Etiqueta: ciències socials

#termedelasetmana: escrutini

TermcatDeixa un comentari

Aquesta és setmana d’eleccions, i això vol dir que ben segur que es farà servir el terme que us proposem com a #termedelasetmana: el terme escrutini.

Fa referència al conjunt d’operacions, de caràcter públic, d’anàlisi, reconeixement i recompte dels vots que es fan després d’una votació i que en determinen els resultats. L’escrutini que es duu a terme el mateix dia de les eleccions és l’escrutini provisional, i el que es duu a terme uns dies després és l’escrutini general, el resultat del qual és la publicació dels resultats definitius de les eleccions.

El mot prové d’un llatí scrutinium, i tenia originàriament el sentit de ‘investigació, recerca minuciosa’, un sentit que encara avui recullen els diccionaris, relacionat amb el sentit del verb corresponent, escrutar. Actualment, se sol fer servir especialment en contextos electorals per a designar el recompte de vots.

Si us interessa la terminologia relacionada amb les eleccions, teniu a la vostra disposició la Terminologia electoral bàsica, amb 129 termes relacionats amb el procés i els sistemes electorals. Cada terme inclou les denominacions en català, una definició, els equivalents en castellà, francès i anglès i, si escau, notes complementàries.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: llibertat de premsa

TermcatDeixa un comentari

El dia 3 de maig es commemora el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, i és precisament aquest terme el que us volem proposar com a #termedelasetmana: llibertat de premsa.

Fa referència a la llibertat fonamental de les persones de fer pública qualsevol informació veraç sense censura i a través de qualsevol mitjà de difusió, amb les úniques limitacions establertes per les lleis. La llibertat de premsa, doncs, és una manifestació de la llibertat d’expressió, com ho és també la llibertat d’opinió, recollides a l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans.

Des del punt de vista de la forma, el terme no presenta cap particularitat destacable: és un sintagma ben transparent, en què a la base llibertat (d’origen llatí) s’afegeix el complement que n’especifica l’àmbit d’aplicació, de premsa (i premsa és un cas de metonímia, en què a partir del nom de l’objecte amb què s’imprimeixen els diaris, es passa a designar, de fet, el “Conjunt de publicacions periòdiques de caràcter informatiu, especialment els diaris”, tal com recull el diccionari normatiu).

La rellevància del terme, doncs, no li dona la seva forma, sinó el concepte que vehicula. Quan l’any 1993 l’Assemblea General de les Nacions Unides proclamà el 3 de maig com a Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, ja indicava que ho feia amb la idea de «fomentar la llibertat de premsa al món en reconèixer que una premsa lliure, pluralista i independent és un component essencial de tota societat democràtica».

Si us interessa aquest terme i els termes que s’hi relacionen, podeu consultar el Diccionari de relacions internacionals en línia, amb més de 1.300 termes i equivalents en castellà, francès i anglès.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: desconstrucció

TermcatDeixa un comentari

Des de fa força temps es fa servir en diversos àmbits del coneixement el terme que us proposem com a #termedelasetmana: desconstrucció.

En sentit recte, es fa servir en el sector de la construcció i l’arquitectura per a fer referència al fet de desconstruir, és a dir, a l’operació de desfer una construcció amb l’objectiu de recuperar els materials de què està composta.

A partir d’aquí, però, el terme s’ha estès a moltes altres disciplines, i avui de fet s’aplica especialment a àmbits com el de la filosofia i les ciències humanes i socials en general, per a referir-se al mètode d’anàlisi crítica d’un text, un concepte o una construcció intel·lectual, que permet de desfer-ne l’estructura tot mostrant les seves contradiccions i ambigüitats. En aquest sentit concret el terme desconstrucció va ser adoptat pel filòsof francès Jacques Derrida com a síntesi de diversos corrents.

En els últims temps també en trobem usos en contextos propis del feminisme, en què es defineix com l’exercici d’avaluació personal en el qual la persona s’esforça per desaprendre, identificar i eliminar les actituds masclistes a les quals ha estat exposada tota la vida.

I també en trobem usos en altres àmbits com el del medi ambient o de l’anàlisi del discurs, per exemple.

En tots els contextos en què es fa servir, la forma adequada és desconstrucció, amb el formant des-, un prefix d’origen llatí que afegeix al terme al qual s’adjunta sentits de ‘contrari, ‘inversió’ o ‘negació’. Convé evitar les formes *deconstrucció o *deconstruir, que ens han arribat potser per influència del francès, l’anglès o el castellà, però que no es consideren ben formades.

Si consulteu el terme al Cercaterm en podreu trobar les definicions en diversos àmbits en què té ús i els equivalents en diverses llengües.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: itinerari educatiu

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana un bon nombre d’estudiants passaran pel Saló de l’Ensenyament, amb l’objectiu de poder obtenir el màxim d’informació per triar el terme que us proposem com a #termedelasetmana: el seu itinerari educatiu.

L’itinerari educatiu fa referència a cadascun dels camins traçats pel sistema educatiu que s’ofereixen com a opcions als alumnes, és a dir, és l’oferta que fa el sistema educatiu. Des del punt de vista de l’alumne, el camí que traça a partir de les seves tries, d’entre les diverses opcions que ofereix el sistema educatiu, s’anomena trajectòria educativa.

El terme itinerari educatiu pren com a base el substantiu itinerari, d’origen llatí, llengua en què ja designava el concepte de ‘camí, ruta’, i que el diccionari normatiu defineix com la “Descripció del camí a seguir” i també el mateix “Camí que s’ha de seguir”. Amb l’adjectiu educatiu, que n’especifica l’àmbit d’aplicació, el terme és ben transparent.

Esperem que la visita al Saló de l’Ensenyament ajudi els joves a decidir quin itinerari educatiu volen seguir i que d’aquí a uns anys puguin dir que la seva trajectòria educativa ha estat ben satisfactòria.

Trobareu aquests termes al Cercaterm, i si us interessa aquest àmbit, us recomanem la consulta del Diccionari d’educació, que aplega i defineix prop de dos mil termes del sector: pedagogia general, pedagogia social, recerca educativa, organització i gestió educatives, orientació psicopedagògica, didàctica, educació especial i tecnologia de l’educació. Cada article conté, a més de la denominació catalana, els equivalents en castellà, francès i anglès, la definició i, sovint, una o més notes explicatives.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: precipici de vidre

TermcatDeixa un comentari

La setmana del 8 de Març us volem proposar un #termedelasetmana relacionat amb les reivindicacions d’aquesta jornada: el terme precipici de vidre.

Fa referència a la situació en què una persona pertanyent a un col·lectiu que pateix discriminació sistèmica accedeix a un lloc de responsabilitat política o de gestió en una organització en un moment de crisi, de manera que el lloc és precari i les probabilitats de fracàs molt altes.

Es tracta d’un dels casos en què podem identificar els creadors del terme, que fou encunyat pels professors de la Universitat d’Exeter Michelle K. Ryan i Alexander Haslam, i juga amb el paral·lelisme amb altres termes del mateix àmbit, com ara sostre de vidre o porta de vidre.

La imatge en què es basa el terme és transparent, i és present també en els equivalents en la resta de llengües del nostre entorn immediat.

Si voleu consultar altres termes relacionats amb les reivindicacions del 8 de Març, teniu disponible aquesta infografia interactiva, amb enllaços a termes com ara barrera invisible, terra enganxós, biaix de gènere, estereotip de gènere… I també podeu consultar el diccionari en línia Terminologia de les dones en el món del treball, un recull de 41 termes a cavall entre els àmbits del treball i la sociologia que tenen a veure amb la posició particular de les dones en l’entorn laboral.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: catàstrofe

TermcatDeixa un comentari

Les notícies recents dels terratrèmols a Síria i Turquia, i les que des de fa un any ens arriben des d’Ucraïna, han provocat que últimament s’hagi fet especialment present el terme que us proposem com a #termedelasetmana: el terme catàstrofe, que en àmbits especialitzats es distingeix de desastre.

Una catàstrofe es defineix com un esdeveniment calamitós produït per causes naturals o humanes que, quan afecta un territori o una comunitat vulnerables, pot causar danys que desencadenin un desastre. I un desastre és una pertorbació greu del funcionament d’una societat, desencadenada per una catàstrofe, que comporta pèrdues humanes, materials o ambientals importants, les quals excedeixen la capacitat de la societat afectada per a fer-hi front amb els seus propis recursos.

Les catàstrofes poden ser de gestació lenta, com una sequera, o d’irrupció sobtada, com un terratrèmol o una inundació, i poden ser degudes a causes naturals, com un huracà, o a causes humanes, com un conflicte armat o un accident nuclear.

El mot catàstrofe prové del grec katastrophé ‘abatre, fer caure’, en què es distingeixen els formants kata– (que vol dir ‘de cap per avall’ o ‘sota’ i és present en altres termes com ara cataclisme, catacumba, etc.) i el formant trophé (que transmet la idea de ‘gir’ i és la mateixa arrel que ha donat lloc a formes com ara trop, tropologia, etc.).

En determinats contextos, doncs, us pot ser útil la distinció conceptual entre catàstrofe i desastre. I si us interessen els termes d’aquest àmbit, us recomanem especialment el Diccionari de relacions internacionals, en què trobareu aquests termes i més de 1.300 termes més definits i amb els equivalents en castellà, francès i anglès.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: educació sexual

TermcatDeixa un comentari

Save the Children alerta que la pornografia a internet s’ha convertit en la principal via de coneixement sobre el sexe per a nens i adolescents, que l’educació sexual que reben els menors és insuficient i que gairebé no tenen altres referents. Créixer amb una educació sexoafectiva saludable i lliure de peatges masclistes és urgent; per això el #termedelasetmana que us volem proposar és educació sexual.

L’educació sexual ha d’estar destinada a augmentar i millorar els coneixements sobre sexualitat, salut sexual, reproducció, relacions afectives i sexuals i paternitat, tenint en compte el context sociocultural, i que permeti que una persona prengui decisions saludables i responsables en la seva vida afectiva i sexual.

Si us interessa aquest àmbit, a la Terminologia del consentiment sexual trobareu aquest terme i prop de seixanta termes més, en un material clau per a entendre que només sí és sí i que qualsevol pràctica sexual ha de ser voluntària, segura, desitjada, consensuada i lliure de violències masclistes. Els termes s’hi presenten definits, amb els equivalents en castellà, francès i anglès i, sovint, amb notes que ajuden a perfilar millor els conceptes.

Com a material educatiu complementari a la Terminologia hem creat una infografia interactiva que pot servir com a eina pedagògica entre els joves i com a material de suport gràfic a les unitats d’atenció a les violències sexuals.

El projecte Terminologia del consentiment sexual es presenta com un projecte obert i revisable, que es pot ampliar i modificar si escau amb noves propostes, i que té com a objectiu posar el focus en la cultura del consentiment i alhora posar nom a les agressions contra les dones.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: globalització alternativa

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana presentem una actualització del Diccionari de sociologia i ciències socials, un projecte en curs que ja es troba en fase de revisió final. En aquest diccionari, entre molts més termes d’interès, hi trobareu el terme que us volem proposar com a #termedelasetmana: globalització alternativa.

Fa referència al moviment social sorgit a la darrera dècada del segle XX com a oposició al model neoliberal de la globalització, que defensa una globalització respectuosa amb els drets humans, el medi ambient, la sobirania nacional i la diversitat cultural.

Davant la varietat de termes que poden documentar per a referir-se a aquest moviment social (alterglobalitzacó, altermundialització, altermundisme, altermundialisme), el Consell Supervisor del TERMCAT va normalitzar la forma globalització alternativa, ja que el concepte fa referència a un model diferent de globalització, alternatiu. El terme és un sintagma creat a partir de la base globalització i l’adjectiu alternativa, ben característic d’aquest moviment, i és més transparent semànticament que les formes aglutinades.

El caràcter plural i les formes d’organització descentralitzades donen a la globalització alternativa una extraordinària capacitat d’intervenció en diferents camps (drets humans, dones, ecologia, pacifisme, minories culturals, etc.) i les seves actuacions tenen un notable ressò mediàtic i una gran presència a les xarxes socials, fet que amplifica la seva influència. Esperem que un altre món sigui possible, com diu l’eslògan, un món més just i respectuós amb la diversitat i amb l’entorn.

Si us interessen els termes relacionats amb aquest, consulteu el Diccionari de sociologia i ciències socials, amb més de 2.000 termes definits, amb equivalents en castellà, francès i anglès i, sovint, amb notes complementàries que ajuden a contextualitzar els conceptes.

[Font: TERMCAT]

Malbaratament i pèrdua d’aliments

TermcatDeixa un comentari

L’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) i la Comissió Europea han designat el 29 de setembre com a Dia Internacional de la Conscienciació de les Pèrdues i el Malbaratament Alimentari per contribuir a sensibilitzar sobre la importància d’aquest problema i les seves possibles solucions. Tant el malbaratament alimentari com la pèrdua d’aliments fan referència al desaprofitament d’aliments segurs, nutritius i aptes per al consum humà. Quina és la diferència entre aquests dos termes?

La diferència rau en la fase de la cadena alimentària en què tenen lloc i les causes que produeixen aquest desaprofitament. La pèrdua d’aliments es produeix en la fase de producció primera de la cadena alimentària i inclou, per exemple, els aliments que es descarten perquè no tenen l’aspecte desitjat que demana el mercat, especialment en el cas dels productes agrícoles. En canvi, el malbaratament alimentari es produeix al llarg de la resta de la cadena alimentària. Alguns dels motius pels quals es produeix malbaratament alimentari són els defectes d’envasament, la data de consum preferent, la sobreproducció, les comandes innecessàriament grans, la dificultat per a preveure la demanda diària o per a comercialitzar aliments aptes amb defectes de qualitat, entre d’altres. Per això és malbaratament alimentari el desaprofitament d’aliments que no s’arriben a consumir perquè caduquen o es fan malbé, les restes de menjars cuinats a les cuines domèstiques o a l’hostaleria, o els excedents de supermercats i restaurants.

Un cop s’ha produït el malbaratament alimentari, les restes d’aliments passen a ser tractades com a residus alimentaris i se’n pot fer ús no alimentari, com ara crear energia o fer compostatge. L’objectiu del dia internacional, a banda de reduir la pèrdua d’aliments i el malbaratament alimentari, és millorar l’ús eficient dels recursos naturals, mitigar el canvi climàtic i donar suport a la seguretat alimentària.

Podeu consultar les fitxes d’aquests termes, amb equivalents en castellà, francès i anglès, al Diccionari de seguretat alimentària i al Cercaterm.

#termedelasetmana: drets fonamentals

TermcatDeixa un comentari

L’actualitat informativa a diversos punts del planeta posa en primer pla el terme que us proposem com a #termedelasetmana: drets fonamentals.

Fa referència al conjunt de drets humans bàsics, de caràcter universal, inalienable i inderogable, basats en els valors de la dignitat, la llibertat i la igualtat, que es recullen en les constitucions o altres normes jurídiques bàsiques dels estats o en tractats internacionals, i gaudeixen de protecció jurisdiccional. També se’n pot dir drets humans fonamentals, que de fet és la denominació completa del terme.

Es tracta d’un sintagma descriptiu i transparent, en què la base drets (humans) es complementa amb l’adjectiu fonamental, que fa referència als fonaments, a allò que és a la base, i té un ús metafòric freqüent, com en aquest cas.

Com que el terme designa un conjunt sovint indestriable, en general es fa servir en plural (drets fonamentals), però si cal fer referència a un dels drets en particular, s’hi fa servir el singular corresponent (dret fonamental).

Si us interessa la terminologia relacionada amb aquest àmbit, us aconsellem la consulta del Diccionari de relacions internacionals, amb més de 1.300 termes referits a les relacions internacionals i el marc jurídic i competencial dels actors internacionals. Cada fitxa terminològica conté una denominació catalana; sinònims, si n’hi ha; equivalents en castellà, francès i anglès; definició, i, sovint, notes explicatives. I també us pot interessar la infografia interactiva dedicada a la Declaració universal dels drets humans.

[Font: TERMCAT]