#termedelasetmana: blanqueig lila

Ben segur que ho has vist alguna vegada, i que molt probablement t’hi has empipat amb tota la raó: governs, empreses o organitzacions que duen a terme accions de propaganda destinades a promoure la percepció que són simpatitzants de la causa feminista. Per a designar aquest concepte en català tenim el terme que us proposem com a #termedelasetmana: blanqueig lila o blanqueig violeta.

Sovint s’hi fa referència amb la forma anglesa purplewashing. La denominació catalana es val de la base blanqueig, sinònima de rentat d’imatge, que designa el conjunt d’estratègies de comunicació i màrqueting que es duen a terme amb la intenció d’ocultar la relació d’una persona, una empresa, un organisme, un govern o una ideologia amb determinats fets negatius que els perjudiquen, o d’alterar la realitat de manera que els afavoreixi, a fi de protegir-los o millorar la seva reputació. Els adjectius lila i violeta, i les formes anàlogues en les denominacions en altres llengües, responen al fet que el color lila (o violeta) s’ha identificat tradicionalment amb el moviment feminista.

De fet, el terme es pot considerar que forma part d’una sèrie de diversos tipus de blanqueig: el blanqueig verd o ecoblanqueig, el blanqueig blau, el blanqueig irisat o blanqueig LGBT, el blanqueig rosa i el blanqueig roig. Si no els coneixes tots, et convidem a descobrir-los a la infografia interactiva Els colors del màrqueting, en què els trobaràs definits i amb enllaços a les fitxes completes dels termes, amb els equivalents en castellà, anglès i francès.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: trebacances

La generalització del teletreball ha comportat també l’extensió de nous termes, com el que us volem proposar com a #termedelasetmana: trebacances.

Fa referència a l’activitat laboral que es fa des d’un lloc de vacances per mitjà del teletreball. El terme està creat per acronímia a partir dels mots treball i vacances, un model de creació calcat de l’anglès workation (work + vacation) que també han seguit altres llengües com el castellà (trabacaciones, de trabajo + vacaciones) o el francès (travacance, de travail + vacance).

Si us interessen altres termes relacionats amb el turisme, podeu consultar el conjunt de tres infografies interactives en què trobareu il·lustrats alguns dels termes de l’àmbit i podreu consultar-ne els equivalents en diverses llengües i les definicions corresponents.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: homofòbia

Lamentablement, el #termedelasetmana que us proposem, homofòbia, torna a estar d’actualitat.

Es refereix a l’aversió als homosexuals i a l’homosexualitat. Des del punt de vista terminològic, convé tenir en compte que la forma prefixada homo– no té relació amb home, sinó que vol dir ‘igual’; per tant, homofòbia no es refereix només a la fòbia als homes homosexuals (als gais), sinó a qualsevol persona que sent atracció per les persones del seu mateix sexe. En aquest altre apunt en vam parlar, i de la relació amb lesbofòbiagaifòbiatransfòbia i bifòbia.

També és interessant tenir presents els diversos tipus d’homofòbia que podem distingir. Hi ha l’homofòbia institucional, que designa la discriminació que l’Estat, l’Església o qualsevol altra institució exerceixen sobre una persona homosexual o, en general, sobre les persones del col·lectiu LGBTIQ+, que se sosté sovint en lleis o reglaments; l’homofòbia interioritzada, que és l’aversió que una persona homosexual sent per la pròpia homosexualitat o per l’homosexualitat dels altres; i l’homofòbia liberal, terme que s’aplica a la tolerància de l’homosexualitat amb la condició que es mantingui amagada.

Ens agradaria que no calgués fer servir aquests termes perquè els conceptes que vehiculen perdessin tota presència en l’actualitat informativa. Mentre calgui parlar-ne, podeu consultar-los, al costat de molts altres termes de l’àmbit, ben definits i amb equivalents en castellà, anglès i francès, al diccionari en línia Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual i trans), de Marta Breu, elaborat amb la col·laboració del TERMCAT.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: LGBT-fòbia

El terme que us proposem com a #termedelasetmana ha estat lamentablement present en l’actualitat informativa aquests dies: LGBT-fòbia.

Fa referència a l’aversió al col·lectiu LGBT, la qual, com s’ha pogut veure, pot acabar derivant en discriminació i, en els casos més extrems, fins en violència.

Des del punt de vista de la formació lingüística, es tracta d’un dels casos en què una sigla (LGBT, corresponent a les inicials de lesbianesgaisbisexuals i transgèneres) es lexicalitza, és a dir, se sent com una paraula, fins al punt que s’hi afegeix un formant lèxic: en aquest cas, la forma sufixada –fòbia, que prové del grec phóbos, que significa ‘terror, por, aversió’. Per a facilitar el contacte entre la sigla (que s’escriu amb majúscules) i el formant (que va en minúscules), se situa un guionet gràfic.

Com és prou sabut, sovint encara s’afegeixen altres elements a la sigla: la I corresponent a intersexuals (LGBTI, i doncs, LGBTI-fòbia); la Q de queer o de qüestionament (LGBTIQLGBTIQ-fòbia); o el signe + per a incloure-hi totes les persones amb qualsevol altra orientació sexual o identitat de gènere considerada no normativa (LGBTIQ+LGBTIQ+-fòbia). També són habituals alguns canvis d’ordre (LGTBLGTB-fòbiaLGTBILGTBI-fòbia, etc.).

Si us interessa la terminologia relacionada amb aquest àmbit, podeu consultar el Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual, trans), de Marta Breu, fet en col·laboració amb el TERMCAT, que precisament ha estat actualitzat fa molt poc i que inclou, actualment, prop de 400 termes definits i amb els equivalents en castellà, francès i anglès.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: president de la Generalitat

El #termedelasetmana que us proposem és de plena actualitat i és un terme molt conegut, però amb unes formes sinònimes i unes precisions d’ús que potser no ho són tant. És el terme president de la Generalitat | presidenta de la Generalitat.

La forma president de la Generalitat és la més habitual en la majoria de contextos: és breu i clara, amb la base president|presidenta, d’origen llatí, i amb una reducció de l’expressió completa (de la Generalitat de Catalunya) a la part més significativa del sintagma.

En contextos en què es vol fer èmfasi en la funció executiva inherent al càrrec també es pot fer servir la forma president del Govern de la Generalitat | presidenta del Govern de la Generalitat.

Ara bé, la forma més adequada per a contextos històrics o solemnes és president de Catalunya | presidenta de Catalunya, raó per la qual té un ús més reduït. També és la forma preferent en les relacions internacionals.

Podeu consultar la fitxa completa del terme, amb els equivalents en occità, castellà, francès i anglès, amb la definició i amb algunes altres notes d’interès, al Diccionari de l’activitat parlamentària.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: museïtzació

Aquesta setmana s’escau el Dia Internacional dels Museus. Es tracta d’una iniciativa internacional que pretén fomentar el coneixement de les institucions culturals, els museus i els monuments.

Des del TERMCAT ens afegim a la iniciativa fent que el nostre #termedelasetmana sigui museïtzació. Trobareu aquest terme normalitzat amb la definició següent: “Aplicació de tècniques museogràfiques a un patrimoni cultural o natural per a fer-lo atractiu i accessible als visitants”. És un substantiu creat a partir del verb museïtzar, que prové del substantiu museu i el sufix –itzar (del llatí –izare, que significa ‘convertir en’). També té ús l’adjectiu museïtzable, que s’aplica a un objecte, peça, etc. susceptible de ser exposat en un museu.

Convé tenir en compte que s’han desestimat formes com ara *musealitzar, *musealització i *musealitzable, que es consideren inadequades morfològicament perquè s’han format amb l’addició del sufix a l’adjectiu *museal, no recollit en català en cap font de referència.

Us convidem a consultar l’entrada corresponent al Cercaterm, i a conèixer alguns dels Diccionaris en Línia que teniu a la vostra disposició amb terminologia especialment relacionada amb el món dels museus, com ara el Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura o el Diccionari d’arqueologia. I, és clar, també us convidem a aprofitar ben bé el Dia Internacional dels Museus.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: triple jornada

Aquesta setmana, marcada especialment per la celebració del Dia Internacional de les Dones, us volem proposar com a #termedelasetmana un terme que moltes dones identificaran com a ben proper: el terme triple jornada.

Designa la jornada diària, generalment d’una dona, resultant de sumar la seva jornada laboral remunerada, les hores que esmerça en el treball domèstic i de cura, i el temps dedicat a activitats polítiques, socials i comunitàries.

És un terme transparent, creat per analogia a partir de doble jornada: aquest concepte ja recollia la jornada laboral remunerada i la feina d’atenció a la família, a la llar i a aspectes relacionats; amb el terme triple jornada s’hi afegeix el component social i comunitari.

En les llengües del nostre entorn proper s’han creat termes paral·lels (triple jornada en castellà, triple journée en francès, i third shift o triple shift en anglès).

Podeu consultar aquest terme, i altres termes relacionats amb el mateix àmbit, a la Terminologia de les dones en el món laboral, i també al Cercaterm.

Encara…

Quan les noietes de final de l’educació obligatòria han de decidir què faran el curs següent, encara hi ha una pressió que les inclina més a fer formació professional d’educació infantil que de mecànica de motos. Quan les noies que han acabat el batxillerat han de decidir què estudien a la universitat encara hi ha una pressió que les empeny més cap a fer de biòlogues que d’enginyeres. Quan les noies entren al mercat laboral encara hi ha una pressió que els dificulta accedir a determinats llocs de treball en igualtat de condicions que un home, troben portes de vidre. Quan les dones que acaben de tenir un fill han de decidir qui demana reducció de la jornada laboral per atendre la criatura encara hi ha una pressió que les empeny a ser elles i no el pare. Fins quan… encara?

La porta de vidre que acabem d’esmentar és una de les múltiples barreres invisibles amb què topen les dones al llarg de la vida, obstacles que els impedeixen l’accés a la presa de decisions i la participació plena a la societat, que són el resultat de normes i valors tradicionals, els de l’heteropatriarcat. Un cop dins el món laboral, les dones han de fer la feina el doble de ben feta perquè se’ls reconeguin els mèrits i puguin ascendir en l’escala, fins que topen amb un sostre de vidre. Això si han pogut superar el terra enganxós que els impedeix desenvolupar la seva carrera professional en igualtat de condicions que els homes, perquè tenen tantes tasques i càrregues associades que cal un esforç molt gros per tirar endavant.

Un esforç i un tren d’energia és el que necessita una dona amb inquietuds polítiques, socials o comunitàries que vulgui desenvolupar alguna activitat en algun d’aquests entorns, perquè prèviament haurà d’haver enllestit la seva jornada laboral remunerada i després, el seu treball domèstic i de cura. És el que s’anomena la triple jornada.

Encara. Sí, encara som a mig camí.

Però tirem endavant, perquè hi ha coses que funcionen, com ara algunes bones pràctiques, formes correctes d’actuació en l’àmbit del gènere que poden contribuir a impulsar un canvi de mentalitat que derivi en un equilibri de poder entre dones i homes. Per exemple, les mesures d’igualtat a l’empresa, els plans d’igualtat a l’empresa, les polítiques de conciliació o els processos de selecció igualitaris.

Trobareu tots aquests termes i més a la Terminologia de les dones en el món laboral, al Diccionari de sociologia i al Cercaterm.

#termedelasetmana: diputat electe

És més que probable que, si esteu interessats en l’activitat política, aquests dies hàgiu sentit i potser fet servir el terme que us proposem com a #termedelasetmana: diputat electe | diputada electa.

Fa referència a la persona que ha concorregut a unes eleccions, ha estat elegida i és proclamada com a tal per l’Administració electoral corresponent, però encara no es pot considerar que ha accedit a la plena condició de diputat fins que no hagi lliurat la credencial expedida per l’Administració electoral i compleixi els altres requisits que estableix el Reglament del Parlament.

Aquesta és la situació que aquests dies es dona en l’actualitat política catalana: els diputats electes no passaran a tenir la plena condició de diputats fins a la sessió constitutiva del Parlament de Catalunya, que s’ha de dur a terme en els propers dies (com a molt tard, el 12 de març).

El terme presenta una estructura sintagmàtica ben transparent, des del punt de vista semàntic: la base és el mot diputat|diputada, d’origen llatí (de deputatus ‘assignat, triat’), a la qual s’afegeix l’adjectiu electe -a, també d’origen llatí, que significa ‘elegit per a un càrrec mentre encara no n’ha pres possessió’. De fet, el terme sovint es redueix a aquest adjectiu, que pren llavors una funció substantiva (“els electes han d’assistir a la sessió constitutiva per…”).

Podeu consultar aquest terme, i molts altres termes que aquests dies ocupen l’actualitat informativa, al recent Diccionari de l’activitat parlamentària, amb la definició i els equivalents en occità, castellà, francès i anglès. I també els podeu trobar si consulteu el Cercaterm.

[Font: TERMCAT]

Demanem hora o ens conformem amb la cita prèvia?

Hi havia un temps que demanàvem hora. Al metge si estàvem pse-pse, a la perruqueria per tallar cabells, a la mestra pels reis de casa, al taller del cotxe quan es van modernitzar. I, si érem formals, podíem concertar cita, per exemple al notari —quan estàvem pitjor que pse-pse i pensàvem en testaments o havíem decidit embrancar-nos amb la hipoteca.

En algun punt va començar a interferir-hi l’Administració espanyola establint que calia cita prèvia per renovar el DNI. Més tard hi devien ajudar els tràmits en línia (calen etiquetes noves perquè es vegi que tot ha canviat) i les visites de set o deu minuts al metge (parlar d’hora en aquest cas podria semblar excessiu). I ara, amb l’empenta de la pandèmia, quasi a tot arreu cal cita prèvia per a travessar la porta.

Ah, la cita prèvia… És una forma estrambòtica, perquè, quan demanem que ens visitin, volem tenir una cita, no que ens donin una cita abans de la cita definitiva. Per això en francès o en anglès no es troben estructures paral·leles a la cita prèvia i es limiten a demanar un rendez-vous o un appointment. És clar, també es pot justificar considerant que la cita prèvia és el tràmit administratiu que fem prèviament a la cita; és a dir, un registre que ens confirma que hem fet la petició correctament.

Però, si com a títol d’un formulari ens posen Demanar hora, Concertar una cita o Sol·licitud de visita, de debò que no ho entendrem? I si un web ens proposa gestionar o modificar l’hora demanada, estem segurs que no farà el fet?

En llengua, disposar de solucions múltiples sempre dona molt més joc que entossudir-se en una de sola que, a sobre, és la més complicada. I no abandonar-ho tot enlluernats per una última novetat que no aporta gaire res sol ser un bon consell per a viure. Perquè, al final, el calçat més còmode acaba sent també el que ens porta més lluny.