Close

#termedelasetmana: àssana

assanaa

Aquesta setmana des del TERMCAT us presentem un nou recull terminològic dedicat al ioga. Per això, us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes clau d’aquesta disciplina: el terme àssana o postura.

Fa referència a cadascuna de les postures físiques, acompanyades d’una respiració conscient i una gran concentració, que s’adopten durant la pràctica del ioga.

La forma àssana prové de l’arrel sànscrita ās, que significa ‘seure’. S’aplica, però, a qualsevol tipus de postura, no tan sols a les postures en què el iogui es manté assegut. Tant la forma originària, àssana, com la forma catalana equivalent, postura, tenen ús, i per aquest motiu el Consell Supervisor del TERMCAT les ha aprovades com a sinònims absoluts. Àssana s’utilitza en contextos més especialitzats i postura sol ser la denominació més utilitzada a l’hora de referir-se amb formes catalanes a les diferents maneres que té el iogui de posar el cos (postura de l’arbre, postura de la muntanya, etc.). Convé tenir en compte que en castellà s’ha estès la forma asana, amb accentuació a la segona síl·laba, però que en català és una paraula esdrúixola, amb l’accent a la primera síl·laba, i de gènere masculí (els àssanes).

El ioga té un bon nombre de practicants, i aquests dies de confinament, força gent n’està fent ús com a forma d’exercici físic, de relaxament i de concentració. Si us interessa la terminologia que s’hi fa servir, consulteu la Terminologia del ioga.

 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: equitat de gènere

equitat-genere

Aquesta setmana està marcada per la celebració, diumenge dia 8 de març, del Dia Internacional de les Dones. Des del TERMCAT ens afegirem a la commemoració amb la publicació, divendres dia 6, d’un diccionari específic de Terminologia de les dones en el món laboral. I avui us en proposem un dels termes com a #termedelasetmana: equitat de gènere.

Fa referència al principi que, a partir del reconeixement de la diferència entre homes i dones a la societat, pretén assolir la igualtat d’oportunitats per canviar l’escenari cap a una societat igualitària.

La base del terme és el substantiu equitat, que prové del llatí aequĭtas ‘igualtat’, i designa una noció relacionada amb la justícia natural, d’allò que és degut a cadascú, al marge del que pugui establir la justícia legal. El complement de gènere concreta l’àmbit de referència, amb un ús del substantiu gènere que es refereix a la construcció social i cultural basada en les diferències biològiques entre els sexes que assigna diferents característiques emocionals, intel·lectuals i comportamentals a dones i homes, variables segons la societat i l’època històrica.

Si teniu interès en altres conceptes relacionats, consulteu a partir de divendres la Terminologia de les dones en el món laboral, que inclourà una quarantena de termes definits i amb els equivalents en castellà, francès i anglès.

Maneres de relacionar-nos amb el propi cos: neutralitat, positivitat i negativitat corporal

neutralitat

És ben viu un debat sobre les diferents maneres de relacionar-nos amb el nostre cos, amb propostes que pretenen donar pautes que trenquin normes, estereotips, i ens alliberin de pressions socials.

En aquest sentit, en un primer moment sorgeix un moviment reivindicatiu que s’anomena positivitat corporal, el qual propugna l’acceptació positiva del propi cos a partir de la idea que tots els cossos són bells. El moviment se centra bàsicament en la percepció del cos de la dona i pretén superar els paràmetres estètics normatius, basats, per exemple, en la blancor, la primor, la feminitat, etc., i postular com a bells cossos discapacitats, grassos, andrògins, etc.

Però ben aviat es comença a veure que la positivitat corporal continua valorant l’estètica i la pressió de considerar bell un cos, sigui com sigui. És en aquest punt que neix un altre moviment que suposa un pas més enllà, la neutralitat corporal, que es basa en la llibertat d’acceptació del propi cos tal com és sense cap mena de pressió o obligació de fer-ho en sentit positiu. L’objectiu dels col·lectius que el promouen és fer caure els cànons de bellesa femenins normatius i proposar una relació amb el cos que se centri en les experiències vitals que ens pot proporcionar i no en la seva bellesa.

El tercer en discòrdia és la negativitat corporal, la percepció negativa del propi cos. És evident que aquest concepte no representa cap moviment reivindicatiu però és el punt de partida de l’aparició dels dos anteriors.

Són força habituals les formes angleses per a referir-se a aquests conceptes: body neutral o body neutrality, body positive o body positivity, body negative o body negativity. Al Cercaterm hi trobareu totes tres fitxes amb les denominacions catalanes adequades, equivalents en altres llengües, i les definicions.

Els drets de l’infant, en un nou diccionari i una infografia interactiva del TERMCAT

DL_drets-infant

Coincidint amb el Dia Universal de la Infància i el 30è aniversari de l’adopció de la Convenció dels Drets de l’Infant a l’Assemblea General de les Nacions Unides, el TERMCAT publica avui la Terminologia dels drets de l’infant, una obra en línia elaborada pel Centre de Terminologia que posa a l’abast dels usuaris 48 termes relacionats amb els drets recollits en aquesta Convenció.

Tant els termes en català com els equivalents en altres llengües s’han creat o adaptat a partir del text de la Convenció, així com de reculls terminològics i documents explicatius relacionats. Les definicions que acompanyen aquests termes no són estrictament terminològiques, sinó que contenen un resum dels punts més importants dels articles de la Convenció corresponents.

Cada fitxa terminològica inclou la denominació en català, una definició, equivalents en castellà, anglès i francès i, si escau, notes complementàries que amplien la informació de la definició. Per exemple, s’hi poden consultar termes referits a drets, com ara dret a l’educació, dret a la privacitat, dret al joc i a l’esbarjo; a llibertats, com ara llibertat d’opinió o llibertat d’associació, o a principis, com ara principi de responsabilitat dels pares.

La publicació del diccionari es complementa amb una infografia interactiva sobre els drets recollits en la Convenció dels Drets de l’Infant. La Síndica de Greuges de Barcelona ha col·laborat en aquesta infografia i es farà càrrec de l’edició i difusió de la versió en format pòster.

Amb la publicació en línia es fa accessible la terminologia a tots els usuaris potencials, experts en drets de l’infant, estudiants, professionals del sector educatiu i d’altres sectors al servei de la infància, infants, famílies, pares i tota mena de lectors interessats en aquesta matèria, amb l’objectiu de divulgar tant com sigui possible els drets recollits en la Convenció dels Drets de l’Infant, el tractat internacional amb més ratificacions de la història i que repre-senta el reconeixement a escala internacional dels infants com a ciutadans i com a subjectes de drets.

La Terminologia dels drets de l’infant forma part de la col·lecció Diccionaris en Línia del web del TERMCAT, que actualment ofereix fins a 147 títols dedicats a diversos àmbits d’especialitat.

#termedelasetmana: llibertat d’expressió

llibertat-expressio

Aquesta setmana hem publicat un diccionari que ens fa una il·lusió especial: la Terminologia dels drets de l’infant, basada en la Convenció sobre els Drets de l’Infant adoptada per les Nacions Unides ara fa precisament 30 anys. Com a mostra d’un dels termes que conté, us proposem el #termedelasetmana llibertat d’expressió.

La llibertat d’expressió queda recollida en aquest diccionari, d’acord amb el text de la Convenció, com la llibertat de l’infant de manifestar públicament idees, opinions i sentiments, i de cercar, rebre i difondre informació, sense limitació de fronteres.

Des del punt de vista lingüístic, es tracta d’una formació sintagmàtica ben transparent, en què a la base llibertat (del llatí libertas, amb el mateix significat) s’afegeix el complement d’expressió (també d’origen llatí), que n’especifica el tipus.

La llibertat d’expressió és un dels grans conceptes en què es basa l’organització de les societats avançades, i com a tal és present en documents com la Convenció sobre els Drets de l’Infant, que, a partir del consens internacional, pretenen oferir una orientació i un guiatge als Estats perquè en facin objecte d’especial protecció. Per ajudar a fer-ne la màxima difusió, hem preparat també una infografia interactiva amb els drets que s’hi recullen.

#termedelasetmana: animalisme

manifestacio-animalista

Se’n parla des de fa anys, tot i que el concepte és relativament recent: us proposem animalisme com a #termedelasetmana.

Es tracta del moviment de defensa dels animals com a éssers sensibles, en contra de la seva explotació i maltractament i a favor del reconeixement d’uns drets bàsics dels animals.

Des del punt de vista lingüístic, és un exemple de formació per derivació. A la base animal (que prové del llatí) s’hi afegeix el sufix també d’origen llatí –isme, molt productiu, que aporta la idea de ‘doctrina, corrent’, com es veu en tants altres exemples com ara socialisme, idealisme o absolutisme.

De manera paral·lela, però amb el sufix –ista, també s’ha creat el terme animalista, que fa referència al seguidor de la doctrina.

El concepte es pot relacionar també amb altres formacions relativament recents, com ara el veganisme i altres formes relacionades especialment amb el règim alimentari, que trobareu recollides en aquest apunt.

Què vol dir que una persona és no-binària o que té una identitat no-binària?

dona-home-no_binari

Les persones no-binàries (o de gènere no-binari) són les que tenen una identitat de gènere que se situa fora de la classificació tradicional home/dona, és a dir, fora de la divisió de gèneres fixada des de l’anomenat binarisme de gènere.

El binarisme de gènere estableix una divisió dràstica entre homes i dones, fonamentada inicialment en les característiques biològiques de naixement, i assigna, més enllà de la biologia, uns rols predeterminats (de comportament, de manera de parlar, de manera de vestir i, en definitiva, de manera de viure i sentir) a cadascuna d’aquestes categories.

Des de la teoria queer, sorgida als anys noranta del segle XX, es qüestiona aquest sistema de pensament, s’argumenta que la divisió home/dona (i igualment la divisió heterosexual/homosexual) respon bàsicament a una construcció cultural i es defensen les identitats no-binàries.

Són identitats no-binàries:

  • Les de les persones agènere, o de gènere neutre, que no s’identifiquen amb cap gènere, ni com a homes ni com a dones.
  • Les de les persones bigènere, que s’identifiquen amb tots dos gèneres alhora o amb una combinació de tots dos.
  • Les de les persones de gènere fluid, o fluides, que tenen una identitat inclassificable o canviant segons el moment.

Si teniu interès a conèixer més a fons aquests termes, o d’altres de l’àmbit LGBT, podeu consultar el Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual, trans), de Marta Breu, dins de la col·lecció de Diccionaris en Línia del TERMCAT.

#termedelasetmana: orgull LGBT

orgull_gai

Aquesta setmana, concretament el dia 28 de juny, se celebra el Dia de l’Orgull LGBT. La forma orgull LGBT (o orgull gai, com s’havia anomenat tradicionalment) designa dues coses: d’una banda, el sentiment d’autoestima i satisfacció que sent una persona del col·lectiu LGBT en relació amb la pròpia orientació sexual o identitat de gènere, i, d’altra banda, el conjunt d’actes reivindicatius dels drets de les persones LGBT que tenen lloc el dia 28 de juny.

La celebració de l’orgull LGBT d’aquest any és especial, perquè es commemoren els 50 anys de la coneguda revolta de Stonewell, que va donar el tret de sortida al moviment d’alliberament del col·lectiu. Tot va començar la matinada del 28 de juny de 1969 a Nova York, quan la policia, com de costum, va entrar en un bar freqüentat per persones LGBT (l’Stonewall Inn, encara avui en actiu, al barri de Greenwich Village) amb la intenció d’identificar la gent que hi havia dins i fer detencions.

Aquell cop, però, la policia hi va trobar resistència i es van desencadenar un seguit d’aldarulls, en molts casos violents, que van durar dies i que van mobilitzar bona part de la comunitat LGBT de Nova York. Poc després, van sorgir els primers grups organitzats d’activistes, que van iniciar una lluita, que encara continua avui, per a equiparar els drets de les persones LGBT als de la resta de persones i per a aconseguir que cadascú pugui viure amb llibertat la seva orientació sexual i la seva identitat de gènere. Tant de bo que no es perdi el que s’ha aconseguit amb l’esforç de tanta gent i que la lluita continuï viva per guanyar tot el que encara falta.

Podeu consultar aquesta terminologia i altres termes de l’àrea en el Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual, trans), de Marta Breu, elaborat amb l’assessorament del TERMCAT.

Bon dia de l’orgull!

Practiquem ioga: els àssanes

assanaa

El dia 21 de juny se celebra el Dia Internacional del Ioga, la disciplina teoricopràctica que busca, mitjançant tècniques físiques i psíquiques, assolir el domini del cos i de l’esperit. Aprofitem l’ocasió per encoratjar els practicants de la disciplina, i en general qualsevol persona que hi estigui interessada, a utilitzar adequadament la terminologia de l’àmbit.

Per això us volem explicar que l’adaptació catalana adequada del terme sànscrit āsana, tan conegut en aquest àmbit, és àssana. Aquest substantiu fa referència a cadascuna de les postures físiques, acompanyades d’una respiració conscient i una gran concentració, que s’adopten durant la pràctica del ioga.

Lingüísticament, àssana és una adaptació al català de la forma transliterada del sànscrit āsana: la a llarga de la primera síl·laba es converteix en tònica en català i la s passa a ss perquè en sànscrit és una consonant sorda. Pel que fa al gènere, es considera una forma masculina, tot i que hi ha vacil·lació documentada entre el femení i el masculí, tant en català com en la resta de llengües romàniques. El criteri que s’adopta en aquests casos vacil·lants és el de fidelitat a la llengua d’origen, és a dir, es mantenen com a masculins els mots que en sànscrit són masculins o neutres (āsana és neutre), i en femení, els que en sànscrit són femenins, independentment que, pel tipus de terminació o de referent, puguin suggerir en català el gènere contrari.

Us avancem que estem treballant en l’elaboració d’una terminologia del ioga que contindrà gairebé 100 termes de l’especialitat, relatius a conceptes generals, postures, respiració, txakres, etc.

Maltractament de la gent gran

maltractament_gent_gran

Cal un Dia mundial per a la presa de consciència de l’abús i el maltractament envers la gent gran? Doncs sí, perquè és una de les formes de violència més ocultes i desconegudes, tal com ho defineix l’OMS, i és una qüestió de drets humans, i un problema social i de salut. Per això, des de fa uns quants anys, cada 15 de juny aquest dia mundial ens ha d’interpel·lar a plantejar-nos en quina mena de societat vivim i en quina volem viure. I no caldria dir que hauríem d’aspirar a viure en una societat lliure de violències.

El maltractament de la gent gran és violència, perquè és un dany físic o moral causat de manera no accidental, sinó volguda, a una persona gran. Generalment, s’esdevé dins l’àmbit familiar, però també en institucions, i el cometen les persones o les institucions que se suposa que en tenen cura, mitjançant l’ús de la violència física o psicològica o bé per negligència en l’atenció. De fet, cada vegada que la vulnerabilitat i la fragilitat d’una persona la situa sota el domini d’una altra, és a dir que depèn d’una altra per viure, hi ha risc de maltractament.

I la vulnerabilitat d’una persona no tan sols la causen problemes de salut, física o mental, sinó també una situació socioeconòmica precària, o canvis en l’organització social i familiar que han provocat una desvinculació de les famílies i la soledat de la gent gran, o factors culturals generals, com ara la consideració negativa de l’envelliment i la vellesa. Aquest darrer factor ha fet necessari crear un neologisme per descriure situacions, potser no del tot noves, però sí més esteses actualment, com és la discriminació per l’edat, l’edatisme. Per sort, tanmateix, pren força un terme que ja no és nou però que s’ha de promoure i ha de ser més vigent que mai, l’envelliment actiu.

Com a societat tenim la responsabilitat de no permetre que es produeixin maltractaments, a ningú. A ningú. Tal com alguns experts han exposat, per exemple, al Protocol marc d’actuació del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, una de les formes de generar maltractaments és silenciar-los, o també consentir que es mantinguin models d’atenció inadequats.

Trobareu tota aquesta terminologia i altra terminologia relacionada al Cercaterm i als diccionaris en línia de Serveis socials i d’Atenció integrada.

Back to top