Tanca

#termedelasetmana: arxiu

arxiu

Avui, 9 de juny, s’escau el Dia Internacional dels Arxius, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana el terme arxiu.

Amb la forma arxiu designem diversos conceptes més o menys relacionats emprats en diferents àmbits d’especialitat (la documentació, la informàtica, la informació, etc.), i, per tant, estrictament podem dir que es tracta de termes diferents. El que se celebra avui és el concepte vinculat a la documentació, que segons la norma ISO corresponent es defineix com un conjunt de documents que es conserven per a l’ús continuat. La mateixa norma indica que també s’anomena arxiu (o dipòsit d’arxiu) el lloc on es conserven els materials arxivístics; i que la mateixa paraula també fa referència a l’organització, la institució o el servei encarregat de seleccionar, adquirir, preservar i fer disponibles arxius (en aquest cas també se’n pot dir servei d’arxius).

En un àmbit com el de la informàtica, un arxiu (o fitxer) es refereix a un bloc lògic d’informació designat per un nom i configurat com una unitat per l’usuari.

Els arxius tenen una importància cabdal i fan una funció absolutament determinant en la societat de la informació en què vivim. La celebració d’aquest any, tanmateix, ha volgut centrar-se en l’element principal de l’arxiu, per fer-nos conscients que contràriament al que podria semblar, aquest element central no són les dades, sinó les persones: les persones que vetllen pels arxius i, és clar, les persones que n’han de fer ús, i per a les quals es mantenen, ordenen, conserven i tracten les dades.

 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: petaflop

petaflop

El #termedelasetmana que us proposem, petaflop, té una forma que fa pensar en el nom d’alguna mena de llaminadura infantil, però fa referència a una cosa ben diferent. Se’n parla força aquests dies que s’ha sabut que Barcelona acollirà un nou supercomputador en el marc d’una inversió de fons europeus. I per mirar d’explicar-nos la capacitat de càlcul que tindrà aquesta nova infraestructura ens han dit que el futur MareNostrum 5 tindrà una potència pic de 200 petaflops.

Un petaflop és una unitat de mesura de la potència de càlcul d’un supercomputador, que correspon a mil bilions d’operacions de coma flotant per segon. El terme petaflop està format amb el prefix peta- i la base flop (o flops).

El prefix peta– forma part del conjunt de prefixos que es fan servir en el sistema internacional d’unitats per a indicar múltiples i submúltiples de les unitats. D’aquests prefixos, n‘hi ha de ben coneguts, com deca– (que indica 101), hecto– (102), kilo– (103), mega– (106) o fins i tot giga– (109), i d’altres que tenen un coneixement més reduït, perquè fan referència a mesures que no són habituals fora de certs àmbits especialitzats: tera– (1012), peta– (1015), exa (1018), zetta (1021) i yotta (1024). O sigui, que un petaflop correspon a mil teraflops o a un milió de gigaflops, per exemple. Convé tenir en compte que totes aquestes formes s’escriuen amb minúscula inicial.

Pel que fa a la base, flops prové de l’acrònim del sintagma anglès floating-point operations per second. Malgrat que la forma de singular lògica seria flops, amb la essa final de second (per exemple, 1 petaflops), actualment es tendeix a associar la essa final a una marca de plural i s’utilitza majoritàriament flop en singular i flops en plural (1 petaflop, 10 petaflops).

És adequat referir-se a la protecció de dades amb les formes securització o segurització?

proteccio_dades2

Les formes *securització o *segurització no es consideren adequades perquè són calcs innecessaris adaptats al català a partir de l’anglès securisation.

En català, el terme adequat corresponent és simplement protecció de dades, que es refereix al conjunt de mètodes i tècniques destinats a millorar la seguretat de les dades transmeses, per a evitar que es perdin o es deteriorin accidentalment o intencionadament, o que persones no autoritzades puguin accedir-hi o manipular-les. El terme és d’ús habitual en l’àmbit de la ciberseguretat, el comerç electrònic o l’administració electrònica.

A banda del substantiu, sovint s’utilitzen també els verbs, *securitzar i *seguritzar, en lloc de protegir (dades, comptes, etc.); o els adjectius *securitzat i *seguritzat, a partir dels participis dels verbs. Per exemple, un usuari *securitzat ha de ser un usuari protegit o un usuari amb dades protegides. I també es detecta un abús d’aquestes formes en altres contextos com ara vidre *securitzat en lloc de dir simplement vidre de seguretat, o pagament *securitzat per al que hauria de ser pagament segur.

#termedelasetmana: programari de segrest o segrestador

ciberseguretat

Ransomware és una forma anglesa que de tant en tant l’actualitat informativa fa popular, i temible, a causa dels ciberatacs massius a què es refereix. Per si denominar-la en català ens pot ajudar, si no a combatre l’atac, almenys sí a entendre’l una mica més, us proposem com a #termedelasetmana el terme programari de segrest o segrestador, l’alternativa catalana a la forma anglesa recentment normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Es tracta d’un tipus de programari maliciós (en anglès, malware) que restringeix totalment o parcialment l’accés als fitxers d’un dispositiu fins que no es paga una determinada quantitat de diners.

Tal com el terme anglès es forma a partir de ransom (‘rescat’) i –ware (de malware, ‘programari maliciós’), la catalana completa es forma també a partir de programari maliciós i de l’ús figurat de segrestar, que és el punt clau en l’estratègia d’atac (“Tenir algú aïllat dels altres, reclòs contra la seva voluntat, agafat per exigir-ne un rescat”, segons el diccionari normatiu).

La variant possible i difosa anteriorment, programari de rescat, no es considera prou precisa: segons els experts, podria associar-se, contràriament al que passa, a un programa que serveix per a alliberar un sistema o un dispositiu de l’atac que ha patit.

Habitualment el programari de segrest infecta el sistema operatiu com a troià o cuc i inicia l’encriptació dels fitxers infectats. El rescat acostuma a demanar-se en bitcoins, que és la criptomoneda descentralitzada i no controlada per cap banc ni govern, que funciona per mitjà d’un protocol propi basat en la tecnologia de la cadena de blocs i en xarxes d’igual a igual.

El TERMCAT ha estudiat més de 260 termes de l’àmbit de la ciberseguretat en col·laboració amb el Cesicat, el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya, que trobareu en el diccionari en línia Terminologia de la ciberseguretat.

 

#termedelasetmana: troià

troia

Aquesta setmana s’escau el Dia de la Internet Segura, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes més habituals en l’àmbit de la seguretat a la xarxa: el terme troià.

Es tracta del programa maliciós amb una funció aparentment útil, però amb funcions addicionals amagades que faciliten l’accés no autoritzat a un sistema i el fan vulnerable.

Els orígens del terme són prou coneguts, i encara més evidents si ens fixem en la forma sinònima cavall de Troia: com en la història mitològica, el programa maliciós s’amaga dins d’un altre programa útil per introduir-se dins del sistema, com els soldats grecs es van amagar dins del gran cavall que van deixar a l’entrada de la ciutat de Troia.

Des del punt de vista lingüístic, és un bon exemple d’un recurs força productiu a l’hora de crear nous termes: el recurs de l’habilitació o conversió; en aquest cas concret, la forma adjectiva troià (‘relatiu a l’antiga Troia’) es fa servir com a substantiu (molt probablement per influència de l’anglès) i adquireix un sentit específic.

Si us interessa la terminologia relacionada amb la seguretat informàtica, us interessarà conèixer la Terminologia de la ciberseguretat, on trobareu fins a 260 termes relacionats amb els atacs, els mitjans tècnics de seguretat, els comportaments socials vinculats amb aquest àmbit i també les tecnologies que hi tenen una incidència rellevant.

#termedelasetmana: servidor intermediari (proxy)

servidor_intermediari

L’actualitat informativa ha posat recentment un terme especialitzat de l’àmbit de la informàtica en la veu, els tuits, les notícies i les converses de molta gent. Es tracta del terme servidor intermediari (en anglès, proxy), que us proposem com a #termedelasetmana.

Es tracta d’un servidor que regula l’accés a internet des d’una xarxa privada protegida per un tallafoc. Els servidors intermediaris poden fer diverses funcions, com ara actuar de filtre, evitar censures o facilitar un cert anonimat, millorar el rendiment d’una xarxa, etc.

Tot i l’ús molt estès de la forma anglesa, la forma catalana resulta més transparent semànticament, i pot facilitar la comprensió de determinats missatges adreçats a persones que potser no tenen un coneixement aprofundit d’aquest àmbit d’especialitat.

Podeu consultar aquest terme i altres conceptes relacionats en diccionaris en línia com ara el Diccionari de telecomunicacions o la Terminologia i fraseologia dels productes informàtics.

#termedelasetmana: llibre electrònic

Llibre_electronic

Aquests dies es parla de la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya, en què la literatura catalana és la convidada d’honor. Entre les novetats que hi presenten els autors, il·lustradors i editors catalans, hi tenen un pes rellevant les obres que es presenten en diversos suports digitals. Per això, us proposem com a #termedelasetmana el terme llibre electrònic.

La forma llibre electrònic, o també llibre digital (en anglès, e-book o electronic book), designa el llibre editat en suport digital amb contingut de text, imatge o so que requereix mitjans informàtics per a ser reproduït.

Si voleu més informació sobre el terme, us convidem a consultar la fitxa de criteri corresponent, en què trobareu detalls sobre els arguments que justifiquen aquesta proposta, i també hi veureu altres termes relacionats, equivalents en altres llengües i més informació rellevant.

#termedelasetmana: ciberseguretat

ciberseguretat

Des de l’any 1983 se celebra, el dia 15 de març, el Dia Mundial dels Drets del Consumidor, a proposta de l’ONU. Aquest any, la celebració s’ha volgut centrar en l’àmbit de la seguretat en les transaccions comercials digitals, atès que les compres per la xarxa són una realitat cada vegada més implantada.

En aquest marc, us proposem com a #termedelasetmana el terme ciberseguretat, que fa referència al conjunt de mesures físiques, lògiques i administratives destinades a protegir la integritat i la confidencialitat de les dades informàtiques. El terme té com a forma sinònima el sintagma descriptiu seguretat informàtica.

Des del punt de vista de la formació, ciberseguretat està creat amb l’adjunció de la forma prefixada ciber– a la base seguretat. El formant ciber– prové del terme cibernètica, que s’aplica a la disciplina que estudia les diferències i les similituds entre els processos comunicatius humans i els de les màquines amb l’objectiu de construir aparells que imitin els sistemes de comunicació i de comportament humans. Es tracta d’una creació de mitjan segle XIX a partir del grec kybernētikós, que vol dir ‘relatiu al pilot’, derivat de kybernáō ‘dur el timó, governar’.

A banda de la forma ciberseguretat, el formant és molt productiu en aquest àmbit, i ha donat lloc a termes com ara ciberactivisme, ciberassetjament, cibercultura, ciberespai, etc. Podeu veure una llarga llista de termes creats amb el formant si feu una cerca avançada al Cercaterm i cerqueu tots els termes que comencen amb aquesta cadena de caràcters.

Què és un (o una?) blockchain?

cadena_blocsAquests dies de Mobile World Congress, entre les mil novetats tecnològiques, sentim a parlar d’encriptacions, de bitcoins, i també de transaccions, d’inversors, de capital de risc…: el negoci global.

Un dels termes de moda és blockchain. En català, en diem cadena de blocs, un neologisme format per la via del calc, igual com han fet els nostres veïns, el castellà (cadena de bloques) i el francès (chaîne de blocs).

Una cadena de blocs és una base de dades dins la qual estan emmagatzemades cronològicament, en forma de blocs lligats els uns amb els altres, les transaccions successives efectuades entre els seus usuaris, de manera verificable, permanent i anònima. La primera cadena de blocs va aparèixer amb els bitcoins per a servir de registre de les transaccions i reemplaçar els intermediaris entre compradors i proveïdors de productes i serveis.

Com veieu, no cal recórrer a l’anglès per a parlar de coses modernes. I davant de qualsevol dubte terminològic, consulteu el Cercaterm.

 

Com es pot ser data scientist en català?

servidors_istock_scanrail

Ja no n’hi ha prou de disposar de molta informació. Avui cal saber processar les dades massives (el popular big data) que tenim a l’abast per a identificar nous productes, oportunitats de negoci, racionalitzar recursos o conèixer millor l’usuari.

Aquesta és la feina que fa un data scientist, un científic de dades, en català, una de les professions de moda i amb més demanda de la nova economia digital.

Un científic de dades es dedica a la ciència de dades, entesa com a ciència que es basa en l’extracció d’informació pertinent o rellevant a partir de dades massives amb l’ajuda d’algoritmes i amb la finalitat de fer-ne anàlisis posteriors. La tècnica utilitzada és l’anomenada mineria de dades (en anglès, data mining).

Tot i que el perfil del científic de dades es basa principalment en coneixements dels àmbits de l’estadística, les matemàtiques i l’enginyeria, el vessant social, humanista i multidisciplinari d’aquesta professió es considera indispensable.

Tornar al principi