Aquests dies es torna a veure en mitjans de comunicació i a sentir en converses el terme anglès mapping, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana la forma catalana equivalent: mapatge.
Fa referència a la tècnica artística consistent a projectar llum, imatges o un vídeo sobre una superfície tridimensional, com ara la façana d’un edifici o una escultura, per aconseguir efectes en 3D, sovint amb un acompanyament sonor. També se’n pot dir videomapatge.
Tant la forma anglesa com la catalana prenen com a base el verb mapar, del mot mapa, que ve del llatí mappa, que originàriament volia dir ‘tovalla’ o ‘tovalló’, però que aviat va passar a designar una representació geogràfica sobre un tros de tela. I, a partir d’aquest sentit relacionat amb la geografia, el terme i els seus derivats han passat a diversos àmbits d’especialitat per a designar qualsevol representació de dades en un format diferent del que es presenta inicialment (com en mapa genètic, mapa cognitiu, mapa conceptual, etc.).
Per tant, si aquest dies us quedeu enlluernats davant d’algun mapatge, no cal que feu servir la forma anglesa per a referir-vos-hi, que en català són igualment espectaculars.
Ara que ja s’acaba un any que, probablement, passarà a la història com l’any de la COVID-19, us proposem fer un repàs dels termes que hem llegit, escoltat o pronunciat més vegades al llarg del 2020. Termes que, com el coronavirus, ens han tocat, de prop o de lluny, en l’àmbit sanitari, social, econòmic, laboral, educatiu, tecnològic i, de ben segur, personal.
Vam començar l’any descobrint la diferència entre una epidèmia i una pandèmia, i també vam haver d’aprendre què volia dir COVID-19, com l’havíem de pronunciar i d’escriure i, fins i tot, si l’havíem de considerar un nom masculí o femení. Tot seguit, ens va tocar conviure, també, amb una pandèmia paral·lela anomenada infodèmia, una sobrecàrrega d’informació sovint inexacta i distorsionadora que, des de l’efectivitat de la mascareta fins a la seguretat de la vacuna, ha escampat dubtes i confusió al llarg de l’any.
En el pic de la primera onada de la pandèmia (perquè també hem aprés que la pandèmia es mou com les onades), vam viure, confinats a casa, la cursa desesperada dels professionals sanitaris que emparats amb EPIs, treballaven, i no ho han deixat de fer fins ara, per salvar vides dins i fora de les UCIs. Enmig de la higiene de mans, de l’ús de gel hidroalcohòlic i de la distància de seguretat, vam haver d’assimilar conceptes com confinament i quarantena. I al mateix temps que anàvem incorporant en el nostre cabal lèxic termes relacionats amb la crisi sanitària, com ara rastreig de contactes, cribratge, PCR o, darrerament, test d’antígens, també hem hagut d’anar fent lloc als que ens han caigut al damunt procedents del terrabastall econòmic, laboral i social generat pel coronavirus.
ERTOs, congelacions salarials, EROs, acomiadaments col·lectius i atur han estat el pa de cada dia de molts treballadors, especialment dels vinculats a sectors com l’hostaleria, la restauració, el turisme, el comerç o la cultura, i hem conegut les dificultats de les pimes i dels treballadors autònoms per aconseguir ajuts per sobreviure. La precarietat laboral,que s’ha agreujat amb la pandèmia, i l’esforç del Banc dels Aliments per poder afrontar la demanda de les persones en situació de precarietat alimentària com a conseqüència de la pèrdua de llocs de treball, segueixen sent notícies destacades en els mitjans de comunicació.
D’un dia per l’altre, mentre una bona part de treballadors ha hagut de continuar anant i venint de la feina cada dia, altres han viscut la revolució del teletreball i l’adaptació a nous formats de comunicació a través de reunions virtuals, videoconferències o seminaris web. Amb els centres d’ensenyament tancats, la formació en línia ha estat essencial per a la continuïtat del curs i l’aprenentatge dels alumnes. I, en acabar la jornada laboral o escolar, hem pogut gaudir de la cultura, sense sortir de casa, gràcies a la transmissió en línia d’una gran varietat d’espectacles.
Amb el desconfinament ens ha calgut memoritzar mesures, restriccions i horaris de tota mena, hem recuperat el gust pels productes de proximitat i hem aprofitat, també, els avantatges del comerç electrònic. I quan ha arribat la segona onada, ens hem retrobat amb mots d’altres temps, com el toc de queda, hem ampliat el coneixement sobre la tipologia de confinaments (domiciliaris, perimetrals, municipals, comarcals) i hem après a viure en una bombolla i a pertànyer, al mateix temps, a bombolles diverses. Formem part d’una bombolla de convivència amb les persones que viuen sota el mateix sostre que nosaltres. Ens transformem en una bombolla ampliada quan ens relacionem amb altres persones del nostre àmbit familiar, laboral, escolar o recreatiu. I constituïm un grup bombolla quan ens trobem amb un grup de persones en un espai de confiança i seguretat.
Ara, amb les festes nadalenques a tocar, també podrem fer bombolles de Nadal amb un nombre limitat de bombolles de convivència. Tant de bo que totes les bombolles, que ens sabem fràgils i vulnerables, resistim l’embat de noves onades pandèmiques i puguem entrar al nou any amb la mar amb calma i la immunitat col·lectiva a l’horitzó.
[Font: TERMCAT. Publicat originalment a Via Empresa]
El #termedelasetmana que us proposem, petaflop, té una forma que fa pensar en el nom d’alguna mena de llaminadura infantil, però fa referència a una cosa ben diferent. Se’n parla força aquests dies que s’ha sabut que Barcelona acollirà un nou supercomputador en el marc d’una inversió de fons europeus. I per mirar d’explicar-nos la capacitat de càlcul que tindrà aquesta nova infraestructura ens han dit que el futur MareNostrum 5 tindrà una potència pic de 200 petaflops.
Un petaflop és una unitat de mesura de la potència de càlcul d’un supercomputador, que correspon a mil bilions d’operacions de coma flotant per segon. El terme petaflop està format amb el prefix peta- i la base flop (o flops).
El prefix peta– forma part del conjunt de prefixos que es fan servir en el sistema internacional d’unitats per a indicar múltiples i submúltiples de les unitats. D’aquests prefixos, n‘hi ha de ben coneguts, com deca– (que indica 101), hecto– (102), kilo– (103), mega– (106) o fins i tot giga– (109), i d’altres que tenen un coneixement més reduït, perquè fan referència a mesures que no són habituals fora de certs àmbits especialitzats: tera– (1012), peta– (1015), exa (1018), zetta (1021) i yotta (1024). O sigui, que un petaflop correspon a mil teraflops o a un milió de gigaflops, per exemple. Convé tenir en compte que totes aquestes formes s’escriuen amb minúscula inicial.
Pel que fa a la base, flops prové de l’acrònim del sintagma anglès floating-point operations per second. Malgrat que la forma de singular lògica seria flops, amb la essa final de second (per exemple, 1 petaflops), actualment es tendeix a associar la essa final a una marca de plural i s’utilitza majoritàriament flop en singular i flops en plural (1 petaflop, 10 petaflops).
Reproducció en continu o reproducció en línia són les alternatives a la forma anglesa streaming, que s’aplica a la tècnica que permet la reproducció de continguts audiovisuals a mesura que es van transferint, generalment a través d’internet.
Aquesta tècnica s’esmenta en diversos contextos d’ús (retransmissió en directe d’esdeveniments, consum de continguts multimèdia en plataformes web…) i les alternatives catalanes poden variar per fer més entenedor el referent, en cada cas.
Així, la denominació més tècnica és reproducció en continu (que fa referència a la manera tècnica com es reprodueixen els continguts), però sovint, quan es fa servir el manlleu en català, simplement es vol fer èmfasi en el mitjà pel qual es reprodueixen les dades, que és internet, i aleshores és preferible i més entenedor dir, simplement, reproducció en línia.
En canvi, si ens referim a la difusió d’esdeveniments que tenen lloc al mateix temps que es reprodueixen, podem utilitzar reproduccióoretransmissió en directe.
Durant aquestes setmanes se succeeixen diversos esdeveniments que posen en el focus d’atenció la tecnologia i tots els aspectes culturals que s’hi poden relacionar. La Mobile Week Barcelona se centra precisament en aquesta relació, i tot seguit el Mobile World Congress fa protagonista la tecnologia mòbil en tota mena de sectors, i cada nova edició amb una perspectiva més àmplia.
Des del punt de vista de la terminologia, tot aquest àmbit conceptual tan vinculat a la innovació és especialment ric. D’entrada, per exemple, ha calgut dotar l’adjectiu mòbil d’un nou sentit, de manera que ara ja no és només ‘que es pot moure o transportar’, sinó que en aquest sector es refereix, normalment, a ‘que té relació amb dispositius electrònics mòbils’. A partir d’aquí, s’estén i s’entén l’ús de termes com ara aplicació mòbil, aprenentatge mòbil, comerç mòbil, màrqueting mòbil o negoci mòbil.
Aquesta ampliació cap a terrenys cada vegada més allunyats de la tecnologia estricta, però que hi mantenen una relació, es pot observar també en altres conceptes propis de l’àmbit creats amb altra mena de recursos, com ara el manlleu a altres llengües, la composició, la sintagmació, etc. Pensem en termes com ludificació (no pas *gamificació), hackató o marató de hackers, intel·ligència artificial, dades massives (no cal *big data), connectat o portable (en lloc de *wearable) o aprenentatge profund (per a *deep learning).
Tots aquests termes que acabem de destacar es poden trobar en els programes dels esdeveniments que us hem comentat, i també els podeu trobar al Cercaterm, sempre amb els equivalents en altres llengües i, sovint, amb notes complementàries ben interessants. Si us apassionen la tecnologia i les transformacions culturals que s’hi relacionen, i us interessa parlar-ne amb precisió i adequació, us aconsellem de navegar per tot aquest mar de termes, amb el mòbil o amb qualsevol altre suport digital.
Aquesta setmana s’escau el Dia de la Internet Segura, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes més habituals en l’àmbit de la seguretat a la xarxa: el terme troià.
Es tracta del programa maliciós amb una funció aparentment útil, però amb funcions addicionals amagades que faciliten l’accés no autoritzat a un sistema i el fan vulnerable.
Els orígens del terme són prou coneguts, i encara més evidents si ens fixem en la forma sinònima cavall de Troia: com en la història mitològica, el programa maliciós s’amaga dins d’un altre programa útil per introduir-se dins del sistema, com els soldats grecs es van amagar dins del gran cavall que van deixar a l’entrada de la ciutat de Troia.
Des del punt de vista lingüístic, és un bon exemple d’un recurs força productiu a l’hora de crear nous termes: el recurs de l’habilitació o conversió; en aquest cas concret, la forma adjectiva troià (‘relatiu a l’antiga Troia’) es fa servir com a substantiu (molt probablement per influència de l’anglès) i adquireix un sentit específic.
Si us interessa la terminologia relacionada amb la seguretat informàtica, us interessarà conèixer la Terminologia de la ciberseguretat, on trobareu fins a 260 termes relacionats amb els atacs, els mitjans tècnics de seguretat, els comportaments socials vinculats amb aquest àmbit i també les tecnologies que hi tenen una incidència rellevant.
Aquesta setmana, des del TERMCAT i amb la col·laboració del CESICAT, hem publicat la Terminologia de la ciberseguretat, un diccionari dedicat a un àmbit de plena actualitat i d’interès molt generalitzat. Per això, us proposen com a #termedelasetmana un dels termes d’aquest recull: el terme criptomoneda.
Es tracta de la moneda virtual basada en la criptografia, és a dir, en les tècniques de xifratge de dades. Des del punt de vista de la formació, el terme s’ha creat amb l’adjunció del formant cripto– (del grec kryptós ‘amagat’) a la base substantiva moneda (amb una etimologia curiosa: prové del llatí moneta ‘anunciadora’, que era el sobrenom de la deessa Juno, en el temple de la qual és on es van encunyar les primeres monedes).
El terme criptomoneda s’ha fet més o menys conegut arran de les notícies vinculades al bitcoin, la criptomoneda més popular.
Si voleu més informació sobre els bitcoins, les altres criptomonedes i molts altres conceptes d’aquest àmbit, consulteu la nova Terminologia de la ciberseguretat: us hi esperen prop de 260 termes relacionats amb el món de la seguretat a la xarxa.
L’actualitat informativa ha posat recentment un terme especialitzat de l’àmbit de la informàtica en la veu, els tuits, les notícies i les converses de molta gent. Es tracta del terme servidor intermediari (en anglès, proxy), que us proposem com a #termedelasetmana.
Es tracta d’un servidor que regula l’accés a internet des d’una xarxa privada protegida per un tallafoc. Els servidors intermediaris poden fer diverses funcions, com ara actuar de filtre, evitar censures o facilitar un cert anonimat, millorar el rendiment d’una xarxa, etc.
Tot i l’ús molt estès de la forma anglesa, la forma catalana resulta més transparent semànticament, i pot facilitar la comprensió de determinats missatges adreçats a persones que potser no tenen un coneixement aprofundit d’aquest àmbit d’especialitat.
Bot és una reducció per la part final (una afèresi) del terme robot i, en conseqüència, es podria utilitzar com a forma sinònima de robot en les accepcions que aquesta forma té per a referir-se de manera genèrica a un programa informàtic o a un mecanisme automatitzat que executa una tasca.
Més específicament, però, bot té un ús freqüent documentat recentment per a denominar el programa informàtic que utilitza tècniques d’intel·ligència artificial que li permeten interactuar amb éssers humans, i especialment executar tasques i respondre preguntes plantejades per mitjà de llenguatge natural. Per exemple, determinats servidors de serveis de xat en línia utilitzen bots per a generar missatges de xat com si fossin persones reals. En aquest cas, també s’utilitzen les formes bot de conversa o assistent virtual.
La Generalitat ha posat en marxa recentment a Telegram el bot @Generalitat_Bot, que ofereix a la ciutadania informació sobre equipaments com ara centres sanitaris, farmàcies o comissaries propers i permet localitzar-los d’acord amb la ubicació de l’usuari (o la que s’indiqui expressament). Properament s’hi incorporaran altres funcionalitats com la predicció del temps per comarques.
Aquests dies es parla de la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya, en què la literatura catalana és la convidada d’honor. Entre les novetats que hi presenten els autors, il·lustradors i editors catalans, hi tenen un pes rellevant les obres que es presenten en diversos suports digitals. Per això, us proposem com a #termedelasetmana el terme llibre electrònic.
La forma llibre electrònic, o també llibre digital (en anglès, e-book o electronic book), designa el llibre editat en suport digital amb contingut de text, imatge o so que requereix mitjans informàtics per a ser reproduït.
Si voleu més informació sobre el terme, us convidem a consultar la fitxa de criteri corresponent, en què trobareu detalls sobre els arguments que justifiquen aquesta proposta, i també hi veureu altres termes relacionats, equivalents en altres llengües i més informació rellevant.
