Close

Només sí és sí: nova infografia interactiva

El TERMCAT publica una infografia interactiva amb alguns termes destacats de l’àmbit del consentiment i el consens sexual, com ara autodeterminació sexual, consentiment sexual, consens sexual, consentiment asseveratiu, consentiment entusiasta, cultura del consentiment, edat de consentiment, llibertat sexual o assertivitat sexual.

La infografia presenta els enllaços a les fitxes completes dels termes relacionats amb el consens i el consentiment sexual, un material clau per entendre que només SÍ és SÍ i que qualsevol pràctica sexual ha de ser voluntària, segura, desitjada, consensuada i lliure de violències masclistes.

La infografia forma part d’un nou projecte que inclou l’elaboració d’un diccionari d’aquest àmbit en què participen els experts següents: Sheila Queralt (directora del laboratori SQ en lingüística forense), Laia Serra (advocada penalista, responsable de la Comissió de Violències de Dones Juristes), Bàrbara Monllor (Comissió de Dones Juristes), Mercè Guillén (responsable xarxes UOC), Victòria Gari (Institut Català de les Dones), Helena Argerich (assessora en polítiques d’igualtat de gènere al Parlament Europeu), al costat dels terminòlegs del TERMCAT. Altres especialistes d’aquest àmbit com l’advocat penalista Andreu Van den Eynde, l’advocada penalista i criminòloga Carla Vall, la sexòloga clínica Núria Jorba —que ja havia ofert assessorament per a la Terminologia de la sexualitat, i membres del Comitè de Dret del TERMCAT participen també en aquest nou projecte.

La infografia s’afegeix als prop de 60 materials interactius i multimèdia (infografies, pòsters, vídeos, relats visuals, etc.) que el TERMCAT ofereix des de la seva pàgina web, referits als diversos àmbits d’especialitat.

#termedelasetmana: autodeterminació sexual

Aquesta setmana s’escau el Dia Mundial contra la Violència Masclista, i des del TERMCAT ens afegim a les diverses iniciatives que el commemoren amb la difusió d’una infografia sobre els termes relacionats amb el consentiment i el consens sexual. En aquesta infografia trobareu els termes clau per entendre que només SÍ és SÍ i que qualsevol pràctica sexual ha de ser voluntària, segura, desitjada, consensuada i lliure de violències masclistes. I com a #termedelasetmana hem triat un terme que es pot considerar la base conceptual de la resta de termes de l’àrea: és el terme autodeterminació sexual.

Fa referència a la capacitat d’una persona de prendre decisions sobre la seva sexualitat, per iniciativa pròpia i d’acord amb els seus desitjos i necessitats.

Des del punt de vista lingüístic, ens trobem davant d’un sintagma descriptiu, la base del qual, autodeterminació, és un exemple de mot en què s’identifiquen diversos recursos de formació: per una banda, a partir del verb determinar (que ja en llatí tenia el sentit de ‘fixar’ i també de ‘decidir’) s’ha creat el substantiu determinació; al qual s’adjunta el prefix auto-, molt productiu i conegut, que aporta el sentit de ‘un mateix’. L’adjectiu sexual concreta l’àmbit conceptual del terme.

L’autodeterminació sexual és probablement un dels conceptes clau a l’hora de construir unes relacions humanes respectuoses amb la identitat de cadascú. El reconeixement de l’autodeterminació sexual implica que qualsevol persona té dret a triar les seves opcions de vida i a exercir lliurement els seus drets sexuals segons els seus desitjos i necessitats.

Podeu consultar aquest terme i altres termes relacionats a la Terminologia de la sexualitat i l’erotisme i al Cercaterm.

[Font: TERMCAT]

Deslocalització: roda el món i torna al Born!

Qui no ha sentit parlar, una vegada o una altra, de les empreses que decideixen canviar totalment o parcialment el lloc on s’ubiquen les seves activitats de producció, especialment amb l’objectiu de reduir els costos laborals o d’obtenir incentius fiscals o financers?

Ens referim, és clar, als termes deslocalitzacióideslocalitzar(en anglès, offshoring i offshore, respectivament), un fenomen conegut des de finals del segle XX que, actualment, segueix ben viu com a conseqüència de la globalització del mercat mundial, del ràpid creixement de les economies d’alguns països on els costos i la mà d’obra són més barats, i on les càrregues fiscals solen ser inferiors, i de l’avenç imparable de les tecnologies de la informació i la comunicació, que faciliten la fragmentació i la distribució del procés productiu a qualsevol punt del planeta.

Més recentment, l’anglès, seguint el patró del substantiu offshoring, ha creat el terme nearshoring, que fa referència a la transferència de l’activitat o part de l’activitat d’una empresa a una zona situada a prop, generalment a un país limítrof o pròxim, especialment per motius econòmics. L’alternativa catalana a l’anglicisme nearshoring és deslocalització propera. Es tracta d’una denominació descriptiva i lingüísticament adequada, constituïda pel nucli deslocalització, que designa la transferència total o parcial de les activitats d’una empresa a un altre país per motius econòmics, i l’adjectiu proper -a, en referència al fet que es tracta d’un canvi de localització a un país limítrof o no gaire allunyat. En altres llengües també es documenten formes anàlogues, com ara el castellà deslocalización cercana i el francès délocalisation proche.

De vegades, però, la deslocalització escurça encara més les distàncies i no es produeix fora del país, sinó en una altra regió del mateix país on està ubicada l’empresa. Per a aquest concepte, que en anglès es coneix amb el terme onshoring (per paral·lelisme a offshoring), el català disposa de l’alternativa deslocalització interior.

I, finalment, després d’una etapa de deslocalització, pot passar que una empresa decideixi fer tornar la seva activitat o part de l’activitat al seu país d’origen. L’anglès utilitza diverses denominacions, com backshoring, reshoring, reverse offshoring o, fins i tot, onshoring, per a referir-se a aquest concepte. L’alternativa catalana a aquests anglicismes és relocalització o, també, el sinònim deslocalització de tornada.

Trobareu aquests termes normalitzats en català a la infografia interactiva Deslocalització: roda el món i torna al Born! i al Cercaterm.

#termedelasetmana: tercer sector

Entre els col·lectius que ho estan passant especialment malament arran dels efectes de la pandèmia n’hi ha un que seria molt injust negligir, i és el que s’identifica amb el terme que us proposem com a #termedelasetmana: el tercer sector.

Es refereix al “conjunt d’organitzacions privades sense ànim de lucre que treballen per la inclusió i la cohesió socials, amb especial atenció als col·lectius més vulnerables de la societat”. La denominació tercer sector s’ha encunyat per designar les entitats no governamentals i no lucratives, en relació al primer sector o sector públic (governamental i no lucratiu) i al segon sector o sector de l’empresa privada.

Segons algunes fonts, el terme fou creat vers el 1973 pel sociòleg d’origen alemany Theodore Levitt —conegut també per haver popularitzat el terme globalització.

En tot cas, pot ser un bon exemple de com les creacions terminològiques personals poden arribar a generalitzar-se si responen i s’adeqüen a una necessitat denominativa compartida.

Si, com diu la definició, el tercer sector fa una atenció especial “als col·lectius més vulnerables de la societat”, una societat madura i responsable s’hauria de caracteritzar per fer tot el que calgui per aconseguir atenuar tant com sigui possible els efectes de la pandèmia entre aquest col·lectiu.

Podeu consultar aquest terme i altres termes relacionats al Diccionari de serveis socials i al Cercaterm.

[Font: TERMCAT]

Sobre el terme toc de queda

L’actualitat informativa a l’entorn de la pandèmia ha fet que el terme toc de queda visqui una presència general en textos de tota mena.

Fa referència a una mesura que l’autoritat pot prendre en circumstàncies excepcionals que prohibeix a la població civil el trànsit o la permanència al carrer durant unes hores concretes, generalment de nit.

Sembla que l’expressió toc de queda ha arribat al català a través del castellà, però se’n documenten usos des de fa prop de dos-cents anys. De fet, els mots que la componen tenen un origen patrimonial: toc prové del verb tocar, que ja es feia servir en llatí vulgar, i queda és una variant antiga i dialectal de quiet -a, que prové del llatí quietus. El mot queda està recollit al diccionari normatiu amb les definicions: “Toc de campana indicant que és hora d’anar a sopar i a dormir” i “Avís o toc militar fet a una hora determinada en un estat de guerra o de setge, pel qual hom prohibeix a la població civil la circulació pels carrers”.

Si ens remuntem més enrere, sembla que aquest concepte havia tingut altres denominacions, com ara seny de lladre: seny en el sentit de ‘senyal’ i de lladre vindria del fet que, a partir del senyal, qui fos trobat al carrer podia ser considerat i tractat com un lladre.

També es documenta l’expressió cobrefoc, calcada del francès couvre-feu. L’origen d’aquesta forma és discutit, però sembla que podria venir del fet que a partir d’aquesta hora calia cobrir els focs de les llars. En italià també es documenta coprifuoco, i la forma anglesa curfew tindria també origen en el francès.

#termedelasetmana: refugiat|refugiada

L’actualitat informativa dels darrers dies ha tornat a posar en un lloc preeminent el terme que us proposem com a #termedelasetmana: refugiat | refugiada.

El terme fa referència a la persona que es troba fora del seu país de nacionalitat o de residència habitual i que no pot o no vol tornar-hi perquè tem per la seva integritat física, ja sigui perquè té temors fundats de ser objecte de persecució per motius d’ètnia, raça, religió, sexe, orientació sexual, nacionalitat, opinions polítiques o pertinença a un determinat grup social, ja sigui perquè vol evitar les conseqüències d’un conflicte armat o d’una situació de violència permanent, la violació dels drets humans o els efectes d’un desastre natural o humà.

El terme prové del participi del verb refugiar, creat a partir del substantiu refugi, que ja en llatí tenia el sentit de ‘lloc on resguardar-se’.

Els refugiats són un tipus concret de migrant. I entre els refugiats, es pot distingir entre refugiat in situ, refugiat de facto, refugiat en trànsit i refugiat en òrbita. Podeu veure aquests termes en aquesta infografia sobre la condició de refugiat.

I si us interessa la terminologia relacionada amb aquests conceptes, teniu a la vostra disposició el Diccionari de relacions internacionals, amb més de 1.300 termes definits i amb equivalents en castellà, francès i anglès.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: ràtio

Aquesta setmana d’inici de curs s’està fent servir molt el terme que us proposem com a #termedelasetmana: ràtio.

Estrictament, es tracta d’un terme matemàtic que designa el quocient entre dos elements o dues magnituds per a posar-los en comparació. El terme és normatiu i té ús en diversos camps, però en el context en què s’està sentint més aquests dies es refereix a la ràtio professor-alumne, que serveix per a conèixer el nombre d’alumnes que corresponen a cada professor.

Es tracta d’una forma d’origen llatí, però que probablement ens ha arribat vehiculada per mitjà de l’anglès. En llatí, ratio vol dir ‘raó, proporció, quocient’. En l’adaptació al català només s’hi afegeix l’accent sobre la primera síl·laba, però la resta del mot es manté igual (s’ha d’evitar, doncs, la forma *rati que de vegades algú fa servir). També convé tenir en compte que es tracta d’una forma femenina (“la ràtio”, “les ràtios”), no pas masculina.

Si us interessen els termes relacionats amb l’àmbit de l’educació, teniu a la vostra disposició el Diccionari d’educació en línia, amb prop de dos mil termes relacionats amb el món de l’educació: pedagogia general, pedagogia social, recerca educativa, organització i gestió educatives, orientació psicopedagògica, didàctica, educació especial i tecnologia de l’educació. Cada article conté, a més de la denominació catalana, els equivalents en castellà, francès i anglès, la definició i, sovint, una o més notes explicatives.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: selectivitat

selectivitat

Aquesta setmana, un bon nombre d’estudiants catalans no tenen cap dubte que el #termedelasetmana és selectivitat.

De fet, l’entrada corresponent a aquest concepte del Diccionari d’educació té com a denominació principal la forma completa prova d’accés a la universitat, amb la coneguda sigla PAU. A la mateixa entrada es poden trobar els sinònims complementaris prova de selectivitat i selectivitat.

Com saben prou bé els estudiants que aquests dies s’hi presenten, la selectivitat consta d’exàmens de diverses matèries, i per això és freqüent referir-s’hi en plural (“les proves d’accés a la universitat”, “les PAU”, “les proves de selectivitat”).

Aquest any, la situació sociosanitària fa que la selectivitat sigui ben especial: més seus d’examen, més dies d’examen, unes dates molt més endarrerides del que és habitual… Sigui com sigui, esperem que vagi molt bé a tots els qui s’hi presenten.

I us convidem a consultar aquest terme, i altres termes de l’àmbit, al Diccionari d’educació, disponible en línia, on podreu veure la definició de cada concepte i els equivalents en castellà, anglès i francès.

 

 

[Font: TERMCAT]

Termes de revetlla

Revetlla-Sant-Joan

“Qui no ha celebrat mai pel juny una revetlla? Nosaltres ho fèiem cada any i ens en preocupàvem cadascun per parts iguals. I aquest any ens disposàvem a fer el mateix ell i jo. Gràcies a ell el jardí era ple de fanalets de colors que lluïen d’allò més. Quan el meu Valentí estava enfilat en una escala penjant els fanalets de paper va arrencar a volar enlaire fins a perdre’s de vista cel enllà i no s’ha vist mai més enlloc del món. Ja sabeu com estan les coses…”

Com Joan Brossa ens recordava a Estació de Calinòpia, un cop més, amb el solstici d’estiu arriba la nit més curta de l’any, la nit de Sant Joan. Banderetes i bombetes de colors, garlandes i fanalets engalanen carrers, places i envelats plens de gent que al ritme de la música celebra la popular revetlla.

Per als més joves, però, el rebombori ja ha començat fins i tot dies abans de la festa, i es preparen per il·luminar el cel amb tota mena de petards i articles pirotècnics. Els més porucs encenen bengales i llancen bombetes o cebes; els més experimentats, fan esclatar fonts, piules, correcames i coets; i els més valents de tots s’atreveixen amb carcasses, traques i trons.

És la nit del foc, i arreu del món s’encenen fogueres carregades de simbolisme i rituals purificadors que pretenen allunyar les males vibracions i els mals esperits. Si a Anglaterra la trobada gira al voltant del monument prehistòric megalític de Stonehenge, en els territoris de parla catalana és la Flama del Canigó l’encarregada d’atiar totes les fogueres.

Com mana la tradició, la festa es completa amb el toc gastronòmic per excel·lència: la coca de Sant Joan, amb fruita confitada i pinyons. Però no és pas l’única: també podeu passar una bona vetllada degustant les coques de recapte, de llardons o les farcides de nata o de crema. Si us atreviu a elaborar-les vosaltres mateixos, un consell d’experts: aquestes coques han de fer el doble de llarg que d’ample. I això sí, no deixeu d’acompanyar-les d’un bon cava, un moscatell, una garnatxa, una mistela o una malvasia.

I si entre petard i petard, i entre tros de coca i tros de coca, encara us queda temps, podeu entretenir-vos consultant els enllaços a les fitxes i altres comentaris que hem escampat per aquest text, o buscant en el diccionari normatiu les formes marcades en negreta. Bona revetlla!

#termedelasetmana: àssana

assanaa

Aquesta setmana des del TERMCAT us presentem un nou recull terminològic dedicat al ioga. Per això, us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes clau d’aquesta disciplina: el terme àssana o postura.

Fa referència a cadascuna de les postures físiques, acompanyades d’una respiració conscient i una gran concentració, que s’adopten durant la pràctica del ioga.

La forma àssana prové de l’arrel sànscrita ās, que significa ‘seure’. S’aplica, però, a qualsevol tipus de postura, no tan sols a les postures en què el iogui es manté assegut. Tant la forma originària, àssana, com la forma catalana equivalent, postura, tenen ús, i per aquest motiu el Consell Supervisor del TERMCAT les ha aprovades com a sinònims absoluts. Àssana s’utilitza en contextos més especialitzats i postura sol ser la denominació més utilitzada a l’hora de referir-se amb formes catalanes a les diferents maneres que té el iogui de posar el cos (postura de l’arbre, postura de la muntanya, etc.). Convé tenir en compte que en castellà s’ha estès la forma asana, amb accentuació a la segona síl·laba, però que en català és una paraula esdrúixola, amb l’accent a la primera síl·laba, i de gènere masculí (els àssanes).

El ioga té un bon nombre de practicants, i aquests dies de confinament, força gent n’està fent ús com a forma d’exercici físic, de relaxament i de concentració. Si us interessa la terminologia que s’hi fa servir, consulteu la Terminologia del ioga.

 

[Font: TERMCAT]

Back to top