El #termedelasetmana que us proposem, petaflop, té una forma que fa pensar en el nom d’alguna mena de llaminadura infantil, però fa referència a una cosa ben diferent. Se’n parla força aquests dies que s’ha sabut que Barcelona acollirà un nou supercomputador en el marc d’una inversió de fons europeus. I per mirar d’explicar-nos la capacitat de càlcul que tindrà aquesta nova infraestructura ens han dit que el futur MareNostrum 5 tindrà una potència pic de 200 petaflops.
Un petaflop és una unitat de mesura de la potència de càlcul d’un supercomputador, que correspon a mil bilions d’operacions de coma flotant per segon. El terme petaflop està format amb el prefix peta- i la base flop (o flops).
El prefix peta– forma part del conjunt de prefixos que es fan servir en el sistema internacional d’unitats per a indicar múltiples i submúltiples de les unitats. D’aquests prefixos, n‘hi ha de ben coneguts, com deca– (que indica 101), hecto– (102), kilo– (103), mega– (106) o fins i tot giga– (109), i d’altres que tenen un coneixement més reduït, perquè fan referència a mesures que no són habituals fora de certs àmbits especialitzats: tera– (1012), peta– (1015), exa (1018), zetta (1021) i yotta (1024). O sigui, que un petaflop correspon a mil teraflops o a un milió de gigaflops, per exemple. Convé tenir en compte que totes aquestes formes s’escriuen amb minúscula inicial.
Pel que fa a la base, flops prové de l’acrònim del sintagma anglès floating-point operations per second. Malgrat que la forma de singular lògica seria flops, amb la essa final de second (per exemple, 1 petaflops), actualment es tendeix a associar la essa final a una marca de plural i s’utilitza majoritàriament flop en singular i flops en plural (1 petaflop, 10 petaflops).
Diria que fa dies que “tera” ha deixat de ser poc habitual fora de “certs àmbits especialitzats”, avui dia és normal parlar de discs durs d’1, 2 o més teres. Pel que fa a “giga”, és ja d’ús ben habitual, com a mínim tant com “mega”.