Aquesta setmana presentem una actualització del Diccionari de sociologia i ciències socials, un projecte en curs que ja es troba en fase de revisió final. En aquest diccionari, entre molts més termes d’interès, hi trobareu el terme que us volem proposar com a #termedelasetmana: globalització alternativa.

Fa referència al moviment social sorgit a la darrera dècada del segle XX com a oposició al model neoliberal de la globalització, que defensa una globalització respectuosa amb els drets humans, el medi ambient, la sobirania nacional i la diversitat cultural.

Davant la varietat de termes que poden documentar per a referir-se a aquest moviment social (alterglobalitzacó, altermundialització, altermundisme, altermundialisme), el Consell Supervisor del TERMCAT va normalitzar la forma globalització alternativa, ja que el concepte fa referència a un model diferent de globalització, alternatiu. El terme és un sintagma creat a partir de la base globalització i l’adjectiu alternativa, ben característic d’aquest moviment, i és més transparent semànticament que les formes aglutinades.

El caràcter plural i les formes d’organització descentralitzades donen a la globalització alternativa una extraordinària capacitat d’intervenció en diferents camps (drets humans, dones, ecologia, pacifisme, minories culturals, etc.) i les seves actuacions tenen un notable ressò mediàtic i una gran presència a les xarxes socials, fet que amplifica la seva influència. Esperem que un altre món sigui possible, com diu l’eslògan, un món més just i respectuós amb la diversitat i amb l’entorn.

Si us interessen els termes relacionats amb aquest, consulteu el Diccionari de sociologia i ciències socials, amb més de 2.000 termes definits, amb equivalents en castellà, francès i anglès i, sovint, amb notes complementàries que ajuden a contextualitzar els conceptes.

[Font: TERMCAT]

El dia 31 de març es commemora el Dia Internacional de la Visibilitat Transgènere, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana el terme transgènere.

Designa la persona que no s’identifica amb el gènere que li va ser assignat en néixer segons les seves característiques biològiques, sigui perquè se sent del gènere contrari o bé perquè la seva identitat no s’ajusta a les categories de gènere tradicionalment establertes.

El terme va néixer als Estats Units d’Amèrica cap als anys vuitanta del segle XX com a reacció a la forma d’origen mèdic transsexual, associada generalment a les operacions de cirurgia de reassignació sexual, i està relacionat amb la crítica al sistema binari tradicional home-dona. La forma transgènere engloba tot el ventall de persones amb identitats de gènere no normatives (transsexuals, queers, persones de gènere fluid, persones agènere, etc.).

En l’àmbit LGBT té més ús la forma trans, reducció de transgènere, atès que es considera més neutra i més inclusiva.

Des del punt de vista lingüístic, convé tenir en compte que el plural del substantiu transgènere és transgèneres (els transgèneres, les transgèneres), però que la forma amb valor adjectiu es considera invariable (per exemple, identitats transgènere o projectes transgènere).

Si us interessa la terminologia relacionada amb aquest àmbit, us recordem que teniu disponible en línia el Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual, trans), de Marta Breu, amb prop de 400 termes definits, amb notes d’ús i conceptuals ben interessants i amb equivalents en castellà, francès i anglès.

[Font: TERMCAT]

Com és prou sabut, en un iceberg només resulta visible sobre la superfície de l’aigua una part petita del seu volum real. El #termedelasetmana que us proposem, aquesta setmana del Dia de la Dona, sovint s’ha comparat amb un iceberg: és el terme micromasclisme.

Fa referència al comportament interpersonal legitimat per l’entorn social que contribueix d’una manera poc perceptible a la discriminació de la dona en la vida quotidiana. El micromasclisme és a la base d’altres formes de violència de gènere, més evidents o agressives, com ara el maltractament físic, el maltractament sexual o el maltractament psicològic.

Sembla que el terme va ser encunyat pel psicòleg argentí Luis Bonino, i es basa en l’adjunció del prefix d’origen grec micro- (que vol dir ‘petit’) a la base masclisme, un terme d’ús molt general però relativament recent (les primeres aparicions del mot en català són dels anys setanta del segle passat) que, sobre la base del mot mascle, designa l’actitud basada en l’atribució de superioritat a l’home sobre la dona.

El terme masclisme potser és recent —i encara més recent micromasclisme—, però les actituds masclistes són per desgràcia molt antigues, i jornades com el Dia de la Dona s’encarreguen de recordar-nos que encara queda molta feina per fer per aconseguir una efectiva igualtat entre homes i dones. I convé que no perdem de vista que, sota comportaments que poden semblar detalls poc importants (com a la part visible de l’iceberg), s’amaga un important pòsit de discriminació i injustícia. La creació i difusió de termes com aquest micromasclisme que avui destaquem pot ajudar a identificar el concepte i les actituds que comporta i a erradicar-les ja de la nostra societat.

[Font: TERMCAT]