#termedelasetmana: sociologia

sociologia

El terme d’aquesta setmana no és que surti als diaris digitals, ni que sigui tema de debat a la televisió, ni que se’n parli a casa a l’hora de sopar o en una assemblea de treballadors, ni que sigui sobre la taula dels que decideixen els pressupostos o les polítiques públiques, però sí que té a veure amb tot això i amb moltes coses més, perquè la sociologia és una disciplina de coneixement que intenta comprendre i explicar els fenòmens socials; per això com a ciència social té a veure amb tots els àmbits de la vida de les persones en societat i com les societats s’organitzen i es relacionen.

Tampoc és un terme que presenti dubtes d’escriptura, de pronúncia o de traducció, però el volem destacar perquè és el terme principal d’un nou diccionari en línia consultable al web del TERMCAT, el Diccionari de sociologia.

#termedelasetmana: interculturalitat

interculturalitat

Aquesta setmana hem presentat el Vocabulari d’acollida, un recull elaborat en el marc del projecte Narratives interculturals de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i amb la col·laboració del Centre de Normalització Lingüística L’Heura. Per això, us proposem com a #termedelasetmana un dels termes que hi podeu trobar: interculturalitat.

Fa referència a la situació d’una societat en què les diferents cultures que hi conviuen s’interrelacionen i s’enriqueixen mútuament.

Es tracta d’un terme creat per derivació i composició: a partir de la base substantiva d’origen llatí cultura es crea l’adjectiu cultural, al qual s’adjunta el prefix inter– (que prové del mot llatí inter, que vol dir ‘entre’, ‘mútuament’) i dona intercultural; i sobre aquesta formació, amb el sufix nominalitzador –itat es crea el substantiu interculturalitat.

Us convidem a conèixer aquest i els altres termes recollits al Vocabulari d’acollida, un projecte en què ens ha fet molta il·lusió poder col·laborar.

Termes a l’entorn del 8 de Març

Durant la setmana del 8 de Març hem estat compartint per les xarxes uns quants termes que tenen una relació directa amb les reivindicacions pròpies del Dia de la Dona. Són termes com ara dret a la igualtat de remuneració (que ha estat també el nostre #termedelasetmana), igualtat de fet, igualtat de dret o feminisme. Us els recordem plegats en aquest apunt.

dretigualtatremugif

igualtatdefetGIFigualtatdedretGIFGIFFeminismedefinitiu

I, per descomptat, en podíem haver triat i destacat molts altres, com ara doble presència, drets reproductius, sostre de vidre, terra enganxós, sororitat… Us convidem a conèixer els termes i els conceptes que vehiculen, per contribuir també des de la terminologia a les reivindicacions pròpies de la jornada d’avui.

Què és l’accentisme?

accentisme

Quan es produeix una discriminació per raó de gènere, d’ètnia, de religió o de lloc d’origen ens n’adonem de seguida i la denunciem. Però hi ha altres classes de discriminació que de vegades costen de veure, perquè històricament s’han considerat comportaments naturals, normals. Una d’aquestes discriminacions és l’accentisme, l’actitud o comportament discriminatori envers una persona a causa de l’accent amb el qual s’expressa, en la seva llengua materna o en una segona llengua, que li ocasionen un perjudici.

Els judicis de valor sobre l’accent d’una persona són prejudicis. No cal posar exemples perquè a mesura que aneu llegint aquest text us en van venint al cap, un darrere l’altre. I, com hem dit més amunt, això es pot donar en una mateixa llengua —els accents més “nobles” i els accents que “fan riure”—, i també en l’accent amb què una persona s’expressa en una llengua que no és la seva, encara que en tingui un domini excel·lent.

El terme accentisme està format a partir del nucli accent —entonació particular, manera de pronunciar peculiar— i l’adjunció del sufix –isme, paral·lelament a les formes de l’anglès accentism i del francès accentisme. El castellà ha optat per la forma hablismo.

Trobareu la fitxa d’aquest terme, amb la definició i els equivalents en altres llengües al Cercaterm i a la Consulteca, el diccionari que recull les fitxes terminològiques elaborades pel TERMCAT a partir de les consultes fetes pels usuaris al Servei de Consultes.

Com podem dir think tank en català?

fabrica_idees

Si hi ha un terme que condensa un concepte amb una imatge contundent aquest és think tank. L’anglès té la virtut de ser una llengua creadora de termes, per la simple raó que les societats creadores de conceptes i de continguts en molts sectors són angloparlants. La feina de les altres llengües, les llengües en què s’expressen les societats receptores, és trobar paraules tan encertades com ens semblen les angleses.

En el cas d’un think tank, una organització que intervé en la vida política d’una societat mitjançant la producció de coneixements, la difusió de valors o l’anàlisi dels sistemes polítics i de les polítiques públiques, hem hagut de cercar i recercar, pensar i repensar, preguntar i repreguntar per arribar al resultat que aquí us exposem.

En català podem dir-ne fàbrica d’idees o laboratori d’idees. Totes dues denominacions arrosseguen una imatge del tot adient. Fàbrica d’idees indueix a pensar en producció industrial d’idees, coneixement, opinions, en quantitat, fetes d’acord amb uns patrons ideològics. L’altra denominació proposada, laboratori d’idees, ens suggereix la imatge de la bata blanca, d’elaboració controlada d’idees, de provatures, d’anàlisis, de llancem aquesta proposta i a veure què passa, a veure com funciona.

Pensareu que fem tard, que el terme anglès està completament instal·lat en català. El terme circula en anglès, és cert, però en català hem documentat moltes propostes alternatives de denominació, i les hem tingut en compte. Ara hem posat ordre a tota la informació i hem fet les propostes que hem considerat més adequades. És un repte, però un repte no tan sols per al català, sinó també per a les nostres llengües veïnes, llengües fortes que, tanmateix, també pateixen la potència creadora de l’anglès. La complexitat del repte es reflecteix, per exemple, en la llarga llista d’equivalents que hem documentat i que trobareu a la fitxa del terme. I no hi són tots, només el més freqüents. Consulteu el Cercaterm i ho veureu.

Nimby: la resistència que perviu

NIMBY

Cap als anys noranta del segle XX es va donar a conèixer en català el fenomen anomenat nimby (o aleshores encara en majúscules, NIMBY), això és, l’oposició d’un grup de persones a la ubicació de determinades instal·lacions o infraestructures en un lloc específic al qual se senten vinculades, amb l’argument que són perilloses, insegures o, en general, que tenen un impacte indesitjable en l’entorn.

El neologisme, com és costum en certes àrees del coneixement, ens el cedia l’anglès, llengua en què aquesta forma es documentava ja des dels anys vuitanta, segons recullen els diccionaris anglesos generals. Correspon a la sigla de l’expressió not imbackyard, que vol dir, més o menys, ‘al pati de casa, no’, i que traduït de manera una mica més lliure seria com dir: “Està molt bé i ho podeu posar on vulgueu, però no pas a prop de casa meva.”

Potser per ingenuïtat, al TERMCAT vam pensar que seria un neologisme passatger, un anglicisme d’aquells que s’escampen però tot d’un plegat desapareixen i no en sents a parlar mai més. Tot i deixar la porta mig oberta al manlleu, doncs, ens vam empescar també solucions del tipus al costat de casa, nod’acord, però aquí nosí, però aquí noaquí nocultura del no, etc. Eren formes que ja tenien un cert ús, que d’alguna manera explicaven el concepte i que s’acostaven també a les propostes que es feien en altres llengües romàniques.

La realitat, però, és tossuda —i els moviments socials encara més— i el cert és que amb els anys el terme nimby ha tingut alts i baixos (segurament d’acord amb la realitat de cada poble o ciutat), però en cap cas no ha desaparegut. És per això que recentment s’ha incorporat a la llista de termes normalitzats en català. La forma aprovada, finalment, ha estat nimby (en minúscules), lexicalització de la sigla d’origen NIMBY (com làsersida o radar, que també són sigles lexicalitzades).

La forma nimby s’utilitza com a substantiu, referida a l’oposició a una determinada instal·lació (per exemple, en un context com ara “El nimby és sovint una font de conflictes a la ciutat”) i també a la persona que manté aquesta oposició (per exemple, en “Hi ha hagut una manifestació de nimbys” o “És una associació formada per nimbys”). També té ús com a adjectiu relacionat (per exemple, en expressions com “el fenomen nimby” o “la tendència nimby”).

Com a terme relacionat de nimby, s’ha aprovat el derivat nimbisme (amb caiguda de la final pel contacte amb la i del sufix -isme), que designa la tendència social consistent a oposar-se a la ubicació de determinades instal·lacions o infraestructures en un lloc específic.

Aviat podreu consultar les fitxes completes d’aquests termes a la Neoloteca i al Cercaterm.

Què és el win-win? Com ho podem dir en català?

guanyar_guanyar

Sovint donem per suposat que, a la vida, perquè algú hi guanyi, algú altre hi ha de perdre. Però aquesta suposició, per sort, no és necessàriament certa. Sempre és possible fer front a una determinada situació relacional (familiar, comunitària, laboral, mercantil, etc.) amb tècniques i estratègies enfocades a fer que totes les parts implicades puguin sortir-ne beneficiades, que tothom hi guanyi, encara que siguin coses diferents.

Així, la denominació adjectiva de guanyar-guanyar (en anglès, win-win) fa referència precisament a la situació, l’estratègia, la negociació o l’acord que resulta positiu o satisfactori per a totes les parts implicades. El treball en xarxa (en anglès, networking) és un bon exemple d’una situació de guanyar-guanyar. La mediació, per la seva banda, és un procediment de resolució de conflictes alternatiu a la via judicial que també té aquest enfocament.

De vegades també s’utilitza la forma guanyar-guanyar com a substantiu, amb gènere masculí, amb aquest mateix significat: “El guanyar-guanyar és la base de la visió compartida”.

Per fer referència a altres enfocaments que pot haver-hi en una negociació, s’utilitzen, també, construccions paral·leles: de perdre-perdre (lose-lose), de guanyar-perdre (win-lose) i de perdre-guanyar (lose-win).

Aquests termes han estat normalitzats pel Consell Supervisor i els podeu consultar al Cercaterm i la Neoloteca.

Gestants per a altres pares

gestacioSubrogada

Les dones que gesten un infant destinat a ser criat per algú altre reben el nom en català de gestants per substitució o gestants subrogades. I la pràctica que duen a terme aquestes dones, permesa en països com ara l’Índia, Mèxic o alguns estats dels Estats Units, s’anomena gestació per substitució o gestació subrogada.

El Consell Supervisor ha fixat recentment aquestes denominacions, que ja tenen ús i són correctes des d’un punt de vista lingüístic, i ha bandejat les denominacions creades a partir dels nuclis mare maternitat perquè són semànticament inadequades, ja que la gestant no és qui farà de mare de l’infant, ni tampoc en serà la mare legal.

La persona o les persones que encarreguen la gestació per substitució, en canvi, sí que reben el nom de pare o mare, perquè són les que efectivament faran de pares de l’infant i en seran els pares legals. Concretament, la denominació acordada per a fer-hi referència és pare d’intenció o mare d’intencióEs tracta, probablement, de traduccions directes de la forma anglesa intended parent, que, tot i que no recullen estrictament el sentit de intended (aquest adjectiu significa ‘futur’ o ‘pretendent’), també són explicables en català, pel fet que el pare o mare d’intenció és el que té la voluntat de fer de pare o mare.

Per a designar els pares d’intenció s’han descartat altres formes que, si bé tenen un cert ús, o bé són opaques i no tenen el vistiplau dels experts (pare comitent o mare comitent), o bé no són adequades des d’un punt de vista semàntic (pare subrogador o mare subrogadora), perquè la persona que subroga és qui assumeix els drets d’un altre, és a dir, la gestant, en aquest cas.

La gestació per substitució genera grans debats ètics i no està permesa en la majoria de legislacions. A casa nostra, per exemple, està prohibida, i per això cada vegada hi ha més persones que es desplacen a altres països, motivades per diferents situacions (infertilitat dels dos membres d’una parella, infertilitat femenina, parella homosexual, etc.), per poder tenir un fill gràcies a una gestant per substitució. Tot això fa que sigui especialment important disposar de denominacions neutres i adequades en català per a fer referència als diferents conceptes relacionats amb aquesta pràctica. Cal tenir present que les formes mare de lloguer ventre de lloguer, àmpliament conegudes, són solucions col·loquials, imprecises i connotades negativament.

Podeu consultar les fitxes completes dels termes fixats pel Consell Supervisor, amb els equivalents en altres llengües, les definicions, notes explicatives i els criteris concrets aplicats en l’aprovació de cada cas, a la Neoloteca i al Cercaterm.

#termedelasetmana: treballador social

treballadorSocial

Avui és el Dia Mundial del Treball Social, i en reconeixement i homenatge us proposem com a #termedelasetmana el terme treballador social | treballadora social.

Fa referència al professional amb formació i competències específiques que presta suport de diferent tipus a persones, famílies o col·lectius comunitaris perquè tinguin unes condicions i qualitat de vida acceptables i un grau suficient d’autonomia personal i de vinculació social.

La formació del terme és un exemple del tipus més habitual en català: un sintagma travat creat per la base substantiva treballador -a, amb l’adjectiu social, que en delimita i concreta la càrrega semàntica.

Pel que fa a l’ús, és interessant observar que aquest terme està substituint la forma assistent social, que es feia servir tradicionalment però que actualment els professionals de l’àmbit no consideren prou adequada.

Podeu complementar la informació sobre la terminologia relacionada amb el treball social amb la consulta del Diccionari de serveis socials, un projecte conjunt del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya i el Centre de Terminologia TERMCAT que sistematitza la terminologia d’aquest àmbit en català; recull gairebé nou-cents termes i és una eina pràctica de referència per a totes les persones que treballen en el món dels serveis socials i per als professionals d’altres àmbits que hi actuen de manera coordinada. Cada terme inclou la denominació catalana, els equivalents en castellà (algunes fitxes contenen també equivalents en anglès i francès), la definició i, sovint també, notes explicatives.

#termedelasetmana: perspectiva de gènere

dia_dona_perspectiva_genere

Aquesta setmana estem destacant diversos termes relacionats amb la commemoració, el 8 de març, del Dia Internacional de les Dones. En aquest context, us proposem com a #termedelasetmana el terme perspectiva de gènere.

Es tracta d’un terme normalitzat que fa referència a la consideració de les diferències entre homes i dones en un àmbit o una activitat determinats, amb l’objectiu de reflexionar-hi per trobar línies d’acció que permetin resoldre les desigualtats.

Des del punt de vista de la formació del terme, és una denominació descriptiva i lingüísticament adequada, construïda sobre el nucli perspectiva (“Aspecte sota el qual ens representem un esdeveniment més o menys allunyat”) i el substantiu gènere, calc semàntic de l’anglès ja recollit al diccionari normatiu amb el sentit de “Sexe en funció dels trets, dels rols i de les funcions que li són culturalment associats”; l’ús de gènere en aquest cas és pertinent, atès que en la perspectiva de gènere es tenen en compte especialment les diferències d’origen cultural.

Confiem que l’ús cada vegada més generalitzat de termes com aquest sigui un primer pas cap a la superació de les desigualtats injustes entre homes i dones.