Tanca

#termedelasetmana: taller de fabricació digital (Fab Lab)

taller-fabricacio-digital

El #termedelasetmana que us proposem és sovint difós amb la forma Fab Lab, que és el nom propi d’un programa de recerca creat pel professor Neil Gershenfeld de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) com a acrònim de l’anglès fabrication laboratory. En català en podem dir taller de fabricació digital, ateneu de fabricació digital o bé laboratori de fabricació digital.

Es tracta d’un taller de fabricació obert a qualsevol persona en el qual es comparteix coneixement, competències i eines necessàries, especialment eines digitals, per a la concepció i realització de projectes tècnics i artístics. El mot taller és el més adequat a partir del sentit que té d’obrador d’un industrial o d’un artista, però també tenen ús en català altres formes que es poden considerar pertinents com laboratori o ateneu. Tant la traducció literal de l’anglès laboratori (local disposat per a efectuar investigacions científiques, tècniques, anàlisis, etc.) com ateneu (associació o club cultural que disposa de biblioteca, diaris, revistes etc. al servei dels usuaris) s’utilitzen en aquest cas amb extensió d’aquests sentits més generals. Formes paral·leles es documenten en espanyol (taller, laboratorio, ateneo) i en francès (atelier, espace, laboratoire).

En anglès, s’anomena maker la persona que, habitualment en un taller de fabricació digital, es dedica a idear i fabricar objectes, tecnològics o artesanals, amb el suport d’eines digitals: en català en podem dir faedor -a.

Podeu consultar les fitxes terminològiques d’aquests termes al Cercaterm i l’apunt del blog del TERMCAT que explica més coses sobre els faedors.

Com és un teatre grec?

teatreGrec

A l’antiguitat clàssica ja hi comencem a trobar edificis amb una finalitat diferent a la religiosa, la de govern o la militar. A Grècia s’hi popularitza un gènere literari representat: el teatre. I s’hi desenvolupa un edifici dissenyat i construït per poder oferir la millor experiència teatral llavors. Roma n’agafarà la idea però amb uns canvis substancials en la concepció.

Si ens centrem en el teatre grec clàssic, hem de dir que és un edifici a l’aire lliure construït aprofitant la falda d’una muntanya, amb una càvea que sobrepassa la mitja circumferència, un prosceni i una escena. El que caracteritza i distingeix el teatre grec del romà és l’aprofitament de la muntanya i els més de cent vuitanta graus de la càvea. És un edifici sense sostre i, la gent que assistia a l’espectacle tenia unes vistes espectaculars més enllà de l’escena. Els actors eren doblats pel cor, que es trobava a l’orquestra, l’espai circular que quedava entre el públic i els actors.

El més famós i un dels més ben conservats és el d’Epidaure. A més d’estar situat en un indret espectacular, enfora de nuclis urbans actuals, té una acústica extraordinària: des de qualsevol punt de la càvea es pot sentir la dringadissa d’una moneda que es deixa caure a l’orquestra.

En castellà s’anomena teatro griego i en anglès Greek theater.

Informació extreta del Diccionari d’Història de l’Art, una eina avalada pel TERMCAT indispensable per a estudiosos i interessats en l’art. Disponible en paper a Amazon.

Jaume Salvà i Lara

[Aquest apunt va ser publicat originàriament al blog de Jaume Salvà.]

 

Què és l’art natura?

ArtNatura_RobertSmithson

L’art natura és una obra artística integrada en la natura i, per regla general, de grans dimensions. Està basada en la manipulació dels elements d’un hàbitat natural mitjançant elements propis de la societat de consum. En català, el terme art natura és preferible a land art (forma molt més habitual però no normativa), perquè el TERMCAT va adaptar-ne la denominació. Així apareix en el Diccionari d’Història de l’Art, que recull els termes més emprats en l’ensenyament i aprenentatge de la Història de l’Art.

Les formes castellanes són arte de la naturaleza land art. Les formes angleses són earth artearthworks i land art.

Jaume Salvà i Lara

(Aquest apunt va ser publicat originàriament al blog de Jaume Salvà: https://www.jaumesalvailara.cat/inici/que-es-lart-natura; imatge: obra de Robert Smithson)

 

#termedelasetmana: cosplay

cosplayAquesta setmana el nombrós col·lectiu d’aficionats catalans al manga, el còmic d’origen japonès, estan de celebració: arriba el Saló del Manga. Us proposem, doncs, com a #termedelasetmana un dels termes propis d’aquest àmbit, que durant els dies del saló segur que hi tindrà presència. Es tracta del terme cosplay.

El cosplay és la pràctica de disfressar-se d’un personatge de ficció d’un còmic, un videojoc o una pel·lícula d’animació, especialment dels gèneres del manga i l’anime, sovint en el marc d’una fira o d’un altre esdeveniment públic. La persona que es disfressa rep el nom de cosplayer.

La denominació cosplay procedeix de l’anglès: és un acrònim de les formes costume ‘vestit’ i play ‘joc’. El terme anglès s’ha adaptat al japonès amb la forma kosupure.

Si sou aficionats al manga, o simplement teniu curiositat per descobrir-ne la terminologia específica, us convidem a consultar el tríptic Terminologia del manga, en què trobareu més d’una vintena de termes, amb un bon nombre d’observacions i detalls que us ajudaran a identificar cada concepte.

#termedelasetmana: independent

independent_indieEl juny de cada any comença a Barcelona el Primavera Sound, un festival musical d’un relleu indiscutible. I un dels termes que més probablement apareixeran en els comentaris, en les crítiques, en el programa d’actuacions…, és el que us proposem com a #termedelasetmana: independent o indie.

Es tracta de l’adjectiu amb què es qualifica la música que no segueix els corrents musicals majoritaris ni parteix de les grans discogràfiques. Sovint es fa servir l’escurçament basat en l’anglès indie.

A banda de la música, el mateix adjectiu es fa servir en contextos com ara el cinema, la literatura o altres formes d’expressió artística.

Si us interessa consultar altres maneres de classificar i qualificar la música, us pot ser útil la Terminologia dels estils musicals, que trobareu dins de la nostra col·lecció de Diccionaris en Línia.

#termedelasetmana: bafarada o globus

BafaradaAquesta setmana els aficionats al còmic tenen una cita ineludible: el Saló Internacional del Còmic que es fa a Barcelona del 5 al 8 de maig. Des del TERMCAT ens afegim a la iniciativa amb el nostre #termedelasetmana, que designa un concepte molt característic dels còmics: el globus o bafarada.

Es refereix a l’espai tancat, generalment per un cercle o un quadrilàter irregular, que conté els diàlegs o els pensaments d’un personatge d’una historieta il·lustrada. En castellà s’hi solen referir com a bocadillo o globo, en francès com a bulle o phylactère, i en anglès com a balloon.

Si visiteu el Saló, o simplement, si recupereu algun dels còmics que teniu per casa, no deixeu d’admirar la creativitat i habilitat dels dibuixants, guionistes i altres artistes vinculats a aquest món, i de passada us podeu fixar especialment en l’ús que fan de les bafarades o globus.

Com es pot dir en català coffee table book?

© iStock_Naphat_Jorjee
© iStock_Naphat_Jorjee

La forma coffee table book s’utilitza en anglès per a referir-se al llibre de gran format i luxós, sovint amb fotografies o il·lustracions, que es deixa habitualment a la taula d’una sala d’estar perquè pugui ser fullejat o llegit. També pot fer referència a llibres no especialment luxosos, però que es deixen a la sala per transmetre una determinada imatge de cara als possibles visitants (una edició de bibliòfil, un llibre d’un determinat autor de prestigi…).

En català, proposem les formes llibre de sala d’estar i llibre de quedar bé.

Cal tenir en compte que el manlleu anglès té un ús molt estès en la major part de llengües i que les traduccions documentades són força variades i estan poc fixades. Així, per exemple, en francès s’usa livre-objet, livre de prestige, livre cadeau o beau livre gran format, entre d’altres, mentre que en espanyol es troba el calc libro de mesa de café, simplement libro de mesa o el més descriptiu libro de gran formato ilustrado.

Les formes catalanes són propostes fetes arran d’una consulta dels usuaris. Podeu consultar la fitxa terminològica d’aquest terme a la Consulteca.

#termedelasetmana: museïtzació

©Twitter

La setmana del 23 al 29 de març es duu a terme la #MuseumWeek, la Setmana dels Museus a Twitter. Es tracta d’un esdeveniment internacional organitzat a les xarxes per a fomentar entre els usuaris de les xarxes el coneixement de les institucions culturals, els museus i els monuments.

Des del TERMCAT ens afegim a la iniciativa fent que el nostre #termedelasetmana sigui museïtzació. Trobareu aquest terme normalitzat amb la definició següent: “Aplicació de tècniques museogràfiques a un patrimoni cultural o natural per a fer-lo atractiu i accessible als visitants”. És un substantiu creat a partir del verb museïtzar, que prové del substantiu museu i el sufix –itzar (del llatí –izare, que significa ‘convertir en’). També té ús l’adjectiu museïtzable, que s’aplica a un objecte, peça, etc. susceptible de ser exposat en un museu.

Convé tenir en compte que s’han desestimat formes com ara *musealitzar, *musealització i *musealitzable, que es consideren inadequades morfològicament perquè s’han format amb l’addició del sufix a l’adjectiu *museal, no recollit en català en cap font de referència.

Us convidem a consultar l’entrada corresponent al Cercaterm, i a conèixer alguns dels Diccionaris en Línia que teniu a la vostra disposició amb terminologia especialment relacionada amb el món dels museus, com ara el Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura o el Diccionari d’arqueologia. I, és clar, també us convidem a aprofitar ben bé la Setmana dels Museus a Twitter.

#termedelasetmana: trencadís

CC Alejandro Castro
CC Alejandro Castro

Aquesta setmana es duu a terme a Barcelona el Primer Gaudí World Congress, un esdeveniment de gran relleu que reuneix els màxims especialistes en l’obra de Gaudí i presenta un ampli ventall d’activitats relacionades amb l’estudi de l’obra de l’arquitecte català.

Des del TERMCAT ens hi afegim i us proposem com a #termedelasetmana el terme trencadís, que es refereix a un mosaic format per trossos irregulars de ceràmica, marbre o vidre, generalment de disseny abstracte. Es pot dir que Gaudí va ser un dels creadors d’aquesta tècnica: en va fer ús en nombroses obres, i en són uns exemples molt coneguts els de la Finca Güell, a Pedralbes, els bancs del passeig de Gràcia o els del parc Güell. De fet, és un tret tan característic de la seva obra que es documenten usos d’aquesta paraula catalana en nombrosos textos escrits en altres llengües sobre l’obra del genial arquitecte.

Si voleu complementar la informació amb altres termes propis de les arts decoratives, us convidem a consultar l’àrea temàtica corresponent del Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura, elaborat per Jaume Salvà amb l’assessorament del TERMCAT, i que forma part de la nostra col·lecció de Diccionaris en Línia.

#termedelasetmana: arquitectura empeltada

Jacqueline_PoggiDissabte comença la 14a Biennal d’Arquitectura de Venècia, en què Catalunya participa amb el projecte “Arquitectures Empeltades / Grafting Architecture“, patrocinat per l’Institut Ramon Llull. Proposem com a #termedelasetmana arquitectura empeltada, que fa referència a l’arquitectura basada en la fusió harmònica d’elements originals existents en una construcció o en un edifici amb elements nous que s’hi volen inserir.

De la mateixa manera que en botànica empeltar consisteix a sumar una part d’una planta (tija, tronc, branca, etc.) a una altra de plantada, a fi que el conjunt es comporti com una sola planta, en aquesta concepció de l’arquitectura es fa servir figuradament aquesta noció per a destacar que un edifici existent es beneficia —s’empelta— d’una nova proposta per a donar lloc a un edifici renovat que conserva els punts forts dels components originals i s’enriqueix amb la incorporació harmònica de les noves propostes, com si el mateix edifici aprofités la saba antiga per al creixement conjunt d’un nou edifici.

A banda de visitar Venècia, us convidem a descobrir algunes de les mostres d’arquitectura empeltada que podem trobar a Catalunya, com l’auditori de l’església de Sant Francesc de Santpedor i l’espai públic Teatre La Lira de Ripoll, entre altres.

Tornar al principi