El TERMCAT presenta un nou producte multimèdia dedicat a termes procedents de consultes dels usuaris: Dubtes i respostes. Consisteix en una infografia en format de carrusel, en què periòdicament es destacarà una de les consultes rebudes pel Servei, ja sigui per l’interès que desperta o per la rellevància que té. Cada peça de la sèrie oferirà una explicació terminològica breu, clara i amb voluntat divulgativa.
El primer Dubtes i respostes planteja un dubte en un terme sovint present als mitjans de comunicació: decolonial o descolonial? Més enllà de resoldre la qüestió, el contingut de la infografia aporta les claus per entendre el criteri adoptat i aplicar-lo en altres casos similars.
Aquesta actuació s’inscriu en la tasca del TERMCAT de difondre la terminologia catalana actualitzada en els diversos àmbits del coneixement. Amb el Dubtes i respostes, es vol mostrar la resposta als dubtes terminològics que els usuaris fan arribar a través del Servei i, alhora, posar en valor aquesta interacció: de les consultes respostes neixen noves fitxes terminològiques de consulta pública, que contribueixen a fer créixer el coneixement terminològic disponible per a tothom.
La campanya “Els somnis, com la lluita, venen de lluny” del Departament d’Igualtat i Feminisme, impulsada amb motiu del 8 de març, reivindica que els drets i les llibertats de les dones són fruit de dècades de lluita i del compromís de generacions que han obert camí. És precisament per això que volem destacar un #termedelasetmana que, malauradament, encara no hem acabat de trencar: es tracta de l’estereotip de gènere.
Un estereotip de gènere és, en el fons, una cadena invisible: una idea preconcebuda, simplificada, teixida amb tòpics, falses creences i patrons culturals que arrosseguem sense adonar-nos-en. Pretén encabir-nos en caixes tancades, dictar què podem ser, què podem saber, com hem de moure’ns i com hem de sentir. Dit amb paraules crues: és aquell “les nenes són més sensibles” o “els homes són més decidits” que s’escola a casa, a l’escola, en les ofertes de feina, en els anuncis que encara separen joguines “per a nens” i “per a nenes”.
Però les dones no som productes amb etiquetes de color. No som objectes de cap prestatgeria social. Fa temps que vam començar a rascar les parets d’aquestes caixes, a escriure versions nostres més lliures, més complexes, més valentes. Perquè els somnis, com la lluita, venen de molt lluny, i no hi ha estereotip que pugui aturar-los. Cada gest, cada paraula, cada decisió és un cop de martell contra les barreres que volen reduir-nos.
Aquest #8M, reclamem la llibertat de ser, sencera i sense excuses.
Aquest dimarts el TERMCAT ha fet 40 anys i dijous és el Dia Internacional de la Família. Per això ho volem celebrar aquesta setmana amb un terme que es va fixar en català el segle passat (1991), que forma part de la nostra història i que s’ha implantat amb èxit: família monoparental.
Al llarg dels anys, el terme família monoparental s’ha implantat àmpliament per anomenar les famílies amb un sol progenitor —ja sigui el pare o la mare— i un o més fills a càrrec; és el terme normatiu i el més utilitzat tant en l’àmbit institucional com en els mitjans de comunicació i en el llenguatge administratiu.
L’adjectiu monomarental, tot i que és un neologisme que va sorgir per visibilitzar que la majoria de famílies amb un sol adult progenitor estan encapçalades per dones, no és reconegut oficialment i té un ús menys estès. En cas que vulguem precisar aquest sentit, és més adequat dir-ne família monoparental femenina. La raó lingüística principal per descartar la formació monomarental és clara: parental no ve de pare, sinó que deriva del llatí parens, -ntis (participi present del verb parere ‘parir’). D’arguments lingüístics no ens en falten i us convidem a llegir aquest apunt per poder guanyar qualsevol debat de sobretaula.
Ara sí, destapem el cava i us convidem a celebrar-ho amb nosaltres amb l’etiqueta a xarxes #TERMCAT40, que en certa manera també sou família. Visca la diversitat familiar i els nous models de família!
Us agraïm la fidelitat d’haver arribat fins aquí. Xin-xin!
Aquesta setmana, concretament el 7 de maig, se celebra l’assemblea dels cardenals reunits per elegir papa. És per això que el #termedelasetmana és conclave.
El nom de conclave ve directament del llatí cum clavis, que vol dir ‘lloc tancat amb clau’. De fet, aquest mot també fa referència al recinte tancat on els cardenals es reuneixen per elegir papa. En català, també s’ha popularitzat la forma conclau, documentada en diverses fonts i en algun diccionari especialitzat, com a sinònim complementari.
Pel que fa a la pronúncia, conclave és una paraula masculina i té una accentuació plana: en català oriental, les vocals que no són tòniques es neutralitzen (kuŋkláβə); en occidental: koŋkláβe. Per tant, no és adequada la pronúncia *cónclave. La forma popular conclau, en canvi, és aguda: en oriental kuŋkláw; en occidental: koŋkláw.
Aquests dies d’actualitat informativa, toca fer una visita a la terminologia papal.
La bretxa salarial de gènere és una realitat que castiga les dones en l’àmbit laboral, igual que el sostre de vidre o el terra apegalós. Amb la Sandra Cuadrado i la Míriam Martín Lloret, repassem en un nou capítol els termes de l’àmbit laboral amb què topen les dones a la feina.
Paraules habitablesés un pòdcast de la Xarxa i el TERMCAT que vol difondre la terminologia d’àmbits especialitzats que té una presència social rellevant. La sèrie, que inclou ja 23 pòdcasts, presenta un conjunt de converses en què, de manera informal, els terminòlegs del TERMCAT que han estudiat amb més detall els termes de cadascun dels temes tractats expliquen aspectes d’interès, anècdotes, criteris, dubtes i decisions que s’han pres per poder proposar les formes catalanes més adequades per a cada cas.
En les converses s’ha parlat, per exemple, del terme pòdcast i altres termes propis de les xarxes socials, dels diccionaris sobre el consentiment sexual o sobre la terminologia LGBTIQ+, del canvi climàtic i l’escalfament global, dels nous termes del futbol femení, i molts altres termes d’interès general.
La iniciativa, coordinada per Anna Murgadas, de la Xarxa+, i Sandra Cuadrado, del TERMCAT, neix de la voluntat de contribuir al coneixement dels termes catalans i d’explicar de manera divulgativa la feina que es duu a terme al Centre de Terminologia.
Podeu escoltar tots els capítols del Paraules habitables en aquest enllaç.
Aquesta setmana està marcada per la celebració, dissabte dia 8 de març, del Dia Internacional de les Dones. Enguany el lema de la marxa central posa el focus en les cures i en la importància d’aquesta tasca, sovint invisibilitzada, i s’exigeix “corresponsabilitat de tota la societat i l’administració pública”. Per això, el nostre #termedelasetmana és corresponsabilitat.
Fa referència a la distribució equitativa del treball domèstic entre els membres d’una llar. Un terme relacionat que cal tenir en compte, per entendre tot el context i per als més despistats, és el de doble jornada (o doble presència): la jornada diària, generalment d’una dona, resultant de sumar la seva jornada laboral remunerada i les hores que esmerça al treball domèstic i de cura.
Des del punt de vista lingüístic, el terme corresponsabilitat està format a partir del prefix cor– (variant de con-) i el substantiu responsabilitat. Aprofitarem per recordar que s’escriu amb dues erres i es pronuncia amb erra vibrant. A més a més, en oriental, la o del prefix cor- tampoc no s’acostuma a neutralitzar (korəspunsəβilitát), tot i que hi ha vacil·lació de pronúncia.
Un cop més, les dones surten al carrer per alçar la veu contra les injustícies de la societat patriarcal. També per reclamar que volen cuidar i ser cuidades en condicions dignes, i que rebutgen que les cures recaiguin només sobre les dones.
Avui dia, abans d’enfurismar-se per un tema d’actualitat i d’entrar en una espiral de comentaris d’odi a la xarxa X, és essencial parar màquines i dedicar almenys uns minuts al dia a la relaxació i la meditació. Per això aquesta setmana destaquem un terme que fa referència a una de les postures de meditació més icòniques i atemporals del ioga, de coneixement prou estès: la postura del lotus.
Què va ser primer? La galeta Lotus o la postura del lotus? Si feu una cerca ràpida, podeu comprovar que la galeta no té tants anys de tradició, tot i que està tan de moda que fins i tot la cuinen amb cargols. Sigui com sigui, tot té el mateix origen: la flor de lotus, que simbolitza puresa i elevació espiritual. En aquesta postura, el iogui es manté assegut a terra, amb les cames encreuades, els peus recolzats a les cuixes, el tronc i el cap drets i amb els ulls tancats o amb la mirada buscant la punta del nas. La forma adaptada padmàssana és un sinònim complementari i prové del sànscrit padmāsana, denominació constituïda pels formants padma ‘lotus’ i āsana ‘postura’.
Aquesta postura millora la concentració i la calma mental, estimula els txakres i promou l’energia positiva, i enforteix els músculs de l’esquena i les cames. Us encoratgem a trobar un moment cada dia per fer la postura del lotus, tancar els ulls i respirar profundament.
Si us voleu endinsar en aquest món de pau i serenor, recomanem visitar la nostra infografia sobre els principals àssanes.
Fa temps que se’n parla, però sabem què és i d’on ve?
És l’estat d’ansietat o preocupació provocat per la por d’estar-se perdent determinats esdeveniments, comentaris o converses, especialment a les xarxes socials. En català, els termes normalitzats són FOMO o síndrome FOMO. Són formes àmpliament documentades en textos catalans i tenen el vistiplau dels especialistes consultats.
És un anglicisme molt estès, corresponent a la sigla de fear of missing out (literalment, ‘por de perdre’s alguna cosa’). Es van considerar formes més descriptives com ara por de quedar fora o por de perdre’s alguna cosa, però es van desestimar perquè no tenien ús real.
Si en voleu saber més sobre els criteris pels quals s’ha aprovat el terme FOMO, podeu consultar-ne la fitxa a la Neoloteca.
Aquesta setmana, concretament el dia 20 de novembre, s’escau el Dia Internacional de la Infància, perquè en aquesta data es commemora l’aniversari de l’aprovació de la Declaració Universal dels Drets dels Infants el 1959 i de la Convenció sobre els Drets de l’Infant el 1989. Ens sembla, doncs, un bon moment per a proposar-vos com a #termedelasetmana el terme drets de l’infant.
Fa referència al conjunt de drets que corresponen als infants i adolescents com a part integral i indivisible dels drets humans, que els proporcionen una protecció especial perquè puguin desenvolupar-se de manera sana i normal en condicions de llibertat i dignitat.
Entre els drets de l’infant destaquen aspectes com ara el dret a la salut, a l’educació, al joc i a l’esbarjo, a la protecció, etc. Si els voleu conèixer tots, podeu consultar aquesta infografia interactiva, que dona accés a les entrades de la Terminologia dels drets dels infants, un diccionari en línia que consta de 48 termes relacionats amb la Convenció sobre els Drets de l’Infant adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides, amb els principals drets civils, socials, culturals i col·lectius dels infants, així com les llibertats dels infants i els principis que els protegeixen. Cada fitxa terminològica inclou la denominació en català, equivalents en castellà, francès i anglès, una definició i, si escau, notes complementàries que amplien la informació de la definició
Precisament un dels drets recollits és el dret a la difusió dels drets reconeguts. Us animem a col·laborar amb nosaltres en aquesta difusió per contribuir a fer possible que la mainada d’arreu del món tingui les mateixes oportunitats de desenvolupament.
Quan s’acosten les rebaixes, qui no s’anima a trobar alguna ganga? Si tenim ganes de firar-nos, de maneres no ens en falten, ja sigui en una botiga de barri o en un centre comercial, o bé per internet, en una botiga electrònica o a través d’una aplicació mòbil o app de compra. Les possibilitats no s’acaben aquí, perquè en el comerç electrònic cada vegada estan més en auge dues formes de compra inscrites en l’anomenat comerç conversacional.
El comerç conversacional (en anglès, conversational commerce o c-commerce)fa referència a un model de comerç electrònic en què el client pot dialogar lliurement amb la marca en temps real mitjançant aplicacions de missatgeria instantània, ja sigui per escrit o per mitjà de la veu. Aquesta comunicació es pot establir a través d’assistents reals o mitjançant eines d’intel·ligència artificial, com ara els assistents de veu. De fet, aquest terme que va ser encunyat el 2015 per l’estatunidenc Chris Messina, creador del format d’etiqueta que s’usa actualment a les xarxes socials i antic desenvolupador d’Uber. Pel que fa a la forma, tot i que la denominació comerç conversacional es considera un calc de l’anglès conversational commerce, es tracta d’un terme transparent, ja que l’adjectiu conversacional,que s’adjunta al mot comerç, ens remet al verb conversar.
Dins d’aquest model de comerç electrònic trobem, d’una banda, la compra en directe (en anglès, livestream shopping), que permet comprar per internet a partir d’una retransmissió de vídeo en directe en què el venedor i el client es poden comunicar entre si. D’acord amb aquest significat, en la denominació en català, al mot compra s’hi afegeix la locució adverbial en directe, que s’usa per a explicitar que es produeix simultàniament al temps en què s’enregistra o es reprodueix un contingut audiovisual. De l’altra, amb una compra per xarxes (en anglès, social shopping) podem comprar íntegrament en una xarxa social, sovint interactuant amb altres membres de la xarxa. En aquest cas, tot i que en anglès s’usa l’adjectiu social, que s’obtéde l’abreujament de social network ‘xarxa social’, en català s’opta per utilitzar el mot xarxes precedit de la preposició per perquè remet de forma més precisa a les xarxes socials que no pas amb l’ús de l’adjectiu social, que podria resultar ambigu.
De la mateixa manera que les videotrucades són molt pràctiques, però, en general, no ens permeten establir la mateixa complicitat amb el nostre interlocutor que en una trobada presencial, difícilment el comerç conversacional podrà emular el tracte de tu a tu que ens ofereix el comerç tradicional. De totes maneres, es tracta d’una nova estratègia de venda que de ben segur que resulta atractiva per a un segment de mercat determinat.
