Es pot dir establishment en català?

establishmentEn català s’ha adoptat sense modificacions la forma manllevada establishment per a referir-se al conjunt de persones, generalment conservadores o amb idees tradicionals, que controlen i dominen el poder en un país, una organització o un àmbit determinat i que volen mantenir-lo.

El terme prové de l’anglès (llengua en què habitualment s’escriu amb majúscula inicial), però es documenta en obres lexicogràfiques de referència habitual en català i és, també, la forma que han adoptat altres llengües properes, com ara el castellà, el francès i l’italià, per a referir-se a aquest concepte.

Si voleu aprofundir sobre els processos d’adopció, d’adaptació o d’alternativa als manlleus, teniu a la vostra disposició el criteri aprovat pel Consell Supervisor Manlleus i calcs lingüístics en terminologia.

#termedelasetmana: atenció integrada

atencio_integradaAquesta setmana es duu a terme a Barcelona una trobada internacional dedicada específicament a un concepte d’importància creixent en l’àmbit de la salut, i que us proposem com a #termedelasetmana: l’atenció integrada.

Fa referència a un model d’atenció que garanteix l’atenció integral i centrada en la persona mitjançant actuacions conjuntes i solidàries dels professionals i de les organitzacions de serveis socials i de l’àmbit sanitari, amb l’objectiu d’obtenir bons resultats en salut i benestar, una adequada utilització dels recursos i una bona experiència de les persones implicades.

L’atenció integrada és un terme clau en la gestió i organització del model d’atenció, i des del TERMCAT, juntament amb experts en salut i en benestar social del PIAISS (Pla Interdepartamental d’Atenció i Interacció Social i Sanitària) estem treballant en la preparació d’un recull específic que difondrà la terminologia relacionada amb aquest concepte. Vegeu el pòster que hem presentat al congrés sobre aquest projecte.

I com que té aplicació en molts àmbits relacionats, el podeu trobar ja també dins de la Terminologia de la cronicitat, que forma part de la nostra col·lecció de Diccionaris en Línia.

Homofòbia, lesbofòbia, gaifòbia… Què vol dir cada terme?

homofobia_LGTBAquestes formes no són sinònimes. El terme homofòbia designa l’aversió a l’homosexualitat o als homosexuals, és a dir, a les persones que senten atracció sexual per persones del seu mateix sexe, ja siguin homes o dones.

El terme està format amb el prefix d’origen grec homo-, que tot i que equival estrictament a ‘igual’ o ‘el mateix’, recentment ha estès el significat i ha passat a fer referència també a ‘homosexual’ (home homosexual o dona homosexual), sense relació semàntica amb el substantiu home, del llatí homo, hominis.

El terme homofòbia és, doncs, un genèric, un hiperònim, de lesbofòbia (‘aversió al lesbianisme o a les lesbianes’, és a dir, a les dones homosexuals) i de gaifòbia (‘aversió als gais’, és a dir, als homes homosexuals), que són els termes que es poden utilitzar en els casos en què sigui necessari especificar el tipus concret d’homofòbia.

A banda, en el mateix àmbit són usuals també els termes transfòbia (‘aversió a la transidentitat o als transgèneres’) i bifòbia (‘aversió a la bisexualitat o als bisexuals’). Si voleu aprofundir en el coneixement de la terminologia d’aquest àmbit, podeu consultar el diccionari en línia Vocabulari terminològic LGBT (lèsbic, gai, bisexual i transgènere).

És adequat parlar de emergència habitacional?

emergencia-d-habitatgeDes de fa uns dies l’actualitat informativa ha posat en primer terme l’expressió emergència habitacional. En català, la forma més adequada d’anomenar aquest concepte és emergència d’habitatge. Segons el context, es poden fer servir també altres expressions com ara emergència en l’àmbit de l’habitatge, que és la forma que apareix en la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica.

Habitacional és un adjectiu que s’ha creat amb l’adjunció del sufix –al —que aporta un valor de ‘relatiu a’— al substantiu habitació, que té el sentit de ‘acció d’habitar’ i, més freqüentment, de ‘cambra’ o ‘habitacle’. En aquest cas, doncs, no és prou ajustat semànticament, i és més precís fer servir el substantiu habitatge (segons el diccionari normatiu, ‘casa, part de la casa o pis, apta per a habitar-hi’).

Com se’n diu de les persones que migren?

El verb migrar és un verb normatiu que significa ‘anar d’un lloc a un altre, especialment d’una regió a una altra per residir-hi’. Aquest verb té dos derivats: emigrar (migrar des del punt de vista del lloc que es deixa) i immigrar (migrar des del punt de vista del lloc on s’arriba). Tant en el cas d’emigrar com d’immigrar, generalment, el referent geogràfic és un país. Una persona emigra de Suècia a Singapur, però no de Balaguer a Reus.

La persona que migra és un migrant o, si es vol, una persona migrant. Les llengües properes utilitzen formes paral·leles. Per exemple, en castellà, migrante; en francès, migrant; en anglès, migrant o migrator. Curiosament, la denominació catalana paral·lela a l’anglesa migratormigrador—, en català s’aplica als ocells i altres animals que passen periòdicament d’una regió o un clima a un altre, no a les persones.

Depenent del punt de vista geogràfic, i amb l’exemple que hem vist abans, aquest migrant, vist des de Suècia és un emigrant i vist des de Singapur és un immigrant.

Pel que fa a qüestions formals, migrant és un nom invariable: un migrant, una migrant. En francès, en canvi, un migrant, une migrante.

Podeu consultar les fitxes d’aquests termes al Cercaterm.