#termedelasetmana: precipici de vidre

La setmana del 8 de Març us volem proposar un #termedelasetmana relacionat amb les reivindicacions d’aquesta jornada: el terme precipici de vidre.

Fa referència a la situació en què una persona pertanyent a un col·lectiu que pateix discriminació sistèmica accedeix a un lloc de responsabilitat política o de gestió en una organització en un moment de crisi, de manera que el lloc és precari i les probabilitats de fracàs molt altes.

Es tracta d’un dels casos en què podem identificar els creadors del terme, que fou encunyat pels professors de la Universitat d’Exeter Michelle K. Ryan i Alexander Haslam, i juga amb el paral·lelisme amb altres termes del mateix àmbit, com ara sostre de vidre o porta de vidre.

La imatge en què es basa el terme és transparent, i és present també en els equivalents en la resta de llengües del nostre entorn immediat.

Si voleu consultar altres termes relacionats amb les reivindicacions del 8 de Març, teniu disponible aquesta infografia interactiva, amb enllaços a termes com ara barrera invisibleterra enganxósbiaix de gènereestereotip de gènere… I també podeu consultar el diccionari en línia Terminologia de les dones en el món del treball, un recull de 41 termes a cavall entre els àmbits del treball i la sociologia que tenen a veure amb la posició particular de les dones en l’entorn laboral.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: cultura de la cancel·lació

El #termedelasetmana que us proposem és un terme de creació recent però que molt probablement ja haureu vist o sentit: és el terme cultura de la cancel·lació.

Fa referència a la pràctica que promou el boicot a una persona i la seva activitat professional, especialment un personatge públic i en el marc de les xarxes socials, per haver fet una acció o publicat una opinió que es considera socialment inadequada. També té un ús freqüent el verb corresponent, cancel·lar, que afegeix aquest nou sentit als que ja tenia.

El terme té una base llatina: el verb cancellare volia dir ‘traçar unes ratlles creuades (un cancellus) sobre un text’ per anul·lar-lo, per indicar que no val. Aquest sentit és el que recullen els diccionaris actuals també en català, i d’aquí ha passat a l’ús actual especialment en informàtica, en què se sol aplicar al fet d’abandonar o deixar d’executar una determinada acció. I d’aquí, i amb la més que probable influència de l’anglès, ha passat a contextos propis de les xarxes socials i, en general, de la comunicació.

Podeu consultar aquests termes, amb els equivalents en diverses llengües, al Cercaterm.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: globalització alternativa

Aquesta setmana presentem una actualització del Diccionari de sociologia i ciències socials, un projecte en curs que ja es troba en fase de revisió final. En aquest diccionari, entre molts més termes d’interès, hi trobareu el terme que us volem proposar com a #termedelasetmana: globalització alternativa.

Fa referència al moviment social sorgit a la darrera dècada del segle XX com a oposició al model neoliberal de la globalització, que defensa una globalització respectuosa amb els drets humans, el medi ambient, la sobirania nacional i la diversitat cultural.

Davant la varietat de termes que poden documentar per a referir-se a aquest moviment social (alterglobalitzacóaltermundialitzacióaltermundismealtermundialisme), el Consell Supervisor del TERMCAT va normalitzar la forma globalització alternativa, ja que el concepte fa referència a un model diferent de globalització, alternatiu. El terme és un sintagma creat a partir de la base globalització i l’adjectiu alternativa, ben característic d’aquest moviment, i és més transparent semànticament que les formes aglutinades.

El caràcter plural i les formes d’organització descentralitzades donen a la globalització alternativa una extraordinària capacitat d’intervenció en diferents camps (drets humans, dones, ecologia, pacifisme, minories culturals, etc.) i les seves actuacions tenen un notable ressò mediàtic i una gran presència a les xarxes socials, fet que amplifica la seva influència. Esperem que un altre món sigui possible, com diu l’eslògan, un món més just i respectuós amb la diversitat i amb l’entorn.

Si us interessen els termes relacionats amb aquest, consulteu el Diccionari de sociologia i ciències socials, amb més de 2.000 termes definits, amb equivalents en castellà, francès i anglès i, sovint, amb notes complementàries que ajuden a contextualitzar els conceptes.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: transgènere

El dia 31 de març es commemora el Dia Internacional de la Visibilitat Transgènere, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana el terme transgènere.

Designa la persona que no s’identifica amb el gènere que li va ser assignat en néixer segons les seves característiques biològiques, sigui perquè se sent del gènere contrari o bé perquè la seva identitat no s’ajusta a les categories de gènere tradicionalment establertes.

El terme va néixer als Estats Units d’Amèrica cap als anys vuitanta del segle XX com a reacció a la forma d’origen mèdic transsexual, associada generalment a les operacions de cirurgia de reassignació sexual, i està relacionat amb la crítica al sistema binari tradicional home-dona. La forma transgènere engloba tot el ventall de persones amb identitats de gènere no normatives (transsexuals, queers, persones de gènere fluid, persones agènere, etc.).

En l’àmbit LGBT té més ús la forma trans, reducció de transgènere, atès que es considera més neutra i més inclusiva.

Des del punt de vista lingüístic, convé tenir en compte que el plural del substantiu transgènere és transgèneres (els transgèneresles transgèneres), però que la forma amb valor adjectiu es considera invariable (per exemple, identitats transgènere o projectes transgènere).

Si us interessa la terminologia relacionada amb aquest àmbit, us recordem que teniu disponible en línia el Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual, trans), de Marta Breu, amb prop de 400 termes definits, amb notes d’ús i conceptuals ben interessants i amb equivalents en castellà, francès i anglès.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: micromasclisme

Com és prou sabut, en un iceberg només resulta visible sobre la superfície de l’aigua una part petita del seu volum real. El #termedelasetmana que us proposem, aquesta setmana del Dia de la Dona, sovint s’ha comparat amb un iceberg: és el terme micromasclisme.

Fa referència al comportament interpersonal legitimat per l’entorn social que contribueix d’una manera poc perceptible a la discriminació de la dona en la vida quotidiana. El micromasclisme és a la base d’altres formes de violència de gènere, més evidents o agressives, com ara el maltractament físic, el maltractament sexual o el maltractament psicològic.

Sembla que el terme va ser encunyat pel psicòleg argentí Luis Bonino, i es basa en l’adjunció del prefix d’origen grec micro- (que vol dir ‘petit’) a la base masclisme, un terme d’ús molt general però relativament recent (les primeres aparicions del mot en català són dels anys setanta del segle passat) que, sobre la base del mot mascle, designa l’actitud basada en l’atribució de superioritat a l’home sobre la dona.

El terme masclisme potser és recent —i encara més recent micromasclisme—, però les actituds masclistes són per desgràcia molt antigues, i jornades com el Dia de la Dona s’encarreguen de recordar-nos que encara queda molta feina per fer per aconseguir una efectiva igualtat entre homes i dones. I convé que no perdem de vista que, sota comportaments que poden semblar detalls poc importants (com a la part visible de l’iceberg), s’amaga un important pòsit de discriminació i injustícia. La creació i difusió de termes com aquest micromasclisme que avui destaquem pot ajudar a identificar el concepte i les actituds que comporta i a erradicar-les ja de la nostra societat.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: homofòbia

Lamentablement, el #termedelasetmana que us proposem, homofòbia, torna a estar d’actualitat.

Es refereix a l’aversió als homosexuals i a l’homosexualitat. Des del punt de vista terminològic, convé tenir en compte que la forma prefixada homo– no té relació amb home, sinó que vol dir ‘igual’; per tant, homofòbia no es refereix només a la fòbia als homes homosexuals (als gais), sinó a qualsevol persona que sent atracció per les persones del seu mateix sexe. En aquest altre apunt en vam parlar, i de la relació amb lesbofòbiagaifòbiatransfòbia i bifòbia.

També és interessant tenir presents els diversos tipus d’homofòbia que podem distingir. Hi ha l’homofòbia institucional, que designa la discriminació que l’Estat, l’Església o qualsevol altra institució exerceixen sobre una persona homosexual o, en general, sobre les persones del col·lectiu LGBTIQ+, que se sosté sovint en lleis o reglaments; l’homofòbia interioritzada, que és l’aversió que una persona homosexual sent per la pròpia homosexualitat o per l’homosexualitat dels altres; i l’homofòbia liberal, terme que s’aplica a la tolerància de l’homosexualitat amb la condició que es mantingui amagada.

Ens agradaria que no calgués fer servir aquests termes perquè els conceptes que vehiculen perdessin tota presència en l’actualitat informativa. Mentre calgui parlar-ne, podeu consultar-los, al costat de molts altres termes de l’àmbit, ben definits i amb equivalents en castellà, anglès i francès, al diccionari en línia Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual i trans), de Marta Breu, elaborat amb la col·laboració del TERMCAT.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: LGBT-fòbia

El terme que us proposem com a #termedelasetmana ha estat lamentablement present en l’actualitat informativa aquests dies: LGBT-fòbia.

Fa referència a l’aversió al col·lectiu LGBT, la qual, com s’ha pogut veure, pot acabar derivant en discriminació i, en els casos més extrems, fins en violència.

Des del punt de vista de la formació lingüística, es tracta d’un dels casos en què una sigla (LGBT, corresponent a les inicials de lesbianesgaisbisexuals i transgèneres) es lexicalitza, és a dir, se sent com una paraula, fins al punt que s’hi afegeix un formant lèxic: en aquest cas, la forma sufixada –fòbia, que prové del grec phóbos, que significa ‘terror, por, aversió’. Per a facilitar el contacte entre la sigla (que s’escriu amb majúscules) i el formant (que va en minúscules), se situa un guionet gràfic.

Com és prou sabut, sovint encara s’afegeixen altres elements a la sigla: la I corresponent a intersexuals (LGBTI, i doncs, LGBTI-fòbia); la Q de queer o de qüestionament (LGBTIQLGBTIQ-fòbia); o el signe + per a incloure-hi totes les persones amb qualsevol altra orientació sexual o identitat de gènere considerada no normativa (LGBTIQ+LGBTIQ+-fòbia). També són habituals alguns canvis d’ordre (LGTBLGTB-fòbiaLGTBILGTBI-fòbia, etc.).

Si us interessa la terminologia relacionada amb aquest àmbit, podeu consultar el Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual, trans), de Marta Breu, fet en col·laboració amb el TERMCAT, que precisament ha estat actualitzat fa molt poc i que inclou, actualment, prop de 400 termes definits i amb els equivalents en castellà, francès i anglès.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: triple jornada

Aquesta setmana, marcada especialment per la celebració del Dia Internacional de les Dones, us volem proposar com a #termedelasetmana un terme que moltes dones identificaran com a ben proper: el terme triple jornada.

Designa la jornada diària, generalment d’una dona, resultant de sumar la seva jornada laboral remunerada, les hores que esmerça en el treball domèstic i de cura, i el temps dedicat a activitats polítiques, socials i comunitàries.

És un terme transparent, creat per analogia a partir de doble jornada: aquest concepte ja recollia la jornada laboral remunerada i la feina d’atenció a la família, a la llar i a aspectes relacionats; amb el terme triple jornada s’hi afegeix el component social i comunitari.

En les llengües del nostre entorn proper s’han creat termes paral·lels (triple jornada en castellà, triple journée en francès, i third shift o triple shift en anglès).

Podeu consultar aquest terme, i altres termes relacionats amb el mateix àmbit, a la Terminologia de les dones en el món laboral, i també al Cercaterm.

Encara…

Quan les noietes de final de l’educació obligatòria han de decidir què faran el curs següent, encara hi ha una pressió que les inclina més a fer formació professional d’educació infantil que de mecànica de motos. Quan les noies que han acabat el batxillerat han de decidir què estudien a la universitat encara hi ha una pressió que les empeny més cap a fer de biòlogues que d’enginyeres. Quan les noies entren al mercat laboral encara hi ha una pressió que els dificulta accedir a determinats llocs de treball en igualtat de condicions que un home, troben portes de vidre. Quan les dones que acaben de tenir un fill han de decidir qui demana reducció de la jornada laboral per atendre la criatura encara hi ha una pressió que les empeny a ser elles i no el pare. Fins quan… encara?

La porta de vidre que acabem d’esmentar és una de les múltiples barreres invisibles amb què topen les dones al llarg de la vida, obstacles que els impedeixen l’accés a la presa de decisions i la participació plena a la societat, que són el resultat de normes i valors tradicionals, els de l’heteropatriarcat. Un cop dins el món laboral, les dones han de fer la feina el doble de ben feta perquè se’ls reconeguin els mèrits i puguin ascendir en l’escala, fins que topen amb un sostre de vidre. Això si han pogut superar el terra enganxós que els impedeix desenvolupar la seva carrera professional en igualtat de condicions que els homes, perquè tenen tantes tasques i càrregues associades que cal un esforç molt gros per tirar endavant.

Un esforç i un tren d’energia és el que necessita una dona amb inquietuds polítiques, socials o comunitàries que vulgui desenvolupar alguna activitat en algun d’aquests entorns, perquè prèviament haurà d’haver enllestit la seva jornada laboral remunerada i després, el seu treball domèstic i de cura. És el que s’anomena la triple jornada.

Encara. Sí, encara som a mig camí.

Però tirem endavant, perquè hi ha coses que funcionen, com ara algunes bones pràctiques, formes correctes d’actuació en l’àmbit del gènere que poden contribuir a impulsar un canvi de mentalitat que derivi en un equilibri de poder entre dones i homes. Per exemple, les mesures d’igualtat a l’empresa, els plans d’igualtat a l’empresa, les polítiques de conciliació o els processos de selecció igualitaris.

Trobareu tots aquests termes i més a la Terminologia de les dones en el món laboral, al Diccionari de sociologia i al Cercaterm.

#termedelasetmana: equitat de gènere

equitat-genere

Aquesta setmana està marcada per la celebració, diumenge dia 8 de març, del Dia Internacional de les Dones. Des del TERMCAT ens afegirem a la commemoració amb la publicació, divendres dia 6, d’un diccionari específic de Terminologia de les dones en el món laboral. I avui us en proposem un dels termes com a #termedelasetmana: equitat de gènere.

Fa referència al principi que, a partir del reconeixement de la diferència entre homes i dones a la societat, pretén assolir la igualtat d’oportunitats per canviar l’escenari cap a una societat igualitària.

La base del terme és el substantiu equitat, que prové del llatí aequĭtas ‘igualtat’, i designa una noció relacionada amb la justícia natural, d’allò que és degut a cadascú, al marge del que pugui establir la justícia legal. El complement de gènere concreta l’àmbit de referència, amb un ús del substantiu gènere que es refereix a la construcció social i cultural basada en les diferències biològiques entre els sexes que assigna diferents característiques emocionals, intel·lectuals i comportamentals a dones i homes, variables segons la societat i l’època històrica.

Si teniu interès en altres conceptes relacionats, consulteu a partir de divendres la Terminologia de les dones en el món laboral, que inclourà una quarantena de termes definits i amb els equivalents en castellà, francès i anglès.