#termedelasetmana: triple jornada

Aquesta setmana, marcada especialment per la celebració del Dia Internacional de les Dones, us volem proposar com a #termedelasetmana un terme que moltes dones identificaran com a ben proper: el terme triple jornada.

Designa la jornada diària, generalment d’una dona, resultant de sumar la seva jornada laboral remunerada, les hores que esmerça en el treball domèstic i de cura, i el temps dedicat a activitats polítiques, socials i comunitàries.

És un terme transparent, creat per analogia a partir de doble jornada: aquest concepte ja recollia la jornada laboral remunerada i la feina d’atenció a la família, a la llar i a aspectes relacionats; amb el terme triple jornada s’hi afegeix el component social i comunitari.

En les llengües del nostre entorn proper s’han creat termes paral·lels (triple jornada en castellà, triple journée en francès, i third shift o triple shift en anglès).

Podeu consultar aquest terme, i altres termes relacionats amb el mateix àmbit, a la Terminologia de les dones en el món laboral, i també al Cercaterm.

Encara…

Quan les noietes de final de l’educació obligatòria han de decidir què faran el curs següent, encara hi ha una pressió que les inclina més a fer formació professional d’educació infantil que de mecànica de motos. Quan les noies que han acabat el batxillerat han de decidir què estudien a la universitat encara hi ha una pressió que les empeny més cap a fer de biòlogues que d’enginyeres. Quan les noies entren al mercat laboral encara hi ha una pressió que els dificulta accedir a determinats llocs de treball en igualtat de condicions que un home, troben portes de vidre. Quan les dones que acaben de tenir un fill han de decidir qui demana reducció de la jornada laboral per atendre la criatura encara hi ha una pressió que les empeny a ser elles i no el pare. Fins quan… encara?

La porta de vidre que acabem d’esmentar és una de les múltiples barreres invisibles amb què topen les dones al llarg de la vida, obstacles que els impedeixen l’accés a la presa de decisions i la participació plena a la societat, que són el resultat de normes i valors tradicionals, els de l’heteropatriarcat. Un cop dins el món laboral, les dones han de fer la feina el doble de ben feta perquè se’ls reconeguin els mèrits i puguin ascendir en l’escala, fins que topen amb un sostre de vidre. Això si han pogut superar el terra enganxós que els impedeix desenvolupar la seva carrera professional en igualtat de condicions que els homes, perquè tenen tantes tasques i càrregues associades que cal un esforç molt gros per tirar endavant.

Un esforç i un tren d’energia és el que necessita una dona amb inquietuds polítiques, socials o comunitàries que vulgui desenvolupar alguna activitat en algun d’aquests entorns, perquè prèviament haurà d’haver enllestit la seva jornada laboral remunerada i després, el seu treball domèstic i de cura. És el que s’anomena la triple jornada.

Encara. Sí, encara som a mig camí.

Però tirem endavant, perquè hi ha coses que funcionen, com ara algunes bones pràctiques, formes correctes d’actuació en l’àmbit del gènere que poden contribuir a impulsar un canvi de mentalitat que derivi en un equilibri de poder entre dones i homes. Per exemple, les mesures d’igualtat a l’empresa, els plans d’igualtat a l’empresa, les polítiques de conciliació o els processos de selecció igualitaris.

Trobareu tots aquests termes i més a la Terminologia de les dones en el món laboral, al Diccionari de sociologia i al Cercaterm.

#termedelasetmana: diputat electe

És més que probable que, si esteu interessats en l’activitat política, aquests dies hàgiu sentit i potser fet servir el terme que us proposem com a #termedelasetmana: diputat electe | diputada electa.

Fa referència a la persona que ha concorregut a unes eleccions, ha estat elegida i és proclamada com a tal per l’Administració electoral corresponent, però encara no es pot considerar que ha accedit a la plena condició de diputat fins que no hagi lliurat la credencial expedida per l’Administració electoral i compleixi els altres requisits que estableix el Reglament del Parlament.

Aquesta és la situació que aquests dies es dona en l’actualitat política catalana: els diputats electes no passaran a tenir la plena condició de diputats fins a la sessió constitutiva del Parlament de Catalunya, que s’ha de dur a terme en els propers dies (com a molt tard, el 12 de març).

El terme presenta una estructura sintagmàtica ben transparent, des del punt de vista semàntic: la base és el mot diputat|diputada, d’origen llatí (de deputatus ‘assignat, triat’), a la qual s’afegeix l’adjectiu electe -a, també d’origen llatí, que significa ‘elegit per a un càrrec mentre encara no n’ha pres possessió’. De fet, el terme sovint es redueix a aquest adjectiu, que pren llavors una funció substantiva (“els electes han d’assistir a la sessió constitutiva per…”).

Podeu consultar aquest terme, i molts altres termes que aquests dies ocupen l’actualitat informativa, al recent Diccionari de l’activitat parlamentària, amb la definició i els equivalents en occità, castellà, francès i anglès. I també els podeu trobar si consulteu el Cercaterm.

[Font: TERMCAT]

Demanem hora o ens conformem amb la cita prèvia?

Hi havia un temps que demanàvem hora. Al metge si estàvem pse-pse, a la perruqueria per tallar cabells, a la mestra pels reis de casa, al taller del cotxe quan es van modernitzar. I, si érem formals, podíem concertar cita, per exemple al notari —quan estàvem pitjor que pse-pse i pensàvem en testaments o havíem decidit embrancar-nos amb la hipoteca.

En algun punt va començar a interferir-hi l’Administració espanyola establint que calia cita prèvia per renovar el DNI. Més tard hi devien ajudar els tràmits en línia (calen etiquetes noves perquè es vegi que tot ha canviat) i les visites de set o deu minuts al metge (parlar d’hora en aquest cas podria semblar excessiu). I ara, amb l’empenta de la pandèmia, quasi a tot arreu cal cita prèvia per a travessar la porta.

Ah, la cita prèvia… És una forma estrambòtica, perquè, quan demanem que ens visitin, volem tenir una cita, no que ens donin una cita abans de la cita definitiva. Per això en francès o en anglès no es troben estructures paral·leles a la cita prèvia i es limiten a demanar un rendez-vous o un appointment. És clar, també es pot justificar considerant que la cita prèvia és el tràmit administratiu que fem prèviament a la cita; és a dir, un registre que ens confirma que hem fet la petició correctament.

Però, si com a títol d’un formulari ens posen Demanar hora, Concertar una cita o Sol·licitud de visita, de debò que no ho entendrem? I si un web ens proposa gestionar o modificar l’hora demanada, estem segurs que no farà el fet?

En llengua, disposar de solucions múltiples sempre dona molt més joc que entossudir-se en una de sola que, a sobre, és la més complicada. I no abandonar-ho tot enlluernats per una última novetat que no aporta gaire res sol ser un bon consell per a viure. Perquè, al final, el calçat més còmode acaba sent també el que ens porta més lluny.

#termedelasetmana: sistema electoral

La proximitat de les eleccions al Parlament de Catalunya fa que la terminologia relacionada amb aquest àmbit estigui especialment present en converses, notícies i altres comunicacions. Per això, us volem proposar el terme sistema electoral com a #termedelasetmana.

Fa referència al conjunt d’elements, procediments i mecanismes que converteixen les preferències dels electors, expressades a través dels vots, en escons i, doncs, en la consegüent designació dels representants.

Els elements bàsics d’un sistema electoral són cinc: la magnitud de la circumscripció, la fórmula electoral, la modalitat de vot, la forma de candidatura i el llindar legal. I cadascun d’aquests elements té especificitats que permeten distingir i caracteritzar els mètodes per mitjà dels quals s’organitzen els sistemes electorals democràtics.

Si us interessa aquest àmbit i tota la terminologia que s’hi fa servir, us pot interessar la infografia interactiva que hem preparat amb alguns dels termes més característics del sector.

I, naturalment, també us interessarà la Terminologia electoral bàsica, un diccionari en línia on trobareu 129 termes definits i amb els equivalents en castellà, francès i anglès i, si escau, notes complementàries.

[Font: TERMCAT]

Només sí és sí: nova infografia interactiva

El TERMCAT publica una infografia interactiva amb alguns termes destacats de l’àmbit del consentiment i el consens sexual, com ara autodeterminació sexual, consentiment sexual, consens sexual, consentiment asseveratiu, consentiment entusiasta, cultura del consentiment, edat de consentiment, llibertat sexual o assertivitat sexual.

La infografia presenta els enllaços a les fitxes completes dels termes relacionats amb el consens i el consentiment sexual, un material clau per entendre que només SÍ és SÍ i que qualsevol pràctica sexual ha de ser voluntària, segura, desitjada, consensuada i lliure de violències masclistes.

La infografia forma part d’un nou projecte que inclou l’elaboració d’un diccionari d’aquest àmbit en què participen els experts següents: Sheila Queralt (directora del laboratori SQ en lingüística forense), Laia Serra (advocada penalista, responsable de la Comissió de Violències de Dones Juristes), Bàrbara Monllor (Comissió de Dones Juristes), Mercè Guillén (responsable xarxes UOC), Victòria Gari (Institut Català de les Dones), Helena Argerich (assessora en polítiques d’igualtat de gènere al Parlament Europeu), al costat dels terminòlegs del TERMCAT. Altres especialistes d’aquest àmbit com l’advocat penalista Andreu Van den Eynde, l’advocada penalista i criminòloga Carla Vall, la sexòloga clínica Núria Jorba —que ja havia ofert assessorament per a la Terminologia de la sexualitat, i membres del Comitè de Dret del TERMCAT participen també en aquest nou projecte.

La infografia s’afegeix als prop de 60 materials interactius i multimèdia (infografies, pòsters, vídeos, relats visuals, etc.) que el TERMCAT ofereix des de la seva pàgina web, referits als diversos àmbits d’especialitat.

#termedelasetmana: autodeterminació sexual

Aquesta setmana s’escau el Dia Mundial contra la Violència Masclista, i des del TERMCAT ens afegim a les diverses iniciatives que el commemoren amb la difusió d’una infografia sobre els termes relacionats amb el consentiment i el consens sexual. En aquesta infografia trobareu els termes clau per entendre que només SÍ és SÍ i que qualsevol pràctica sexual ha de ser voluntària, segura, desitjada, consensuada i lliure de violències masclistes. I com a #termedelasetmana hem triat un terme que es pot considerar la base conceptual de la resta de termes de l’àrea: és el terme autodeterminació sexual.

Fa referència a la capacitat d’una persona de prendre decisions sobre la seva sexualitat, per iniciativa pròpia i d’acord amb els seus desitjos i necessitats.

Des del punt de vista lingüístic, ens trobem davant d’un sintagma descriptiu, la base del qual, autodeterminació, és un exemple de mot en què s’identifiquen diversos recursos de formació: per una banda, a partir del verb determinar (que ja en llatí tenia el sentit de ‘fixar’ i també de ‘decidir’) s’ha creat el substantiu determinació; al qual s’adjunta el prefix auto-, molt productiu i conegut, que aporta el sentit de ‘un mateix’. L’adjectiu sexual concreta l’àmbit conceptual del terme.

L’autodeterminació sexual és probablement un dels conceptes clau a l’hora de construir unes relacions humanes respectuoses amb la identitat de cadascú. El reconeixement de l’autodeterminació sexual implica que qualsevol persona té dret a triar les seves opcions de vida i a exercir lliurement els seus drets sexuals segons els seus desitjos i necessitats.

Podeu consultar aquest terme i altres termes relacionats a la Terminologia de la sexualitat i l’erotisme i al Cercaterm.

[Font: TERMCAT]

Deslocalització: roda el món i torna al Born!

Qui no ha sentit parlar, una vegada o una altra, de les empreses que decideixen canviar totalment o parcialment el lloc on s’ubiquen les seves activitats de producció, especialment amb l’objectiu de reduir els costos laborals o d’obtenir incentius fiscals o financers?

Ens referim, és clar, als termes deslocalitzacióideslocalitzar(en anglès, offshoring i offshore, respectivament), un fenomen conegut des de finals del segle XX que, actualment, segueix ben viu com a conseqüència de la globalització del mercat mundial, del ràpid creixement de les economies d’alguns països on els costos i la mà d’obra són més barats, i on les càrregues fiscals solen ser inferiors, i de l’avenç imparable de les tecnologies de la informació i la comunicació, que faciliten la fragmentació i la distribució del procés productiu a qualsevol punt del planeta.

Més recentment, l’anglès, seguint el patró del substantiu offshoring, ha creat el terme nearshoring, que fa referència a la transferència de l’activitat o part de l’activitat d’una empresa a una zona situada a prop, generalment a un país limítrof o pròxim, especialment per motius econòmics. L’alternativa catalana a l’anglicisme nearshoring és deslocalització propera. Es tracta d’una denominació descriptiva i lingüísticament adequada, constituïda pel nucli deslocalització, que designa la transferència total o parcial de les activitats d’una empresa a un altre país per motius econòmics, i l’adjectiu proper -a, en referència al fet que es tracta d’un canvi de localització a un país limítrof o no gaire allunyat. En altres llengües també es documenten formes anàlogues, com ara el castellà deslocalización cercana i el francès délocalisation proche.

De vegades, però, la deslocalització escurça encara més les distàncies i no es produeix fora del país, sinó en una altra regió del mateix país on està ubicada l’empresa. Per a aquest concepte, que en anglès es coneix amb el terme onshoring (per paral·lelisme a offshoring), el català disposa de l’alternativa deslocalització interior.

I, finalment, després d’una etapa de deslocalització, pot passar que una empresa decideixi fer tornar la seva activitat o part de l’activitat al seu país d’origen. L’anglès utilitza diverses denominacions, com backshoring, reshoring, reverse offshoring o, fins i tot, onshoring, per a referir-se a aquest concepte. L’alternativa catalana a aquests anglicismes és relocalització o, també, el sinònim deslocalització de tornada.

Trobareu aquests termes normalitzats en català a la infografia interactiva Deslocalització: roda el món i torna al Born! i al Cercaterm.

#termedelasetmana: tercer sector

Entre els col·lectius que ho estan passant especialment malament arran dels efectes de la pandèmia n’hi ha un que seria molt injust negligir, i és el que s’identifica amb el terme que us proposem com a #termedelasetmana: el tercer sector.

Es refereix al “conjunt d’organitzacions privades sense ànim de lucre que treballen per la inclusió i la cohesió socials, amb especial atenció als col·lectius més vulnerables de la societat”. La denominació tercer sector s’ha encunyat per designar les entitats no governamentals i no lucratives, en relació al primer sector o sector públic (governamental i no lucratiu) i al segon sector o sector de l’empresa privada.

Segons algunes fonts, el terme fou creat vers el 1973 pel sociòleg d’origen alemany Theodore Levitt —conegut també per haver popularitzat el terme globalització.

En tot cas, pot ser un bon exemple de com les creacions terminològiques personals poden arribar a generalitzar-se si responen i s’adeqüen a una necessitat denominativa compartida.

Si, com diu la definició, el tercer sector fa una atenció especial “als col·lectius més vulnerables de la societat”, una societat madura i responsable s’hauria de caracteritzar per fer tot el que calgui per aconseguir atenuar tant com sigui possible els efectes de la pandèmia entre aquest col·lectiu.

Podeu consultar aquest terme i altres termes relacionats al Diccionari de serveis socials i al Cercaterm.

[Font: TERMCAT]

Sobre el terme toc de queda

L’actualitat informativa a l’entorn de la pandèmia ha fet que el terme toc de queda visqui una presència general en textos de tota mena.

Fa referència a una mesura que l’autoritat pot prendre en circumstàncies excepcionals que prohibeix a la població civil el trànsit o la permanència al carrer durant unes hores concretes, generalment de nit.

Sembla que l’expressió toc de queda ha arribat al català a través del castellà, però se’n documenten usos des de fa prop de dos-cents anys. De fet, els mots que la componen tenen un origen patrimonial: toc prové del verb tocar, que ja es feia servir en llatí vulgar, i queda és una variant antiga i dialectal de quiet -a, que prové del llatí quietus. El mot queda està recollit al diccionari normatiu amb les definicions: “Toc de campana indicant que és hora d’anar a sopar i a dormir” i “Avís o toc militar fet a una hora determinada en un estat de guerra o de setge, pel qual hom prohibeix a la població civil la circulació pels carrers”.

Si ens remuntem més enrere, sembla que aquest concepte havia tingut altres denominacions, com ara seny de lladre: seny en el sentit de ‘senyal’ i de lladre vindria del fet que, a partir del senyal, qui fos trobat al carrer podia ser considerat i tractat com un lladre.

També es documenta l’expressió cobrefoc, calcada del francès couvre-feu. L’origen d’aquesta forma és discutit, però sembla que podria venir del fet que a partir d’aquesta hora calia cobrir els focs de les llars. En italià també es documenta coprifuoco, i la forma anglesa curfew tindria també origen en el francès.