Estiu de festivals: termes i cultura

concert

L’estiu és l’època forta de festivals, ja siguin musicals, de dansa, de teatre… I en qualsevol d’aquestes manifestacions artístiques, ens sortiran al pas un bon nombre de termes (sí, encara que estiguem de vacances!).

Per exemple, els aficionats a la música tenen festivals per triar i remenar, tant si són més de música pop com si són més demo; tant si els interessa el jazz fusió com si els agrada el hip-hop; i tant si xalen amb el nu-metal com si ho fan amb el raggamuffin. Tots aquests termes, i molts més, els trobareu agrupats i definits a la Terminologia dels estils musicals.

Els amics de la dansa també trobaran espectacles del seu gust, i es fixaran sobretot en la coreografia, en aquells passos curiosament inspirats en el fandango o, encara més curiós, en el calipso. Potser ben a prop, uns coneguts més aficionats al teatre estaran gaudint d’una representació en un teatre grec, i descobriran amb l‘anagnòrisi que el desenllaç de l’obra és ben proper.

I l’endemà, aquest cop amb la canalla, aprofitaran l’airet del vespre i assistiran a una sessió del cicle de cinema a la fresca, amb una pel·lícula d’anime infantil que els deixa sorpresos per la fantasia i complexitat de la trama; o a una representació de titelles de fils o marionetes, amb un text que fa riure la mainada i alhora és ple de referències iròniques que fan somriure els més grans.

Feu la tria que feu, us recomanem que aprofiteu el bon temps i les vacances per gaudir tant com pugueu dels festivals d’estiu, que són una bona mostra de vitalitat cultural i, també, terminològica.

#termedelasetmana: ukulele

ukulele

El dia 21 de juny se celebra, des de fa uns quants anys, la Festa de la Música. Des del TERMCAT ens volem afegir a la celebració amb el nostre #termedelasetmana, que dediquem a un instrument que des de fa uns anys ha guanyat popularitat: l’ukulele (o també ukelele).

Es tracta d’un instrument de corda, que recorda una guitarra però de dimensions més petites.

L’ukulele té origen hawaià: segons algunes fonts, navegants portuguesos van fer arribar a aquestes illes algun tipus de guitarra, i a partir d’aquí es va desenvolupar el nou instrument. De tota manera, aquesta versió no és compartida per tots els especialistes, com tampoc no ho és la que fa referència a la denominació: sembla que la forma ukulele (amb la variant ukelele) correspondria, en la llengua dels nadius hawaians, a l’expressió ‘el regal que ens ha arribat de fora’.

Sigui com sigui, i al marge de discussions històriques i denominatives, l’ukulele s’ha escampat arreu del món, i amb la seva sonoritat ben característica, ja forma part del conjunt d’instruments que fan servir intèrprets de tota mena de música. Si us heu quedat amb curiositat per saber com sona, us recomanem que feu una cerca per internet i hi trobareu vídeos ben sorprenents, amb l’ukulele protagonitzant des de minuets clàssics a peces actuals, passant, és clar, pels sons hawaians.

I si encara no heu acabat la curiositat, us convidem a conèixer altres instruments musicals amb la consulta del Vocabulari il·lustrat d’instruments musicals. Hi trobareu 262 instruments classificats, amb les imatges corresponents, i amb els equivalents en castellà, anglès i francès.

#termedelasetmana: trifori

trifori

«A Josafat, la solitud se li féu penosa des de l’escena del trifori. Tots els seus dominis estaven contaminats, tots els racons guardaven remembrances de Fineta.»

Aquest any s’escau l’Any Bertrana, que commemora el cent cinquantè aniversari del naixement de Prudenci Bertrana i el cent vint-i-cinquè d’Aurora Bertrana. Si heu llegit Josafat, la novel·la de Prudenci Bertrana, és ben probable que tingueu present el passatge que hem destacat. I molt probablement, quan el vau llegir, no vau parar gaire esment en el terme trifori, propi de l’arquitectura i l’art.

Un trifori és una galeria de trífores (és a dir, de finestres que formen tres obertures generalment separades per columnetes) situada sobre una nau lateral d’una església, sovint amb finalitat decorativa. Des del trifori se sol tenir vista sobre la nau principal de l’església.

Amb motiu de la pròxima festa de Sant Jordi, des del TERMCAT us proposem de descobrir fragments com aquest, en què la terminologia treu el cap en textos literaris. Us convidem a seguir el nostre compte de Twitter, on veureu els fragments que hem trobat i fins i tot ens en podreu proposar de nous, amb l’etiqueta #TermJordi17. O també podeu seguir la iniciativa a la nostra pàgina de FaceBook.

Què és la fanficció?

clics_fanficcio_by_ryan_ruppe_cc0by-2-0

La fanficció és la ficció escrita per un admirador d’una sèrie de televisió, d’una pel·lícula o d’un llibre, que se serveix dels personatges i de l’univers de l’obra original per a crear la seva pròpia història. La fanficció és produeix especialment en l’àmbit de la literatura fantàstica, la ciència-ficció i el món del còmic i abasta diferents gèneres i formats, com ara llibres, videojocs, música, pel·lícules, còmics, etc. Algunes de les fanficcions més conegudes són les obres derivades de la saga Star Trek, de les novel·les de Harry Potter o del videojoc World of Warcraft.

El terme fanficció és l’adaptació del manlleu anglès fanfiction o fan fiction. El resultat és un acrònim de fan (‘partidari, admirador incondicional, especialment d’un cantant, d’un artista, etc.’) i ficció (‘allò que és fingit o imaginat; creació literària’). És la forma, de fet, usada exclusivament per a referir-se a aquest concepte i documentada en totes les llengües.

#termedelasetmana: cosplay

cosplayAquesta setmana el nombrós col·lectiu d’aficionats catalans al manga, el còmic d’origen japonès, estan de celebració: arriba el Saló del Manga. Us proposem, doncs, com a #termedelasetmana un dels termes propis d’aquest àmbit, que durant els dies del saló segur que hi tindrà presència. Es tracta del terme cosplay.

El cosplay és la pràctica de disfressar-se d’un personatge de ficció d’un còmic, un videojoc o una pel·lícula d’animació, especialment dels gèneres del manga i l’anime, sovint en el marc d’una fira o d’un altre esdeveniment públic. La persona que es disfressa rep el nom de cosplayer.

La denominació cosplay procedeix de l’anglès: és un acrònim de les formes costume ‘vestit’ i play ‘joc’. El terme anglès s’ha adaptat al japonès amb la forma kosupure.

Si sou aficionats al manga, o simplement teniu curiositat per descobrir-ne la terminologia específica, us convidem a consultar el tríptic Terminologia del manga, en què trobareu més d’una vintena de termes, amb un bon nombre d’observacions i detalls que us ajudaran a identificar cada concepte.

#termedelasetmana: independent

independent_indieDe l’1 al 5 de juny té lloc a Barcelona el Primavera Sound 2016, un festival musical d’un relleu indiscutible. I un dels termes que més probablement apareixeran en els comentaris, en les crítiques, en el programa d’actuacions…, és el que us proposem com a #termedelasetmana: independent o indie.

Es tracta de l’adjectiu amb què es qualifica la música que no segueix els corrents musicals majoritaris ni parteix de les grans discogràfiques. Sovint es fa servir l’escurçament basat en l’anglès indie.

A banda de la música, el mateix adjectiu es fa servir en contextos com ara el cinema, la literatura o altres formes d’expressió artística.

Si us interessa consultar altres maneres de classificar i qualificar la música, us pot ser útil la Terminologia dels estils musicals, que trobareu dins de la nostra col·lecció de Diccionaris en Línia.

#termedelasetmana: bafarada o globus

BafaradaAquesta setmana els aficionats al còmic tenen una cita ineludible: el Saló Internacional del Còmic que es fa a Barcelona del 5 al 8 de maig. Des del TERMCAT ens afegim a la iniciativa amb el nostre #termedelasetmana, que designa un concepte molt característic dels còmics: el globus o bafarada.

Es refereix a l’espai tancat, generalment per un cercle o un quadrilàter irregular, que conté els diàlegs o els pensaments d’un personatge d’una historieta il·lustrada. En castellà s’hi solen referir com a bocadillo o globo, en francès com a bulle o phylactère, i en anglès com a balloon.

Si visiteu el Saló, o simplement, si recupereu algun dels còmics que teniu per casa, no deixeu d’admirar la creativitat i habilitat dels dibuixants, guionistes i altres artistes vinculats a aquest món, i de passada us podeu fixar especialment en l’ús que fan de les bafarades o globus.

Com es pot dir en català coffee table book?

© iStock_Naphat_Jorjee
© iStock_Naphat_Jorjee

La forma coffee table book s’utilitza en anglès per a referir-se al llibre de gran format i luxós, sovint amb fotografies o il·lustracions, que es deixa habitualment a la taula d’una sala d’estar perquè pugui ser fullejat o llegit. També pot fer referència a llibres no especialment luxosos, però que es deixen a la sala per transmetre una determinada imatge de cara als possibles visitants (una edició de bibliòfil, un llibre d’un determinat autor de prestigi…).

En català, proposem les formes llibre de sala d’estar i llibre de quedar bé.

Cal tenir en compte que el manlleu anglès té un ús molt estès en la major part de llengües i que les traduccions documentades són força variades i estan poc fixades. Així, per exemple, en francès s’usa livre-objet, livre de prestige, livre cadeau o beau livre gran format, entre d’altres, mentre que en espanyol es troba el calc libro de mesa de café, simplement libro de mesa o el més descriptiu libro de gran formato ilustrado.

Les formes catalanes són propostes fetes arran d’una consulta dels usuaris. Podeu consultar la fitxa terminològica d’aquest terme a la Consulteca.

#termedelasetmana: museïtzació

©Twitter

La setmana del 23 al 29 de març es duu a terme la #MuseumWeek, la Setmana dels Museus a Twitter. Es tracta d’un esdeveniment internacional organitzat a les xarxes per a fomentar entre els usuaris de les xarxes el coneixement de les institucions culturals, els museus i els monuments.

Des del TERMCAT ens afegim a la iniciativa fent que el nostre #termedelasetmana sigui museïtzació. Trobareu aquest terme normalitzat amb la definició següent: “Aplicació de tècniques museogràfiques a un patrimoni cultural o natural per a fer-lo atractiu i accessible als visitants”. És un substantiu creat a partir del verb museïtzar, que prové del substantiu museu i el sufix –itzar (del llatí –izare, que significa ‘convertir en’). També té ús l’adjectiu museïtzable, que s’aplica a un objecte, peça, etc. susceptible de ser exposat en un museu.

Convé tenir en compte que s’han desestimat formes com ara *musealitzar, *musealització i *musealitzable, que es consideren inadequades morfològicament perquè s’han format amb l’addició del sufix a l’adjectiu *museal, no recollit en català en cap font de referència.

Us convidem a consultar l’entrada corresponent al Cercaterm, i a conèixer alguns dels Diccionaris en Línia que teniu a la vostra disposició amb terminologia especialment relacionada amb el món dels museus, com ara el Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura o el Diccionari d’arqueologia. I, és clar, també us convidem a aprofitar ben bé la Setmana dels Museus a Twitter.

#termedelasetmana: trencadís

CC Alejandro Castro
CC Alejandro Castro

Aquesta setmana es duu a terme a Barcelona el Primer Gaudí World Congress, un esdeveniment de gran relleu que reuneix els màxims especialistes en l’obra de Gaudí i presenta un ampli ventall d’activitats relacionades amb l’estudi de l’obra de l’arquitecte català.

Des del TERMCAT ens hi afegim i us proposem com a #termedelasetmana el terme trencadís, que es refereix a un mosaic format per trossos irregulars de ceràmica, marbre o vidre, generalment de disseny abstracte. Es pot dir que Gaudí va ser un dels creadors d’aquesta tècnica: en va fer ús en nombroses obres, i en són uns exemples molt coneguts els de la Finca Güell, a Pedralbes, els bancs del passeig de Gràcia o els del parc Güell. De fet, és un tret tan característic de la seva obra que es documenten usos d’aquesta paraula catalana en nombrosos textos escrits en altres llengües sobre l’obra del genial arquitecte.

Si voleu complementar la informació amb altres termes propis de les arts decoratives, us convidem a consultar l’àrea temàtica corresponent del Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura, elaborat per Jaume Salvà amb l’assessorament del TERMCAT, i que forma part de la nostra col·lecció de Diccionaris en Línia.