Malbaratament i pèrdua d’aliments

L’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) i la Comissió Europea han designat el 29 de setembre com a Dia Internacional de la Conscienciació de les Pèrdues i el Malbaratament Alimentari per contribuir a sensibilitzar sobre la importància d’aquest problema i les seves possibles solucions. Tant el malbaratament alimentari com la pèrdua d’aliments fan referència al desaprofitament d’aliments segurs, nutritius i aptes per al consum humà. Quina és la diferència entre aquests dos termes?

La diferència rau en la fase de la cadena alimentària en què tenen lloc i les causes que produeixen aquest desaprofitament. La pèrdua d’aliments es produeix en la fase de producció primera de la cadena alimentària i inclou, per exemple, els aliments que es descarten perquè no tenen l’aspecte desitjat que demana el mercat, especialment en el cas dels productes agrícoles. En canvi, el malbaratament alimentari es produeix al llarg de la resta de la cadena alimentària. Alguns dels motius pels quals es produeix malbaratament alimentari són els defectes d’envasament, la data de consum preferent, la sobreproducció, les comandes innecessàriament grans, la dificultat per a preveure la demanda diària o per a comercialitzar aliments aptes amb defectes de qualitat, entre d’altres. Per això és malbaratament alimentari el desaprofitament d’aliments que no s’arriben a consumir perquè caduquen o es fan malbé, les restes de menjars cuinats a les cuines domèstiques o a l’hostaleria, o els excedents de supermercats i restaurants.

Un cop s’ha produït el malbaratament alimentari, les restes d’aliments passen a ser tractades com a residus alimentaris i se’n pot fer ús no alimentari, com ara crear energia o fer compostatge. L’objectiu del dia internacional, a banda de reduir la pèrdua d’aliments i el malbaratament alimentari, és millorar l’ús eficient dels recursos naturals, mitigar el canvi climàtic i donar suport a la seguretat alimentària.

Podeu consultar les fitxes d’aquests termes, amb equivalents en castellà, francès i anglès, al Diccionari de seguretat alimentària i al Cercaterm.

#termedelasetmana: drets fonamentals

L’actualitat informativa a diversos punts del planeta posa en primer pla el terme que us proposem com a #termedelasetmana: drets fonamentals.

Fa referència al conjunt de drets humans bàsics, de caràcter universal, inalienable i inderogable, basats en els valors de la dignitat, la llibertat i la igualtat, que es recullen en les constitucions o altres normes jurídiques bàsiques dels estats o en tractats internacionals, i gaudeixen de protecció jurisdiccional. També se’n pot dir drets humans fonamentals, que de fet és la denominació completa del terme.

Es tracta d’un sintagma descriptiu i transparent, en què la base drets (humans) es complementa amb l’adjectiu fonamental, que fa referència als fonaments, a allò que és a la base, i té un ús metafòric freqüent, com en aquest cas.

Com que el terme designa un conjunt sovint indestriable, en general es fa servir en plural (drets fonamentals), però si cal fer referència a un dels drets en particular, s’hi fa servir el singular corresponent (dret fonamental).

Si us interessa la terminologia relacionada amb aquest àmbit, us aconsellem la consulta del Diccionari de relacions internacionals, amb més de 1.300 termes referits a les relacions internacionals i el marc jurídic i competencial dels actors internacionals. Cada fitxa terminològica conté una denominació catalana; sinònims, si n’hi ha; equivalents en castellà, francès i anglès; definició, i, sovint, notes explicatives. I també us pot interessar la infografia interactiva dedicada a la Declaració universal dels drets humans.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: cultura del consentiment

Què entenem per cultura del consentiment?

Designa la cultura en què es reconeix plenament l’autodeterminació sexual de les persones, es garanteix un consentiment sexual efectiu i s’assumeix responsabilitat social en l’erradicació de les violències sexuals.

És necessari un nou discurs, i per tenir veu en l’espai públic cal aportar les eines de transformació adequades; i una d’aquestes eines poderoses són els termes. Com apunta Alba Alfageme a Quan cridem els nostres noms, moviments com el #metoo han escrit un relat diferent i ens han mostrat dones referents recuperades, que es presenten com a supervivents després de passar un episodi de violència sexual. Posar noms a les violències contra les dones i creure en l’impacte de les paraules és un dels primers passos per a trencar el discurs del patriarcat.

Hi ha un altre final possible i molts altres inicis, també. De fet, el relat pot ser un altre de ben diferent, però fins ara ens pensàvem que no era possible. Sovint, fins que no veus definida una experiència o una situació de violència viscuda, no la pots identificar. Els termes són necessaris perquè moltes dones puguin identificar que allò que els ha passat és un delicte sexual i que es pot denunciar. Com deia Judith Butler en el seu darrer assaig, Quin món és aquest?, no hem de subestimar “el poder de les petites accions”.

I els termes poden esdevenir una eina més que contribueixi al trànsit social necessari de la cultura de la violació a la cultura del consentiment. El projecte Terminologia del consentiment sexual es presenta com un projecte obert i revisable, que es pot ampliar i modificar si escau amb les propostes de les usuàries i de les especialistes, i que té com a objectiu posar el focus en la cultura del consentiment i alhora posar nom a les agressions contra les dones.

Com a material educatiu complementari s’ha elaborat una infografia interactiva que pot servir com a eina pedagògica entre els joves i que els pot ajudar a identificar i denunciar situacions de violència sexual.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: conservador del patrimoni

Des de fa uns dies els museus i el patrimoni artístic i cultural tenen un protagonisme especial, atès que el 18 de maig és el Dia Internacional dels Museus, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana un terme relacionat amb aquest àmbit: el terme conservador del patrimoni | conservadora del patrimoni.

Fa referència a la persona que es dedica a l’estudi, la gestió, la catalogació, la preservació i la difusió del patrimoni cultural i natural.

La base del terme, el substantiu conservador, té un ús tradicional i reconegut pel diccionari normatiu per a designar el responsable científic de les col·leccions d’un museu, d’una biblioteca, etc. En castellà i en francès es fan servir denominacions paral·leles (conservador del patrimonio i conservateur du patrimonie, respectivament), mentre que en anglès se sol designar amb la forma heritage curator. Convé tenir en compte que en català no es considera adequada la forma *curador del patrimoni, que de vegades es documenta calcant la forma anglesa: el terme curador té usos específics en els sectors del dret i de l’edició, però no pas en aquest àmbit de la gestió patrimonial.

Si us interessen els termes relacionats amb aquest, podeu consultar el Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura, de Jaume Salvà, en què podreu trobar quasi 1.300 termes d’aquestes disciplines que sovint estan estretament vinculades a la gestió del patrimoni.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: transgènere

El dia 31 de març es commemora el Dia Internacional de la Visibilitat Transgènere, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana el terme transgènere.

Designa la persona que no s’identifica amb el gènere que li va ser assignat en néixer segons les seves característiques biològiques, sigui perquè se sent del gènere contrari o bé perquè la seva identitat no s’ajusta a les categories de gènere tradicionalment establertes.

El terme va néixer als Estats Units d’Amèrica cap als anys vuitanta del segle XX com a reacció a la forma d’origen mèdic transsexual, associada generalment a les operacions de cirurgia de reassignació sexual, i està relacionat amb la crítica al sistema binari tradicional home-dona. La forma transgènere engloba tot el ventall de persones amb identitats de gènere no normatives (transsexuals, queers, persones de gènere fluid, persones agènere, etc.).

En l’àmbit LGBT té més ús la forma trans, reducció de transgènere, atès que es considera més neutra i més inclusiva.

Des del punt de vista lingüístic, convé tenir en compte que el plural del substantiu transgènere és transgèneres (els transgèneresles transgèneres), però que la forma amb valor adjectiu es considera invariable (per exemple, identitats transgènere o projectes transgènere).

Si us interessa la terminologia relacionada amb aquest àmbit, us recordem que teniu disponible en línia el Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual, trans), de Marta Breu, amb prop de 400 termes definits, amb notes d’ús i conceptuals ben interessants i amb equivalents en castellà, francès i anglès.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: dret internacional humanitari

La guerra a Ucraïna ocupa la prioritat informativa i comporta l’ús en notícies, reportatges i converses d’una terminologia específica, com ara el terme que us proposem com a #termedelasetmana: dret internacional humanitari.

Fa referència al conjunt de normes de dret internacional públic que regulen els mètodes i els mitjans utilitzats durant un conflicte armat i procuren la protecció de les persones que no hi participen o hi han deixat de participar.

També se’n pot dir dret de guerra, una forma ben transparent, atès que aquest conjunt de normes només tenen aplicació en temps de conflicte armat. I en certs contextos especialitzats també té ús l’expressió llatina ius in bello ‘dret en la guerra’ (com és sabut, en l’àmbit del dret encara tenen ús expressions llatines, sovint sense traduir ni adaptar, que són un testimoni de l’origen tan antic d’aquestes regulacions).

És lamentable que, malgrat els centenars i milers d’anys passats, la humanitat no hagi estat capaç de fer obsoletes expressions com aquesta, que trobareu recollides al Diccionari de relacions internacionals, amb unes àrees temàtiques específiques dedicades al manteniment de la pau i la seguretat internacionals, als drets humans i a l’acció humanitària.

#termedelasetmana: micromasclisme

Com és prou sabut, en un iceberg només resulta visible sobre la superfície de l’aigua una part petita del seu volum real. El #termedelasetmana que us proposem, aquesta setmana del Dia de la Dona, sovint s’ha comparat amb un iceberg: és el terme micromasclisme.

Fa referència al comportament interpersonal legitimat per l’entorn social que contribueix d’una manera poc perceptible a la discriminació de la dona en la vida quotidiana. El micromasclisme és a la base d’altres formes de violència de gènere, més evidents o agressives, com ara el maltractament físic, el maltractament sexual o el maltractament psicològic.

Sembla que el terme va ser encunyat pel psicòleg argentí Luis Bonino, i es basa en l’adjunció del prefix d’origen grec micro- (que vol dir ‘petit’) a la base masclisme, un terme d’ús molt general però relativament recent (les primeres aparicions del mot en català són dels anys setanta del segle passat) que, sobre la base del mot mascle, designa l’actitud basada en l’atribució de superioritat a l’home sobre la dona.

El terme masclisme potser és recent —i encara més recent micromasclisme—, però les actituds masclistes són per desgràcia molt antigues, i jornades com el Dia de la Dona s’encarreguen de recordar-nos que encara queda molta feina per fer per aconseguir una efectiva igualtat entre homes i dones. I convé que no perdem de vista que, sota comportaments que poden semblar detalls poc importants (com a la part visible de l’iceberg), s’amaga un important pòsit de discriminació i injustícia. La creació i difusió de termes com aquest micromasclisme que avui destaquem pot ajudar a identificar el concepte i les actituds que comporta i a erradicar-les ja de la nostra societat.

[Font: TERMCAT]

Refugiats

Aquests darrers dies s’ha tornat a fer visible la realitat dels refugiats. Una realitat que massa sovint s’oblida i que no sempre arriba als titulars. Aquest oblit incrementa encara més la tragèdia humanitària i la vulnerabilitat d’aquestes persones, que busquen la manera de recuperar les esperances i els somnis.

En dret internacional general, un refugiat és una persona que es troba fora del seu país de nacionalitat o de residència habitual i que no pot o no vol tornar-hi perquè tem per la seva integritat física ja que té temors fundats de ser objecte de persecució per motius de raça, religió, nacionalitat, opinions polítiques o pertinença a determinat grup social. Aquest terme, definit a la Convenció de Ginebra de 1951, es basa en la idea clau de la persecució. Per tant, en sentit estricte, una persona que marxa del seu país per altres causes, i no hi ha cap element de persecució o de temor de persecució, no es considera un refugiat.

Tanmateix, en determinats entorns regionals, el concepte de refugiat s’entén de manera més àmplia i inclou, també, les persones que fugen del seu país per evitar les conseqüències genèriques d’un conflicte armat, d’una situació de violència permanent o d’altres situacions de desordres públics greus, així com la violació dels drets humans.

A la Unió Europea, les persones que fugen únicament de les conseqüències genèriques d’un conflicte es consideren migrants forçats. D’acord amb el dret de la UE, les persones en situació de migració forçada poden ser beneficiaris de protecció subsidiària o algun tipus d’asil humanitari o de protecció temporal

L’estatus de refugiat i la protecció subsidiària són tipus de protecció internacional, i el dret comunitari preveu la concessió d’asil tant per als refugiats com per als beneficiaris de la protecció subsidiària.

Finalment, en casos de conflictes armats, situacions de violència permanent o de catàstrofes, també és habitual parlar de desplaçats interns. En aquest cas, es tracta de persones que han abandonat el seu lloc d’origen però no han creuat cap frontera reconeguda internacionalment.

Podeu consultar aquests i altres termes en el Diccionari de relacions internacionals del TERMCAT. També hi ha disponible una infografia sobre la condició de refugiat.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: suspensió d’hostilitats

Des de fa unes setmanes les notícies que arriben de l’est d’Europa vehiculen una terminologia que preferiríem no haver de sentir, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana un d’aquests termes, que és alhora un desig: suspensió d’hostilitats.

Fa referència a la cessació temporal dels actes de guerra pactada per les parts bel·ligerants mitjançant un acord o un conveni, i també se’n pot dir alto el foc. Segons la durada i la jerarquia dels actors que acorden la suspensió d’hostilitats, es tracta d’una suspensió d’armes, una treva o un armistici.

Des del punt de vista de la forma, el terme suspensió d’hostilitats és un sintagma descriptiu i transparent, amb equivalents paral·lels en les llengües del nostre entorn. Respecte del sinònim alto el foc, potser val la pena advertir que no és adequada la forma alto *al foc que de vegades es pot trobar.

Esperem que la crisi actual es resolgui amb una suspensió d’hostilitats perdurable. I si us interessa la terminologia relacionada amb aquest àmbit, us recomanem de consultar el Diccionari de relacions internacionals, amb més de 1.300 termes i amb àrees temàtiques específiques relatives al manteniment de la pau i la seguretat internacionals, els drets humans i l’acció humanitària, entre d’altres.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: blanqueig lila

Ben segur que ho has vist alguna vegada, i que molt probablement t’hi has empipat amb tota la raó: governs, empreses o organitzacions que duen a terme accions de propaganda destinades a promoure la percepció que són simpatitzants de la causa feminista. Per a designar aquest concepte en català tenim el terme que us proposem com a #termedelasetmana: blanqueig lila o blanqueig violeta.

Sovint s’hi fa referència amb la forma anglesa purplewashing. La denominació catalana es val de la base blanqueig, sinònima de rentat d’imatge, que designa el conjunt d’estratègies de comunicació i màrqueting que es duen a terme amb la intenció d’ocultar la relació d’una persona, una empresa, un organisme, un govern o una ideologia amb determinats fets negatius que els perjudiquen, o d’alterar la realitat de manera que els afavoreixi, a fi de protegir-los o millorar la seva reputació. Els adjectius lila i violeta, i les formes anàlogues en les denominacions en altres llengües, responen al fet que el color lila (o violeta) s’ha identificat tradicionalment amb el moviment feminista.

De fet, el terme es pot considerar que forma part d’una sèrie de diversos tipus de blanqueig: el blanqueig verd o ecoblanqueig, el blanqueig blau, el blanqueig irisat o blanqueig LGBT, el blanqueig rosa i el blanqueig roig. Si no els coneixes tots, et convidem a descobrir-los a la infografia interactiva Els colors del màrqueting, en què els trobaràs definits i amb enllaços a les fitxes completes dels termes, amb els equivalents en castellà, anglès i francès.

[Font: TERMCAT]