Tenim alternatives catalanes per a ‘due diligence’ i ‘forensic audit’?

En un apunt anterior vam parar atenció al substantiu anglès forensics (criminalística, en català) i a l’adjectiu forensic (forense, en català). Avui volem destacar un conjunt de termes de l’àmbit econòmic que també estan formats amb l’adjectiu anglès forensic o que hi tenen relació conceptual. Concretament, es tracta de les formes auditoria preventivaauditoria forense i comptabilitat forense, alternatives catalanes dels anglicismes due diligenceforensic audit i forensic accounting, respectivament.

El terme auditoria preventiva fa referència a la revisió detallada de la situació econòmica, financera, legal, fiscal i laboral d’una empresa, que se sol dur a terme abans de tancar un acord econòmic, especialment un procés d’adquisició o una fusió, per a verificar l’estat real de l’empresa i avaluar els possibles riscos. Per a referir-se al mateix concepte, l’anglès utilitza la denominació due diligence o, també, due diligence audit o due diligence review. No cal dir que la denominació catalana auditoria preventiva, a més de comptar amb el vistiplau dels diversos experts consultats, ens permet intuir més fàcilment que no pas les formes angleses el possible significat del terme i és similar a les alternatives utilitzades en altres llengües, com ara el francès audit préalable o contrôle préalable. El castellà, en canvi, ha optat majoritàriament pel calc de l’anglès diligencia debida, és a dir, per la traducció directa de la forma anglesa en comptes de la denominació del concepte amb formes pròpies.

També és possible evitar l’anglicisme forensic audit: la denominació auditoria forense és lingüísticament adequadamotivada i transparent. Està formada a partir del nucli auditoria, que designa l’examen de la situació econòmica i financera d’una societat, i l’adjectiu forense, que especifica el marc d’aplicació de la disciplina (la investigació de delictes durant un procés judicial). És una forma que no se’ns fa estranya perquè és anàloga a altres denominacions consolidades en català, com ara auditoria fiscal i auditoria de costos, entre d’altres, és paral·lela a la designació en altres llengües i té la conformitat dels especialistes consultats.

Un auditor forense o auditora forense (forensic account, forensic accountant, forensic auditor investigative and forensic accountant, en anglès) és una persona especialista en comptabilitat que practica auditories forenses a fi de detectar irregularitats i obtenir proves vàlides per a un procediment judicial. De vegades, per a designar aquesta figura també es fa servir la forma comptable forense, però no es considera del tot adequada, tenint en compte que l’atribució habitual d’un comptable és portar la comptabilitat d’un lloc i que l’anàlisi i la revisió de la comptabilitat la fan específicament els auditors.

Relacionada amb l’auditoria forense hi ha la comptabilitat forense (forensic accounting o forensic accountancy, en anglès). Es tracta de l’especialitat de la comptabilitat dedicada a aplegar i presentar informació comptable, financera, legal, administrativa i tributària que pugui servir com a prova en un procés judicial. De fet, l’auditoria forense es basa en la comptabilitat forense per a dur a terme l’anàlisi sistemàtica, objectiva i documentada que serveix per a determinar si la gestió d’una entitat s’ajusta a la normativa vigent i per a preparar, si escau, proves vàlides davant d’un tribunal. 

En conclusió: evitar anglicismes és possible. Per a tots aquests conceptes existeixen denominacions catalanes transparents i adequades que fomenten la comunicació clara i faciliten la comprensió. Utilitzem-les!

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: nom sentit

Aquesta setmana, concretament el dia 28 de juny, s’escau el Dia de l’Orgull Lesbià, Gai, Transsexual, Bisexual i Intersexual, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana el terme nom sentit.

També se’n pot dir nom triat, i fa referència al nom amb què vol ser anomenada una persona transgènere, diferent del seu nom de naixement, d’acord amb la seva identitat de gènere.

Des del punt de vista formal, es tracta de formes semànticament transparents: la base nom es complementa amb els participis sentit o triat, d’ús i coneixement general, amb els quals el sentit del nou terme resulta fàcilment identificable.

El terme nom sentit es comença a trobar en formularis de l’Administració i en altres contextos en què és pertinent que s’hi faci constar aquesta dada personal.

Trobareu el terme amb la definició i els equivalents en altres llengües en el Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual, trans), elaborat per Marta Breu, que forma part de la col·lecció de Diccionaris en Línia del TERMCAT.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: reconeixement d’estats

L’actualitat informativa d’aquests dies està marcada, en l’àmbit de la política internacional, pel terme que us proposem com a #termedelasetmana: reconeixement d’estats.

Fa referència a l’acte unilateral, lliure i declaratiu, de rellevància jurídica i política, pel qual un estat reconeix l’existència d’un altre estat.

La base del terme és el substantiu reconeixement, a partir del verb reconèixer, el qual està creat amb el prefix re- i el verb conèixer; aquest prefix normalment aporta el sentit de duplicació o repetició de l’acció, però en el cas de reconèixer no pren el sentit de ‘tornar a conèixer’, sinó uns sentits específics i, en el cas concret d’aquest terme, el sentit de ‘admetre una cosa que és negada, de la qual es dubtava, etc.’.

El complement d’estats concreta l’àmbit d’aplicació del terme. Potser val la pena observar que la forma estat se sol escriure amb majúscula inicial quan fa referència a un estat concret (tant si la referència és completa com si no) i, en contextos d’especialitat, quan es fa referència de manera genèrica a una determinada formació social i històrica o al seu aparell administratiu, sempre que no se n’especifiqui cap característica concreta i tingui un ús definit (per exemple, immunitat de l’Estat, però raons d’estat). Per això a reconeixement d’estats s’escriu en minúscula. Vegeu més informació sobre aquest aspecte en aquest apunt.

El terme reconeixement d’estats fa parella amb un altre tipus de reconeixement, el reconeixement de governs. Si us interessa la terminologia relacionada amb aquest àmbit, teniu a la vostra disposició el diccionari en línia Diccionari de relacions internacionals, amb aquests dos termes i més de 1.300 termes més vinculats amb les relacions internacionals i el marc jurídic i competencial dels actors internacionals. Cada fitxa terminològica conté una denominació catalana; sinònims, si n’hi ha; equivalents en castellà, francès, italià, anglès i àrab; definició, i notes explicatives o exemplificadores quan s’ha cregut convenient.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: escó

Passades les eleccions, un dels termes més repetits, i que per això us proposem com a #termedelasetmana, és escó.

Estrictament, el terme fa referència al seient assignat a cada diputat. Els escons, disposats en semicercle, formen l’hemicicle. I els escons assignats als membres del Govern, a la primera fila, formen el banc del Govern.

Però en la majoria de contextos en què es pot trobar aquests dies, el terme escó es fa servir per a designar la representació de cada grup parlamentari, és a dir, el nombre de diputats que l’integren, de manera que quan es diu que un grup polític ha obtingut tants escons es fa referència al nombre de diputats que li corresponen segons el nombre de vots.

Des del punt de vista formal, escó és una forma relativament moderna; la forma més propera a l’ètim llatí, i ben viva a bona part del domini, és escon; però per analogia amb les formes en què la ena només perviu en les formes de plural (sessió-sessionscantó-cantons, etc.) s’ha generalitzat la forma simplificada escó.

Originàriament, el mot escó designa un seient, sovint en forma de banc i amb el respatller alt, especialment el que en les cases de pagès se solia situar a la vora de la llar de foc. D’aquest sentit ha passat al significat relacionat amb la política.

Si us interessa la terminologia relacionada amb les eleccions, teniu disponible el diccionari en línia Terminologia electoral bàsica, que recull 129 termes relacionats amb el procés i els sistemes electorals. Cada terme inclou les denominacions en català, una definició, els equivalents en castellà, francès i anglès i, si escau, notes complementàries.

I també us pot interessar la infografia interactiva El Saló de Sessions, que presenta els termes relatius als espais i les persones en el Saló de Sessions del Parlament de Catalunya i, específicament, en la Mesa del Parlament. Si feu clic sobre els termes destacats podreu consultar les entrades corresponents del Diccionari de l’activitat parlamentària.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: candidat electe | candidata electa

Aquesta setmana l’actualitat informativa se centra en les eleccions al Parlament de Catalunya, i per això us volem proposar un #termedelasetmana que és ben probable que aquests dies es faci servir bastant (i, probablement, amb un sentit que no s’ajusta prou al que hauria de tenir segons el diccionari normatiu). Es tracta del terme candidat electe | candidata electa.

Fa referència al candidat que ha estat elegit per a un càrrec, mentre encara no n’ha pres possessió.

Per tant, no fa referència a tots els candidats que han estat elegits, tal com sovint es fa servir actualment el terme, sinó específicament a aquests candidats durant el període en què no ocupen el càrrec per al qual han estat elegits. Així, per exemple, és adequada una frase com ara “Els candidats electes seran convocats avui mateix a la sessió constitutiva del Parlament de Catalunya”.

Si us interessa la terminologia electoral, podeu consultar el diccionari en línia Terminologia electoral bàsica, que recull 129 termes relacionats amb el procés i els sistemes electorals. Cada terme inclou les denominacions en català, una definició, els equivalents en castellà, francès i anglès i, si escau, notes complementàries.

També us poden interessar les infografies Sessió constitutiva del Parlament i Elecció del president o presidenta de la Generalitat, elaborades pel Parlament de Catalunya, el Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya i el TERMCAT l’any 2021, la informació de les quals encara es pot considerar vigent.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: feminització de la pobresa

Aquesta setmana es duen a terme nombroses iniciatives a l’entorn de la commemoració del 8 de Març, el Dia Internacional de les Dones. I el #termedelasetmana que us proposem també s’hi pot relacionar, malauradament. Es tracta del terme feminització de la pobresa.

Fa referència a la prevalença creixent de la pobresa entre les dones en comparació amb els homes, com a resultat d’una discriminació estructural que afecta les vides de les dones i que es reflecteix en salaris, pensions o subsidis més baixos. La feminització de la pobresa implica que les dones estan més exposades a patir situacions d’empobriment pel sol fet de ser dones.

Des del punt de vista formal, es tracta d’un sintagma ben transparent semànticament: sobre la base feminització, que remet a la idea de ‘convertir en femení’ o ‘fer que sigui propi del femení’, el complement especifica l’àmbit d’aplicació del terme.

Trobareu el terme, amb la definició i els equivalents en altres llengües, en el recull Terminologia de les dones en el món laboral, un diccionari en línia que sempre és recomanable de tenir present, però especialment pertinent durant aquesta setmana.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: elit global

El dia 27 de febrer s’ha presentat el Diccionari de sociologia i ciències socials, i per això us proposem com a #termedelasetmana un dels termes que hi podeu trobar: elit global.

Fa referència a l’elit sorgida com a conseqüència del procés de globalització, formada per alts directius i executius de grans corporacions transnacionals, organismes internacionals, institucions supraestatals i organitzacions no governamentals, que disposen d’un alt nivell formatiu i de professionalització i tendeixen a desenvolupar una adscripció identitària de ciutadania global.

Es tracta d’un dels termes dels quals coneixem l’origen, perquè va ser encunyat per la sociòloga i economista estatunidenca Saskia Sassen, coneguda per les seves anàlisis a l’entorn del fenomen de la globalització.

Des del punt de vista formal, la base del terme és el mot elit, pres del francès élite, participi de élire ‘escollir, elegir’, que relaciona el concepte amb la idea de ‘grup d’escollits’. L’adjectiu global, que trobem també a la base del terme globalització, en restringeix i perfila el significat.

Potser no serà sobrer recordar que en català el mot elit és agut, amb accent prosòdic sobre la segona síl·laba, com en francès, i al contrari que en castellà, en què es pronuncia amb accent sobre la primera síl·laba.

Si us interessa aquest terme i molts altres termes relacionats amb les ciències socials, podeu consultar la versió en línia del Diccionari de sociologia i ciències socials.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: monitor de lleure

El final del curs escolar representa també, per a molta mainada, l’arribada dels campaments, les colònies, els casals d’estiu i altres activitats de lleure similars. Per això, us volem proposar el terme monitor de lleure | monitora de lleure com a #termedelasetmana.

Fa referència al monitor que atén nens i joves en activitats lúdiques i educatives fora de l’horari escolar d’un centre educatiu, com ara colònies d’estiu, casals o esplais.

El terme està format sobre la base monitor|monitora, un mot d’origen llatí (de monitormonitoris ‘guia’, ‘conseller’, derivat de monere ‘aconsellar’) que designa en diversos àmbits la persona que atén, acompanya o ensenya. El complement de lleure especifica l’àmbit d’aplicació.

En relació amb aquest terme, convé tenir en compte que no es considera adequada la forma monitoratge per a fer referència al conjunt de monitors i monitores. Monitoratge és un terme tècnic que designa, en diversos àmbits d’especialitat, una operació de vigilància i supervisió (d’una intervenció o d’un malalt en l’àmbit mèdic; d’un sistema complex en l’àmbit tecnològic; etc.). Si es vol fer referència al conjunt de monitors i monitores es fa servir la forma coordinada o el plural masculí.

També es pot observar que la forma monitor referida a l’aparell que serveix per a controlar a distància una imatge o un altre senyal electromagnètic, o a la pantalla d’un terminal informàtic o d’un sistema de visualització d’imatges, ha arribat al català (i a altres llengües) a partir de l’anglès, però de fet en aquesta llengua també té el mateix origen llatí.

I aprofitarem l’ocasió per fer un reconeixement a tots els joves que, sovint des del voluntariat o amb unes condicions econòmiques molt escasses, s’escarrassen per oferir a la canalla no només entreteniment, sinó tot un conjunt d’experiències que els enriqueixin, en uns entorns en què prenen especial importància valors com la companyonia, l’autonomia personal, el respecte a la natura i tants altres.

Podeu consultar aquest terme, amb la definició i els equivalents en diverses llengües, al Cercaterm i també al Diccionari d’educació.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: escrutini

Aquesta és setmana d’eleccions, i això vol dir que ben segur que es farà servir el terme que us proposem com a #termedelasetmana: el terme escrutini.

Fa referència al conjunt d’operacions, de caràcter públic, d’anàlisi, reconeixement i recompte dels vots que es fan després d’una votació i que en determinen els resultats. L’escrutini que es duu a terme el mateix dia de les eleccions és l’escrutini provisional, i el que es duu a terme uns dies després és l’escrutini general, el resultat del qual és la publicació dels resultats definitius de les eleccions.

El mot prové d’un llatí scrutinium, i tenia originàriament el sentit de ‘investigació, recerca minuciosa’, un sentit que encara avui recullen els diccionaris, relacionat amb el sentit del verb corresponent, escrutar. Actualment, se sol fer servir especialment en contextos electorals per a designar el recompte de vots.

Si us interessa la terminologia relacionada amb les eleccions, teniu a la vostra disposició la Terminologia electoral bàsica, amb 129 termes relacionats amb el procés i els sistemes electorals. Cada terme inclou les denominacions en català, una definició, els equivalents en castellà, francès i anglès i, si escau, notes complementàries.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: llibertat de premsa

El dia 3 de maig es commemora el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, i és precisament aquest terme el que us volem proposar com a #termedelasetmana: llibertat de premsa.

Fa referència a la llibertat fonamental de les persones de fer pública qualsevol informació veraç sense censura i a través de qualsevol mitjà de difusió, amb les úniques limitacions establertes per les lleis. La llibertat de premsa, doncs, és una manifestació de la llibertat d’expressió, com ho és també la llibertat d’opinió, recollides a l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans.

Des del punt de vista de la forma, el terme no presenta cap particularitat destacable: és un sintagma ben transparent, en què a la base llibertat (d’origen llatí) s’afegeix el complement que n’especifica l’àmbit d’aplicació, de premsa (i premsa és un cas de metonímia, en què a partir del nom de l’objecte amb què s’imprimeixen els diaris, es passa a designar, de fet, el “Conjunt de publicacions periòdiques de caràcter informatiu, especialment els diaris”, tal com recull el diccionari normatiu).

La rellevància del terme, doncs, no li dona la seva forma, sinó el concepte que vehicula. Quan l’any 1993 l’Assemblea General de les Nacions Unides proclamà el 3 de maig com a Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, ja indicava que ho feia amb la idea de «fomentar la llibertat de premsa al món en reconèixer que una premsa lliure, pluralista i independent és un component essencial de tota societat democràtica».

Si us interessa aquest terme i els termes que s’hi relacionen, podeu consultar el Diccionari de relacions internacionals en línia, amb més de 1.300 termes i equivalents en castellà, francès i anglès.

[Font: TERMCAT]