#termedelasetmana: circumscripció electoral

circumscripcio_electoral

Aquesta setmana està especialment condicionada per les eleccions. Entre l’extensa terminologia electoral, us proposem com a #termedelasetmana el terme circumscripció electoral.

Fa referència tant a la divisió del territori a la qual s’assigna l’elecció d’un o de diversos escons com al conjunt d’electors inclosos en aquesta divisió territorial.

Per tant, és ben probable que en les notícies sobre l’escrutini es faci servir aquest terme, que des del punt de vista de la formació és un bon exemple de cultisme: circumscripció és un substantiu derivat del verb circumscriure, que prové del llatí circumscrībĕre, estrictament ‘escriure al voltant’, però utilitzat des de les primeres documentacions amb el sentit de ‘encerclar, limitar, restringir’. Convé notar que tant el verb com el substantiu en català s’escriuen amb m, i no pas amb n com es fa en castellà i en francès.

Si us interessa la terminologia electoral, trobareu aquest terme i molts més, amb equivalents en diverses llengües i amb les definicions corresponents, a la Terminologia electoral bàsica.

Què és la sororitat?

sororitat

El terme sororitat es refereix al lligam estret que s’estableix entre dones basat en la solidaritat, el compartiment d’experiències, interessos, preocupacions, etc., és a dir, a una fraternitat entre dones. Està format a partir del mot llatí sŏrŏr, ōris ‘germana’ i el sufix –itat amb el sentit de ‘qualitat de’. En les altres llengües es documenten formes paral·leles: sororidad en castellà, sororité en francès, sororità en italià i sisterhood en anglès (l’únic cas que no està format a partir del mot llatí).

Tot i que no es tracta d’un concepte nou, el terme s’ha recuperat en l’àmbit de l’antropologia i la sociologia especialment d’ideologia feminista. El terme, tal com es reivindica actualment, va ser definit per l’antropòloga Marcela Lagarde, que el va glossar a partir d’una dimensió ètica, política i pràctica del feminisme contemporani.

De mare no només n’hi ha una: les mares de dia

mare_de_dia

No serem nosaltres qui qüestionem el fons d’aquella frase tan famosa que diu que de mare només n’hi ha una, però sí que la matisarem. Perquè —deixant de banda que hi ha nens que tenen dues mares (i a veure qui s’atreveix a dir quina de les dues és més mare) i deixant de banda també que hi ha mares, com persones, de mena molt diversa— el que és cert és que et pots dir mare d’una criatura sense necessitat de ser estrictament (ni biològicament ni per adopció) la mare de la criatura. És el cas, per exemple, de la mare de llet, que en realitat és la dida, és a dir, la dona que alleta el fill d’una altra; o de la mare política, que, malgrat el nom, no es refereix a la mare sinó a la sogra.

Fa poc n’hem incorporat encara una altra: la mare de dia. Aquesta denominació, mare de dia, ha estat aprovada recentment pel Consell Supervisor per a designar la persona que ofereix, habitualment a casa seva, un servei professional i personalitzat d’atenció i cura a infants en edat preescolar, generalment menors de tres anys, en grups molt reduïts i en un ambient familiar.

Es tracta d’una professió d’introducció recent al nostre país i en curs de regulació, però amb una gran tradició i un gran reconeixement en altres països europeus (per exemple, a França, Suïssa, Alemanya, Àustria, Holanda, etc.). El nom, mare de dia, que és un calc de l’alemany (Tagesmutter), és la forma més utilitzada dins d’aquest col·lectiu professional. La majoria de mares de dia són dones, però també hi comença a haver alguns homes dins la professió; són, quan cal especificar-ho (perquè es considera que mare de dia pot funcionar com a genèric del concepte), els pares de dia (en alemany, Tagesvater, en singular).

L’espai degudament condicionat on una mare de dia acull els infants de qui té cura, sovint el domicili propi, s’anomena llar de criança, i el servei d’atenció i cura d’infants que ofereix, criança de dia.

El complement de dia, present en mare de dia i en criança de dia, respon a la idea que aquests professionals supleixen les funcions de mare o pare dels nens de qui tenen cura durant el dia, quan els veritables pares no hi són. De fet, ja s’utilitza en altres formes catalanes, com ara en hospital de dia o centre de dia, que designen centres que funcionen (com és el cas de la criança de dia) en horari diürn.

Aviat podreu consultar les fitxes completes d’aquests termes a la Neoloteca i al Cercaterm.

#termedelasetmana: banc d’aliments

RecapteAliments2017Aquesta setmana de seguida hem tingut clar quin terme podíem destacar com a #termedelasetmana, i estem segurs que els nostres seguidors estaran d’acord amb la tria: destaquem el terme banc d’aliments.

Un banc d’aliments és una organització sense ànim de lucre basada en el voluntariat que té l’objectiu de recuperar excedents d’aliments i redistribuir-los entre les entitats que atenen persones que no poden cobrir amb els seus propis recursos les necessitats bàsiques d’alimentació.

Els dies 1 i 2 de desembre estem tots convidats a col·laborar en el Gran Recapte d’Aliments de l’any 2017. Els organitzadors ens proposen que acumulem #TonesDeVoluntat i, és clar, d’aliments.

I, un cop feta la vostra aportació, ja sigui com a voluntaris o donant aliments, potser us interessarà aprofundir en la terminologia relacionada amb aquest àmbit, que podeu trobar en el Diccionari de serveis socials.

És el mateix declaració que proclamació?

declaracio_proclamacio

La situació que es viu des de fa un temps a Catalunya i a l’Estat espanyol genera debats de tot tipus. Al marge de les notícies que es van produint i de les opinions de cadascú, tot aquest procés ha fet que siguin d’ús general termes amb un grau d’especialització molt elevat de l’àmbit jurídic i de la ciència política.

Les formes declaració d’independència i proclamació d’independència, així com els verbs corresponents declarar i proclamar, en relació a la independència, es fan servir pràcticament com a sinònims en molts contextos. Però són sinònims realment?

D’acord amb els diccionaris de la llengua general, els verbs declarar i proclamar són verbs molt propers semànticament, si bé proclamar pot tenir un matís afegit de solemnitat i d’oficialitat. És probablement a partir d’aquesta relació en la llengua general que les formes declaració d’independència i proclamació d’independència es fan servir de manera intercanviable en determinats contextos, també d’especialitat.

La distinció encara es complica més pel fet que les entitats subestatals que han esdevingut estats independents al llarg de la història ho han fet a través d’una declaració, en uns casos, o d’una proclamació, en d’altres. Els Estats Units d’Amèrica (1776), Eslovènia (1991) i Kosovo (2008), per exemple, van esdevenir independents a través d’una declaració. En canvi, la República d’Irlanda (1916), el Regne dels serbis, els croats i els eslovens (1918) i Indonèsia (1945) van esdevenir independents a través d’una proclamació.

Tanmateix, en els contextos acadèmics altament especialitzats sí que s’estableix una diferència clara entre aquests dos termes. La declaració és un acte solemne a favor de la creació d’un estat, pel qual s’inicia un procés de creació del nou estat; s’entén com un acte discursiu, intencional. La proclamació, en canvi, declara constituït el nou estat i suposa l’inici de la seva existència efectiva. La diferència, doncs, són la solemnitat (és el cas de la declaració) i l’efectivitat (en la proclamació la independència ja es considera efectiva).

El caucus, més enllà de la política nord-americana

caucus_sessio_individual

El mot caucus el solem associar en català amb la política nord-americana: als Estats Units i al Canadà caucus designa, entre altres coses, una reunió a porta tancada d’un grup de persones del mateix partit o grup polític per a seleccionar els candidats presidencials o decidir les línies polítiques que es vol seguir. Per extensió, també és el grup de polítics reunits.

Fora de la política nord-americana, però, caucus —forma procedent de l’algonquí caucauasu, que significa ‘reunió de caps de tribu’ o ‘reunió de consellers’— és també un mot utilitzat entre els professionals de la mediació per a fer referència a una sessió que, un cop iniciat el procés de mediació, el mediador pot mantenir amb cadascuna de les parts en conflicte per separat, ja sigui perquè ho considera convenient o perquè una de les parts ho demana. Aquestes sessions, pel seu caràcter privat, faciliten que les parts puguin expressar-se lliurement, sense cohibició.

El Consell Supervisor ha aprovat recentment aquest manlleu, molt introduït en el llenguatge tècnic dels mediadors, al costat del sinònim sessió individual, que és una forma que descriu el concepte de manera clara i que pot entendre’s fàcilment, doncs, més enllà del nucli estricte dels experts. Cal tenir present, de fet, que la mediació és un procediment adreçat a qualsevol tipus de públic i que, per aquest motiu, és especialment important que la terminologia utilitzada sigui com més precisa i transparent millor.

Tant caucus com sessió individual són formes ja utilitzades en català. En les altres llengües que habitualment prenem com a referència (castellà, francès, etc.) també s’utilitza el manlleu i, complementàriament, altres formes descriptives anàlogues a l’aprovada en català.

Podeu consultar la fitxa completa d’aquest terme a la Neoloteca i al Cercaterm.

Terminologia de la pobresa: termes que criden a actuar

pobresa

El 17 d’octubre de cada any es commemora el Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa. La pobresa i les desigualtats econòmiques són, desgraciadament, una realitat social. I d’aquesta realitat convé que se’n parli i convé que s’estudiï. Quan se’n parla i quan s’estudia, es fa servir i es difon terminologia específica, com en qualsevol altre àmbit.

Per exemple, un terme creat recentment i ràpidament estès és precariat, que es refereix al conjunt de treballadors que tenen un contracte laboral precari. També responen a una realitat ben actual els termes treballador pobre, que resulta ben transparent, o el terme subocupació, que fa referència a la situació del treballador que ocupa un lloc de categoria inferior a la seva qualificació professional o bé que treballa en unes condicions contractuals, salarials o temporals de menys qualitat que les que li correspondrien estadísticament en un mercat laboral determinat.

Els especialistes del sector necessiten distingir la pobresa absoluta (en què la pobresa no permet satisfer les necessitats bàsiques, accedir a les oportunitats i assolir les aspiracions i que pot posar en perill la supervivència i la dignitat) de la pobresa relativa (en què el nivell de pobresa posa la persona en situació de desavantatge econòmic i social en relació amb el nivell de vida mitjà de la resta de la societat). I per a la quantificació i la intervenció resulten clau altres termes com ara llindar de pobresabretxa de pobresa i bossa de pobresa.

Si treballeu en aquest sector o, simplement, us interessa, us recomanem diversos materials terminològics que s’hi relacionen i que teniu ben a l’abast: per una banda, podeu consultar el Diccionari de serveis socials, amb gairebé 900 termes; també us resultarà d’interès el Diccionari de cooperació al desenvolupament i probablement també alguns termes de la recent Terminologia de l’atenció integrada. Des d’una perspectiva més acostada a l’àmbit laboral i econòmic, us recomanem especialment el Lèxic de la crisi econòmica i el Vocabulari de la responsabilitat social.

Com podeu veure, la terminologia d’aquest àmbit es pot abordar des de perspectives ben diverses, i confiem que tots aquests materials siguin una bona ajuda per a totes les persones i professionals que lluiten cada dia per mirar d’erradicar la pobresa.

Què és la sedició?

sedicio

Les fonts lexicogràfiques generals recullen per a sedició únicament el sentit genèric ‘Alçament contra l’autoritat establerta’.

Les fonts terminològiques especialitzades en donen una definició més precisa i exhaustiva pròpia dels àmbits del dret, la política i la defensa militar: ‘Delicte que consisteix a alçar-se públicament i de forma tumultuosa per obtenir o impedir per la força o fora de les vies legals la promulgació o execució d’una llei, la celebració d’eleccions, el lliure exercici de les funcions d’una autoritat, una corporació o un funcionari, per atacar la persona o els béns d’una autoritat, o les persones o els béns d’una col·lectivitat’.

Etimològicament, el substantiu sedició prové del llatí sēdĭtĭo, ōnis, el sentit primer del qual és ‘acció d’anar a part’, ‘desunió’ o ‘discòrdia’. És en un segon sentit que pren el significat més específic de ‘revolta’ o ‘aixecament’.

El qui promou una sedició o hi pren part és un sediciós o sediciosa. Aquesta forma prové també directament del llatí sēdĭtĭosus, a, um.

Trobareu aquests termes al Cercaterm.

Terminologia electoral

nuvol_referendum

Avui teníem previst publicar aquest Apunt terminològic que veureu tot seguit. Quan el preparàvem, fa ben pocs dies, no ens imaginàvem que lamentablement altres termes estarien ocupant l’actualitat; termes com ara llibertat d’expressió, autogovern, detencióarbitrarietatdemocràciajustícia i, fins i tot, dignitat.

El publiquem com el teníem previst, perquè estem convençuts que continuar treballant per la llengua és, també, una bona manera de treballar pel país que volem.

 

L’actualitat informativa d’aquestes setmanes arriba carregada de terminologia específica de l’àmbit de la política i els processos electorals, i d’altres sectors més o menys relacionats com ara el dret o les relacions internacionals, per exemple.

Us en proposem una curta llista, amb les definicions corresponents:

autodeterminació: Dret dels pobles a decidir sense coaccions la seva condició política i a prosseguir el seu desenvolupament econòmic, social i cultural.

campanya electoral: Període de temps previ al dia de la votació, la durada del qual es fixa quan es convoquen unes eleccions o un procés de participació ciutadana, que permet a les formacions polítiques demanar el vot dels electors a través d’actes públics i d’accions publicitàries.

campanya institucional: Conjunt d’accions informatives que l’Administració pública duu a terme amb l’objectiu de notificar als electors, de manera neutra, la data de la votació, el procediment per votar i els requisits i tràmits del vot per correu.

cens electoral: Registre on estan inscrits tots els ciutadans amb dret a vot en unes eleccions.

ciutadania: Condició jurídica d’una persona determinada per la seva pertinença a una comunitat política, amb el conjunt de deures i drets que això comporta.

col·legi electoral: Lloc on els electors exerceixen el dret de vot.

dret a vot o dret de vot: Dret de les persones a prendre part en processos públics de presa de decisions, especialment eleccions, i a manifestar-hi la seva voluntat mitjançant un vot.

escrutini: Conjunt d’operacions, de caràcter públic, d’anàlisi, reconeixement i recompte dels vots que es realitzen després d’una votació i en determinen els resultats.

mesa electoral: Conjunt de persones que dirigeixen el procés electoral en una secció o una zona electoral.

observador electoral | observadora electoral: Representant civil d’un estat o d’una organització internacional encarregat de fer el seguiment d’unes eleccions o un referèndum i informar-ne qui l’ha comissionat.

papereta de vot: Full que un elector diposita dins l’urna d’un col·legi electoral per expressar la seva tria.

referèndum: Procés de participació ciutadana que permet als electors del cens electoral de votar a favor o en contra d’un projecte normatiu o d’una decisió política.

urna: Recipient clos, amb una petita escletxa a la part superior, on els votants dipositen el seu vot en unes eleccions, un referèndum o algun altre tipus de consulta.

vot: Opinió sobre una qüestió sotmesa a votació, expressada públicament o en secret per mitjà d’una papereta de vot, una bola o algun altre cos material.

vot per correu: Vot que un votant envia per correu si preveu que no podrà anar a votar el dia de la votació.

 

Podeu consultar tots aquests termes, amb equivalents en altres llengües i sovint amb notes conceptuals ben interessants, al Cercaterm. Els termes que es refereixen concretament als processos electorals els trobareu agrupats al diccionari en línia Terminologia electoral bàsica. I també trobareu un bon nombre de termes clau d’aquest àmbit a la Terminologia dels drets humans, que inclou una infografia interactiva molt interessant.

#termedelasetmana: inclusió escolar

inclusio_escolar

Un nou curs escolar s’acaba d’engegar, i entre la nombrosa terminologia de l’àmbit educatiu que es podria destacar us proposem com a #termedelasetmana el terme inclusió escolar.

Es tracta d’un concepte clau, que en els darrers anys ha anat prenent més i més importància. Es refereix a la situació que es deriva de les accions adreçades a fer possible l’educació dels alumnes amb necessitats educatives especials en els centres educatius ordinaris des de l’inici de la seva escolarització.

El terme té presència en màsters i assignatures a la universitat, en congressos especialitzats, en organismes de l’administració educativa, en iniciatives escolars de ben diversa mena…

Us convidem a consultar-ne la definició i els equivalents en diverses llengües a l’entrada corresponent del Diccionari d’educació. Al costat d’aquest terme, n’hi trobareu prop de dos mil més referits al món de l’educació i les seves facetes: pedagogia general, pedagogia social, recerca educativa, organització i gestió educatives, orientació psicopedagògica, didàctica, educació especial i tecnologia de l’educació.