Les vies aptes per a la circulació amb bicicleta poden ser vies ciclistes o bé, amb un sentit diferent, vies pedalables:

Un camí, una pista, un carril, etc. és ciclista quan s’ha concebut específicament per a la circulació amb bicicleta. Sovint, podem dir el mateix substituint l’adjectiu ciclista per l’aposició bici: pista ciclista o pista bici, carril ciclista o carril bici, etc.

En canvi, un camí, una vorera, etc. (o una part) són pedalables quan s’hi pot anar amb bicicleta, tot i no haver estat pensats només per a aquest ús. Per tant, els ciclistes hi conviuen amb els vianants o amb els usuaris d’altres mitjans de transport.

De vegades aquest segon sentit s’atribueix, innecessàriament, a *ciclable. A diferència de pedalable, l’adjectiu *ciclable no deriva d’un verb català (és d’origen francès), no és evident per a qui no el coneix i fins ara ha tingut un ús reduït. A més, no aporta precisió: els cicles són vehicles accionats per l’esforç de l’ocupant, sovint de pedals; no hi ha, doncs, correlació directa entre cicles i vies aptes per a bicicletes.

Ara bé, sigui en unes vies o altres, probablement només pedalant entendrem el vertigen de Joan Vinyoli quan deia:

Trobareu aquest argumentari exposat en el Cercaterm i en el diccionari en línia de criteris terminològics.