El terme normatiu recollit en el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans és gihad. Es tracta de l’adaptació al català del terme àrab جهاد , ‘esforç’, ‘lluita’. Igual que en àrab, en català en fem un substantiu masculí.

Es tracta d’un terme que es pot referir a dos conceptes: d’una banda, l’esforç de superació i de resistència que fan els musulmans contra el mal, tant en l’àmbit individual com dins de la comunitat; i de l’altra, la guerra encaminada a l’expansió i a la defensa de l’islam.

Els termes catalans derivats més usuals són gihadisme i gihadista.

La grafia amb j inicial és habitual en altres llengües. Ha tingut i encara té presència en català (jihad, jihadisme, jihadista), fins i tot en algun diccionari, però la majoria dels especialistes avalen l’adaptació amb g-, tal com consta al diccionari normatiu.