Què vol dir que una persona és no-binària o que té una identitat no-binària?

dona-home-no_binari

Les persones no-binàries (o de gènere no-binari) són les que tenen una identitat de gènere que se situa fora de la classificació tradicional home/dona, és a dir, fora de la divisió de gèneres fixada des de l’anomenat binarisme de gènere.

El binarisme de gènere estableix una divisió dràstica entre homes i dones, fonamentada inicialment en les característiques biològiques de naixement, i assigna, més enllà de la biologia, uns rols predeterminats (de comportament, de manera de parlar, de manera de vestir i, en definitiva, de manera de viure i sentir) a cadascuna d’aquestes categories.

Des de la teoria queer, sorgida als anys noranta del segle XX, es qüestiona aquest sistema de pensament, s’argumenta que la divisió home/dona (i igualment la divisió heterosexual/homosexual) respon bàsicament a una construcció cultural i es defensen les identitats no-binàries.

Són identitats no-binàries:

  • Les de les persones agènere, o de gènere neutre, que no s’identifiquen amb cap gènere, ni com a homes ni com a dones.
  • Les de les persones bigènere, que s’identifiquen amb tots dos gèneres alhora o amb una combinació de tots dos.
  • Les de les persones de gènere fluid, o fluides, que tenen una identitat inclassificable o canviant segons el moment.

Si teniu interès a conèixer més a fons aquests termes, o d’altres de l’àmbit LGBT, podeu consultar el Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual, trans), de Marta Breu, dins de la col·lecció de Diccionaris en Línia del TERMCAT.

#termedelasetmana: orgull LGBT

orgull_gai

Aquesta setmana, concretament el dia 28 de juny, se celebra el Dia de l’Orgull LGBT. La forma orgull LGBT (o orgull gai, com s’havia anomenat tradicionalment) designa dues coses: d’una banda, el sentiment d’autoestima i satisfacció que sent una persona del col·lectiu LGBT en relació amb la pròpia orientació sexual o identitat de gènere, i, d’altra banda, el conjunt d’actes reivindicatius dels drets de les persones LGBT que tenen lloc el dia 28 de juny.

La celebració de l’orgull LGBT d’aquest any és especial, perquè es commemoren els 50 anys de la coneguda revolta de Stonewell, que va donar el tret de sortida al moviment d’alliberament del col·lectiu. Tot va començar la matinada del 28 de juny de 1969 a Nova York, quan la policia, com de costum, va entrar en un bar freqüentat per persones LGBT (l’Stonewall Inn, encara avui en actiu, al barri de Greenwich Village) amb la intenció d’identificar la gent que hi havia dins i fer detencions.

Aquell cop, però, la policia hi va trobar resistència i es van desencadenar un seguit d’aldarulls, en molts casos violents, que van durar dies i que van mobilitzar bona part de la comunitat LGBT de Nova York. Poc després, van sorgir els primers grups organitzats d’activistes, que van iniciar una lluita, que encara continua avui, per a equiparar els drets de les persones LGBT als de la resta de persones i per a aconseguir que cadascú pugui viure amb llibertat la seva orientació sexual i la seva identitat de gènere. Tant de bo que no es perdi el que s’ha aconseguit amb l’esforç de tanta gent i que la lluita continuï viva per guanyar tot el que encara falta.

Podeu consultar aquesta terminologia i altres termes de l’àrea en el Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual, trans), de Marta Breu, elaborat amb l’assessorament del TERMCAT.

Bon dia de l’orgull!

Practiquem ioga: els àssanes

assanaa

El dia 21 de juny se celebra el Dia Internacional del Ioga, la disciplina teoricopràctica que busca, mitjançant tècniques físiques i psíquiques, assolir el domini del cos i de l’esperit. Aprofitem l’ocasió per encoratjar els practicants de la disciplina, i en general qualsevol persona que hi estigui interessada, a utilitzar adequadament la terminologia de l’àmbit.

Per això us volem explicar que l’adaptació catalana adequada del terme sànscrit āsana, tan conegut en aquest àmbit, és àssana. Aquest substantiu fa referència a cadascuna de les postures físiques, acompanyades d’una respiració conscient i una gran concentració, que s’adopten durant la pràctica del ioga.

Lingüísticament, àssana és una adaptació al català de la forma transliterada del sànscrit āsana: la a llarga de la primera síl·laba es converteix en tònica en català i la s passa a ss perquè en sànscrit és una consonant sorda. Pel que fa al gènere, es considera una forma masculina, tot i que hi ha vacil·lació documentada entre el femení i el masculí, tant en català com en la resta de llengües romàniques. El criteri que s’adopta en aquests casos vacil·lants és el de fidelitat a la llengua d’origen, és a dir, es mantenen com a masculins els mots que en sànscrit són masculins o neutres (āsana és neutre), i en femení, els que en sànscrit són femenins, independentment que, pel tipus de terminació o de referent, puguin suggerir en català el gènere contrari.

Us avancem que estem treballant en l’elaboració d’una terminologia del ioga que contindrà gairebé 100 termes de l’especialitat, relatius a conceptes generals, postures, respiració, txakres, etc.

Maltractament de la gent gran

maltractament_gent_gran

Cal un Dia mundial per a la presa de consciència de l’abús i el maltractament envers la gent gran? Doncs sí, perquè és una de les formes de violència més ocultes i desconegudes, tal com ho defineix l’OMS, i és una qüestió de drets humans, i un problema social i de salut. Per això, des de fa uns quants anys, cada 15 de juny aquest dia mundial ens ha d’interpel·lar a plantejar-nos en quina mena de societat vivim i en quina volem viure. I no caldria dir que hauríem d’aspirar a viure en una societat lliure de violències.

El maltractament de la gent gran és violència, perquè és un dany físic o moral causat de manera no accidental, sinó volguda, a una persona gran. Generalment, s’esdevé dins l’àmbit familiar, però també en institucions, i el cometen les persones o les institucions que se suposa que en tenen cura, mitjançant l’ús de la violència física o psicològica o bé per negligència en l’atenció. De fet, cada vegada que la vulnerabilitat i la fragilitat d’una persona la situa sota el domini d’una altra, és a dir que depèn d’una altra per viure, hi ha risc de maltractament.

I la vulnerabilitat d’una persona no tan sols la causen problemes de salut, física o mental, sinó també una situació socioeconòmica precària, o canvis en l’organització social i familiar que han provocat una desvinculació de les famílies i la soledat de la gent gran, o factors culturals generals, com ara la consideració negativa de l’envelliment i la vellesa. Aquest darrer factor ha fet necessari crear un neologisme per descriure situacions, potser no del tot noves, però sí més esteses actualment, com és la discriminació per l’edat, l’edatisme. Per sort, tanmateix, pren força un terme que ja no és nou però que s’ha de promoure i ha de ser més vigent que mai, l’envelliment actiu.

Com a societat tenim la responsabilitat de no permetre que es produeixin maltractaments, a ningú. A ningú. Tal com alguns experts han exposat, per exemple, al Protocol marc d’actuació del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, una de les formes de generar maltractaments és silenciar-los, o també consentir que es mantinguin models d’atenció inadequats.

Trobareu tota aquesta terminologia i altra terminologia relacionada al Cercaterm i als diccionaris en línia de Serveis socials i d’Atenció integrada.

#termedelasetmana: acolliment familiar

familia_acollida

Del 31 de maig al 8 de juny es duu a terme la Setmana de l’Acolliment Familiar a Catalunya, amb un conjunt d’activitats de presentació i promoció d’aquesta iniciativa arreu del territori. Ens hi afegim i us proposem com a #termedelasetmana el terme clau d’aquest àmbit: acolliment familiar.

Es tracta d’una forma de protecció dels menors desemparats que consisteix a confiar-los provisionalment a una família fins que puguin tornar amb la família pròpia. Com s’explica en el material de difusió de la Setmana, “L’acolliment familiar és un gest desinteressat que ofereix a les famílies la possibilitat d’acollir un infant que, per circumstàncies familiars i per un temps determinat, necessita trobar un nou entorn on rebre l’estimació, la tendresa, la comprensió, l’atenció i la dedicació que es mereix.”

Des del punt de vista lingüístic, el terme és un exemple de sintagma descriptiu, format sobre la base del substantiu acolliment, creat per derivació sobre el verb acollir, i aquest a partir de collir (del llatí collĭgĕre ‘aplegar’), al qual s’afegeix l’adjectiu familiar (‘relatiu a la família’, també d’origen llatí), que en circumscriu el sentit i l’àmbit d’aplicació.

Com en molts altres casos, la rellevància del terme que us proposem no l’hem de buscar en els aspectes lingüístics, sinó en el concepte que s’hi vehicula. Us convidem, doncs, a conèixer amb més detall l’acolliment familiar, una iniciativa social que és de justícia promoure.

#termedelasetmana: sociologia

sociologia

El terme d’aquesta setmana no és que surti als diaris digitals, ni que sigui tema de debat a la televisió, ni que se’n parli a casa a l’hora de sopar o en una assemblea de treballadors, ni que sigui sobre la taula dels que decideixen els pressupostos o les polítiques públiques, però sí que té a veure amb tot això i amb moltes coses més, perquè la sociologia és una disciplina de coneixement que intenta comprendre i explicar els fenòmens socials; per això com a ciència social té a veure amb tots els àmbits de la vida de les persones en societat i com les societats s’organitzen i es relacionen.

Tampoc és un terme que presenti dubtes d’escriptura, de pronúncia o de traducció, però el volem destacar perquè és el terme principal d’un nou diccionari en línia consultable al web del TERMCAT, el Diccionari de sociologia.

Què és una ONGD?

colorful-1974699_1920

És prou conegut què és una ONG (una organització no governamental), però, com que les necessitats denominatives sempre avancen, en textos especialitzats podem trobar sovint una altra forma més recent emparentada: ONGD (que fa referència a una organització no governamental per al desenvolupament).

Les ONG (en anglès, NGO, non-governmental organization) són organitzacions sense ànim de lucre constituïdes per la societat civil que sovint actuen en l’àmbit internacional i promouen activitats solidàries d’interès general que tinguin impacte en la societat. Les ONGD (en anglès, NGDO, non governmental development organization) són un tipus específic d’ONG, concretament les que tenen com a finalitat institucional dur a terme activitats de cooperació al desenvolupament i de solidaritat internacional, i promoure l’educació per al desenvolupament. L’objectiu d’aquestes organitzacions, doncs, pot ser la reducció de la pobresa, el foment de la justícia social o la protecció dels drets humans, per exemple.

Si us interessa la terminologia relacionada amb aquests conceptes, us recomanem el recent Diccionari de relacions internacionals, i també altres productes relacionats, com ara el Diccionari de cooperació al desenvolupament, la infografia dedicada als actors internacionals (i l’apunt relacionat que hi vam dedicar), la infografia sobre la condició de refugiat i la infografia interactiva de la Declaració universal dels drets humans (disponible també en castellà i en anglès). Un bon conjunt de recursos perquè la terminologia que fem servir en els nostres textos sigui precisa i adequada.

#termedelasetmana: interculturalitat

interculturalitat

Aquesta setmana hem presentat el Vocabulari d’acollida, un recull elaborat en el marc del projecte Narratives interculturals de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i amb la col·laboració del Centre de Normalització Lingüística L’Heura. Per això, us proposem com a #termedelasetmana un dels termes que hi podeu trobar: interculturalitat.

Fa referència a la situació d’una societat en què les diferents cultures que hi conviuen s’interrelacionen i s’enriqueixen mútuament.

Es tracta d’un terme creat per derivació i composició: a partir de la base substantiva d’origen llatí cultura es crea l’adjectiu cultural, al qual s’adjunta el prefix inter– (que prové del mot llatí inter, que vol dir ‘entre’, ‘mútuament’) i dona intercultural; i sobre aquesta formació, amb el sufix nominalitzador –itat es crea el substantiu interculturalitat.

Us convidem a conèixer aquest i els altres termes recollits al Vocabulari d’acollida, un projecte en què ens ha fet molta il·lusió poder col·laborar.

#termedelasetmana: tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement, TAC

TAC

Aquesta setmana es duu a terme el Saló de l’Ensenyament, el gran aparador que pretén ajudar a orientar els joves sobre la seva formació. Un dels sectors d’atenció prioritària és el que relaciona l’educació amb l’àmbit de la tecnologia. Per això, us proposem com a #termedelasetmana el terme tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement, que sovint es redueix a la sigla TAC.

El terme fa referència al conjunt de tecnologies i estratègies metodològiques que permeten augmentar tant el nivell competencial i la capacitat d’aprenentatge de la persona com el potencial de creació compartida de coneixement en xarxa, mitjançant els instruments que aporten les tecnologies de la comunicació i la informació i els recursos digitals.

Des del punt de vista de la formació, es tracta d’un plural femení lexicalitzat, creat per sintagmació, i, com s’esdevé sovint quan els termes resultants d’aquest procés són relativament llargs, se n’ha difós també la sigla corresponent, TAC, que pot resultar d’ús més còmode en determinats contextos.

Si teniu interès en més termes relacionats amb l’educació, us recomanem que consulteu el Diccionari d’educació: hi trobareu prop de dos mil termes i, a banda de l’accés alfabètic, l’accés temàtic us permet filtrar les fitxes que corresponen a termes específics de la relació entre tecnologia i educació.

Sobre escalada i desescalada: els conflictes es poden escalar i desescalar?

escalar-desescalar

Darrerament hem detectat l’ús cada vegada més estès dels verbs escalar i desescalar per a referir-se, respectivament, a augmentar i disminuir la intensitat d’un conflicte com a conseqüència de l’evolució de la confrontació entre les parts. Es documenten especialment en textos periodístics i de divulgació, però també en textos especialitzats de política i relacions internacionals.

El verb escalar s’utilitza, d’una banda, com a intransitiu o intransitiu pronominal, amb el sentit d’augmentar progressivament en intensitat, un conflicte, com a conseqüència de la confrontació creixent entre les parts. Pot aparèixer, doncs, en contextos com “sense mediació hi ha conflictes que escalen [o que s’escalen] i arriben davant dels tribunals penals”. D’altra banda, escalar també té ús com a transitiu, amb el sentit de “fer que un conflicte augmenti progressivament en intensitat”, en contextos com “els sindicats aposten per escalar el conflicte i traslladar-lo a la taula de negociació”.

El verb desescalar funciona exactament igual. Com a verb intransitiu o intransitiu pronominal és “disminuir progressivament en intensitat, un conflicte, com a conseqüència del restabliment de la comunicació entre les parts i la consegüent baixada gradual de la confrontació”. Per exemple, “quan es veu la necessitat de cooperar, el conflicte desescala [o es desescala] immediatament”. Com a verb transitiu, desescalar és “fer que un conflicte disminueixi progressivament en intensitat”. Per exemple, “l’objectiu era desescalar el conflicte i obrir vies de pacte entre els governs”.

A partir dels verbs es generen els substantius derivats corresponents: escalada i desescalada o, més específicament, escalada del conflicte i desescalada del conflicte.

Malgrat que aquests verbs són, probablement, fruit de la influència anglesa (en anglès to escalate i to de-escalate formen part de la llengua general i es documenten en la majoria de diccionaris), són formacions igualment possibles en català i es consideren també adequades en aquesta llengua. El substantiu escalada, de fet, ja es recull al diccionari normatiu amb un sentit clarament relacionat (“Augment ràpid i sovint alarmant dels preus, actes delictuosos, despeses, armament, etc.”) i totes les formes estan relacionades amb el primitiu escala, que remet a la idea de ‘gradació’, fonamental en aquests conceptes.

Finalment, cal tenir en compte que en altres llengües romàniques, com el castellà i el francès, s’utilitzen també formes anàlogues.

Podeu consultar tots aquests termes al Cercaterm i a la Neoloteca.