s’ha implantat amb èxit: família monoparental.

Al llarg dels anys, el terme família monoparental s’ha implantat àmpliament per anomenar les famílies amb un sol progenitor —ja sigui el pare o la mare— i un o més fills a càrrec; és el terme normatiu i el més utilitzat tant en l’àmbit institucional com en els mitjans de comunicació i en el llenguatge administratiu. 

L’adjectiu monomarental, tot i que és un neologisme que va sorgir per visibilitzar que la majoria de famílies amb un sol adult progenitor estan encapçalades per dones, no és reconegut oficialment i té un ús menys estès. En cas que vulguem precisar aquest sentit, és més adequat dir-ne família monoparental femenina. La raó lingüística principal per descartar la formació monomarental és clara: parental no ve de pare, sinó que deriva del llatí parens, -ntis (participi present del verb parere ‘parir’). D’arguments lingüístics no ens en falten i us convidem a llegir aquest apunt per poder guanyar qualsevol debat de sobretaula.

Ara sí, destapem el cava i us convidem a celebrar-ho amb nosaltres amb l’etiqueta a xarxes #TERMCAT40, que en certa manera també sou família. Visca la diversitat familiar i els nous models de família!

Us agraïm la fidelitat d’haver arribat fins aquí. Xin-xin!

[Font: TERMCAT]

Aquesta setmana està marcada per la celebració, dissabte dia 8 de març, del Dia Internacional de les Dones. Enguany el lema de la marxa central posa el focus en les cures i en la importància d’aquesta tasca, sovint invisibilitzada, i s’exigeix “corresponsabilitat de tota la societat i l’administració pública”. Per això, el nostre #termedelasetmana és corresponsabilitat.

Fa referència a la distribució equitativa del treball domèstic entre els membres d’una llar. Un terme relacionat que cal tenir en compte, per entendre tot el context i per als més despistats, és el de doble jornada (o doble presència): la jornada diària, generalment d’una dona, resultant de sumar la seva jornada laboral remunerada i les hores que esmerça al treball domèstic i de cura.

Des del punt de vista lingüístic, el terme corresponsabilitat està format a partir del prefix cor– (variant de con-) i el substantiu responsabilitat. Aprofitarem per recordar que s’escriu amb dues erres i es pronuncia amb erra vibrant. A més a més, en oriental, la o del prefix cor- tampoc no s’acostuma a neutralitzar (korəspunsəβilitát), tot i que hi ha vacil·lació de pronúncia.

Un cop més, les dones surten al carrer per alçar la veu contra les injustícies de la societat patriarcal. També per reclamar que volen cuidar i ser cuidades en condicions dignes, i que rebutgen que les cures recaiguin només sobre les dones.

Us recomanem que consulteu la Terminologia de les dones en el món laboral i la infografia del 8M. Dia de la Dona, ara i sempre. Perquè per a les dones cada dia és 8M.

[Font: TERMCAT]

El dia 27 de febrer s’ha presentat el Diccionari de sociologia i ciències socials, i per això us proposem com a #termedelasetmana un dels termes que hi podeu trobar: elit global.

Fa referència a l’elit sorgida com a conseqüència del procés de globalització, formada per alts directius i executius de grans corporacions transnacionals, organismes internacionals, institucions supraestatals i organitzacions no governamentals, que disposen d’un alt nivell formatiu i de professionalització i tendeixen a desenvolupar una adscripció identitària de ciutadania global.

Es tracta d’un dels termes dels quals coneixem l’origen, perquè va ser encunyat per la sociòloga i economista estatunidenca Saskia Sassen, coneguda per les seves anàlisis a l’entorn del fenomen de la globalització.

Des del punt de vista formal, la base del terme és el mot elit, pres del francès élite, participi de élire ‘escollir, elegir’, que relaciona el concepte amb la idea de ‘grup d’escollits’. L’adjectiu global, que trobem també a la base del terme globalització, en restringeix i perfila el significat.

Potser no serà sobrer recordar que en català el mot elit és agut, amb accent prosòdic sobre la segona síl·laba, com en francès, i al contrari que en castellà, en què es pronuncia amb accent sobre la primera síl·laba.

Si us interessa aquest terme i molts altres termes relacionats amb les ciències socials, podeu consultar la versió en línia del Diccionari de sociologia i ciències socials.

[Font: TERMCAT]

Aquesta setmana presentem una actualització del Diccionari de sociologia i ciències socials, un projecte en curs que ja es troba en fase de revisió final. En aquest diccionari, entre molts més termes d’interès, hi trobareu el terme que us volem proposar com a #termedelasetmana: globalització alternativa.

Fa referència al moviment social sorgit a la darrera dècada del segle XX com a oposició al model neoliberal de la globalització, que defensa una globalització respectuosa amb els drets humans, el medi ambient, la sobirania nacional i la diversitat cultural.

Davant la varietat de termes que poden documentar per a referir-se a aquest moviment social (alterglobalitzacó, altermundialització, altermundisme, altermundialisme), el Consell Supervisor del TERMCAT va normalitzar la forma globalització alternativa, ja que el concepte fa referència a un model diferent de globalització, alternatiu. El terme és un sintagma creat a partir de la base globalització i l’adjectiu alternativa, ben característic d’aquest moviment, i és més transparent semànticament que les formes aglutinades.

El caràcter plural i les formes d’organització descentralitzades donen a la globalització alternativa una extraordinària capacitat d’intervenció en diferents camps (drets humans, dones, ecologia, pacifisme, minories culturals, etc.) i les seves actuacions tenen un notable ressò mediàtic i una gran presència a les xarxes socials, fet que amplifica la seva influència. Esperem que un altre món sigui possible, com diu l’eslògan, un món més just i respectuós amb la diversitat i amb l’entorn.

Si us interessen els termes relacionats amb aquest, consulteu el Diccionari de sociologia i ciències socials, amb més de 2.000 termes definits, amb equivalents en castellà, francès i anglès i, sovint, amb notes complementàries que ajuden a contextualitzar els conceptes.

[Font: TERMCAT]

El dia 31 de març es commemora el Dia Internacional de la Visibilitat Transgènere, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana el terme transgènere.

Designa la persona que no s’identifica amb el gènere que li va ser assignat en néixer segons les seves característiques biològiques, sigui perquè se sent del gènere contrari o bé perquè la seva identitat no s’ajusta a les categories de gènere tradicionalment establertes.

El terme va néixer als Estats Units d’Amèrica cap als anys vuitanta del segle XX com a reacció a la forma d’origen mèdic transsexual, associada generalment a les operacions de cirurgia de reassignació sexual, i està relacionat amb la crítica al sistema binari tradicional home-dona. La forma transgènere engloba tot el ventall de persones amb identitats de gènere no normatives (transsexuals, queers, persones de gènere fluid, persones agènere, etc.).

En l’àmbit LGBT té més ús la forma trans, reducció de transgènere, atès que es considera més neutra i més inclusiva.

Des del punt de vista lingüístic, convé tenir en compte que el plural del substantiu transgènere és transgèneres (els transgèneres, les transgèneres), però que la forma amb valor adjectiu es considera invariable (per exemple, identitats transgènere o projectes transgènere).

Si us interessa la terminologia relacionada amb aquest àmbit, us recordem que teniu disponible en línia el Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual, trans), de Marta Breu, amb prop de 400 termes definits, amb notes d’ús i conceptuals ben interessants i amb equivalents en castellà, francès i anglès.

[Font: TERMCAT]

Com és prou sabut, en un iceberg només resulta visible sobre la superfície de l’aigua una part petita del seu volum real. El #termedelasetmana que us proposem, aquesta setmana del Dia de la Dona, sovint s’ha comparat amb un iceberg: és el terme micromasclisme.

Fa referència al comportament interpersonal legitimat per l’entorn social que contribueix d’una manera poc perceptible a la discriminació de la dona en la vida quotidiana. El micromasclisme és a la base d’altres formes de violència de gènere, més evidents o agressives, com ara el maltractament físic, el maltractament sexual o el maltractament psicològic.

Sembla que el terme va ser encunyat pel psicòleg argentí Luis Bonino, i es basa en l’adjunció del prefix d’origen grec micro- (que vol dir ‘petit’) a la base masclisme, un terme d’ús molt general però relativament recent (les primeres aparicions del mot en català són dels anys setanta del segle passat) que, sobre la base del mot mascle, designa l’actitud basada en l’atribució de superioritat a l’home sobre la dona.

El terme masclisme potser és recent —i encara més recent micromasclisme—, però les actituds masclistes són per desgràcia molt antigues, i jornades com el Dia de la Dona s’encarreguen de recordar-nos que encara queda molta feina per fer per aconseguir una efectiva igualtat entre homes i dones. I convé que no perdem de vista que, sota comportaments que poden semblar detalls poc importants (com a la part visible de l’iceberg), s’amaga un important pòsit de discriminació i injustícia. La creació i difusió de termes com aquest micromasclisme que avui destaquem pot ajudar a identificar el concepte i les actituds que comporta i a erradicar-les ja de la nostra societat.

[Font: TERMCAT]